Operació món: Geografia i Història 1º ESO. Proposta didàctica (demo)

Índex Les claus d’Operación món .................................................................................................... 4 Materials per a l’etapa .............................................................................................................. 6 Projecte digital ............................................................................................................................ 8 1. Característiques generals 2. Índex visual de recursos 3. Inclusió en anayaeducacion.es 4. Avaluació en anayaeducacion.es 5. Programació i claus del projecte De la LOMLOE a Operació món ........................................................................................... 17 • Perfil d’eixida de l’Educació Secundària - Perfil d’eixida i claus pedagògiques d’Operació món - Perfil d’eixida i competències específiques de l’àrea • Sabers bàsics dels cursos 1r i 2n • Inclusió en Operació món Unitats............................................................................................................................................. 27 • Destreses (comunes, geogràfiques i històriques) • Unitat 1. El planeta Terra • Unitat 2. El medi físic de la Terra. Components bàsics • Unitat 3. El medi físic de la Terra. Els continents • Unitat 4. El clima i les zones bioclimàtiques • Unitat 5. Els grans conjunts bioclimàtics • Unitat 6. El medi físic i els bioclimes d’Espanya i de la Comunitat Valenciana • Unitat 7. La prehistòria • Unitat 8. Mesopotàmia • Unitat 9. Egipte • Unitat 10. Grècia • Unitat 11. Roma • Unitat 12. Espanya i la Comunitat Valenciana en l’antiguitat

Les claus d’OPERACIÓ MÓN Què és Operació món?

Operació món és un projecte configurat per a contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules:

par a què servix el que aprenc?

A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle XXI. En poques paraules, Operació món es pot definir com un projecte

competencial, compromés, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

4

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavorix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a moure’s en les situacions de la realitat quotidiana.

Activitats competencials Se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses.

Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Situacions d’aprenentatge Són contextos, emmarcats en la vida real i en un objectiu de desenvolupament sostenible, que plantegen una situació problema. Amb aquests s’invita l’alumnat a dur a terme una reflexió transformadora per a la qual serà necessari posar en acció els sabers bàsics adquirits al llarg de diverses unitats.

Avaluacions competencials Per a mesurar el grau d’adquisició del perfil d’eixida i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.

Es disposarà de diverses proves escrites i digitals a fi d’avaluar el que s’ha aprés, i l’aplicació i la generalització d’això a altres situacions; i d’un dossier d’aprenentatge i una bateria d’instruments d’avaluació perquè l’alumnat autoavalue el seu procés d’aprenentatge (quines dificultats ha trobat, què l’ha satisfet més, com s’ha organitzat, com ha treballat en equip...; en definitiva: com ha aprés).

Compromés

Interdisciplinari

Inclusiu

L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribuïsquen a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromés i sostenible en tots els àmbits.

Operació món és un projecte intrínsecament interdisciplinari, ja que està concebut perquè, des de cada matèria i al llarg de les diferents etapes educatives, es contribuïsca al desenvolupament de les claus pedagògiques i de les metodologies actives que s’hi proposen.

A més:

Operació món és un projecte que naix compromés amb el principi d’educació inclusiva i amb la creació de condicions d’aprenentatge millors per a tot l’alumnat, amb la qual cosa s’afavorix la posada en pràctica de recursos per a un ensenyament personalitzat.

Per a això, el projecte incorpora:

Objectius de Desenvolupament Sostenible Les situacions d’aprenentatge i altres activitats proposades emmarcades en un ODS tenen com a finalitat que l’alumnat prenga consciència i duga a terme una reflexió que provoque una transformació d’hàbits, actituds i comportaments que repercutisquen positivament en algunes metes establides en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Orientació acadèmica i professional Per a despertar o detectar vocacions i ajudar l’alumnat a decidir un itinerari formatiu i professional, conforme a les seues habilitats i interessos personals, que el capacite per a afrontar els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització de la societat del segle xxi.

Cultura emprenedora

• Inclou tasques i projectes que posen en joc aprenentatges adquirits en diferents àrees, amb la qual cosa en fomenten l’aplicació de forma integrada a contextos diferents.

• Compta amb propostes de treball per àmbits per a l’Àmbit Cientificotècnic i per a l’Àmbit Sociolingüístic.

Per a això, el projecte incorpora:

Pautes DUA Basat en els principis i pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge, el projecte oferix al professorat tota la informació relativa a les opcions múltiples d’acció i expressió, de representació i d’implicació.

Recursos inclusius Operació món oferix opcions múltiples de presentació de la informació com vídeos, àudios, resums, organitzadors gràfics, activitats interactives... que faciliten la personalització i la flexibilització de l’experiència d’aprenentatge de l’alumnat.

L’essencial Aquest recurs inclusiu del projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst per a ajudar el professorat a adaptar el ritme, l’estil, la profunditat i les metodologies actives més adequades a l’alumnat.

Per tal que l’alumnat desenvolupe les habilitats i la consciència necessàries per a transformar idees creatives en accions i contribuir a

Metodologies actives Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real a través de l’aprenentatge cooperatiu, l’educació emocional, el desenvolupament del pensament, la cultura emprenedora o el Pla lingüístic.

Competència digital Operació món compta amb un Pla TIC i un nou projecte digital, amb llibres digitals especialment dissenyats per a facilitar l’adquisició de competències digitals, que compten amb una àmplia oferta de recursos.

5

Proposta didàctica

Materials per a l’etapa

Una proposta didàctica per a cada llibre de l’alumnat amb la solució de les activitats, orientacions metodològiques, suggeriments per a aplicar metodologies actives, etc.

Què és Operació món?

OPERACIÓ MÓN és un projecte configurat per a contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules: per a què servix el que s’aprén? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle xxi.

En poques paraules, OPERACIÓ MÓN es pot definir com un projecte competencial, compromés, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Llibre de l’alumnat 4

El llibre de l’alumnat presenta els continguts i les activitats ajustats al desenvolupament curricular fixat per la LOMLOE. Seguint una metodologia competencial, permeten respondre d’una forma creativa i innovadora al nostre compromís amb la inclusió i els Objectius del Desenvolupament Sostenible, cosa que possibilita el creixement de les habilitats i les aptituds que exigix la nostra societat, cada vegada més diversa.

INCLOU

NCI

E A 12 M

S

la vida qu

otidiana

La ind um ent

Persones

umentàri

a egípcia La manera de vestir dels egip les tombes cis la con o a través eixem per de relleus, tra visió les restes és parcial, esculture trobades s i pintures ja que gen a reial, els nob . Per això eralment les i l’elit , la nosrepresen dels ten el fara funciona La indumen ris. ó, la fam tària era ília senzilla, dels seus i va experim tres mil anys entar poc d’his tòria – Els hom s canvis . es d’una al llarg certa pos bava fins ició usav als genolls en faldellí, o els pan un nuc o una falda xells i se un passado que arrisubjectava r. En l’Imp una falda a la cintura eri Nou, llarga amb amb el faldellí plecs, i el obrers que es va cob tors es va treballav rir amb tapar amb en a plen amb un lleug una túnica. a llum del er drap de Els dia anav lli, més xico en nus, o – Les don tet. tapats es usaven una túnica, fins als turm llarga i ajus ells. A part tada al cos, túniques ir de l’Imp que arrib prisades. eri Mitjà ava es van pos Tant els hom ar de mod a les es com les D’ací que dones s’afa les perruqu itaven el es, realitza cos senc tals, fore er, inclòs n una cosa des amb el cap. cabell natu habitual. el cos: es ral o fibre Les egíp banyaven cies benesta s vegeben sovi mes i perf nts cuidaven nt, es pint ums. aven els molt ulls, i s’ap licaven cre-

ària

de la nobl

esa

El pob lat de Set Maa t U 10

Necròpol is Terrat

Cases sepa rades per murs Persones

Ca

rre r

treballad

ores

nc

ip

al

Muralla de 6 metres d’altura

4.2 Vivend

es i pobla ts

Les case s egípcies es constru del Nil, que ïen amb mur a les més s d’atovó, riques es Després elaborat mesclava les parets amb fang amb tires es blanque de lli per El sostre javen, per a reforçar es feia amb a minorar . la calor del palmes, que troncs de sol. palmera es cobria lligats i un es feia un amb un aglomerat entrellaç terrat, que at de de fang. s’usava com nits calo Damunt roses. S’hi a magatze d’aquest s’accedia cobert de m i per a per una branques dorm esca ir a la exterior de palmera. les Les case i solia tind s solien tind re un re planta ta; finestre rectangular s molt redu ; una port ïdes i elev sostre perq a d’accés ades uè de fusun pou prof circulara l’aire. Algu per a evitar la calo r, i un orifi nes tenien und; aqu ci al est es nete s’assecava latrina, que java cad al sol i s’us acab ava en a cert tem ava com La grandàri ps, i el con a adob. tingut a i el mob més pob iliari dep res tenien enien del nivell soci un sol pis bagul, cad al. Les vive i els mob ires o tam les hi eren ndes borets baix dormir. Les escassos os i esto dels grup : algun res de can s adinerat ven d’ha ya al terr bitacions s podien a per a per a la fam tind amb palm ília i els serv re dos pisos, i disp eres osaidors, mag senzill, però , i estanys amb flors atzems, de lotus còmode; jardins i peixos. estores. incloïa llits El mobiliar de fusta, i era cadires, taules, bag uls i 186

pri

Cobert

Les case

Porta d’ac cés

s

Finestra

elevada Terrat

Entrada de vent

Muralla

ilació

AVANÇA

EN COM

Porta falsa

PETÈNC

Usar term

IES

es i concep

1 Diferenc ia, defi faldellí i túni

2 Busca en

ca.

Troncs de palmera

tes

nint-los,

els termes

un dicciona ri el significa de les para t ules indu mentària vó i terrat. , atoAnota-ho en el qua Manejar dern. imatges

Nínxol

Cuina

Rebost

Taller Sala d’est

ar Magatze

m subterran

Vestíbul Planta tipus

3 Com es con

struïen les cases egíp cies? Com era i qua ntes hab cions teni itaa una casa tipus? Quin elements s inte actualment? riors no existixe n

Dormitori

Capella

i

d’una vive

nda

El poblat de l’Imperi Nou Set Maat, l’actu al Deir el-Me com a lloc per ordre del faraó dina, va ser de residència Tutmosis hipogeus I (1504-1492 construït al come pels obre exca nçament aC). Des rs i artes per un carre vats a la pròxima de d’aleshore ans que treballave s Vall dels pla. Al nord r principal, i les n en la cons va ser usat cases tenie Reis. Estava rode -oest de trucció dels jat per una n les pare la ciutat, soterrame muralla i al costat ts d’atovó, nts. dividit de les mura una sola lles, se situa planta i sostre va la necrò polis, lloc de

GEOG RAFI

A I HIST ÒRIA

I

CÈ

O

LL

S

PROJECTE DIGITAL

Aspectes de

4.1 La ind

187

A LA RECERCA DE L’ORIGEN DE LA DEMOCRÀCIA

2

na

2 Trim estre

ESO

Va l

cia

Tr im est re

C.

en

1

C. Valen ciana

G E O G R A F IA I H IS T Ò R IA

Descobriràs a través d’aquesta investigació com les nostres institucion cràtiques i altres aspectes de la nostra cultura, tenen l’origen en la ci grecollatina. Aquesta civilització s’inicia en l’entorn geogràfic de Grècia i e través les colonitzacions que les polis gregues duen a terme per la mar M nia. Amb Alexandre el Gran la cultura grega es difon, a més de per la Med per Egipte i el Pròxim Orient. Al mateix temps, des del segle viii aC, a la p Itàlica, la ciutat de Roma adquirix importància i expandix la seua influèn Itàlia mitjançant la conquesta militar. I, així, comencen els enfrontaments lens i cartaginesos pel control de la Mediterrània, el qual aconseguirà a del segle i dC amb el naixement de l’Imperi romà.

S’acompanya de nombroses activitats competencials d’exercitació i de reflexió

Cada una d’aquestes civilitzacions va aportar el seu granet d’arena per co allò que es denomina cultura grecollatina. Des de noms de ciutats, rius fin ceptes, com democràcia, ciutadania política, etc.

La indagació, el treball en grup, la utilització de les noves tecnologies s truments imprescindibles per a dur a terme aquesta investigació en la convertiràs en detectiu o detectiva de la història.

La tasca guarda relació amb els ODS 5, 8, 10, 11, 16 i 17.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

-Delgado

, M. C. Muñoz

Activem els nostres coneixements previs

O móperaci n ó

M. Burgos

Unitat 11

ESO

Busquem i or la informaci conceptual/e

Unitat 12 Unitat 13

198

6

Organitzem el grup repartint tasques

Projecte digital Un projecte que t’oferix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos.

Descobrix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

Els Desafiaments que marquen incorporen una situació d’aprenentatge que invita l’alumnat a la reflexió i tenen un caràcter transformador.

REVISA LES TEUES

DOSSIER D’APRENENTA TGE

Competència

ÈNCIA Comunicació lingüística

Deixeu la vostra emprem

ta

EL DESAFIAMENT

DIFONEU EL VOSTRE

TREBALL

Social

He comprés perfectament la tasca que havia de desenvolupar

• Aprendre a localitzar, seleccionar i contrastar informació de dife·

rents fonts valorant·ne la fiabilitat i així evitar “fake news” o notí· cies falses.

• Posar en pràctica plantejaments científics per treballar, plante·

• Usar de manera autònoma l’entorn digital a través del qual ad·

• Analitzar de manera crítica el món que ens envolta.

He organitzat bé el meu temps,

• Conéixer el patrimoni cultural al llarg de la història, sabent que la seua diversitat

és fruit de societats amb diferents cultures, religions, etc.

ar productes a través de la interpretació, identificant oportunitats per al desen· volupament personal, social i econòmic, protegint la seua creativitat i respectant els altres.

El meu nom és Sha-Amun-em-su i soc cantora d’Amon, principal déu egipci. Des de xiqueta em vaig preparar per a exercir aquest càrrec de cantant del temple, estudiant disciplinadament, perquè la meua civilització considera la música com una ciència. Gaudir-ne en qualsevol de les seues manifestacions: dansa, cant o música instrumental, és un esdeveniment de gran rellevància social.

La dansa es practica tant en l’àmbit privat com en el religiós. Als temples es porten a terme cerimònies en honor a diferents deïtats com Hathor, deessa de la música; els grups de dansa, formats per ballarines i ballarins, hi

Elaborem el projecte

Desenvolupem el projecte

Compartim el treball

Recorda, reflexiona, posa a prova les teues competències

actuen en la litúrgia ritual. Les cantores d’Amon entonem himnes dedicats al déu i a vegades també ballem 264 i toquem algun instrument musical en el culte religiós.

El cant es considera una manera de connectar amb les deesses i els déus, per això és molt estimat.

El temple d’Amon, on he sigut cantant cap a l’any 800 aC, està situat en el complex religiós de Karnak, prop de Tebes.

Per conéixer la meua civilització, analitzaràs:

• Quan, on i com es va desenvolupar.

• L’organització política i social.

• A què es van dedicar els seus habitants per obtindre els recursos que necessitaven.

• Com en va ser la vida quotidiana. En què creien.

• Quines en van ser les aficions i manifestacions artístiques.

Avalua PREGUNTES I RESPOSTES

1 En quins tipus de celebracions i cerimònies s’utilitzava la música en l’antic Egipte?

2 Indica el nom de la deessa egípcia de la música.

IMPERI MITJÀ

SEGOND PERÍODE INTERMEDI

3

Ho comprovem. Resol les qüestions plantejades en cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per a això, pots consultar la informació continguda en la unitat.

1069 aC

IMPERI NOU

Llegat

A la ciutat de Tebes, on visc, la música té una importància especial, ja que està present en tots els àmbits de la vida de l’antic Egipte; des de les celebracions populars i festives, fins als ritus religiosos i funeraris, en els quals servix d’ajuda a la persona difunta en el seu trànsit al més enllà.

• Conéixer, seleccionar i utilitzar diversos mitjans i tècniques audiovisuals per a cre·

seran ins· a qual et

1er PER. INTERM.

trobaràs aquesta activitat

El poble egipci era politeista i creia en l’existència de la vida després de la mort.

Per a això, era necessari conservar el cos.

Quina tècnica hi van emprar? Què eren les piràmides?

Una altra mirada Sovint es representaven escenes musicals relacionades amb el cant i la dansa en els murs dels temples i mastabes de l’antic Egipte, manifestacions artístiques que constituïxen una valuosa font d’informació per a comprendre els costums d’aquesta civilització.

En l’apartat «Protagonistes» coneixeràs la història d’Hilda Petrie, arqueòloga que realitza dibuixos i còpies de jeroglífics localitzats en les tombes egípcies, i Mira Shihadeh, que en l’actualitat deixa la seua empremta as murs de la ciutat del Caire a través del grafit.

Com es representa la figura humana en les pintures egípcies?

TERCER PERÍODE INTERMEDI

715 aC

30 aC

BAIX IMPERI

El que he expressat ha quedat dins de l’àmbit de les persones més pròximes.

Crec que el meu nivell d’expressió oral i escrita en aquesta Tasca és encara millorable.

El que he expressat ha quedat dins de l’àmbit personal.

per avaluar el vostre

treball.

He localitzat les fonts d’informació que necessitava No he comprés massa bé què havia de fer

No he entés què havia de fer

He sabut organitzar el meu temps seguint el

2181 aC 2055 aC 1795 aC 1550 aC

IMPERI ANTIC

SHA-AMUN-EM-SU. Cantora d’Amon

quirirem coneixements i reforçarem el que hem aprés usant programes que ens permeten crear els nostres materials.

onformar ns a con·

3100 aC

Egipte

jant·se preguntes i comprovant hipòtesis mitjançant l’experimen· tació i la indagació, i explicar el que ocorre amb una actitud crítica.

El que he expressat s’ha estés a una àmplia majoria de persones.

Nivell 1

Estic satisfet/a amb el meu nivell d’expressió oral i escrita en aquesta Tasca.

TREBALL

cronograma establit SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

En quantes etapes es dividix la història de l’antic Egipte? Anomena-les i indica les dates en les quals es van desenvolupar. Quan es va començar a construir el complex de Karnak?

10

i mostrant una actitud cooperativa i respectuosa.

El que he expressat s’ha estés a tota la comunitat educativa.

Nivell 2

Estic bastant satisfet/a amb el meu nivell d’expressió oral i escrita en aquesta Tasca.

He comprés la tasca encomanada

Temps • Treballar la comunicació, tant oral com escrita, de manera correcta

Nivell 3

Crec que el meu nivell d’expressió oral i escrita en aquesta Tasca ha sigut excel·lent.

…

En anayaeducacion.es

En quin espai geogràfic es va desenvolupar aquesta civilització?

Al voltant de quin La manera de donar difusió al treball realitzat gran riu? serà a través de —en cas de tindre’l— l’anuari del Centre , del blog del Departam ent o de la classe web de l’Institut.

Situai/oena un mapa través delala ciutat on es troba el Ací exposarem un xicotet dossier, realitzat entre temple d’Amon, on va tota la classe, cullen les conclusions en el qual es rea les quals hem arribat des la seua en l’activitat dels envolupar podem incloure fotografi post-it. També hi es o vídeos realitzats activitat durant el procés de de cantora exposicions. treball i les Sha-Amun-em-su.

PER DUR A TERME AQUEST DESAFIAMENT, APRENDRÀS A...

Nivell 4

AVALUEU EL VOSTRE

Espai

Saps que la democràcia té l’origen en el món grecollatí?

Descriptor

Expressar fets, pensaments o sentiments, de manera oral o escrita.

Posar tot el que has expressat al servei de la convivència i la igualtat.

Quan acabem el treball sobre el món clàssic realitzarem una activitat ment en la qual l’alumnat de tancaanotarà en post-it les idees aportades en d’aquest bloc i les pegarà les unitats a la pissarra.

A més, inclourem la nostra contribució als Objectius per al Desenvo tenible a través del lupament Sosdesenvolupament d’aquest a unitat, destacant la d’enfrontar les qüestion importància s de manera col·lectiv a i centrant-nos en els sitius del treball en grup. aspectes po-

Com a detectiu o detectiva de la història, juntament amb altres companyes i com· panys detectius, has d’anar buscant i encaixant les peces del puzle per a tindre una visió del món clàssic i comprendre el paper fonamental que exercix en la re· alitat actual i en el nostre sistema polític. Serà necessari organitzar les coses en el temps amb un eix cronològic i les principals idees amb un mapa conceptual en el qual organitzem el trencaclosques resultat de la nostra investigació. En finalitzar la investigació, exposa’n els resultats.

