Operació món: Coneixement del medi 1º Primària. Proposta didàctica (demo)

mostra

en cia

na

PRIMÀRIA

V

al

1

C.

Coneixement del medi

P R O P O S TA DIDÀCTICA

r

ió c a

O món pe

Índex Les claus d’Operació món ........................................................................................ 4 Materials per a l’etapa .............................................................................................. 6 Projecte digital ......................................................................................................... 8 De la LOMLOE a Operació món ..............................................................................17 • Perfil d’eixida de l’Educació Primària • Sabers bàsics del cicle • Interdisciplinarietat en Operació món • Gamificació d’Operació món • Inclusió en Operació món • Pautes DUA en Operació món Unitat 5 (mostra)...................................................................................................... 32 Recursos de la unitat 5 .............................................................................................51 • Inclusió i atenció a la diversitat ........................................................................... 52 – Fitxa 1 (reforç nivell 1) – Fitxa 2 (reforç nivell 2) – Fitxa 3 (reforç nivell 3) – Fitxa 4 (ampliació) • Avaluació .............................................................................................................. 60 - Avaluació - Avaluació competencial • Destacat de l’àrea 1 ...............................................................................................64 – Pla TIC TAC. Fitxa 3: Busquem informació en Internet • Destacat de l’àrea 2 ..............................................................................................68 – Aprén a utilitzar ScratchJr

Les claus d’OPERACIÓ MÓN

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavorix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a moure’s en les situacions de la realitat quotidiana.

Situacions d’aprenentatge

Per a què servix el que aprenc?

Operació món, el nou projecte d’Anaya per a l’Educació Primària, proposa unes claus pedagògiques que situen l’alumnat en el centre de l’aprenentatge.

Un aprenentatge per a la vida.

Operació món és un projecte:

competencial, compromés, interdisciplinari, inclusiu

Basat en metodologies actives i amb un nou projecte digital:

4

Situacions emmarcades en els ODS, que inviten l’alumnat a dur a terme una reflexió final amb una proposta transformadora.

Activitats competencials Activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Avaluacions competencials Un element clau per a la inclusió i l’èxit escolar, amb un enfocament integrador i flexible. Respon als perfils competencials d’eixida de l’alumnat per a aquesta etapa.

Compromés

Inclusiu

L’alumnat juga un paper actiu en el projecte, que va més enllà de l’àmbit escolar. S’implicarà en propostes que contribuiran a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més sostenible en tots els àmbits.

Un projecte que naix compromés amb el principi d’educació inclusiva i amb la creació de millors condicions d’aprenentatge per a tot l’alumnat. Per a això, oferix recursos per a un ensenyament personalitzat, estructures flexibles i mecanismes de reforç.

.

Objectius de Desenvolupament Sostenible S’acostarà a plans com la diversitat cultural, la cultura de la pau, l’adopció d’estils de vida sostenible, la igualtat...

Objectiu en acció En el context de les situacions d’aprenentatge exposades, s’oferixen propostes que inviten l’alumnat a participar en un pla transformador.

Pautes DUA Basat en el document Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge.

L’essencial El projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Recursos per a la inclusió Oferix opcions múltiples de presentació de la informació, com ara vídeos subtitulats, àudios, resums, esquemes, activitats interactives... que faciliten la personalització.

Interdisciplinari Un model orientat a l’acció en el qual s’integren diferents àrees de coneixement i es potencien habilitats, destreses i actituds personals i col·laboratives, la qual cosa dona com a resultat un aprenentatge contextualitzat.

Projectes interdisciplinaris Operació món proposa projectes interdisciplinaris, una experiència d’aprenentatge integradora en la qual l’alumnat durà a terme una investigació i elaborarà un producte final amb un objectiu transformador.

Metodologies actives Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real.

Aprenentatge cooperatiu Tècniques i estructures cooperatives seqüenciades i progressives.

Desenvolupament del pensament Les estratègies de pensament fomenten la competència d’aprendre a aprendre, contribuïxen que l’alumnat prenga consciència dels seus processos mentals i que actue de forma reflexiva i crítica.

Educació emocional Habilitats que faciliten que l’alumnat identifique i reconega les emocions, regulant-les i gestionant-les.

TIC L’ús de les TIC s’integra com un recurs per a obtindre informació, seleccionar-la i utilitzar-la d’acord amb una finalitat concreta. Afavorix el desenvolupament de competències de planificació, gestió i elaboració de treballs; la comunicació i la col·laboració en xarxa, i la competència digital.

Aprenentatge lúdic La gamificació (ludificació) arriba a l’aula a través d’activitats i de jocs.

Pla lingüístic

Avaluació

Un pla transversal els objectius del qual són: · Millorar l’expressió oral i escrita de l’alumnat. · Estimular l’interés i l’hàbit per la lectura.

Incorpora estratègies que permeten a l’alumnat participar en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant què ha aprés i com ho ha aprés.

5

Materials per a l’etapa Material per a l’alumnat

Material per al professorat

LLIBRES

PROPOSTES DIDÀCTIQUES

Un llibre per curs amb un enfocament competencial per a aprendre aplicant el que s’ha estudiat.

Reproduïxen les pàgines del llibre de l’alumnat per a enriquir-lo amb activitats complementàries, suggeriments didàctics, relació de recursos digitals, solucions, etc.

Primer trimestre

Projecte Digital

iPad

9:45 AM

100%

A més dels recursos i eines descrits en les pàgines del projecte digital, s’inclouen propostes específiques per a l’àrea com a tallers de ciències, propostes Scrath, nombrosos esquemes, etc.

6

Material per a l’aula* 1r

2n

• Kit de llavors • Targetes d’informació • Protagonistes STEAM – Vídeos de científics

© Grupo Anaya, S.A.

© Grupo Anaya, S.A.

Veig veig

12 11 1 10 2 9 3 8 4 7 6 5

tu ho veus?

DnoÞ *+d45i89å »Δ *+d:;Þ »n45i45†

• Contenidors per a la

© Grupo Anaya, S.A.

separació de residus

12 11 1 10 2 9 3 8 4 7 6 5

• Targetes d’informació • Protagonistes STEAM – Baralla de científics

i científiques

– Baralla de científics

i científiques 2

i científiques 1 • Esquelet encunyat • App del cos humà • Murals • Veig veig, tu ho veus?

12 11 1 10 2 9 3 8 4 7 6 5

– Vídeos de científics

12 11 1 10 2 9 3 8 4 7 6 5

E IX ID

A

i científiques

• App del cos humà • Joc: Pensa, dibuixa, actua...

• Sistema solar META

Pensa, dibuixa, actua...

4o PRIMÀRIA

3r

PROTAGONISTES

4t N M

• Microscopi digital

E

i manual de microscòpia • Protagonistes STEAM – Làmines de contes de científiques – Fem una entrevista a una científica • App del cos humà • Mapes • Joc de les edats de la història • Brúixola

S

STEAM

• Microscopi digital

i manual de microscòpia

100%

• Protagonistes STEAM – Fem una entrevista a

LÁMINA 2

Lynn Margulis

una científica

Ximet eumque vendi dolorem consequatiur aut fugitaturem eium re sam que omnienducium repelenis mo beaquam nus doluptatem volupti atatur? Quisciur, eos andi cum ellaborepuda verspel int.

– Làmines de contes de

Ficimo illoratem. Nam

aliquo in nis sus re volorehent lantotatiat aut erio.

Doloritaturi repra nobis reris moditest eraeper oviduntibus.

Mil ipsusdae etur adit, odit estiisi sitae. Ut ea net re, tempe porupta to tatium quas dolorecabo. non et eium andanRo tor aute offic tesequis doluptam nis que vel volo intium solor andit estiam nos rem net essimilitame hicatius repel est, omnis et adi corepudam ea dis aut omnimpedit, cus molorat.

iPad

9:45 AM

científiques

targetes de la Prehistòria i de l’Edat antiga

6é 100%

5é

• App del cos humà • Mapes • Murals expositius i

• Microscopi digital

iPad

9:45 AM

i manual de microscòpia • Protagonistes STEAM – Vídeos de científiques – Targetes de científics i científiques – Murals de científiques • App del cos humà • Mapes • Murals expositius i targetes de l’Edat mitjana i de l’Edat moderna

• Kit de muntatge de

Microscopi digital USB Microscopi digital Microscopio dixital Mikroskopio digitala Digital microscope Ver el vídeo de INSTRUCCIONES DE USO escaneando este código

Esdeveniments històrics i evolució política Época de la guerra de la Independencia

Transformacions econòmiques i socials

SIGLO XIX

Art i cultura

Época de la guerra de la Independencia Época de la guerra de la Independencia

Transformaciones económicas

Transformaciones económicas

Novedades e inventos

Novedades e inventos

Promulgación de la Constitución de 1812.

Novedades e inventos

Abdicaciones de Bayona.

Dos de mayo, de Joaquín Sorolla.

Inventos como la máquina de vapor transformaron la forma de trabajo.

Reinado de Fernando VII

Reinado de Fernando VII

Reinado de Fernando VII

Los hermanos Pathé, pioneros de la industria cinematográfica.

Fachada del museo del Prado.

La niña obrera, obra de Joan Planella (1882).

Reinado de Fernando VII

Transformaciones económicas

Estación de Atocha en Madrid (1892), obra de Alberto de Palacio.

Transformaciones económicas

Grandes figuras y movimientos artísticos y culturales

Mariano José de Larra

Grandes figuras y movimientos artísticos y culturales Tras el pronunciamiento de Riego, Fernando VII juró la Constitución de 1812.

Persecución a las personas con idelología liberal.

Representación del ejército enviado por la Santa Alianza.

Independencia de los países latinoamericanos.

José de Espronceda Inauguración de la línea Barcelona-Mataró (1848), el primer ferrocarril de España.

Reinado de Isabel II ( 1833-1868)

Reinado de Isabel II ( 1833-1868)

Rosalía de Castro

La actividad económica principal seguía siendo la agricultura.

Sexenio Democrático ( 1869-1874)

Reinado de Isabel II ( 1833-1868) Sexenio Democrático ( 1869-1874)

Los fusilamientos del 3 de mayo, obra de Goya.

El Romanticismo, en la literatura española.

Transformaciones económicas Grandes figuras y movimientos artísticos y culturales

Transformaciones económicas

Isabel II niña, por Carlos Luis de Ribera.

Caricatura del exilio de Isabel II, en 1868.

Durante el reinado de Isabel II se consolidó un periodo liberal.

Grandes figuras y movimientos artísticos y culturales

Pío Baroja

En 1870, las Cortes eligieron al nuevo rey, el italiano Amadeo de Saboya.

La Primera República y sus problemas, en la revista satírica La Flaca.

Miguel de Unamuno

La Restauración

La Restauración La Restauración

La Restauración Una familia burguesa: La familia del banquero Flaquer, de Joaquín Espalter.

La Restauración

Ramón María del Valle-Inclán

Obreras textiles de Igualada en huelga, 1881.

Sagasta

Escritores e intelectuales de la Generación del 98.

Mujer con sombrilla, de Claude Monet.

Cánovas

Retrato de Alfonso XII. Caricaturas de los protagonistas de la Restauración.

Caricatura del caciquismo.

Pablo Iglesias, fundador del PSOE, dirigiéndose al pueblo de Madrid.

Pérdida de las últimas colonias españolas, Cuba y Filipinas (1898).

Grupo Anaya, S.A. •8392488 • 8393188 • 8392088

Instruccions d’ús • Instrucións de uso Erabiltzeko jarraibideak • Use instructions

màquines elèctriques • Protagonistes STEAM – Targetes de científics i científiques – Murals de científiques – Vídeos de científiques • App del cos humà • Mapes • Murals expositius i targetes de l’Edat Contemporània (Segle XIX i Segles XX-XXI)

L’edat contemporània a Espanya

Coneixement del medi:

• Ciències de la naturalesa • Ciències socials

* Les imatges són orientatives; els materials poden experimentar algunes modificacions.

7

Projecte digital

Interactiu

Un projecte digital que cobrix tots els continguts del curs i que s’adapta a qualsevol plataforma i dispositiu.

Versàtil Adaptable a diferents enfocaments i necessitats: per als qui complementen el llibre en paper i per a aules plenament digitals.

Conté recursos molt diversos, com ara vídeos, animacions, ludificació, activitats d’autoavaluació, activitats interactives autocorregibles... És molt més que una reproducció del llibre en paper.

Traçable Podràs visualitzar la realització i els resultats de les activitats proposades.

Inclusiu El seu entorn facilita la personalització de l’aprenentatge adaptant les tasques a les necessitats de l’alumnat.

Competencial Elements multimèdia d’alt valor pedagògic dissenyats per a facilitar l’adquisició de les competències digitals.

Com és Edudynamic?

Intuïtiu. Fàcil d’utilitzar per a tu i per al teu alumnat.

DOC

Dirigix-te a la cabanya!!

Llíria et nec essita!!

Descarregable.

Permet treballar sense connexió a Internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

Multidispositiu.

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon intel·ligent...) i a qualsevol grandària i resolució de pantalla.

Sincronitzable.

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què es treballe.

5

Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades als centres escolars.

100%

Universal.

5

Volem éssers vius!

SpqΔ »†’*+oBCchiu45p:;eTUs *+∂’»u45> ÀéTUsÜásÇÉeHI® »v>?i45¤, t89a45n45† Ãs~òΔ ÀéTUs »u45n89å »m89a<=sÑÖc^_o>?t89å *+c^_o>?µ »u45n 89å »p67l89a45n45t:;eHIt89å, *+d89o>?n89å-Δl45Δ ÀeJK¬ *+qrsu:;Þ »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi4 5t89å »Δ »†’Δh89ø *+a89gjkr89a45i45r89¦.

Volem éssers vius!

15

Com ho veus?

Quins éssers vius hi ha a la teua zona?

T’agraden?

Com els tractes?

SpqΔ »†’*+oBCchiu45p:;eTUs *+∂’»u45> ÀéTUsÜásÇÉeHI® »v>?i45¤, t89a45n45† Ãs~òΔ ÀéTUs »u45n89å »m89a<=sÑÖc^_o>?t89å *+c^_o>?µ »u45n89å »p67l89a45n45t:;eHIt89å, *+d89o>?n89å-Δl45Δ ÀeJK¬ *+qrsu:;Þ »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t89å »Δ »†’Δh89ø *+a89gjkr89a45i45r89¦.

9:45 AM

Com ho veus?

La dada

Quins éssers vius hi ha a la teua zona?

T’agraden?

Com els tractes?

Conviure amb animals i plantes millora la nostra vida.

La dada Conviure amb animals i plantes millora la nostra vida.

Per a aquesta unitat...

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

Objectiu en acció

EVWxVWp67l45i89c^_å *+a45m67∫ »u45> ÀeTUsÑÖqrsu:;eHIm89å *+c^_o>?µ ÀeTUs *+chiu45i89d:;eHI> ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s.

Seguix el fil!

8

2

3

Quins éssers vius hi ha?

Quants animals diferents!

4 Així viuen els animals

5 Que curioses que són les plantes!

6 Així es cuida un ésser viu

setanta-nou

EVWxVWp67l45i89c^_å *+a45m67∫ »u45> ÀeTUsÑÖqrsu:;eHIm89å *+c^_o>?µ ÀeTUs *+chiu45i89d:;eHI> ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s.

79

iPad

78 setanta-huit

1 Què és això d’estar viu?

Seguix el fil!

