emocionals del canvi climàtic en els nens i adolescents. La solastàlgia i l’ecoansietat

La por dels nens i nenes sobre el canvi climàtic prové de la incertesa que senten pel seu futur. L’experiència directa amb els desastres naturals poden provocar estrès posttraumàtic i incloure símptomes de pànic, malsons, fòbies, etc. Per exemple, durant l’Huracà Sandy, alguns nens i nenes entre tres i cinc anys que havien perdut la seva casa varen desenvolupar fòbia a la pluja, a les onades i a les tempestes que es va expandir a les classes de natació, les barques, etc.

Greta Thunberg, en una de les seves intervencions més punyents davant els líders mundials reunits al Fòrum de Davos, apel·lava a la seva conscienciació i que es prenguessin mesures urgents sobre la crisis climàtica i mediambiental amb les següents paraules:

«Vull que entrin en pànic. Vull que sentin la por que jo sento tots els dies». Greta Thunberg va patir abans de fer-se activista alguns dels símptomes que provoquen la solastàlgia i l’ecoansietat en els nens i els adolescents. Entre d’altres, els símptomes més freqüents són l’estrès, la preocupació excessiva, les sensacions d’ofec i d’angoixa, les alteracions del son... Aquests símptomes poden provocar quadres d’angoixa i fins i tot depressió si no es detecten a temps. Els pensaments recurrents dels nens, nenes i joves giren entorn les conseqüències irrevocables del canvi climàtic, la impotència per no poder aturar la degradació del planeta i la tristesa que provoca la pèrdua de paisatges. Tots aquests pensaments fan que un percentatge molt elevat dels joves es plantegin el fet de ser pares. D’aquest dubte sobre la natalitat va sorgir a principis del 2019 la plataforma BirthStrike (vaga de natalitat) al Regne Unit. La plataforma és un moviment format per homes i dones que han decidit conscientment no tenir fills tenint en compte el proper col·lapse climàtic que creuen que es produirà. La seva líder, Blythe Pepino, explica que només dues setmanes després de fundar la plataforma, cent quaranta persones, la majoria dones britàniques, s’hi havien sumat fent pública així la seva decisió de no tenir fills per retratar la urgència d’una intervenció governamental i social.

D’altra banda, un estudi de la King’s College assegura que els adolescents que creixen respirant aire contaminat tenen un 70 % més de possibilitats de patir paranoia i altres trastorns mentals.

La por dels nens i nenes sobre el canvi climàtic prové de la incertesa que senten pel seu futur.

L’ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem?

Una crida a la reflexió i a la sensibilització

Com podem saber si els nostres fills pateixen solastàlgia o ecoansietat?

Cal estar alerta als senyals que els nostres fills puguin donar respecte a la seva preocupació pel medi ambient i el futur del planeta.

Com hem vingut explicant, la solastàlgia es manifesta a través de la barreja de molts sentiments entre els quals hi ha una mena de melangia crònica cap a uns paisatges que ja no tornaran a veure de la mateixa manera degut als efectes devastadors del canvi climàtic. L’angoixa que pateixen es va agreujant pels efectes de la contaminació i quan s’observen inundacions, incendis forestals o sequeres a tot el planeta sense que ningú ho pugui evitar.

Cal estar alertes als senyals que els nostres fills puguin donar respecte aquest tema. Repassem els més freqüents:

Senyals físics:

• Mal de cap o de panxa sense motiu aparent.

• Dificultats per conciliar el son.

• Malsons freqüents sobre catàstrofes.

• Es mostra distret, apàtic o inquiet.

14. Afectacions emocionals del canvi climàtic en els nens i adolescents. La solastàlgia i l’ecoansietat

Senyals emocionals:

• Tristesa.

• Està molt més sensible del que és habitual sobretot pel què fa al clima.

• Mostra preocupació pel futur de manera recurrent.

• S’enfada més que abans.

• Sent por pels fenòmens meteorològics.

• Es frustra més sovint que abans sobretot quan hi ha fenòmens mediambientals sobre els quals no s’hi pot o no s’hi vol actuar.

Senyals conductuals:

• Pregunta molt més sovint que abans sobre el canvi climàtic, o les catàstrofes ambientals o meteorològiques.

• Té crisis d’angoixa.

• En adolescents poden aparèixer els primers abusos de substàncies tòxiques.

• Manifesten no saber perquè estan tristos o se senten malament.

• Idees obsessives i conductes repetitives.

Aquests són només alguns dels senyals que es poden presentar en els infants o adolescents i gairebé sempre venen acompanyats d’aquesta preocupació pel futur del planeta, per un interès cada cop més gran per les notícies que giren entorn el canvi climàtic i per les accions que es realitzen per intentar revertir les seves conseqüències o minimitzar-les.

D’altra banda, caldria recalcar la importància del contacte amb la natura per part dels més petits (Veure capítols 12 i 13 del present Informe). El catedràtic de psicologia ambiental, José Antonio Corraliza adverteix que «el trastorn per dèficit de natura (TDN) forma part d’un conjunt de problemes, que genèricament, es denominen malalties psicoterràtiques, que son trastorns que tenen el seu origen en una deficitària o patològica relació amb l’entorn en el que vivim».

Els infants, igual que els adults, senten la necessitat d’estar en contacte amb la natura, de sortir de la ciutat i anar a la muntanya o al mar. Però, a diferència dels adults, els infants potser no saben expressar que senten aquesta necessitat i a vegades, si els nens no han estat gaire en contacte amb la natura, ni se n’adonen que ho necessiten.

