Gedeó, un home valent Jutges 6 1 Els fills d'Israel van fer el mal als ulls del Senyor, i el Senyor els va deixar en mans de Madian durant set anys. 2 I la mà de Madian va prevaldre contra Israel; i a causa dels Madianites, els fills d'Israel es van fer caus a les muntanyes, coves i fortaleses. 3 I així va succeir que, quan Israel havia sembrat, els madianites pujaven, els amalequites i els fills de l'est, i també ells pujaven contra ells; 4 Van acampar contra ells i van destruir els fruits de la terra fins a Gaza, i no van deixar cap mena de subsistència per a Israel, ni ovelles, ni bous, ni ases. 5 Perquè van pujar amb els seus ramats i les seves tendes, i van venir com llagostes en multitud; perquè tant ells com els seus camells eren innombrables; i van entrar al país per devastar-lo. 6 Israel va quedar molt empobrit a causa dels madianites, i els fills d'Israel van clamar al Senyor. 7 I va succeir que quan els fills d'Israel van clamar al Senyor per culpa dels madianites, 8 que el Senyor va enviar un profeta als fills d'Israel, que els va dir: Així diu el Senyor, Déu d'Israel: Jo us vaig fer pujar d'Egipte i us vaig treure de casa d'esclavitud; 9 Us vaig alliberar de la mà dels egipcis i de la mà de tots els qui us oprimien; els vaig expulsar de davant vostre i us vaig donar la seva terra. 10 I us vaig dir: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu; no temeu els déus dels amorreus, a la terra dels quals habiteu; però no heu obeït la meva veu. 11 Llavors un àngel del Senyor va venir i es va asseure sota una alzina que hi havia a Ofrà, propietat de Joaix, l'abiezerita. El seu fill Gedeó batia blat vora el cup per amagar-lo dels madianites. 12 L'àngel del Senyor se li va aparèixer i li va dir: «El Senyor és amb tu, home valent i valent.» 13 I Gedeó li digué: Oh, Senyor meu, si el Senyor és amb nosaltres, per què ens ha succeït tot això? I on són tots els seus miracles que els nostres pares ens van explicar, dient: No ens va fer pujar el Senyor d'Egipte? Però ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha lliurat a les mans dels madianites. 14 El Senyor el mirà i li digué: «Vés amb aquest poder que tens i salvaràs Israel de la mà dels madianites. No t'he enviat jo?»
1
Gedeó, un home valent
15 I li digué: Senyor meu, amb què salvaré Israel? La meva família és pobra a Manassès, i jo sóc el més petit de la casa del meu pare. 16 I el Senyor li digué: «Jo seré amb tu, i derrotaràs els madianites com si fossin un sol home.» 17 I ell li digué: Si he trobat gràcia als teus ulls, mostra'm un senyal que tu parles amb mi. 18 Et prego que no te'n vagis d'aquí fins que jo torni a tu i et porti el meu ofrenatge i te'l posi davant. I ell va respondre: Esperaré fins que tornis. 19 Gedeó va entrar i va preparar un cabrit, i unes coques sense llevat d'un efa de farina; va posar la carn en una cistella, va posar el brou en una olla, la va portar a Gedeó sota l'alzina i la va oferir. 