El segon llibre d'Adam i Eva CAPÍTOL 1 1 Quan Luluwa va sentir les paraules de Caín, va plorar i va anar a veure el seu pare i la seva mare, i els va explicar com Caín havia matat el seu germà Abel. 2 Llavors tots van cridar en veu alta i van alçar la veu, es van donar bufetades a la cara, es van llençar pols al cap, es van esquinçar els vestits i van sortir i van arribar al lloc on van matar Abel. 3 I el van trobar estirat a terra, mort, i al seu voltant hi havia bèsties; ploraven i deien per culpa d'aquest just. Del seu cos, per la seva puresa, sortia una olor d'espècies dolces. 4 I Adam el va portar, amb les llàgrimes que li regalimaven per la cara; i va anar a la Cova dels Tresors, on el va deixar i el va embolicar amb espècies dolces i mirra. 5 I Adam i Eva van continuar amb el seu enterrament amb gran dolor durant cent quaranta dies. Abel tenia quinze anys i mig, i Caín disset anys i mig. 6 Quant a Caín, quan va acabar el dol pel seu germà, va prendre la seva germana Luluwa i es va casar amb ella, sense el permís del seu pare i la seva mare; perquè no el podien apartar d'ella, a causa del seu cor enfadat. 7 Després va baixar al peu de la muntanya, lluny del jardí, a prop del lloc on havia matat el seu germà. 8 I en aquell lloc hi havia molts arbres fruiters i arbres forestals. La seva germana li va donar fills, que al seu torn van començar a multiplicar-se gradualment fins que van omplir aquell lloc. 9 Però pel que fa a Adam i Eva, no es van reunir després del funeral d'Abel, durant set anys. Després d'això, però, Eva va concebre; i mentre estava embarassada, Adam li va dir: «Vine, prenguem una ofrena i oferim-la a Déu, i demanem-li que ens doni un fill bonic, en qui puguem trobar consol, i que puguem unir en matrimoni a la germana d'Abel». 10 Aleshores van preparar una ofrena i la van portar a l'altar, i la van oferir davant del Senyor, i van començar a suplicar-li que acceptés la seva ofrena i els donés una bona descendència. 11 I Déu va escoltar Adam i va acceptar la seva ofrena. Aleshores, van adorar Adam, Eva i la seva filla, i van baixar a la Cova dels Tresors i hi van col·locar una làmpada perquè cremés de nit i de dia, davant del cos d'Abel. 12 Aleshores, Adam i Eva van continuar dejunant i pregant fins que va arribar el moment del part d'Eva, quan va dir a Adam: «Vull anar a la cova de la roca per donar-hi a llum». 13 I ell digué: «Vés i emporta-te la teva filla perquè et serveixi; però jo romandré en aquesta Cova dels Tresors davant del cos del meu fill Abel.» 14 Aleshores Eva va obeir Adam i se'n va anar, ella i la seva filla. Però Adam es va quedar sol a la Cova dels Tresors.
CAPÍTOL 2 1 I Eva va donar a llum un fill perfectament bell de figura i de rostre. La seva bellesa era com la del seu pare Adam, però encara més bella. 2 Aleshores Eva es va consolar quan el va veure, i va romandre vuit dies a la cova; després va enviar la seva filla a Adam per dir-li que vingués a veure el nen i li posés nom. Però la filla es va quedar al seu lloc al costat del cos del seu germà, fins que Adam va tornar. I ella també. 3 Però quan Adam va arribar i va veure la bellesa del nen, la seva figura perfecta, es va alegrar per ell i es va consolar per Abel. Aleshores va anomenar el nen Set, que significa «Déu ha escoltat la meva pregària i m'ha alliberat de la meva aflicció». Però també significa «poder i força». 4 Després que Adam hagués posat nom al nen, va tornar a la Cova dels Tresors; i la seva filla va tornar amb la seva mare. 5 Però Eva va romandre a la seva cova fins que es van complir quaranta dies, quan va arribar a Adam i va portar amb ella el nen i la seva filla. 6 I van arribar a un riu d'aigua, on Adam i la seva filla es van rentar, a causa del seu dolor per Abel; però Eva i el nadó es van rentar per purificar-se. 7 Aleshores van tornar, van prendre una ofrena i van anar a la muntanya i la van oferir pel nen; i Déu va acceptar la seva ofrena i va enviar la seva benedicció sobre ells i sobre el seu fill Set; i van tornar a la Cova dels Tresors. 8 Quant a Adam, no va tornar a conèixer la seva dona Eva, en tots els dies de la seva vida; ni va néixer més descendència d'ells; només aquests cinc, Caín, Luluwa, Abel, Aklia i Set. 9 Però Set creixia en estatura i en força; i va començar a dejunar i a pregar ferventment. CAPÍTOL 3 1 Pel que fa al nostre pare Adam, al cap de set anys des del dia que es va separar de la seva esposa Eva, Satanàs el va envejar quan el va veure així separat d'ella; i va intentar fer-lo viure amb ella de nou. 2 Aleshores Adam es va aixecar i va pujar per sobre de la Cova dels Tresors; i va continuar dormint-hi nit rere nit. Però tan bon punt clarejava cada dia, baixava a la cova per pregar-hi i rebre'n una benedicció. 3 Però quan va arribar el vespre va pujar al sostre de la cova, on va dormir tot sol, per por que Satanàs el vencés. I va romandre així separat trenta-nou dies. 4 Aleshores Satanàs, l'odiador de tot bé, quan va veure Adam així sol, dejunant i pregant, se li va aparèixer en la forma d'una dona bella, que va venir i es va presentar davant seu la nit del quarantè dia, i li va dir: 5 «Oh Adam, des del temps que has habitat en aquesta cova, hem experimentat una gran pau de part teva, i les teves pregàries ens han arribat, i hem estat consolats per tu. 6 «Però ara, oh Adam, que has pujat al sostre de la cova per dormir, hem tingut dubtes sobre tu, i una gran tristesa ens ha sobrevingut a causa de la teva separació d'Eva. Aleshores, de nou, quan ets al sostre d'aquesta cova, la teva pregària es vessa i el teu cor vaga d'un costat a l'altre. 7 «Però quan eres a la cova, la teva pregària era com foc aplegat; va baixar fins a nosaltres, i vas trobar repòs.