COMPETÈNCIES

Per posar a prova les competències que hem treballat en l’espai digital una sèrie d’activitats, proposem a les quals hauràs de sumar les existents cursos, que et serviran en el Banc de Reper a repassar, recordar…

A través d’aquestes fitxes d’autoavaluació, també podràs comprov consecució de les competè ar el grau de ncies que has de desenvo lupar.

MILLORAR LA CONVIV

ns demo· ivilització es difon a Mediterrà· diterrània, península ncia a tot amb hel· principis

rganitzem ió: Mapa /esquema

Les pàgines finals de cada unitat oferixen propostes dissenyades per a reforçar, reflexionar i consolidar el que s’ha aprés.

He organitzat bé el meu temps, encara

No he aconseguit

He localitzat sense problema tota la informació

realitzat bé la organitzar bé el i he complit els CONEIXEM LA CIVILITZACIÓ que no he complit EGÍPCIA presentació meu temps terminis els terminis 4.1 Estudiarem Egipte i la seua vinculació a l’enREVISAcreat EL TREBAL torn natural al voltantL del Nil. AnaENriu EQUIP litzem la mitologia egípcia i la seua particular visió En de anayaedu la vida. cacion.es trobaràs aquesta activitat per revisar el treball 4.2 ODS 11. Reflexionem sobre les relacions amb el en equip.

Acceptable medi natural. Egipte i el riu Nil. le la informació.

4.3 BusquemMillorab i organitzem Molt bé

4.4 Desenvolupem la part de la guia de viatge i còmic vinculada a Egipte. Mapa conceptual, eix cronològic, mapa històric.

Inadequ at ACABEM LA GUIA DE VIATGE 5.1 Acabem la guia de viatge i completem el còmic, la qual cosa posa punt i final a la nostra aventura pel temps.

5.2 Cada parella ensExplica conta lala seua aventura, proteua valoraci ó jectant el seu còmic en la pissarra digital. Realitzarem una activitat de coavaluació dels treballs sobre la base d’una rúbrica comuna.

COMPARTIM I AVALUEM EL TREBALL DESENVOLUPAT

Excel·lent

No he aconseguit localitzar tota la informació que necessitava

No he trobat la informació que necessitava

He realitzat amb èxit la part de la presentació que em corresponia He

He realitzat la presentació però no tan bé com m’hauria agradat

El nostre treball com a grup ha sigut…

El nostre treball

individual ha sigut…

Hem col·laborat en el desenvolupament del projecte

No he realitzat bé la presentació

Tots hem aportat idees per al desenvolupament del projecte

Hem difós el nostre treball en equip Ens ha agradat treballar en equip

265

6.1 Exposem en grup el nostre treball.

6.2 Difonem el treball realitzat a través del periòdic digital i les xarxes socials.

6.3 Analitzem i avaluem els resultats.

+ orientacions en anayaeducacion.es

178

199

179

7

Projecte digital

Interactiu

Un projecte digital que cobrix tots els continguts del curs i que s’adapta a qualsevol plataforma i dispositiu.

Versàtil Adaptable a diferents enfocaments i necessitats: per als qui complementen el llibre en paper i per a aules plenament digitals.

Conté nombrosos recursos com ara vídeos, animacions, elements de ludificació (gamificació), activitats d’autoavaluació, activitats interactives autocorregibles... És molt més que una reproducció del llibre en paper.

Traçable Podràs visualitzar la realització i els resultats de les activitats proposades.

Com és Edudynamic?

Inclusiu Competencial

El seu entorn facilita la personalització de l’aprenentatge adaptant les tasques a les necessitats de l’alumnat.

Elements multimèdia d’alt valor pedagògic dissenyats per a facilitar l’adquisició de les competències digitals.

Intuïtiu. Fàcil d’utilitzar per a tu i per al teu alumnat.

Descarregable. Permet treballar sense

connexió a Internet i descarregar-se a més d’un dispositiu.

Multidispositiu. S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon intel·ligent...), i a qualsevol grandària i resolució de pantalla.

Sincronitzable.

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què es treballe.

Universal. Compatible amb tots els siste-

mes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades als centres escolars.

2

El mapa físic dels continents (II).

Amèrica

Amèrica és, després d’Àsia, el segon continent més extens de la Terra.

Els 42 960 000 km2 representen el 28,70 % de la superfície terrestre.

El continent americà se situa entre els oceans Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic, Atlèntic i Pacífic. Està separat d’Àsia per l’estret de Bering.

Se sol dividir en dos subcontinent s, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, units per l’istme d’Amèrica Central i l’arxipèlag de les Antilles.

100%

2.1 El relleu continental

– El relleu d’Amèrica s’orienta de nord a sud. Les planes dominen a les regions centrals i estan recorregudes per rius grans: Grans Planes, l’Amazones, Pampa argentina.

Els massissos, o vells relleus desgastats per l’erosió, predominen a l’est: escuts canadencs i de la Guaiana, els Apalatxes. Les serralades formen una alineació quasi contínua, estesa de nord a sud al llarg de més de 12 000 km: Muntanyes Rocalloses i serralada dels Andes.

– Les illes principals són Grenlàndia, tianes, Antilles i Terra del Foc.

Victòria, Baffin, Terranova, Aleu-

– Les costes d’Amèrica del Nord

són retallades, amb nombroses penínsules (Alaska, Labrador, Nova Escòcia, Florida, Califòrnia i Yucatán) i amb golfs profunds (badia de Hudson i golf de Mèxic). Les costes d’Amèrica del Sud són més rectilínies; hi destaquen alguns caps (São Roque i d’Hornos).

9:45 AM

2.2 Les aigües. Mars, llacs i rius

Mapa f

Dades bàsiques

50

ºN

I ll e

s Aleu

Altitud mitjana: 655 m Pic més alt: Aconcagua (6 960 m) Riu més cabalós i llarg de la Terra: Amazones (7 062 km) Llac més important: Superior

40º

N

(84 131 km2)

30º N

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Interpretar mapes

Tròpic d

1 Quin element geogràfic separa

e Cànce

r

20º N

Amèrica d’Àsia?

2 Usant l’escala del mapa, mesura la distància entre l’estret de Bering i el cap d’Hornos.

10º N

Manejar mapes

Les mars principals són la del Labrador, al nord; i Carib, al centre.

Els llacs són més abundants a Amèrica del Nord, on es troben els Grans Llacs (Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario); a Amèrica del Sud destaquen el Maracaibo i el Titicaca.

Els rius ón llargs i cabalosos. A Amèrica del Nord destaquen els rius Yukon, Mackenzie, Sant Llorenç, Mississipí, Missouri i Río Bravo.

A Amèrica del Sud sobreïxen l’Amazones, que és el més llarg del continent (7 062 km), l’Orinoco i el Paraná.

3 Localitza en un mapa físic mut

Equador

d’Amèrica les unitats del relleu, mars i rius que es mencionen en el text.

4 Escriu en el quadern els noms dels

10º S

quatre pics més elevats d’Amèrica. Digues en quina serralada i en quin país es troben.

20º S

Perfil O-E del relleu d’Amèrica del Nord

apr Tròpic de C

icorn

Altitud (m)

0

O

500

1000

O

1500

2000

SERRALADA DELS APALATXES

2500

Mt. Mitchell 2037

3000

3500

Riu

E

Llac

Costa Est

0

30º S

Mt. Wilson 4343

3945 Distància (km)

E

62

Pic

Oceà Atlàntic

Riu Colorado

Oceà Pacífic

2000 1000

Costa Oest

iPad

8

MUNTANYES ROCALLOSES Mt. Ellen 3501

Riu Mississipí

SIERRA NEVADA

White Mountain 4341

Riu Arkansas

5000 4000 3000

0

500 16

1

1000 0º O

I per a l’alumnat?

Qué t’oferix?

Recursos

100%

Edudynamic presenta un format especialment dissenyat per a l’entorn digital educatiu, que utilitza tot el potencial tecnològic i és compatible amb qualsevol dispositiu. S’han realitzat edicions específiques de tots els continguts teòrics i pràctics del llibre de text per a obtindre una versió interactiva i dinàmica que inclou tot el contingut curricular del nivell, juntament amb una gran diversitat de recursos multimèdia, vídeos, gamificació...

Metodologies actives (tècniques i estratègies) i recursos per a: 9:45 AM

• Exercitar: activitats interactives.

• Estudiar: resums, esquemes...

• Aprendre: àudios, vídeos...

iPad

•A valuar: autoavaluació, dossier d’aprenentatge (porfolio)…

100%

Inclusió i atenció a la diversitat • L’essencial.

iPad

9:45 AM

•A tenció a la diversitat: fitxes d’adaptació curricular, de reforç i d’ampliació.

100%

Avaluació • Generador de proves d’avaluació i d’exercitació.

• Avaluació per unitats.

9:45 AM

• Avaluació competencial.

• I nstruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació.

iPad

• Instruments per a avaluar la pràctica docent.

U3

0º

70

ºN

Illes de la Reina Elisabet

100%

20º O

ºO

N

O

40

80º

0º

12

100º

O

Ellesmere

À

ºN 70

rin

Be

140º

ºO 60

N

O

80º O

160º

O L C R AC EÀ TI IA L C M a G

t de

80º

180º O

g

O

físic d’Amèrica

ti c

M

a vi

s

N

s

de ls C f o s t a Ap ala txe

Mississ ipí

Plan a d d

Col or

Plana

S. Geral de S ã Goiás oF ranc i

ap aj ós

Aragu X i n ú g ai

ni

aço

N

T

40º

I

C

50º O

40º O

30º O

• Tecnologies de la informació.

Maneig i utilització de disposi­ tius, aplicacions informàtiques i plataformes digitals. Recerca, tractament de la informació i ela­ boració de coneixement. Ús segur de les xarxes de comunicació.

B. Societats i territoris • Mètodes d’investigació per a la construcció del coneixement de la geografia. Metodologies del pensament geogràfic.

C. Compromís cívic • Igualtat de gènere. Manifesta­ cions i conductes no sexistes.

Pàgina inicial

1. El mapa físic dels continents (I). Àsia • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

2. El mapa físic dels continents (II). Amèrica • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

3. El mapa físic dels continents (III). L’Àfrica • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

4. El mapa físic dels continents (IV). Europa • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

S

5. El mapa físic dels continents (V).

L’Antàrtida i Oceania • L’Antàrtida. El relleu continental • Les aigües • Oceania. El relleu continental

Cap d’Hornos 60º O

• Biodiversitat. Dinàmiques i ame­ naces dels ecosistemes planetaris.

Formes i processos de modifi­ cació de la superfície terrestre.

Riquesa i valor del patrimoni natural. La influència humana en l’alteració dels ecosistemes en el passat i l’actualitat.

• Consciència ambiental. Respecte, protecció i cura dels éssers vius i del planeta.

À

S

Badia Grande Magallanes Illes Mal o Falk vines Terra land del Foc

2. Indagar, argumentar i elaborar productes propis sobre problemes geogràfics que resulten rellevants en l’actualitat, des d’allò local a allò global, per desenvolupar un pensament crític, respectuós amb les diferències, que contribuïsca a la construcció de la mateixa identitat i a enriquir el patrimoni comú.

QUÈ HI APRENDREM? Personatges: Fanny Bullock Workman

• Fanny Bullock Workman. Una geògrafa pionera

30º S

L

a

P

s

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE A. Reptes del món actual • Ubicació espacial: representació de l’espai, orientació i escales.

Utilització de recursos digitals i interpretació i elaboració de ma­ pes, esquemes, imatges i repre­ sentacions gràfiques. Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG).

Orientació acadèmica i professional.

Aprenentatge cooperatiu. Tècnica: Comprovem.

Compromís ODS 7. Metes 7.2 i 7.3

• Les claus d’Operació món

Mapes interactius: «El relleu d’Àsia» i «La hidrografia d’Àsia» Mapes interactius amb activitat interactiva: «La hidrografia i els estats d’Àsia» i «El relleu i els estats d’Àsia» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Àsia

Desenvolupament del pensament. Tècnica: Anàlisi associativa.

Aprenentatge cooperatiu. Tècnica: Interpretació compartida.

• Proposta didàctica

• Programacions en Word i PDF

Mapes interactius: «El relleu d’Amèrica» i «La hidrografia d’Amèrica» Mapes interactius amb activitat interactiva: «La hidrografia i els estats d’Amèrica» i «El relleu i els estats d’Amèrica» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Amèrica

Mapes interactius: «El relleu de l’Àfrica» i «La hidrografia de l’Àfrica» Mapes interactius amb activitat interactiva: «La hidrografia i els estats de l’Àfrica» i «El relleu i els estats de l’Àfrica» Mapa mut físic i mapa mut polític de l’Àfrica

Cultura emprenedora: Creativitat i creació.

Mapes interactius: «El relleu d’Europa» i «La hidrografia d’Europa» Mapes interactius amb activitat interactiva; «La hidrografia i els estats d’Europa» i «El relleu i els estats d’Europa» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Europa

T

E

gò

pin

Es

ñ

Ben i

Juruena

Paragu ai Pa

Ma

do

S.

dos Pato

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA 1. Buscar, seleccionar, tractar i organitzar informació sobre temes rellevants del present utilitzant críticament fonts geogràfiques per adquirir coneixements, elaborar i expressar continguts en diversos formats.

Programació, proposta didàctica i documentació del projecte

A

D ta

iPad

B ran co

de ir a

Chaco

Gran ná

Desert d’Ataca ma

Se

ra

C rr a m órd a d o e p ba a

Llacuna

o

Pa

20º S

À

N 70º O

Altiplà Brasiler

ná Grande d’ ra S. r Cap Frío

Co Riu de lor la Plata Neado gr Badia Blanc a Golf de Sant Matie s Península Valdés Golf de Sant Jordi Cap Tres Puntas

A

80º O

Cap de São Roque

Altiplà de Borborema o 10º S sc

E

S

90º O

Pa

C

L

100º O

a

O

E

110º O

Pa

D

E

O C E À G L A C I A L A N TÀ R TIC

e s t. d

yo ma lco S a l a d or t e Pi d el N o

Illa Chiloé Chonos

T

i ua ug Ur

El medi físic de la Terra. Els continents

3. Identificar i analitzar els elements del paisatge.

0

Illa de Marajó

zones Ama

Altiplà de Mato Grosso

A D A L Altiplano

6000 5000 4000 3000 2000 1000 500 200 0 -100

140º O

a M Mamoré

A

r na íba

Serra la S da Ser err Occ ral ala idental ad da a O Central ri e ntal Lo s Or Lla ino no co s

E

Altitud (m)

Boques de l’Amazones

Tocantins

S

R

Aconcagua 6960

Cap Orange

LANA AMAZÒNICA

rus Pu

ali Ucay

R

10º N

Boques de l’Orinoco

Massís de la Guaiana

Caqu N egro etá Japur Chimborazo Putumay á o ón 6 310 M ar a P

Punta Angamos

120º O

I C N T L À AT

el l rm

Pen. de G. de Guajira Veneçuela Pico Bolívar 5 007 co Ori n o

G. de Panamà

Huascarán 6 718

130º O

20º N

Mar Carib

Istme de Panamà

Punta Pariñas

O

lles

30º N

Hispaniola

Golf dels Mosquitos

P A C Í F I C

Golf de Guayaquil

2000 km 140º

À C E

M

PLANES

ipí ss si n a Pl

ado

n

rnia lifò

Ca

l o ta av orie n adre .M icà Mex d là ci oc S Altip dre Ma

rra Sie

lf de Go

Golf d’Hondures Jamaica

N

O

G ra

S

da

SE

l suTehuantepec r

Illes A nti

Cuba

Illes Galápagos

1500 150º O

40º

9:45 AM

ANS GR

LLO

Orizaba Península 5610 Istme de de Yucatán

Golf de Tehuantepec

150º O

60

D

Yuk on

e td

Fraser

re

ES

ak

va s t a S. Ne nera

Sn

Co

CA S RO

e . M nt ad a l re de

3

ºN

50

L

NYE

ralada

N TA

Ser

MU

Se C a r r. d sc e le ad es s

E st

ka as Al

Slave

nzie Macke ackenzie lM ar Li

P

Cap Corrientes

O C E À

ºN

ºN

60

de g ar M er in B

Arxipè lag tre Be r d un Es de Parry au e Àr ts.

Ba f o r de Illa Melville dia ar Broo t Banks ol Mc ks Príncip Devon Ba dia nlàn eP Kin Yukon rcl ffi de de Gal·les Gre Terr Ce Kuskokwim6194 ley n Illa Victò a de d’ en ria Munts Munt Al ín Península Baf s. d .d as su ka la ’ e fin de Melville Back Conca Go Thelo d’A lf de Foxe n laska d Arx Estr. de Hu dso Cap y Ale ipèlag n Chidle Peace Arxipè xander Badia de Península del Reina lag de Ma r a Hudson d’Ungava hill or sc Carlo la urc Lab rad aba Ch ta Península Ath on els Vancou del Labrador B. ver James Cap Flatt Altiplà Albany ery Laurentià Columbi Terranova Golf Missouri a ç en de Sant Cap Race or Llorenç E str.

Cap Blan Ll Mi de Cabot Altiplà co s nt Pen. de del Cap Men Sa e Nova Escòcia docino Missouri Gran Cap Sable Plat t e a Conca C Cap Cod en i ss Altiplà tra ou Arka Long Island ri nsas l del Altiplà Colorado o i h d’Ozark O Canadian da Cap d’Hatteras la Ve la l ra Gran e l Go S er e Desierto Illes Bermudes Río Br Península de S la Costa Baixa Califòrnia de Península Cap Canaveral Golf de de Florida Illes Bahames Mèxic a Cap de San Lucas ri d Estr. de Flo

utianes

20º O

50º

S

10º O

• Les aigües. Mars, llacs i rius d’Oceania

Mapes interactius: «El relleu d’Oceania» i «El relleu de l’Antàrtida» Mapes interactius amb activitat interactiva: «El relleu i els estats d’Oceania» i «La hidrografia i els estats d’Oceania» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Oceania

Cultura emprenedora: Iniciativa.

9

Recursos

Recursos relacionats amb les claus del projecte Amb la informació que l’alumnat necessita manejar per a posar en pràctica les claus i les metodologies actives d’Operació Món.

• Vídeos ODS. •E xplicacions de les tècniques de pensament i d’aprenentatge cooperatiu.

• Infografies del Pla lingüístic i del Pla TIC-TAC. •P ropostes d’orientació acadèmica i professional i per a treballar la clau emocional.

100%

Recursos digitals ordenats tant per unitats com pels propòsits educatius més destacables

9:45 AM

Per a aprendre • Vídeos • Presentacions • Infografies

iPad

• Game Room (recursos per a aprendre jugant)

10

100%

Per a estudiar 9:45 AM

• Resums • Esquemes

100%

iPad

• Continguts complementaris

9:45 AM

Per a exercitar • Activitats interactives • Problemas resolts

100%

iPad

• Simulacions

9:45 AM

Per a avaluar •A ctivitats i proves interactives amb traçabilitat, que faciliten el seguiment del progrés de l’alumnat per part del professorat.

iPad

• I aplicacions recomanades, que complementen el Pla TIC-TAC proposat en el projecte.

11

Inclusió i atenció a la diversitat

L’essencial Recull els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

iPad

9:45 AM

100%

iPad 9:45 AM 100%

Fons de fitxes per a treballar la diversitat i la inclusió • Trobar materials de suport.

• Oferir una atenció individualitzada.

•A daptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge.

•S eleccionar i aplicar diverses estratègies metodològiques.

Compta amb tres tipus de fitxes: - fitxes per a adaptar el currículum, - fitxes d’exercitació, - fitxes d’aprofundiment.

12

Fitxes per a adaptar el currículum (AC)

Fitxes d’exercitació (E)

Per a donar resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (ACNEAE) amb els perfils següents:

L’objectiu és posar en pràctica els aprenentatges desenvolupats durant l’estudi de la unitat. Estan dirigides a l’alumnat que necessita exercitar i reforçar els continguts, però que no té necessitats específiques de suport educatiu.

• Alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge.

• Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu.

• Trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat.

• Trastorn de l’espectre autista.

•A lumnat amb condicions personals o història escolar especials.

Per a elaborar-les s’han realitzat adaptacions metodològiques que fan accessibles els elements prescriptius del currículum sense renunciar a cap contingut, evitant així una adaptació curricular significativa.

• Explicacions teòriques que motiven a començar la tasca, amb recursos visuals que afavorixen l’aprenentatge de les persones amb més memòria visual.