20 I l'àngel de Déu li digué: «Pren la carn i els pans sense llevat, posa-ho sobre aquesta roca i abocahi el brou». I ell ho va fer així. 21 Llavors l'àngel del Senyor va estendre la punta del bastó que tenia a la mà i va tocar la carn i els pans sense llevat; i va sortir foc de la roca i va consumir la carn i els pans sense llevat. Llavors l'àngel del Senyor va desaparèixer de la seva vista. 22 I quan Gedeó es va adonar que era un àngel del Senyor, Gedeó va exclamar: «Ah, Senyor Déu! Perquè he vist un àngel del Senyor cara a cara.» 23 I el Senyor li digué: «Que tinguis pau; no tinguis por, no moriràs.» 24 Gedeó va construir allà un altar al Senyor i el va anomenar Jahvè, el Senyor de la pau. Encara es troba a Ofrà, a la província d'Abièzer. 25 Aquella mateixa nit el Senyor li digué: «Pren el vedell jove del teu pare, el segon vedell de set anys, enderroca l'altar de Baal que té el teu pare i talla l'Astartèc que hi ha al costat. 26 I construeix un altar al Senyor, el teu Déu, al cim d'aquesta roca, al lloc ordenat, i pren el segon vedell, i ofereix un holocaust amb la llenya de l'arbre forestari que hauràs tallat. 27 Gedeó va prendre deu homes dels seus servents i va fer tal com el Senyor li havia dit. I com que tenia por de la casa del seu pare i dels homes de la ciutat, no ho podia fer de dia, ho va fer de nit. 28 I quan els homes de la ciutat es van llevar de bon matí, vet aquí que l'altar de Baal havia estat enderrocat, i l'ascena que hi havia al costat havia estat tallada, i el segon vedell havia estat ofert sobre l'altar que havia estat construït. 29 I es van dir els uns als altres: «Qui ha fet això?» I quan van preguntar i preguntar, van respondre: «Gedeó, fill de Joaix, ha fet això.» 30 Llavors els homes de la ciutat digueren a Joaix: «Fes sortir el teu fill, perquè mori, perquè ha enderrocat l'altar de Baal i ha tallat l'astère que hi havia al costat.» 31 Joaix digué a tots els qui s'oposaven a ell: «Defensareu Baal? El salvareu? El qui defensi, que sigui condemnat a mort abans de matí. Si és un déu, que es defensi ell mateix, perquè han enderrocat el seu altar.» 32 Per això aquell dia el va anomenar Jerubaal, dient: «Que Baal pledegi contra ell, perquè ha enderrocat el seu altar!» 33 Llavors tots els madianites, els amalequites i els fills de l'est es van reunir, van passar i van acampar a la vall de Jezreel. 34 Però l'Esperit del Senyor va venir sobre Gedeó, i aquest va tocar la trompeta; i Abièzer es va reunir darrere seu. 35 I envià missatgers per tot Manassès, que també es van reunir darrere seu; i envià missatgers a Aser, a Zabuló i a Neftalí, i van pujar a rebre'ls. 36 I Gedeó digué a Déu: «Si vols salvar Israel per la meva mà, tal com has dit, 37 Mira, posaré una llana de velló a l'era; i si la rosada és només sobre la llana, i queda sec sobre tota la terra, llavors sabré que salvaràs Israel per la meva mà, tal com has dit. 38 I així va ser: l'endemà es va llevar de bon matí, va recollir la llana i va esprémer-ne la rosada, una copa plena d'aigua. 39 I Gedeó digué a Déu: «No s'encengui la teva ira contra mi, si només parlaré aquesta vegada. Deixa'm provar, et prego, només aquesta vegada amb la llana; que quedi sec només sobre la llana, i que hi hagi rosada sobre tota la terra.»
