Dèbora, Barac i Jael Jutges 4 1 Després de la mort d'Ehud, els fills d'Israel van tornar a fer el mal als ulls del Senyor. 2 I el Senyor els va vendre a les mans de Jabín, rei de Canaan, que regnava a Hasor; el capità del seu exèrcit era Sisera, que habitava a Haroixet-de-Goim. 3 I els fills d'Israel van clamar al Senyor, perquè tenia nou-cents carros de ferro, i durant vint anys havia oprimit durament els fills d'Israel. 4 I Dèbora, una profetessa, esposa de Lapidot, va jutjar Israel en aquell temps. 5 I ella habitava sota la palmera de Dèbora, entre Ramà i Betel, a la muntanya d'Efraïm; i els fills d'Israel pujaven a ella per jutjar. 6 I ella va enviar a cridar Barac, fill d'Abinoam, de Quedesnaftalí, i li va dir: «No ha manat el Senyor, Déu d'Israel, dient: Vés, aplega homes contra el mont Tabor i pren amb tu deu mil homes dels fills de Neftalí i dels fills de Zabuló?» 7 I atreuré cap a tu, al riu Quison, Sisera, el capità de l'exèrcit de Jabín, amb els seus carros i la seva multitud, i el posaré a les teves mans. 8 Barac li digué: «Si véns amb mi, hi aniré; però si no véns amb mi, no hi aniré.» 9 I ella va dir: «Aniré amb tu, però el viatge que fas no serà per a la teva glòria, perquè el Senyor vendrà Sisera a les mans d'una dona.» Debora es va alçar i va anar amb Barac a Quèdeix. 10 Barac va cridar Zabuló i Neftalí a Quèdeix, i va pujar amb deu mil homes al seu peu; i Debora va pujar amb ell. 11 Hèber, el quenita, que era dels fills d'Hobab, sogre de Moisès, s'havia separat dels quenites i havia plantat la seva tenda a la plana de Saanaim, que és a Quedeix. 12 I van informar a Sisera que Barac, fill d'Abinoam, havia pujat al mont Tabor. 13 I Sisera va reunir tots els seus carros, nou-cents carros de ferro, i tota la gent que era amb ell, des d'Haròixet-Goim fins al riu de Quixon. 14 I Dèbora digué a Barac: «Aixeca't, perquè avui és el dia en què el Senyor ha posat Sisera a les teves mans. No és el Senyor que ha anat al teu davant?» Barac va baixar del mont Tabor, i deu mil homes el seguien.
1
Dèbora, Barac i Jael
15 I el Senyor va desfermar Sisera, amb tots els seus carros i tot el seu exèrcit, a tall d'espasa davant de Barac; i Sisera va baixar del seu carro i va fugir a peu. 16 Però Barac va perseguir els carros i l'exèrcit fins a Haroixet-de-Goim, i tot l'exèrcit de Sisera va caure a la vora de l'espasa; no va quedar ni un sol home. 17 Però Sisera va fugir a peu cap a la tenda de Jael, la dona d'Hèber el quenita, perquè hi havia pau entre Jabín, rei d'Hasor, i la casa d'Hèber el quenita. 18 Jael va sortir a rebre Sisera i li va dir: «Vine, senyor meu, vine a veure'm; no tinguis por.» Ell va entrar a la tenda i ella el va cobrir amb un mantell. 19 I ell li digué: «Dona'm, et si us plau, una mica d'aigua per beure, que tinc set.» I ella obrí una ampolla de llet, li donà de beure i el cobrí. 20 Ell li va tornar a dir: «Posa't a l'entrada de la tenda, i si algú vingui i et pregunti: "Hi ha algú aquí?", has de respondre: "No." 21 Llavors Jael, la dona d'Hèber, va agafar un clau de la tenda, va agafar un martell i es va acostar a ell a poc a poc, li va clavar el clau a les temples i el va clavar a terra, perquè ell dormia profundament i estava cansat. I va morir. 22 I vet aquí que, mentre Barac perseguia Sisera, Jael va sortir a trobar-lo i li va dir: «Vine, i et mostraré l'home que busques.» Quan Barac va entrar a la tenda d'ella, va veure que Sisera jeia mort, amb el clau clavat a les temples. 23 Així doncs, Déu va humiliar aquell dia Jabín, rei de Canaan, davant dels fills d'Israel. 24 I la mà dels fills d'Israel prosperà i prevalgué contra Jabín, rei de Canaan, fins que el van destruir.