El segon llibre d'Adam i Eva
8 «Llavors també em vaig lamentar pels teus fills que s'han separat de tu; i la meva pena és gran per l'assassinat del teu fill Abel; perquè era just; i per un home just tothom es lamentarà. 9 «Però em vaig alegrar pel naixement del teu fill Set; però al cap d'una mica de temps vaig sentir molta tristesa per Eva, perquè és la meva germana. Perquè quan Déu va enviar un son profund sobre tu i la va treure del teu costat, també em va treure a mi amb ella. Però la va ressuscitar posant-la amb tu, mentre que em va baixar a mi. 10 «Em vaig alegrar que la meva germana estigués amb tu. Però Déu m'havia fet una promesa abans, i em va dir: “No et lamentis; quan Adam hagi pujat al sostre de la Cova dels Tresors i se separi d'Eva, la seva esposa, t'enviaré a ell, t'uniràs a ell en matrimoni i li donaràs cinc fills, com Eva li'n va donar cinc”.» 11 «I ara, vet aquí! La promesa de Déu per a mi s'ha complert; perquè és Ell qui m'ha enviat a tu per al casament; perquè si et cases amb mi, et donaré fills millors i més bonics que els d'Eva. 12 «Aleshores, encara ets només un jove; no acabis la teva joventut en aquest món amb tristesa; sinó que passa els dies de la teva joventut amb alegria i plaer. Perquè els teus dies són pocs i la teva prova és gran. Sigues fort; acaba els teus dies en aquest món amb alegria. Jo em complauré en tu, i tu t'alegraràs amb mi d'aquesta manera, i sense por. 13 «Aixeca't, doncs, i compleix el manament del teu Déu», es va acostar llavors a Adam i el va abraçar. 14 Però quan Adam va veure que ella el venceria, va pregar a Déu amb un cor fervent que l'alliberés d'ella. 15 Aleshores Déu va enviar la seva Paraula a Adam, dient: «Oh Adam, aquesta figura és la que et va prometre la Deïtat i la majestat; no està favorablement disposat cap a tu; sinó que es mostra a tu en un moment en forma de dona; en un altre moment, a la semblança d'un àngel; en altres ocasions, a la similitud d'una serp; i en un altre moment, a la semblança d'un déu; però ho fa tot només per destruir la teva ànima. 16 «Ara, doncs, oh Adam, entenent el teu cor, t'he alliberat moltes vegades de les seves mans; per tal de mostrar-te que sóc un Déu misericordiós; i que desitjo el teu bé, i que no desitjo la teva ruïna.» CAPÍTOL 4 1 Aleshores Déu va ordenar a Satanàs que es mostrés a Adam clarament, en la seva pròpia i horrible forma. 2 Però quan Adam el va veure, va tenir por i va tremolar en veure'l. 3 I Déu va dir a Adam: «Mira aquest dimoni i el seu aspecte horrible, i saps que ell és qui t'ha fet caure de la claredat a la foscor, de la pau i el repòs a la feina i la misèria. 4 I mira, oh Adam, a aquell que deia de si mateix que és Déu! Pot Déu ser negre? Prendria Déu la forma d'una dona? Hi ha algú més fort que Déu? I pot ser superat? 5 «Mira, doncs, oh Adam, i contempla'l lligat a la teva presència, a l'aire, incapaç de fugir! Per tant, et dic, no tinguis por d'ell; d'ara endavant, tingues cura i guarda't d'ell en tot allò que et faci.» 6 Aleshores Déu va expulsar Satanàs de davant d'Adam, a qui va enfortir i va consolar el cor del qual, dient-li: «Baixa
a la Cova dels Tresors i no et separis d'Eva; jo reprimiré en tu tota la luxúria animal». 7 Des d'aquella hora va deixar Adam i Eva, i van gaudir del descans per manament de Déu. Però Déu no va fer el mateix amb cap dels descendents d'Adam, sinó només amb Adam i Eva. 8 Aleshores Adam va adorar el Senyor, per haver-lo alliberat i per haver deixat de banda les seves passions. I va baixar de sobre la cova i va viure amb Eva com abans. 9 Això va posar fi als quaranta dies de separació d'Eva. CAPÍTOL 5 1 Quant a Set, quan tenia set anys, coneixia el bé i el mal, i era constant en el dejuni i l'oració, i passava totes les nits implorant a Déu que li demanés misericòrdia i perdó. 2 També dejunava quan portava la seva ofrena cada dia, més que el seu pare; perquè era de bon aspecte, com un àngel de Déu. També tenia un bon cor, conservava les millors qualitats de la seva ànima: i per aquesta raó portava la seva ofrena cada dia. 3 I Déu es va complaure amb la seva ofrena; però també es va complaure amb la seva puresa. I va continuar fent així la voluntat de Déu, i del seu pare i la seva mare, fins que va complir set anys. 4 Després d'això, mentre baixava de l'altar, havent acabat la seva ofrena, Satanàs se li va aparèixer en la forma d'un bell àngel, brillant de llum; amb un bastó de llum a la mà, ell mateix cenyit amb un cinturó de llum. 5 Va saludar Set amb un somriure preciós i va començar a enganyar-lo amb paraules boniques, dient-li: «Oh Set, per què et quedes en aquesta muntanya? Perquè és aspra, plena de pedres i de sorra, i d'arbres sense bons fruits; un desert sense habitatges ni pobles; cap bon lloc per habitar-hi. Tot és calor, cansament i problemes.» 6 Va dir a més: «Però nosaltres vivim en llocs bells, en un altre món que aquesta terra. El nostre món és lluminós i la nostra condició és de les millors; les nostres dones són més belles que qualsevol altra; i desitjo que tu, oh Seth, et casis amb una d'elles; perquè veig que ets bonic de veure, i en aquesta terra no hi ha cap dona prou bona per a tu. A més, tots els que viuen en aquest món només són cinc ànimes. 7 "Però al nostre món hi ha molts homes i moltes donzelles, totes més belles les unes que les altres. Per tant, vull marxar d'aquí, perquè puguis veure els meus parents i casar-te amb qui vulguis. 8 «Aleshores romandràs al meu costat i estaràs en pau; seràs ple d'esplendor i llum, com nosaltres. 9 "Romaràs al nostre món i descansaràs d'aquest món i de la seva misèria; mai més et sentiràs dèbil i cansat; mai més portaràs cap ofrena, ni demanaràs clemència; perquè no cometràs més pecat, ni et deixaràs portar per les passions. 10 «I si escoltes el que et dic, et casaràs amb una de les meves filles; perquè per a nosaltres no és pecat fer això; ni es considera luxúria animal. 11 «Perquè al nostre món no tenim Déu; sinó que tots som déus; tots som de la llum, celestials, poderosos, forts i gloriosos.»
El segon llibre d'Adam i Eva
CAPÍTOL 6
CAPÍTOL 7
1 Quan Seth va sentir aquestes paraules, es va quedar meravellat i va inclinar el seu cor cap al discurs traïdor de Satanàs, i li va dir: «Has dit que hi ha un altre món creat que aquest; i altres criatures més belles que les criatures que hi ha en aquest món?» 2 I Satanàs va dir: «Sí; mira, m'has escoltat; però encara els lloaré a ells i a les seves maneres, davant teu.» 3 Però Set li digué: «El teu discurs m'ha meravellat, i la teva bella descripció de tot plegat. 4 «Tot i això, avui no puc anar amb tu; no fins que hagi anat a casa del meu pare Adam i de la meva mare Eva, i els hagi explicat tot el que m'has dit. Aleshores, si em donen permís per anar amb tu, vindré.» 5 Set va tornar a dir: «Tinc por de fer res sense el permís del meu pare i de la meva mare, per por de morir com el meu germà Caín i com el meu pare Adam, que van transgredir el manament de Déu. Però, vet aquí, tu coneixes aquest lloc; vine i troba'm aquí demà». 6 Quan Satanàs va sentir això, va dir a Set: «Si li dius al teu pare Adam el que t'he dit, no et deixarà venir amb mi. 7 Però escolta'm; no diguis al teu pare i a la teva mare el que t'he dit; sinó vine amb mi avui, al nostre món; on veuràs coses boniques i t'hi divertiràs, i gaudiràs aquest dia entre els meus fills, contemplant-los i saciant-te d'alegria; i alegra't per sempre més. Aleshores et tornaré a portar a aquest lloc demà; però si prefereixes quedar-te amb mi, que així sigui. 8 Llavors Set va respondre: «L'esperit del meu pare i de la meva mare penja sobre mi; i si m'amago d'ells un dia, moriran, i Déu em considerarà culpable de pecar contra ells. 9 «I si no sabessin que he vingut a aquest lloc per portar-hi la meva ofrena, no se separarien de mi ni una hora; ni aniria a cap altre lloc, si no em permetessin. Però em tracten amb molta amabilitat, perquè torno a ells ràpidament.» 10 Llavors Satanàs li va dir: «Què et passarà si t'amagues d'ells una nit i hi tornes a trenc d'alba?» 11 Però Set, quan va veure que continuava parlant i que no el deixava, va córrer i va pujar a l'altar, va estendre les mans a Déu i li va demanar alliberament. 12 Aleshores Déu va enviar la seva Paraula i va maleir Satanàs, que va fugir d'Ell. 13 Però Set havia pujat a l'altar, dient així en el seu cor: «L'altar és el lloc de les ofrenes, i Déu hi és; un foc diví el consumirà; així Satanàs no podrà fer-me mal, i no me n'emportarà d'allà». 14 Aleshores Set va baixar de l'altar i va anar a casa del seu pare i de la seva mare, que havia trobat pel camí, desitjant sentir la seva veu; perquè s'havia quedat una estona. 15 Llavors va començar a explicar-los el que li havia passat per part de Satanàs, sota la forma d'un àngel. 16 Però quan Adam va sentir el seu relat, li va besar la cara i el va advertir contra aquell àngel, dient-li que havia estat Satanàs qui se li havia aparegut així. Aleshores Adam va prendre Set, i van anar a la Cova dels Tresors, i s'hi van alegrar. 17 Però des d'aquell dia, Adam i Eva no es van separar mai més d'ell, allà on anés, ja fos per la seva ofrena o per qualsevol altra cosa. 18 Aquest senyal li va succeir a Set quan tenia nou anys.