• Es fan servir enunciats curts.

• Es ressalten els verbs d’acció en els enunciats.

• Es ressalten algunes paraules que poden ajudar a millorar la comprensió de la pregunta (poden ser conceptes o paraules clau).

• S’utilitza un vocabulari senzill.

• S’estructuren els espais per a donar claredat al que s’exposa.

iPad

9:45 AM

100%

Fitxes d’aprofundiment (P) En aquestes fitxes es desenvolupen activitats i metodologies que permeten que l’alumnat aplique i aprofundisca en l’adquisició de les competències bàsiques.

Estan dirigides tant a l’alumnat que ha assolit l’aprenentatge dels continguts i, a criteri del professorat, puga ampliar o aprofundir-hi, com a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu amb altes capacitats.

iPad

9:45 AM

100%

13

Avaluació

Proves d’avaluació predissenyades Per a cada unitat: • Una avaluació de sabers • Una avaluació de competències

Per a cada trimestre: • I nstruments d’avaluació i d’autoavaluació del dossier d’aprenentatge del Desafiament.

• Una prova competencial per a avaluar el progrés en l’adquisició del perfil d’eixida.

iPad

9:45 AM

100%

iPad

14

9:45 AM

100%

Generador de proves escrites d’avaluació i exercitació Una eina amb la qual el professorat podrà dissenyar proves escrites de manera flexible, seleccionant, en funció dels objectius didàctics, els aprenentatges que vol avaluar o exercitar (part d’una unitat, una unitat completa, una situació d’aprenentatge...).

I a més...

•U na guia per a treballar amb el dossier d’aprenentatge. Amb unes indicacions bàsiques que ajudaran l’alumnat a preparar i a utilitzar el dossier d’aprenentatge del curs.

•U n fons d’instruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació. Amb una àmplia base de rúbriques, dianes i altres instruments dissenyats per especialistes a fi de proporcionar al professorat un conjunt d’eines amb què dur a terme l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació.

•U na àrea de documentació. Amb orientacions sobre el disseny de rúbriques i una recopilació de proves d’avaluació externa.

15

Programació, proposta didàctica i documentació del projecte

Les claus d’Operació món • I nclou una àmplia documentació sobre les metodologies actives desenvolupades en el projecte.

Proposta didàctica • Recopila la versió en pdf de les propostes didàctiques.

Programacions.

Amb la versió en word i en pdf de: • La programació didàctica • La programació per unitats • Els registres d’avaluació

iPad

9:45 AM

100%

OPERACIÓ MÓN

QUÈ ÉS OPERACIÓ MÓN? Operació món és un projecte configurat per a contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules: per a què servix el que aprenc?

A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle XXI. En poques paraules, Operació món pot definir-se com un projecte competencial, compromés, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavorix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a espavilar-se en les situacions de la seua realitat quotidiana.

Per a això, el projecte incorpora: • Activitats competencials que se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses. Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia a la seua presa de decisions.

• Situacions d’aprenentatge. Són contextos, emmarcats en la vida real i en un Objectiu de Desenvolupament Sosteni-ble, que plantegen una situació problema. Amb ells es convida l’alumnat a dur a terme una reflexió transformadora per a la qual serà necessari posar en acció els sabers bàsics adquirits al llarg de diverses unitats.

• L’avaluació competencial. Per a mesurar el grau d’adquisició del perfil de sortida i reflexionar sobre el mateix procés d’aprenentatge. Es disposarà de diverses proves escrites i digitals per a avaluar el que s’ha aprés, la seua aplicació i la seua generalització a altres situacions; i d’un porfolio i una bateria d’instruments d’avaluació perquè l’alumnat autoavalue el seu propi procés d’aprenentatge (quines dificultats ha trobat, que li ha satisfet més, com s’ha organitzat, com ha treballat en equip...; en definitiva: com ha aprés).

Compromés L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribuïsquen a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromés i sostenible en tots els àmbits.

DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT

100% 9:45 AM iPad

16

5

• Orientació acadèmica i professional. Per a despertar o detectar vocacions i ajudar l’alumnat a decidir un itinerari formatiu i professional, conforme a les seues habilitats i interessos personals, que els capacite per a afrontar els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització de la societat del segle xxi.

• 6

CLAUS

PRO JEC TE DEL

Claus Secundària TÈCNIQUES DE PENSAMENT

• Objectius de Desenvolupament Sostenible. Les situacions d’aprenentatge i altres activitats proposades emmarcades en un ODS, tenen com finalitat que l’alumnat prenga consciència i duga a terme una reflexió que provoque una transformació d’hàbits, actituds i comportaments que repercutisquen positivament en algunes metes establides donen els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

LES

© Grupo Anaya, S. A. Material imprimible autoritzat.

Per a això, el projecte incorpora:

CLAUS DE PENSAMENT

ORGANITZADORS GRÀFICS

TÈCNIQUES DE METACOGNICIÓ

Roda d'atributs

Aquesta estratègia organitzativa proveeix una representació visual del pensament analític, atés que convida a aprofundir en les característiques d'un objecte determinat. S'establiran les característiques o atributs principals en els raigs de la roda sense ordre de jerarquia, de manera que puguen ser llegits en qualsevol direcció.

Atribut 1

Atribut 2



Atribut 3

Atribut 5

Atribut 4

De la LOMLOE a Operació món

Perfil d’eixida d’ESO El perfil d’eixida de l’alumnat en acabar l’ensenyament bàsic identifica i definix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que l’alumnat ha d’haver desenvolupat en finalitzar l’Educació Primària, i introduïx orientacions sobre el nivell d’acompliment esperat al final d’aquesta etapa.

Es vol garantir que tot l’alumnat que supere amb èxit l’ensenyament bàsic i, per tant, assolisca el perfil d’eixida sàpia mobilitzar els aprenentatges adquirits per a respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seua vida: - D esenvolupar una actitud responsable a partir de la presa de consciència de la degradació del medi ambient basada en el coneixement de les causes que la provoquen, l’agreugen o la milloren, des d’una visió sistèmica, tant local com global.

- Identificar els diferents aspectes relacionats amb el consum responsable, valorant les repercussions que té sobre el bé individual i el comú, jutjant críticament les necessitats i els excessos i exercint un control social davant de la vulneració dels seus drets com a consumidor.

- D esenvolupar hàbits de vida saludable a partir de la comprensió del funcionament de l’organisme i de la reflexió crítica sobre els factors interns i externs que hi incidixen, assumint la responsabilitat personal en la promoció de la salut pública.

- E xercitar la sensibilitat per a detectar situacions d’inequitat i d’exclusió des de la comprensió de les seues causes complexes, per a desenvolupar sentiments d’empatia i de compassió.

- E ntendre els conflictes com a elements connaturals a la vida en societat que s’han de resoldre de manera pacífica.

- A nalitzar de manera crítica les oportunitats de tot tipus que oferix la societat actual, en particular les de la cultura digital, i aprofitar-les, avaluant-ne els beneficis i els riscos i fent-ne un ús ètic i responsable que contribuïsca a la millora de la qualitat de vida personal i col·lectiva.

- A cceptar la incertesa com una oportunitat per a articular respostes més creatives, aprenent a manejar l’ansietat que pot comportar.

- C ooperar i conviure en societats obertes i canviants, valorant la diversitat personal i cultural com a font de riquesa i interessant-se per altres llengües i cultures.

- S entir-se part d’un projecte col·lectiu, tant en l’àmbit local com en el global, desenvolupant empatia i generositat.

- D esenvolupar les habilitats que li permeten continuar aprenent al llarg de la vida, des de la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament i la valoració crítica dels riscos i dels beneficis d’aquest últim.

Les competències clau que s’han d’adquirir són les següents: a) competència en comunicació lingüística, b) competència plurilingüe, c) competència matemàtica i competència en ciència i en tecnologia, d) competència digital, e) competència personal, social i d’aprendre a aprendre, f) competència ciutadana, g) competència emprenedora, h) competència en consciència i expressió culturals.

Quant a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cada una un conjunt de descriptors operatius. Aquests descriptors operatius de les competències clau constituïxen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Aquesta vinculació entre descriptors operatius i competències específiques propicia que de l’avaluació d’aquestes últimes es puga inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides en el perfil d’eixida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Aquests descriptors operatius són els següents:

18

Competència en comunicació lingüística (CCL) CCL1. S’expressa de forma oral, escrita o fent servir el llenguatge de signes amb coherència, correcció i adequació en els diferents contextos socials, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per a intercanviar informació i crear coneixement com per a construir vincles personals.

CCL2. Comprén, interpreta i valora amb actitud crítica textos orals, en llenguatge de signes, escrits o multimodals dels àmbits personal, social, educatiu i professional per a participar en diferents contextos de manera activa i informada i per a construir coneixement.

CCL3. Localitza, selecciona i contrasta de manera progressivament autònoma la informació procedent de diferents fonts avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i la integra i transforma en coneixement per a comunicar-la adoptant un punt de vista creatiu, crític i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual.

CCL4. Llig amb autonomia obres diverses adequades a la seua edat, seleccionant les que millor s’ajusten als seus gustos i interessos; aprecia el patrimoni literari com a via privilegiada de l’experiència individual i col·lectiva; i mobilitza la seua experiència biogràfica i els seus coneixements literaris i culturals per a construir i compartir la interpretació de les obres i per a crear textos d’intenció literària de complexitat progressiva.

CCL5. Posa les seues pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones desterrant els usos discriminatoris de la llengua, així com els abusos de poder a través d’aquesta, per a afavorir un ús no només eficaç sinó també ètic del llenguatge.

Competència plurilingüe (CP) CP1. Utilitza eficaçment una o més llengües, a més de la llengua o llengües familiars, per a respondre a les seues necessitats comunicatives, de manera apropiada i adequada tant al seu desenvolupament i interessos com a diferents situacions i contextos dels àmbits personal, social, educatiu i professional.

STEM4. Interpreta i transmet els elements més rellevants de processos, raonaments, demostracions, mètodes i resultats científics, matemàtics i tecnològics, de forma clara i precisa, en formats diferents (gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols...) i aprofitant de forma crítica la cultura digital incloent el llenguatge matematicoformal, amb ètica i responsabilitat per a compartir i construir coneixements nous.

STEM5. Emprén accions fonamentades científicament per a preservar la salut física i mental i el medi ambient i aplica principis d’ètica i de seguretat en la realització de projectes per a transformar el seu entorn pròxim de forma sostenible, valorant l’impacte global i practicant el consum responsable.

Competència digital (CD) CD1. Realitza recerques avançades en Internet seguint criteris de validesa, qualitat, actualitat i fiabilitat, seleccionant-les de manera crítica i arxivant-les per a recuperar, referenciar i reutilitzar les recerques esmentades amb respecte a la propietat intel·lectual.

CD2. Gestiona i utilitza el seu entorn personal digital d’aprenentatge permanent per a construir coneixement nou i crear continguts digitals, mitjançant estratègies de tractament de la informació i l’ús de diferents eines digitals, seleccionant i configurant la més adequada segons la tasca i les seues necessitats en cada ocasió.

CD3. Participa, col·labora i interactua mitjançant eines i/o plataformes virtuals per a comunicar-se, treballar col·laborativament i compartir continguts, dades i informació, gestionant de manera responsable les seues accions, presència i visibilitat a la xarxa i exercint una ciutadania digital activa, cívica i reflexiva.

CD4. Identifica riscos i adopta mesures en utilitzar les tecnologies digitals per a protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient, i per a prendre consciència de la importància i la necessitat de fer-ne un ús crític, legal, segur, saludable i sostenible.

CD5. Desenvolupa aplicacions informàtiques senzilles i solucions tecnològiques creatives i sostenibles per a resoldre problemes concrets o respondre a reptes proposats, mostrant interés i curiositat per l’evolució de les tecnologies digitals i pel seu desenvolupament sostenible i l’ús ètic.

CP2. A partir de les seues experiències, realitza transferències entre llengües diferents com a estratègia per a comunicar-se i ampliar el seu repertori lingüístic individual.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA)

CP3. Coneix, valora i respecta la diversitat lingüística i cultural present en la societat, integrant-la al seu desenvolupament personal com a factor de diàleg, per a fomentar la cohesió social.

CPSAA1. Regula i expressa les seues emocions enfortint l’optimisme, la resiliència, l’autoeficàcia i la recerca de propòsit i de motivació cap a l’aprenentatge, per a gestionar els reptes i els canvis, i harmonitzar-los amb els seus objectius.

Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM)

CPSAA2. Coneix els riscos per a la salut relacionats amb factors socials, per a consolidar hàbits de vida saludable en els terrenys físic i mental.

STEM1. Utilitza mètodes inductius, deductius i lògics propis del raonament matemàtic en situacions conegudes, selecciona i fa servir diferents estratègies per a la resolució de problemes analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si fora necessari.

CPSAA3. Comprén proactivament les perspectives i les experiències dels altres i les incorpora al seu aprenentatge, per a participar en el treball en grup, distribuint i acceptant les tasques i la responsabilitats de manera equitativa i fent servir estratègies cooperatives.

STEM2. Utilitza el pensament científic per a entendre i explicar els fenòmens que tenen lloc al seu voltant, confiant en el coneixement com a motor de desenvolupament, plantejant-se preguntes i comprovant hipòtesis mitjançant l’experimentació i la indagació, utilitzant eines i instruments adequats, apreciant la importància de la precisió i la veracitat i mostrant una actitud crítica sobre l’abast i les limitacions de la ciència.

CPSAA4. Realitza autoavaluacions sobre el seu procés d’aprenentatge, buscant fonts fiables per a validar, sustentar i contrastar la informació, i per a obtindre conclusions rellevants..

STEM3. Planteja i desenvolupa projectes dissenyant, fabricant i avaluant diferents prototips o models per a generar i/o utilitzar productes que donen solució a una necessitat o problema de forma creativa i cooperativa, procurant la participació de tot el grup, resolent pacíficament els conflictes que puguen sorgir, adaptant-se davant de la incertesa i valorant la importància de la sostenibilitat.

CPSAA5. Planeja objectius a mitjà termini i desenvolupa processos metacognitius de retroalimentació per a aprendre dels seus errors en el procés de construcció del coneixement.

Competència ciutadana (CC) CC1. Analitza i comprén idees relatives a la dimensió social i ciutadana de la seua identitat, així com als fets socials, històrics i normatius que la determinen, demostrant respecte per les normes, empatia, equitat i esperit constructiu en la interacció amb els altres en diferents contextos socioinstitucionals.

19

CE3. Desenvolupa el procés de creació d’idees i solucions valuoses i pren decisions, de manera raonada, utilitzant estratègies àgils de planificació i de gestió, i reflexiona sobre el procés realitzat i el resultat obtingut, per a dur a terme el procés de creació de prototips innovadors i de valor, considerant l’experiència com una oportunitat per a aprendre.

CC2. Analitza i assumix els principis i els valors que emanen del procés d’integració europeu, de la Constitució espanyola i dels drets humans i de la infantesa, participant en activitats comunitàries, com la presa de decisions o la resolució de conflictes, amb actitud democràtica, respecte per la diversitat i compromís amb la igualtat de gènere, la cohesió social, el desenvolupament sostenible i l’assoliment de la ciutadania mundial.

Competència en consciència i expressió culturals (CCEC)

CC3. Comprén i analitza problemes ètics fonamentals i d’actualitat, considerant críticament els valors propis i aliens, i desenvolupant els seus judicis per a afrontar la controvèrsia moral amb actitud dialogant, argumentativa, respectuosa i oposada a qualsevol tipus de discriminació o violència.

CCEC1. Coneix, aprecia críticament, respecta i promou els aspectes essencials del patrimoni cultural i artístic de qualsevol època, valorant la llibertat d’expressió i l’enriquiment inherent a la diversitat cultural i artística, per a construir la seua identitat.

CC4. Comprén les relacions sistèmiques d’interdependència, ecodependència i interconnexió entre actuacions locals i globals, i adopta, conscientment i motivadament, un estil de vida sostenible i responsable des del punt de vista ecològic i social.

CCEC2. Gaudix, reconeix i analitza amb autonomia les especificitats i les intencionalitats de les manifestacions artístiques i culturals més destacades del patrimoni a través dels seus llenguatges i dels elements tècnics, en qualsevol mitjà o suport.

CCEC3. Expressa idees, opinions, sentiments i emocions de manera creativa i oberta. Desenvolupa l’autoestima, la creativitat i el sentit de pertinença a través de l’expressió cultural i artística, amb empatia i actitud col·laborativa.

Competència emprenedora (CE) CE1. Analitza necessitats i oportunitats i afronta reptes amb sentit crític, fent balanç de la seua sostenibilitat, valorant l’impacte que puguen suposar en l’entorn, per a presentar idees i solucions innovadores, ètiques i sostenibles, dirigides a crear valor en l’àmbit personal, social, cultural i econòmic.

CCEC4. Coneix, selecciona i utilitza amb creativitat diversos mitjans/ suports i tècniques fonamentals plàstiques, visuals, audiovisuals, sonores i corporals per a crear productes artístics i culturals a través de la interpretació, execució, improvisació i composició musical. Identifica les oportunitats de desenvolupament personal, social i econòmic que li oferixen.

CE2. Avalua les fortaleses i les debilitats pròpies, fent ús d’estratègies d’autoconeixement i d’autoeficàcia, i comprén els elements fonamentals de l’economia i de les finances, aplicant coneixements econòmics i financers a activitats i situacions concretes, utilitzant destreses que afavorisquen el treball col·laboratiu i en equip, per a reunir i optimitzar els recursos necessaris que porten a l’acció una experiència emprenedora de valor.

Les claus del Projecte Operació món reforcen significativament els descriptors operatius del perfil d’eixida de l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria davant de les competències clau. En el quadre següent podem veure la contribució de les claus d’Operació món per a la consecució del perfil d’eixida:

PERFIL D’EIXIDA I CLAUS PEDAGÒGIQUES D’OPERACIÓ MÓN CLAUS PEDAGÒGIQUES

PERFIL D’EIXIDA DE L’ALUMNAT – EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA DESCRIPTORS OPERATIUS CCL

CP

1

2

3

4

5

Situacions d’aprenentatge compromeses amb els ODS

*

*

*

*

*

Pla Lingüístic

*

*

*

*

*

*

Aprenentatge cooperatiu

*

*

*

Desenvolupament del pensament

*

*

Aprenentatge lúdic: gamificació

*

*

*

*

Classe invertida

1

2

*

STEM 3

*

Emprenedoria

*

*

Digital

*

*

*

*

*

Inclusió

*

*

*

*

*

Avaluació competencial

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

1

2

3

1

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

* *

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

Projectes interdisciplinaris

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

* *

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

* *

CCEC

4

*

*

CE

3

*

*

CC

2

*

Educació emocional

CPSAA

1

*

*

CD

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

* *

* *

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

3

4

*

*

*

*

*

*

* *

* *

*

*

* *

* *

2

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

Competències clau: CCL, competència en comunicació lingüística. CP, competència plurilingüe. STEM, competència matemàtica i competència en ciència i tecnologia. CD, competència digital.

CPSAA, competència personal, social i d’aprendre a aprendre. CC, competència ciutadana. CE, competència emprenedora. CCEC, competència en consciència i expressió culturals.

20

PERFIL D’EIXIDA I COMPETÈNCIAS ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA També es contribueix a la consecució del perfil d’eixida mitjançant el treball de les competències específiques en cadascuna de les unitats. El quadre següent mostra la relació entre les competències específiques de l’àrea i els descriptors del perfil d’eixida d’Educació Secundària Obligatòria amb els quals es relaciona:

PERFIL D’EIXIDA

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CCL2, CCL3, STEM4, CD1, CD2, CC1.

Buscar, seleccionar, tractar i organitzar informació

CCL1, CCL2, CD2, CC1, CC3, CE3, CCEC3.

Indagar, argumentar i elaborar productes propis sobre problemes geogràfics, històrics i socials

STEM3, STEM4, STEM5, CPSAA3, CC3, CC4, CE1, CCEC1.

Conéixer els principals desafiaments a què s’han enfrontat diferents societats al llarg del temps

CPSAA2, CC1, CC2, CC3, CC4, CE1.

Identificar i analitzar els elements del paisatge

CCL5, CC1, CC2, CCEC1.

Analitzar de forma crítica plantejaments històrics i geogràfics

CCL5, CPSAA3, CC1, CC2, CC3, CCEC1.

Conéixer i comprendre els processos geogràfics, històrics i culturals que han conformat la realitat multicultural

1. Buscar, seleccionar, tractar i organitzar informació sobre temes rellevants del present i del passat, utilitzant críticament fonts històriques i geogràfiques, per adquirir coneixements, elaborar i expressar respostes en diversos formats.