Jutges 5 1 Aquell dia, Dèbora i Barac, fill d'Abinoam, van cantar: 2 Lloeu el Senyor per la venjança d'Israel, quan el poble es va oferir voluntàriament. 3 Escolteu, reis; presteu l'atenció, prínceps; jo, jo, cantaré al Senyor, cantaré lloances al Senyor, Déu d'Israel. 4 Senyor, quan vas sortir de Seir, quan vas marxar del camp d'Edom, la terra va tremolar, i el cel va degotar aigua, i els núvols també van degotar aigua. 5 Les muntanyes es van fondre davant del Senyor, el Sinaí davant del Senyor, Déu d'Israel. 6 En els dies de Xamgar, fill d'Anat, en els dies de Jael, els camins eren deserts, i els viatgers caminaven per camins secundaris. 7 Els habitants dels pobles van cessar, van cessar a Israel, fins que jo, Dèbora, vaig sorgir, vaig sorgir com a mare a Israel. 8 Van triar nous déus; llavors hi va haver guerra a les portes: es va veure un escut o una llança entre quaranta mil a Israel? 9 El meu cor és amb els governants d'Israel, que s'han ofert voluntàriament entre el poble. Beneïu el Senyor. 10 Parleu, vosaltres que cavalqueu sobre ases blanques, vosaltres que seueu a judici i camineu pel camí. 11 Els qui s’alliberin del soroll dels arquers a les aigües, allà recitaran les bones accions del Senyor, les bones accions envers els habitants dels seus pobles a Israel; llavors el poble del Senyor baixarà a les portes. 12 Desperta't, desperta't, Dèbora; desperta't, desperta't, entona un càntic; alça't, Barac, i emporta't els teus captius, fill d'Abinoam. 13 Llavors va fer que el qui quedava domini sobre els nobles del poble: el Senyor em va fer governar sobre els poderosos. 14 D’Efraïm va sortir una arrel contra Amalec; després de tu, Benjamí, entre el teu poble; de Maquir van baixar els governadors, i de Zabuló els qui manegen la ploma de l’escriba.
2
Dèbora, Barac i Jael
15 I els prínceps d'Issacar eren amb Dèbora; Issacar, i també Barac: va ser enviat a peu a la vall. Per als grups de Rubèn hi havia grans pensaments de cor. 16 Per què et quedes entre els corrals, per sentir els belars dels ramats? Per als grups de Rubèn hi havia grans escrutinis de cor. 17 Galaad residia a l'altra banda del Jordà: i per què Dan es va quedar en vaixells? Aser es va quedar a la vora del mar i va habitar a les seves bretxes. 18 Zabuló i Neftalí eren un poble que va arriscar la seva vida fins a la mort als llocs alts del camp. 19 Els reis van venir i van lluitar, i després van lluitar contra els reis de Canaan a Taanac, vora les aigües de Megiddo; no van obtenir cap guany de diners. 20 Van lluitar des del cel; les estrelles en els seus curses van lluitar contra Sisera. 21 El riu de Quixon els va endur, aquell riu antic, el riu de Quixon. Oh, ànima meva, has trepitjat la força. 22 Aleshores es van trencar les peülles dels cavalls per les gambades, les gambades dels seus valents. 23 Maleïu Meroz —va dir l'àngel del Senyor—, maleïu amargament els seus habitants, perquè no van venir a ajudar el Senyor, a ajudar el Senyor contra els poderosos. 24 Beneïda serà Jael, la muller d'Hèber, el quenita, beneïda serà entre les dones de la tenda. 25 Ell va demanar aigua, i ella li va donar llet; ella va portar mantega en un plat senyorial. 26 Va posar la mà al clau i la dreta al martell dels obrers; i amb el martell va colpejar Sisera, li va tallar el cap, després d'haver-li perforat i ferit les temples. 27 Als seus peus s'inclinà, caigué, s'estira: als seus peus s'inclinà, caigué: on s'inclinà, allà caigué mort. 28 La mare de Sisera mirava per la finestra i cridava des de la reixa: «Per què triga tant a arribar el seu carro? Per què triguen tant les rodes dels seus carros? 29 Les seves sàvies dones li van respondre, i ella es va respondre a si mateixa, 30 No han corregut, no s'han repartit el botí, una o dues donzelles per a cada home, i Sisera, un botí de diversos colors, un botí de brodats de diversos colors, de diversos colors de brodats a banda i banda, per al coll dels qui prenen el botí? 31 Que pereixin, doncs, tots els teus enemics, oh Senyor! Que els qui l'estimen siguin com el sol quan surt en tot el seu poder. I la terra va tenir repòs durant quaranta anys.
