Memoria oncologia Hospital Sant Joan de Déu Barcelona 2019

Grup d’investigació del càncer del desenvolupament (càncer infantil)

Dades més rellevants de l‘exercici 2019 Informació per a donants i famílies de pacients

www.sjdhospitalbarcelona.org

2

Seguim creixent junts L’any 2019 ha seguit sent un any de creixement i d’expansió. Hem crescut en nombre d’investigadors, en publicacions, en noves línies i també en donacions. Sense aquest gran suport econòmic i sense la confiança i la fidelitat de les associacions, particulars i entitats que ens acompanyen, el nostre creixement sostingut des de fa més d’una dècada, no hagués estat possible. No obstant, mentre escric aquestes línies, el món s’ha vist sacsejat per una crisi sense precedents a la nostra societat moderna. Sens dubte, la nostra activitat es veurà afectada durant un any que es preveia de transició cap al tan desitjat SJD Pediatric Cancer Center Barcelona.

Durant els més de 15 anys de funcionament del nostre laboratori, el diagnòstic molecular dels nostres pacients ha estat sempre una prioritat. En aquest sentit, no només hem estat pioners en aplicar les tècniques de diagnòstic més avançades en cada moment, sinó que hem col·laborat de forma significativa en la identificació de mutacions específiques que han estat claus per avançar en el diagnòstic i posterior tractament. És el cas, per exemple, del tumor difús de tronc (DIPG), la Histiocitosis de les cèl·lules de Langerhans, els diversos subtipus de medul·loblastoma o de les leucèmies.

Si obtenir un diagnòstic precís és crucial, també ho és poder pronosticar com evolucionarà cada pacient i com respondrà

a una teràpia o una altra. En el camp del pronòstic també s’ha fet una feina rellevant en les malalties com el neuroblastoma (tumor sòlid extracraneal més freqüent en infants) o el sarcoma d’Ewing, un tumor ossi que afecta principalment a adolescents i a adults joves.

Seguim també avançant en el desenvolupament de nous tractaments diferencials, alguns d’ells únics en el món, dins del marc dels assajos clínics. Estem parlant de teràpies tan reconegudes com el CART-19 per a leucèmies refractàries o l’anticòs anti-GD2 humanitzat hu3F8 per a pacients amb neuroblastoma de mal pronòstic. Volem destacar novament l’assaig amb virus oncolítics per al tractament

del retinoblastoma, un tumor ocular que afecta als infants petits. Aquest tractament, desenvolupat íntegrament en el nostre centre, està començant o obtenir resultats molt esperançadors en pacients.

Durant el 2019 hem posat en marxa dos nous projectes d’investigació en osteosarcoma, en col·laboració amb altres dos centres d’investigació d’excel·lència a nivell mundial (IRB a Barcelona i MSKCC a Nueva York). Així mateix, el 2020 tenim previst iniciar una nova línia per avançar en el coneixement dels tumors rabdoides. Ambdues iniciatives han estat impulsades amb el suport de famílies de pacients afectats per aquest tipus de tumors.

3

També és destacable el finançament obtingut per primer cop de la Fundació La Marató de TV3. En aquesta convocatòria, molt competitiva, els tres projectes presentats pel nostre grup van ser seleccionats i rebran fons que permetran el seu desenvolupament durant els tres pròxims anys.

Finalment, com a fita del 2019, la candidatura presentada pel nostre centre ha aconseguit la nominació de Barcelona com a seu del congrés internacional de la International Society of Pediatric Oncology (SIOP) del 2022, que es celebrarà per primera vegada a la seva història a Espanya. Sens dubte, un important reconeixement per a tots.

Cal destacar que tota aquesta feina no seria possible sense

una total integració dels diferents actors que permeten seguir avançant en el coneixement d’aquestes malalties.

No només parlem dels investigadors, també dels oncòlegs, els patòlegs, els radiòlegs, els cirurgians, les infermeres, els bioinformàtics, de molts professionals i, sobre tot, també de les famílies afectades. Entre tots s’ha assolit l’aspecte clau que defineix el nostre model, molt difícil d’aconseguir: esborrar la frontera entre hospital i laboratori; entre els “clínics” i els “bàsics”.

El món sencer s’ha abocat a la pandèmia de la COVID-19.