2. Indagar, argumentar i elaborar productes propis sobre problemes geogràfics, històrics i socials que resulten rellevants en l’actualitat, des d’allò local a allò global, per desenvolupar un pensament crític, respectuós amb les diferències, que contribuïsca a la construcció de la mateixa identitat i a enriquir el patrimoni comú.

3. Conéixer els principals desafiaments a què s’han enfrontat diferents societats al llarg del temps, identificant les causes i conseqüències dels canvis produïts i els problemes a què s’enfronten en l’actualitat, mitjançant el desenvolupament de projectes d’investigació i l’ús de fonts fiables, per realitzar propostes que contribuïsquen al desenvolupament sostenible.

4. Identificar i analitzar els elements del paisatge i la seua articulació en sistemes complexos naturals, rurals i urbans, així com l’evolució en el temps, interpretant les causes de les transformacions i valorant el grau d’equilibri en els diferents ecosistemes, per promoure’n la conservació, millora i ús sostenible.

5. Analitzar de forma crítica plantejaments històrics i geogràfics explicant la construcció dels sistemes democràtics i els principis constitucionals que regixen la vida en comunitat, així com assumint els deures i drets propis al nostre marc de convivència, per promoure la participació ciutadana i la cohesió social.

6. Conéixer i comprendre els processos geogràfics, històrics i culturals que han conformat la realitat multicultural en la qual vivim, reconeixent la riquesa de la diversitat, i valorant l’aportació dels moviments en defensa de la igualtat, la inclusió i el respecte a les minories, per evitar qualsevol tipus de discriminació.

CP3, CPSAA1, CC1 CC2, CC3, CCEC1.

Identificar els fonaments que sostenen les nostres identitats col·lectives i les dels altres

STEM5, CD4, CPSAA2, CPSAA5, CC1, CC2, CC3.

Prendre consciència del paper dels cicles demogràfics, el cicle vital, les formes de vida i les relacions intergeneracionals i de dependència en la societat actual i la seua evolució al llarg del temps

CCL2, CC1, CC2, CC3, CC4, CE1, CCEC1.

Conéixer i valorar l’aportació del nostre país a la cultura europea i mundial

7. Identificar els fonaments que sostenen les nostres identitats col·lectives i les dels altres, a través del coneixement i posada de relleu del patrimoni material i immaterial que compartim per conservar-lo i respectar els sentiments de pertinença, així com afavorir processos que contribuïsquen a la cohesió i solidaritat territorial en ordre als valors de l’europeisme i de la Declaració Universal dels Drets Humans.

8. Prendre consciència del paper dels cicles demogràfics, el cicle vital, les formes de vida i les relacions intergeneracionals i de dependència en la societat actual i la seua evolució al llarg del temps, i analitzar-les de forma crítica, per promoure’n alternatives saludables, sostenibles, enriquidores i respectuoses amb la dignitat humana i el compromís amb la societat i l’entorn

9. Conéixer i valorar l’aportació del nostre país a la cultura europea i mundial, i destacar-hi la contribució de l’Estat, les seues institucions i altres entitats socials, a la pau, la cooperació internacional, al desenvolupament sostenible i a la ciutadania global, per promoure la consecució d’un món més segur, solidari, sostenible i just.

21

Sabers bàsics de Geografia i Història de primer Els sabers bàsics s’hauran d’aplicar en diferents contextos reals per aconseguir l’assoliment de les competències específiques de l’àrea.

En l’àrea de Geografia i Història es treballaran aquests sabers bàsics en primer:

A Reptes del món actual • Ubicació espacial: representació de l’espai, orientació i escales. Utilització de recursos digitals i interpretació i elaboració de mapes, esquemes, imatges i representa­ cions gràfiques. Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG).

• Emergència climàtica: elements i factors que condicionen el clima i l’impacte de les activitats humanes. Mètodes de recollida de dades meteorològiques i interpretació de gràfics. Riscos i catàstrofes climàtiques en el present, en el passat i en el futur. Prevenció i resiliència de la població davant de les catàstrofes naturals i els efectes del canvi climàtic.

• Biodiversitat. Dinàmiques i amenaces dels ecosistemes planetaris. Formes i processos de modificació de la superfície terrestre. Riquesa i valor del patrimoni natural. La influència humana en l’alteració dels ecosistemes en el passat i l’actualitat. Conservació i millora de l’entorn local i global.

• Tecnologies de la Informació. Maneig i utilització de dispositius, aplicacions informàtiques i plataformes digitals.

Recerca, tractament de la informació i elaboració de coneixement. Ús segur de les xarxes de comunicació.

• Societat del coneixement. Introducció als objectius i estratègies de les Ciències Socials i a l’ús dels seus procediments, termes i conceptes. Ús de plataformes digitals.

• Aglomeracions urbanes i ruralitat. La despoblació i el sosteniment del món rural. El desenvolupament urbà sostenible: la ciutat, espai de convivència. Maneres i estils de vida en el context de la globalització.

• Igualtat. Situacions discriminatòries de les xiquetes i de les dones al món. Rols de gènere i la seua manifestació en tots els àmbits de la societat i la cultura.

• Objectius de Desenvolupament Sostenible. La visió dels dilemes del món actual, punt de partida per al pensament crític i el desenvolupament de judicis propis.

22

B

C

Societats i territoris

Compromís cívic

• Mètodes d’investigació per a la construcció del coneixement de la geografia i la història. Metodologies del pensament geogràfic i del pensament històric.

• Dignitat humana i drets universals. Convenció sobre els drets del xiquet.

• Les fonts històriques i arqueològiques com a base per a la construcció del coneixement històric. Objectes i artefactes com a font per a la història. El significat dels arxius, biblioteques i museus i del llegat històric i cultural com a patrimoni col·lectiu.

• Temps històric: construcció i interpretació de línies del temps a través de la linealitat, cronologia, simultaneïtat i durada.

• Anàlisi multidisciplinària de l’origen de l’ésser humà i del naixement de la societat. Grans migracions humanes i el naixement de les primeres cultures.

• Condicionants geogràfics i interpretacions històriques de l’aparició de les civilitzacions. Les grans rutes comercials i les estratègies pel control dels recursos: talassocràcies i imperis, conquesta i colonització.

• Violència i conflictes armats. El creixement dels exèrcits. Els civils durant les guerres.

• Complexitat social i naixement de l’autoritat: família, clan, tribu, casta, llinatge i estament. Desigualtat social i disputa pel poder des de la prehistòria i l’antiguitat fins a l’edat moderna. Formació d’oligarquies, la imatge del poder, i l’evolució de l’aristocràcia.

• Les persones invisibilitzades de la història: dones, esclaus i estrangers. Marginació, segregació, control i submissió en la història de la humanitat. Personatges femenins en la història.

La resistència a l’opressió.

• Alteritat: respecte i acceptació «de l’altre». Comportaments no discriminatoris i contraris a qualsevol actitud diferenciadora i segregadora.

• Igualtat de gènere. Manifestacions i conductes no sexistes.

• Interés davant dels reptes i problemes d’actualitat en l’entorn local i global.

• Les xarxes socials. Seguretat i prevenció davant dels riscos i perills de l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

• Convivència cívica i cultura democràtica. Incorporació i implicació en la societat civil en processos democràtics. Participació en projectes comunitaris.

• Consciència ambiental. Respecte, protecció i cura dels éssers vius i del planeta.

• Conservació i defensa del patrimoni històric, artístic i cultural.

• Solidaritat, empatia i accions de suport a col·lectius en situa­ cions de pobresa, vulnerabilitat i exclusió social.

• Identificació i gestió de les emocions i la seua repercussió en comportaments individuals i col·lectius.

• Cicles vitals, ús del temps lliure i hàbits de consum: diferències i canvis en les formes de vida en societats actuals i del passat.

• L’organització política de l’ésser humà i les formulacions estatals en el món antic: democràcies, repúbliques, imperis i regnes. Evolució de la teoria del poder.

• Les arrels clàssiques de la cultura occidental. La construcció de les identitats culturals, de la idea d’Europa, i de l’eurocentrisme, a través del pensament i de l’art.

• El paper de la religió en l’organització social, la legitimació del poder i la formació d’identitats: politeisme, monoteisme i l’aparició de les grans religions.

•L a transformació humana del territori i la distribució desigual dels recursos i del treball. Evolució dels sistemes econòmics, dels cicles demogràfics, dels modes de vida i dels models d’organització social. La lluita per la supervivència i l’estatus social des de la prehistòria fins a l’antiguitat.

• Interpretació del territori i del paisatge. La ciutat i el món rural al llarg de la història: polis, urbs, ciutats, viles i llogarets.

L’empremta humana i la protecció del patrimoni ambiental, històric, artístic i cultural.

• Espanya en el temps i la seua connexió amb els grans processos de la història de la humanitat. El llegat històric i el patrimoni cultural en la formació de les identitats col·lectives.

• Significat i funció de les expressions artístiques i culturals en les diferents civilitzacions. Diversitat i riquesa cultural. Respecte i conservació del patrimoni material i immaterial.

23

Inclusió en Operació món El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) és un conjunt de principis per a desenvolupar el currículum que proporcionen a tot l’alumnat igualtat d’oportunitats per a aprendre. Aquests principis són els següents:

Proporcionar diverses formes de

Proporcionar diverses formes de

Proporcionar diverses formes de

MOTIVACIÓ I COMPROMÍS

REPRESENTACIÓ

ACCIÓ I EXPRESSIÓ

Xarxes afectives El «PERQUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes de reconeixement El «QUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes estratègiques El «COM» de l’aprenentatge

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per a

7.1 Optimitzar les eleccions individuals i l’autonomia.

1.1 Oferir maneres de personalitzar la visualització de la informació.

4.1 Variar els mètodes de resposta, navegació i interacció.

7.2 Optimitzar la rellevància, el valor i l’autenticitat.

1.2 Oferir alternatives per a la informació auditiva.

4.2 Optimitzar l’accés a eines i a tecnologies d’assistència.

7.3 Minimitzar les amenaces i les distraccions.

1.3 Oferir alternatives per a la informació visual.

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per al

Proporcionar opcions per a

8.1 Ressaltar la rellevància de metes i d’objectius.

2.1 Aclarir vocabulari i símbols.

5.1 Utilitzar diversos mitjans per a la comunicació.

8.2 Variar les demandes i els recursos per a optimitzar els desafiaments.

2.3 Donar suport a la descodificació de textos, notacions matemàtiques i símbols.

Accés

captar l’interés

Construcció

mantindre l’esforç i la persistència

8.3 Promoure la col·laboració i la comunicació.

8.4 Augmentar la retroalimentació orientada a la mestria.

l’acció física

llenguatge i els símbols

l’expressió i la comunicació

2.2 Aclarir sintaxi i estructura.

2.4 Promoure la comprensió entre llengües diferents.

5.2 Utilitzar diverses eines per a la construcció i la composició.

5.3 Desenvolupar fluïdesa amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’acompliment

2.5 Il·lustrar a través de diversos mitjans.

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per a

9.1 Promoure expectatives i creences que optimitzen la motivació.

3.1 Activar o proporcionar coneixements previs.

6.1 Guiar l’establiment de metes apropiades.

9.2 Facilitar habilitats i estratègies per a enfrontar desafiaments.

3.2 Destacar patrons, característiques fonamentals, idees principals i relacions entre aquests.

6.2 Donar suport a la planificació i al desenvolupament d’estratègies.

l’autoregulació

Internalització

la percepció

9.3 Desenvolupar l’autoavaluació i la reflexió.

la comprensió

la funció executiva

3.3 Guiar el processament, la visualització i la manipulació de la informació.

3.4 Maximitzar la transferència i la generalització de la informació.

6.3 Facilitar la gestió d’informació i de recursos.

6.4 Millorar la capacitat per a monitorar el progrés.

Meta

APÈNDIXS EXPERTS Decidits i motivats

Enginynosos i coneixedors

Estratègics i dirigits a la meta CAST 2018 (Center for Applied Special Technology).

24

Pautes DUA en Operació món Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). En la taula següent es mostra la relació entre els principis o pautes DUA i els elements del projecte:

OPERACIÓ MÓN

PAUTES DUA QUE S’APLIQUEN EN EL PROJECTE MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Situació d’aprenentatge ODS

Context

El desafiament

Seqüència d’aprenentatge

Tancaments d’unitat i dossiers d’aprenentatge (porfolios) de les situacions d’aprenentatge

La relació amb els ODS (reptes del segle xxi) i amb la vida quotidiana de l’alumnat optimitza la rellevància, el valor i l’autenticitat (7.2).

Dona accés a informació actualitzada sobre els ODS al professorat i a l’alumnat utilitzant mitjans de comunicació diversos (5.1).

•L es preguntes vinculen la situació d’aprenentatge amb les experiències i els coneixements previs de l’alumnat (3.1).

•A porta informació objectiva i contrastable sobre la importància del desafiament (8.1).

-

•E stimula la reflexió col·lectiva a través d’una estratègia de pensament útil per a afrontar els problemes quotidians (9.2).

•F omenta l’autonomia proposant un producte final obert a la contextualització al centre i a l’elecció de l’alumnat (7.1), variant els nivells d’exigència (8.2).

•F acilita la generalització i la transferència dels aprenentatges essencials (3.4).

•F omenta la col·laboració per a la realització i la difusió col·lectiva del producte final (8.3).

-

Guia de forma ordenada la consecució del desafiament (6.1), modelant i visibilitzant el procés (6.2) amb un organitzador gràfic (6.3).

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a contextos i situacions nous (3.4).

• I ncorpora activitats que permeten respostes obertes que fomenten l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2).

• Oferix indicacions i suport per a visualitzar el procés i els resultats previstos per a la consecució del producte final del desafiament (6.1).

•F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Permet reconstruir el procés d’aprenentatge de forma interactiva amb el suport de l’organitzador gràfic que representa el progrés cap a la consecució del desafiament (3.3).

-

Seqüència didàctica Seqüència d’aprenentatge •A prenentatges essencials

• I dentifica el vocabulari bàsic (color, icones, tipografia) de cada unitat (2.1).

•P roporciona exemples de bona execució i avisos que focalitzen l’atenció (3.2) minimitzant la inseguretat i les distraccions (7.3).

•L a representació alternativa al text facilita la comprensió i la connexió personal amb el context de l’aprenentatge (2.5).

•P roporciona definicions clares i ben estructurades dels conceptes (2.2) i els presenta amb diversos tipus d’organitzadors gràfics que representen les idees clau i les seues relacions (3.2) de manera progressiva entre els nivells de l’etapa (3.3).

• I ncorpora accions de pràctica i revisió sistemàtiques que afavorixen la generalització dels aprenentatges (3.4).

•P roposa activitats interactives per a la detecció d’idees prèvies (3.1).

• Utilitza píndoles audiovisuals en l’obertura de la unitat com a presentació dels aprenentatges, promovent expectatives i creences que augmenten la motivació (9.1).

• Presenta en cada unitat informació addicional en formats diferents que proporcionen alternatives a la informació auditiva (1.2) i visual (1.3) com a representacions alternatives al text (2.5): vídeos, organitzadors gràfics, visual thinking, etc., utilitzables, a més, Per a a dinamitzar la participació.

• Selecciona L’essencial de cada unitat (3.2) i proporciona Per a estudiar: esquemes o resums (3.3) interactius imprimibles dels sabers bàsics que permeten personalitzar la presentació d’informació (1.1).

• Complementa el text escrit a través d’altres mitjans com a suport Per a exposar els sabers bàsics amb presentacions o vídeos (2.5).

25

Pautes DUA en Operació món OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

-

Oferix suport Per a exercitar els sabers bàsics amb activitats interactives traçables en cada unitat utilitzant eines i tecnologies de suport (4.2).

Seqüència didàctica Seqüència d’aprenentatge • Activitats d’aplicació

• Activitats competencials

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2).

•P roporciona models i suports per mitjà d’estratègies i claus de pensament que faciliten el processament de la informació i la seua transformació en coneixement útil (3.3).

•F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Proporciona models i suports del procés i pautes de comprovació dels resultats (6.1) reforçant la planificació i el desenvolupament d’estratègies (6.2) i facilitant la gestió de la informació i els recursos (6.3).

• Infografies Pla lingüístic.

• Infografies TIC.

Proporciona mètodes alternatius perquè l’alumnat accedisca a la informació i interaccione amb el contingut (4.1).

Proporciona alternatives per a la resposta i la navegació (4.1) per mitjà de vídeos i d’eines tecnològiques variades (4.2) complementant el text escrit a través de mitjans diversos (2.5).

Recursos complementaris • Classe invertida

• Pla TIC-TAC •G ame Room (aprenentatge basat en jocs)

-

Utilitza múltiples eines per a la construcció i la composició (5.2).

-

Utilitza nombrosos mitjans de comunicació com a recursos alternatius d’expressar el que s’ha aprés (5.1).

Definix competèncias amb nivells de suport graduats per a la pràctica l l’execució (5.3) variant els nivells d’exigència (8.2).

Diversitat i inclusió. Permet la personalització de la informació adequant-la a les diverses característiques i necessitats educatives de l’alumnat (1.1) i oferint fitxes d’adaptació al currículum, d’exercitació i d’aprofundiment.

Activitats d’avaluació

Estimula l’autoavaluació i la coavaluació, proporcionant varietat d’instruments i activitats d’avaluació, i facilita l’elaboració del dossier d’aprenentatge (9.3).

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació (9.3) amb activitats interactives no traçables amb eines i tecnologies de suport (4.2).

• Augmenta la capacitat de fer un seguiment dels progressos (6.4): – Instruments i activitats interactives traçables d’heteroavaluació.

– Generador de proves d’avaluació i d’exercitació per nivells d’acompliment (bàsic/avançat) en els diferents moments de la programació anual (inicial, durant el desenvolupament, final) (5.3).

– Avaluació competencial.

Tancaments d’unitat i dossiers d’aprenentatge (porfolios) de las situacions d’aprenentatge

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a contextos i situacions nous (3.4).

•E stimula l’assoliment i la millora per mitjà d’estratègies d’autoregulació que permeten afrontar els desafiaments amb informació rellevant sobre fortaleses personals i patrons d’error (9.2).

Instruments vinculats al dossier d’aprenentatge imprimibles, que permeten la personalització en la presentació d’informació (1.1) en cada unitat, augmentant la capacitat de l’alumnat per a realitzar un seguiment continu dels seus progressos (6.4) a través de l’autoavaluació i la reflexió (9.3) i la utilització del feedback i orientant una execució millor (8.4).

• Atenció a la diversitat

Avaluació

Perfil d’eixida i competències específiques Evidencia la rellevància de metes i d’objectius relacionant els elements curriculars vinculats amb els aprenentatges essencials (competències específiques i criteris d’avaluació) i els sabers bàsics de cada unitat amb el perfil d’eixida de les competències clau de l’etapa en la PD (8.1).

26

Facilita l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant instruments d’avaluació de la pràctica docent (9.3).

UNITATS

3

El medi físic de la Terra. Els continents

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE

QUÈ HI APRENDREM?

1. Buscar, seleccionar, tractar i organitzar informació sobre temes rellevants del present utilitzant críticament fonts geogràfiques per adquirir coneixements, elaborar i expressar continguts en diversos formats.

A. Reptes del món actual • Ubicació espacial: representació de l’espai, orientació i escales.

Utilització de recursos digitals i interpretació i elaboració de ma­ pes, esquemes, imatges i repre­ sentacions gràfiques. Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG).

Pàgina inicial

2. I ndagar, argumentar i elaborar productes propis sobre problemes geogràfics que resulten rellevants en l’actualitat, des d’allò local a allò global, per desenvolupar un pensament crític, respectuós amb les diferències, que contribuïsca a la construcció de la mateixa identitat i a enriquir el patrimoni comú.

• Biodiversitat. Dinàmiques i ame­ naces dels ecosistemes planetaris.

Formes i processos de modifi­ cació de la superfície terrestre.

Riquesa i valor del patrimoni natural. La influència humana en l’alteració dels ecosistemes en el passat i l’actualitat.

3. I dentificar i analitzar els elements del paisatge.

• Tecnologies de la informació.

Maneig i utilització de disposi­ tius, aplicacions informàtiques i plataformes digitals. Recerca, tractament de la informació i ela­ boració de coneixement. Ús segur de les xarxes de comunicació.

B. Societats i territoris • Mètodes d’investigació per a la construcció del coneixement de la geografia. Metodologies del pensament geogràfic.

