Anna, la mare de Samuel 1 Samuel 1 1 Hi havia un home de Ramataim-Sofim, de la muntanya d'Efraïm, que es deia Elcanà, fill de Jeroham, fill d'Elihú, fill de Tohú, fill de Suf, un efrateu. 2 Tenia dues dones; una es deia Anna i l'altra Peninnà. Peninnà tenia fills, però Anna no en tenia. 3 I aquest home pujava cada any de la seva ciutat per adorar i oferir sacrificis al Senyor de l'univers a Siló. I hi eren els dos fills d'Elí, Hofní i Finees, els sacerdots del Senyor. 4 I quan va arribar el moment que Elcanà va fer l'ofrena, va donar porcions a Peninnà, la seva dona, i a tots els seus fills i filles: 5 Però a Anna li va donar una porció digna, perquè l'estimava; però el Senyor li havia fet quedar el ventre fet. 6 I la seva adversària també la va irritar molt, per fer-la enfadar, perquè el Senyor li havia fet quedar inert. 7 I així ho feia any rere any, quan ella pujava a la casa del Senyor, així la provocava; per això plorava i no menjava. 8 Elcanà, el seu marit, li digué: «Anna, per què plores? I per què no menges? I per què tens el cor trist? No valc jo per a tu que deu fills?» 9 Anna es va llevar, doncs, després d'haver menjat i begut a Siló. El sacerdot Elí estava assegut en un seient, vora un pilar del temple del Senyor. 10 Ella estava plena d'amargor a l'ànima, i va pregar al Senyor, i va plorar molt. 11 I ella va fer un vot, i va dir: Oh Senyor de l'univers, si realment mires l'aflicció de la teva serventa, i em recordes, i no t'oblides de la teva serventa, sinó que li dones un fill home, aleshores el dedicaré al Senyor per a tots els dies de la seva vida, i no passarà cap navalla sobre el seu cap. 12 I va succeir que, mentre ella continuava pregant davant del Senyor, Elí va observar la seva boca. 13 Anna parlava en el seu cor; només es movien els llavis, però no se li sentia la veu; per això Elí pensava que estava borratxa. 14 Elí li digué: «Fins quan estaràs embriagada? Deixa de beure vi.» 15 Anna va respondre: «No, senyor meu. Sóc una dona d'esperit trist. No he begut vi ni begudes fortes, sinó que he vessat la meva ànima davant del Senyor.»
1
Anna, la mare de Samuel
16 No consideris la teva serventa com una filla de Belial, perquè des de l'abundància del meu queixal i del meu dolor he parlat fins ara. 17 Elí va respondre i digué: «Vés en pau, i que el Déu d'Israel et concedeixi la petició que li has demanat.» 18 I ella digué: «Que la teva serventa trobi gràcia als teus ulls.» La dona se'n va anar pel seu camí, va menjar i ja no tenia més cara trista. 19 I es van llevar de bon matí, van adorar davant del Senyor i se'n van tornar a casa seva a Ramà. Elcanà va conèixer la seva dona Anna, i el Senyor se'n va recordar. 20 Quan Anna va concebre, va tenir un fill, i el va anomenar Samuel, perquè deia: «L'he demanat al Senyor.» 21 Elcanà va pujar amb tota la seva família a oferir al Senyor el sacrifici anual i el seu vot. 22 Però Anna no hi va pujar, perquè havia dit al seu marit: «No hi pujaré fins que el nen sigui deslletat. Llavors el portaré perquè es presenti davant del Senyor i s'hi quedi per sempre.» 23 Elcanà, el seu marit, li digué: «Fes el que et sembli bé; espera fins que l'hagis deslletat; que el Senyor compleixi la seva paraula.» La dona es va quedar, i va alletar el seu fill fins que el va deslletar. 24 I després de deslletar-lo, se'l va endur amb ella amb tres vedells, una mida de farina i una ampolla de vi, i el va portar a la casa del Senyor a Siló. El nen era petit. 25 I van immolar un vedell i van portar el nen a Elí. 26 I ella va dir: «Ah, senyor meu, tan cert com viu la teva ànima, senyor meu, sóc la dona que estava aquí al teu costat, pregant al Senyor.» 27 Per aquest infant vaig pregar, i el Senyor m'ha concedit la petició que li vaig demanar. 28 Per tant, també l'he prestat al Senyor; tot el temps que visqui, serà prestat al Senyor. I allà va adorar el Senyor.