2
Gedeó, un home valent
40 I Déu ho va fer així aquella nit: només la llana va quedar seca, i hi havia rosada a tota la terra.
Jutges 7 1 Jerubaal, és a dir, Gedeó, i tot el poble que era amb ell es van llevar de bon matí i van acampar vora el pou d'Harod. L'exèrcit dels madianites era al seu costat nord, al turó de Morè, a la vall. 2 I el Senyor digué a Gedeó: «El poble que és amb tu és massa nombrós perquè jo pugui posar els madianites a les seves mans, no fos cas que Israel es vanagloriï contra mi, dient: La meva pròpia mà m'ha salvat.» 3 Ara, doncs, proclama a oïdes del poble, dient: “Qui tingui por i por, que se’n torni i se’n vagi de bon matí de la muntanya de Galaad.” I del poble van tornar vint-i-dos mil, i en van quedar deu mil. 4 I el Senyor digué a Gedeó: «Encara és massa gent; baixa'ls a l'aigua, i allà els provaré. Aquell de qui et diré: "Aquest anirà amb tu", anirà amb tu; i aquell de qui et diré: "Aquest no anirà amb tu", no hi anirà.» 5 Gedeó va fer baixar el poble a l'aigua, i el Senyor digué a Gedeó: «Posaràs a part tothom qui llepi l'aigua amb la llengua com llepa un gos; i també tothom qui s'agenolli per beure.» 6 I el nombre dels que van llepar l'aigua, posant-se la mà a la boca, va ser de tres-cents homes; però tota la resta del poble es va agenollar per beure aigua. 7 I el Senyor digué a Gedeó: «Amb aquests tres-cents homes que han llepat l'aigua us salvaré i posaré els madianites a les teves mans; i que tot el altre poble torni, cadascú al seu lloc.» 8 El poble, doncs, va prendre queviures i trompetes, i va enviar la resta d'Israel, cadascun a la seva tenda, i es va quedar amb aquells tres-cents homes. L'exèrcit de Madian era sota seu, a la vall. 9 Aquella mateixa nit, el Senyor li digué: «Aixeca't, baixa al campament, perquè l'he posat a les teves mans.» 10 Però si tens por de baixar, vés amb el teu servent Fura al campament. 11 I escoltaràs el que diuen; i després les teves mans s'aniran enfortint per baixar al campament. Llavors va baixar amb Fura, el seu servent, a l'exterior dels homes armats que hi havia al campament. 12 Els madianites, els amalequites i tots els fills de l'est s'estenien a la vall com llagostes, en gran quantitat; i els seus camells eren innombrables, com la sorra de la vora del mar. 13 I quan Gedeó va arribar, vet aquí que un home va explicar un somni al seu company, i li va dir: Mira, he tingut un somni, i vet aquí, una coca de pa d'ordi va caure al campament de Madian, i va arribar a una tenda, i la va colpejar de manera que va caure, i la va bolcar, i la tenda va quedar parada. 14 El seu company va respondre: «Això no és res més que l'espasa de Gedeó, fill de Joaix, un home d'Israel; Déu ha posat a les seves mans Madian i tot l'exèrcit.» 15 I així va ser que, quan Gedeó va sentir la narració del somni i la seva interpretació, es va prostrar i va tornar al campament d'Israel, i va dir: Aixequeu-vos, perquè el Senyor ha posat a la vostra mà el campament de Madian. 16 I va dividir els tres-cents homes en tres grups, i va posar una trompeta a la mà de cada home, amb gerres buides i llanternes dins de les gerres. 17 I els digué: «Mireu-me i feu el mateix. Quan jo arribi a l'exterior del campament, fareu vosaltres el que jo faci.» 18 Quan jo toqui la trompeta, jo i tots els qui són amb mi, toqueu també vosaltres les trompetes al voltant de tot el campament i crideu: «L'espasa del Senyor i de Gedeó!» 19 Gedeó i els cent homes que l'acompanyaven van arribar a l'extrem del campament al començament de la guàrdia de la mitjanit; tot just havien format la guàrdia; i van tocar les trompetes i van trencar les gerras que tenien a les mans. 20 I les tres bandes van tocar les trompetes i van trencar les gerres, i van agafar els fanals a la mà esquerra i les trompetes a la dreta per tocar-los, i van cridar: L'espasa del Senyor i de Gedeó! 21 I es van aturar cadascú al seu lloc al voltant del campament; i tot l'exèrcit va córrer, i va cridar, i va fugir.
3
Gedeó, un home valent
22 I els tres-cents van tocar les trompetes, i el Senyor va dirigir l'espasa de cada home contra el seu company, fins i tot per tot el campament; i l'exèrcit va fugir a Bet-sittà, a Zererat, i fins a la frontera d'Abel-meholà, fins a Tabbat. 23 I els homes d'Israel es van reunir de Neftalí, i d'Aser, i de tot Manassès, i van perseguir els madianites. 24 Gedeó va enviar missatgers per tota la muntanya d'Efraïm, dient: «Baixeu contra els madianites i preneu les aigües fins a Bet-Bara i el Jordà.» Llavors tots els homes d'Efraïm es van reunir i van prendre les aigües fins a Bet-Bara i el Jordà. 25 I van prendre dos prínceps dels madianites, Oreb i Zeeb, i van matar Oreb a la roca Oreb, i Zeeb al cup de Zeeb, i van perseguir Madian, i van portar els caps d'Oreb i Zeeb a Gedeó a l'altra banda del Jordà.