78 setanta-huit

1

2

Què és això d’estar viu?

Quins éssers vius hi ha?

3

Quants a diferen

’*+a45jjku89d8

9a45r:;@!

3 UN

ITA T

I per a l’alumnat?

Què

animals nts!

100%

• Jugar: game room, activitats lúdiques.

•A valuar: autoavaluació, dossier d’aprenentatge... iPad

100%

UNITAT

3

AV

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 1r

Data:

SnoeHIn45y`aa67l89å *+a45m67∫ »r89o>?i89g ÀeJKl<=s *+a45n45i45m89a67l<=s, *+a45m67∫ »vDEeHIr89∂ Δl:;eTUs »p67l89a45n45t:;eTUs »Δ *+a45m67∫ *+gjkr89oBC© ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »i45n:;eHIr45t<=s.

1

Com

pete

ncia

• Herramienta de Inclusión online.

100%

iPad

9:45 AM

Ope ra grad ció mó n pl ual ant i i petè ncie ntegrad eja l’ad quis s ora . El afav ic d seu or dese e les c ió d’ap ix en l omnvol ’alum rend upa re a nat ons m 5¤-»n:;Þ ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s.

2 m de la +a45n45i45mc89a67l<=s »Δ ÀeTUsÑÖchir45i4e 5i45xxyå *+a89qrsu:;eTUs~òt<=s l*a 7b>?u4u Dpqi6o apa nt re’s reali c e »u45> »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† n H DEe v » ta»tu45>q»vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† les »u45> Ir45t:i;eJtKb>?r8a9ta45† u s »m89a45r45| Situ *+c^_a45r45n4o5í45vBCot>?®idiana. it*+uo>?v>?ía45p89ca45®ia c d i ’ on apre Situ ac nen s tatg ODS ions e m e , a te que inv marcad rme es iten en un l’alu prop els mna osta a reflex t a ió fi tran dur n eTUs~ò† ÀéTUsÜásÇÉeHI® sfor ©»§mQbcu45i<:=;s~òtã :;ΔleHI4r5Δ45i89»óp23s89a<»=ts89ÜásÑÖåa45> ΔbBCo*+å >?n4*+a859i89qr©?su:;a l a mad L’*+a45jjku89d89a45r:;@! mb una ora.

Act UNITAT

3

Nom i cognoms: Data:

iv

9:45 AM

62

1

PvweHI® *+å *+a45jjku89d89a45® *+a89qrsu:;eTUs~ò† ÀéTUsÜásÇÉeHI®, Δ¬’Δh89a<=s *+∂’»i89d:;eHIn45t45i67fjki89c^_a45®.

TVWr45i89å »Δ »p45i45n45t89å.

– Éäãs »u45> ÀéTUsÜásÇÉeHI® »v>?i45¤ / »i45n:;eHIr45† – Éäãs *+a45n45i45m89a67¬ / »p67l89a45n45t89å

a

com c Un e pete ions lem ncia ent l’èxi cl ls t es cola au per inte r a la , am grad inc b un or perfi i fl enfo lusió i ls c cam omp exible. l’alu e e mna Res pon nt t pe tencials raa a d ls ’e que sta e ixida d e tapa .

– Éäãs *+a45¤ / Δh:;eHIr67bBCå

iPad

– Éäãs »m89a45r89g`aa45r45i89d89å / Δl67l89a89g`ao23s~òt45|

100%

64

Les claus d’OPERACIÓ MÓN

AC

Per a què servix el que aprenc?

9:45 AM

Un aprenentatge per a la vida.

Operació món és un projecte:

competencial, compromés, interdisciplinari, inclusiu

l

3

Nom i cognoms:

2

EVW> *+qrsu45i45n89å »p89a45r45† *+d:;Þ Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® »†’Δh89a<=s Δfjki45xxya45† »p:;eHI® *+å »i89d:;eHIn45t45i67fjki89c^_a45®-Δl89ø?

EäãsÑÖchir45i45¤-»n:;Þ ÀeJK¬ »n89o>?µ »Δ »p45i45n45t89å-Δl89å ÀeHI> ÀeJK¬ *+d45i67b>?u45i45≈.

UNITAT

3

Céèr:;eHIu<=s *+qrsu:;Þ Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® »m45i<=s~òt:;eHIr45i89ó23s ÀéTUs ÀeJK»m89a45t:;eHIi45≈ *+qrsu:;Þ ÀeJK¬ *+∂’*+a89qrsu:;eTUs~òt89å Δf`ao>?t89ø? Mñóa45r89c^_å.

Spq| ...................

4

Qbcu:;ã »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t:;eHI> ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s *+d:;Þ Δl:;eTUs Δf`ao>?t89o23s »p:;eHI® *+å »v>?i45u45r:;Þ?

EVWn89cPQeHIr89cdel89å.

5

Qbcu:;ã *+chir:;eHIu<=s *+qrsu:;Þ Δf`aa67l45t89å *+å Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® »m45i<=s~òt:;eHIr45i89ó23s »p:;eHI® *+å ÀeTUs~òt89a45® ΔbDE@? EäãsÑÖchir45i45¤ »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå.

– SnoeHIn45y`aa67l89å »u45n89å *+d45i67f|}eHIr:;èHIn89chii89å ÀeHI> Δl89å Δf`ao>?t89oBCgjkr89a67fjki89å.

65

Competencial

Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavorix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a moure’s en les situacions de la realitat quotidiana.

Situacions emmarcades en els ODS, que inviten l’alumnat a dur a terme una reflexió final amb una proposta transformadora.

Activitats competencials

Activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Avaluacions competencials

Un element clau per a la inclusió i l’èxit escolar, amb un enfocament integrador i flexible. Respon als perfils competencials d’eixida de l’alumnat per a aquesta etapa.

Compromés

Inclusiu

L’alumnat juga un paper actiu en el projecte, que va més enllà de l’àmbit escolar. S’implicarà en propostes que contribuiran a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més sostenible en tots els àmbits.

Un projecte que naix compromés amb el principi d’educació inclusiva i amb la creació de millors condicions d’aprenentatge per a tot l’alumnat. Per a això, oferix recursos per a un ensenyament personalitzat, estructures flexibles i mecanismes de reforç.

.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

S’acostarà a plans com la diversitat cultural, la cultura de la pau, l’adopció d’estils de vida sostenible, la igualtat...

Objectiu en acció

En el context de les situacions d’aprenentatge exposades, s’oferixen propostes que inviten l’alumnat a participar en un pla transformador.

iPad

Així viuen els animals

Que curioses que són les plantes!

Així es cuida un ésser viu

Pautes DUA

Basat en el document Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge.

L’essencial

El projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Recursos per a la inclusió

Oferix opcions múltiples de presentació de la informació, com ara vídeos subtitulats, àudios, resums, esquemes, activitats interactives... que faciliten la personalització.

Interdisciplinari

Un model orientat a l’acció en el qual s’integren diferents àrees de coneixement i es potencien habilitats, destreses i actituds personals i col·laboratives, la qual cosa dona com a resultat un aprenentatge contextualitzat.

Projectes interdisciplinaris

4

AC

Nñóø ..................

Operació món proposa projectes interdisciplinaris, una experiència d’aprenentatge integradora en la qual l’alumnat durà a terme una investigació i elaborarà un producte final amb un objectiu transformador.

Basat en metodologies actives i amb un nou projecte digital:

Ciències de la naturalesa 1r

•A tención a la diversitat: Fitxas de reforç multinivell i ampliación.

– HíìΔ Δh89å »u45n89å »p89a45r45† *+d:;Þ Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® *+qrsu:;Þ »n89ø ÀeTUs »vDEeHI¤ »Δ *+qrsu:;Þ »n89ø ÀeTUs »r:;eHIp45r:;eTUsÇÉeHIn45t89å ÀeHI> *+a89qrsu:;eTUs~ò† *+d45i67b>?u45i45≈.

C\]o>?µ Ãs’*+a45n89o>?m:;eHIn89å »Δ *+c^_o>?µ ÀéTUs? AVWn89o>?m:;eHIn89å »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå.

Situacions d’aprenentatge

Operació món, el nou projecte d’Anaya per a l’Educació Primària, proposa unes claus pedagògiques que situen l’alumnat en el centre de l’aprenentatge.

• L’essencial

3

Céèr:;eHIu<=s *+ »m89a45t:;eHI qrsu:;Þ Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® i45≈ *+qrsu: C o m »m45i<=s~ ;Þ ÀeJK¬ *+ p r o m òt:;eHIr45i89ó23s Spq| .... ....... ∂’*+a89qrsu:;eTUs~òét89så ÀéTUs ÀeJK....... Δf`ao>?t89ø?

Nñóø ...

Mñóa45r8 . .......Avaluació .......

– SnoeHIn4 .

5y`aa67l89å »u Des 45n89åOb*je envo +d45ci67tf|iu lupa }eHIsr:;dèH e men In89chi 4 i89 t So sten å ÀeHI> Qbcu:;ã »n ible Δl89å Δf`ao>?t89 :;eNOcPQeTUsÜás~ oBCgjkr òi45t:;eHI> À *+d:;Þ Δl:;eTU eJKl<=s ÀéTUsÜás s Δf`ao>?t89o23 ÇÉeHIr<=s s »p:O;eHbI®jecti EVWn89cPQeHIr u *+å »ve>?ni45uacc 89cdel89å.

45r:;ióÞ?

5 Qbcu:;ã *+ L’e Programació, Proposta chir:;eHIu<=s *+qrsu:;Þ Δf` didàctica i documentació »p:;eHI® *+å aa67l45t89del ÀeTUs~òt89a45® å *+åprojecte Δ¬’À ΔbDE@? E äãsÑÖchir45i45¤ éTUsÜásÇÉeHI® »m45i<=s~òt: ;eHIr45i89ó23s »Δ *+d45i67b>?u 45i45xxyå. Rec urso

Ciències de la naturalesa 1r

it com Acti pete ats vita t ncia s per que ls al cisio dia a d prepare ia e ns. n la n l’alum pres n a de at deAva lu

6

– HíìΔ Δ h89å »u45n *+qrsu:;Þ »n 89å »p89a45r45† *+d:;Þ Δ¬’ 89ø ÀeTUs » v »r:;eHIp45r:; eTUsÇÉeHIn45t89å DEeHI¤ »Δ *+qrsu:;Þ »n C\]o>?µ À e H I > * + a 8 9qrsu Ãs’ AVWn89o>?m *+a45n89o>?m:;eHIn89å :;eTUs~ò† *+d »Δ *+c^_o>?µ :;eHIn89å » Δ *+ À Inclusió i atenció d45i67b>?u45i45 x x y å . a la diversitat

• Aprendre: presentacions, resums.

De 3r a 6é, un format especialment dissenyat per a l’entorn digital educatiu, que utilitza tot el potencial tecnològic i és compatible amb qualsevol dispositiu.

S’han realitzat edicions específiques de tots els continguts teòrics i pràctics del llibre de text per a obtindre una versió interactiva i dinàmica que inclou tot el contingut curricular del nivell, juntament amb una gran diversitat de recursos multimèdia, vídeos, ludificació...

5

EVW> *+qrsu 45i4 t’oferix?

EäãsÑÖchir45i45 5n89å »p89a45r45† *+d ¤-»n:;Þ : ÀeJK¬ »n89o>? ;Þ Δ¬’ÀéTU µ »Δ »p Recursos 45i4

• Exercitar: activitats interactives.

9:45 AM

Per al treball a l’aula i de manera individual a casa, el llibre actiu es pot utilitzar com a complement digital del llibre imprés o com a eina autònoma d’aprenentatge.

4

ms:

Metodologies actives (tècniques i estratègies) i recursos per a:

sΔh89a<= s *+∂’»i89d Ó :;eHIn45t45i67fjki89c^_a45®.

3

i cog no

2

Per a 1r i 2n, un llibre actiu que combina la versió digitalitzada del llibre de l’alumnat amb els recursos desenvolupats per a la reproducció multimèdia i interactiva de tots els continguts del curs, ludificació, àudios, vídeos...

15

Nom

Metodologies actives

Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real.

Aprenentatge cooperatiu

Tècniques i estructures cooperatives seqüenciades i progressives.

Desenvolupament del pensament

Les estratègies de pensament fomenten la competència d’aprendre a aprendre, contribuïxen que l’alumnat prenga consciència dels seus processos mentals i que actue de forma reflexiva i crítica.

Educació emocional

Habilitats que faciliten que l’alumnat identifique i reconega les emocions, regulant-les i gestionant-les.

TIC

L’ús de les TIC s’integra com un recurs per a obtindre informació, seleccionar-la i utilitzar-la d’acord amb una finalitat concreta. Afavorix el desenvolupament de competències de planificació, gestió i elaboració de treballs; la comunicació i la col·laboració en xarxa, i la competència digital.

L’alu mna t proj ecte juga un , qu pap bit e ev er scol ar. S a més e actiu en tes ’imp nllà que el d l co icar el se à en e l’àmu en ntribuir p a t r ral i na orn U tran oposfa n sfor més atural e miliar, s a m o a n sost cial, r ben enib c efic ia . l i d’u ultu• Avaluació inicial.e en to n món ts e o ns l • Avaluació de cada unitat. s àmbit nat. s. a u • Avaluació competencial. n S’ac o e s stru t •c Avaluació final. a r à c ultu a pla de r ral, l ns c efo d’autoavaluació i de a cu d’avaluació, c•ió Instruments o m ltura d’es la di tils coavaluació. ver de la igua de p ltat. au, l sitat v ida avaluar .. ’ad • Instruments per la pràctica docent. sost enib opl e Bas , la • Gimnàs de competències at el D en e isse En e ny lc nen tatg nent ontext d e. atge e les sit expo post es sade uacions s, s’o d’ap par e que inv re it fe n un en l’ alum rixen p pla t El p rorans nat a ro form part tatg jecte id ador icies . e es adq uirir senci el p ajud erfi ant el p ritm rofe e i la • Les claus d’Operació món s prof met und odo • Proposta didàctica i logi des es en c ada activ • Programacions cas.

Aprenentatge lúdic

La gamificació (ludificació) arriba a l’aula a través d’activitats i de jocs.

Pla lingüístic

Avaluació

Un pla transversal els objectius del qual són: · Millorar l’expressió oral i escrita de l’alumnat. · Estimular l’interés i l’hàbit per la lectura.

Incorpora estratègies que permeten a l’alumnat participar en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant què ha aprés i com ho ha aprés.

Inte 5

rd i s

cipl

Un mod el o qua rie l s’in tegr ntat a con en l’a e

inar

i

Ofer s pe ix ral tació opcion s mú de l ltiple deo a in s su f btitu ormaci que ó, la9 mes , act ts, àudio facil ivita iten ts in s, la pe te

Recursos

Recursos relacionats amb les claus del projecte Amb la informació que l’alumnat necessita manejar per a posar en pràctica les claus i les metodologies actives d’Operació món.

• Infografies del Pla lingüístic i del Pla TIC-TAC.

100%

Recursos digitals ordenats tant per unitats com pels propòsits educatius més destacables

9:45 AM

Per a aprendre • Vídeos • Presentacions

iPad

• Àudios

10

100%

Organitzador visual

Alimentar-se bé

9:45 AM

Visitar el pediatre Per a tindre una vida saludable cal...