Els investigadors dels principals laboratoris treballen sense descans per obtenir una vacuna com abans, millor.

Sens dubte, arribarà en els pròxims mesos i poc a poc la

nostra societat anirà tornant a la normalitat. Però la realitat i duresa del càncer infantil seguirà sent la mateixa pels nostres pacients i les seves famílies: els nens i nenes que el pateixen seguiran portant mascareta, seguiran confinats durant mesos, molts d’ells no podran tornar a l’escola i els seus pares tampoc podran tornar a la feina.

Recordem que el càncer segueix sent la primera causa de mort de la població infantil en la majoria de països desenvolupats i que s’estima que el 2020 es diagnosticaran més de 400.000 casos en tot el món. Per a cada un d’aquests nens i nenes, la investigació és la seva única esperança.

Dr. Jaume Mora Director Científic. Àrea Oncologia.

Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

4

L’equip L’equip d’investigació del laboratori està integrat por un total de 45 professionals, entre investigadors principals, postdoctorals, predoctorals i tècnics. Addicionalment, l’equip assistencial de l’Àrea d’Oncologia i Hematologia de l’Hospital Sant Joan de Déu també desenvolupa projectes d’investigació clínica.

“Avui dia tan sols de la mà de la investigació podem oferir la millor assistència. Tenir un laboratori al servei dels nostres pacients és clau per poder oferir els tractaments més avançats” Dr. Jaume Mora Director Científic Àrea Oncologia.

Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Play vídeo

Investigadors Principals

Dra. Cinzia Lavarino

Dra. Mireia Camós

Dr. Ángel Montero Carcaboso

Dr. Guillermo Chantada

Director científic: Dr. Jaume Mora. Investigadors principals: Dra. Mireia Camós / Dr. Guillermo Chantada / Dra. Cinzia Lavarino / Dr. Ángel Montero Carcaboso. Investigadors Postdoctorals: Dra. Marta García / Dra. Elisabet Figuerola / Dra. Soledad Gómez / Dra. Immaculada Hernández / Dra. Sílvia Mateo / Dr. Carlos Rodríguez / Dra. Sara Sánchez / Dra. Nerea Vega. Investigadors Pre-doctorals: Anna Alonso / Leire Balaguer / Mercè Baulenas / Víctor Burgueño / Helena Castillo / María Cuadrado / Elena Esperanza / Laura García / Alícia Garrido / Jara Martín / Montse Mesegué / Estela Prada / Sandra Pont / Claudia Resa / María Sánchez / Pablo Taboas / Clara Vicente / Francisco Vicario. Diagnòstic Molecular: Dra. Nagore Gené / Dra. Noelia Salvador / Ana Doncel / Isadora Lemos / Mònica Vilà. Investigadors clínics: Dra. Isabel Badell / Dr. Rubén Berrueco / Dr. Albert Català / Dra. Alicia Castañeda / Dra. Verónica Celis / Dra. Nuria Conde / Dra. Ofelia Cruz / Dr. José Luis Dapena / Dra. Izaskun Elorza / Dra. Anna Faura / Dra. Moira Garraus / Dra. Susanna Gassiot / Dra. Elisa González Forster / Dra. Maite Gorostegui / Dr. Ignacio Isola / Dr. Lucas Krauel / Dra. Júlia Marsal / Dra. Anna Monter / Dra. Sara Montesdeoca / Dr. Andrés Morales / Dra. Susana Rives / Dra. Anna Ruiz-Llobet / Dr. Héctor Salvador / Dra. Edurne Sarrate / Dra. Maria Solsona / Dr. Vicente Santa-María / Dra. Montserrat Torrebadell / Dra. Maria Trabazo. Tècnics d’investigació: Camino Estella / Ana Jiménez / Soraya Morales / Óscar Muñoz / Cèlia Portillo / Mercè Richarte / Lidia Ruiz / Warda Suleman.

Lab Manager: Dra. Sonia Paco.

5

Nous doctors

al Laboratori d’Oncohematologia

Elisabet Figuerola Bou

Nagore Gené Olaciregui

29 anys. 5 anys a Sant Joan de Déu

30 anys. 8 anys a Sant Joan de Déu

Graduada en Ciències Biomèdiques per la Universitat de Barcelona.

Graduada en Ciències Biomèdiques per la Universitat de Barcelona.