Jutges 8 1 I els homes d'Efraïm li van dir: «Per què ens has tractat així, que no ens vas cridar, quan vas anar a lluitar contra els madianites?» I el van renyar durament. 2 I els digué: «Què he fet jo ara en comparació amb vosaltres? No és millor la recol·lecció del raïm d'Efraïm que la verema d'Abièzer?» 3 Déu ha posat a les vostres mans els prínceps de Madian, Oreb i Zeeb. Què he pogut fer jo en comparació amb vosaltres? Aleshores la seva ira es va calmar contra ell quan va haver dit això. 4 Gedeó va arribar al Jordà i el va passar, ell i els tres-cents homes que l'acompanyaven, esgotats, però perseguint-los. 5 I digué als homes de Sucot: «Doneu, si us plau, pans a la gent que em segueix, perquè estan esgotats, i jo persegueixo Zebah i Salmunnà, reis de Madian.» 6 I els prínceps de Sucot van dir: «És que les mans de Zebah i Salmunnà són ara a la teva mà, perquè puguem donar pa al teu exèrcit?» 7 I Gedeó va dir: Per tant, quan el Senyor hagi posat Zebah i Salmunnà a les meves mans, us esquinçaré la carn amb les espines del desert i amb les matolls. 8 I des d'allí va pujar a Penuel, i els va parlar igualment; i els homes de Penuel li van respondre com li havien respost els homes de Sucot. 9 I també va parlar als homes de Penuel, dient: Quan torni en pau, enderrocaré aquesta torre. 10 Zèbah i Salmunnà eren a Carcor, i els seus exèrcits amb ells, uns quinze mil homes, tots els que havien quedat de tots els exèrcits dels fills de l'est; perquè van caure cent vint mil homes que desembeinaven espasa. 11 Gedeó va pujar pel camí dels que vivien en tendes, a l'est de Nòbà i Jogbà, i va derrotar l'exèrcit, que estava segur. 12 I quan Zebah i Salmunnà van fugir, ell els va perseguir i va capturar els dos reis de Madian, Zebah i Salmunnà, i va desbaratar tot l'exèrcit. 13 Gedeó, fill de Joaix, va tornar de la batalla abans que sortís el sol. 14 I va agafar un jove dels homes de Sucot i li va preguntar, i aquest li va descriure els prínceps i els ancians de Sucot, setanta-dissèt homes. 15 I va arribar als homes de Sucot, i els va dir: Veieu Zèbah i Salmunnà, amb qui em vau renyar, dient: ¿Tens ara les mans de Zèbah i Salmunnà a la teva mà, perquè donem pa als teus homes que estan cansats? 16 I va prendre els ancians de la ciutat, i espines del desert i matolls, i amb ells va instruir els homes de Sucot. 17 I va enderrocar la torre de Penuel i va matar els homes de la ciutat. 18 Llavors va preguntar a Zèbah i Salmunnà: «Quina mena d'homes eren els que vau matar a Tabor?» Ells van respondre: «Com tu, així eren; cadascun semblava fill de rei.»