Dormir i descansar

Arreglar-se

Per a estudiar i exercitar • Resums • Esquemes • Activitats interactives

Fer exercici

100%

iPad

Evitar malalties i accidents

9:45 AM

Per a jugar • Activitats lúdiques.

• Repassos trimestrals lúdics.

• Game room: Ultimate travellers.

100%

iPad

I per a continuar jugant, disposes de recursos lúdics en el material d’aula.

9:45 AM

Per a avaluar •A ctivitats i proves interactives amb traçabilitat que faciliten el seguiment del progrés de l’alumnat per part del professorat.

iPad

• I aplicacions recomanades, que complementen el Pla TIC-TAC proposat en el projecte.

11

Inclusión y atención a la diversidad

L’essencial Recull els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

L’essencial visual, fitxes que sintetitzen els aprenentatges essencials utilitzant esquemes i dibuixos.

iPad

9:45 AM

100%

9 Lé sa ctoescan oml oeguiaa!

Vocabulari

Invents Objectes Llapis

Màquines Electricitat Combustible electrodomèstics vehicle Avió Llavadora

Força eines Tisores

Roba

Bici Batedora

Cotxe

Plastilina

Carretó

Llum

Rajola Màquines electròniques

Telèfon mòbil

Tauleta

Portàtil

Ordinador de sobretaula

Passos en un projecte

2. Dissenyar 1. Pensar

4. Comprovar 3. Realitzar

1. Pensar

5. Presentar

dèsset 17

Pautes DUA Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA).

iPad 9:45 AM 100%

12

Fitxes d’atenció a la diversitat iPad

UNITAT

3

• Trobar materials de suport.

• Oferir una atenció individualitzada.

9:45 AM

Nom i cognoms: Data:

100% Ciències de la naturalesa 1r

FITXA

Permeten:

1

Éssers vius i éssers inerts

EVWn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s.

1

•A daptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge.

• Seleccionar i aplicar diverses estratègies metodològiques.

Els animals i els seus tipus

UNITAT

3

9:45 AM

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 1r

Dpqi89gjku:;eTUs ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s *+d:;Þ *+d89o23s *+a45n45i45m89a67l<=s »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå’Δl<=s.

2

100% FITXA

iPad

2

Què és un ésser viu?

1

2

Dpqi67b>?u45i45xxyå: »u45> *+a45n45i45m89a67¬

»u45n89å »p67l89a45n45t89å

»u45> ÀéTUsÜásÇÉeHI® »i45n:;eHIr45†

© 3 Mñóa45r89c^_å *+a45i45xVW|: V »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s; I »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s.

C\]o>?m:;eHIn89ç^_å »p:;eHI®... C\]o>?m45p67l:;eHIt89å ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s *+∂’*+a89qrsu:;eTUs~òt<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s.

54

*+g

»®

*+©

*+g *+©

»π

Els animals i els seus tipus

© 3 RvweJKl89a89chii89o>?n89å.

© PvweHIi45xxyo23s © AVWm67fjki67b>?i<=s © RvwèHIp45t45i67l<=s 9:45 AM a 1r

© Mñóa45m45í67f|}eHIr<=s

iPad UNITAT

3

56

nom Nom i cog

Ciències

s:

FITXA

100%

© AVWu<=s

urales de la nat

3

Dat a:

r viu? un ésse Què és

1

å Δfjkr89a<=sÇÉÞ.

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å Δl89

Ãs’

>?i45u<=s, »> Etul<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v

*+å »®

iPad

3

1

No m i cog nom Da ta:

IVWn45vDEeTUs~òt45i89g`aå,

s:

ÀeHIn89d:;eHIv>?i45n89å

»Δ ÀeTUs »µ »t:;eHIn:;eHI> *+hc ir45i:;eTUs

9:45 AM Ciències

»Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå.

100%

de la na turale

sa 1r

Upq> »r:;èHIp45t45i67¬, *+c^_a45r45n45í45vBCo>?® »Δ *+o>?v>?í45p89a45®, *+c^_o *+∂’ÀeTUsÑÖc^_a45t:;eTUs @AbDEeHIr45† »Δ ÃsÇÉeHIn<=sÇÉÞ »p 89o>?t:;eTUs.

4

FITXA

UNITA T

us tipus i els se

5r:;eNOchit89å.

*+c^_a<=sÇÉeJKl67l89å *+c^_o>?r4 n89o>?m<=s ÀeHI> Δl89å EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJKl<=s » »p:;eHIi45≈

als Els anim

2

»Δ *+chir:;eHIi45xvweHI>, ÑÖå *+a67¬ *+qrsu:;Þ »p89a<=sÜás .

ÀeTUsÑÖchiu45r89ç^_ƒ

*+a45r89a45n45y`aå

© VvweHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s

*+a45m67fjki67b>?Δ »r:;èHIp45t45i67¬

®Upq> »m89a45m45 í67|f }eHI®, *+o>?m45n45 í45vBCo>?® »Δ »v>?i45v>?í45p89a45® *+qrs u:;Þ *+a45m67∫ Δl:;eTUs Ãs *+^c _a45m45i45n89å »n89o>?m:;Té Us ÇÉeHIu:;eTUs »p89o>?t:;eT Us »p89o23s~òt:;eHIr45i89o> ?r<=s.

2

60

Upq> »i45n45vDEeHIr45 t:;eJKb>?r8 »p89o>?t:;eTUs, *+c^_a45 9a45†, *+a45m67∫ Δh45u45i45† r45n45í4 »Δ »vDEeHIr45i45n89ó23s. 5vBCo>?®, *+o>?v>?í45p89a45®

*+gjkr45i45p89a45¤

*+a45¤

t<=s

© IVWn45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45

»p89o@Al45π »t89a45u45r89ƒ *+oBCc^_å

IVWn45vDEeTUs~òt45i89g`aå

»Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ » vDEeHIr45t89a89d:;eHI® (V) *+ø Δf`aa67l<=sÑÖ Txyo>?t:;eTUs Δl:;eTUs * (F) +a45u<=s »vBCo@Al:;eHI> .. ............

Txyo>?t:;eTUs Δl:;eTUs * ............ +a45u<=s »t:;eHIn:;eHI> ............ » p 67l 8 9 o > ?m :;eTUs ........

LvweTUs *+a45u<=s ÃsÑÖó ............ >?> *+o>?v>?í45p89a45r ......... :;eTUs ........

Txyo>?t<=s ÀeJKl<=s »r:; .. ............ èHIp45t45i67l<=s »t:;eHIn:;eHI ............ > ÀeTUsÑÖc^_a45t:;eTUs ..

Txyo>?t<=s ÀeJKl<=s »r:; ............ èHIp45t45i67l<=s »t:;eHIn:;eHI ............ > »p89o>?t:;eTUs .. ....

Txyo>?t<=s ÀeJKl<=s »m ............

89a45m45í67f|}eHIr<=s »m ............

89a45m:;eHI> .... ....

Txyo>?t<=s ÀeJKl<=s »m ............

89a45m45í67f|}eHIr<=s »t:; ............ eHIn:;eHI> »p:;èJK¬ .. .. ............ ............ ..

»p89a45p89a67l67l89o>?n89å

»m89a45® ÀeTUs~òt45r:;eJKl89å *+d:;Þ 58

13

Avaluació

Proves d’avaluació predissenyades Per a avaluar els coneixements previs i el progrés en el curs: • Una avaluació inicial • Una avaluació final

Per a cada unitat: • Una avaluació de continguts • Una avaluació competencial

Per a cada trimestre: • Una prova competencial per a avaluar el progrés en l’adquisició del perfil d’eixida.

iPad

1 1

9:45 AM

Nom i cognoms: Data:

100% Ciències de la naturalesa 1r

AI

PVWi45n45t89å ÀeJKl<=s *+qrsu89a89d45r:;eTUs *+a45i45xVW|.

1. Rxyo>?i89g; 2. VvweHIr89∂; 3. Gpqr89oBC©; 4. BLMl89a45¤; 5. Txya45r89o>?n45j`aå.

1

2

3

4

5

2

Dpqi67b>?u45i45xxyå »u45n89å *+c^_a45r89å *+c^_o>?n45t:;eHIn45t89å »Δ »u45n89å *+a67l45t45r89å *+d:;Þ »t45r45i<=s~òt89å.

3

Dpqi67b>?u45i45xxyå. »u45> *+g`aa45†

iPad

»u45n89å »p:;eHIr89å

»u45> *+a45r67b>?r:;Þ

9:45 AM

12 6

100%

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 1r

1

Escriu els noms de les parts del cos que s’assenyalen.

2

Quin sentit utilitzem més quan llegim? Respon.

3

Pinta què cal fer per a tindre bona salut.

AF

6

Beure aigua, fer cinc menjades diàries i prendre aliments variats.

Dormir menys de 10 hores.

Saber com ens sentim i expressar-ho.

Llavar-se les dents abans de menjar i les mans només després de menjar.

Usar proteccions quan fem exercici físic, fem servir màquines...

54

14

Complir les normes de seguretat de les màquines per a evitar accidents.

iPad

Nom i cognoms:

UNITAT

3

1

Data:

9:45 AM

100% Ciències de la naturalesa 1r

AV

SnoeHIn45y`aa67l89å *+a45m67∫ »r89o>?i89g ÀeJKl<=s *+a45n45i45m89a67l<=s, *+a45m67∫ »vDEeHIr89∂ Δl:;eTUs »p67l89a45n45t:;eTUs »Δ *+a45m67∫ *+gjkr89oBC© ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »i45n:;eHIr45t<=s.

iPad

UNITAT

3

9:45 AM

Nom i cognoms: Data:

100% Ciències de la naturalesa 1r

AC

©§Qbcu:;ã Δl45Δ »p89a<=sÜásÑÖå *+å *+a89qrsu:;eTUs~ò† ÀéTUsÜásÇÉeHI® »m45i<=s~òt:;eHIr45i89ó23s »t89a45> ΔbBCo>?n45i89©? L’*+a45jjku89d89a45r:;@!

2

Dpqi67b>?u45i45xxyå *+a89qrsu:;eTUs~òt<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤-»n:;Þ ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s. »u45> »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+c^_a45r45n45í45vBCo>?®

»u45> »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+o>?v>?í45p89a45®

»u45> »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† »m89a45r45| 1

PvweHI® *+å *+a45jjku89d89a45® *+a89qrsu:;eTUs~ò† ÀéTUsÜásÇÉeHI®, Δ¬’Δh89a<=s *+∂’»i89d:;eHIn45t45i67fjki89c^_a45®.

TVWr45i89å »Δ »p45i45n45t89å.

– Éäãs »u45> ÀéTUsÜásÇÉeHI® »v>?i45¤ – Éäãs *+a45n45i45m89a67¬ /

– Éäãs *+a45¤ 62

/ »i45n:;eHIr45† »p67l89a45n45t89å

/ Δh:;eHIr67bBCå

– Éäãs »m89a45r89g`aa45r45i89d89å / Δl67l89a89g`ao23s~òt45|

64

I a més...

•F ons d’instruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació. Amb una base molt àmplia de rúbriques, dianes i altres instruments dissenyats per especialistes a fi de proporcionar al professorat un conjunt d’eines amb les quals podrà dur a terme l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació.

• Instruments per a avaluar la pràctica docent.

15

Programació, Proposta didàctica i documentació del projecte

Les claus d’Operació món • I nclou una documentació molt àmplia sobre les claus i les metodologies actives desenvolupades en el projecte.

Proposta didàctica • Recopila la versió en pdf de les propostes didàctiques.

Programacions.

Amb la versió en Word i en pdf de: • La Programació didàctica • La programació por unitats • Els registres d’avaluació

iPad

9:45 AM

100%

5 Volem éssers vius!

ESPECÍFIQUES *COMPETÈNCIES DE L’ÀREA

*

1. Utilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.3., A.1.4. i A.1.6.

2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.2., A.2.3., A.2.4. i A.2.6.

2. Utilitzar el pensament científic.

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

1. Utilitzar dispositius i recursos digitals.

2. Utilitzar el pensament científic.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1., A.1.3. i A.1.4.

2. La vida al nostre planeta: A.2.3.

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

1. Utilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1., A.1.2.,A.1.3. i A.1.4.

2. La vida al nostre planeta: A.2.3. i A.2.4

1. Utilitzar dispositius i recursos digitals.

2. Utilitzar el pensament científic.

3. Resoldre problemes utilitzant el pensament computacional.

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

1. Utilitzar dispositius i recursos digitals.

2. Utilitzar el pensament científic.

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

2. Utilitzar el pensament científic.

4. Actituds de respecte del patrimoni natural.

1. Utilitzar dispositius i recursos digitals.

2. Utilitzar el pensament científic.

*

Animació inicial. Volem éssers vius!

Pla TIC TAC: Fitxa 1 Aula Targetes d’informació Kit de llavors Protagonistes STEAM: Dian Fossey

5

Claus

Volem éssers vius!

Teniu a la vostra disposició «Les claus d’Operació Món» en anayaeducacion.es

Pla lingüístic 15

SpqΔ »†’*+oBCchiu45p:;eTUs *+∂’»u45> ÀéTUsÜásÇÉeHI® »v>?i45¤, t89a45n45† Ãs~òΔ ÀéTUs »u45n89å »m89a<=sÑÖc^_o>?t89å *+c^_o>?µ »u45n89å »p67l89a45n45t:;eHIt89å, *+d89o>?n89å-Δl45Δ ÀeJK¬ *+qrsu:;Þ »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t89å »Δ »†’Δh89ø *+a89gjkr89a45i45r89¦.

Destresa lingüística: escoltar Es pot aprofitar el text inicial, el primer que es presenta pel fet de tractar-se del segon trimestre, un moment en què l’alumnat està més familiaritzat amb la lectura i l’escriptura, per a fer una lectura en veu alta que implique l’escolta activa i la reflexió sobre el missatge transmés.

Desenvolupament del pensament La imatge Per a treballar amb les imatges inicials.

Com ho veus?

Activitats complementàries

Quins éssers vius hi ha a la teua zona?

T’agraden?

Com els tractes?

Per a motivar l’aprenentatge • Treballar amb la imatge inicial, tant amb la fotografia de fons com amb les diferents il·lustracions: observar, analitzar, interpretar... Per a això, es poden proposar activitats de caràcter lúdic, com un joc d’endevinalles visual del tipus «Veig, veig», una activitat del tipus «Troba...» (la formiga, la libèl·lula, la papallona, la granota, la flor...), etc. També es poden formular preguntes com: són les formigues animals o són només bestioles? A més de les plantes i dels animals, falta algun tipus d’ésser viu? Hi ha éssers vius tan minúsculs que no es veuen a simple vista?

9:45 AM

La dada Conviure amb animals i plantes millora la nostra vida.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció EVWxVWp67l45i89c^_å *+a45m67∫ »u45> ÀeTUsÑÖqrsu:;eHIm89å *+c^_o>?µ ÀeTUs *+chiu45i89d:;eHI> ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s.

Seguix el fil!

1 Què és això d’estar viu?

2

3

Quins éssers vius hi ha?

Quants animals diferents!

4

5

Així viuen els animals

Que curioses que són les plantes!

6 Així es cuida un ésser viu

78 setanta-huit

iPad

79

Situació d’aprenentatge

ODS

Imatge inicial

Com ho veus?

La dada

Objectiu en acció

Seguix el fil!