El 5 de desembre va presentar la seva tesi “Polycomb and KDM6A Roles in the Epigenetic Dynamics of Ewing Sarcoma Tumorigenesis”

El 19 de desembre va presentar la seva tesi “New therapeutic approaches in diffuse intrinsic pontine glioma (DIPG)”

Quin és l’enfocament de la teva tesi?

Quin és l’enfocament de la teva tesi?

Abordar quins són els canvis epigenètics que es produeixen durant la transformació tumoral de les cèl·lules del sarcoma d’Ewing, centrant-nos en el paper de les proteïnes del grup Polycomb y KDM6. Tan sols coneixent el rol d’aquestes proteïnes en el tumor podem proposar nous fàrmacs de tipus epigenètic més dirigits, per a posteriors estudis preclínics.

L’objectiu principal de la meva tesi doctoral ha estat la creació de models preclínics del glioma difús de protuberància, abreviat DIPG, perquè ens permetessin entendre millor la biologia d’aquests tumors i així poder dissenyar noves estratègies terapèutiques que milloressin l’abordatge clínic dels nostres pacients.

Quants anys hi has dedicat?

Quants anys hi has dedicat?

Cinc anys.

Cinc anys estrictes, però s’hi ha d’afegir un any de feina de final de grau i un altre més de màster.

Què et va motivar a ser investigadora?

El fet d’estar sempre estudiant, coneixent i descobrint coses noves. A més de generar coneixement, la investigació posa en valor el fet incansable de buscar solucions a problemes que a priori poden semblar “difícils” o “inassolibles”. La investigació es carrega tots aquests “prejudicis” i com a investigadors ens “enganxa” a no resignar-nos ni a estancar-nos amb el “no es pot”.

I en el futur immediat?

M’agradaria seguir investigant en el camp de la epigenètica, i en els tumors del desenvolupament, aquest és un factor clau. Més concretament, en el laboratori m’agradaria poder posar a punt algunes tècniques molt noves en aquest camp com el CRISPR (gene editing).

Què et va motivar a ser investigadora?

La necessitat de trobar resposta a malalties que actualment no tenen cura i són devastadores en els nostres pacients pediàtrics.

I en el futur immediat?

Els meus plans de futur es centren en l’estudi de l’oncologia de precisió com a nova eina per seguir aprenent i donant resposta a aquells tumors dels que tan poca informació clínica i biològica tenim.

Nagore i Elisabeth agraeixen tot el suport que han rebut de les famílies i les associacions de pacients durant tants anys. Sense ells, la seva feina hagués estat impossible de dur a terme.

6

Principals projectes en curs Projectes transversals Si bé els projectes d’investigació del laboratori acostumen a estar dirigits a tipus de càncer específics, una part molt important de la seva activitat està centrada en projectes transversals orientats a millorar el diagnòstic i pronòstic de tots els pacients, així com a desenvolupar tractaments personalitzats de rescat quan els protocols estàndards fracassen, independentment del tipus de càncer que es tracti.

• Teràpia de precisió. Estudi d’anomalies cromosòmiques mitjançant tecnologia de microarrays i seqüenciació de l’exoma per panells específics o exoma clínic sencer.

• Generació de models animals a partir de biòpsies de tumors sòlids.

• Desenvolupament i avaluació de sistemes d’alliberament controlat i dirigit per fàrmacs.

• Tractament de pacients amb tumors refractaris o recaiguda a partir de l’estudi preclínic de farmacologia en models animals.

Leucèmia i altres malalties de la sang És el càncer infantil més freqüent. Apareix quan els glòbuls blancs de la sang es transformen en cèl·lules malignes o cancerígenes.

• Estudi de vies moleculars de cèl·lules progenitores hematopoètiques en leucèmies d’alt risc.

• Noves tècniques de major sensibilitat pel diagnòstic i seguiment de la malaltia residual mínima en la leucèmia aguda.

• Protocol d’immunoteràpia antitumoral (CART-19) • Estudis clínics i biològics de la toxicitat associada al tractament de la leucèmia.

• Estudi de nous marcadors pronòstics en la leucèmia mieloblàstica aguda.

• Personalització de la profilaxis de trombosi en la leucèmia limfoblàstica aguda.

• Noves tècniques de diagnòstic en patologia eritrocitària.