1 Quan el nostre pare Adam va veure que Set era de cor perfecte, va voler que es casés amb ell; no fos cas que l'enemic se li aparegués una altra vegada i el vencés. 2 Així doncs, Adam va dir al seu fill Set: «Fill meu, tant de bo et casessis amb la teva germana Aklia, germana d'Abel, perquè et doni fills que ompliran la terra, segons la promesa que Déu ens ha fet. 3 «No tinguis por, fill meu; no hi ha cap deshonra en això. Desitjo que et casis, per por que l'enemic et venci.» 4 Set, però, no es va voler casar; però, obeint el seu pare i la seva mare, no va dir ni una paraula. 5 Així doncs, Adam el va casar amb Àclia. I ell tenia quinze anys. 6 Però quan tenia vint anys, engendrà un fill, a qui anomena Enos; i després engendrà altres fills a més d'ell. 7 Aleshores Enós va créixer, es va casar i va engendrar Cainan. 8 Cainan també es va fer gran, es va casar i va engendrar Mahalaleel. 9 Aquells pares van néixer durant la vida d'Adam i habitaven prop de la Cova dels Tresors. 10 Llavors els dies d'Adam van ser nou-cents trenta anys, i els de Mahalaleel cent. Però Mahalaleel, quan va créixer, estimava el dejuni, l'oració i les feines dures, fins que s'acostava la fi dels dies del nostre pare Adam. CAPÍTOL 8 1 Quan el nostre pare Adam va veure que la seva fi era a prop, va cridar el seu fill Set, que va anar a veure'l a la Cova dels Tresors, i li va dir: 2 «Oh Set, fill meu, porta'm els teus fills i els fills dels teus fills, perquè pugui vessar la meva benedicció sobre ells abans de morir.» 3 Quan Set va sentir aquestes paraules del seu pare Adam, se'n va anar, va vessar un torrent de llàgrimes per la cara, va reunir els seus fills i els fills dels seus fills i els va portar al seu pare Adam. 4 Però quan el nostre pare Adam els va veure al seu voltant, va plorar per haver-se'n de separar. 5 I quan el van veure plorar, tots van plorar junts i es van llançar sobre ell amb la cara, dient: «Com seràs separat de nosaltres, oh pare nostre? I com et rebrà la terra i t'amagarà dels nostres ulls?» Així es van lamentar molt, i amb paraules semblants. 6 Llavors el nostre pare Adam els va beneir a tots, i va dir a Set, després d'haver-los beneït: 7 «Oh, Set, fill meu, tu coneixes aquest món, que és ple de dolor i de cansament; i saps tot el que ens ha sobrevingut a causa de les nostres proves. Per tant, ara et mano amb aquestes paraules: que mantinguis la innocència, que siguis pur i just, i que confidis en Déu; i que no t'inclinis pels discursos de Satanàs, ni per les aparicions en què es mostrarà a tu. 8 Però guarda els manaments que et dono avui; després dóna-ho al teu fill Enós; i que Enós ho doni al seu fill Cainan; i Cainan al seu fill Mahalaleel; perquè aquest manament romangui ferm entre tots els teus fills. 9 «Oh, Set, fill meu, en el moment que jo mori, agafa el meu cos i embolica'l amb mirra, àloes i càssia, i deixa'm
El segon llibre d'Adam i Eva
aquí en aquesta Cova dels Tresors on hi ha totes aquestes mostres que Déu ens va donar del jardí. 10 «Oh, fill meu, d'ara endavant vindrà un diluvi que aclapararà totes les criatures, i només deixarà fora vuit ànimes. 11 «Però, fill meu, que aquells que deixin fora d'entre els teus fills en aquell moment, s'enduguin el meu cos amb ells fora d'aquesta cova; i quan se l'hagin endut amb ells, que el més gran d'ells ordeni als seus fills que posin el meu cos en un vaixell fins que la inundació s'hagi calmat i surtin del vaixell. 12 Aleshores prendran el meu cos i el dipositaran al mig de la terra, poc després que hagin estat salvats de les aigües del diluvi. 13 «Perquè el lloc on reposarà el meu cos és al mig de la terra; Déu vindrà d'allà i salvarà tota la nostra tribu. 14 «Però ara, Set, fill meu, posa't al capdavant del teu poble; pastura'ls i vetlla per ells amb el temor de Déu; i guia'ls pel bon camí, mana'ls que dejunin a Déu; i fes-los entendre que no han d'escoltar Satanàs, no fos cas que els destruís. 15 «Aleshores, separa els teus fills i els fills dels teus fills dels fills de Caín; no els deixis barrejar-se mai amb ells, ni t'hi acostis ni en les seves paraules ni en les seves obres.» 16 Aleshores Adam va fer baixar la seva benedicció sobre Set, i sobre els seus fills, i sobre tots els fills dels seus fills. 17 Aleshores es va girar cap al seu fill Set i cap a la seva dona Eva, i els va dir: «Conserveu aquest or, aquest encens i aquesta mirra, que Déu ens ha donat com a senyal; perquè en dies vinents, un diluvi inundarà tota la creació. Però els qui entren a l'arca s'enduran l'or, l'encens i la mirra, juntament amb el meu cos; i dipositaran l'or, l'encens i la mirra, amb el meu cos, al mig de la terra. 18 «Després, després de molt de temps, la ciutat on es troben l'or, l'encens i la mirra amb el meu cos, serà saquejada. Però quan sigui saquejada, l'or, l'encens i la mirra seran guardats amb el botí; i res d'ells perirà, fins que vingui la Paraula de Déu, feta home; quan els reis els prendran i li oferiran or en senyal que és Rei; encens, en senyal que és Déu del cel i de la terra; i mirra, en senyal de la seva passió. 19 "Fred també, com a senyal de la seva victòria sobre Satanàs i tots els nostres enemics; encens com a senyal que ressuscitarà d'entre els morts i serà exaltat per sobre de les coses del cel i de la terra; i mirra, com a senyal que beurà fel amarg; i sentirà les penes de l'infern de part de Satanàs. 20 «I ara, Set, fill meu, vet aquí que t'he revelat misteris ocults que Déu m'havia revelat. Guarda el meu manament, per a tu i pel teu poble.» CAPÍTOL 9 1 Quan Adam va acabar el seu manament a Set, els seus membres es van afluixar, les seves mans i peus van perdre tota força, la seva boca es va quedar muda i la seva llengua va deixar de parlar del tot. Va tancar els ulls i va expirar. 2 Però quan els seus fills van veure que era mort, es van llançar sobre ell, homes i dones, vells i joves, plorant. 3 La mort d'Adam va tenir lloc al final dels nou-cents trenta anys que va viure a la terra; el quinzè dia de Barmudeh, després del còmput d'una epacta del sol, a la novena hora.
4 Va ser un divendres, el mateix dia en què va ser creat i en què va descansar; i l'hora en què va morir va ser la mateixa que aquella en què va sortir del jardí. 5 Aleshores Set el va embolicar bé i el va embalsamar amb abundants espècies dolces, d'arbres sagrats i de la Muntanya Sagrada; i va dipositar el seu cos al costat oriental de l'interior de la cova, al costat de l'encens; i va posar davant seu un canelobre que es mantenia encès. 6 Llavors els seus fills van estar davant d'ell plorant i lamentant-se per ell tota la nit fins a trenc d'alba. 7 Aleshores Set, el seu fill gran, Enós, i Cainan, el fill d'Enos, van sortir i van portar bones ofrenes per presentarles al Senyor, i van arribar a l'altar on Adam va oferir ofrenes a Déu, quan va oferir. 8 Però Eva els va dir: «Espereu fins que primer hàgim demanat a Déu que accepti la nostra ofrena i que guardi amb Ell l'ànima d'Adam, el seu servent, i que la porti a descansar». 9 I tots es van aixecar i van pregar. CAPÍTOL 10 1 I quan van acabar la seva pregària, la Paraula de Déu va venir i els va consolar sobre el seu pare Adam. 2 Després d'això, van oferir els seus ofrenes per ells mateixos i pel seu pare. 3 I quan van acabar la seva ofrena, la Paraula de Déu va arribar a Set, el més gran d'ells, dient-li: «Oh Set, Set, Set, tres vegades. Com vaig ser amb el teu pare, així també seré amb tu, fins que es compleixi la promesa que li vaig fer, al teu pare dient: Enviaré la meva Paraula i et salvaré a tu i a la teva descendència. 4 Però pel que fa al teu pare Adam, guarda el manament que et va donar; i separa la teva descendència de la del teu germà Caín. 5 I Déu va retirar la seva Paraula de Set. 6 Aleshores Set, Eva i els seus fills van baixar de la muntanya a la Cova dels Tresors. 7 Però Adam va ser el primer l'ànima del qual va morir a la terra de l'Edèn, a la Cova dels Tresors; perquè ningú va morir abans d'ell, excepte el seu fill Abel, que va morir assassinat. 8 Aleshores tots els fills d'Adam es van aixecar i van plorar pel seu pare Adam i li van fer ofrenes durant cent quaranta dies. CAPÍTOL 11 1 Després de la mort d'Adam i d'Eva, Set va separar els seus fills, i els fills dels seus fills, dels fills de Caín. Caín i la seva descendència van baixar i van habitar a l'oest, més avall del lloc on havia matat el seu germà Abel. 2 Però Set i els seus fills van habitar al nord, a la muntanya de la Cova dels Tresors, per tal d'estar a prop del seu pare Adam. 3 I Set el gran, alt i bo, amb una ànima fina i una ment forta, es va posar al capdavant del seu poble; i els va pasturar amb innocència, penitència i mansuetud, i no va permetre que cap d'ells baixés als fills de Caín. 4 Però a causa de la seva pròpia puresa, van ser anomenats "Fills de Déu", i estaven amb Déu, en lloc de les tropes
