Arqueologia. I. Introducció. Arqueologia: origen, significat i evolució del mot. Què és l’arqueologia avui? Objectius i fonts de l’arqueologia. Arqueologia de camp i arqueologia de laboratori. L’arqueologia en el s.XIX s’encarregava d’estudiar els monuments, i seria sinonim de l’estudi del món antic. Encara avui en dia es manté la confusió d’arqueolag amb hitsoriador de l’art. A Espanya hi ha la divisó entre les dues disciplines, i la trobem dins la historia, separada de l’historia antiga. El terme arqueologia en trobem destacar dos personatges que la definiexen: Gordon Childe: Reconeix l’arqueologia com a fonts historiques de primer ordre. no és unicament una font per correborar amb documents, també pot ser usat per compendre una serie de fenomens. l’arqueologia pot donar a coneixer, es pot reconstruir molts fenomens molts fenomens que les fonts documentals no poden constatars. els documents son objectius, escrits per algu, en canvi les dades arqueologiques no. A. Lamming Emperaire: Prehistoriadora francesa, anys 60, que va destacar pels seus estudis de l’art rupestre del paleolitic amb un lectura més simbolica. ella fa una definició que s’aproxima molt a la que dona Childe. “és la tecnica d’aprenció del passat a partir dels vestigis del passat”
l’arqueologia seria una ciencia amb una metodologia propia. es una manera de fer historia amb materials propis. L’arqueologia la podem dividir en etapes, que son les mateixes de la historia: *Prehistoria: és l’etapa que el seu estudia ha portat a crear i perfeccionar el metode arqueologic. és l’etapa de l’home més llarga, dura milions d’anys, i la seva reconstrucció només és possible mitjançant l’arqueologuia. La podem subidividir en dues etapes: -Paleolitic (amb les seves subdivisions); -Neolitic