La teletransportació a les Escriptures Habacuc Bel i el drac 1:33-42 33 Hi havia a Judea un profeta que es deia Habacuc, que havia fet un guisat, havia partit el pa en un bol i anava al camp per portar-lo als segadors. 34 Però l'àngel del Senyor digué a Habacuc: «Vés, porta el menjar que tens a Babilònia a Daniel, que és a la fossa dels lleons.» 35 I Habacuc va dir: Senyor, mai he vist Babilònia; ni sé on és la cova. 36 Llavors l'àngel del Senyor el va agafar per la corona, el va portar pels cabells i, amb la vehemència del seu esperit, el va posar a Babilònia, sobre la fossa. 37 I Habacuc va cridar, dient: Daniel, Daniel, pren el menjar que Déu t'ha enviat. 38 I Daniel digué: «T'has recordat de mi, oh Déu, i no has abandonat els qui et busquen i t'estimen.» 39 Daniel es va llevar i va menjar, i l'àngel del Senyor va tornar a posar Habacuc al seu lloc immediatament. 40 El setè dia, el rei va anar a planyre Daniel; i quan va arribar a la fossa, va mirar dins, i vet aquí que Daniel era assegut. 41 Llavors el rei va cridar amb veu forta: «Ets gran, Senyor, Déu de Daniel, i no n'hi ha cap altre fora de tu!» 42 Ell el va treure i va llançar a la fossa els qui havien causat la seva destrucció, i van ser devorats en un instant davant seu.
Rafael l'Àngel Tobies 12:1-22 1 Llavors Tobit va cridar el seu fill Tobies i li va dir: «Fill meu, assegura't que l'home que ha vingut amb tu rebi el seu salari, i que li donis més.» 2 I Tobies li va dir: «Oh, pare, no em fa cap mal donar-li la meitat del que he portat. 3 Perquè m'ha fet tornar a tu sa i estalvi, ha curat la meva dona, m'ha portat els diners i també t'ha curat a tu. 4 Llavors el vell va dir: «Li és degut.» 5 Llavors va cridar l'àngel i li va dir: «Pren la meitat de tot el que has portat i vés-te'n amb seguretat.» 6 Llavors els va prendre tots dos a part i els va dir: «Beneïu Déu, lloeu-lo, magnifiqueu-lo i lloeu-lo per les coses que us ha fet davant de tots els qui viuen. És bo lloar Déu, exaltar el seu nom i proclamar amb honor les obres de Déu; per tant, no us deixeu endur per lloar-lo.»
1
La teletransportació a les Escriptures
7 És bo guardar en secret el secret d'un rei, però és honorable revelar les obres de Déu. Fes el bé, i cap mal no et tocarà. 8 L'oració és bona amb el dejuni, l'almoina i la justícia. Val més una mica de justícia que molta d'injustícia. Val més donar almoina que acumular or. 9 Perquè l'almoina allibera de la mort i purga tot pecat. Els qui practiquen l'almoina i la justícia seran plens de vida. 10 Però els qui pequen són enemics de la seva pròpia vida. 11 No t'amagaré res, perquè he dit: «És bo amagar el secret d'un rei, però és honorable revelar les obres de Déu». 12 Ara, doncs, quan tu i la teva nora Sara vau pregar, jo vaig portar el record de les vostres pregàries davant del Sant; i quan vau enterrar els morts, jo també era amb vosaltres. 13 I quan no vas trigar a llevar-te i deixar el teu dinar per anar a cobrir el mort, la teva bona obra no em va ser amagada, perquè jo era amb tu. 14 I ara Déu m'ha enviat per curar-te a tu i a la teva nora Sara. 15 Sóc Rafael, un dels set àngels sants que presenten les oracions dels sants i entren i surten davant la glòria del Sant. 16 Llavors tots dos es van espantar i van caure de cara a terra, perquè tenien por. 17 Però ell els digué: «No tingueu por, perquè us anirà bé; lloeu Déu, doncs.» 18 Perquè no he vingut per cap favor meu, sinó per la voluntat del nostre Déu; per tant, lloeu-lo per sempre. 19 Tots aquests dies us he aparegut, però no he menjat ni begut, però heu tingut una visió. 20 Ara, doncs, doneu gràcies a Déu, perquè pujaré al qui m'ha enviat; però escriviu tot el que s'ha fet en un llibre. 21 I quan es van aixecar, ja no el van veure més. 22 Llavors van confessar les grans i meravelloses obres de Déu, i com l'àngel del Senyor se'ls havia aparegut.