Intenta motivar l’alumnat a investigar sobre els animals i les plantes, per tal de conéixer-ne les característiques principals, les diferències entre animals i plantes, etc.

Objectiu 3. Salut i benestar: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les edats.

El conjunt d’imatges (fotografia i il·lustracions) pretén mostrar escenes pròximes a l’entorn més pròxim a l’alumnat des d’una perspectiva amena, divertida i artística.

Les preguntes plantejades pretenen fixar la mirada en els éssers vius que formen part de l’entorn més pròxim i promoure la reflexió sobre el que aporten i sobre l’actitud que hem d’adoptar.

La dada posa de manifest la importància que tenen els animals i les plantes per a les persones, ja que milloren la nostra vida.

Es presenta l’Objectiu en acció (explicar com es cuiden els éssers vius) amb la intenció de reflexionar sobre l’aprenentatge, i que acabarà, al final de la unitat, amb un esquema, en forma de roda lògica, en el qual es relacionen les explicacions.

Es presenten els apartats en què s’estructura la unitat: definició d’ésser viu, tipus d’éssers vius, els animals, les plantes, les cures dels éssers vius…

Des de l’Objectiu en acció arranca el fil al qual s’enllacen els continguts (sabers i competències) que es tractaran en la unitat.

16

setanta-nou

36

Introducció a l’estudi de les funcions vitals

Tipus d’éssers vius: animals, plantes, etc.

Quants animals diferents!

Principals grups d’animals

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.4.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.3., A.1.4. i A.1.6.

2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.2., A.2.3., A.2.4. i A.2.6.

Així viuen els animals Funcions vitals en els animals

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.3.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.3., A.1.4. i A.1.6.

2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.2., A.2.3., A.2.4. i A.2.6.

Que curioses que són les plantes!

Característiques de les plantes

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.3., A.1.4. i A.1.6.

2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.3., A.2.4. i A.2.6.

Així es cuida un ésser viu!

Hàbits de cura i de respecte cap als éssers vius

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

37

Presentació. Com Galeria. Distingix Document. Una p Activitats interac Fitxes de reforç m els éssers vius?

Presentació. Apr Vídeo. Com obse Activitats interac

Vídeo: Ordenem Galeria. Quins és Cançons per a en Presentacions. «L Document. Taller Activitats interac

Presentació. Con Animació. T’ho e Els animals reacc Vídeos sobre ani Activitats interac Fitxes de reforç m animals Fitxa d’ampliació

Galeria. Quins és Infografia. Les pl Audiovisuals (víd Activitats interac Fitxes de reforç m

Vídeo: Vull una m Galeria. Com viue Activitats interac

Necessitats bàsiques dels animals i de les plantes

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.3., A.1.4. i A.1.6.

2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.2., A.2.3., A.2.4. i A.2.6.

Dossier d’aprenentatge Què he aprés?

Què he aprés en la situació d’aprenentatge?

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.4.

Com ho he aprés?

Basat en Reial Decret del MEYFP · Vegeu el desenvolupament complet de competències i de sabers bàsics en les pàgines 21, 22 i 23 d’aquesta Proposta didàctica.

CLAUS LES

100%

34

Diferències entre éssers inerts i éssers vius

Quins éssers vius hi ha?

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

5. Reconéixer característiques del medi natural.

Recursos digitals

Què és això d’estar viu?

1. Utilitzar dispositius i recursos digitals.

Animació inicial.

Pla TIC-TAC: Fitx

ODS 15: Vida d’ecosistemes

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1., A.1.3. i A.1.4.

2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

2. Utilitzar el pensament científic.

Pàgina inicial Situació d’aprenentatge: Com ho veus, La dada i Objectiu en acció (explicar com es cuiden els éssers vius)

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.4.

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

2. Utilitzar el pensament científic.

Recursos

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE

PRO JEC TE DEL

Infografia. Col·lec Vídeo. Compartix Àlbum de fotos d Organitzador vis Activitats interac Game room Avaluació interac Allò essencial Avaluació interac avançada

De la LOMLOE a Operació món

17

De la LOMLOE a OPERACIÓ MÓN Perfil d’eixida de l’educació primària El Perfil d’eixida de l’alumnat en acabar l’ensenyament bàsic identifica i definix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que l’alumnat ha d’haver desenvolupat en finalitzar l’Educació Primària, i introduïx orientacions sobre el nivell d’acompliment esperat al final d’aquesta etapa.

Es vol garantir que tot l’alumnat que supere amb èxit l’ensenyament bàsic i, per tant, assolisca el perfil d’eixida sàpia mobilitzar els aprenentatges adquirits per a respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seua vida: - D esenvolupar una actitud responsable a partir de la presa de consciència de la degradació del medi ambient basada en el coneixement de les causes que la provoquen, l’agreugen o la milloren, des d’una visió sistèmica, tant local com global.

- I dentificar els diferents aspectes relacionats amb el consum responsable, valorant les repercussions que té sobre el bé individual i el comú, jutjant críticament les necessitats i els excessos i exercint un control social davant de la vulneració dels seus drets com a consumidor.

- D esenvolupar hàbits de vida saludable a partir de la comprensió del funcionament de l’organisme i de la reflexió crítica sobre els factors interns i externs que hi incidixen, assumint la responsabilitat personal en la promoció de la salut pública.

- E xercitar la sensibilitat per a detectar situacions d’inequitat i d’exclusió des de la comprensió de les causes complexes, per a desenvolupar sentiments d’empatia i de compassió.

- E ntendre els conflictes com a elements connaturals a la vida en societat que s’han de resoldre de manera pacífica.

- A nalitzar de manera crítica les oportunitats de tot tipus que oferix la societat actual, en particular les de la cultura digital, i aprofitar-les, avaluant-ne els beneficis i els riscos i fent-ne un ús ètic i responsable que contribuïsca a la millora de la qualitat de vida personal i col·lectiva.

- A cceptar la incertesa com una oportunitat per a articular respostes més creatives, aprenent a manejar l’ansietat que pot comportar.

- C ooperar i conviure en societats obertes i canviants, valorant la diversitat personal i cultural com a font de riquesa i interessant-se per altres llengües i cultures.

- S entir-se part d’un projecte col·lectiu, tant en l’àmbit local com en el global, desenvolupant empatia i generositat.

- D esenvolupar les habilitats que li permeten continuar aprenent al llarg de la vida, des de la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament i la valoració crítica dels riscos i dels beneficis d’aquest últim.

Les competències clau que s’han d’adquirir són les següents: a) competència en comunicació lingüística b) competència plurilingüe c) competència matemàtica i competència en ciència i tecnologia d) competència digital e) competència personal, social i d’aprendre a aprendre f) competència ciutadana g) competència emprenedora h) competència en consciència i expressió culturals

18

Quant a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cada una un conjunt de descriptors operatius. Aquests descriptors operatius de les competències clau constituïxen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Aquesta vinculació entre descriptors operatius i competències específiques propicia que de l’avaluació d’aquestes últimes es puga inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides en el perfil d’eixida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Aquests descriptors operatius són els següents:

Competència en comunicació lingüística (CCL) CCL1. Expressa fets, conceptes, pensaments, opinions o sentiments de forma oral, escrita o en llenguatge de signes, amb claredat i adequació a diferents contextos quotidians del seu entorn personal, social i educatiu, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per a intercanviar informació i crear coneixement com per a construir vincles personals.

CCL2. Comprén, interpreta i valora textos orals, en llenguatge de signes, escrits o multimodals senzills dels àmbits personal, social i educatiu, amb acompanyament puntual, per a participar activament en contextos quotidians i per a construir coneixement.

CCL3. Localitza, selecciona i contrasta, amb l’acompanyament adequat, informació senzilla procedent de dues o més fonts, avaluant-ne la fiabilitat i la utilitat en funció dels objectius de lectura, i la integra i la transforma en coneixement per a comunicar-la adoptant un punt de vista creatiu i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual.

CCL4. Llig obres diverses adequades al seu desenvolupament, seleccionant aquelles que millor s’ajusten als seus gustos i interessos; reconeix el patrimoni literari com a font de gaudi i d’aprenentatge individual i col·lectiu; i mobilitza la seua experiència personal i lectora per a construir i compartir la interpretació de les obres i per a crear textos d’intenció literària a partir de models senzills.

CCL5. Posa les seues pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la gestió dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, detectant els usos discriminatoris de la llengua i els abusos de poder a través d’aquesta, per a afavorir un ús no només eficaç, sinó també ètic del llenguatge.

Competència plurilingüe (CP) CP1. Utilitza, almenys, una llengua, a més de la llengua o llengües familiars, per a respondre a necessitats comunicatives senzilles i predictibles, de manera adequada tant al seu desenvolupament i interessos com a situacions i contextos quotidians dels àmbits personal, social i educatiu.

CP2. A partir de les experiències pròpies, reconeix la diversitat de perfils lingüístics i experimenta estratègies que, de manera guiada, li permeten realitzar transferències senzilles entre diferents llengües per a comunicar-se en contextos quotidians i ampliar el seu repertori lingüístic individual.

CP3. Coneix i respecta la diversitat lingüística i cultural present en el seu entorn, reconeixent i comprenent el valor que té com a factor de diàleg, per a millorar la convivència.

Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM) STEM1. Utilitza, de manera guiada, alguns mètodes inductius, deductius i lògics propis del raonament matemàtic en situacions conegudes, i selecciona i fa servir algunes estratègies per a resoldre problemes reflexionant sobre les solucions obtingudes.

STEM2. Utilitza el pensament científic per a entendre i explicar alguns dels fenòmens que tenen lloc al seu voltant, confiant en el coneixement com a motor de desenvolupament, utilitzant

eines i instruments adequats, plantejant-se preguntes i fent experiments senzills de forma guiada.

STEM3. Realitza de forma guiada projectes, dissenyant, fabricant i avaluant diferents prototips o models, adaptant-se davant de la incertesa, per a generar cooperativament un producte creatiu amb un objectiu concret, procurant la participació de tot el grup i resolent pacíficament els conflictes que puguen sorgir.

STEM4. Interpreta i transmet els elements més rellevants d’alguns mètodes i resultats científics, matemàtics i tecnològics de forma clara i veraç, utilitzant la terminologia científica apropiada, en diferents formats (dibuixos, diagrames, gràfics, símbols...) i aprofitant de forma crítica, ètica i responsable la cultura digital per a compartir i construir coneixements nous.

STEM5. Participa en accions fonamentades científicament per a preservar la salut i el medi ambient, aplicant principis d’ètica i de seguretat practicant el consum responsable.

Competència digital (CD) CD1. Realitza recerques guiades en Internet i fa ús d’estratègies senzilles per al tractament digital de la informació (paraules clau, selecció d’informació rellevant, organització de dades...) amb una actitud crítica sobre els continguts obtinguts.

CD2. Crea, integra i reelabora continguts digitals en formats diferents (text, taula, imatge, àudio, vídeo, programa informàtic...) mitjançant l’ús de diferents eines digitals per a expressar idees, sentiments i coneixements, respectant la propietat intel·lectual i els drets d’autor dels continguts que reutilitza.

CD3. Participa en activitats i/o projectes escolars mitjançant l’ús d’eines o plataformes virtuals que li permeten construir coneixement nou, comunicar-se, treballar de manera col·laborativa, compartir dades i continguts en entorns digitals restringits i supervisats de manera segura, amb una actitud oberta i responsable en l’ús.

CD4. Coneix els riscos i adopta, amb l’orientació del docent, mesures preventives en utilitzar les tecnologies digitals per a protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient, i s’inicia en l’adopció d’hàbits d’ús crític, segur, saludable i sostenible d’aquestes.

CD5. S’inicia en el desenvolupament de solucions digitals senzilles i sostenibles (reutilització de materials tecnològics, programació informàtica per blocs, robòtica educativa...) per a resoldre problemes concrets o reptes proposats de manera creativa, i sol· licita ajuda si és necessari.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA) CPSAA1. És conscient de les emocions pròpies, idees i comportaments personals i fa servir estratègies per a gestionar-les en situacions de tensió o de conflicte, adaptant-se als canvis i harmonitzant-los per a assolir els seus objectius.

CPSAA2. Coneix els riscos més rellevants per a la salut i comença a adoptar hàbits saludables per al seu benestar físic i mental.

CPSAA3. Reconeix i respecta les emocions i les experiències dels altres, participa activament en el treball en grup, assumix les responsabilitats individuals assignades i fa servir estratègies cooperatives dirigides a la consecució d’objectius compartits CPSAA4. Reconeix el valor de l’esforç i de la dedicació personal per a la millora del seu aprenentatge i adopta actituds crítiques quan es produïxen processos de reflexió guiats.

CPSAA5. Planifica objectius a curt termini, utilitza estratègies d’aprenentatge autoregulat i participa en processos d’autoavaluació i de coavaluació, reconeixent les seues limitacions i sabent buscar ajuda en el procés de construcció del coneixement

19

Competència ciutadana (CC) CC1. Entén els fets històrics i socials més rellevants relatius a la seua identitat i cultura, reflexiona sobre les normes de convivència i les aplica de manera constructiva, dialogant i inclusiva en qualsevol context.

CC2. Participa en activitats comunitàries, en la presa de decisions i en la resolució dels conflictes de forma dialogada i respectuosa amb els procediments democràtics en el marc de la Unió Europea i la Constitució espanyola, els drets humans i dels xiquets i xiquetes, el valor de la diversitat i l’assoliment de la igualtat de gènere, la cohesió social i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

CC3. Reflexiona i dialoga sobre valors i problemes ètics d’actualitat, comprenent la necessitat de respectar cultures i creences diferents, cuidar l’entorn, rebutjar prejudicis i estereotips, i oposar-se a qualsevol forma de discriminació i de violència.

CC4. Comprén les relacions sistèmiques entre les accions humanes i l’entorn i s’inicia en l’adopció d’hàbits de vida sostenibles, per a contribuir a la conservació de la biodiversitat des d’una perspectiva tant local com global.

Competència emprenedora (CE) CE1. Reconeix necessitats i reptes que cal afrontar i elabora idees originals, usant destreses creatives i prenent consciència de les conseqüències i dels efectes que les idees pogueren generar en l’entorn, per a proposar solucions valuoses que responguen a les necessitats detectades.

CE2. Identifica fortaleses i debilitats pròpies utilitzant estratègies d’autoconeixement, s’inicia en el coneixement d’elements econòmics i financers bàsics, aplicant aquests a situacions i problemes

20

de la vida quotidiana, per a detectar aquells recursos que puguen portar les idees originals i valuoses a l’acció.

CE3. Crea idees i solucions originals, planifica tasques, coopera amb altres persones i en equip, valorant el procés realitzat i el resultat obtingut, per a dur a terme una iniciativa emprenedora, considerant l’experiència com una oportunitat per a aprendre.

Competència en consciència i expressió culturals (CCEC) CCEC1. Reconeix i respecta els aspectes fonamentals del patrimoni cultural i artístic de qualsevol època, comprenent les diferències culturals i la necessitat de respectar-les, en un entorn intercultural.

CCEC2. Reconeix i s’interessa per les especificitats i les intencionalitats de les manifestacions artístiques i culturals més destacades del patrimoni, a través dels seus llenguatges i elements tècnics, en diversos mitjans i suports, en un context en transformació contínua.

CCEC3. Enriquix i construïx la seua identitat, interactuant amb l’entorn i amb la societat, a través de l’expressió cultural i artística creativa, integrant el seu cos i desenvolupant les seues capacitats afectives, amb actitud oberta i inclusiva amb els altres.