Alguns dels símptomes que podem percebre com a pares d’aquesta manca de contacte amb la natura són:

L’ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem?

Una crida a la reflexió i a la sensibilització

Símptomes emocionals i conductuals:

• Manca de concentració

• Ansietat

• Estrès

• Irritabilitat

• Hiperactivitat

A banda d’aquests, s’han associat problemes físics que poden comportar la manca de contacte amb la natura per part dels nens i els adolescents com poden ser l’obesitat, malalties respiratòries com l’asma, manca de vitamina D i si a aquest TDN hi afegim un ús abusiu de les pantalles poden aparèixer problemes de visió com la miopia. Quan mirem massa temps un dispositiu obliguem a l’ull a enfocar a un espai en particular durant un temps determinat, aquesta exigència pot dur a terme alteracions en la visió, de la mateixa manera que si féssim un sobreesforç amb qualsevol altre òrgan del nostre cos també se’n ressentiria.

Què podem fer com a pares?

«Els nostres pares discuteixen sobre el final de Joc de Trons mentre el planeta es crema» Greta Thunberg.

Com a pares hem d’educar els nens i acompanyar-los emocionalment per fer front a la solastàlgia, l’ecoansietat i tots els problemes emocionals derivats de la crisi climàtica.

Cada cop més infants i adolescents els angoixa més pensar com serà el seu futur, quin planeta els quedarà o fer-se a la idea que aquells paisatges que ara veuen plens de natura un dia poden ser víctimes d’una catàstrofe com un incendi o una inundació degut al canvi climàtic i ja no els veuran mai més. És normal que les notícies que veuen pels mitjans de comunicació i per les xarxes socials sobre l’escalfament global els angoixin i no tinguin capacitat emocional per fer-ne front.

D’altra banda, un cop entenen què és el canvi climàtic i com afecta al planeta Terra i a la humanitat, també veuen com hi ha mesures que es podrien aplicar per fer-ne front i no s’estan duent a terme. Com que els nens tenen un concepte de justícia més fort, empatitzen més -tant amb les persones com amb el planeta- i no amaguen les seves emocions, viuen de manera molt més intensa aquesta realitat; fins i tot a vegades de manera tant catastrofista que els comporta molt patiment.

Davant d’aquest panorama, els pares i mares juguem un paper molt important en l’educació i en l’acompanyament emocional dels nostres fills per fer front a la solastàlgia, l’ecoansietat i tots els problemes emocionals derivats de la crisis climàtica. L’Aliança Psicològica Climàtica (CPA, Climate Psychology Alliance) i inves-

14. Afectacions emocionals del canvi climàtic en els nens i adolescents. La solastàlgia i l’ecoansietat tigadors de Bath, al Regne Unit, fan una sèrie de recomanacions als pares per fer front a les preocupacions dels fills i filles sobre el canvi climàtic.

Primer de tot cal escoltar: fer una escolta activa de les angoixes, dubtes, pors i incerteses dels nostres infants i adolescents sense fer judicis de valor ni donar la nostra opinió al respecte. Senzillament escoltar actuant com un receptor d’informació i deixant que expressin lliurement les seves emocions al respecte.

Parlar-los amb claredat i sinceritat. La sinceritat i la claredat són claus. Nosaltres com a pares hem de ser al costat dels nostres fills i filles per aclarir qualsevol dubte que tinguin al respecte sense amagar la informació; de totes maneres, per a que aquesta no els causi més impacte, caldria dosificar-la. És a dir, donar la informació a poc a poc de manera objectiva i amb un vocabulari que puguin entendre.

Proposar accions tangibles als nens per disminuir els efectes del canvi climàtic. Per exemple, ensenyar-los a reciclar millor, disminuir el consum de productes no reciclables, reduir el consum d’energia elèctrica dins de casa, etc.

Participar en accions col·lectives de presa de consciència climàtica. Activitats com la recollida de brossa a la natura o a les platges de forma lúdica de manera organitzada, etc. Orientar als infants i als adolescents cap a l’acció.

Fomentar el contacte amb la natura dels nens. Estudis com el del psicòleg cognitiu de la Universitat de Utah, David Strayer, han demostrat que l’exposició a la natura permet al còrtex prefrontal “descansar” de l’estrès, resoldre millor els problemes creatius i “reiniciar” els sentits.

Plantar arbres i flors i conrear verdures. Veure com creix un arbre o una flor que hem plantat nosaltres, que l’hem cuidat i regat fa que connectem millor amb la Terra i ens desperta emocions positives de gratitud i abundància.

En definitiva, estar al costat dels nostres fills, escoltar-los i acompanyar-los, preveient i prevenint-los en el que pugui arribar a passar pot ajudar a rebaixar els seus nivells d’ansietat sobre la crisi climàtica i les seves conseqüències i fer disminuir els seus pensaments al respecte.

Cal tenir en compte que quan les nostres accions com a pares no aconsegueixen disminuir aquesta ansietat o angoixa, caldrà recórrer al psicòleg per a que ens ajudi en aquesta tasca abans que la situació emocional no s’agreugi i pugui esdevenir en un trastorn més greu com la depressió entre d’altres.

Quan les nostres accions com a pares no aconsegueixen disminuir aquesta ansietat o angoixa, caldrà recórrer al psicòleg.