Ezequiel Ezequiel 3:12-15 12 Llavors l'esperit em va enlairar, i vaig sentir darrere meu una veu de gran estrèpit que deia: «Beneïda sigui la glòria del Senyor des del seu lloc!» 13 Vaig sentir també el soroll de les ales dels éssers vivents que es tocaven les unes amb les altres, i el soroll de les rodes davant d'ells, i el soroll d'un gran estrèpit. 14 L'esperit em va aixecar i em va endur, i me'n vaig anar amargat, amb la calor del meu esperit; però la mà del Senyor era forta sobre mi. 15 Vaig arribar a Telabib, on vivien els deportats, vora el riu Quebar, i em vaig asseure on ells seien, i vaig romandre allà entre ells, atònit, set dies. Ezequiel 8:1-4 1 I va succeir que l'any sisè, el sisè mes, el cinquè dia del mes, mentre jo era assegut a casa meva, i els ancians de Judà seien davant meu, la mà del Senyor Déu va caure sobre mi. 2 Aleshores vaig mirar, i heus aquí una semblança com l'aspecte del foc: des de l'aspecte dels seus lloms fins avall, foc; i des dels seus lloms fins a dalt, com l'aspecte d'una resplendor, com el color de l'ambre. 3 I va estendre la forma d'una mà i em va agafar per un floc del meu cap; i l'esperit em va aixecar entre la terra i el cel, i em va portar en visions de Déu a Jerusalem, a la porta de la porta interior que mira cap al nord; on hi havia la seu de la imatge de la gelosia, que provoca la gelosia. 4 I vet aquí que la glòria del Déu d'Israel era allà, tal com havia vist a la plana.
2
La teletransportació a les Escriptures
Jesucrist Mateu 4:1-11 1 Llavors Jesús va ser conduït per l'Esperit al desert per ser temptat pel diable. 2 I havent dejunat quaranta dies i quaranta nits, va tenir gana. 3 I quan el temptador s'acostà a ell, li digué: Si ets el Fill de Déu, digues que aquestes pedres es converteixin en pa. 4 Però ell respongué i digué: « Està escrit: L'home no viurà només de pa, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu.» 5 Aleshores el diable se l'endugué a la ciutat santa i el posà dalt del cim del temple, 6 I li diu: «Si ets Fill de Déu, tira't per sota, perquè està escrit: «Donarà ordres als seus àngels que et facin, i et portaran a les mans, perquè no ensopeguis amb el teu peu contra cap pedra.» 7 Jesús li digué: « També està escrit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu.» 8 El diable se l'endugué de nou a una muntanya molt alta i li mostrà tots els regnes del món i la seva glòria, 9 I li diu: «Totes aquestes coses et donaré si et prostraries i m'adoraves.» 10 Llavors Jesús li diu: « Vés-te'n d'aquí, Satanàs, perquè està escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i a ell només serviràs.» 11 Aleshores el diable el deixà, i vet aquí que uns àngels s'acostaren i el servien. Lluc 4:1-13 1 Jesús, ple de l'Esperit Sant, tornà del Jordà i l'Esperit el conduí al desert. 2 Va ser temptat pel diable durant quaranta dies. I no va menjar res en aquells dies; i quan van acabar, va tenir gana. 3 I el diable li digué: Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es converteixi en pa. 4 Jesús li respongué: « Està escrit: «L'home no viurà només de pa, sinó de tota paraula de Déu.» 5 El diable se l'endugué a una muntanya alta i li mostrà en un instant tots els regnes del món. 6 I el diable li digué: «Et donaré tot aquest poder i la seva glòria, perquè m'ha estat donat, i ho dono a qui jo vulgui.» 7 Si, doncs, m'adores, tot serà teu. 8 Jesús li respongué: « Aparta't de mi, Satanàs, perquè està escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell serviràs.» 9 El va portar a Jerusalem, el va posar dalt del cim del temple i li va dir: «Si ets Fill de Déu, tira't d'aquí avall. 10 Perquè està escrit: «Ell manarà als seus àngels que et guardin.» 11 I et portaran a les mans, perquè no ensopeguis amb cap pedra amb el peu. 12 Jesús li respongué: « Està dit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu.» 13 I quan el diable hagué acabat de temptar-lo, es va apartar d'ell per un temps. Lluc 24:13-53 13 I vet aquí que dos d'ells anaven aquell mateix dia a un poble anomenat Emmaús, que era a uns seixanta estadis de Jerusalem. 