El segon llibre d'Adam i Eva
d'àngels que van caure; perquè van continuar lloant Déu i cantant-li salms a la seva cova, la Cova dels Tresors. 5 Aleshores Set es va posar davant del cos del seu pare Adam i de la seva mare Eva, i va pregar nit i dia, i va demanar misericòrdia per a ell i els seus fills; i que quan tingués alguna dificultat amb un nen, li donés consell. 6 Però Set i els seus fills no els agradaven les feines terrenals, sinó que es dedicaven a les coses celestials; perquè no tenien cap altre pensament que lloances, doxologies i salms a Déu. 7 Per tant, sentien en tot moment les veus dels àngels, lloant i glorificant Déu; des de dins del jardí, o quan eren enviats per Déu en una missió, o quan pujaven al cel. 8 Perquè Set i els seus fills, per la seva pròpia puresa, van sentir i veure aquells àngels. Aleshores, de nou, el jardí no estava gaire per sobre d'ells, sinó només uns quinze colzes espirituals. 9 Ara, un colze espiritual correspon a tres colzes d'home, en total quaranta-cinc colzes. 10 Set i els seus fills habitaven a la muntanya sota el jardí; no sembraven ni collien; no preparaven cap aliment per al cos. Ni tan sols blat; sinó només ofrenes. Menjaven dels fruits i dels arbres ben aromatitzats que creixien a la muntanya on habitaven. 11 Set dejunava sovint cada quaranta dies, igual que els seus fills grans, perquè la família de Set sentia l'olor dels arbres del jardí quan el vent bufava en aquella direcció. 12 Eren feliços, innocents, sense por sobtada, no hi havia gelosia, ni mala acció, ni odi entre ells. No hi havia passió animal; de cap boca d'ells sortien ni paraules grolleres ni malediccions; ni mals consells ni fraus. Perquè els homes d'aquella època mai no juraven, sinó que en circumstàncies difícils, quan els homes havien de jurar, juraven per la sang d'Abel el just. 13 Però obligaven els seus fills i les seves dones cada dia a la cova a dejunar i pregar, i a adorar el Déu Altíssim. Es van beneir en el cos del seu pare Adam i es van ungir amb ell. 14 I així ho van fer fins que s'acostava la fi de Set. CAPÍTOL 12 1 Aleshores Set, el just, va cridar el seu fill Enós, i Cainan, fill d'Enos, i Mahalaleel, fill de Cainan, i els va dir: 2 «Com que la meva fi és a prop, vull construir un sostre sobre l'altar on s'ofereixen ofrenes.» 3 Van obeir el seu manament i van sortir, tots ells, tant vells com joves, i hi van treballar de valent, i van construir una bonica teulada sobre l'altar. 4 I el pensament de Set, en fer això, era que una benedicció vingués sobre els seus fills a la muntanya; i que presentés una ofrena per ells abans de la seva mort. 5 Aleshores, quan es va acabar la construcció de la teulada, els va ordenar que fessin ofrenes. Van treballar diligentment en aquestes i les van portar a Set, el seu pare, que les va prendre i les va oferir a l'altar; i va pregar a Déu que acceptés les seves ofrenes, que tingués pietat de les ànimes dels seus fills i que els guardés de la mà de Satanàs. 6 I Déu va acceptar la seva ofrena i va enviar la seva benedicció sobre ell i sobre els seus fills. I llavors Déu va fer una promesa a Set, dient: «Al final dels cinc grans dies i mig, respecte als quals t'he fet una promesa a tu i al teu
pare, enviaré la meva Paraula i et salvaré a tu i a la teva descendència». 7 Aleshores Set, els seus fills i els fills dels seus fills es van reunir i van baixar de l'altar i van anar a la Cova dels Tresors, on van pregar i es van beneir en el cos del nostre pare Adam i es van ungir amb ell. 8 Però Set va romandre a la Cova dels Tresors uns quants dies, i després va patir... sofriments fins a la mort. 9 Aleshores Enós, el seu fill primogènit, va anar a ell, amb Cainan, el seu fill, Mahalaleel, fill de Cainan, Jèred, fill de Mahalaleel, i Henoc, fill de Jèred, amb les seves esposes i fills per rebre una benedicció de Set. 10 Llavors Set va pregar per ells, els va beneir i els va conjurar per la sang d'Abel el just, dient: «Us prego, fills meus, que no deixeu que cap de vosaltres baixi d'aquesta muntanya santa i pura. 11 No feu companyia amb els fills de Caín, l'assassí i pecador, que va matar el seu germà; perquè sabeu, fills meus, que fugim d'ell i de tot el seu pecat amb totes les nostres forces, perquè va matar el seu germà Abel. 12 Després d'haver dit això, Set va beneir Enos, el seu fill primogènit, i li va manar que ministrara habitualment amb puresa davant del cos del nostre pare Adam, tots els dies de la seva vida; i després, també, que anés de tant en tant a l'altar que Set havia construït. I li va manar que pasturés el seu poble amb justícia, amb judici i puresa tots els dies de la seva vida. 13 Aleshores, els membres de Set es van afluixar; les seves mans i peus van perdre tota la força; la seva boca es va tornar muda i incapaç de parlar; i va expirar i va morir l'endemà del seu nou-cents dotzè any; el vint-i-set del mes Abib; Henoc tenia llavors vint anys. 14 Aleshores van embolicar amb cura el cos de Set, el van embalsamar amb espècies dolces i el van posar a la Cova dels Tresors, al costat dret del cos del nostre pare Adam, i el van plorar durant quaranta dies. Van oferir regals per ell, tal com havien fet pel nostre pare Adam. 15 Després de la mort de Set, Enós es va aixecar al capdavant del seu poble, a qui va alimentar amb justícia i judici, tal com li havia manat el seu pare. 16 Però quan Enós tenia vuit-cents vint anys, Caín tenia una gran descendència; ja que es van casar sovint, ja que estaven donats a les passions animals; fins que la terra sota la muntanya es va omplir d'ells. CAPÍTOL 13 1 En aquells dies vivia Lèmec el cec, que era dels fills de Caín. Tenia un fill que es deia Atun, i tots dos tenien molt de bestiar. 2 Però Lèmec tenia el costum d'enviar-los a pasturar amb un jove pastor, que els cuidava; i el qual, en tornar a casa al vespre, plorava davant del seu avi, i davant del seu pare Atun i la seva mare Hazina, i els deia: «Pel que fa a mi, no puc pasturar aquest bestiar sol, no fos cas que algú me'n robi algun o em mati per causa d'ells». Perquè entre els fills de Caín hi havia molt robatori, assassinat i pecat. 3 Llavors Lèmec es va compadir d'ell i va dir: «De veritat, quan estigués sol, podria ser vençut pels homes d'aquest lloc». 4 Així doncs, Lèmec es va aixecar, va agafar un arc que havia guardat des de jove, abans de quedar-se cec, i va
El segon llibre d'Adam i Eva
agafar grans fletxes, i pedres llises, i una fona que tenia, i va anar al camp amb el jove pastor, i es va col·locar darrere del bestiar; mentre el jove pastor vigilava el bestiar. Així va fer Lèmec durant molts dies. 5 Mentrestant, Caín, des que Déu l'havia rebutjat i l'havia maleït amb tremolors i terror, no es podia establir ni trobar descans en cap lloc; sinó que vagava d'un lloc a un altre. 6 Mentre anava errant, va arribar a les dones de Lèmec i les va preguntar per ell. Ells li van respondre: «És al camp amb el bestiar». 7 Caín va anar a buscar-lo, i quan va entrar al camp, el jove pastor va sentir el soroll que feia i el bestiar que pasturava davant seu. 8 Llavors va dir a Lèmec: «Senyor meu, és una bèstia fera o un lladre?» 9 I Lèmec li digué: «Fes-me entendre cap a on mira quan puja.» 10 Llavors Lèmec va tensar el seu arc, hi va posar una fletxa i va posar una pedra a la fona. Quan Caín va sortir del camp obert, el pastor va dir a Lèmec: «Dispara! Mireu, ja ve!» 11 Llavors Lèmec va disparar a Caín amb la seva fletxa i el va ferir al costat. I Lèmec el va colpejar amb una pedra de la seva fona, que li va caure a la cara i li va arrencar els dos ulls; i Caín va caure a l'instant i va morir. 12 Llavors Lèmec i el jove pastor es van acostar a ell i el van trobar estirat a terra. I el jove pastor li va dir: «És Caín, el nostre avi, que has matat, oh senyor meu!» 13 Aleshores Lèmec se'n va penedir, i per l'amargor del seu penediment, va picar de mans i va colpejar amb el palmell pla el cap del jove, que va caure com si fos mort; però Lèmec va pensar que era una finta; així que va agafar una pedra i el va colpejar, i li va esclafar el cap fins que va morir. CAPÍTOL 14 1 Quan Enós tenia nou-cents anys, tots els fills de Set, de Cainan i el seu primogènit, amb les seves dones i fills, es van reunir al seu voltant per demanar-li una benedicció. 