Llig una narració d’aventures

Qui vol contar les seues aventures? Rock no es perdonaria oblidar tot el que li passa amb la seua colla.

Rock & companyia

Quin curs més bo! Ha sigut genial! Miràvem les notes finals —no tan genials— asseguts a la vorera i Èdgar ha començat a plorar i a dir que quan siguem grans oblidarem les aventures que hem passat.

—Quina llàstima! —ha lamentat Lorena.

Fins i tot Aleix estava a punt de plorar:

—Un desastre!

—De què servix jugar-se-la cada dia si després no te’n recordes? —s’ha enfadat Jeroni.

Jo m’he passat la nit sense dormir.

No vull oblidar el curs més emocionant de la meua vida!

Hi he anat rumiant , rumiant, fins que s’ha fet de dia.

I no em penedisc de tant de rumiar: a partir d’ara dormiré cada nit com un tronc.

Vet ací la idea brillant brillantíssima que se m’ha acudit: escriuré les aventures que hem viscut.

Aquestes vacances perdré dues hores cada dia escrivint les memòries del curs. Els protes ( protes vol dir protagonistes)… doncs els protes som jo i els meus companys, per això he posat aquest títol: Rock & companyia

La mare diu que una companyia és un grup de soldats, i jo, Aleix, Eloi, Lorena, Marcel, Mireia, Ester, Jeroni, Alí… i fins i tot Èdgar som soldats de l’exèrcit més pringat del món. En voleu proves? El Rock & companyia aguantem SIS hores de classe CADA DIA.

La iaia diu que una companyia soc jo quan vaig a sa casa i li explique coses divertides, diu que amb mi el temps passa volant. Doncs els meus amics també són una companyia: quan estic al pati amb ells, el temps també passa volant.

Potser que no m’enrotlle i comence.

Xiquets i xiquetes, s’alça el teló!

Abans de llegir

• A partir del títol i de la il·lustració, imagina què deu contar aquesta narració.

• Escolta el text enregistrat de la lectura.

Va sonar el timbre i la senyoreta Mònica, la senyo, encara no havia vingut. Nosaltres rondàvem pel pati, agafant-li la pilota a Èdgar. Vam jugar fins que va vindre Felip, el d’Educació física, que té un nas com un pimentó, i ens va dur a classe. Vam pujar en silenci; amb ell no es pot jugar.

—Repasseu el tema —va dir mentre seia a la taula amb els peus estirats. Vam bufar com a protesta.

En aquell moment van tocar a la porta, un cop fluix, tímid, i la porta es va obrir.

—Soc la substituta —va dir una senyora que semblava una xica, o, per la veu que feia, una xiqueta, però una xiqueta de mida gran—. La senyoreta

Mònica està refredada i no pot vindre.

Així que Felip se’n va anar al gimnàs a marejar els grans amb la corda, el poltre, el plint i altres aparells de tortura.

—La senyoreta està malalta per culpa teua! —va dir Lorena assenyalant Eloi—. Si hagueres acabat el dibuix, ella no s’hauria quedat a fer-te la faena i no hauria agafat fred.

La vespra, féiem un dibuix col·lectiu i Eloi, que vol ser futbolista, se’n va anar a veure un partit i va deixar el seu tros a la meitat.

—No és veritat —va dir ell—, jo… —va callar. No tenia excusa.

—Ets un passota! —s’hi va afegir Mireia, que no pot suportar que tingues un descuit.

—Calleu! —va cridar la senyora amb veu de xica, o potser de xiqueta—. La senyoreta Mònica no té res greu i vindrà tan prompte com puga. No en parlem més.

Semblava un poc enfadada, però per a estar-ho del tot li faltava més veu.

—Hem de fer classe. Ja podeu traure la llibreta de Matemàtiques.

—Mates, ara? —Aleix va obrir un pam de boca—. No toquen!

—M’ho ha dit la senyoreta.

—S’ha confós —va afegir Eloi, i és que les Mates no li acaben d’entrar.

—Com que està malalta i deu tindre febre, s’ha atabalat —va aclarir Neus, que no devia haver fet els exercicis, com jo i algun altre, però nosaltres no vam protestar. Si haguérem parlat tots, s’hauria notat massa.

—Em voleu dir què toca ara, segons vosaltres? —va dir la senyo substituta.

—Dibuix lliure —va dir el tòtil de Robert, que no té dos dits de front i va estar a punt d’engegar-ho a rodar.

—Amb l’edat que teniu ja em voleu prendre el…

—Com et dius, senyo? —Ester va evitar el desastre. —Úrsula. Senyoreta Úrsula.

Rumiar: meditar, reflexionar, pensar detingudament.

Vespra: dia anterior.

Atabalar: atordir, entabuixar, alterar, confondre.

Tòtil: persona amb poca disposició i d’escàs coneixement.

Llig una narració d’aventures

Comprenc la lectura

1 Enumera el nom dels companys i les companyes de Rock.

2 Què ha decidit fer Rock per a recordar les aventures amb la seua colla?

3 Relaciona cada nom amb la seua definició.

Protagonista Companyia Memòria a) L’exèrcit més pringat del món. b) Ets un passota !

Conjunt de persones.

Escrit en què s’exposen certs fets.

Personatge principal.

4 Quantes hores al dia dedicarà el protagonista a escriure?

5 Com es diu la mestra d’aquest grup? I el mestre d’Educació física?

6 Per què no ha anat la mestra a l’escola? Qui ha anat a substituir-la?

7 Aquestes expressions pertanyen al llenguatge col·loquial. Com ho diries en un llenguatge formal?

8 Per què Eloi diu a la mestra substituta que s’ha confós quan ha demanat que traguen la llibreta de Matemàtiques?

9 Explica quines són les teues assignatures preferides.

Què podem fer per a guardar els records?

Rock decidix escriure tot el que li ha passat durant el curs per a recordar-ho sempre. De quines altres maneres se us acut que podria enregistrar els records per a conservar-los?