
3 minute read
L’apòstrof i les contraccions
1 Copia i completa les oracions amb l’article o la preposició que falta.
– (la) … amiga (de) … Enric és (de) … Elx.
– Cal organitzar (el) … armari de (la) … habitació.
– Acabem (de) … arribar de visitar (el) … Museu del Joguet (de) … Ibi.
– Pere és (el) … encarregat (de) … apagar els llums de (la) … aula.
– Mirava per (la) … finestra quan isqué (el) … tren de (la) … estació.
– Porta’m (el) … oli (de) … oliva, (la) … carn, (el) … arròs i (la) … verdura.
– Escriu en (la) … papereta (la) … efe (de) … Francesc i fica-la a (la) … urna.
2 Observa els exemples i completa les graelles en el quadern.
Plural Singular Singular Plural dels esquirols de l’esquirol per l’auditori pels auditoris cals estudiants ? ca l’oncle ? pels aires ? per l’avió ? dels abrics ? de l’horari ? als carrers ? a l’altre ?
Dictat
Llig atentament el text i escriu-lo al dictat. El iaio i la iaia sempre em conten que l’escola d’abans no era com la d’ara. Al matí havien d’anar al pati a buscar llenya per a l’estufa de la classe. Dels set dies que té la setmana, sis anaven a l’escola. També m’expliquen que al seu poble no es tenia en compte l’edat i hi havia alumnat d’edats diferents a l’aula.
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant d’una paraula que comença per vocal o h. Són excepcions a l’apostrofació aquests casos.
Les paraules que comencen per i, u consonàntiques: la hiena, el iogurt.
L’article la davant d’una paraula que comença per i, u, hi, hu àtones: la universitat, la humitat, la inicial, la història.
Els noms de lletra (la eme, la efe) i les paraules la ira i la una (hora).
Les preposicions a, de, per i la partícula ca s’unixen als articles el i els i formen les contraccions al, als, del, dels, pel, pels, cal, cals: al parc, pel pont. Si l’article el es pot apostrofar, no es fa la contracció: de l’aire, ca l’oculista.
Valora com has escrit el dictat.
Ortografia Presentació
Cal·ligrafia
Què he aprés?
1 Substituïx els castellanismes d’aquestes oracions per les paraules genuïnes.
acudit – vedella – seient – alerta – error
– Al menjador del col·legi hem dinat ternera amb creïlles.
– Cuidado, que cauràs!
– M’han contat un xiste boníssim.
– Queda algun asiento lliure a l’autobús?
– Això és un fallo de la màquina.
2 Subratlla els determinants de cada oració i digues de quin tipus és cada un.

– La mestra de Música té molta paciència amb els seus alumnes.
– La meua companya ha deixat el doble de llapis que jo en aquest pot.
– Busca alguna camiseta blanca, per favor.
– Quins pantalons més bonics que portes!
– Un altre dia vine amb els teus cinc amics.
3 Completa amb el, la o l’
… hivern … espardenya … iogurt … habitació
… hereu … os
… esponja … idea
… llapis … abella … empresari … iaia
4 Encercla la contracció de cada oració. Després, escriu de quins elements està composta.
– Vols anar amb bicicleta pels afores del poble?
– Les prestatgeries del menjador són noves.
– La millor opció per anar al port és l’autobús.
– Vam passar per cal rellotger a les sis en punt.
El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.
Si has sabut la resposta. Si has necessitat ajuda. Si no has sabut respondre-la.
Objectiu en acció
Podem reduir la pobresa?
1 Descarrega’t l’enquesta sobre l’ús del material escolar i la roba que trobaràs en anayaeducacion.es i respon-la.
2 Entre tota la classe, passeu la mateixa enquesta a la resta de classes de 3r, 4t, 5é i 6é de la vostra escola.
3 Amb la tècnica de pensament Pense, m’interessa, investigue, analitzeu els resultats de l’enquesta i reflexioneu sobre quines decisions podeu prendre per a consumir d’una manera més responsable i així ajudar a reduir la pobresa.
Com ho he aprés?
1 Explica per a què creus que t’ha servit cada un d’aquests aspectes treballats en la unitat.
• Identificar l’estil directe i l’estil indirecte.
• Diferenciar el narrador intern i l’extern.
• Substituir castellanismes per la paraula genuïna.
• Identificar i usar els diferents tipus de determinants.
• Utilitzar correctament l’apòstrof i les contraccions.