14 I parlaven entre ells de totes aquestes coses que havien succeït. 15 I succeí que, mentre parlaven i discutien entre ells, Jesús mateix s'acostà i caminà amb ells. 16 Però els seus ulls estaven entorpits i no el reconeixien. 17 I els va dir: «Quina mena de coses teniu entre vosaltres mentre camineu, i esteu tristos?» 18 Y un d'ells, que es deia Cleofàs, li respongué: Ets l'únic foraster que viu a Jerusalem, i no saps el que hi ha passat aquests dies? 19 Ell els preguntà: «Què?» Ells li respongueren: «De Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en obres i paraules davant Déu i tot el poble: 3
La teletransportació a les Escriptures
20 I com els principals sacerdots i els nostres magistrats el van lliurar perquè fos condemnat a mort, i el van crucificar. 21 Però nosaltres teníem la confiança que ell seria qui havia de redimir Israel; i a més de tot això, avui ja fa tres dies que aquestes coses van succeir. 22 I algunes dones de la nostra companyia ens van sorprendre, les quals van anar de bon matí al sepulcre; 23 I com que no van trobar el seu cos, van tornar dient que també havien vist una visió d'àngels, que deien que era viu. 24 Alguns dels que eren amb nosaltres van anar al sepulcre i ho van trobar tal com havien dit les dones; però a ell no el van veure. 25 Llavors els digué: « Oh ximples i lents de cor per creure tot el que han dit els profetes! 26 ¿No calia que el Crist patís aquestes coses i entrés a la seva glòria? 27 I començant per Moisès i tots els profetes, els va explicar en totes les Escriptures allò que el deia. 28 I s'acostaven al poble on anaven, i ell va fer veure que anava més enllà. 29 Però ells el van insistir, dient-li: «Queda't amb nosaltres, que ja és tard i el dia ja és a punt de declinar.» I ell va entrar a quedar-se amb ells. 30 I mentre era a taula amb ells, prengué pa, va beneir el pa, el va partir i els-el va donar. 31 I els ulls se'ls obriren i el reconeixeren; i ell desaparegué de la seva vista. 32 I es deien l'un a l'altre: «No cremava el nostre cor dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria les Escriptures? 33 I es van llevar a la mateixa hora i van tornar a Jerusalem, i van trobar reunits els onze i els qui eren amb ells, 34 dient: «El Senyor ha ressuscitat veritablement i s'ha aparegut a Simó.» 35 Ells van explicar el que havia passat pel camí i com l'havien conegut en partir el pa. 36 Mentre parlaven així, Jesús es va posar enmig d'ells i els diu: « Pau a vosaltres!» 37 Però ells estaven espantats i espantats, i pensaven que havien vist un esperit. 38 I els digué: Per què esteu turbulents, i per què us sorgeixen pensaments en el cor? 39 Mireu les meves mans i els meus peus, que sóc jo mateix; palpeu-me i mireu, perquè un esperit no té carn ni ossos, com veieu que jo tinc. 40 I havent dit això, els mostrà les mans i els peus. 41 Com que encara no es creien de l'alegria i estaven meravellats, Jesús els digué: « Teniu aquí alguna cosa per menjar?» 42 I li van donar un tros de peix rostit i un rusc de mel. 43 I ho va prendre i en va menjar davant d'ells. 44 I els digué: Aquestes són les paraules que us vaig dir quan encara era amb vosaltres, que s'havia de complir tot el que estava escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms. 45 Llavors els obrí l'enteniment perquè comprenguessin les Escriptures, 46 I els digué: «Així està escrit, i així calia que el Messies patís i ressuscités d'entre els morts el tercer dia. 47 I que es prediqués en el seu nom el penediment i el perdó dels pecats a totes les nacions, començant per Jerusalem. 48 I vosaltres sou testimonis d'aquestes coses. 49 I vet aquí que jo envio sobre vosaltres la promesa del meu Pare; però vosaltres romangueu a la ciutat de Jerusalem fins que sigueu revestits de poder des de dalt. 50 I els va conduir fins a Betània, i alçant les mans, els va beneir. 51 I succeí que, mentre els beneïa, es separà d'ells i va ser endut al cel. 52 I el van adorar, i se'n tornaren a Jerusalem amb gran alegria. 53 I eren contínuament al temple, lloant i beneint Déu. Amén.