CCEC4. Utilitza amb creativitat diferents representacions i expressions artístiques, a través de l’ús de tècniques plàstiques, visuals, audiovisuals, sonores i corporals per a la creació de propostes artístiques i culturals, de forma col·laborativa.

Les claus del Projecte Operació món reforcen significativament els descriptors operatius del perfil d’eixida de l’alumnat d’Educació Primària davant de les competències clau. En el quadre següent podem veure la contribució de les claus d’Operació món a la consecució del perfil d’eixida:

PERFIL D’EIXIDA I CLAUS PEDAGÒGIQUES D’OPERACIÓ MÓN CLAUS PEDAGÒGIQUES

PERFIL D’EIXIDA DE L’ALUMNAT – EDUCACIÓ PRIMÀRIA DESCRIPTORS OPERATIUS CCL

CP

1

2

3

4

5

Situacions d’aprenentatge compromeses amb els ODS

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

Pla lingüístic

*

Aprenentatge cooperatiu

*

Desenvolupament del pensament

*

*

Aprenentatge lúdic: Gamificació

*

*

*

*

Classe invertida

1

2

*

STEM 3

*

*

*

*

Digital

*

*

*

*

*

*

*

Inclusió

*

*

*

Avaluació competencial

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

1

2

3

1

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

* *

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

Projectes interdisciplinaris

*

*

*

*

* *

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

* *

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

* *

CCEC

4

* *

CE

3

*

Emprenedoria

CC

2

*

Educació emocional

CPSAA

1

*

*

CD

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

* *

* *

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

3

4

*

*

*

*

*

*

* *

* *

*

*

* *

* *

2

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

Competències clau: CCL competència en comunicació lingüística. CP competència plurilingüe. STEM competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria. CD competència digital. CPSAA competència personal, social i d’aprendre a aprendre. CC competència ciutadana. CE competència emprenedora. CCEC competència en consciència i expressió culturals.

21

Interdisciplinarietat en Operació món ODS INTERDISCIPLINARIS ODS

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITATS LLENGUA I LENGUA

Educació de qualitat

L’aula com a lloc acollidor i de qualitat per a l’aprenentatge.

Salut i benestar

Benestar personal a través de l’ús i del gaudi del cos.

Salut i benestar

Adquisició d’hàbits de cura i de neteja personal. Persones compromeses amb la salut i amb el benestar.

Ciutats i comunitats sostenibles

22

C. DEL MEDI

Ordene la classe

Em divertisc a l’escola

Em moc i m’oriente

Alegra el teu cos!

Coneixem l’escola ¡Comenzamos con orden!

Coneixem el nostre cos ¿Qué te hace feliz?

Mengem bo i sa Un, dos, tres… me cuido otra vez Anem al parc!

La qualitat de l’aire.

MATEMÀTIQUES

¡Lanzamos ideas al aire!

Compartim vida i planeta!

Vida y ecosistemas

Cuidem els éssers vius.

Vida i ecosistemes

Protecció i relació sostenible amb el nostre entorn natural.

Producció i consum responsables

Eixides educatives i reconeixement de l’entorn (turisme sostenible).

Aigua neta i sanejaments

El consum d’aigua.

Aprofitem l’aigua

Producció i consum responsables

Models de producció sostenible i de consum responsable.

Mans a l’obra!

Indústria, innovació i infraestructures

Infraestructura i tecnologia sostenible.

Augment de la capacitat tecnològica.

Inventem i millorem

Ciutats i comunitats sostenibles

Conservació del patrimoni.

Cantem i juguem!

Vida submarina

Protecció de la hidrosfera.

Los quiero y los cuido Estimem els boscos Nos importa la naturaleza Anem al mercat?

Vamos de excursión

Cada gota cuenta

Reducir, reciclar y reutilizar

Investigamos con energía

¡Salimos a escena!

Vivim la mar ¡Por un océano limpio!

Em cuide

A la teua salut!

Respirem aire net

Y tu, com vas?

La meua mascota fa anys

Volem éssers vius!

Veig formes en la naturalesa

Visca la naturalesa!

Mesure distàncies

Protegim el paisatge

Use un got en cada cas

Aigua i aire per a viure

Compte i reutilitze

Reduïx, reclcla i reutilitza

Calcule amb la meua màquina

La tecnologia és cosa meua

Un dia per a celebrar

Aprenc del passat

És temps de cuidar la mar

Cuide el meu planeta

PROJECTES INTERDISCIPLINARIS

LLENGUA I LENGUA

MATEMÀTIQUES

C. DEL MEDI C. DE LA NATURALESA

TRIMESTRE

C. SOCIALS

Projecte interdisciplinari: Guia de consells emocionants

1 Bambolles de sabó La lectura es el gimnasio de la mente

TRIMESTRE

L’exercici ens fa feliços

Somnis dolços

Som allò que mengem!

Bo i sa!

Projecte interdisciplinari: Naturalment... verd!

2 T’ensenye el verd Hablamos del verde

TRIMESTRE

Fem nombres verds

Hi ha verds diferents

Cuidem el verd

Projecte interdisciplinari: Som una cadena

3 Un consell al dia Ayuda energética

Seguisc la teua energia

Detectius de l’energia

Reacció en cadena.

En marxa!

23

Gamificació en Operació món ACTIVITATS LÚDIQUES EN LES UNITATS 5

U1

Els nostres drets

A »m:;éTUs, Δh:;eHIµ *+d:;Þ »p89o>?r45t89a45®-»n89o23s ΔbDE@ »Δ:

Què són els drets?

© LvweTUs ÕxVWi89qrsu:;eHIt:;eTUs »Δ ÀeJKl<=s ÕxVWi89qrsu:;eHIt<=s »t:;eHIn45i45µ »u45n<=s *+d45r:;eHIt<=s:

1

5p45r:;eHIn89d45r:;Þ Què és això d’es*+a4tar viu?

Vols cuidar éssers vius, però,

*+qrsu:;Þ ÀeHIn<=s *+chiu45r:;eHI>

I »j`aø.

1

3

Qbcu45i45> *+d45r:;eHI† ÀeHI† »p89a45r:;eHIi45≈ »m:;éTUs »i45m45p89o>?r45t89a45n45†? PvweHI® *+qrsu:;ã?

2

PVWi45n45t89å ÀeJKl<=s ÀeTUs~òp89a45i<=s *+a45m67∫ »p45u45n45t<=s »Δ ÀeTUsz{b>?r45i45n89å »u45> *+d45r:;eHI† *+qrsu:;Þ »t:;eHIn<=s.

U5

Saps seguir instruccions?

1

PVWi45n45t89å *+a45i45xVW| *+a89qrsu:;eTUs~ò† »p89a45i<=sÑÖa45t89g|}Þ *+a45m67∫ ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s »Δ »i45n:;eHIr45t<=s.

– ÉäãsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s – ÉäãsÜásÇÉeHIr<=s »i45n:;eHIr45t<=s

RvweHIp89a<=sÜásÑÖå »Δ »r»:r;:eJ;KleT89Us~òp: a89chii;89eNoO>?n8chit89a4å.5® Etu*+a67ll<=4s5t45rÀé:;TUsÜásÇ eTUs É*+eHo>Ir?p4<=s 5i45n»v>?i45i8945uo>?n<=s <=s...

»jjku89g`aa45®

1

I »j`aø.

Lxyå »p:;eNOd45r89å, »n89ø.

Jlmø ÀeTUs~òt45i89© »v>?i45vBCå.

*+a45n89a45® *+å Δ¬’ÀeTUsÑÖc^_o@Al89å

»t45i45n89d45r:;Þ »u45n89å Δl67l89a45® »Δ »m:;eHIn45j`aa45®

*+a45jjku89d89a45®

saps què són?

*+chiu45i89d89a45® Δl89å »n89a45t45u45r89a67l:;eTUsÑÖå

Qbcu45Δ »n89ø Δh89ø Δf`aå ΔbDE@?»nRx89ya4a45t657li4657lx89å.vweHI>

Ãs’*+a67l45i45m:;eHIn45t:;eHI> »Δ *+chir:;eHIi45xvweHI> »r:;eNOa89c^_chii89o>?n:;eHI> *+a67l<=s *+c^_a45n45v>?i<=s

Mira en anayaeducacion.es el vídeo «Com puc ajudar?».

18 díhuit

dènou

19

2

»t:;eHIn:;eHI> *+chir45i:;eTUs

VVWi45u<=s: ÕxVWi89qrsu:;eHI†, »p:;eHIi45≈, *+a45r67b>?r:;Þ, » m89a45r89g`aa45r45i89d89å, *+oBCcPQeJKl67¬, *+chiu89©.

IVWn:;eHIr45t<=s: *+c^_a<=sÑÖå, »r89o@AbBCå, »t:;eHIr45r89å, *+a45i89gjku89å, ÃsÑÖo@A¬, »n45ú45vBCo@A¬, »r89oBCc^_å, *+a 45v>?i89ƒ.

EäãsÑÖchir45i45¤.

– TVWr:;eTUs ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s *+d:;eJK¬ *+d4 5i67b>?u45i45≈ Pren nota!

– TVWr:;eTUs ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »i45n:;eHIr45t<=s *+d:;eJK*+d45i67b>?u45i45≈.

ÀeTUs »m89o>?r:;eHI>

Els éssers vius fan coses que els éssers inerts no fan.

80 huitanta

huitanta-u

81

4 PVWi45n45t89å Δl:;eTUs Δl67l:;eHIt45r:;eTUs »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ »m45i<=sÜásÑÖa45t89g|}Þ ÃsÇÉeNOchir:;eHI†.

L’ A 6

3

1. TvweHIr45r89å ÀeHIn45vBCo@Al45t89a89d89å *+∂’*+a45i89gjku89å »p:;eHI® »t89o>?t:;eTUs Δl:;eTUs ΔbBCa45n89d:;eTUs. 2. TvweHIr45r:;eHIn45y ÀeHIn45t45r:;Þ »m45u45n45t89a45n45y|}eTUs. 3. Slmó>?> *+∂’*+a45r:;eHIn89å *+ø *+d:;Þ »p:;eNOd45r:;eTUs. 4. C\]o>?n45jjku45n45† *+d:;Þ »m45u45n45t89a45n45y|}eTUs.

F

1

2

4

2 OLMb23sÇÉeHIr45vBCå »Δ »p45i45n45t89å Δ¬’*+o>?p89chii89ƒ *+c^_o>?r45r:;eNOchit89å.

Hñóo@Al89å, ÃsÑÖoBC© AVWr67b>?r:;eHI† »Δ »v>?i<=sÑÖ© ÀeHI>...

C O 9

8

O 8

L O 3

L

R

9 O R N

I

N 7 O N S

I

R

T

2

É

9 A B 8 O R

Endevina el material i compl

eta’n el nom.

5 RvweTUsÑÖo@A¬ *+a89qrsu:;eTUs~òt89å ÀeHIn89d:;eHIv>?i45n89a67l67l89å »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ Δl89å ÃsÑÖo@Al45u89chii89ƒ.

... »u45> »p89a45i<=sÑÖa45t89g|}Þ Δh45u45m89a45n45i45t45zxya45†

»π

©§Qbcu:;ã Δh:;Þ *+d:;Þ Δf|}eHI® Ãs~òΔ ÀeJK¬ »m:;eHI¤ »µ *+c^_o23s »v>?u67l67¬ Δl67l89a45vBCa45® »Δ »p89oBCc^_å *+a45i89gjku89å »v>?u67l67¬ *+g`aa<=s~òt89a45®?

Completa la poesia dels

canvis en els materials.

SpqΔ »t45i45n89gjku:;eHIr:;eTUs *+a45i89gjku89å »Δ Δl45Δ *+d89o>?n89a45r:;eTUs *+© , *+c^_a45n45v>?i89a45r45i89å *+∂’ ÀÞ »Δ ÀeTUs Δf`aa45r45i89å »vBCa45p89o>?®.

Axyqrsu:;eTUs~òt89å »m89a45t:;eHIi45xxyå *+a45i89gjku89å, ÀeHI> »u45> cent quaranta-tres 143 *+d45i89å Δfjkr:;eNO∂, *+d:;Þ Δ*+å ÃsÑÖò@Al45i89∂ »p89a<=sÜásÑÖa45r45i89å ÀeHI> »u45> »m89o>?m:;eHIn45t:;eHI†! SpqΔ ÃsÑÖo@Ab>?r:;Þ »u45> *+o@Ab>?j|}eNOchit:;Þ »u45n89å Δf`ao>?® Δf`aa<=s, Δl89å Δf`ao>?® *+ø ÀeJK¬ »m89o>?v>?i45m:;eHIn45† *+c^_a45n45v>?i89a45r89a45>.

I Ãs~òΔ ÀeJK¬ Δf|}eHIr45r89ø *+d:;eHIi45xvweTUs *+å Δ¬’*+a45i45r:;Þ »Δ ΔbBCa4 5n45y`aa45†, ÀeHI> »n89ø »m89o@Al45† *+d:;Þ »t:;eHIm45p<=s ÀeTUs~òt89a45r89¦ *+o> ?≈ .

214 dos-cents catorze

10

Ordena les lletres i endev ina què és el que produï x els canvis en els objectes i en els materials, i fa que funcionen els aparel ls.

n e g a r i e

11

2

»µ

6 PVWi45n45t89å ÀeJKl<=s *+d45i67b>?u45i45xxyo23s *+qrsu:;Þ »r:;eHIp45r:;eTUsÇÉeHIn45t:;eHI> ÀeJK¬ »m89a67¬ *+o>?r89a45t89g|»√ }Þ.

9

142 cent quaranta-dos

7 G 4 U 3 A

... »u45> »p89a45i<=sÑÖa45t89g|}Þ »n89a45t45u45r89a67¬

3 Opq> Δh89å *+d:;Þ »t45i45r89a45® ÀeJK¬ ÕxVWi89qrsu:;eHI† Δl89å ΔbBCo>?t:;eJKl67l89å *+∂’*+a45i89gjku89å *+qrsu89a45>

ÃsÇÉÞ Δ¬’*+a89c^_a67bDEÞ? PVWi45n45t89å ÀeJK¬ *+c^_a45m45| *+c^_o>?r45r:;eNOchit:;Þ.

I

6 A 9

Troba entre les lletres els noms de les màquines de les fotos.

JROBRILLANDESJTRODA TIVRAMPAVCDEALICATES WDCARAGOLFE

sTEAM

Ada Lovelace

Això és Londres, Anglat erra, en el segle dènou.

Uns ballen, altres juguen , Ada llig, i, mentrestant, plou.

Ada és filla de Lord Byron, gran poeta i escriptor, i d’Anna Isabella Noel, una dona amb gran valor.

Ada aprén a plantejar-se el perquè de cada fet i a enfrontar-se als proble mes amb una curiosa ment.

3

Amb el seu amic, Charle s Babbage, es pregunta si algun dia hi haurà màquines que pensen amb total autonomia. […]

Escolta el poema comple t i compartix-lo en família .

dos-cents quinze 215

24

T R I M E S T R E

*+d:;eJK¬ »p89a45i<=sÑÖa45t89g|}Þ.