2 Llavors va pregar per ells i els va beneir, i els va conjurar per la sang d'Abel el just dient-los: «No deixis que cap dels vostres fills baixi d'aquesta muntanya santa, i que no facin cap mena de companyia amb els fills de Caín l'assassí». 3 Aleshores Enos va cridar el seu fill Cainan i li va dir: «Mira, oh fill meu, i posa el teu cor en el teu poble, i estableix-los en la rectitud i en la innocència; i mantén-te ministeriant davant del cos del nostre pare Adam, tots els dies de la teva vida». 4 Després d'això, Enos va entrar en repòs, a l'edat de noucents vuitanta-cinc anys; i Cainan el va embolicar i el va posar a la Cova dels Tresors a l'esquerra del seu pare Adam; i va fer ofrenes per ell, segons el costum dels seus pares. CAPÍTOL 15 1 Després de la mort d'Enos, Cainan va estar al capdavant del seu poble amb justícia i innocència, tal com el seu pare li havia manat; també va continuar ministrant davant del cos d'Adam, dins de la Cova dels Tresors. 2 Quan va viure nou-cents deu anys, el van sobrevenir el sofriment i l'aflicció. I quan estava a punt d'entrar en el
repòs, tots els pares amb les seves dones i fills van anar a ell, i els va beneir i els va conjurar per la sang d'Abel, el just, dient-los: «Que ningú de vosaltres baixi d'aquesta muntanya santa; i no feu companyia amb els fills de Caín, l'assassí». 3 Mahalaleel, el seu fill primogènit, va rebre aquest manament del seu pare, que el va beneir i va morir. 4 Mahalaleel el va embalsamar amb espècies aromàtiques i el va posar a la Cova dels Tresors, amb els seus pares; i van fer ofrenes per ell, segons el costum dels seus pares. CAPÍTOL 16 1 Aleshores Mahalaleel es va mantenir sobre el seu poble, i els va alimentar en justícia i innocència, i els va vigilar per veure que no tenien cap relació amb els fills de Caín. 2 També va continuar a la Cova dels Tresors pregant i servint davant del cos del nostre pare Adam, demanant a Déu misericòrdia per a ell mateix i per al seu poble; fins que va complir vuit-cents setanta anys, quan va emmalaltir. 3 Aleshores tots els seus fills es van reunir al seu voltant per veure'l i demanar-los la seva benedicció, abans que deixés aquest món. 4 Aleshores Mahalaleel es va aixecar i es va asseure al llit, amb les llàgrimes que li corrien per la cara, i va cridar el seu fill gran Jàred, que va anar a veure'l. 5 Aleshores li va besar la cara i li va dir: «Oh Jared, fill meu, et conjuro per Aquell que va fer el cel i la terra que vetllis pel teu poble i els alimentes en justícia i innocència; i que no deixis que cap d'ells baixi d'aquesta Muntanya Santa als fills de Caín, no fos cas que perís amb ells. 6 «Escolta, fill meu, d'ara endavant vindrà una gran destrucció sobre aquesta terra per culpa seva; Déu s'enfadarà amb el món i els destruirà amb les aigües. 7 «Però també sé que els teus fills no t'escoltaran, i que baixaran d'aquesta muntanya i tindran relacions amb els fills de Caín, i que periran amb ells. 8 «Oh, fill meu! ensenya'ls i vetlla per ells, perquè no et causi cap culpa per culpa seva.» 9 Mahalaleel va dir, a més, al seu fill Jared: «Quan mori, embalsama el meu cos i posa'l a la Cova dels Tresors, al costat dels cossos dels meus pares; després posa't al costat del meu cos i prega a Déu; i cuida'ls, i compleix el teu ministeri davant d'ells, fins que entris tu mateix en repòs». 10 Mahalaleel va beneir tots els seus fills; i després es va estirar al llit, i va entrar en repòs com els seus pares. 11 Però quan Jàred va veure que el seu pare Mahalaleel era mort, va plorar i es va lamentar, i li va abraçar i li va besar les mans i els peus; i així van fer tots els seus fills. 12 Els seus fills el van embalsamar amb cura i el van posar al costat dels cadàvers dels seus pares. Després es van aixecar i el van plorar quaranta dies. CAPÍTOL 17 1 Llavors Jàred va guardar el manament del seu pare i es va aixecar com un lleó sobre el seu poble. Els va alimentar amb justícia i innocència, i els va manar que no fessin res sense el seu consell. Perquè tenia por d'ells, que no anessin als fills de Caín.
El segon llibre d'Adam i Eva
2 Per això els va donar ordres repetidament; i va continuar fent-ho fins al final del quatre-cents vuitanta-cinc anys de la seva vida. 3 Al final d'aquests anys, li va venir aquest senyal. Mentre Jared estava dret com un lleó davant dels cossos dels seus pares, pregant i advertint el seu poble, Satanàs el va envejar i va fer una bella aparició, perquè Jared no permetia que els seus fills fessin res sense el seu consell. 4 Aleshores Satanàs se li va aparèixer amb trenta homes del seu exèrcit, en forma d'homes atractius; el mateix Satanàs era el més gran i el més alt d'entre ells, amb una barba fina. 5 Es van aturar a l'entrada de la cova i van cridar Jared des de dins. 6 Va sortir cap a ells i els va trobar amb un aspecte bell, plens de llum i d'una gran bellesa. Es va meravellar de la seva bellesa i del seu aspecte; i va pensar dins seu si no serien fills de Caín. 7 També va dir en el seu cor: «Com que els fills de Caín no poden pujar a la alçada d'aquesta muntanya, i cap d'ells és tan bell com semblen aquests, i entre aquests homes no hi ha cap dels meus parents; han de ser estrangers.» 8 Aleshores Jared i ells es van saludar, i ell va dir al més gran d'entre ells: «Oh, pare meu, explica'm la meravella que hi ha en tu i digues-me qui són aquests que estan amb tu; perquè em semblen homes estranys». 9 Llavors el vell va començar a plorar, i els altres van plorar amb ell; i va dir a Jared: «Jo sóc Adam, que Déu va fer primer; i aquest és Abel, el meu fill, que va ser assassinat pel seu germà Caín, al cor del qual Satanàs va posar la voluntat d'assassinar-lo. 10 «Aquest és, doncs, el meu fill Set, a qui vaig demanar al Senyor, i ell me'l va donar perquè em consolara en comptes d'Abel. 11 «Aleshores, aquest és el meu fill Enós, fill de Set, i l'altre és Cainan, fill d'Enos, i l'altre és Mahalaleel, fill de Cainan, el teu pare.» 12 Però Jared es va quedar meravellat del seu aspecte i de les paraules que l'ancià li havia dit. 13 Llavors el gran li digué: «No et meravellis, fill meu; vivim a la terra que hi ha al nord del jardí, que Déu va crear abans del món. No ens va permetre viure-hi, sinó que ens va posar dins del jardí, sota el qual vosaltres viviu ara. 14 «Però després que vaig transgredir, Ell em va fer sortir d'ella, i vaig quedar-me habitant en aquesta cova; grans i dolorosos problemes em van sobrevenir; i quan la meva mort s'acostava, vaig ordenar al meu fill Set que pasturés bé el seu poble; i aquest meu manament ha de ser transmès d'un a l'altre, fins al final de les generacions futures. 15 «Però, oh Jared, fill meu, nosaltres vivim en regions precioses, mentre tu vius aquí en misèria, tal com em va informar el teu pare Mahalaleel; dient-me que vindrà una gran inundació i inundarà tota la terra. 16 «Per tant, fill meu, tement per vosaltres, em vaig aixecar i vaig prendre els meus fills amb mi, i vaig venir aquí perquè us visitéssim a tu i als teus fills; però et vaig trobar dret en aquesta cova plorant, i els teus fills escampats per aquesta muntanya, en la calor i la misèria. 17 «Però, fill meu, quan ens vam equivocar i vam arribar fins aquí, vam trobar altres homes a sota d'aquesta muntanya; que habiten un país preciós, ple d'arbres i de fruites, i de tota mena de verdura; és com un jardí; de