Comentari El relat de Dèbora, Barac i Jael que es troba als capítols 4 i 5 de Jutges registra una de les alliberacions més sorprenents d'Israel de l'opressió estrangera. Destaca la sobirania divina, el lideratge valent i com Déu utilitza instruments inesperats per aconseguir els seus propòsits.
Part 1: Desglossament vers per vers Jutges Capítol 4: La narrativa de l'alliberament Versicles 1–3: El pecat i la cruel opressió d'Israel Després de la mort del jutge Ehud, els israelites tornen a fer el mal als ulls del Senyor. Com a conseqüència, Déu els lliura a les mans de Jabín, rei de Canaan (que regna a Hasor), el comandant militar del qual és Sisera . Sisera oprimeix severament Israel durant vint anys utilitzant una formidable força militar de 900 carros de ferro . Els fills d'Israel clamen al Senyor per demanar ajuda.
3
Dèbora, Barac i Jael
Versicles 4–9: La crida de Dèbora i Barac Dèbora , una profetessa i esposa de Lapidot, jutja Israel en aquest moment, asseguda sota la palmera de Dèbora. Envia a buscar Barac , fill d'Abinoam, i li dóna una ordre de Déu: ha de portar 10.000 homes de Neftalí i Zabuló al mont Tabor, i Déu atreurà Sisera i els seus carros fins al riu Quishon. Barac respon condicionalment: «Si tu véns amb mi, jo hi aniré; però si tu no véns amb mi, jo no hi aniré» . Debora accepta anar-hi, però profetitza que el viatge no li portarà honor personal , perquè el Senyor vendrà Sisera a les mans d'una dona. Versicles 10–16: La batalla del mont Tabor i Quishon Barac convoca Zabuló i Neftalí a Cadeix, reunint 10.000 seguidors amb Dèbora acompanyant-lo. Quan Sisera ho sent, reuneix els seus 900 carros de ferro i totes les seves tropes al riu Quishon. Dèbora diu a Barac que s'aixequi, declarant: "No ha anat el Senyor davant teu?" Barac condueix els seus homes muntanya avall, i el Senyor desconcerta (desconcerta) Sisera i el seu exèrcit . L'exèrcit de Sisera és completament destruït a tall d'espasa, sense deixar ni un home viu, mentre Sisera abandona el seu carro i fuig a peu. Versicles 17–22: Jael i la derrota de Sísara Sisera fuig a la tenda de Jael , l'esposa d'Hèber el quenita, perquè hi ha pau entre la casa reial de Jabín i la família d'Hèber. Jael surt a rebre'l, el convida a entrar i el cobreix. Sisera demana aigua; en canvi, li dóna mantega (llet quallada) en un plat senyorial . Esgotat i confiat, Sisera s'adorm profundament. Jael agafa silenciosament un clau de tenda i un martell a la mà, s'hi acosta suaument i li clava el clau a través de les temples, matant-lo a l'instant. Quan Barac arriba perseguint-lo, Jael li mostra el comandant enemic mort, complint la profecia de Dèbora. Versos 23–24: Subjugació del rei Jabín Aquell dia, Déu va sotmetre Jabin, el rei de Canaan, davant dels fills d'Israel, i la mà d'Israel va prosperar i va prevaldre contra ell fins que va ser destruït. Jutges Capítol 5: El càntic de Dèbora i Barac Versos 1–5: Lloança al Senyor Dèbora i Barac canten una cançó de triomf, lloant Déu pels líders voluntaris i el poble disposat d'Israel. Recorden la presència majestuosa i tremolorosa de Déu quan va marxar de Seir i Edom. Versicles 6–11: La desolació d'Israel es va convertir en justícia La cançó recorda els dies foscos d'opressió quan les carreteres estaven desertes i els vilatans s'amagaven fins que Deborah va sorgir "una mare a Israel" . Convida governants, jutges i gent