T R I M E S T R E

1 C\]o>?m45p67l:;eHIt89å ÀeJKl<=s »m89o>?t<=s ÀeHIn89chir:;eHIu89a45t<=s ÃsÑÖo@Ab>?r:;Þ ÀeJKl:;eHIm:;eHIn45t<=s »n89a45t45u45r89a67l<=s

R E P À S

R E P À S

REPASSOS TRIMESTRALS LÚDICS

100% iPad

9:45 AM

GAME ROOM: ULTIMATE TRAVELLERS

JOCS EN MATERIAL D’AULA

Daus per a contar històries

Titelles de dit

EIXI

Llibre d’espills

Joc: Pensa, dibuixa, actua...

DA

App del cos humà Què són el nord, el sud, l’est i l’oest? a) Punts cardinals b) Estacions de l’any c) Fases de la Lluna a) Punts cardinals

Pujar (una escala)

Damunt

© Grupo Anaya, S.A.

Pensa, dibuixa, actua...

EL SISTEMA SOLAR

META

Pen sa, dib uix a, act ua. ..

SUPERTAFANERS

25

Inclusió en Operació món El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) és un conjunt de principis per a desenvolupar el currículum que proporcionen a tot l’alumnat igualtat d’oportunitats per a aprendre. Aquests principis són els següents:

Proporcionar diverses formes de

Proporcionar diverses formes de

Proporcionar diverses formes de

MOTIVACIÓ I COMPROMÍS

REPRESENTACIÓ

ACCIÓ I EXPRESSIÓ

Xarxes afectives El «PERQUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes de reconeixement El «QUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes estratègiques El «COM» de l’aprenentatge

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per a

7.1 Optimitzar les eleccions individuals i l’autonomia

1.1 Oferir maneres de personalitzar la visualització de la informació

4.1 Variar els mètodes de resposta, navegació i interacció

7.2 Optimitzar la rellevància, el valor i l’autenticitat

1.2 Oferir alternatives per a la informació auditiva

4.2 Optimitzar l’accés a eines i a tecnologies d’assistència

7.3 Minimitzar les amenaces i les distraccions

1.3 Oferir alternatives per a la informació visual

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per al

Proporcionar opcions per a

8.1 Ressaltar la rellevància de metes i d’objectius

2.1 Aclarir vocabulari i símbols

5.1 Utilitzar diversos mitjans per a la comunicació

8.2 Variar les demandes i els recursos per a optimitzar els desafiaments

2.3 Donar suport a la descodificació de textos, notacions matemàtiques i símbols

Accés

captar l’interés

Construcció

mantindre l’esforç i la persistència

8.3 Promoure la col·laboració i la comunicació 8.4 Augmentar la retroalimentació orientada a la mestria

l’acció física

llenguatge i els símbols

l’expressió i la comunicació

2.2 Aclarir sintaxi i estructura

2.4 Promoure la comprensió entre llengües diferents

5.2 Utilitzar diverses eines per a la construcció i la composició 5.3 Desenvolupar fluïdesa amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’acompliment

2.5 Il·lustrar a través de diversos mitjans

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per a

9.1 Promoure expectatives i creences que optimitzen la motivació

3.1 Activar o proporcionar coneixements previs

6.1 Guiar l’establiment de metes apropiades

9.2 Facilitar habilitats i estratègies per a enfrontar desafiaments

3.2 Destacar patrons, característiques fonamentals, idees principals i relacions entre aquests

6.2 Donar suport a la planificació i al desenvolupament d’estratègies

l’autoregulació

Internalització

la percepció

9.3 Desenvolupar l’autoavaluació i la reflexió

la comprensió

la funció executiva

3.3 Guiar el processament, la visualització i la manipulació de la informació 3.4 Maximitzar la transferència i la generalització de la informació

6.3 Facilitar la gestió d’informació i de recursos 6.4 Millorar la capacitat per a monitorar el progrés

Meta

APÈNDIXS EXPERTS Decidits i motivats

Enginyosos i coneixedors

Estratègics i dirigits a la meta CAST 2018 (Center for Applied Special Technology)

26

Pautes DUA en Operació món Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). En la taula següent es mostra la relació entre els principis o pautes DUA i els elements del projecte:

OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Situació d’aprenentatge ODS

Imatge i context

Com ho veus?

La dada

•L a relació directa amb els ODS (reptes del segle XXI) i amb la vida quotidiana de l’alumnat optimitza la rellevància, el valor i l’autenticitat (7.2) •L a representació alternativa al text facilita la comprensió i la connexió personal amb el context de la situació d’aprenentatge (2.5).

•L es preguntes vinculen la situació d’aprenentatge amb les experiències i els coneixements previs de l’alumnat (3.1)

•F omenta l’autonomia proposant un producte final obert a la contextualització al centre i a l’elecció de l’alumnat (7.1) variant els nivells d’exigència (8.2) •F acilita la generalització i la transferència dels aprenentatges essencials (3.4) •F omenta la comunitat i la col·laboració per a la realització i la difusió col·lectiva del producte final (8.3)

Seguix el fil

• Que en sé? Proposa activitats interactives traçables per a la detecció d’idees prèvies en l’obertura de la unitat (3.1).

• Aporta informació objectiva i contrastable sobre la importància de l’objectiu en acció (8.1) •E stimula la reflexió col·lectiva a través d’una estratègia de pensament útil per a afrontar els problemes quotidians (9.2)

Objectiu en acció

Dona accés a informació actualitzada sobre els ODS al professorat i a l’alumnat utilitzant diversos mitjans de comunicació (5.1)

Guia de forma ordenada la consecució de l’objectiu en acció (6.1) modelant i visibilitzant el procés (6.2) amb un organitzador gràfic (6.3)

•U tilitza píndoles audiovisuals que presenten les situacions d’aprenentatge estimulant expectatives i creences que augmenten la motivació (9.1) •P resenta en cada unitat informació addicional de fonts preseleccionades en diferents formats que proporcionen alternatives a la informació auditiva (1.2) i visual (1.3) com representacions alternatives al text: locucions de la informació textual, organitzadors gràfics, visual thinking, etc. que es poden usar per a dinamitzar la participació.

Permet reconstruir el procés d’aprenentatge de forma interactiva amb l’ajuda de l’organitzador gràfic que representa el progrés cap a l’objectiu en acció (3.3)

27

Pautes DUA en Operació món Seqüència didàctica Seguix el fil • Aprenentatges essencials

• I dentifica el vocabulari bàsic (color, icones, tipografia) de cada unitat (2.1).

• Proporciona exemples de bona execució i avisos que focalitzen l’atenció (3.2) minimitzant la inseguretat i les distraccions (7.3).

•O ferix varietat de material manipulatiu per a adquirir els aprenentatges essencials amb múltiples mitjans (2.5) i eines (5.2).

• Activitats d’aplicació

• Proporciona definicions clares i ben estructurades dels conceptes (2.2) i els presenta amb diversos tipus d’organitzadors gràfics que representen les idees clau i les seues relacions (3.2), de manera progressiva entre els nivells de l’etapa (3.3).

• I ncorpora accions de pràctica i revisió sistemàtiques que afavorixen la generalització dels aprenentatges (3.4).

• Activitats competencials

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2).

•P roporciona models i suports per mitjà d’estratègies i claus de pensament que faciliten el processament de la informació i la seua transformació en coneixement útil (3.3).

•F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

• Selecciona L’essencial de cada unitat (3.2) i proporciona Per a estudiar: esquemes o resums (3.3) interactius imprimibles dels sabers bàsics de cada unitat que permeten la personalització en la presentació d’informació (1.1).

•C omplementa el text escrit a través de múltiples mitjans com a base Per a exposar els sabers bàsics amb presentacions o vídeos (2.5).

•O ferix suport Per a exercitar els sabers bàsics amb activitats interactives traçables en cada unitat, utilitzant eines i tecnologies de suport (4.2).

•P roporciona models i suports del procés i pautes de comprovació dels resultats (6.1) donant suport a la planificació i el desenvolupament d’estratègies (6.2) i facilitant la gestió de la informació i els recursos (6.3).

– Infografies Pla Lingüístic.

– Infografies TIC.

Recursos complementaris • Classe invertida

•P roporciona mètodes alternatius perquè l’alumnat accedisca a la informació i interaccione amb el contingut (4.1).

•P roporciona alternatives per a la resposta i la navegació (4.1) per mitjà de vídeos i eines tecnològiques variades (4.2) complementant el text escrit a través de múltiples mitjans (2.5).

• Repàs trimestral (lúdic)

•U tilitza múltiples mitjans de comunicació com mitjans alternatius d’expressar el que ha aprés (5.1).

•U tilitza múltiples eines per a la construcció i la composició (5.2).

• Gamificació (ludificació) • Atenció a la diversitat

28

•D efinix competències amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’execució (5.3) variant els nivells d’exigència (8.2) amb activitats de reforç, ampliació en cada unitat.

OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Avaluació Què he aprés?

• Activitats d’avaluació

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant varietat d’instruments i activitats d’avaluació (9.3).

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació (9.3) amb activitats interactives no traçables amb eines i tecnologies de suport (4.2).

•A ugmenta la capacitat de fer un seguiment dels avenços (6.4): – Instruments i activitats interactives traçables d’heteroavaluació.

– Generador de proves d’avaluació i exercitació per nivells d’acompliment en els diferents moments de la programació anual (inicial, durant el desenvolupament, final) (5.3).

– Avaluació competencial.

• Resposta a l’objectiu en acció

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a nous contextos i situacions (3.4).

Com he aprés?

•E stimula l’assoliment i la millora per mitjà d’estratègies d’autoregulació que permeten afrontar els desafiaments amb informació rellevant sobre fortaleses personals i patrons d’error (9.2).

•D ossier d’aprenentatge (porfolio) digital imprimible que permet la personalització en la presentació d’informació (1.1) en cada unitat augmentant la capacitat de l’alumnat per a realitzar un seguiment continu dels seus avanços (6.4) a través de l’autoavaluació i la reflexió (9.3) i la utilització del feedback orientant una millor execució (8.4).

Projecte interdisciplinari • Pensa • Dissenya • Construïx • Presenta • Comprova

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a nous contextos i situacions (3.4).

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.1).

•O ferix indicacions i suport per a visualitzar el procés i els resultats previstos per a la consecució del producte final del projecte (6.1).

•F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Projecte interdisciplinari •E videncia la rellevància de metes i objectius relacionant els elements curriculars vinculats amb els aprenentatges essencials (competències específiques i criteris d’avaluació) i els sabers bàsics de cada UD amb el perfil de sortida de les competències clau de l’etapa en la PD (8.1).

•F acilita l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant instruments d’avaluació de la pràctica docent (9.3).

29

UNITATS

5 Volem éssers vius!

ESPECÍFIQUES *COMPETÈNCIES DE L’ÀREA

*

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.3., A.1.4. i A.1.6.

2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.2., A.2.3., A.2.4. i A.2.6.

2. Utilitzar el pensament científic.

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals.

2. Utilitzar el pensament científic.

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.4.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1., A.1.3. i A.1.4.

2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1., A.1.3. i A.1.4.

2. La vida al nostre planeta: A.2.3.

2. Utilitzar el pensament científic.

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1., A.1.2.,A.1.3. i A.1.4.

2. La vida al nostre planeta: A.2.3. i A.2.4

2. Utilitzar el pensament científic.

5. Reconéixer característiques del medi natural.

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals.

2. Utilitzar el pensament científic.

3. Resoldre problemes utilitzant el pensament computacional.

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals.

2. Utilitzar el pensament científic.

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

2. Utilitzar el pensament científic.

4. Actituds de respecte del patrimoni natural.

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals.

2. Utilitzar el pensament científic.

32

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.4.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.3., A.1.4. i A.1.6.

2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.2., A.2.3., A.2.4. i A.2.6.

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.3.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.3., A.1.4. i A.1.6.

2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.2., A.2.3., A.2.4. i A.2.6.

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.3., A.1.4. i A.1.6.

2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.3., A.2.4. i A.2.6.

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.3., A.1.4. i A.1.6.

2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.2., A.2.3., A.2.4. i A.2.6.

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.4.

Recursos digitals

¿QUÉQUÈ VAMOS APRENDREM A APRENDER? Pàgina inicial

Situació d’aprenentatge: Com ho veus, La dada i Objectiu en acció (explicar com es cuiden els éssers vius)

Inclusió i atenció a la diversitat

Avaluació

Aula

RECURSOS Animació inicial. Volem éssers vius!

Pla TIC-TAC: Fitxa 1

ODS 15: Vida d’ecosistemes Què és això d’estar viu?

Diferències entre éssers inerts i éssers vius Introducció a l’estudi de les funcions vitals Quins éssers vius hi ha?

Tipus d’éssers vius: animals, plantes, etc.

Quants animals diferents!

Principals grups d’animals

Així viuen els animals Funcions vitals en els animals

Que curioses que són les plantes!

Característiques de les plantes

Així es cuida un ésser viu!

Hàbits de cura i de respecte cap als éssers vius

Presentació. Com sé si això està viu?

Galeria. Distingixes éssers vius i éssers inerts?

Document. Una planta és un ésser viu Activitats interactives Fitxes de reforç multinivell (1, 2 i 3): Què són els éssers vius?

Presentació. Aprenc a dibuixar éssers vius ídeo. Com observar éssers vius V Activitats interactives

Vídeo: Ordenem la gran varietat d’animals Galeria. Quins éssers vius són animals?

Cançons per a endevinar grups d’animals Presentacions. «Les aus» i «Els mamífers» Document. Taller de Ciències. Ciència amb animals Activitats interactives Presentació. Coneixes els animals?

Animació. T’ho explique en un moment.

Els animals reaccionen als canvis Vídeos sobre animals Activitats interactives Fitxes de reforç multinivell (1, 2 i 3): La vida dels animals Fitxa d’ampliació (4): Activitats 3 i 4

argetes T d’informació Kit de llavors rotagonistes P STEAM: Dian Fossey

Galeria. Quins éssers vius són plantes?

Infografia. Les plantes Audiovisuals (vídeos, animacions...) sobre plantes Activitats interactives Fitxes de reforç multinivell (1, 2 i 3): Les plantes

Vídeo: Vull una mascota Galeria. Com viuen els éssers vius Activitats interactives

Necessitats bàsiques dels animals i de les plantes Dossier d’aprenentatge Què he aprés?

Què he aprés en la situació d’aprenentatge?

Com ho he aprés?

Infografia. Col·lecció de paraules de la unitat ídeo. Compartix en família…

V Àlbum de fotos de la unitat Organitzador visual sobre éssers vius Activitats interactives Game room Avaluació interactiva Allò essencial Avaluació interactiva, normal, competencial i avançada 33

Recursos Recursos digitals Animació inicial. Volem éssers vius!

Pla TIC TAC: Fitxa 1 Aula Targetes d’informació Kit de llavors Protagonistes STEAM: Dian Fossey

5

Volem éssers vius!

SpqΔ »†’*+oBCchiu45p:;eTUs *+∂’»u45> ÀéTUsÜásÇÉeHI® »v>?i45¤, t89a45n45† Ãs~òΔ ÀéTUs »u45n89å »m89a<=sÑÖc^_o>?t89å *+c^_o>?µ »u45n89å »p67l89a45n45t:;eHIt89å, *+d89o>?n89å-Δl45Δ ÀeJK¬ *+qrsu:;Þ »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t89å »Δ »†’Δh89ø *+a89gjkr89a45i45r89¦.

Com ho veus?

Quins éssers vius hi ha a la teua zona?

