La família de Charlie

Tota la família de Charlie Bucket —els dos iaios, les dues iaies, el pare, la mare i Charlie—, vivien junts en una caseta als afores d’una gran ciutat. La casa no era prou gran per a tanta gent i la vida era molt incòmoda per a tots ells. En total només hi havia dues habitacions, i només un llit. El llit el deixaven per als quatre iaios, perquè eren molt vells i estaven molt cansats. El iaio Joe i la iaia Josephine en una punta del llit; el iaio George i la iaia Georgina a l’altra.

El senyor i la senyora Bucket i el menut Charlie Bucket dormien a l’altra habitació sobre matalassos a terra. A l’estiu es podia suportar, però a l’hivern circulaven corrents d’aire gèlid arran de terra tota la nit; era espantós.

El senyor Bucket era l’única persona de la família que tenia faena. Treballava en una fàbrica de pasta de dents. S’estava assegut del matí al vespre i acaragolava els taps dels tubs de pasta de dents una volta estaven plens. Però a un acaragolador de taps de tubs de pasta de dents no li pagaven molt, i el pobre senyor Bucket, mai no arribava a guanyar prou diners per a comprar la meitat de les coses que necessitava una família tan nombrosa.

Ni tan sols hi havia prou diners per a comprar el menjar que calia per a tots. Les úniques coses que es podien permetre eren pa i margarina per a esmorzar, creïlles bollides i col per a dinar, i sopa de col per a sopar. Els diumenges eren una mica millors. Tots esperaven els diumenges amb ànsia, perquè encara que menjaven exactament el mateix que la resta de la setmana, cada un tenia dret a repetir.

Els Bucket, és clar, no es morien de fam, però tots ells, els dos iaios i les dues iaies, tots molt vells, el pare i la mare de Charlie, i sobretot el menut Charlie, tenien una sensació de buit a la panxa del matí al vespre. Charlie era qui la sentia més forta. I encara que ben sovint el seu pare o la seua mare passaven sense la seua part de dinar o de sopar i li la donaven, tampoc no bastava per a un xiquet en edat de créixer. Desitjava amb bogeria alguna cosa més consistent i més apetible que la col i la sopa de col. I el que desitjava més que res era... XOCOLATE.

Quan anava a l’escola de matí, Charlie veia grans rajoles de xocolate apilades als aparadors de les botigues. Es parava i les mirava amb el nas clavat al vidre, i la boca se li feia aigua. Moltes voltes al dia veia que els altres xiquets treien xocolatines cremoses de les butxaques i que les mastegaven amb golafreria, i això, no cal dir-ho, era una tortura.

Només una volta a l’any, pel seu aniversari, Charlie Bucket podia tastar un poc de xocolate. Tota la família estalviava per a aquesta ocasió especial,

Abans de llegir

• A partir del títol i de la il·lustració, imagina què deu contar aquesta narració.

• Escolta el text enregistrat de la lectura.

Vocabulari i quan arribava aquest gran dia regalaven a Charlie una xocolatina xicoteta perquè se la menjara ell tot sol. I cada volta que la rebia, aquests meravellosos matins dels seus aniversaris, la guardava amb cura dins d’una caixeta de fusta que tenia, intacta, com si fora una barra d’or massís. Durant uns quants dies només es permetia el luxe de mirar-la, però mai de tocar-la. Després, finalment, quan ja no podia resistir-ho més, treia un bocí del paper que l’embolicava i posava al descobert un trosset de xocolate; aleshores en feia un mos minúscul, just per a deixar que el deliciós gust dolç se li escampara per la llengua. L’endemà feia un altre mos minúscul, i així cada dia. I d’aquesta manera Charlie aconseguia que la barra de quatre cèntims de xocolate de l’aniversari li durara més d’un mes.

Gèlid: molt fred.

Acaragolar: col·locar (el tap) pressionant-lo al mateix temps que es fa girar al voltant del seu eix.

Amb golafreria: com qui té gana a tota hora.

Bocí: tros xicotet.

Aigualida: amb molta quantitat d’aigua.

Quan havia acabat la sopa de col aigualida, Charlie anava a l’habitació dels seus quatre iaios a escoltar els seus contes. Una nit, els va preguntar:

—És veritat que la fàbrica de xocolate Wonka és la més gran del món?

—Clar que és veritat! —van exclamar els quatre alhora—. No ho sabies?

És unes cinquanta voltes més gran que qualsevol de les altres!

—I el senyor Wonka, és realment el fabricant de xocolate més enginyós de tot el món?

—Rei meu —va dir el iaio Joe, incorporant-se una mica més sobre el coixí—. El senyor Willy Wonca és el fabricant de xocolate més admirable, més fantàstic, més extraordinari que el món haja vist mai! Jo em pensava que això ho sabia tothom. Vols dir que mai no t’he parlat del senyor Willy Wonka i la seua fàbrica?

—Me’n parlaràs ara, iaio Joe, per favor? —va respondre Charlie.

—Clar que sí! Seu al meu costat, ací al llit, fillet, i escolta amb atenció.

Adaptat de Charlie i la fàbrica de xocolata. Roald Dahl. Ed. La Magrana.