“El establecimiento de los Templarios en Menorca: Una realidad histórica” Lola Carbonell Beviá
1. La conquista cristiana de Menorca. Jaime I, (1208-1276), rey de Aragón, Mallorca, Valencia, Conde de Barcelona y de Urgell, y Señor de Montpellier, se dejó asesorar especialmente por uno de sus “prohombres”, Pere Martell, en uno de sus estancias en Tarragona, para organizar un viaje de conquista a las Baleares y someter a los sarracenos. El rey aprobó la idea, ya que Martell era conocedor de las islas, puesto que había viajado a ellas con anterioridad (1): “(…) I en Pere Martell els digué que els en parlaria, perqué hi havia estat una o dues vegades, (…) i que Menorca estava cap a la part de Sardenya, en direcció a aquella illa que estava a la part de gregal (…). Senyor, nosaltres hem preguntat a en Pere Martell una cosa que creien que us plaurà, sobre una illa que té per nom Mallorca. I en aquesta illa hi ha rei, i davall aquest regne hi ha altres illes: Menorca i Eivissa, i aquestes estan sotmeses al rei de Mallorca. I el que Déu vol, ningú no pot desviar ni impedir; i us ha de complaure, i ho tindrem per bo, que vós conquisteu aquella illa, per dues raons: la primera, perquè vós i nós en voldreu més; la segona, que serà cosa que meravellerà a les gents que sentiran parlar d´aquesta conquista, ja que prendrem terra i regne dins la mar, allà on Déu el volgué formar (…)”. Jaime I explicó a las Cortes –que se hallaban reunidas en la ciudad de Barcelona-, que su objetivo era pacificar los reinos de Aragón y Cataluña que se hallaban perturbados, y les dijo literalmente (2): “(…) la primera, que puguem posar en pau la nostra terra; la segona, que nós puguem servir nostre Senyor en aquest viatge que volem fer al regne de Mallorca i les altres illes que li pertanyen; i la tercera, que troben com podrem acomplir aquesta acció a honor de Déu (…)”. Guillem de Montcada, uno de los caballeros presentes en las Cortes, fue el primero en secundar la idea del rey, respondiéndole (3): “(…). I semblantment, que aquest fet de què ens heu parlat, de conquerir el regne de Mallorca, que està mar endins, us serà de més glòria que si en conqueríeu tres en guerra (…). I us done paraula que jo el meu llinatge us hi servirme amb quatre-cents cavalls 1