T’agraden?

Com els tractes?

La dada Conviure amb animals i plantes millora la nostra vida.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció EVWxVWp67l45i89c^_å *+a45m67∫ »u45> ÀeTUsÑÖqrsu:;eHIm89å *+c^_o>?µ ÀeTUs *+chiu45i89d:;eHI> ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s.

Seguix el fil!

1 Què és això d’estar viu?

78 setanta-huit

Situació d’aprenentatge

ODS

Imatge inicial

Intenta motivar l’alumnat a investigar sobre els animals i les plantes, per tal de conéixer-ne les característiques principals, les diferències entre animals i plantes, etc.

Objectiu 3. Salut i benestar: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les edats.

El conjunt d’imatges (fotografia i il·lustracions) pretén mostrar escenes pròximes a l’entorn més pròxim a l’alumnat des d’una perspectiva amena, divertida i artística.

Des de l’Objectiu en acció arranca el fil al qual s’enllacen els continguts (sabers i competències) que es tractaran en la unitat.

34

2 Quins éssers vius hi ha?

Claus

Teniu a la vostra disposició «Les claus d’Operació Món» en anayaeducacion.es

Pla lingüístic 15

Destresa lingüística: escoltar Es pot aprofitar el text inicial, el primer que es presenta pel fet de tractar-se del segon trimestre, un moment en què l’alumnat està més familiaritzat amb la lectura i l’escriptura, per a fer una lectura en veu alta que implique l’escolta activa i la reflexió sobre el missatge transmés.

Desenvolupament del pensament La imatge Per a treballar amb les imatges inicials.

Activitats complementàries Per a motivar l’aprenentatge • Treballar amb la imatge inicial, tant amb la fotografia de fons com amb les diferents il·lustracions: observar, analitzar, interpretar... Per a això, es poden proposar activitats de caràcter lúdic, com un joc d’endevinalles visual del tipus «Veig, veig», una activitat del tipus «Troba...» (la formiga, la libèl·lula, la papallona, la granota, la flor...), etc. També es poden formular preguntes com: són les formigues animals o són només bestioles? A més de les plantes i dels animals, falta algun tipus d’ésser viu? Hi ha éssers vius tan minúsculs que no es veuen a simple vista?

3 Quants animals diferents!

4

5

Així viuen els animals

Que curioses que són les plantes!

6 Així es cuida un ésser viu

setanta-nou

79

Com ho veus?

La dada

Objectiu en acció

Seguix el fil!

Les preguntes plantejades pretenen fixar la mirada en els éssers vius que formen part de l’entorn més pròxim i promoure la reflexió sobre el que aporten i sobre l’actitud que hem d’adoptar.

La dada posa de manifest la importància que tenen els animals i les plantes per a les persones, ja que milloren la nostra vida.

Es presenta l’Objectiu en acció (explicar com es cuiden els éssers vius) amb la intenció de reflexionar sobre l’aprenentatge, i que acabarà, al final de la unitat, amb un esquema, en forma de roda lògica, en el qual es relacionen les explicacions.

Es presenten els apartats en què s’estructura la unitat: definició d’ésser viu, tipus d’éssers vius, els animals, les plantes, les cures dels éssers vius…

35

Recursos Recursos digitals

1

Què és això d’estar viu?

aleria d’imatges. Com sé si això està G viu?

I »j`aø.

Vols cuidar éssers vius, però, saps què són?

Jlmø ÀeTUs~òt45i89© »v>?i45vBCå.

aleria. Distingixes éssers vius i éssers G inerts?

I »j`aø.

Lxyå »p:;eNOd45r89å, »n89ø.

Document. Una planta és un ésser viu Activitats interactives Inclusió i atenció a la diversitat itxes de reforç multinivell (1, 2, i 3): F Què són els éssers vius?

1

RvweHIp89a<=sÜásÑÖå »Δ »r:;eJKl89a89chii89o>?n89å. Etul<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s...

»»n8n89a45i45xvweHII>>

Aula Targetes d’informació Kit de llavors

Ãs’*+a67l45i45m:;eHIIn4n45t:;eHI>I> »»ΔΔ *+chir:;eHIIii45xvweHI>I>

Protagonistes STEAM: Dian Fossey

Connexió amb la situació d’aprenentatge

»»r:r:;eNOOa8a89c^_chii89o>?n:;eHII>> *+a67l<=s *+c^_a45n45v>?i<=s=s

La introducció incita a pensar què és un ésser viu per a poder cuidar-lo, i el contingut de l’apartat «Pren nota» destaca aquesta característica diferenciadora de la matèria viva donant resposta a la pregunta inicial.

»»tt:;eHIIn:n:;eHII>> *+chir45i:;eTUs ÀeTUs »»m8 m89o>?r:;eHI>I> 80 huitanta

Activitats complementàries

Poden enumerar curiositats sobre els éssers vius. Per exemple:

Per a facilitar la comprensió

– Hi ha éssers vius molt grans i altres de molt xicotets.

Plantejarem una dinàmica d’aula per a detectar el que l’alumnat ja sap sobre els éssers vius (sobre el que és un ésser viu i el que no). Per a això, es pot fer una pluja d’idees perquè l’alumnat faça les seues aportacions i amb la qual s’evidencie i es registre tot el que se sap sobre els éssers vius. Aquestes idees es poden anotar en la pissarra, en forma de llista.

– Hi ha éssers que poden semblar éssers vius però que en realitat no ho són, perquè no realitzen les funcions vitals; per exemple, els virus, que necessiten infectar un altre ésser viu per a reproduir-se.

Farem algunes de les activitats que es proposen en les fitxes de tractament de la diversitat que estiguen rela­ cio­n a­d es amb els continguts tractats.

Per a despertar la curiositat Plantejarem preguntes a l’alumnat perquè decidisquen quines coses noves volen aprendre sobre els éssers vius.

Per a això, es pot proposar una pluja d’idees.

36

Per a fomentar la lectura Es recomana llegir fragments de textos, com poesies, contes... que versen sobre els éssers vius per a tractar el contingut des d’un altre punt de vista, el literari.

Alguns exemples en serien els següent: – El núvol. Com el cotó, solc en l’aire flotar, de vegades done pluja i de vegades, només humitat.

– L’arena. En platges i deserts solc estar, els meus fins granets el vent sol arrossegar.

Claus + info anayaeducacion.es U5 Saps seguir instruccions?

1

Aprenentatge lúdic Partint d’una il·lustració per a pintar (a la qual cosa l’alumnat d’aquestes edats està acostumat), es pretén la identificació dels éssers vius.

PVWi45n45t89å *+a45i45xVW| *+a89qrsu:;eTUs~ò† »p89a45i<=sÑÖa45t89g|}Þ *+a45m67∫ ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s »Δ »i45n:;eHIr45t<=s.

– ÉäãsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s – ÉäãsÜásÇÉeHIr<=s »i45n:;eHIr45t<=s

Tin en compte • L’alumnat pot tindre dubtes amb el concepte de «reacció als canvis» al qual es fa referència en la tercera il·lustració de l’activitat 1, i que pretén representar la funció vital de relació. Aquesta confusió sol ser habitual, ja que la funció de relació és un poc més complexa que la simple reacció amb altres éssers vius, ja que implica detecció d’estímuls, elaboració i execució de respostes.

Suggeriments de les activitats 1 i Saps seguir instruccions? (2) Aquestes activitats treballen la grafomotricitat bàsica prèvia a la lectoescriptura. La part de l’alumnat que tinga més avançades aquestes destreses podrà llegir i escriure; qui estiga en procés d’aprenentatge de la lectoescriptura simplement copiarà les grafies.

VVWi45u<=s: ÕxVWi89qrsu:;eHI†, »p:;eHIi45≈, *+a45r67b>?r:;Þ, »m89a45r89g`aa45r45i89d89å, *+oBCcPQeJKl67¬, *+chiu89©.

IVWn:;eHIr45t<=s: *+c^_a<=sÑÖå, »r89o@AbBCå, »t:;eHIr45r89å, *+a45i89gjku89å, ÃsÑÖo@A¬, »n45ú45vBCo@A¬, »r89oBCc^_å, *+a45v>?i89ƒ.

2

EäãsÑÖchir45i45¤.

– TVWr:;eTUs ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s *+d:;eJK¬ *+d45i67b>?u45i45≈

xiquets, peix, arbre, margarida...

– TVWr:;eTUs ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »i45n:;eHIr45t<=s *+d:;eJK¬ *+d45i67b>?u45i45≈.

Pren nota!

Els éssers vius fan coses que els éssers inerts no fan.

casa, roba, terra, aigua, sol...

huitanta-u

– L’arbre. Un pal i un barret, amb branques i fulles, que s’aguanta dret.

Demanarem que detecten possibles errors en llegir textos com el següent: – «Un camperol, cansat de fer les seues activitats del camp, va seure a l’ombra d’un arbre a observar com s’alimentaven les pedres que hi havia al seu voltant. En aquest moment es va acostar el seu gos, Tobi, amb els seus cadells. Va traure galetes de la seua butxaca i els les va donar perquè cresqueren sans i forts com el seu tractor i mai no pogueren morir».

Per a consolidar els aprenentatges En gran grup, jugarem amb les paraules noves més significatives per la importància que tenen des del punt de vista de les ciències de la naturalesa, per les lletres que contenen, etc. Es poden anomenar, escriure’s en algun lloc

81

especial de l’aula... Per a això, el professor o la professora formularà preguntes com: Quines paraules posem en el nostre plafó de paraules científiques?

Recapitularem tota la informació i elaborarem un esquema de forma grupal perquè això ajude l’alumnat a relacionar la part del cos que s’anomena i la seua ubicació.

Per a ampliar l’aprenentatge nomenarem altres exemples d’éssers vius i d’éssers inerts.

A Per exemple, alguns éssers vius no pertanyents al regne dels animals o de les plantes.

Parlarem d’altres tipus d’éssers que ja poden conéixer els xiquets i les xiquetes d’aquestes edats, i que no són éssers vius però que són difícils de catalogar perquè tampoc presenten les característiques pròpies de la matèria inerta; per exemple, els virus, que, com deuen saber, causen malalties.

37

Recursos Recursos digitals

2

Quins éssers vius hi ha?

resentació. Aprenc a dibuixar éssers P vius

Per a cuidar éssers vius, has de saber de quins tipus poden ser.

Vídeo. Com observar éssers vius Activitats interactives

1

EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s *+o>?> *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?>.

Aula Targetes d’informació

»p:;eHIi45≈

Kit de llavors

*+chiu89©

Protagonistes STEAM: Dian Fossey

*+c^_a45r89a89g`ao@A¬

Δf`aa45r89d89a45t45xxyø

»r89o23sÇÉeHI®

Connexió amb la situació d’aprenentatge

*+g`ao23s *+gjkr89a45n89o>?t89å

La introducció destaca la necessitat de saber quins tipus d’éssers vius hi ha per a poder cuidar-los, i el contingut de l’apartat «Pren nota», a més d’esmentar els grups d’éssers vius més coneguts (animals i plantes), posa èmfasi en una cosa que és difícil d’entendre a l’edat de l’alumnat: que les persones també som éssers vius i que convivim amb els altres éssers.

*+oBCcPQeJKl67*+a45vDEeHI† *+a45n45i45m89a67l<=s

Δl67l89a89g`ao23s~òt45|

»m89a45r89g`aa45r45i89d89å

»p89o>?m:;eHIr89å

caragol, peix, cuc, fardatxo,

ocell, granota, gos, persona i llagostí. roser, avet, margarida i pomera. »p67l89a45n45t:;eTUs

82 huitanta-dos

Activitats complementàries

– Alguns arbres que poden viure més de mil anys.

Per a facilitar la comprensió

– L’animal més gran, la balena blava, mesura el mateix que tres autobusos posats en fila.

Plantejarem una dinàmica d’aula perquè l’alumnat participe i diga noms d’animals i de plantes que, sobretot, estan presents en el seu entorn més pròxim; per exemple, les plantes de les quals s’obtenen aliments com les fruites, les verdures, els llegums, etc., per a així evidenciar que coneixen més éssers vius dels que creuen.

Utilitzarem dinàmiques d’aprenentatge cooperatiu o de desenvolupament del pensament per a fer les activitats; per exemple: Comprovem, Interpretació compartida, La imatge…

Per a despertar la curiositat Enumerarem curiositats sobre els éssers vius. Per exemple: – Les algues, els fongs i els microbis són éssers vius, però no són ni plantes ni animals.

38

»p:;eHIr<=sÑÖo>?n89å

– Una de les plantes més grans és la sequoia, que pot arribar a mesurar fins a 120 metres, la meitat que la torre Eiffel.

– Hi ha animals tan xicotets que no es poden veure sense l’ajuda d’un microscopi.

Anomenarem artistes especialitzats en dibuix i representació d’éssers vius i exposarem algunes de les seues obres. Per exemple, Maria Sybilla Merian, Margaret Mee, Ernst Haeckel…

Farem activitats lúdiques com: – Endevinar quin ésser viu es tracta fent preguntes que només es poden respondre amb «sí», «no» o «de vegades».

Per a això, un participant elegix un ésser viu mitjançant una fotografia, un nom o qualsevol altra forma, i la resta formula preguntes com les següents:

Claus + info anayaeducacion.es U5

Desenvolupament del pensament La tècnica de pensament proposada per a l’activitat 1 de Saps dibuixar animals? és «CTF (Considerem tots els factors)».

Saps dibuixar animals i plantes?

Tin en compte • Als xiquets i a les xiquetes d’aquestes edats els pot resultar difícil entendre que les persones són éssers vius del grup dels animals, ja que no distingixen els elements comuns que tenim amb éssers vius com el gos, el llagostí, el caragol...: la realització de les funcions vitals. Aquesta confusió també es deu a la gran tradició cultural antropocèntrica en la qual sembla que l’ésser humà és un ésser a part en la naturalesa. Per tot això, és important fomentar una visió més inclusiva i biològicament correcta.

1

CTF

A Δl89å »p89o>?m:;eHIr89å Δh45Δ Δh89å »u45> *+g`aa45†, »t45r:;eTUs ÃsÇÉeHIr45p<=s ÃsÑÖo@Ab>?r:;Þ ÀeJK¬ ÃsÑÖò@A¬, »m89a45r89g`aa45r45i89d:;eTUs *+a67¬ »p45r89a45† »Δ *+d89o23s *+c^_o@Al89o>?m<=s ÀeHI> »vBCo@A¬.

Upq> »p:;eHIi45≈ *+å Δ¬’ÀeTUs~òt89a45n45y, *+qrsu89a45t45r:;Þ »p89a45p89a67l67l89o>?n:;eTUs, »u45> *+c^_a45r89a89g`ao@A¬ ÀeTUs~òt45r89a45n45y »Δ »u45> »r89o23sÇÉeHI® *+a45m67∫ »r89o23sÇÉeTUs. 2

Suggeriments de les activitats

Dpqi67b>?u45i45xxyå ÀeHI> ÀeJK¬ »p89a45i<=sÑÖa45t89g|}Þ ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s *+d:;eJK¬ »p89oDEeHIm89å.

Saps dibuixar animals i plantes?

El dibuix i la representació d’allò que s’observa és una eina molt eficaç en el treball científic, per la qual cosa convé cultivar-la en el procés d’iniciació en la metodologia científica en què es troba l’alumnat.

Pren nota!