corrent del poble reunits als llocs d'aigua per relatar els actes justos i els actes d'alliberament del Senyor. Versicles 12–18: Tribus disposades vs. Tribus complaents Una crida triomfal s'adreça a Barac perquè s'endugui el captiveri. La cançó detalla quines tribus es van oferir voluntàries amb entusiasme —Efraïm , Benjamí, Maquir, Zabuló, Issacar i Neftalí— i renya durament els que es van quedar a les seves cledes o a les terres costaneres, com ara Rubèn, Dan i Aser . Versicles 19–23: La batalla còsmica i la maledicció de Meroz Els reis de Canaan van lluitar, però "les estrelles en els seus cursos van lluitar contra Sisera" (implicant intervenció divina, probablement pluja torrencial que va convertir el riu Quishon en una inundació que va immobilitzar els carros de ferro). L'antic riu Quishon va arrossegar l'enemic. Una
4
Dèbora, Barac i Jael
maledicció amarga es pronuncia sobre la ciutat de Meroz perquè no van sortir "en ajuda del Senyor contra els poderosos". Versicles 24–27: Honorant el coratge de Jael Jael és celebrada com a "beneïda per sobre de les dones" a la tenda. La cançó descriu vívidament la seva acció decisiva: agafar el martell i clavar el clau al cap de Sisera, on ell es va enfonsar i va caure mort als seus peus. Versicles 28–30: La ironia de la mare de Sísara Una vinyeta dramàtica i irònica es trasllada a la mare de Sísara mirant per la finestra enreixada, preguntant-se ansiosament per què el carro del seu fill triga tant a tornar. Les seves sàvies dames la consolen amb la il·lusió que ell només està repartint el botí —captius i rics brodats— sense saber que ja és mort. Versicle 31: Oració final La cançó conclou amb una poderosa pregària: "Així que pereixin tots els teus enemics, oh Senyor: però que els qui l'estimen siguin com el sol quan surt amb el seu poder." Després d'aquesta victòria, la terra té repòs durant quaranta anys .
Part 2: Lliçons clau i aplicacions a la vida Déu utilitza l'improbable i l'ordinari: L'alliberament no va arribar a través d'un exèrcit imperial tradicional amb armes d'elit, sinó a través d'una dona normal (Jael) que utilitzava una estaca de tenda i un martell, demostrant que Déu es delecta en utilitzar eines humils per a propòsits extraordinaris. El perill de la neutralitat espiritual i la complaença: El càntic de Dèbora critica ferotgement les tribus que es van quedar a casa (com Rubèn i Dan) i maleeix Meroz per negar-se a ajudar. La neutralitat espiritual en temps de crisi moral es tracta com a oposició; els creients són cridats a una participació activa en lloc d'un còmode estatus d'espectadors. El poder de la col·laboració i l'ànim: Barac va reconèixer la seva necessitat d'un fonament espiritual i va demanar a Deborah que l'acompanyés a la batalla. Déu sovint dissenya les nostres victòries espirituals i pràctiques al voltant de la comunitat, la responsabilitat mútua i la col·laboració divina en lloc de l'individualisme aïllat. Tornant la glòria a Déu: Immediatament després d'aconseguir un èxit militar massiu, Dèbora i Barac no es van vanar vantar de la seva pròpia brillantor tàctica; en canvi, van esclatar en un cant d'adoració atribuint tota la glòria, el poder històric i la victòria al Senyor. En èpoques de triomf personal o professional, la lloança i la humilitat intencionades mantenen el nostre enfocament ancorat en la veritable font de la nostra força.
5