manera que quan els vam trobar vam pensar que éreu vosaltres; fins que el vostre pare Mahalaleel em va dir que no eren tal cosa. 18 «Ara, doncs, fill meu, escolta el meu consell i baixa cap a ells, tu i els teus fills. Descansaràs de tot aquest patiment en què et trobes. Però si no vols baixar cap a ells, aleshores, alça't, pren els teus fills i vine amb nosaltres al nostre jardí; viuràs a la nostra bonica terra i descansaràs de tots aquests problemes que tu i els teus fills esteu suportant ara.» 19 Però Jared, quan va sentir aquest discurs de l'ancià, es va meravellar; i va anar d'aquí allà, però en aquell moment no va trobar cap dels seus fills. 20 Llavors ell va respondre i va dir al més gran: «Per què us heu amagat fins avui?» 21 I el gran va respondre: «Si el teu pare no ens ho hagués dit, no ho hauríem sabut.» 22 Aleshores Jared va creure que les seves paraules eren certes. 23 Així doncs, aquell ancià va dir a Jared: «Per què t'has girat, tal i tal?» I ell va respondre: «Estava buscant un dels meus fills per dir-li que jo anava amb vosaltres i que ells baixaven cap a aquells de qui m'has parlat». 24 Quan l'ancià va sentir la intenció de Jared, li va dir: «Deixa aquest propòsit ara, i vine amb nosaltres; veuràs el nostre país; si la terra on habitem t'agrada, nosaltres i tu tornarem aquí i emportarem la teva família amb nosaltres. Però si el nostre país no t'agrada, tornaràs al teu lloc». 25 I el gran va instar Jared perquè anés abans que un dels seus fills vingués a aconsellar-li el contrari. 26 Jared, doncs, va sortir de la cova i va anar amb ells, i entre ells. I el van consolar, fins que van arribar al cim de la muntanya dels fills de Caín. 27 Llavors el vell va dir a un dels seus companys: «Hem oblidat alguna cosa a l'entrada de la cova, i aquesta és la peça de vestir escollida que havíem portat per vestir Jared». 28 Aleshores va dir a un d'ells: «Torna, tu, algú; i t'esperarem aquí fins que tornis. Aleshores vestirem Jared i serà com nosaltres, bo, atractiu i apte per venir amb nosaltres al nostre país». 29 Aleshores aquell va tornar enrere. 30 Però quan ja era a poca distància, l'ancià el cridà i li digué: «Espera't fins que pugi i et parli.» 31 Llavors es va aturar, i el vell s'hi va acostar i li va dir: «Una cosa que hem oblidat a la cova: apagar el llum que crema a dins, per sobre dels cossos que hi ha. Després torna ràpidament amb nosaltres». 32 Aquell se'n va anar, i el més gran va tornar amb els seus companys i amb Jared. I van baixar de la muntanya, i Jared amb ells; i es van quedar vora una font d'aigua, prop de les cases dels fills de Caín, i van esperar el seu company fins que portés la peça de vestir per a Jared. 33 Ell, doncs, que va tornar a la cova, va apagar el llum i va anar cap a ells, va portar un fantasma i els el va mostrar. I quan Jared el va veure, es va meravellar de la seva bellesa i gràcia, i es va alegrar en el seu cor creient que tot era veritat. 34 Mentre eren allà, tres d'ells van entrar a casa dels fills de Caín i els van dir: «Porteu-nos avui menjar a la font, perquè nosaltres i els nostres companys mengem.» 35 Però quan els fills de Caín els van veure, se'n van meravellar i van pensar: «Són bonics de veure i com mai
El segon llibre d'Adam i Eva
n'hem vist abans». Així doncs, es van aixecar i van anar amb ells a la font d'aigua, a veure els seus companys. 36 Els van trobar tan bells, que van cridar pels seus llocs perquè altres s'apleguessin i vinguessin a contemplar aquests bells éssers. Aleshores van reunir al seu voltant homes i dones. 37 Llavors l'ancià els digué: «Som forasters a la vostra terra; porteu-nos bon menjar i beguda, vosaltres i les vostres dones, i ens refrescarem amb vosaltres.» 38 Quan aquells homes van sentir aquestes paraules de l'ancià, cadascun dels fills de Caín va portar la seva esposa, i un altre va portar la seva filla, i així, moltes dones van acudir a ells; cadascuna s'adreçava a Jared ja fos per ell mateix o per la seva esposa; totes per igual. 39 Però quan Jàred va veure el que feien, la seva ànima se'n va separar; no va voler tastar ni el seu menjar ni la seva beguda. 40 L'ancià ho va veure mentre s'esquinçava d'ells, i li va dir: «No estiguis trist; sóc el gran ancià, com em veuràs fer, fes tu mateix de la mateixa manera». 41 Aleshores va estendre les mans i va agafar una de les dones, i cinc dels seus companys van fer el mateix davant de Jared, perquè fes com elles. 42 Però quan Jared els va veure cometent la infàmia, va plorar i va dir en el seu pensament: —Els meus pares mai van fer res semblant. 43 Aleshores va estendre les mans i va pregar amb un cor fervent i amb molt de plor, i va suplicar a Déu que l'alliberés de les seves mans. 44 Tan bon punt Jared va començar a pregar, l'ancià va fugir amb els seus companys; perquè no podien romandre en un lloc d'oració. 45 Aleshores Jàred es va girar però no els va poder veure, sinó que es va trobar dret enmig dels fills de Caín. 46 Llavors va plorar i va dir: «Oh Déu, no em destrueixis amb aquesta raça, sobre la qual els meus pares m'han advertit; perquè ara, oh Senyor Déu meu, pensava que els que se'm van aparèixer eren els meus pares; però he descobert que eren dimonis, que em van seduir amb aquesta bella aparició, fins que els vaig creure. 47 «Però ara et demano, oh Déu, que m'alliberis d'aquesta raça, entre la qual ara visc, tal com em vas alliberar d'aquells dimonis. Envia el teu àngel perquè em tregui d'enmig d'ells; perquè jo mateix no tinc poder per escaparne.» 48 Quan Jared hagué acabat la seva pregària, Déu va enviar el seu àngel enmig d'ells, que va prendre Jared i el va posar a la muntanya, i li va mostrar el camí, li va donar consell i després es va allunyar d'ell. CAPÍTOL 18 1 Els fills de Jared tenien el costum de visitar-lo hora rere hora, per rebre la seva benedicció i demanar-li consell per a tot el que feien; i quan ell tenia una obra a fer, la feien per ell. 2 Però aquesta vegada, quan van entrar a la cova, no van trobar Jared, sinó que van trobar la làmpada apagada i els cossos dels pares escampats, i veus que en sortien pel poder de Déu deien: «Satanàs en una aparició ha enganyat el nostre fill, volent destruir-lo, com va destruir el nostre fill Caín».
3 També van dir: «Senyor Déu del cel i de la terra, allibera el nostre fill de la mà de Satanàs, que va fer una gran i falsa aparició davant seu». També van parlar d'altres assumptes, pel poder de Déu. 4 Però quan els fills de Jared van sentir aquestes veus, van tenir por i es van quedar plorant pel seu pare; perquè no sabien què li havia passat. 5 I el van plorar aquell dia fins a la posta de sol. 6 Aleshores va arribar Jared amb un rostre trist, miserable de ment i de cos, i trist per haver estat separat dels cossos dels seus pares. 7 Però quan s'acostava a la cova, els seus fills el van veure i van anar corrents a la cova, i es van penjar del seu coll, cridant i dient-li: «Oh, pare, on has estat i per què ens has deixat, com no acostumaves a fer?» I també: «Oh, pare, quan vas desaparèixer, la làmpada sobre els cossos dels nostres pares es va apagar, els cossos van ser escampats i en van sortir veus». 8 Quan Jared va sentir això, es va penedir i va anar a la cova; i allà va trobar els cossos escampats, la làmpada apagada i els mateixos pares pregant per la seva salvació de la mà de Satanàs. 9 Llavors Jared va caure sobre els cossos i els va abraçar, i va dir: «Oh, pares meus, per la vostra intercessió, que Déu m'alliberi de la mà de Satanàs! I us prego que demaneu a Déu que em guardi i m'allunyi d'ell fins al dia de la meva mort». 10 Aleshores totes les veus van cessar, excepte la veu del nostre pare Adam, que va parlar a Jared pel poder de Déu, tal com algú parlaria al seu company, dient: «Oh Jared, fill meu, ofereix ofrenes a Déu per haver-te alliberat de la mà de Satanàs; i quan portis aquestes ofrenes, que les ofereixis sobre l'altar on jo vaig oferir. Aleshores, també, guarda't de Satanàs; perquè em va enganyar moltes vegades amb les seves aparicions, volent destruir-me, però Déu em va alliberar de la seva mà. 11 «Mana al teu poble que estigui en guàrdia contra ell; i que no deixin mai d'oferir ofrenes a Déu.» 12 Aleshores la veu d'Adam també es va fer callar; i Jared i els seus fills es van meravellar d'això. Aleshores van deixar els cossos tal com eren primer; i Jared i els seus fills van estar pregant tota aquella nit, fins que va trenc d'alba. 13 Aleshores Jàred va fer una ofrena i la va oferir a l'altar, tal com Adam li havia manat. I mentre pujava a l'altar, va pregar a Déu per misericòrdia i perdó del seu pecat, pel que fa a l'apagada de la làmpada. 14 Aleshores Déu es va aparèixer a Jared a l'altar i el va beneir a ell i als seus fills, i va acceptar les seves ofrenes; i va manar a Jared que prengués del foc sagrat de l'altar i que amb ell encengués la làmpada que il·luminava el cos d'Adam. CAPÍTOL 19 1 Aleshores Déu li va revelar de nou la promesa que havia fet a Adam; li va explicar els 5.500 anys i li va revelar el misteri de la seva vinguda a la terra. 2 I Déu va dir a Jared: «Pel que fa al foc que has pres de l'altar per encendre la làmpada, deixa'l amb tu per donar llum als cossos; i no surti de la cova fins que el cos d'Adam en surti.