4
La teletransportació a les Escriptures
Joan 6:16-21 16 Quan ja era tard, els seus deixebles van baixar al mar. 17 I pujaren en una barca i van anar a l'altra banda del mar, cap a Cafarnaüm. Ja era fosc i Jesús encara no havia vingut a ells. 18 I el mar es va enfadar a causa d'un fort vent que hi havia. 19 Després d'haver remat uns vint-i-cinc o trenta estadis, van veure Jesús caminant sobre el mar i acostant-se a la barca, i van tenir por. 20 Però ell els diu: « Sóc jo; no tingueu por. 21 Llavors el van acollir de bon grat a la barca, i de seguida la barca va arribar a terra on anaven.
Felip Actes 8:26-40 26 L'àngel del Senyor va parlar a Felip i li va dir: «Aixeca't i vés cap al sud, pel camí que baixa de Jerusalem a Gaza, que és desert.» 27 I ell es va aixecar i se'n va anar. I vet aquí un home d'Etiòpia, eunuc amb molta autoritat sota Candace, reina dels Etíops, que tenia l'inspecció de tots els seus tresors, i que havia vingut a Jerusalem per adorar, 28 Se'n tornava, assegut al seu carro, i llegia el profeta Isaïes. 29 Llavors l'Esperit digué a Felip: «Acosta't i uneix-te a aquest carro.» 30 Felip va córrer cap allà, el va sentir llegir el profeta Isaïes i li va dir: «Entens el que llegeixes? 31 Ell va dir: «Com puc fer-ho si algú no em guia?» I va demanar a Felip que pugés i s'assegués amb ell. 32 El passatge de l'Escriptura que llegia era aquest: «Va ser portat com una ovella a l'escorxador, i com un anyell mut davant el seu esquilador, no va obrir la boca.» 33 En la seva humiliació, li van treure el dret: qui podrà explicar la seva generació? Perquè la seva vida ha estat presa de la terra. 34 L'eunuc va respondre a Felip: «Et prego, de qui parla això el profeta? De si mateix o d'algun altre?» 35 Aleshores Felip obrí la boca i, començant per l'Escriptura, li predicà Jesús. 36 I mentre anaven pel camí, van arribar a un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc digué: «Mira, aquí hi ha aigua; què m'impedeix ser batejat?» 37 Felip li digué: «Si creus amb tot el teu cor, ho pots fer.» Ell respongué: «Crec que Jesucrist és el Fill de Déu. 38 I manà que el carro s'aturés, i baixaren tots dos a l'aigua, Felip i l'eunuc, i ell el va batejar. 39 Quan van sortir de l'aigua, l'Esperit del Senyor s'endugué Felip, i l'eunuc no el va veure més, i se'n va anar tot content. 40 Felip, però, es va trobar a Azot, i va anar predicant per totes les ciutats fins que va arribar a Cesarea.
Pau Coneixia un home en Crist fa més de catorze anys (si amb el cos, no ho sé, o fora del cos, no ho sé: Déu ho sap) que va ser endut fins al tercer cel. I coneixia un home així (si amb el cos o fora del cos, no ho sé: Déu ho sap) que va ser endut al paradís, i va sentir paraules inefables, que no és lícit a un home de pronunciar. 2 Corintis 12:2-4
5
La teletransportació a les Escriptures
Henoc Va succeir que, quan Henoc ho va dir als seus fills, els àngels el van prendre sobre les seves ales i el van portar al primer cel i el van col·locar als núvols. I allà vaig mirar, i de nou vaig mirar més amunt, i vaig veure l'èter, i em van col·locar al primer cel i em van mostrar un mar molt gran, més gran que el mar terrenal. Secrets d'Henoc 3:1 Quan Enoc va haver parlat amb el poble, el Senyor va enviar la foscor a la terra, i hi va haver foscor, i va cobrir aquells homes que estaven amb Enoc, i van portar Enoc al cel més alt, on és el Senyor; i el va rebre i el va posar davant la seva cara, i la foscor va desaparèixer de la terra, i la llum va tornar. I el poble va veure i no va entendre com Enoc havia estat endut, i van glorificar Déu, i van trobar un rotlle en què hi havia traçat "el Déu invisible"; i tots van tornar a casa seva. Secrets d'Enoc 67:1-2
6