C. Compromís cívic • Igualtat de gènere. Manifesta­ cions i conductes no sexistes.

• Consciència ambiental. Respecte, protecció i cura dels éssers vius i del planeta.

• Fanny Bullock Workman. Una geògrafa pionera

1. El mapa físic dels continents (I). Àsia • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

2. El mapa físic dels continents (II). Amèrica • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

3. El mapa físic dels continents (III). L’Àfrica • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

4. El mapa físic dels continents (IV). Europa • El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius

5. El mapa físic dels continents (V).

L’Antàrtida i Oceania • L’Antàrtida. El relleu continental • Les aigües • Oceania. El relleu continental • Les aigües. Mars, llacs i rius d’Oceania

Aplica, reflexiona, valora i posa a prova les teues competències Protagonistes

28

Basat en el Reial Decret del MEYFP • Vegeu desenvolupament complet de competències i sabers bàsics en pàgines 19, 20, 21, 22 i 23 d’aquesta proposta didàctica.

Recursos digitals Inclusió i atenció a la diversitat Avaluació

RECURSOS EN EL PROJECTE DIGITAL Personatges: Fanny Bullock Workman

CLAUS PEDAGÒGIQUES EN EL LLIBRE DE L’ALUMNAT Orientació acadèmica i professional.

Aprenentatge cooperatiu. Tècnica: Comprovem.

Compromís ODS 7. Metes 7.2 i 7.3

apes interactius: «El relleu d’Àsia» i M «La hidrografia d’Àsia» Mapes interactius amb activitat interactiva: «La hidrografia i els estats d’Àsia» i «El relleu i els estats d’Àsia» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Àsia

Desenvolupament del pensament. Tècnica: Anàlisi associativa.

Aprenentatge cooperatiu. Tècnica: Interpretació compartida.

apes interactius: «El relleu d’Amèrica» i M «La hidrografia d’Amèrica» Mapes interactius amb activitat interactiva: «La hidrografia i els estats d’Amèrica» i «El relleu i els estats d’Amèrica» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Amèrica apes interactius: «El relleu de l’Àfrica» i M «La hidrografia de l’Àfrica» Mapes interactius amb activitat interactiva: «La hidrografia i els estats de l’Àfrica» i «El relleu i els estats de l’Àfrica» Mapa mut físic i mapa mut polític de l’Àfrica

Cultura emprenedora: Creativitat i creació.

apes interactius: «El relleu d’Europa» i M «La hidrografia d’Europa» Mapes interactius amb activitat interactiva; «La hidrografia i els estats d’Europa» i «El relleu i els estats d’Europa» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Europa apes interactius: «El relleu d’Oceania» i M «El relleu de l’Antàrtida» Mapes interactius amb activitat interactiva: «El relleu i els estats d’Oceania» i «La hidrografia i els estats d’Oceania» Mapa mut físic i mapa mut polític d’Oceania

Cultura emprenedora: Iniciativa.

ibrarium, Pel·licuteca, Diccionari d’Art, Efemèrides L i Mapes conceptuals Fitxes d’«adaptació», fitxes d’«exercitació» i fitxes d’«aprofundiment» Fitxes d’«Avaluació competencial»

Avaluació.

Pla Lingüístic. Destresa: Text narratiu.

TIC.

29

Presentació de la unitat Al llarg de la unitat s’estudia de forma precisa el medi físic del nostre planeta.

Analitzem el relleu i les aigües (mars, rius i llacs) de cada un dels continents: Àsia, Amèrica, l’Àfrica, Europa, l’Antàrtida i Oceania. De cada un se n’examinen les característiques més importants: situació, extensió, elements del relleu i aigües. El treball es complementa amb el mapa físic de cada continent i un perfil topogràfic d’una de les seues zones. D’aquesta manera podem connectar amb la destresa geogràfica d’analitzar un mapa i perfil topogràfics.

Recursos i materials Per a treballar aquesta unitat, a més del llibre de l’alumnat i de la proposta didàctica, seran d’utilitat els recursos disponibles en els apartats de la pàgina web del professorat: «Programació, proposta didàctica i documentació del Projecte», «Avaluació», i «Els meus recursos en la web».

Recorde que en l’apartat «Diversitat i inclusió», disposa d’un ampli conjunt de fitxes imprimibles de diferents tipus (per a adaptar el currículum, d’exercitació i d’aprofundiment) organitzades per continguts (en aquest cas els continents) perquè, en el cas que ho necessite, puga dur a terme un tractament de la diversitat adequat.

Suggeriments generals IDEES PRÈVIES I DIFICULTATS D’APRENENTATGE Aquesta unitat planteja la comprensió dels diferents elements del relleu i les aigües dels continents. Per a això, suggerim realitzar-ne una primera lectura individual i una altra posterior col·lectiva en veu alta per identificar-hi dubtes. La complexitat més gran es troba en l’assimilació de determinats conceptes geogràfics.

Per tant, seria important l’elaboració d’un glossari de conceptes geogràfics en el quadern de treball a través de resums, esquemes i taules. D’aquesta manera fomentem la lectura comprensiva i el desenvolupament de l’expressió escrita. La redacció del glossari es complementaria amb l’ús dels mapes físics, tant del llibre com dels recursos digitals.

TASQUES RELACIONADES Durant el desenvolupament d’aquesta unitat pot resultar convenient i motivador realitzar una sèrie de tasques complementàries.

Una seria la lectura de l’obra Cinc setmanes en globus de Jules Verne, que relata un viatge entre l’oceà Índic i l’Atlàntic travessant el continent africà.

D’altra banda, incorporar una situació d’aprenentatge que fomente l’ús de les TIC seria interessant. Suggerim l’ús d’una de les aplicacions informàtiques existents, com Google Earth, en un PC, portàtil o tauleta per a realitzar la recerca d’un dels elements del relleu continental o d’alguna de les aigües.

EDUCACIÓ EN VALORS L’estudi del medi físic és molt adequat per a fer reflexionar l’alumnat sobre els problemes mediambientals que hi ha al nostre planeta.

Aprofundint en la geografia física dels diferents continents, l’alumnat pot localitzar les regions més afectades pels problemes que el desenvolupament sostenible intenta resoldre. L’alumnat podrà ser conscient que a determinades zones de l’Àfrica, Amèrica o Àsia hi ha greus problemes com la fam o una educació insuficient, o que en zones desenvolupades d’Europa es duu a terme una sobreexplotació dels recursos naturals.

30

El medi físic de la Terra. Els continents

Espai Quin és el continent més extens? I el menys extens?

Quin lloc ocupa Amèrica per la seua extensió?

El relleu i la hidrografia de la Terra Quin és el pic més alt de la Terra? En quina serralada es troba i a quin continent pertany? El Volga és el riu més llarg d’Europa. Quin és el més cabalós de la Terra i en quin continent es localitza? En quins continents es localitzen els rius Volga i Nil?

3

ESTUDIEM ELS CONTINENTS 6.1 Coneixem els continents que conformen les terres emergents.

6.2 ODS 7 La força del vent com a font d’energia.

FINALITZEM EL PROJECTE DEL VÍDEO 7.1

El medi físic de la Terra.

Els continents

7.2 Gravem el vídeo.

8.1 Exposem en grup el nostre treball.

Està passant L’Antàrtida s’està fonent. Esbrina què pot suposar aquest fet per a la vida a la Terra.

Què s’hi pot fer?

Soc Fanny Bullock Workman, geògrafa, cartògrafa i exploradora nord-americana, i les meues grans aficions són l’escalada als alts cims i els viatges.

El poder contemplar novament el cim del K2, la segona muntanya més alta de la Terra, compensa el perill i la falta d’equipament i mitjans, com pitons o mosquetons.

Entre els anys 1888 i 1893 he viatjat amb bicicleta per Suïssa, França i Itàlia. També he fet gires a països d’altres continents, com Algèria, la Indoxina i l’Índia.

També tinc la intenció de desplegar la meua pancarta a més de 6 000 metres pel sufragi universal. Estem a la fi del segle xix i la dona encara no pot votar.

He sigut una de les primeres dones a escalar el Mont Blanc (1891). I, actualment, em dispose a realitzar el quart viatge a l’Himàlaia per conéixer, cartografiar millor la zona i escalar novament aquestes muntanyes.

Per comprendre els meus viatges, has de conéixer:

Una altra mirada

• •

En l’apartat «Protagonistes» coneixeràs altres dones viatgeres i exploradores, com Isabella Bird, que va aconseguir formar part de la Reial Societat Geogràfica de Londres, o Laura Dekker, que va ser la persona més jove a fer la volta al món.

Quants continents hi ha a la Terra.

Com és cada un: el seu relleu i les aigües.

PREGUNTES I RESPOSTES

1 Busca informació sobre Fanny Bullock i elabora’n

temes de geoposicionament (GPS). També hi ha qui desenvolupa sistemes de localització estàtica, aplicats a la topografia i cartografia. Podries localitzar tres graus o màsters relacionats amb la teledetecció i el geoposicionament?

una xicoteta biografia.

2 Quins continents va recórrer? En quin continent està l’Himàlaia?

3 Busca informació i digues quan es va aprovar el sufragi universal.

Hi ha persones dedicades a la geografia que s’especialitzen en el treball amb satèl·lits i amb sis-

Reflexionem sobre alguns conceptes bàsics de la Geografia a manera de repàs: coordenades, tectònica de plaques, energies renovables…

COMPARTIM I AVALUEM EL TREBALL DESENVOLUPAT

Fanny Bullock Workman.

Geògrafa, cartògrafa i exploradora

4

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

5

Comprovem. Resol les qüestions plantejades en cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per a això, pots consultar la informació continguda en la unitat.

Quin continent està dividit en grans illes i arxipèlags? En quin oceà es troba?

8.2 Difonem el treball realitzat a través del periòdic digital i les xarxes socials.

8.3 Analitzem i avaluem els resultats.

INTRODUCCIÓ En aquesta unitat s’aprofundix en els diferents elements que conformen el relleu de les terres emergents i les aigües, tant marines com continentals: planes, depressions, altiplans, muntanyes, serralades, illes, costes, penínsules, golfs, rius, llacs, mars i oceans. Per tant, es planteja una anàlisi sistemàtica i esquemàtica que començarà amb l’extensió, situació i límits de cada continent, per a continuar amb l’estudi de tots aquests elements.

+ orientacions en anayaeducacion.es

58

59

Orientació acadèmica i professional Amb l’activitat 4, l’alumnat coneixerà què estudien les persones que es dediquen professionalment a l’àmbit de la geografia.

Recomanem utilitzar les esfèriques sobre orientació acadèmica i professional relacionades amb els recursos relacionats amb les claus del projecte de l’apartat «Els meus recursos en web» de la web del professorat.

Aprenentatge cooperatiu A través de l’activitat «Comprovem» es podran plantejar diferents dinàmiques de treball que fomenten la interactuació entre l’alumnat.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS Les principals dificultats que pot tindre l’alumnat estan en la comprensió de certs elements geogràfics, la seua situació en un mapa, la utilització d’escales i la comprensió de perfils topogràfics.

Es recomana reforçar la comprensió d’aquests elements amb l’observació detinguda dels mapes i la realització de les activitats. Com a reforç és convenient utilitzar els mapes digitals i els vídeos sobre el relleu i les aigües de la pàgina web del professorat.

SOLUCIONS

1 Es demana a l’alumnat que investigue i elabore una biografia sobre la vida de Fanny Bullock.

Recomanem l’ús del recurs de la fitxa que es troba en l’apartat «Personatges» de la web del professorat. Seria necessari esmentar que va ser una de les primeres dones a pujar el Mont Blanc i el K2, a més de ser la primera dona a fer una conferència a la Universitat de la Sorbona i cartografiar diverses zones de l’Himàlaia.

2 Va viatjar per Europa, l’Àfrica i Àsia. La serralada de l’Himàlaia es troba situada a Àsia.

3 L’alumnat haurà d’investigar sobre què és el sufragi universal i confirmar que va ser aprovat en diferents anys en cada estat.

4 Amb l’ajuda d’un buscador d’Internet, els alumnes i les alumnes podran trobar diferents formacions acadèmiques relacionades amb la teledetecció i el geoposicionament, com les oferides per la Universitat Complutense de Madrid o l’Autònoma de Barcelona.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

En aquesta unitat es concreten els últims passos del nostre desafiament «Un planeta anomenat Terra», que començava abans de la unitat 1.

En aquest primer punt estudiem els continents a través de l’anàlisi dels elements del relleu i les aigües. D’aquesta manera finalitzem l’estudi de tots els temes que poden ser seleccionats per elaborar el vídeo del desafiament.

El pas següent consistirà a repassar i reflexionar sobre els conceptes geogràfics que hem anat aprenent al llarg dels anteriors passos de la seqüència d’aprenentatge. Una vegada que l’alumnat n’haja escollit el tema a tractar el primer serà redactar-ne un guió. Aquest guió haurà d’incorporar els punts descrits en el desafiament: títol del tema, principals aspectes a exposar i conclusions en les quals s’incloguen propostes per a un desenvolupament sostenible.

En internet hi ha nombrosos tutorials de com elaborar i redactar un guió per a exposar un tema de manera educativa. Recomanem el vídeo «Cómo hacer un guion para exponer» del canal, «La presentación de tu vida» en YouTube.be.

L’últim pas serà gravar en vídeo l’exposició sobre un dels temes de les unitats. Per a això, es pot utilitzar una gravadora de vídeo. Una vegada fet caldrà pujar-lo a una plataforma digital en la web. Encara que hi ha diverses plataformes com Vimeo, Twitch o Instagram Video, una de les més conegudes i utilitzades per la comunitat educativa és YouTube.

Per a pujar un vídeo a YouTube, podem utilitzar el tutorial de l’article « Paso a paso: como crear vídeos educativos y subirlos a YouTube» del lloc web https:// educaciontrespuntocero.com

31

U3

El mapa físic dels continents (I). Àsia

Mapa físic d’Àsia

k

tka

e Si la bè No ria v a

W r an gel

Ma r Beri ng

de

Pe Klj Ka níns 4750ucevs m ul kaj tx a a at de ka pa Lo

C.

s Kurils

Ille

u nt

I

M u nts. de Kolyma

Al dan

li n

-A

vyj no

ur m

Khing an

an

Gr Ian g-T s

s. Sik h ote

na

Le

blo

Ja

de

an gH eo

Hu

Iraua di

B

i

s O r

G hat

M

60º E 70º E 80º E 90º E

s

al

Ob i

Ur ls

Ir ty s

a d e

lad

bi

rra Se

Dep re

Mar Càspia

la

g

N

30º

de

pic

nc Cà

er

N

zon

OC

EÀ

PA C I. Filip

ÍFI

C 10º

N

ines nao

Minda

Borneo

or 0º

ahera

Halm

Equad

es Nova I. Moluqu ea Guin Mar de Banda 10º S Mar ra d’Arafu Timor Timor Mar de 130º E 140º E

Illes Cèlebes

da Illes de la Son Bali Sumba 120º E

Java

100º E

110º E

Gran Plana Xinesa

0

4 Comenta les formes de relleu del perfil topogràfic

0

del relleu d’Àsia.

500

1000

1500

2000

2 500

3000

3500

4000

5000 Distància (km)

SO

DESTRESA

Mar Groga

Riu Mekong

Riu Iang-Tsé

Riu Brahmaputra

Riu Salween

Riu Huang He

Península de l’Hindustan

Muntanyes Qinling

Desembocadura del riu Huang He

1 000

Interpretació compartida

E

SO

Riu Ganges

Interpretar gràfics

3000 2000

Mar d’Aràbia

pics Everest i Fuji Yama.

Bombai

3 Usant l’escala del mapa, calcula la distància entre els

unitats del relleu, les mars i els rius del text.

o

H I M À L A I A

5000 4000

l’Àfrica i Amèrica?

ºE 160

Kangchenjunga 8 586

8000 7000

2 Localitza en un mapa físic mut d’Àsia les principals

aid

Luzon

Mar de Java

n

a

Altitud (m) 9000

Riu Mekong.

6000

1 Quins elements geogràfics separen Àsia d’Europa,

kk

u

Trò

Mar de Cèlebes

Kinabalu 4094

I. Natuna

ca

ris

Els rius asiàtics són llargs i cabalosos. Els més importants són el IangTsé, el més llarg del continent (5 800 km), l’Obi, el Ienissei, el Lena, el Huang He, el Mekong, l’Amur, el Ganges i l’Indus.

Anàlisi associativa

lac

Ba

ai w ta en

90º E

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

ºN

40

Ho

n

Lu Est. de

es

M

80º E

n

kok Shi shu

Palawan Mar de Sulu

Sumatra 70º E

ali

Perfil SO-E del relleu d’Àsia

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Interpretar mapes

Ma

ny

Í N D I C

60º E

50º N

Sri Lanka

Illes Maldives

ta

O C 2000 km

50º E

kh

Taiwa

Xi Jiang

Golf de Siam

Península Es t. de Malacca de

es Ill

1500

Sa

Kyu de Mar la Xina tal Orien

é

S. To G. Hainan nk de Mar de ín la Xina al Meridion

Península d’Indoxina

Mar d’Andaman

Illes Nicobar

un

1000

40º E

º

20º

Altiplà de Yunnan

Mt. Victoria 3053

Illes Andaman

M

500

Gran Plan a Xine sa

El mapa físic dels continents (I). Àsia

180

del ipè pó Mar ó / A r x e l J a i-San) Jap de d (Fuj a Mar t -Yam l’Es shu Fuji 6 377 Hon

. de Pen a Core

ita m kon n a Me g

0

30º E

tals

Pic Límit natural entre Europa i Àsia

10º S

Els llacs poden ser d’aigua salada, com les mars Aral, Morta i Càspia (aquesta última és la més extensa del món, amb 371 000 km2); o d’aigua dolça, com el Baikal (que és el més profund de la Terra, amb 1 741 m).

A

a Plan de ria xú Man

An

iden

Llac

Les mars principals d’Àsia són: Kara, Bering, Okhotsk, Japó, Xina, Aràbia i Roja.

Golf ls de ta en Bengala Península de l’Hindustan

Cap Comorin

8000 5000 4000 3000 2000 1000 E500À 200 0 -500

r Ma ots kh d’ O

ur Am

Conca Roja

À L A I A s

Occ

1.2 Les aigües. Mars, llacs i rius

Altitud (m)

S. de Stanovoj

gT

Al tipl à del Tíb et

I M

Altiplà del Dècan

Ghats

Riu

0º

H

Dhaulagiri na 8167Everest Kanchenjunga In d 8848 8586 tr a G og apu ang ange hm ra ètic a da Narma

a

R o j a

De Th de

Mar d’Aràbia Socotra

Illes Lacadives (o Lakshadwep)

Serralada del Zagros.

K2 8611

lada Kunlun or am S e r r a Ia n

sé

s rt du In se ar

G. d’O ma n

ut Hadrama

Golf d’Aden

Nanga Parbat 8125

ye s de Txersk ij k Verkhojans

oc

sh Ku Karak

Pl

a

Dese Rub rt de al Khal Arà i biga

N

Corea, Indoxina, Malacca, Dècan, Aràbiga i Anatòlia) i golfs (Pèrsic, Bengala, Tailàndia i Tonquín).

a Angar

O

Pamir

du Hin

ic

de la S i b è r i a Central

a Occiden tal

tanyes Sayan S e Mun rr S. al ad de Altiplà lia ad el Mongò ’Al tai i Gob an Shan t de Riu Gr a del Ti D eser ralad Ser Desert de Takla Makan

Altiplà Kazakh de stan

r ja ud a

P

de rt y se um De rak Ka

M a r

10º

td ser a De Dahn

Japó, Filipines i Indonèsia.

– Les costes asiàtiques són retallades, amb penínsules (Kamtxatka,

vand

àmia

– Les illes més importants són Sri Lanka i les dels arxipèlags del

Dama

a n5671 y e s Elb urz Altip de l’Iralà n Deser de Lutt

Altip e n í n sul d’Ar là àbia

Sibèri

l bo To

Mar d’Ara Sy l Am

te s

N

ió de la C ss

uc

Arara 5123 t

Des de ert Síria

Des de ert Nafu d 20º

Ca

lia

Mesopot

re

bi

gra

atò

re

Xip

os gr Za s nt èr del Mu fP lada Gol S e r rTaigris e

ia

ra Euf

àn

ja ar rd

i

rr

ta n

i lju Vi

Tunguska Inf.