4
Gedeó, un home valent
19 I ell va respondre: «Eren germans meus, fills de la meva mare. Ho juro pel Senyor que, si els haguéssiu conservat la vida, no us mataria.» 20 I digué a Jèter, el seu primogènit: «Aixeca't i mata'ls.» Però el jove no va desembeinar l'espasa, perquè tenia por, perquè encara era jove. 21 Llavors Zèbah i Salmunnà digueren: «Aixeca't i ataca'ns, perquè com l'home és, així és la seva força.» I Gedeó es va alçar i va matar Zèbah i Salmunnà, i va prendre els ornaments que portaven al coll dels seus camells. 22 Llavors els homes d'Israel digueren a Gedeó: «Regna sobre nosaltres, tu, el teu fill i el fill del teu fill, perquè ens has alliberat de la mà de Madian.» 23 Gedeó els digué: «Jo no governaré sobre vosaltres, ni tampoc el meu fill. El Senyor governarà sobre vosaltres.» 24 Gedeó els digué: «Us demano una cosa: que cadascú em doni arracades del seu botí. (Portaven arracades d'or, perquè eren ismaelites.)» 25 I ells van respondre: «Ho donarem de bon grat.» I van estendre un mantell i hi van llançar cadascú les arracades del seu botí. 26 I el pes de les arracades d'or que va demanar era de mil set-cents sicles d'or; a més dels ornaments, collars i vestits de porpra que portaven els reis de Madian, i a més dels collarets que portaven al coll dels seus camells. 27 Gedeó en va fer un efod i el va posar a la seva ciutat, a Ofrà, i tot Israel hi va anar a prostituir-se, cosa que va esdevenir un parany per a Gedeó i per a la seva casa. 28 Així va ser sotmès Madian davant els fills d'Israel, de manera que no van tornar a aixecar el cap. I el país va romandre en tranquil·litat quaranta anys en temps de Gedeó. 29 I Jerubaal, fill de Joaix, se'n va anar i es va establir a casa seva. 30 Gedeó va tenir setanta fills, ja que tenia moltes dones. 31 I la seva concubina, que era a Siquem, també li va donar un fill, a qui va anomenar Abimèlec. 32 Gedeó, fill de Joaix, va morir en una bona vellesa, i va ser enterrat al sepulcre del seu pare Joaix, a Ofrà dels abiezerites. 33 I tan bon punt Gedeó va morir, els fills d'Israel van tornar a prostituir-se darrere dels Baals, i van fer de Baal-Berit el seu déu. 34 I els fills d'Israel no es van recordar del Senyor, el seu Déu, que els havia alliberat de les mans de tots els seus enemics del voltant. 35 Tampoc van mostrar bondat a la casa de Jerubaal, és a dir, a Gedeó, segons tota la bondat que havia mostrat a Israel.
Desglossament vers per vers La història de Gedeó als capítols 6 a 8 de Jutges és una de les narracions més captivadores de la Bíblia. Narra el cicle de rebel·lió i opressió d'una nació, la crida reticent i temorosa d'un heroi improbable, una victòria militar miraculosa aconseguida amb només 300 homes i les complexes conseqüències de l'èxit.
Capítol 6: L'opressió, la crida i la preparació Versicles 1–6 (L'opressió madianita): Com que Israel va fer el mal als ulls del Senyor, Déu els va lliurar a les mans de Madian durant set anys. Els madianites, els amalequites i els fills de l'est van devastar la terra, destruint collites i bestiar, obligant els israelites a amagar-se en caus, coves i muntanyes.