El segon llibre d'Adam i Eva
3 Però, oh Jared, cuida del foc, que cremi brillant a la làmpada; no tornis a sortir de la cova fins que no rebis una ordre a través d'una visió, i no en una aparició, quan siguis vist per tu. 4 «Aleshores, mana de nou al teu poble que no tingui relacions amb els fills de Caín, i que no aprengui els seus camins; perquè jo sóc Déu, que no estima l'odi ni les obres d'iniquitat.» 5 Déu també va donar molts altres manaments a Jared, i el va beneir. I després li va retirar la seva Paraula. 6 Aleshores Jàred es va acostar amb els seus fills, va agafar foc i va baixar a la cova, i va encendre la llàntia davant del cos d'Adam; i va donar manaments al seu poble tal com Déu li havia dit que fes. 7 Aquest senyal va succeir a Jared al final del seu quatrecents cinquanta anys; com també molts altres meravelles, que no registrem. Però només registrem aquest per ser breu i per no allargar la nostra narració. 8 I Jared va continuar ensenyant als seus fills durant vuitanta anys; però després d'això van començar a transgredir els manaments que els havia donat, i a fer moltes coses sense el seu consell. Van començar a baixar de la Muntanya Sagrada un darrere l'altre, i a barrejar-se amb els fills de Caín, en companyies repugnants. 9 Ara, la raó per la qual els fills de Jared van baixar de la Muntanya Sagrada és aquesta, que ara us revelarem. CAPÍTOL 20 1 Després que Caín hagués baixat a la terra fosca, i els seus fills s'hi haguessin multiplicat, n'hi havia un que es deia Genun, fill de Lèmec el cec que va matar Caín. 2 Però pel que fa a aquest Genun, Satanàs va entrar en ell durant la seva infància; i va fer diverses trompetes i corns, i instruments de corda, címbals i salteris, i lires i arpes i flautes; i les tocava a tot moment i a cada hora. 3 I quan els tocava, Satanàs hi entrava, de manera que d'entre ells se sentien sons bells i dolços, que commocionaven el cor. 4 Aleshores va reunir grups i grups per tocar-hi; i quan tocaven, va agradar molt als fills de Caín, que s'inflamaven de pecat entre ells i cremaven com amb foc; mentre Satanàs inflamava els seus cors, els uns amb els altres, i augmentava la luxúria entre ells. 5 Satanàs també va ensenyar a Genun a treure beguda forta del blat; i aquest Genun solia reunir grups i grups en cases de begudes; i portava a les seves mans tota mena de fruites i flors; i bevien junts. 6 Així, aquest Genun va multiplicar el pecat excessivament; també va actuar amb orgull, i va ensenyar als fills de Caín a cometre tota mena de la maldat més greu, que no coneixien; i els va fer cometre múltiples accions que no coneixien abans. 7 Aleshores Satanàs, quan va veure que cedien a Genun i l'escoltaven en tot el que els deia, es va alegrar molt i va augmentar l'enteniment de Genun, fins que va agafar el ferro i amb ell va fer armes de guerra. 8 Llavors, quan estaven embriagats, l'odi i l'assassinat van augmentar entre ells; un home va utilitzar la violència contra un altre per ensenyar-li el mal, prenent-li els fills i profanant-los davant seu.
9 I quan els homes van veure que eren superats, i van veure que d'altres no ho eren, els que havien estat derrotats van anar a Genun, es van refugiar amb ell, i ell els va fer els seus còmplices. 10 Llavors el pecat va augmentar molt entre ells; fins que un home es casava amb la seva pròpia germana, o filla, o mare, o altres; o la filla de la germana del seu pare, de manera que ja no hi havia més distinció de parentiu, i ja no sabien què era la iniquitat; sinó que feien maldat, i la terra va ser contaminada amb el pecat, i van irritar Déu el Jutge, que els havia creat. 11 Però Genun va reunir companyies i companyies, que tocaven trompes i tots els altres instruments que ja hem esmentat, al peu de la Muntanya Sagrada; i ho van fer perquè els fills de Set que eren a la Muntanya Sagrada ho sentissin. 12 Però quan els fills de Set van sentir el soroll, es van meravellar, i van venir per grups, i es van aturar al cim de la muntanya per mirar els que eren a sota; i van fer així durant tot un any. 13 Quan, al final d'aquell any, Genun va veure que a poc a poc se'ls guanyaven, Satanàs va entrar en ell i li va ensenyar a fer tints per a peces de vestir de diversos patrons, i li va fer entendre com tenyir carmesí i porpra i altres coses. 14 I els fills de Caín, que van obrar tot això i van brillar en bellesa i vestits esplèndids, es van reunir al peu de la muntanya amb esplendor, amb banyes i vestits esplèndids, i curses de cavalls, cometent tota mena d'abominacions. 15 Mentrestant, els fills de Set, que eren a la Muntanya Sagrada, pregaven i lloaven Déu, al lloc de les tropes d'àngels que havien caigut; per això Déu els havia anomenat "àngels", perquè es va alegrar molt per ells. 16 Però després d'això, ja no van guardar més el seu manament, ni es van mantenir fidels a la promesa que havia fet als seus pares; sinó que van relaxar el seu dejuni i les seves oracions, i el consell de Jared, el seu pare. I van continuar reunint-se al cim de la muntanya, per mirar els fills de Caín, des del matí fins al vespre, i el que feien, els seus bells vestits i ornaments. 17 Aleshores els fills de Caín van alçar la vista des de baix i van veure els fills de Set, aplegats en grups al cim de la muntanya; i els van cridar perquè baixessin cap a ells. 18 Però els fills de Set els van dir des de dalt: «No sabem el camí». Aleshores, Genun, fill de Lèmec, els va sentir dir que no coneixien el camí, i va pensar en com els podria fer baixar. 19 Llavors Satanàs se li va aparèixer de nit i li va dir: «No tenen cap manera de baixar de la muntanya on habiten; però quan tornin demà, digues-los: “Veniu al costat occidental de la muntanya; allà trobareu el camí d’un rierol que baixa fins al peu de la muntanya, entre dos turons; baixeu per aquest camí cap a nosaltres”». 20 Aleshores, quan va ser de dia, Genun va tocar els corns i va tocar els tambors sota la muntanya, com solia fer. Els fills de Set ho van sentir i van venir com solien fer. 21 Aleshores, Genun els va dir des de baix: «Aneu al costat oest de la muntanya, allà trobareu el camí per baixar». 22 Però quan els fills de Set van sentir aquestes paraules d'ell, van tornar a la cova a Jared per explicar-li tot el que havien sentit.