O

T

te

as

au

ed

ºN

pia às

r Ne

An

r M

30

ys Irt

Ma

Ma

Llac principal: Mar Càspia (371 000 km2)

Ienissei

Pic més alt de la Terra: Everest (8 847 m) Riu més llarg: Iang-Tsé (5 800 m)

planes estan recorregudes per rius llargs i cabalosos. Les principals són les de Sibèria, la Xina, Indoxina i l’Índia. Les depressions estan ocupades per mars, com l’Aral, la Càspia i la Morta. Els altiplans, molt nombrosos, es troben tant al centre com a la perifèria del continent. Els més importants són els d’Anatòlia, l’Iran, el Tibet, Sibèria, el Dècan i Aràbia. Les muntanyes són joves. Hi destaquen la serralada del Zagros i la serralada de l’Himàlaia.

un

.d e

ts

Altitud mitjana: 950 m

1.1 El relleu continental – El relleu presenta planes i depressions, altiplans i muntanyes. Les

Peneplà de la

60º N

Pen Pen. de Iamal Pen. de Gydan

P lana

de Berin

g

a Kolym

. de

ch

L e na

i nw ee Gr

Mu n

de

0º

.d

Terra del Nord

ev e Làpt ir Mar d M Taim

Est.

70º N

tic

ià id er M

ºE 120 E 110º E 100º

Àr

O

N

lar

No Te va rra

80º

N

e Po

10º

El continent asiàtic se situa entre els oceans Glacial Àrtic, Pacífic i Índic. Està separat d’Àfrica per la mar Roja i la península del Sinaí; d’Europa, per la serralada dels Urals, la mar Càspia, la serralada del Caucas i la mar Negra, i, d’Amèrica, per l’estret de Bering.

170º 160º E 10º E O C EÀ E 150 E 20º E G L A C I A L ÀRTIC13 140º º E 30º E 0º E 40º º E E 50

80º

C ercl

O

20º

70º N

50º N

60º N

40º N

Dades bàsiques

M u S u ntan laim yes an

1

Àsia és el continent més extens de la Terra. Els 43 608 000 km2, representen el 29,13 % de la superfície terrestre.

E

Consulta el perfil topogràfic

60

61

Desenvolupament del pensament En el banc de recursos d’anayaeducacion.es, l’alumnat disposa de l’estratègia «Anàlisi associativa» com en l’activitat 1 que permet en grup realitzar l’anàlisi d’una idea central.

Aprenentatge cooperatiu En el banc de recursos d’anayaeducacion.es, l’alumnat disposa de la tècnica «Interpretació compartida» com en l’activitat 4 que permet la posada en comú d’interpretacions d’una imatge.

Com en la resta d’apartats, hi aplicarem els conceptes de relleu i d’aigües estudiats en la unitat anterior. Podem començar analitzant les característiques més rellevants del continent asiàtic.

Per captar l’atenció de l’alumnat, podem destacar que Àsia és el continent més extens del planeta i que compta amb la serralada més alta, l’Himàlaia, i el pic més alt, l’Everest. Recomanem l’ús d’un dels mapes interactius de la web del professorat.

L’ús del mapa físic d’Àsia del llibre serà un suport fonamental a tot el procés d’estudi.

L’organització de continguts seguix aquesta seqüència: característiques generals (extensió, si­ tua­ció i límits), relleu continental (relleu de les terres emergents i relleu costaner), aigües (rius, llacs, mars i oceans), mapa físic i perfil topogràfic d’una zona del continent.

SOLUCIONS

1 Àsia està separada d’Europa per la mar Negra, la mar Càspia, la serralada del Caucas i la serralada dels Urals; de l’Àfrica per la mar Roja i la península del Sinaí; i d’Amèrica per l’estret de Bering.

2 Les principals unitats del relleu són: planes (de la Sibèria occidental, d’Indoxina, del Ganges i la Gran plana de la Xina), altiplans (d’Anatòlia, d’Aràbia, de l’Iran, del Dècan, de Sibèria, del Tibet), muntanyes (serralada del Zagros i serralada de l’Himàlaia), depressions (del Caspi), illes (Ceilán i arxipèlags del Japó, Filipines i Indoxina), costes (penínsulas d’Anatòlia, Aràbia, del Dècan, d’Indoxina, de Malacca, de Corea i de Kamtxatka) i golfs (Pèrsic, de Bengala, de Tailàndia i de Tonquín). Les principals aigües són: els rius (Obi, Ienissei, Lena, Amur, Indus, Ganges, Mekong, Huang He i Iang-Tsé), llacs (mar d’Aral, Morta, Càspia i Baikal), mars (de Kara, Roja, d’Aràbia, d’Andaman, de la Xina, de l’Est o del Japó, d’Okhotsk i de Bering) i ­oceans (Glacial Àrtic, Pacífic i Índic).

3 L’alumnat ha de treballar amb l’escala gràfica del mapa. El primer és mesurar amb un regle la longitud en centímetres de l’escala, que representa 2 000 km. Després mesurem amb el mateix regle la distància entre la muntanya Everest i el Fuji Yama i transformem el resultat de centímetres a quilòmetres. La distància correspon a uns 4 500 km en línia recta.

4 El perfil topogràfic de la il·lustració representa el terreny entre dos punts; el d’inici és la ciutat de Bombai (a la costa de la mar d’Aràbia) i el final és la desembocadura del riu Huang He o Riu Groc (a la Gran Plana Xinesa) amb una direcció SO-E. Les principals unitats del relleu són: la península del Dècan travessada per l’altiplà del Dècan (amb una extensió de 800 000 km i una altitud mitjana entre 450-750 m), la serralada de l’Himàlaia (la més alta del planeta; estesa per Bhutan, la Xina, el Nepal i l’Índia; amb uns 2 600 km de longitud i la muntanya més alta del qual és l’Everest, de 8 884 m d’altitud), i la Gran Plana Xinesa (situada al nord-oest de la Xina).

U3

El mapa físic dels continents (II).

Amèrica

40º

O

20º O

O

0º

N

60º

80º

ºO

120

140

N

Ellesmere

N

Illes de la Reina Elisabet

70º

70º

G

100º

N

ºO

O

O

160º

O À LA CEÀ R C TI IA

80º

80º

180º O

ing

O

Mapa físic d’Amèrica Dades bàsiques

rt

tre

t de

Da

es

ala tx

a

Cap d’Hatteras

la e l Go

Plana d de

Illes Bermudes

Península Cap Canaveral de Florida Illes Bahames da lo ri Estr. de F

Golf de Mèxic

Orizaba Península 5 610 de Yucatán

Istme de Tehuantepec

Illes An til

Cuba

Golf d’Hondures

sur

Jamaica

70º O

r na íba

S. Geral de S ã Goiás oF ranc is

ço in a

sp

M

ad ei ra

Juruena Ta pa jó s

Paragua i Pa r

Chaco

Ma

Gran

ná

ra

Se Có rra

a m rd de ob p a a

Pa

Desert d’Atac ama

e .d

a

P

ni

gò

ta

Pa

Costa Est

Oceà Atlàntic

Riu Arkansas

Riu Mississipí

Riu Colorado

Oceà Pacífic

Costa Oest

E st 80º O

Badia Grande Illes Malvine Magallanes o Falklan s Terra d del Foc Cap d’Hornos 60º O

50º O

40º O

40º

S

C

90º O

I

100º O

T

110º O

N

120º O

À

Illa Chiloé

Chonos

O C E À G L A C I A L A N TÀ R T I C 130º O

L

2000 km 140º O

30º S

T

1500 150º O

Cap Frío

A

150º O

1 000 0º O

20º S

d

dos Patos

À

500 16

S

0

E

E

Cap de São Roque

Altiplà de Borborema 10º S co

E

Pic

3 945 Distància (km)

D

3 500

Pa

C

Llac

SERRALADA DELS APALATXES Mt. Mitchell 2 037

3000

S.

r

Llacuna

o

2500

N

2000

6 000 5 000 4 000 140º O 3 000 2 000 1 000 500 200 0 -100

i ua ug Ur

Riu de Co la Plata lor Neado gr Badia Blanca Golf de Sant Maties Península Valdés Golf de Sant Jordi Cap Tres Puntas

A

1 500

S

1000

L

62

500

Aconcagua 6 960

Altitud (m)

Riu

E

Altiplà Brasiler á Grande an

0

O

E

0

O

D

0

O

o ay om o ilc Sala d rt e d el N o

2000

A D A L Altiplano

3000

1 000

Mt. Wilson 4 343

Mamoré

Punta Angamos apricorn

30º S

MUNTANYES ROCALLOSES Mt. Ellen 3 501

Illa de Marajó

Altiplà de Mato Grosso

P

eC Tròpic d

SIERRA NEVADA

A

Aragu X i n gú aia

E

R

Tocantins

S

R

A

rus Pu

yali U ca

Huascarán 6 718

Perfil O-E del relleu d’Amèrica del Nord

White Mountain 4341

Boques de l’Amazones

do

Punta Pariñas

20º S

Cap Orange

Caqu N egro etá Japurá zones Chimborazo Putumayo Ama ón 6 310 A M ar a PLAN AMAZÒNIC

S.

Golf de Guayaquil

10º S

10º N

Boques de l’Orinoco

Massís de la Guaiana B ran co

Serra la S da Ser erraOccidental ral la ad da C aO entral ñ ri e ntal Lo s Or Lla ino no co s

G. de Panamà

quatre pics més elevats d’Amèrica. Digues en quina serralada i en quin país es troben.

Altitud (m)

les

20º N

Hispaniola

Pen. de G. de Guajira Veneçuela Pico Bolívar 5 007 oco Ori n

Istme de Panamà

Illes Galápagos

d’Amèrica les unitats del relleu, mars i rius que es mencionen en el text.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

N

30º N

Mar Carib Golf dels Mosquitos

P A C Í F I C

Equador

40º

de

ls C lf o s t a Ap

d

Ben i

Fraser

Se C a r r. d e sca le des s

N

Mississ ipí

la

Golf de Tehuantepec

10º N

O C E À

4 Escriu en el quadern els noms dels

Els rius ón llargs i cabalosos. A Amèrica del Nord destaquen els rius Yukon, Mackenzie, Sant Llorenç, Mississipí, Missouri i Río Bravo. A Amèrica del Sud sobreïxen l’Amazones, que és el més llarg del continent (7 062 km), l’Orinoco i el Paraná.

a e rr

I C N T L À AT

en t ad a l re del

S

À

M

a Costa el

Altiplà Laurentià ova Terran Golf ç de Sant Cap Race en or Llorenç E str. de Cabot Ll Pen. de Nova Escòcia Cap Sable Cap Cod Long Island

E

nia

ifòr

Cal

l o nt a av orie adre à .M xic Me d ci iplà oc Alt dre Ma

f de

rra Sie

Gol

Río Br S

ll me

Ver

C

Canadian

O

S

do

s

M

Col o ra

vi

Yuko n

Es

í sip is Pl

ada

Arkan sas

SE

Les mars principals són la del Labrador, al nord; i Carib, al centre. Els llacs són més abundants a Amèrica del Nord, on es troben els Grans Llacs (Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario); a Amèrica del Sud destaquen el Maracaibo i el Titicaca.

n

LO

distància entre l’estret de Bering i el cap d’Hornos.

Manejar mapes

3 Localitza en un mapa físic mut

Plat t e

PLANES

AL

2 Usant l’escala del mapa, mesura la

2.2 Les aigües. Mars, llacs i rius

nt Sa

Mi ss an a Ce i ss nt ou ra ri l Altiplà io Oh d’Ozark

G ra

ak

ev s t a S. N nera

Sn

Cap Corrientes S .

Amèrica d’Àsia?

nínsules (Alaska, Labrador, Nova Escòcia, Florida, Califòrnia i Yucatán) i amb golfs profunds (badia de Hudson i golf de Mèxic). Les costes d’Amèrica del Sud són més rectilínies; hi destaquen alguns caps (São Roque i d’Hornos).

Altiplà del Missouri

Gran Desierto

Cap de San Lucas

del Labrador

B. James

Missouri

RO C

1 Quin element geogràfic separa

– Les costes d’Amèrica del Nord són retallades, amb nombroses pe-

Càncer

20º N

S

Tròpic d e

Interpretar mapes

tianes, Antilles i Terra del Foc.

Península de Baixa Califòrnia

Albany

S AN GR

rralada C o

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

E

e Gran Conca Altiplà del Colorado

N

L

Se ia

Cap Blanco Cap Mendoci no

30º N

Slave

ka as Al

Columb 40º N

Llac més important: Superior (84 131 km2)

enzie Mack ackenzie S lM NYE a N TA Li MU

Riu més cabalós i llarg de la Terra: Amazones (7 062 km)

– Les illes principals són Grenlàndia, Victòria, Baffin, Terranova, Aleu-

5000

N

N

Vanco uver Cap Flattery

Pic més alt: Aconcagua (6 960 m)

a les regions centrals i estan recorregudes per rius grans: Grans Planes, l’Amazones, Pampa argentina. Els massissos, o vells relleus desgastats per l’erosió, predominen a l’est: escuts canadencs i de la Guaiana, els Apalatxes. Les serralades formen una alineació quasi contínua, estesa de nord a sud al llarg de més de 12 000 km: Muntanyes Rocalloses i serralada dels Andes.

50º

’E

60º

de ar ri ng Be

Altitud mitjana: 655 m

2.1 El relleu continental – El relleu d’Amèrica s’orienta de nord a sud. Les planes dominen

4000

60º

M

El continent americà se situa entre els oceans Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic, Atlèntic i Pacífic. Està separat d’Àsia per l’estret de Bering.

Se sol dividir en dos subcontinents, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, units per l’istme d’Amèrica Central i l’arxipèlag de les Antilles.

El mapa físic dels continents (II). Amèrica

M

de

ic

L C Ber M À Arxipèlag de Parry Be ar d ar dia Ba Melvill un ol au e e f o r de Illa ts. eP Devon Ba dia enlàn t Bro ok Banks rcl Príncip s Gr Ce ffi de McK Yuk Ter de Gal·les n inley on ra Illa Victòria de Kuskokwim6194 P Ba Península d’ en Munt Munts ffin s. d Al íns .d de Melville as ul e ’ Conca ka a Back T helon de Foxe Golf 50º I ll es d’Al N Aleutianes Cap aska Estr. de Hud rd son Chidley Arxip del Alexa èlag Badia de Península Peace Mar ador nder Arxip Hudson d’Ungava hill a Labr Reinaèlag de urc sc ba Carlo la Ch Península ha on ta At els ret

Est

Plana d

2

Amèrica és, després d’Àsia, el segon continent més extens de la Terra.

Els 42 960 000 km2 representen el 28,70 % de la superfície terrestre.

30º O

20º O

50º

S

10º O

63

Per aprofitar al màxim els coneixements d’aquest apartat, aconsellem l’ús del mapa físic del llibre i dels mapes interactius del relleu i la hidrografia d’Amèrica de la web del professorat. També és interessant el maneig d’algun recurs audiovisual que trobarem en la web sobre les característiques del continent americà o la visualització d’una de les pel·lícules proposades en la «Pel·licuteca».

Es tractaran els mateixos conceptes que en l’apartat anterior, relleu i hidrografia, però d’Amèrica.

Entre aquests distingim: • Està situada entre l’oceà Atlàntic a l’est i el Pacífic a l’oest, es dividix en dos subcontinents: Amèrica del Nord i del Sud units per l’istme de Panamà i la seua illa més gran, Grenlàndia, que pertany políticament a Dinamarca.

• A Amèrica del Nord destaquen la serralada dels Apalatxes, les muntanyes Rocalloses i les Grans planes. A Amèrica del Sud destaquen el massís de la Guaiana, la conca de l’Amazones i la serralada dels Andes.

SOLUCIONS

1 L’estret de Bering.

2 L’alumnat ha de treballar amb l’escala gràfica del mapa. El primer és mesurar amb un regle la longitud en centímetres de l’escala, que representa 2 000 km. Després mesurem amb el mateix regle la distància entre l’estret de Bering i el cap d’Hornos i transformem el resultat de centímetres a quilòmetres. La distància correspon a uns 15 000 km en línia recta.

32

3 Les principals unitats del relleu són: les planes (Les Grans Planes, conca de l’Amazones i la Pampa), les muntanyes (escuts canadencs, Muntanyes Rocalloses, serralada dels Apalatxes, massís de la Guaiana i serralada dels Andes), les illes (Aleutianes, Grenlàndia, Baffin, Victòria, Terranova, Antilles i Terra del Foc), les costes (penínsules d’Alaska, Labrador, Florida, Califòrnia i Yucatán), els golfs (Sant Llorenç i de Mèxic), els caps (São Roque i d’Hornos).Les principals aigües són: els rius (Yukon, Mackenzie, Sant Llorenç, Mississipí, Missouri, Río Bravo, Amazones, Orinoco i Paraná), els llacs (Grans Llacs, Maracaibo i Titicaca), els mars (del Labrador i Carib) i els oceans (Atlàntic, Pacífic).

4 Aconcagua (6 962 m d’altitud) situat a l’Argentina, Nevado Ojos del Salado (6 891 m d’altitud) situat entre l’Argentina i Xile, Pissis (6 795 m d’altitud) a l’Argentina i l’Huascarán (6 768 m d’altitud) al Perú.

U3

El mapa físic dels continents (III).

L’Àfrica

Mapa físic d’Àfrica Dades bàsiques

30° O

20° O

10° O

sp ia

ic

u Bla Nil

L

T F R I

hin ga a

Illes Seychelles

Pemba Zanzíbar

OCEÀ ÍNDIC

C. Delgado I. Comores

gw

ar

ça

zi be m

ga

Mo

sc

Lu

an

10° S

ic

Za

mb

Bahr el Ghazal

V A L

I F T

R

Kilimanjaro 5895

Rufiji Ruvu m a

da Ma

Maurici 20° S Reunió Capricorn

n

Tròpic de

e ng Ora . D s nt Mu

ra

Cap de Bona Esperança

0°

Cap Agulles

10° E

20° E

40° E

50° E

0 40° E

30° E

500

30° S

1000 50° E

1500

2 000 km 60° E

0

500

Riu Ruvuma

Serralada de Mitumba

CUBETA DEL TXAD

1000

1 500

2000

2500

3000

3 500

4 000

4500

5000

5500

6000

6 500

Oceà Índic

Tahat 3 003

SÀHARA

Riu Gran Ruaha

Riu M'bomu Riu Uele Riu Aruwimi Riu Lindi

Riu Muluia

RIFT VALLEY SE

Costa de Moçambic

0

NO

MASSÍS D’AHAGGAR

Rabat

Oceà Atlàntic

1 000

En aquest apartat estudiem el relleu i les aigües de l’Àfrica. Començarem amb els trets més destacats del continent basant l’explicació en el mapa físic del llibre o en els mapes interactius de la web del professorat. Entre els trets més destacats hi ha:

ke

ib

Can

po po

am l N

S ave

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

10° N

Equador 0°

na Ta

uc

Juba

p Lua ula

ba

M

Cap Guardafui

lle

Ju

Kotto

nc la Nil B

ami Lom Congo da de Mitum rrala ba Se A L L E V K a ger a Y

en

S ha be e

al d e

ré né

Té

Mu

nt

ra ba At

Ubang ui

j a

a

Nil

o

bi

Oti

R

Lí

Níger

r

àb

e t d

3 000 2 000

recció s’orienta?; b) quins relleus muntanyosos delimiten les zones planes?

a

an

4 000

Digues en quina serralada i en quin país es troben.

Verd i el Kilimanjaro. Localitza ambdós punts en el mapa i digues en quin país estan; calcula la distància

Ar

ub

5 000

5 Observa el perfil topogràfic i respon: a) en quina di-

10° O

ATLES

Altitud (m)

Interpretar gràfics

al Va

d’Ad

Península de Somàlia

Y

E

Kenya 5199

Stanley 5110

Li m

Desert de Kalahari

e Orang

Golf

Perfil SO-E del relleu d’Àfrica

4 Escriu els noms dels cinc pics més elevats d’Àfrica.

3 Imagina que vols fer un safari fotogràfic entre Cap

. ts un M

ez Ok i av an go

er

20° O

Al t i p l à de Katanga b m Za o d an Cu

go

es

30° O

Kasai

Kwilu

o ng Cua

Cunene

C. Fria

M

Lukenie

C

D

4000 3000 2000 1000 500 200 0 -200

Pic

il N

Cubeta del Congo

Kwa

Altiplà de Bié

Altitud (m)

Cascades

wimi Aru

20° N

Ras Dashan 4553

Massís Etiòpic

Uele

ha

Santa Helena

Riu Llac

Marra 3071

Bomu

Tròpic de Càncer

Desert de Núbia

d e Ma r r a

s.