5
Gedeó, un home valent
Versicles 7–10 (La reprensió profètica): Quan Israel va clamar al Senyor per culpa dels madianites, Déu va enviar un profeta per recordar-los la seva gràcia: com els va treure d'Egipte i els va manar que no temessin els déus dels amorreus; però no havien obeït la seva veu. Versicles 11–16 (L'àngel del Senyor apareix): L'àngel del Senyor va venir i es va asseure sota un roure a Ofrà, que pertanyia a Joaix, l'abiezerita. El seu fill, Gedeó , estava batent blat prop del cup per amagar-lo dels madianites. L'àngel va declarar: "El Senyor és amb tu, home valent". Gedeó va qüestionar això, assenyalant la pobresa d'Israel i el seu propi estatus baix a casa del seu pare. El Senyor li va assegurar, dient: "Certament, jo seré amb tu". Versicles 17–24 (El signe d'acceptació): Gedeó va demanar un senyal per demostrar que realment era Déu parlant, preparant carn i coques sense llevat. Quan l'àngel va tocar l'ofrena amb la punta del seu bastó, foc va sortir de la roca i la va consumir, i l'àngel va desaparèixer. En adonar-se de qui era, Gedeó va témer per la seva vida, però el Senyor li va dir: "Pau amb tu; no tinguis por: no moriràs". Gedeó va construir allà un altar anomenat Jehovà-shalom (El Senyor és Pau). Versicles 25–32 (Destrucció de l'altar de Baal): Aquella mateixa nit, Déu va dir a Gedeó que agafés el segon toro del seu pare i enderroqués l'altar del seu pare dedicat a Baal, tallant l'arbreda boscosa (Asherah) que hi havia al costat. Gedeó ho va fer de nit amb deu servents per por de la seva família i dels homes de la ciutat. Quan el van descobrir l'endemà al matí, la gent del poble va exigir la seva mort, però Joaix el va defensar dient: "Defensareu Baal?... que ell defensi la seva pròpia causa". Per això, Gedeó va ser anomenat Jerubbaal ("Que Baal defensi contra ell"). Versicles 33–35 (L'Esperit de Déu dóna poder a Gedeó): Els madianites i els amalequites es van reunir i van acampar a la vall de Jezreel. "L'Esperit del Senyor va venir sobre Gedeó" (literalment el va vestir), i va tocar una trompeta, reunint els clans d'Abièzer, Aser, Zabuló i Neftalí perquè el seguissin. Versicles 36–40 (El senyal del velló): Encara buscant tranquil·litat, Gedeó va demanar a Déu un senyal utilitzant un velló de llana. Primer, va demanar rosada només sobre el velló mentre la terra romangués seca; Déu ho va concedir. Després, va demanar que el velló estigués sec mentre la terra tingués rosada; Déu també ho va fer.
Capítol 7: L'exèrcit reduït i la victòria sobre Madian Versicles 1–3 (Reduint l'exèrcit): Jerubaal (Gedeó) i el seu exèrcit van acampar prop del pou d'Harod, mentre que els madianites eren al nord. Déu va dir a Gedeó que el poble era massa nombrós , per por que Israel no s'al·legués glòria per sobre de Déu. Déu va ordenar a Gedeó que anunciés que qualsevol persona que tingués por podia marxar. 22.000 homes van marxar , deixantne 10.000 enrere. Versicles 4–8 (La prova de l'aigua): Déu va dir que encara n'hi havia massa. Va dir a Gedeó que els baixés a l'aigua, on els separaria. Els que van llepar l'aigua amb la llengua com un gos (300 homes) van ser posats a part. Els que es van agenollar per beure van ser enviats a casa seva. Amb només 300 homes, Déu va prometre lliurar Madian a les mans de Gedeó. Versicles 9–15 (El somni madianita): Aquella nit, Déu va dir a Gedeó que baixés al campament enemic perquè l'havia lliurat a les seves mans. Acompanyat pel seu servent Furah, Gedeó va sentir un soldat madianita explicant al seu company un somni sobre un pastís de pa d'ordi que queia a l'hostat de Madian, colpejant una tenda de manera que es va esfondrar. L'altre soldat ho va interpretar:
6
Gedeó, un home valent
"Això no és res més que l'espasa de Gedeó... perquè Déu ha lliurat Madian a les seves mans". Adorant Déu, Gedeó va tornar amb els seus homes amb confiança. Versicles 16–22 (L'estratègia de les llànties i els càntirs): Gedeó va dividir els 300 homes en tres grups. Va donar a cada home una trompeta, un càntir buit i una torxa (llàntia) dins del càntir . Envoltant el campament de nit, van tocar les trompetes, van trencar els càntirs, van agafar les torxes a la mà esquerra i les trompetes a la dreta, i van cridar: "L'espasa del Senyor i de Gedeó!". El pànic es va apoderar del campament madianita, i el Senyor va dirigir l'espasa de cada home contra el seu company per tot l'exèrcit. Versicles 23–25 (La persecució): Homes d'Israel de Neftalí, Aser i Manassès van perseguir els madianites que fugien. Gedeó va enviar missatgers a través del mont Efraïm per capturar les aigües davant seu a Bet-Bara i al Jordà, capturant i executant dos prínceps madianites, Oreb i Zeeb , els caps dels quals van portar a Gedeó.