• Projecte CLOSER: Equiparació de la supervivència de pacients amb leucèmia a Llatinoamèrica amb els d’Europa.

Retinoblastoma És el tumor ocular més freqüent en infants. S’origina a partir de la retina en desenvolupament i habitualment es presenta en pacients menors de 3 anys.

• Assaig preclínic amb virus oncolític VCN01 per a pacients amb malaltia refractària.

Medul·loblastoma És el tumor cerebral maligne més comú a l’edat pediàtrica i representa aproximadament el 20% dels tumors pediàtrics del sistema nerviós central.

• Mètode de classificació en subgrups moleculars de pacients amb medul·loblastoma. Marcadors epigenètics.

Neuroblastoma És el tumor sòlid més freqüent durant els primers 2 anys de vida. S’origina en el sistema nerviós perifèric i el seu pronòstic és molt variable, en funció de les característiques de cada cas.

• L’epigenètica en la patogènesi del neuroblastoma: noves perspectives moleculars pel desenvolupament d’estratègies terapèutiques.

• Model de metàstasi de neuroblastoma en la medul·la òssia per l’estudi de mecanismes de resistència als fàrmacs antineoplàsics en els tumors d’alt risc clínic.

• Assaig clínic amb immunoteràpia antiGD3.

• Avaluació del receptor sensor del calci com a nou gen supressor de tumors i diana terapèutica.

7

Histiocitosi Grup de malalties provocades per l’activitat molt intensa d’un determinat tipus de glòbuls blancs.

Els seus símptomes poden aparèixer en qualsevol òrgan.

• Estudi de la via BRAF en el desenvolupament de la histiocitosi: estudis d’extensió en medul·la òssia i plasma així com tractaments inhibidors específics de la mateixa.

• Estudi de la malaltia neurodegenerativa: origen en glia mutada i tractament amb inhibidors MEK.

Tumor difús de tronc (DIPG) i Gliomatosi Un dels pocs tumors pediàtrics per al qual no existeix tractament curatiu avui en dia. La seva localització i caràcter difús fan impossible qualsevol cirurgia i més del 90% dels pacients moren als dos anys posteriors al diagnòstic.

• Projecte preclínic d’immunoteràpia.

• Nanotecnologia per creuar la barrera hematoencefàlica.

• Avaluació preclínica de tractaments antiACVR1 i antiSTAT3.

Osteosarcoma L’osteosarcoma és un tipus de càncer d’os que comença a les cèl·lules que formen els ossos.

Es troba en una major freqüència en els ossos llargs –més sovint a les cames, però a vegades als braços-, però pot començar a qualsevol os. En casos molt rars, ocorre en el teixit tou fora de l’os. És el tumor més freqüent a l’adolescència.

• Estudi dels macròfags tissulars de pulmó en la generació de metàstasis pulmonars.

• Estudi de l’heterogeneitat cel·lular tumoral per identificar la subpoblació de cèl·lules amb capacitat de generar metàstasi.

Rabdomiosarcoma Tumor propi del desenvolupament del múscul esquelètic que es presenta a les primeres dues dècades de vida. Quan es produeix metàstasi, no té cura amb les teràpies convencionals actuals.

• Desenvolupament preclínic del tractament amb inhibidors de la via IGF. • Estudi de la farmacologia preclínica en models de Rabdomiosarcoma

Sarcoma d’Ewing

Tumor cèl·lules germinals

Tumor maligne del desenvolupament d’ossos i teixits tous que acostuma a presentar-se entre els 10 i 20 anys. Quan no hi ha metàstasi, la supervivència és del 70%. Amb metàstasi, el pronòstic és molt dolent.

Un tumor de cèl·lules germinals és una massa anormal de teixit derivada de les cèl·lules germinals, les quals normalment es troben dins de les gònades (els ovaris i els testicles). Aquells tumors de cèl·lules germinals que ocorren fora de les gònades es desenvoluparan per raó de defectes congènits resultat d’errors en el desenvolupament de l’embrió.

• Cerca de validació i translació clínica de noves dianes terapèutiques: estudi del paper dels complexos Polycomb en la tumorogènesi del sarcoma d’Ewing.

• RING1b com a nou biomarcador de l’origen del sarcoma d’Ewing.

• Avaluació de nous fàrmacs en models de sarcoma d’Ewing.