Massís dels Bongos

Congo

C uanz a

El mapa físic dels continents (III). Àfrica

rt

i

o ng Co

ÍNDIC

Elaborar continguts

40° N

30° N

se

ar

on

a

Golf de Benguela

Kilimanjaro

que els separa usant l’escala del mapa; i menciona les unitats del relleu que hi podries fotografiar.

60° E

De

L og

ne

Llac Nyasa (o Malawi)

El Rift Valley o Gran Vall del Rift, és, com pots veure en el mapa, una extensa fractura del terreny característica d’Àfrica oriental, amb volcans com el Kilimanjaro i el Kenya, i depressions ocupades per llacs.

Manejar mapes

relleu, mars i rius mencionats en el text.

Badia de Benín

AT L À N T I C

OCEÀ

L

l’Adam au a San g

de sís as M naga Sa

10° S

PLACA SOMALÍ

50° E

Canal de Suez

de

Llac Tanganyika

Massís del Tibesti

E

é ou go

ja Ro

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

i Àsia?

H

OCEÀ

Els rius africans són, en uns casos, llargs i cabalosos (com el Nil, que és el més llarg del continent, amb 6 671 km), el Níger, el Congo, el Zambezi i l’Orange. Uns altres són curts, com els costaners; o són uadis, rius dels deserts que estan secs la major part de l’any.

2 Localitza en un mapa físic mut d’Àfrica les unitats del

A

Cubeta del u dug ma Ko Yobe T x a d Ch e e nu Be

en

Ascensió

Llac Victòria

ia

t

ar M d Golf d’A

Massís d’Aïr

S

Camerun Bioko Golf de Bonny 4095 Príncipe Gol f d O e G São Tomé ui C. López

guela) i caps (Verd, Bona Esperança, Agulhas i Guardafuí).

Les mars són escasses a l’Àfrica, a causa de les costes poc retallades.

Les principals són la Mediterrània i la Roja. Els llacs són nombrosos i s’allotgen en cubetes (Victòria, Txad) o en fractures del relleu (Albert, Tanganyika i Malawi).

1 Quins elements geogràfics separen l’Àfrica d’Europa

Massís d’Ahaggar

r

C. Palmes

3.2 Les aigües. Mars, llacs i rius

erràn

A er

10° N

0°

PLACA AFRICANA

– Les costes tenen penínsules (Somàlia); golfs (Gabés, Guinea, Ben-

40° E

Mar Negra

Depressió de Qattara

R

e âkân Adrar des Iforas

I-n-S

Níge

PLACA ARÀBIGA

500 km

Erg

ni

Ba Fouta Djalon Massís de Guinea

a S a s s a n dr

250

ne

C o n ca d el N íg er

Gambie

valla Ca

0

arâ

Se n C. Verd

Go lf Pè rsi c

Vall del Gran Rift Volcà

Ou

Cap Verd

Gran Sirte

A

es

C. Blanc

20° N

eo

Límit de placa tectònica

Blanc lta Vo e Volta Negr Comoé

rrán

al eg

ite

H

Erg Chech

Riu més llarg del continent: Nil (6 671 km) Desert més gran de la Terra: Sàhara (9 400 000 km2) Llac més important: Victòria (68 100 km2) ed

G. de Gabés

Erg n Erg l Gra ide nta Gra n al ent Occ Ori

À

Me dit

D

Altitud mitjana: 750 m Pic més alt: Kilimanjaro (5 895 m)

M

S E rià a

L

Atle

es

S

Erg Iguidi

ah sS

T

A

Atl t it P eDraa

C. Bojador

A

if

Toubkal 4165 Illes Canàries

– L’illa més important és Madagascar.

Interpretar mapes

tar d e l Te l l Est. de Gibral R tles

Madeira

3.1 El relleu continental

30° E

Mar

30° N

– El relleu africà, de caràcter massís, comprén formes diverses. Les

20° E

r Cà

OCEÀ AT L À N T I C

Se situa entre la mar Mediterrània, Àsia, l’oceà Índic i l’oceà Atlàntic.

Està separat d’Europa per l’estret de Gibraltar, i d’Àsia, pel canal de Suez i la mar Roja.

planes hi són escasses i de dimensions xicotetes: Líbia, Tunísia, Ser negal i Gàmbia, Moçambic, Etiòpia, etc. Els altiplans ocupenM amés del 50 % del territori; hi emergixen massissos baixos i aïllats, com les muntanyes Ahaggar, Tibesti i Marra. Les depressions són enfonsaments del terreny situats entre els altiplans (Sàhara, Níger, Txad, Congo). Les fosses tectòniques són característiques d’Àfrica oriental, com el Rift Valley, i estan ocupades per llacs. Les serralades hi són escasses; les úniques importants són l’Atles i les muntanyes Draken.

10° E

0°

Ma

40° N

Meridià de Greenwich

3

L’Àfrica és, per extensió, el tercer continent de la Terra. Els 30 335 000 km2 representen el 20,26 % de la superfície terrestre.

• Ser el continent més càlid i on la superfície desèrtica és la més extensa del planeta, representada en el desert del Sàhara que domina sobre la meitat nord del continent.

7 000 7260 Distància (km)

NO

SE

64

65

Cultura emprenedora El desenvolupament de l’activitat 3 fomenta la dimensió productiva de l’alumnat i en posa de manifest la seua capacitat creadora i d’innovació.

• Presentar la meitat sud, alts altiplans separats per valls fluvials. En aquesta zona la gran factura del Rift Valley ha originat volcans i depressions ocupades per llacs. És en aquesta regió on s’han trobat els fòssils humans més antics.

• Respecte de les aigües, hi destaquen els llargs i cabalosos rius com el Nil o el Congo.

SOLUCIONS

1 L’Àfrica està separada d’Europa per l’estret de Gibraltar i d’Àsia pel Canal de Suez.

2 Les principals unitats del relleu són: les planes (plana de Líbia, Tunísia, Senegal, Gàmbia, Moçambic i Etiòpia), les muntanyes (massissos d’Ahaggar, Tibesti i Marra), les depressions (desert del Sàhara, conca del Níger, cubetes del Txad i del Congo), les serralades (l’Atles i muntanyes Draken), les illes (Madagascar), les costes (península de Somàlia), els golfs (Guinea i Benguela), els caps (Verd, Bona Esperança i Guardafui). Les principals aigües són: els rius (Nil, Níger, Congo i Zambezi), els llacs (Victòria i Txad), els mars (Mediterrània i Roja) i els oceans (Atlàntic i Índic).

3 Cap Verd està al Senegal i la muntanya Kilimanjaro está en Tanzania. El primer és mesurar amb un regle la longitud en centímetres de l’escala, que representa 2 000 km. Després mesurem amb el mateix regle la distància entre Cap Verd i la muntanya Kilimanjaro i transformem el resultat de centímetres a quilòmetres. La distància correspon a uns 6 000 km en línia recta.

Podríem fotografiar la conca del Níger, el massís de l’Adamaua, la cubeta del Congo, la serralada de Mitumba, el Rift Valley i el Kilimanjaro.

4 Els pics més elevats són: el Kilimanjaro ), un volcà aïllat a Tanzània, amb una altura de 5 895 m), del mont Kenya (situat al massís del mont Kenya, a Kenya, amb una altura de 5 199 m), el Nelion (situat al massís del mont Kenya, a Kenya, amb una altura de 5 188 m), el volcà Mawenzi (situat a Tanzània amb una altura de 5 149 m) i el mont Stanley (situat a la serralada del Ruwenzori, en la República Democrática del Congo, amb una altura de 5 109 m).

5 a) S’orienta en la direcció Nord-Oest-Sud-Est. b) El Sàhara se situa entre la serralada de l’Atles i el massís d’Ahaggar. La cubeta del Txad es localitza entre el massís d’Ahaggar i la serralada de Mitumba.

U3

Mapa físic d’Europa 40° E

50° E

a

av

in

a

av

nd

a

a

u

p

ga

o r

ica

a

B à lt

ic lt

e

Planell de Valdai

Es

a Pe

Se

ní

rr

ns

al

ul

a

ad

Golf d e

es

ca

Bòt nia

nd

ca

in

A

Meridi Greenwà de ich

a

eg

Vo sg es Se Neglva ra

J

Vo lga

on D

El’brus 5642

Pen. de Crimea

C

a

0°

10° E

40°

N

c

u

a

s

Negra

a

Muntanyes del Ròdope

Olimp 2917 Mar Egea

Riu

Illes Cíclades

Altitud (m) 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 0 -500

Llac Xipre

e d Creta i t e r r à n i a

Pic Límit natural entre Europa i Àsia 0

10° O

p

B alcans Mar

Teide 3 718 20° O

la Càs

spi

Mar

de

Cà

s do Pin

M

on

Península del Peloponés

Sicília

Malta

a

Estepa del Kuban

Mar d’Azov

s de Alp ilvània s ans del Tr Plana Inferior i Danub

i

Va r

r da

Mar Jònica

Etna 3 323

Illes Canàries

nub

Península Balcànica

n

Altures de Donec’k

Dni èper

Altiplà de Transsilvània

Da in àr ics

a

la

Plana de l'Oka-Don

D

Plana Dnièp del er

Dn iès ter

t

P

ar

A

u co os

M

R oine

r

-M

Altures de

itsa

er

tic

s

G

sk en ol Sm

ia

a

°N

50

ls

de

la Rússia

Altures de Volínia Alture s de P odòl ia

rp

ra

rià

Tirre na

M a r

U

Ad

ls

Ca

Península Itàlica Mar

Sardenya

u s re ltu

V ís tul a

Plana

ar

E

a

Central

Pannònica

Al ps D

M

e

e

Ap

d

s

Plana del Po

a

p

l

Po(o Llombarda)

G. de Gènova

d

a

Còrsega

Dvi na O cc ident al

n

a

l

bi

in

Madeira

Els llacs hi són molt abundants: l’Onega, Làdoga, Peipus, Leman i Constança. Els rius desemboquen a l’oceà Glacial Àrtic (Petxora, Onega i Dvina Septentrional); a l’oceà Atlàntic (Loira, Sena, Rin, Elba, Oder i Vístula;) a la mar Mediterrània (Roine i Po); a la mar Negra (Danubi, Dnièster, Dnièper i el Don); i a la mar Càspia (Ural i Volga, que és el més llarg d’Europa amb 3 501 km).

Od er

à

B

ar

Dv pte ina ntr iona l

s

ur

G. de Lleó

M

P

Mont Blanc 4 810

Massís Central

s

Tíb

eu

la

Su s nye s de nta fere ts Mu tal·lí Me Se Bo lva d Da hèmiae nu

n

re Eb

rin

Península

Meseta C. de Ibèrica São meridional Vicen alquivir te uad ues Illes Bètiq des Mulhacén Balears rala Ser 3 481 Estret de G ibra ltar

n

a

r

ba El

Plana d'Aquitània

Pi

Tajo

na

N

Roca

Rin

de G. ia sca Bi

Can Mar tàb rica

Dueroseptentrional

C. de

Conca de París Loira Vall del Lo ira o Gar

terre

Meseta

30°

G nnes Arde

a

C. Finis

Illes Açores

A T L À N T I C

r

20° E

250

500

750

1 000 km

30° E

Perfil SO-NE del relleu europeu

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Altitud (m)

el qual desemboquen.

5 Analitza el perfil topogràfic. b) A quina serralada pertanyen els pics més alts?

3 Localitza en el mapa i digues a quins països pertanyen

c) On desemboquen els rius que figuren en el perfil?

les illes de Sicília, Còrsega, Sardenya, Madeira i Açores.

A

L

P

S

1000

CARPATS

SERRALADA DELS URALS

0 0

SO

500

1000

L’objectiu últim d’aquest apartat és conéixer els límits geogràfics, relleu i hidrografia d’Europa.

Per a completar l’estudi, podem basar-nos en la lectura d’alguna de les obres del «Librarium» de la web del professorat.

L’epígraf es dividix de la forma següent:

• Situació, extensió i límits. Una dada peculiar és que Europa és un dels continents més xico-

GRAN PLANA EUROPEA

PIRINEUS

2000

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

SO

4000

3000

a) En quina direcció s’orienta?

Manejar mapes

66

NE

5000

Riu Volga

4 Agrupa els principals rius d’Europa segons l’oceà en Interpretar gràfics

Riu Don

unitats del relleu, accidents costaners, illes, mars, llacs i rius que s’esmenten en el text.

Riu Dnièper

d’Àfrica?

2 Localitza en un mapa físic mut d’Europa totes les

Riu Danubi

1 Quins elements geogràfics separen Europa d’Àsia i

Riu Roine

Interpretar mapes

El mapa físic dels continents (IV). Europa

a

Cadena Penina

Península de Bretanya

Ma

ny es Tim an'

al

ia

lànd

Fin

Öland

Península de Jutlàndia

Plana de

Tà m es i àn M Canal de la Se n

Península de Cornualla

Se

Peneplà Lacustre de Finlàndia

G. de Gotland

del

O C E À

Mar Blanca

Mar Nord

Gran Bretanya

80° E

rr

Illes Òrcades

s nye nta nes Mu mpia Gra

Irlanda N

Península de Kola

ga One

Glittertind 2470

Illes Shetland Illes Hèbrides

Illes Britàniques

40°

4.2 Les aigües. Mars, llacs i rius Les mars que banyen les costes europees són: Barentsz, Bàltica, Nord, Cantàbrica, Mediterrània, Tirrena, Adriàtica, Jònica, Egea i Negra.

Illes Vesterålen

Mu nt a

Se

N

Pic més alt: muntanya El’brus (5 642 m) Llac salat major del món: mar Càspia

Europa té un relleu variat, que consta de planes, altiplans i serralades joves.

a al or tx on Pe ntri e pt Se

Península de Kanin

Kebnekaise 2 111 Illes Lofoten

Mar de Noruega Illes Fèroe

Riu més llarg: Volga (3 531 km)

4.1 El relleu continental Les planes se situen al centre del continent, dominat per la Gran Plana Europea. Els altiplans i els massissos antics es localitzen, sobretot, al nord i al centre del continent. Exemples destacats són els altiplans de Finlàndia i de Suècia; i els massissos de la serralada Escandinava, els Vosges, el Massís Central francés, el Jura i els Urals. Les serralades joves predominen al sud. Les més importants són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Alps Dinàrics, els Carpats i el Caucas. Les illes europees són molt nombroses, com Islàndia, Irlanda i Gran Bretanya. Les costes tenen nombrosos caps (Nord, Finisterre, São Vicente), golfs (Finlàndia, Bòtnia, Biscaia, Lleó, Gènova) i penínsules (Jutlàndia, Ibèrica, Itàlica i Balcànica).

Àrti c

Islàndia Altitud mitjana: 340 m

70° E

60

N

Ce rcle Pol ar

50°

Europa és, per extensió, el cinqué continent de la Terra. Els 10 498 000 km2, representen, únicament, el 7,01 % de la superfície terrestre. El continent europeu es localitza entre els oceans Glacial Àrtic i Atlàntic i entre els continents d’Àsia i Àfrica. Està separat d’Àsia per la serralada dels Urals, la mar Càspia, la serralada del Caucas i la mar Negra, i d’Àfrica, per la mar Mediterrània i l’estret de Gibraltar.

60° E

Mar de Kolguiev Barentsz

C. Nord

°N

30° E

s

20° E

70° N

s

10° E

À R T I C

U ra l

0°

Vo lga

10° O

G L A C I A L

Altures del Volga

20° O

O C E À

ió

30° O

ss

40° O

Depre

Dades bàsiques 60°

El mapa físic dels continents (IV).

Europa

V ol

4

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4390 Distància (km)

NE

67

tets.

33

• Relleu continental. Compost per tres formes principals: planes com la Gran Plana Europea, altiplans, massissos antics i serralades joves com els Pirineus i els Alps. Les costes són extenses i retallades i té nombroses illes.

• La hidrografia està formada per rius, llacs, mars com la Mediterrània al Sud o la mar del Nord i Bàltica al Nord i oceans com l’Atlàntic i el Glacial Àrtic.

SOLUCIONS

1 Europa està separada d’Àsia per la mar Negra, la serralada del Caucas, la mar Càspia i la serralada dels Urals i de l’Àfrica, per la mar Mediterrània i l’estret de Gibraltar.

2 Les principals unitats del relleu són: les planes (Gran Plana Europea), les altiplans (de Finlàndia i Suècia), els massissos (serralada Escandinava, Massís Central francés i Urals), les serralades (Pirineus, Alps, Apenins, Alps Dinàrics, Carpats i Caucas), les illes (Islàndia, Irlanda i Gran Bretanya), es costes (península de Jutlàndia, Ibèrica, Itàlica i Balcànica), els golfs (Finlàndia, Bòtnia, Biscaia, Lleó, Gènova) i els caps (Nord, Finisterre i São Vicente).

Les principals aigües són: els rius (Onega, Sena, Rin, Elba, Danubi, Don, Volga i Ural), els llacs (l’Onega, Leman o Constança), els mars (Bàltica, Mediterrània, Adriàtica, Egea i Negra) i els oceans (Atlàntic i Glacial Àrtic).

3 Les illes de Sicília i Sardenya pertanyen a Itàlia, Còrsega a França i les Açores i Madeira a Portugal.

4 A l’oceà Glacial Àrtic desemboquen el riu Petxora, Onega, i Dvina Septentrional i a l’Atlàntic el riu Loira, Sena, Rin, Elba, Oder i Vístula.

5 a) El perfil està orientat amb una direcció sud-oest-nord-est. b) Els pics més alts del perfil pertanyen a la serralada dels Alps. c) E l riu Roine desemboca a la mar Mediterrània; el Danubi, Dnièper i Don a la mar Negra i el Volga a la mar Càspia.

U3

El mapa físic dels continents (V).

L’Antàrtida i Oceania

Mapa de l’Antàrtida 20 ºO

C

I

O

e d

M

i

c

a Gol Car f de pen tàri 110˚ E

120˚ E

lkes

Wi de

Te r

ra

ar d’ Ur vil le

C

I

a

è

160˚ O

150˚ O

Riu

s

i

140˚ O

Altitud (m) 10˚ N 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 Ecuador 0˚ 0

Llac

a

Equador

0

è

s

i

a

P

o

l

i

500

n

1000

è

s

1500

i

2000 km

10˚ S

a

Illes de la Societat

Noves Hèbrides

Illes Fiji

N ov a Cal ed òn i a

O C E À P A C Í F I

20˚ S Tròpic de Capricorn

C 30˚ S

Mar de

L

140˚ E

170˚ O

Pic

n

n

Illa del Nord

M A er lp id s io na ls

Ta s m à n i a

Tasmània 130˚ E

180˚

P A C Í F I C

Corall

g

hlan oc Mu rra y

D

O C E À Í N D I C

S

lin ar

Divisòria

68

Gran Badia Australiana

40˚

Mar del

S

da

30˚ S

o l

Península del Cap York

la

ri a ert de Vict ò Gran Des

170˚ E

Illes Salomó

ra

es ny ell Muntanye s ta Desert nn Hamersley de Gibson Mun Do ac M

r e

Nova Bretanya

Cap York

er

Austràlia

20˚ S

nia totes les unitats del relleu, mars, llacs i rius mencionats en el text. els principals rius australians?

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

160ºE

160˚ E

O C E À

M Nova Guinea Puncak Jaya 4884 10˚ S

b) L’exploració de l’Antàrtida.

7 En quin oceà desemboquen

R

À

T

N

A

L 180º

150˚ E

0˚

a) La Gran Barrera de Corall d’Austràlia.

Usar mapes

A

Riu més llarg: Murray-Darling (3 750 km)

ºE

T

A

160 ºO

140˚ E

a a n nc a o C an n si ra te G Ar

A Austràlia es troba el llac més extens, l’Eyre, i els rius més llargs, com el Darling, el més llarg del continent amb 2 700 km, i el Murray.

c Cercle Polar Antàrti

L

60ºS

130˚ E

tàrtida?

6 Localitza en el mapa d’Ocea-

A Oceania, la mar més important és la de Tasmània.

À G

120˚ E

4 Planifica un treball sobre un

tes de l’Antàrtida i Oceania?

5.4 Les aigües. Mars, llacs i rius d’Oceania

10˚ N

3 Per què no hi ha rius a l’An-

5 En què es diferencien les cos-

encara que algunes van sorgir com a esculls de coral.

E

Altitud mitjana: 340 m Pic més alt: Puncak Jaya (5 030 m)

140

Pol sud magnètic

Mapa físic d’Oceania

Gr

península del cap York, el golf de Carpentària i la Gran Badia Australiana.