1 Samuel 2 1 Anna va pregar i digué: «El meu cor s'alegra en el Senyor, la meva força s'exalta en el Senyor; la meva boca s'eixampla contra els meus enemics, perquè m'alegro en la teva salvació. 2 No hi ha ningú sant com el Senyor, perquè no n'hi ha cap altre fora de tu; ni hi ha cap roca com el nostre Déu. 3 No parleu més amb tanta arrogància; no deixeu que l'arrogància surti de la vostra boca; perquè el Senyor és un Déu savi, i ell pesa les accions. 4 Els arcs dels valents s'han trencat, i els qui ensopeguen s'han cenyit de força. 5 Els qui estaven satisfets s'han llogat per obtenir pa, i els qui tenien gana han deixat de tenir fills. L'estèril ha donat a llum set fills, i la que tenia molts fills s'ha debilitat. 6 El Senyor mata i dóna vida, fa baixar al sepulcre i fa pujar. 7 El Senyor empobreix i enriqueix, humilia i exalta. 8 Ell aixeca el pobre de la pols, i aixeca el captaire del femer, per posar-lo entre els prínceps, i fer-los heretar el tron de la glòria: perquè els pilars de la terra són del Senyor, i ell ha establert el món sobre ells. 9 Ell guardarà els peus dels seus sants, i els malvats callaran a les tenebres; perquè per la força ningú no prevaldrà. 10 Els adversaris del Senyor seran esmicolats; des del cel tronarà contra ells; el Senyor jutjarà els confins de la terra; donarà força al seu rei i exaltarà la banya del seu ungit.
2
Anna, la mare de Samuel
Comentari La història d'Anna, que es troba als capítols 1 i 2 d'1 Samuel , és una de les narracions bíbliques més poderoses sobre el dolor, l'oració persistent, la fe i la vindicació divina.
Part 1: Desglossament vers per vers de la història d'Hannah 1 Samuel Capítol 1: Tristesa, pregària i promesa Versicles 1–2 (Elcanà i les seves dues esposes): La història comença presentant Elcanà, un levita de la muntanya d'Efraïm, i les seves dues esposes: Peninnà (que tenia fills) i Anna (que era estèril). Versicles 3–5 (Culte anual i favoritisme): La família viatja cada any per adorar i sacrificar el Senyor dels exèrcits a Siló. Tot i que Peninnà té fills, Elcanà dóna a Anna una "porció digna" (o doble porció) perquè l'estima profundament, tot i que el Senyor li ha tancat el ventre. Versicles 6–8 (Provocació de Peninna): Peninna constantment es burla i provoca Anna per la seva esterilitat, fent que plori i rebutgi menjar. Elcanà intenta consolar-la amb paraules tendres ( "No sóc jo millor per a tu que deu fills?" ), però el cor d'Anna continua pesat. Versicles 9–11 (L'amarga pregària i el vot d'Anna): Després d'un àpat a Siló, Anna, profundament afligida, s'aixeca i va al temple. Plorant amargament, prega al Senyor i fa un vot: si Déu li dóna un fill mascle, el dedicarà al Senyor per a tots els dies de la seva vida, i cap navalla no li tocarà mai el cap. Versicles 12–14 (L'error de judici d'Elí): Mentre Anna continua pregant en silenci en el seu cor (només es mouen els llavis, però no se sent cap veu), Elí, el gran sacerdot, l'observa i assumeix erròniament que està borratxa, dient-li que guardi el vi. Versicles 15–16 (Defensa d'Anna): Anna corregeix respectuosament Eli, explicant que no està embriagada de vi, sinó que és una "dona d'esperit trist" que ha estat vessant la seva ànima davant del Senyor amb gran queixa i dolor. Versicles 17–18 (La benedicció d'Elí i la pau d'Anna): Elí respon amb una benedicció: «Vés en pau, i que el Déu d'Israel et concedeixi la petició que li has demanat». La cara d'Anna canvia immediatament; se'n va, menja i ja no està trista. Versicles 19–20 (El naixement de Samuel): La família adora l'endemà al matí i torna a casa seva a Ramà. Elcanà coneix la seva dona Anna, i el Senyor se'n recorda. Ella concep i dóna a llum un fill, i li posa Samuel (que significa "Escoltat per Déu"), dient: "Perquè l'he demanat al Senyor". Versicles 21–23 (Es queda fins al deslletament): Quan Elcanà puja a Siló per al sacrifici anual, Anna es queda a casa, declarant que només hi anirà després que el nen sigui deslletat, per poder-lo presentar permanentment davant del Senyor. Elcanà dóna suport a la seva decisió. Versicles 24–28 (Compliment del vot): Un cop Samuel és deslletat, Anna el porta a la casa del Senyor a Siló juntament amb una ofrena generosa (tres vedells, farina i vi). Li recorda a Elí la dona que estava pregant al seu costat anys abans, declara que aquest és el nen pel qual havia pregat i el presta al Senyor mentre visqui.