Capítol 8: La persecució, els conflictes i les conseqüències Versicles 1–3 (Una resolució diplomàtica amb Efraïm): Els homes d'Efraïm es van queixar amargament que no els havien cridat abans per lluitar. Gedeó va respondre amb humilitat i tacte: "Què he fet jo ara en comparació amb vosaltres? No és millor la recol·lecció del raïm d'Efraïm que la verema d'Abièzer?" La seva resposta suau va apaivagar la seva ira. Versicles 4–9 (Rebuig a Sucot i Penuel): Gedeó i els seus 300 homes esgotats van creuar el riu Jordà perseguint els reis madianites que quedaven, Zebah i Salmunnà. Van demanar als ancians de Sucot i Penuel pa per alimentar les tropes cansades, però els líders es van burlar de Gedeó i s'hi van negar, dient que encara no havien capturat els reis. Gedeó els va advertir que tornaria per castigar-los amb espines i matolls. Versicles 10–17 (Càstig i captura): Gedeó va sorprendre l'exèrcit madianita que quedava i va capturar els reis Zebah i Salmunna . En tornar, va disciplinar els ancians de Sucot amb espines i matolls del desert, i va enderrocar la torre de Penuel i va matar els homes de la ciutat. Versicles 18–21 (El destí dels reis): Gedeó va preguntar a Zebah i Zalmunna quin tipus d'homes havien matat a Tabor, i va descobrir que eren els seus propis germans. Va ordenar al seu fill gran, Jether, que els matés, però el noi tenia por perquè encara era jove. Els dos reis van demanar llavors a Gedeó que els matés ell mateix, i Gedeó els va matar, prenent els ornaments de mitja lluna del coll dels seus camells. Versicles 22–27 (L'efod d'or i la caiguda d'Israel): Israel va intentar fer que Gedeó i el seu llinatge fossin governants hereditaris, però Gedeó s'hi va negar fermament, declarant: "El Senyor governarà sobre vosaltres". No obstant això, Gedeó va fer una petició: que cada home li donés una arracada del seu botí. Va recollir 1.755 sicles d'or i va fer un efod , col·locant-lo a la seva ciutat d'Ofra. Tràgicament, tot Israel es va prostituir darrere d'ell allà , i es va convertir en un parany per a Gedeó i la seva casa. Versicles 28–35 (La mort de Gedeó i l'oblit d'Israel): Madian va ser sotmès, i la terra va tenir repòs durant 40 anys durant la vida de Gedeó. Gedeó va morir a una bona vellesa i va ser enterrat al sepulcre del seu pare Joaix. Immediatament després de la seva mort, els israelites van tornar a l'adulteri espiritual, adorant Baal-Berit i deixant de mostrar bondat a la casa de Jerubaal (Gedeó) per tot el bé que havia fet.
7
Gedeó, un home valent
Lliçons clau de la història de Gedeó Déu utilitza els improbables i els febles: Gedeó va començar amagant-se per por i veia el seu clan com el més feble de Manassès. Déu va reduir deliberadament el seu exèrcit de 32.000 a 300 per demostrar que la victòria prové del poder diví, no de la força humana. Paciència amb el dubte humà: Déu va atendre les profundes inseguretats de Gedeó i les seves peticions de signes (el foc i el velló) amb una paciència i una gràcia increïbles, construint suaument la seva fe pas a pas. El veritable lideratge implica humilitat: Gedeó va gestionar amb èxit una política tribal fràgil (pacificant els efraïmites) i va rebutjar rotundament el poder reial, reconeixent que només Déu havia de governar Israel. El perill de comprometre's en l'èxit: Malgrat les seves increïbles victòries, la creació de l'efod d'or per part de Gedeó es va convertir en una trampa espiritual (idolatria) per a la seva família i nació, demostrant que la vigilància espiritual és necessària fins i tot, i especialment, després d'un gran triomf.
8