Les altres illes

– El relleu de les altres illes és muntanyós, a causa de l’origen volcànic,

C

ºO

120

140ºO

d’aquests temes, i exposa’l a classe:

Ti e r r a oria Vict

– La costa australiana és prou rectilínia. Els accidents principals són la

Mar de Ross

120ºE

M

70ºS

2 Quin pot ser el motiu de l’elevada altitud mitjana de l’Antàrtida?

es

na; un altiplà, en el qual sobreïxen les muntanyes MacDonnell i les muntanyes Hamersley; i la Gran Serralada Divisòria.

Pic més alt: Vinson (4 897 m)

100ºE

El mapa físic dels continents (V).

L’A ntàrtida i Oceania.

Dades bàsiques

iq u

Interpretar mapes l’Antàrtida i Oceania?

80ºS

Cap Adare

O

1 En quins oceans es troben

Comprendre l’entorn

Barrera de Ross

n Cap Dart

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Elaborar contingut

Austràlia

– El relleu d’Austràlia és el més destacat d’Oceania. Inclou una gran pla-

Altitud mitjana: quasi 2 600 m

Altiplà A mericà

à

rt

5.3 Oceania. El relleu continental

Mar de Davis

de la Terra Elisabet cesa Prin

S

ar se M nd u m d’A

100ºO

caps Adare i de Noruega.

Oceania és el continent de menor extensió de la Terra, amb una superfície de 8 923 000 km2. Es troba a l’oceà Pacífic i està dividida en illes grans (Austràlia i les illes Nord i Sud de Nova Zelanda), i tres arxipèlags: Melanèsia, on destaca Nova Guinea, Micronèsia i Polinèsia.

80º

nt

Terra de Marie Byrd

– Les costes són molt retallades; hi destaquen la península Antàrtica i els

Quasi tota la superfície del continent es troba coberta per una massa de gel que arriba als 2 000 metres de grossària.

E

80º

d’

Mar de Bellingshausen

elevat del planeta.

5.2 Les aigües

S

Terra de Mac Robertson

Barrera de Ronne Massís de Vinson Pol sud geogràfic s ye M u 4897 ntan ta n yes Tr Terra M u n ans d’Ellsworth a

ca

80ºO

– Amb una altitud mitjana de quasi 2 600 metres, és el continent més

Les mars més importants de l’Antàrtida són les de Weddell i Ross.

T

70º

Terr P Cos Coa a de rinc ta es ts a

ar

M

l

Ant àrt i

R

Muntanyes del Barrera d’Amery P r íncep Carle s

ed

el

W u la

Dades bàsiques

60ºE

60ºS

À

o rth

ns

T

ls w

Pe

ní

d

60ºO

elevats. El cim més alt és el pic Vinson (4 897 m), que es localitza a les muntanyes d’Ellsworth.

N

C

Està situat a l’hemisferi sud, i es troba rodejat per l’oceà Glacial Antàrtic, un límit convencional que el separa dels oceans Pacífic i Índic.

A

la ta de Mar Terra de la Reina Maud

Cap de Noruega

– El relleu es compon de muntanyes, amb volcans nombrosos, i altiplans

40ºE

L

Cercle Polar Antàrt ic

I

C

L’Antàrtida és el quart continent més extens de la Terra, amb 13 340 000 km 2.

A

I

C

A ià Merid wich

5.1 L’Antàrtida. El relleu continental

À

E

de Green

O

20 ºE

0º

L

G 40º

El

5

150˚ E

160˚ E

170˚ E

Nova Illa del Sud

Zelanda 180˚

170˚ O

40˚ 160˚ O

150˚ O

140˚ O

S

130˚ O

69

Cultura emprenedora El desenvolupament de l’activitat 4 fomenta la dimensió productiva de l’alumnat i en posa de manifest la capacitat creadora i d’innovació.

Aquest epígraf pot ser el més cridaner per a l’alumnat, ja que l’Antàrtida és l’únic continent la superfície del qual està coberta de gel, i Oceania està formada en part per una immensa illa poc habitada com és Austràlia. Com a introducció als continguts podíem exposar com es va començar a poblar Oceania. Per a això podríem visualitzar la pel·lícula Rapa Nui. Respecte de l’Antàrtida seria convenient parlar sobre la riquesa dels recursos naturals i que encara és un dels llocs més inhòspits del planeta. També és important donar importància als principals trets, entre els quals hi ha:

• L’Antàrtida, situada al Pol Sud, arriba a tindre una grossària de gel de fins a 4 800 m de gruix en algun dels territoris i és el continent amb major altitud, uns 2 600 m de mitjana. El relleu presenta un escut antàrtic i serralades joves; les costes són molt retallades; té algunes illes deshabitades i un dels deserts més secs del món.

• Oceania és el continent més xicotet, format per illes com Austràlia, Nova Zelanda, Nova Guinea i diversos grups d’illes molt xicotetes, agrupades en tres grans grups: Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia.

SOLUCIONS

1 L’Antàrtida està envoltada per l’oceà Glacial Antàrtic, i Oceania per l’oceà Pacífic i l’oceà Índic.

2 Açò es deu al fet que l’Antàrtida està composta principalment per altiplans elevats.

3 Açò és per la poca insolació del Sol sobre les latituds elevades que provoca un inexistent desgel de les aigües.

4 a) La resposta és oberta. b) La resposta és oberta. Per afrontar ambdues activitats, podem recórrer a algun dels múltiples documentals que trobarem a Internet.

5 Les costes antàrtiques són molt retallades i fredes, mentre que les costes d’Oceania són càlides i l’australiana és bastant rectilínia.

6 El relleu australià està format per: les muntanyes (Macdonnell, Hamersley i la Gran Serralada Divisòria), les illes (Austràlia, Nova Zelanda, Melanèsia, Nova Guinea, Estats Federats de Micronèsia i Polinèsia), les costes (península del cap York), els golfs (Carpentària i Gran Badia Australiana), els oceans (Índic i Pacífic), les mars (de Tasmània i del Corall), els llacs (Eyre) i els rius (Darling i Murray).

7 Els principals rius australians desemboquen a l’oceà Índic.

34

1 Relaciona aquests elements del relleu amb el continent o subcontinent corresponent:

cinc mars i cinc llacs del món. Troba’ls i escriure-los en el quadern.

a) Serralada del Zagros i serralada de l’Himàlaia.

C

D

A

M

V

F

E

W

b) Els Alps, els Apenins, els Carpats i el Caucas.

A

I

C

L

I

J

Y

A

c) Escut canadenc i serralada dels Apalatxes.

S

D

A

Z

C

N

R

M

R

O

T

K

O

P

d) Serralada dels Andes i Aconcagua. e) Massís d’Ahaggar, Tibesti i Marra. f) Muntanyes d’Ellsworth. g) Muntanyes MacDonnell i Gran Serralada Divisòria

REFLEXIONA I VALORA Per finalitzar, hem estudiat els continents del nostre planeta. Reflexiona de manera individual i compartix en grup la valoració sobre les activitats implicades.

Per a això, descarrega en anayaeducacion.es la rúbrica corresponent.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Realitza l’autoavaluació anayaeducacion.es

competencial

inclosa

en

E

I

O

A

W

Q L

Y A

A

R

U

A

I

S J I

Dades bàsiques

E

Ç

Època: 1831-1904

M

Lloc de naixement: Regne Unit

E U

B

R

A

T

K

N

Y

T

X

A

A

I

AHIR Isabella Bird

Nom: Isabella Bird

D

B V

D

O

R

PROTAGONISTES

N

G

J

L

D

O

R

F

O

D

A

J

Q

L

S

H

A

Z

Z

N

B

E

P

A

L

J

T

A

S

M

A

N

I

A

3 Localitza els rius i les penínsules de la Terra que apareixen en el mapa. Per a això, has d’escriure en el quadern cada nombre i lletra en el lloc corresponent del mapa.

Ocupació: viatgera, exploradora, escriptora, naturalista i geògrafa

Està a punt d’acabar l’any 1892 i encara no em crec que m’hagen triat membre de la Reial Societat Geogràfica de Londres. No és que no tinga vàlua per a formar part d’aquest selecte club. He estat a les illes Sandwich del Pacífic, he recorregut les muntanyes Rocalloses, vaig estar al Kurdistan, a l’Himàlaia

HUI Laura Dekker Dades bàsiques

Cercle Polar Àrtic

Nom: Laura Dekker Any de naixement: 1995 Lloc de residència: Holanda Ocupació: viatgera

Tròpic de Càncer

1 Amazones a Pen. Escandinava 2 Nil b Pen. Ibèrica 3 Iang-Tsé c Pen. Balcànica 4 Mississipí d Pen. Aràbiga 5 Huang He o Riu Groc e Pen. de l’Hindustan 6 Obi f Pen. d’Indoxina 7 Congo g Pen. de Kamtxatka 8 Amur h Pen. del Labrador 9 Lena i Pen. de Baixa Califòrnia 10 Mackenzie j Pen. de Somàlia 11 Mekong 12 Volga 13 Murray 14 Orinoco 15 Rin 0

1500

3000

Equador

Tròpic de Capricorn

Cercle Polar Antàrtic

4500 km

Laura Dekker es va convertir en la persona més jove a fer la volta al món en solitari amb només 16 anys.

i en altres zones d’Àsia, com l’Índia i Pèrsia. Em sorprén el nomenament perquè no hi ha cap dona que forme part d’aquesta institució i, a vegades, llig alguns articles contraris al fet que les dones viatgem de manera autònoma.

Aquestes aventures són una de les meues raons per a viure. La meua salut és delicada, tinc un tumor que em provoca terribles migranyes, insomni i depressió, però quan viatge em trobe molt millor.

Potser el meu esperit nòmada procedix de la meua infància. El meu pare era reverend i ens vam traslladar de rectoria en rectoria en moltes ocasions. El meu primer gran viatge va ser a l’illa del Príncep Eduard al Canadà. Des d’aleshores vaig decidir

als 16 anys i que era massa jove per a navegar sola. El cas va arribar fins al Parlament i els pares van arribar a perdre la custòdia. Va haver de passar molts exàmens psicològics per a demostrar la seua fortalesa i maduresa mental i es va comprometre a seguir un sistema d’educació a distància.

Va partir de Gibraltar amb 14 anys, i la primera parada va ser a les illes

escriure articles i diaris amb les meues vivències. Ara estic preparant una nova aventura per Àsia oriental i quan en torne tractaré de publicar els meus descobriments. Formar part de la Reial Societat Geogràfica em dona un motiu més per a seguir avant en les meues exploracions.

QÜESTIONS

2 En aquesta sopa de lletres s’ha amagat el nom de

APLICA

1 Assenyala en quins continents es localitzen els diferents llocs que Isabelle Bird indica en el relat.

2 En quina mar i en quin continent va concloure el viatge Laura Dekker?

3 Busca informació sobre qui va ser la primera dona espanyola que va fer la volta al món amb vaixell.

4 Quina aventura t’agradaria protagonitzar?

Va llegir amb només 8 anys el llibre de memòries de Tania Aebi, on contava la seua volta al món en un veler amb 18 anys. Es va convertir en l’heroïna de Laura i va pensar que ella també seria capaç de realitzar una gesta similar.

Canàries. Va demostrar la seua capacitat innata per a la navegació, la qual cosa potser es deu al fet que va nàixer en un vaixell a Nova Zelanda i al fet que els primers set anys de la seua vida els va passar navegant amb els seus pares.

Vivia a Holanda i va haver d’eludir diferents problemes amb les autoritats del país per voler iniciar el viatge ja amb 13 anys. El departament de protecció de menors al·legava que l’educació era obligatòria fins

El viatge de Laura Dekker va durar 366 dies i va concloure després d’atracar el veler Guppy de 11,5 metres Simpson Bay, illa de Sant Martí el dia 21 de gener de 2012.

70

71

Cultura emprenedora El desenvolupament de l’activitat 4 fomenta la dimensió productiva de l’alumnat i en posa de manifest la capacitat creadora i d’innovació.

Aplica SUGGERIMENTS METODOLÒGICS Actualment les estratègies que permeten a l’alumnat autoavaluar-se són imprescindibles per a desenvolupar la clau de l’Avaluació. D’esta manera l’alumnat reflexione sobre la forma en què n’adquirix l’aprenentatge.

Per tant, suggerim una sèrie d’activitats sobre les quals es puga analitzar quins aprenentatges té adquirits relatius al coneixement del contingut concret, en relació amb els proposats en la unitat.

SOLUCIONS Comprende, piensa, investiga...

1 a) Serralada del Zagros i serralada de l’Himàlaia: Àsia. b) Els Alps, els Apenins, els Carpats i el Caucas: Europa. c) Escut canadenc i serralada dels Apalatxes: Amèrica. d) Massís d’Ahaggar, Tibesti i Marra: l’Àfrica. e) Serralada dels Andes i Aconcagua: Amèrica. f) Muntanyes d’Ellsworth: Antàrtida. g) Muntanyes MacDonnell i Gran Serralada Divisòria: Oceania.

2

C

D

A

M

V

F

E

W

A

I

C

L

I

J

Y

A

S

D

A

Z

C

N

R

M

P

E

R

O

T

S

E

Ç

I

O

I

K

O

J

D

M

A

W

B

E

R

I

N

G

Q

Y

V

U

I

J

L

A

L

A

B

R

A

D

O

R

A

R

T

K

N

Y

F

O

U

A

D

T

X

A

D

J

Q

L

S

O

M

A

Z

A

Z

N

B

E

P

A

L

J

T

A

S

M

A

N

I

A

3 Els rius a localitzar són Amazones, Nil, Iang-Tsé, Huang He o Riu Groc, Obi, Congo, Amur, Lena, Mackenzie, Mekong, Volga, Murray, Orinoco, Rin, Sena i Po. Entre les penínsules està la de Kamtxatka, Escandinava, Aràbiga, Baixa Califòrnia, Somàlia, Ibèrica, Balcànica, Labrador, l’Hindustan i Indoxina.

1 Relaciona aquests elements del relleu amb el continent o subcontinent corresponent:

cinc mars i cinc llacs del món. Troba’ls i escriure-los en el quadern.

a) Serralada del Zagros i serralada de l’Himàlaia.

C

b) Els Alps, els Apenins, els Carpats i el Caucas.

A

I

C

L

I

J

Y

A

c) Escut canadenc i serralada dels Apalatxes.

S

D

A

Z

C

N

R

M

R

O

T

K

O

P

d) Serralada dels Andes i Aconcagua. e) Massís d’Ahaggar, Tibesti i Marra. f) Muntanyes d’Ellsworth. g) Muntanyes MacDonnell i Gran Serralada Divisòria

REFLEXIONA I VALORA Per finalitzar, hem estudiat els continents del nostre planeta. Reflexiona de manera individual i compartix en grup la valoració sobre les activitats implicades.

Per a això, descarrega en anayaeducacion.es la rúbrica corresponent.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Realitza l’autoavaluació anayaeducacion.es

competencial

inclosa

en

D

E

A

V

F

S

W

Ç

Època: 1831-1904 Lloc de naixement: Regne Unit

E

V

U

I

J

L

B

R

A

D

O

R

T

K

N

Y

F

O

U

A

D

T

I

N

G A

X

A

D

J

Q

L

S

H

A

Z

A

Z

N

B

E

P

A

L

J

T

A

S

M

A

N

I

A

O

Dades bàsiques

M

B

Y A

R

AHIR Isabella Bird

E

O W

R

PROTAGONISTES Nom: Isabella Bird

D

I

L A

J

E

A Q

I

M

3 Localitza els rius i les penínsules de la Terra que apareixen en el mapa. Per a això, has d’escriure en el quadern cada nombre i lletra en el lloc corresponent del mapa.

Ocupació: viatgera, exploradora, escriptora, naturalista i geògrafa

Està a punt d’acabar l’any 1892 i encara no em crec que m’hagen triat membre de la Reial Societat Geogràfica de Londres. No és que no tinga vàlua per a formar part d’aquest selecte club. He estat a les illes Sandwich del Pacífic, he recorregut les muntanyes Rocalloses, vaig estar al Kurdistan, a l’Himàlaia

HUI Laura Dekker Dades bàsiques

Cercle Polar Àrtic

Nom: Laura Dekker Any de naixement: 1995 Lloc de residència: Holanda Ocupació: viatgera

Tròpic de Càncer

1 Amazones a Pen. Escandinava 2 Nil b Pen. Ibèrica 3 Iang-Tsé c Pen. Balcànica 4 Mississipí d Pen. Aràbiga 5 Huang He o Riu Groc e Pen. de l’Hindustan 6 Obi f Pen. d’Indoxina 7 Congo g Pen. de Kamtxatka 8 Amur h Pen. del Labrador 9 Lena i Pen. de Baixa Califòrnia 10 Mackenzie j Pen. de Somàlia 11 Mekong 12 Volga 13 Murray 14 Orinoco 15 Rin 0

70

1500

3000

4500 km

Equador

Tròpic de Capricorn

Cercle Polar Antàrtic

Laura Dekker es va convertir en la persona més jove a fer la volta al món en solitari amb només 16 anys.

Va llegir amb només 8 anys el llibre de memòries de Tania Aebi, on contava la seua volta al món en un veler amb 18 anys. Es va convertir en l’heroïna de Laura i va pensar que ella també seria capaç de realitzar una gesta similar.

Vivia a Holanda i va haver d’eludir diferents problemes amb les autoritats del país per voler iniciar el viatge ja amb 13 anys. El departament de protecció de menors al·legava que l’educació era obligatòria fins

i en altres zones d’Àsia, com l’Índia i Pèrsia. Em sorprén el nomenament perquè no hi ha cap dona que forme part d’aquesta institució i, a vegades, llig alguns articles contraris al fet que les dones viatgem de manera autònoma.

Aquestes aventures són una de les meues raons per a viure. La meua salut és delicada, tinc un tumor que em provoca terribles migranyes, insomni i depressió, però quan viatge em trobe molt millor.

Potser el meu esperit nòmada procedix de la meua infància. El meu pare era reverend i ens vam traslladar de rectoria en rectoria en moltes ocasions. El meu primer gran viatge va ser a l’illa del Príncep Eduard al Canadà. Des d’aleshores vaig decidir

als 16 anys i que era massa jove per a navegar sola. El cas va arribar fins al Parlament i els pares van arribar a perdre la custòdia. Va haver de passar molts exàmens psicològics per a demostrar la seua fortalesa i maduresa mental i es va comprometre a seguir un sistema d’educació a distància.

Va partir de Gibraltar amb 14 anys, i la primera parada va ser a les illes

escriure articles i diaris amb les meues vivències. Ara estic preparant una nova aventura per Àsia oriental i quan en torne tractaré de publicar els meus descobriments. Formar part de la Reial Societat Geogràfica em dona un motiu més per a seguir avant en les meues exploracions.

QÜESTIONS

2 En aquesta sopa de lletres s’ha amagat el nom de

APLICA

1 Assenyala en quins continents es localitzen els diferents llocs que Isabelle Bird indica en el relat.

Protagonistes SUGGERIMENTS METODOLÒGICS Aquest apartat ens permet conéixer dones del passat i del present que han exercit o exercixen un paper destacat en algun aspecte de la geografia.

2 En quina mar i en quin continent va concloure el viatge Laura Dekker?

3 Busca informació sobre qui va ser la primera dona espanyola que va fer la volta al món amb vaixell.

4 Quina aventura t’agradaria protagonitzar?

Canàries. Va demostrar la seua capacitat innata per a la navegació, la qual cosa potser es deu al fet que va nàixer en un vaixell a Nova Zelanda i al fet que els primers set anys de la seua vida els va passar navegant amb els seus pares.

El viatge de Laura Dekker va durar 366 dies i va concloure després d’atracar el veler Guppy de 11,5 metres Simpson Bay, illa de Sant Martí el dia 21 de gener de 2012.

71

En aquest cas es tracta la figura de la britànica Isabella Bird, la primera dona a ser nomenada membre de la Reial Societat Geogràfica de Londres el 1892 a causa de les seues nombroses expedicions per tot el planeta (muntanyes Rocalloses, l’Himàlaia o el Kurdistan).

També referenciem la jove holandesa Laura Dekker que, amb tan sols 16 anys, es va convertir en la persona més jove a fer la volta al món en solitari.

SOLUCIONS

1 2 3 4

Oceania, Amèrica i Àsia.

Laura Dekker va finalitzar el viatge a l’illa de Sant Martí, mar del Carib (Amèrica).

Resposta oberta.

Resposta oberta.

35

Anotacions

36

Anotacions

37

Anotacions

38

Anotacions

39

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.