• Seqüenciació completa de tumors germinals.

• Establiment d’in set de microRNas com a biomarcadors de la malaltia en sang.

8

Principals xifres econòmiques de l’exercici 1. Finançament competitiu* aconseguit durant el 2019 Projectes: CLOSER Childhood Leukemia: Overcoming distance between South America and Europe Regions Investigador principal

Entitat Financera

Import €

Període

Dra. Mireia Camós

European Commission

892.250,00 €

2019-2023

Desemmascarant la cèl·lula d’origen del sarcoma d’Ewing: un procés de transformació seqüencial que necessita una primera alteració genètica prenatal i un context epigenètic postnatal Investigador principal

Entitat Financera

Import €

Període

Dr. Jaume Mora

Fundació La Marató TV3

158.356,63 €

2020-2022

Plataforma pel desenvolupament i implementació de classificadors moleculars pel càncer pediàtric Investigador principal

Entitat Financera

Import €

Període

Dra. Cinzia Lavarino

Fundació La Marató TV3

199.875,00 €

2020-2022

Inhibició de la via PI3K/Akt en gliomes d’alt grau i difusos de tronc (pHGG/DIPG) Investigador principal

Entitat Financera

Import €

Període

Dr. Ángel Montero Carcaboso

Fundació La Marató TV3

159.606,63 €

2020-2022

Anàlisi molecular del procés de metàstasi en tumors del desenvolupament Investigador principal

Entitat Financera

Import €

Període

Dra. Silvia Mateo Lozano

Fundació La Marató TV3

146.668,01 €

2020-2022

Contractes PFIS: Contractes Predoctorals de Formació en Investigació en Salut Investigador principal

Entitat Financera

Import €

Període

Dr. Ángel Montero Carcaboso

Instituto de Salud Carlos III

82.400,00 €

2020-2023

*A través de convocatòries.

9

2. Finançament privat no competitiu de l’any 2019 10%

38%

Donacions totals per investigació: 2.723.212 €

52%

3% 1%

Despeses: 2.398.309 €*

8% 15%

Empreses Associacions i altres

Concepte Import € Personal 974.490 Fungible i altres subministraments 796.181 Equips 13.594 Assaigs clínics 180.458 Congressos i publicacions 68.845 Despeses indirectes 364.741

41%

33%

Particulars i esdeveniments

*S’indiquen les despeses finançades exclusivament amb les donacions privades no competitives.

Evolució de donacions privades no competitives 3000 2723 2500

2100

2000

1775

1843 1637

1500 1000 Milers de €

2015

2016

2017

2018

2019

3. Pressupost global del laboratori 2020 2% 2%

Fonts de finançament

8%

24%

68%

Fons públics competitius Fons privats competitius Donacions privades no competitives

1%

Despeses: 2.671.380 €

13%

50% 32%

Concepte Personal Fungible i altres Equips Assajos Clínics Congressos i publicacions Despeses indirectes

Import € 1.342.939 850.000 50.000 50.000 30.000 348.441

10

Dr. Ángel Montero Carcaboso Investigador expert en oncologia pediàtrica

“Treballar fent una investigació aplicada a la necessitat de cada pacient, com la que fem aquí, és un privilegi” Dr. Ángel Montero Carcaboso.

Investigador expert en oncologia pediàtrica.

Fa deu anys que el Dr. Ángel Montero Carcaboso treballa en el Laboratori d’Oncohematologia de la Fundació Sant Joan de Déu. Des d’aleshores, han estat diversos els projectes d’investigació que ha liderat com a investigador principal, i alguns d’ells han estat publicats en prestigioses revistes de gran impacte. L’últim reconeixement li ha arribat recentment: Premi Vanguardia de la Ciencia 2019 pel desenvolupament d’un nou tractament contra el retinoblastoma.

Es va llicenciar en Farmàcia l’any 1999 a la Universitat del País Basc i ja el 2004 s’havia doctorat a la mateixa universitat especialitzant-se en tecnologia farmacèutica. “Fèiem modificacions de vacunes antimalàriques usant polímers per millorar la immunització en els models animals”, explica.