El segon llibre d'Adam i Eva
23 Llavors, quan Jared ho va sentir, es va entristir; perquè sabia que transgredirien el seu consell. 24 Després d'això, cent homes dels fills de Set es van reunir i es van dir entre ells: «Veniu, baixem a veure els fills de Caín i vegem què fan, i divertim-nos amb ells.» 25 Però quan Jared va sentir això dels cent homes, la seva ànima es va commoure i el seu cor es va entristir. Aleshores es va aixecar amb gran fervor, es va posar enmig d'ells i els va conjurar per la sang d'Abel el just: «Que cap de vosaltres baixi d'aquesta muntanya santa i pura, on els nostres pares van ordenar que habités». 26 Però quan Jared va veure que no rebien les seves paraules, els va dir: «Oh, fills meus bons, innocents i sants, sabeu que quan baixeu d'aquesta muntanya santa, Déu no us permetrà tornar-hi.» 27 Els va tornar a conjurar, dient: «Conjuro per la mort del nostre pare Adam, i per la sang d'Abel, de Set, d'Enos, de Cainan i de Mahalaleel, que m'escolteu i que no baixeu d'aquesta muntanya santa; perquè en el moment que la deixeu, sereu privats de vida i de misericòrdia; i ja no sereu anomenats més 'fills de Déu', sinó 'fills del diable'». 28 Però ells no van voler escoltar les seves paraules. 29 En aquell temps, Henoc ja era adult, i en el seu zel per Déu, es va aixecar i va dir: «Escolteu-me, fills de Set, petits i grans: quan transgrediu el manament dels nostres pares i baixeu d'aquesta muntanya santa, no hi tornareu a pujar mai més». 30 Però es van aixecar contra Henoc i no van voler escoltar les seves paraules, sinó que van baixar de la Muntanya Sagrada. 31 I quan van mirar les filles de Caín, les seves belles figures, i les seves mans i peus tenyits de color, i tatuats amb ornaments a les seves cares, el foc del pecat es va encendre en elles. 32 Aleshores Satanàs els va fer semblar molt bells davant dels fills de Set, igual que va fer que els fills de Set semblessin els més bells als ulls de les filles de Caín, de manera que les filles de Caín van desitjar els fills de Set com bèsties voraços, i els fills de Set les filles de Caín, fins que van cometre abominacions amb elles. 33 Però després d'haver caigut així en aquesta contaminació, van tornar pel camí per on havien vingut i van intentar pujar a la Muntanya Sagrada. Però no van poder, perquè les pedres d'aquella muntanya santa eren de foc que brillaven davant d'ells, per la qual cosa no podien tornar a pujar. 34 I Déu es va enfurir amb ells, i es va penedir d'ells perquè havien baixat de la glòria, i per això havien perdut o abandonat la seva pròpia puresa o innocència, i havien caigut en la contaminació del pecat. 35 Aleshores Déu va enviar la seva Paraula a Jared, dient: «Aquests els teus fills, que vas anomenar 'Fills meus', vet aquí que han transgredit el meu manament i han baixat a la morada de la perdició i del pecat. Envia un missatger als que queden, perquè no baixin i es perdin». 36 Llavors Jared va plorar davant del Senyor i li va demanar misericòrdia i perdó. Però desitjava que la seva ànima abandonés el seu cos, en lloc d'escoltar aquestes paraules de Déu sobre la baixada dels seus fills de la Muntanya Sagrada.
37 Però ell va seguir l'ordre de Déu i els va predicar que no baixessin d'aquella muntanya santa i que no tinguessin relacions amb els fills de Caín. 38 Però no van escoltar el seu missatge ni van voler obeir el seu consell. CAPÍTOL 21 1 Després d'això es va reunir una altra colla, i van anar a cuidar dels seus germans; però també van morir. I així va ser, colla rere colla, fins que només en van quedar uns quants. 2 Llavors Jàred va emmalaltir de dolor, i la seva malaltia va ser tal que s'acostava el dia de la seva mort. 3 Aleshores va anomenar Henoc el seu fill gran, i Matusalem fill d'Henoc, i Lèmec fill de Matusalem, i Noè fill de Lèmec. 4 I quan van arribar a ell, va pregar per ells i els va beneir, i els va dir: «Sou fills justos i innocents; no baixeu d'aquesta muntanya santa; perquè vet aquí que els vostres fills i els fills dels vostres fills han baixat d'aquesta muntanya santa i s'han allunyat d'aquesta muntanya santa, a causa de la seva abominable luxúria i la transgressió del manament de Déu. 5 «Però sé, pel poder de Déu, que no us abandonarà en aquesta muntanya santa, perquè els vostres fills han transgredit el seu manament i el dels nostres pares, que havíem rebut d'ells. 6 «Però, fills meus, Déu us portarà a una terra estranya, i mai més tornareu a contemplar amb els vostres ulls aquest jardí i aquesta muntanya santa. 7 «Per tant, fills meus, fixeu-vos en vosaltres mateixos i guardeu el manament de Déu que és amb vosaltres. I quan aneu d'aquesta muntanya santa a una terra estranya que no coneixeu, porteu amb vosaltres el cos del nostre pare Adam i amb ell aquests tres preciosos dons i ofrenes, és a dir, l'or, l'encens i la mirra; i que siguin al lloc on reposarà el cos del nostre pare Adam. 8 «I a aquell de vosaltres que quedarà, oh fills meus, vindrà la Paraula de Déu, i quan surti d'aquesta terra s'endurà amb ell el cos del nostre pare Adam, i el dipositarà al mig de la terra, el lloc on s'operarà la salvació.» 9 Llavors Noè li va preguntar: «Qui de nosaltres quedarà?» 10 I Jared va respondre: «Tu ets el que quedarà. I prendràs el cos del nostre pare Adam de la cova i el posaràs amb tu a l'arca quan arribi el diluvi. 11 «I el teu fill Sem, que sortirà de les teves entranyes, és qui dipositarà el cos del nostre pare Adam al mig de la terra, al lloc d'on vindrà la salvació.» 12 Aleshores Jàred es va girar cap al seu fill Enoc i li va dir: «Tu, fill meu, roman en aquesta cova i ministra diligentment davant del cos del nostre pare Adam tots els dies de la teva vida; i alimenta el teu poble en justícia i innocència». 13 I Jared no va dir res més. Les seves mans es van afluixar, els seus ulls es van tancar, i va entrar en repòs com els seus pares. La seva mort va tenir lloc l'any tres-cents seixanta de Noè, i l'any nou-cents vuitanta-nou de la seva pròpia vida; el dotze de Takhsas, un divendres. 14 Però quan Jàred va morir, les llàgrimes li van córrer per la cara a causa del seu gran dolor, pels fills de Set, que havien caigut en els seus dies.
El segon llibre d'Adam i Eva
15 Henoc, Matusalem, Lèmec i Noè, aquests quatre, van plorar per ell; el van embalsamar amb cura i després el van dipositar a la Cova dels Tresors. Després es van aixecar i el van dolre durant quaranta dies. 16 I quan aquests dies de dol van acabar, Henoc, Matusalem, Lèmec i Noè van romandre amb el cor trist, perquè el seu pare els havia deixat i no el van veure més. CAPÍTOL 22 1 Però Enoc va guardar el manament del seu pare Jàred i va continuar ministrant a la cova. 2 És aquest Enoc a qui li van succeir moltes meravelles, i qui també va escriure un llibre cèlebre; però aquestes meravelles no es poden explicar en aquest lloc. 3 Després d'això, els fills de Set es van extraviar i van caure, ells, els seus fills i les seves esposes. I quan Henoc, Matusalem, Lèmec i Noè els van veure, els seus cors van patir per la seva caiguda en el dubte ple d'incredulitat; i van plorar i van demanar misericòrdia a Déu, perquè els preservés i els tregués d'aquella generació malvada. 4 Henoc va continuar en el seu ministeri davant del Senyor tres-cents vuitanta-cinc anys, i al final d'aquest temps es va adonar, per la gràcia de Déu, que Déu tenia la intenció d'eliminar-lo de la terra. 5 Aleshores va dir al seu fill: «Oh, fill meu, sé que Déu té la intenció de portar les aigües del Diluvi sobre la terra i destruir la nostra creació. 6 «I vosaltres sou els darrers governants d'aquest poble en aquesta muntanya; perquè sé que no us quedarà cap que tingui fills en aquesta muntanya santa; ni cap de vosaltres governarà sobre els fills del seu poble; ni quedarà cap gran multitud de vosaltres en aquesta muntanya.» 7 Henoc els digué també: «Vetlleu per les vostres ànimes, i manteniu-vos ferms en el vostre temor de Déu i en el vostre servei a ell, i adoreu-lo amb fe recta, i serviu-lo amb justícia, innocència i judici, amb penediment i també amb puresa». 8 Quan Enoc va acabar els seus manaments, Déu el va transportar des d'aquella muntanya a la terra de la vida, a les mansions dels justos i dels escollits, la morada del Paradís de l'alegria, en llum que arriba fins al cel; llum que és fora de la llum d'aquest món; perquè és la llum de Déu, que omple tot el món, però que cap lloc pot contenir. 9 Així, com que Henoc era a la llum de Déu, es va trobar fora de l'abast de la mort; fins que Déu el va voler morir. 10 En total, cap dels nostres pares ni dels seus fills va romandre en aquella muntanya santa, excepte aquells tres, Matusalem, Lèmec i Noè. Perquè tots els altres van baixar de la muntanya i van pecar amb els fills de Caín. Per tant, els va ser prohibit l'accés a aquella muntanya, i ningú no hi va romandre excepte aquells tres homes.