3
Anna, la mare de Samuel
1 Samuel Capítol 2:1–10: Cant d'acció de gràcies d'Anna Versicles 1–3 (Alegria en la santedat de Déu): Anna esclata en una pregària profètica de lloança. El seu cor s'alegra en el Senyor, la seva banya s'exalta i s'alegra de la Seva salvació. Declara que no hi ha ningú sant com el Senyor, ni cap roca com Ell. Versicles 4–5 (La inversió de les circumstàncies humanes): Anna celebra la sobirania de Déu sobre la fortuna humana: els arcs dels homes poderosos es trenquen, els ensopegadors es cenyeixen de força, els plens s'han de llogar per obtenir pa, i l'estèril ha donat a llum set fills mentre que la que tenia molts fills ha languit. Versicles 6–8 (El poder de Déu sobre la vida i la mort): El Senyor mata i dóna vida; baixa a la tomba i el fa pujar. Aixeca el pobre de la pols i aixeca el captaire del femer per posar-lo entre els prínceps, perquè els pilars de la terra pertanyen al Senyor. Versicles 9–10 (La protecció dels justos): Déu guarda els peus dels seus sants, però els malvats callaran a les fosques, perquè per la força ningú no prevaldrà. El Senyor jutjarà els confins de la terra i donarà força i exaltarà la banya del seu ungit.
Part 2: Lliçons clau i aplicacions a la vida 1. Honestedat radical en l'oració La lliçó: Anna no va amagar el seu dolor darrere d'un llenguatge religiós educat. Va plorar amargament, va vessar la seva ànima i va exposar el seu dolor pur davant Déu. Aplicació a la vida: Déu ens convida a portar les nostres emocions autèntiques (tristesa, frustració, amargor i anhel) directament a Ell. No cal que netegeu les vostres emocions abans de parlar amb Déu; Ell gestiona el dolor sincer millor que ningú. 2. Superar el judici i la incomprensió dels altres La lliçó: Fins i tot un líder espiritual (Eli) va jutjar malament Anna, acusant-la d'embriaguesa quan en realitat estava en profunda comunió amb Déu. Anna no va prendre represàlies ni va discutir a la defensiva; va aclarir la seva posició amb humilitat i respecte. Aplicació a la vida: Quan la gent malinterpreti els teus motius, les teves lluites o els teus moments tranquils de batalla espiritual, mantén la compostura. Mantén la teva atenció en Déu en lloc de defensar-te davant de totes les crítiques. 3. Confiar en Déu més enllà de la gran avenç (integritat dels vots) La lliçó: Després d'haver pregat tan desesperadament per tenir un fill, Anna va complir la seva promesa i va lliurar voluntàriament el seu fill tan esperat al servei del Senyor al temple un cop deslletat. Aplicació a la vida: Quan Déu respon a les nostres oracions més profundes, és fàcil aferrar-nos fermament a la benedicció com si fos una possessió nostra. L'Hannah ens recorda que hem de guardar les nostres benediccions amb naturalitat, recordant que tot el que rebem prové de Déu i, en última instància, està destinat a honrar-lo.
4
Anna, la mare de Samuel
4. Convertir el sofriment en un cant de lloança La lliçó: La història d'Hannah passa del plor silenciós del capítol 1 a una cançó de victòria profètica i enlluernadora del capítol 2. El seu enfocament va canviar completament de la seva humiliació passada al caràcter i la sobirania últimes de Déu. Aplicació a la vida: El dolor té data de caducitat, però l'adoració perdura. Quan Déu et guia per una temporada de proves o respon una pregària tan esperada, deixa que la teva resposta sigui un testimoni de la seva bondat que animi els altres. Conclusió clau: El viatge d'Anna ens ensenya que cap temporada d'esterilitat o humiliació és permanent a les mans de Déu. Ell veu els ignorats, sent els crits silenciosos dels cors trencats i és capaç de convertir el dol en dansa.
5