Aviat li va arribar la seva formació internacional, fent la seva primera estada a la Universitat de Buenos Aires. “Allà vaig tenir l’oportunitat de treballar per primera vegada en projectes de càncer pediàtric, en concret en el retinoblastoma”, una oportunitat amb la que va poder especialitzar-se en l’avaluació farmacològica de nous tractaments. “El

que vam fer va ser proposar vies locals d’administració del fàrmac antitumoral, pensant que una injecció local seria més efectiva que la injecció intravenosa per augmentar la concentració del tractament a l’ull”.

Aquest treball li va suposar a l’equip posicionar-se molt bé a nivell internacional, pel què d’innovador tenia el tractament, i van arribar a fer un estudi clínic fase 1 a pacients. Durant els seus gairebé quatre anys d’estada a l’Argentina, també va participar en altres estudis, entre els que destaca un per millorar el sabor amarg d’un tractament per a la SIDA que generava gran rebuig entre els pacients pediàtrics. “Realment era molt amarg! El que vam fer va ser posar aquest fàrmac dins d’uns polí-

mers, que es dissolien molt bé a l’estómac, i ocultaven totalment el sabor”.

El següent pas internacional de l’Ángel Montero va ser en el prestigiós St. Jude Children’s Research Hospital, a Memphis, on hi va romandre dos anys i mig estudiant principalment cóm modificar les concentracions de fàrmacs en el cervell per obtenir tractaments millorats en els tumors cerebrals. “Va ser un estudi que em va fer aprendre molt”, afirma, “però a més d’aquest, també vaig poder col·laborar en d’altres sobre el retinoblastoma i l’ependimoma, tot i que el meu projecte principal es va centrar en el glioma”. De la seva estada als Es-

11

tats Units n’extreu, a més a més, un gran aprenentatge sobre cóm és el sistema d’investigació nordamericà, “per mí és el millor del món!”, on s’aprèn a més, i molt bé, com dissenyar un pla de carrera, “una cosa molt útil no tan sols per a la meva, sinó per a la dels meus estudiants”.

Una vocació de mentor que l’Ángel Montero ha vist recompensada, no tan sols pels tres estudiants doctorats als quals ha acompanyat en les seves carreres, sinó a més perquè un d’ells, en Guillem Pascual, ha estat el primer investigador d’un laboratori espanyol a rebre el prestigiós premi Odile Schweisguth que la Société Internationale d’Oncologie Pédiatrique (SIOP) atorga cada any al millor investigador en formació en l’àmbit del càncer infantil.

En referència a les qualitats d’un investigador, no dubta en afirmar que “el què ha de tenir sempre és molta iniciativa, perquè és molt millor pel projecte. I si potser al principi no la té, doncs se l’ha de guiar fins que li sorgeixi”. I afegeix, “la formació d’un investigador en el laboratori és en una part tècnica, però va molt més enllà, perquè és també una formació de l’esperit crític, de ser capaç de valorar la teva pròpia feina i la dels col·legues, i això va més enllà de saber fer els experiments”.

Després de la seva experiència a Memphis, i havent aconseguit l’objectiu de publicar alguns dels seus estudis, li sorgeix l’oportunitat de tornar a Espanya a través d’una beca competitiva. D’aquesta manera, el 2010, entra a formar part del Laboratori d’Oncohematologia de Sant Joan de Déu, fundat anys abans pel Dr. Jaume Mora i la Dra. Carmen de Torres. Des d’aleshores són molts els estudis que ha dut a terme i, alguns d’ells, encara segueixen en marxa com els estudis sobre l’alliberació local o la distribució intratumoral de fàrmacs. “Ara mateix estem molt interessats en la cerca de biomarcadors per saber si un pacient és candidat o no a un tractament i, el millor que podem fer per arribar a trobar-los, és tenir molts models tumorals de diferents

pacients en el nostre laboratori”, i afegeix, “per això és tan important el que hem fet durant aquests deu anys creant models tumorals de diverses malalties, però no tan sols un o dos, sinó deu o vint de cada malaltia. D’aquesta manera, amb aquests tumors podem analitzar l’efecte del tractament i arribar a esbrinar quins d’ells responen o no. El que és interessant és poder saber quin és el biomarcador que explica per què funciona el tractament, perquè això és el que evitaria que s’administri un tractament amb probable toxicitat als pacients que no resprondran”.

La tasca de generar aquests models animals és una feina molt complexa, a més d’imprescindible, per a la qual encara hi ha preguntes per respondre. “Encara no sabem per què alguns tumors creixen i altres no en els ratolins. Sí que sabem que hi ha un percentatge d’un 30% d’implantació en ratolins, però altrament no sabem per què el restant 70% no implanta. De fet, estem ara mateix acabant un projecte per intentar establir si això té conseqüències en el pronòstic d’aquestes malalties, és a dir, si tenir un tumor que fa implantació en el ratolí significa que aquest pacient té més possibilitats o menys de curar-se o d’empitjorar”.

Sensible a la susceptibilitat que suscita en algunes persones el fet que per avançar en investigació sigui necessari fer-ho a través dels assajos amb animals, l’Ángel Montero manifesta que efectivament s’ha avançat molt en la recerca amb models animals i que “tenim tots els mecanismes per regular-la adequadament, existeixen uns comitès d’ètica de grans experts, i per sobre d’ells tenim a la societat que també controla que tot el que fem sigui adient.

Per tant nosaltres, si no hi ha cap manera millor d’estudiar una malaltia, proposem models animals amb una bona justificació, un procés que dura entre 3 i 6 mesos des que presentes un projecte fins que un comitè ètic l’aprova.

Nosaltres com a investigadors hem de saber demostrar bé per què és

necessari i fins ara sempre hem aconseguit que s’entengui aquesta necessitat”. I afegeix, “una cosa important, a més, és que els experiments es dissenyen per tal que s’utilitzi el menor nombre possible d’animals i que cap d’ells s’hagi usat en va, sinó extraient la màxima informació de cada un, perquè al final serà en benefici no tan sols de la investigació, sinó dels nostres pacients”, que és una de les característiques de la investigació translacional que realitza el Laboratori d’Oncohematologia de Sant Joan de Déu. “Treballar fent una recerca aplicada a la necessitat de cada pacient, com la que fem aquí, és un privilegi que no té gairebé cap investigador a Espanya, ni a Europa, ni al món. És el que ens ha permès poder portar les idees que tenim en el laboratori als assajos clínics”.

Pel Dr. Angel Montero Carcaboso, sens dubte, el Premi Vanguardia de la Ciencia 2019 és un reconeixement important a una feina que està ben feta. Malgrat tot, per a ell, el millor dels premis és quan veu com molts dels nostres petits pacients arriben a fer-se adults.

Ara espera poder finalitzar l’assaig clínic en fase 1 sobre el retinoblastoma, “aquesta seria la meva satisfacció més gran!”, i afegeix, “és impactant veure com els tumors es van reduint dins de l’ull i això és justament el que un investigador cerca, el fet de veure com un experiment que l’has tingut a les teves mans en el laboratori i l’has aplicat per primera vegada a un animal, el pots arribar a aplicar a un pacient, i mires amb una càmera dins de l’ull i veus com el tractament està fent allò que efectivament ha de fer”.

El seu desig pels pròxims deu anys és seguir treballant en els projectes que encara té en marxa i continuar fent créixer la carrera dels seus estudiants que, per ell, “passa per tenir una formació variada, multidisciplinar i innovadora”.

Accions solidàries El grup d’investigació del càncer del desenvolupament es finança, en gran part, gràcies a les accions solidàries organitzades per particulars, empreses i altres entitats que ens donen el seu suport.

Agraïm molt l’ajuda de tots i, molt especialment, a les famílies i associacions de pacients que impulsen moltes d’aquestes accions solidàries a favor de la recerca del càncer infantil.

Durant el 2019 es van realitzar 388 esdeveniments a benefici de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, de tots ells, 272 van ser organitzats per impulsar diversos projectes i línies de recerca del càncer infantil en el nostre hospital. Moltes gràcies a tots els organitzadors i participants!

Si desitges organitzar una acció solidaria, tant si és presencial como si és en format online, entra a sjdhospitalbarcelona.org i explica’ns la teva idea en el formulari anomenat “Organitza una acció solidària”.

Compte corrent per a donacions*:

ES95 2100 3887 01 0200046321 *Les donacions donen dret a deducció fiscal. És imprescindible que contactis amb nosaltres quan facis la teva donació per facilitar-nos les teves dades fiscals.

Departament d’Atenció al Donant Tel. (+34) 93 600 63 30 E-mail: atenciodonant@sjdhospitalbarcelona.org www.sjdhospitalbarcelona.org