Convivim amb altres animals i amb plantes.

Són éssers vius.

EVWn89cPQeHIr89cdel89å ÀeHI> ÀeJK¬ »p89oDEeHIm89å ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s *+∂’*+a45n45i45m89a67l<=s.

huitanta-tres

Per a evitar la frustració que comporta l’autoexigència o la recerca de la còpia exacta i que pot desembocar en l’abandonament, convé l’ús de tècniques de dibuix com, per exemple, l’ús de formes geomètriques.

No és tan important la qualitat artística com la precisió a l’hora de representar detalls dels éssers vius.

83

• És planta o animal?

Per a consolidar els aprenentatges

• És gran o xicotet?

Recapitularem tota la informació i l’organitzarem de forma gràfica, utilitzant un esquema, una roda lògica, etc., com a forma de desenvolupament del pensament.

• Té (dues, quatre, sis, cap) potes?

• Viu a l’aigua?

• Viu prop de casa?

Per a ampliar l’aprenentatge

• Vola, camina, repta…?

Anomenarem altres exemples d’animals i de plantes.

• Té fulles, branques llargues o curtes…?

• Podria ser una mascota o una planta domèstica?

– Contar acudits com: • L’animal que té sempre les potes al cap és... el poll.

• L’animal que té més dents és... el ratolinet Peret!

• Els animals que més amb compte s’abracen són ... els eriçons!

• L’animal que està pitjor del cap és la zebra... Està molt ratllada!

39

Recursos Recursos digitals

3

Quants animals diferents!

Vídeo: Ordenem la gran varietat d’animals

Són iguals tots els animals?

Galeria: Quins éssers vius són animals?

Cançons per a endevinar grups d’animals Presentacions. «Les aus» i «Els mamífers»

Etul<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s »t:;eHIn:;eHI> »u45> ÀeTUsÑÖqrsu:;eJKl:;eHI† *+d45i45n<=s *+d:;eJK¬ *+c^_o23s.

LvweTUs *+a45u<=s »t:;eHIn:;eHI>...

ocument. Taller de Ciències. Ciència D amb animals Activitats interactives

ΔbDEeNO©

© Etul<=s »m89a45m45í67f|}eHIr<=s...

Aula Targetes d’informació

»p67l89o>?m:;eTUs

Kit de llavors Protagonistes STEAM: Dian Fossey

*+a67l:;eTUs »m89a45m:;eHI>

Etul<=s »p:;eHIi45xxyo23s »t:;eHIn:;eHI>... ÀeTUsÑÖc^_a45t:;eTUs

Etul<=s »r:;èHIp45t45i67l<=s »t:;eHIn:;eHI>...

Connexió amb la situació d’aprenentatge La pregunta d’introducció de l’apartat pretén despertar la curiositat sobre el que es tractarà, la diversitat del grup dels animals. I el contingut de l’apartat «Pren nota» conclou, de forma molt sintètica, indicant les varietats d’animals que hi ha tenint en compte l’existència d’esquelet o no; s’indica, per tant, que hi ha animals vertebrats i animals invertebrats.

*+a67l:;eHIt:;eTUs Etul<=s *+a45m67fjki67b>?i<=s »t:;eHIn:;eHI>...

ÀeTUsÑÖc^_a45t:;eTUs »p:;eJKl67¬ Δfjki45n89å 1

Assemblea d’idees

AVWn89o>?m:;eHIn:;eHI¤ ÀeJKl<=s »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s *+d:;Þ Δl:;eTUs »i45m89a45t89g|}eTUs.

84 huitanta-quatre

Activitats complementàries

Per a motivar l’aprenentatge

Per a experimentar

Preguntarem a l’alumnat pels seus animals favorits i treballarem amb les respostes. Per exemple, classificar les opcions, identificar les més i les menys freqüents, etc.

Utilitzarem instruments d’observació com la lupa o el microscopi digital USB per a observar animals menuts. Entre els espècimens més adequats per a això es troben alguns artròpodes terrestres xicotets i que no presenten cap perill, com algunes formigues, els pugons de les plantes o els éssers diminuts que poblen la fullaraca de qualsevol parc o bosc. Les mostres es poden observar en el seu medi o a l’aula, encara que en aquest últim cas es recomana que es tornen al medi després de l’observació.

Farem activitats lúdiques com: – Endevinar quin animal es descriu, de forma gràfica o oral, – Fer mímica i imitar sons i actituds atorgades als animals per a, després, jugar a les endevinalles.

– Classificar fotografies d’animals seguint criteris científics i no científics: és del grup de les aus, és de color roig.

Per a despertar la curiositat

Per a fomentar la lectura

Enumerarem curiositats sobre els animals, Per exemple:

Es recomana llegir llibres sobre animals. Per exemple:

– Els elefants no poden saltar.

– Había una vez un renacuajo o Había una vez una oruga, ambdós de Judith Anderson i publicats per Anaya Infantil i Juvenil.

– No totes les aus volen; per exemple, n’hi ha algunes que naden, com els pingüins.

40

Claus + info anayaeducacion.es U5

© Etul<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s »n89ø »t:;eHIn:;eHI> »u45> ÀeTUsÑÖqrsu:;eJKl:;eHI† *+d45i45n<=s *+d:;eJK¬ *+c^_o23s.

2

Assemblea d’idees

Aprenentatge cooperatiu Resulta convenient utilitzar l’estratègia «Assemblea d’idees» per a les activitats 1 i 2.

Tin en compte

AVWn89o>?m:;eHIn:;eHI¤ *+a89qrsu:;eTUs~òt<=s »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s.

• P ot haver-hi confusió i errors amb la classificació d’alguns animals molt coneguts; per exemple, es creu que la balena és un peix.

Suggeriments de les activitats Com observe éssers xicotets?

El recurs digital «Com observar éssers vius» és un vídeo que inclou alguns consells que es poden seguir quan s’ix al camp a observar éssers vius. Inclou consells per a l’ús de mitjans d’observació, com la lupa o els prismàtics; per a la presa de dades, com l’ús d’un quadern de camp, i algunes normes bàsiques que cal seguir per a no molestar o perjudicar els éssers vius que trobem.

EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ »n89o>?µ *+d:;Þ: – Upq> »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45†.

Resposta oberta.

– Upq> »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45†.

Resposta oberta.

– Upq> *+a45n45i45m89a67¬ *+a45m67∫ »m:;éTUs *+d:;Þ *+qrsu89a45t45r:;Þ »p89o>?t:;eTUs.

Resposta oberta.

Com observe éssers xicotets?

OLMb23sÇÉeHIr45vBCå »u45n89å Δf`ao>?r45m45i89g`aå *+a45m67∫ »u45n89å Δl45u45p89å »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå-Δl89å.

Pren nota!

Hi ha animals vertebrats i animals invertebrats.

huitanta-cinc

– Per què els camaleons canvien de color?, d’Emmanuelle Kecir-Lepetit i publicat per l’editorial Larousse.

– Puedo hacer cosquillas a un tigre?, de Sue Nicholson i il·lustrat per Lalalimola, i publicat per l’editorial Bruño, que, des d’una proposta divertida, ajudarà a aprendre un muntó de dades curioses sobre el món dels animals.

Per a consolidar els aprenentatges Organitzarem la informació més rellevant de forma gràfica per a fomentar el desenvolupament del pensament i la integració dels aprenentatges.

85

propis de l’educació en valors, per exemple, la inclusió, la diversitat, etc.

Defensarem el valor de tots els animals, fins i tot d’aquells que generen emocions negatives o de rebuig: fàstic, por, etc.

L’alumnat dibuixarà animals i exposarem els resultats de l’activitat en una exposició en la qual estaran classificats per criteris científics: segons l’aparell reproductor, segons la forma de reproducció, etc.

Organitzarem xarrades temàtiques sobre animals en què poden participar especialistes, el mateix alumnat, etc.

Per a ampliar l’aprenentatge Anomenarem altres exemples d’animals que no s’anomenen ni apareixen en aquestes pàgines.

En les activitats realitzades de forma oberta i participativa, es poden aprofitar les respostes menys freqüents o considerades com «més mal vistes» per a treballar aspectes 41

Recursos Recursos digitals

4

Així viuen els animals

Presentació. Coneixes els animals?

Podem cuidar igual tots els animals?

nimació. T’ho explique en un moment.

A Els animals reaccionen als canvis Vídeos sobre animals Activitats interactives

1

Etul<=s »v>?i45v>?í45p89a45r<=s, *+d:;Þ Δl89å

Inclusió i atenció a la diversitat itxes de reforç multinivell (1, 2, i 3): F La vida dels animals

Targetes d’informació

Connexió amb la situació d’aprenentatge

*+∂’ *++o>>?u<=s ?u<=s *+qrsu:;Þ »p89o>?> Δl89å ÃsÇÉeHIu89å »m89a45r:;Þ.

*+d:;Þ ÃsÑÖå »m89a45r:;Þ.

Aula

Protagonistes STEAM: Dian Fossey

Etul<=s *+o>?v>?í45p89a45r<=s,

»p8»p89a45n45xxyå

Fitxa d’ampliació (4): Activitat 2

Kit de llavors

Etul<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »n89a45i45xvweHI>. C\]o>?m45p67l:;eHIt89å.

2

EVWn89cPQeHIr89cdel89å *+a45i45xVW|: *+o>?v>?í45p89a45r<=s

3

Etul<=s *+a45n45i45m89a67l<=s Ãs’*+a67l45i45m:;eHIn45t:;eHI>. C\]o>?m45p67l:;eHIt89å.

La pregunta d’introducció i la informació de l’apartat «Pren nota» pretenen fomentar la reflexió sobre la necessitat de saber com realitza les funcions vitals un ésser viu per a poder cuidar-lo com cal, justament el que planteja l’Objectiu en acció.

»v>?i45v>?í45p89a45r<=s

Etul<=s *+c^_a45r45n45í45vBCo>?r<=s

© Etul<=s Δh:;eHIr67b>?í45vBCo>?r<=s

Etul<=s *+o>?m45n45í45vBCo>?r<=s

»m:;eHIn89g|}eHI>

»m:;eHIn89g|}eHI>

animal∫

plante∫

»m:;eHIn89g|}eHI> »p67l89a45n45t:;eTUs »Δ *+a45n45i45m89a67l<=s

86 huitanta-sis

Activitats complementàries

Per a experimentar

Per a facilitar la comprensió

Analitzarem com és el cos d’un animal vertebrat i el d’un animal invertebrat. Per exemple, una truita o un gambot.

Recolzarem el tractament de la informació continguda en aquestes pàgines en els recursos digitals associats i en explicacions simplificades sobre aspectes com: de què s’alimenten els animals, per a explicar la funció de nutrició; com naixen, per a la funció de reproducció, o com reaccionen amb els seus músculs, per a la funció de relació.

Aclarirem conceptes com: – Les papallones són ovípares.

– La granota és carnívora estricta, ja que s’alimenta d’altres animals, com és el cas que es representa en la imatge de l’activitat 3.

42

Per a despertar la curiositat Enumerarem curiositats sobre els animals. Per exemple: – Hi ha mamífers, com l’ornitorrinc, que no naixen de la panxa de la mare.

– Algunes serps no ponen ous.

Per a motivar l’aprenentatge Programarem activitats lúdiques com: – Fer gimcanes utilitzant targetes amb imatges d’animals i posant caixes o bústies per a carnívors, herbívors i omnívors o per a ovípars i vivípars, de manera que l’alumnat, organitzat per grups, puga depositar les targetes d’aquests animals en les caixes correctes. Es pot afegir

Claus + info anayaeducacion.es U5

4

Etul<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »r:;eNOa89c^_chii89o>?n:;eHI>. C\]o>?m45p67l:;eHIt89å.

TvweHIn:;eHI> ÃsÇÉeHIn45t45i45t<=s *+o>?ï89d89å

TvweHIn:;eHI> »m45ú<=sÑÖchiu67l<=s »p:;eHI® *+å:

Tin en compte

»√ ista

*+c^_o>?r45® er

*+ø ïda

»n89å dar

*+g ust

»vBCø lar

• L’explicació relacionada amb les funcions vitals es pot simplificar així: funció de nutrició (de què s’alimenten); de reproducció (com naixen); de relació (quins sentits tenen i com reaccionen amb els seus músculs movent-se).

• El terme «carnívor» es referix als animals que s’alimenten d’altres animals (incloent insectívors i carronyers).

*+a45r45r89o23sÇÉeNOg`aa45®-se

»t89a89chit:;Þ

TIC El recurs audiovisual «T’ho explique en un moment» exposa d’una altra forma el que diu la informació de l’activitat 4.

• «Herbívor» significa ‘menjador d’herba’, però es pot utilitzar de forma simplificada, equiparant-lo amb el concepte de «fitòfag», que és ‘menjador de plantes’ i que inclou els animals que s’alimenten de qualsevol part de la planta (fruits, llavors, tiges, fulles, arrels, nèctar, escorça, pol·len…).

També «T’ho explique en un moment» en anayaeducacion.es.

Mira com pense

Així reaccionen els animals.

Opqr89d:;eHIn89å Δl89å Δh45i<=s~òt89ò>?r45i89å.

3

Suggeriments de les activitats Així reaccionen els animals Mira com pense

2 Pren nota!

1

L’activitat requerix posar en joc fases pròpies del pensament computacional. No oblideu consultar «El pensament computacional» en anayaeducacion.es.

Per a cuidar bé un animal, cal saber com és i com viu.

huitanta-set

a la dinàmica de joc el factor temps per a fer-lo més estimulant i per a incrementar la motivació.

– Jugar a les endevinalles visuals amb animals les característiques dels quals siguen molt fàcilment identificables en il·lustracions i fotografies.

87

Per a consolidar els aprenentatges Recapitularem i organitzarem la informació més rellevant de forma gràfica i esquemàtica utilitzant metodologia de treball cooperatiu i organitzadors gràfics propis del desenvolupament de pensament.

– Classificar fotografies d’animals seguint els criteris c ­ ien­tí­fics que es tracten en aquestes pàgines, el tipus de reproducció o d’alimentació, etc.

Per a ampliar l’aprenentatge

Per a fomentar la lectura

Prepararem intervencions per a explicar de què s’alimenten alguns animals.

Es recomana llegir fragments de textos, com poesies, contes... que versen sobre animals. També llibres com els esmentats en aquesta proposta didàctica.

nomenarem altres exemples de com realitzen les funcions A vitals els animals que no apareguen en aquestes pàgines.

Visualitzarem alguna pel·lícula, especialment d’animació, ja que són del gust dels xiquets i les xiquetes d’aquestes edats, que tinga com a protagonista algun animal i que ajude a conéixer-lo i a preguntar-se per què és important conservar-lo i cuidar-lo. Alguns títols poden ser: Allibereu Willy, Ullal blanc, La vida de Pi, El rei Lleó, etc.

43

Recursos Recursos digitals

5

Que curioses que són les plantes!

Galeria. Quins éssers vius són plantes?

Podem cuidar igual totes les plantes?

Infografia. Les plantes

Δl67¬ avors

udiovisuals (animals, vídeos...) sobre A plantes Activitats interactives

1

Inclusió i atenció a la diversitat itxes de reforç multinivell (1, 2 i 3): F Les plantes

Ltul45i89g »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å.

Δfjk® uit

LvweTUs »p67l89a45n45t:;eTUs »t:;eHIn:;eHI> *+a45r45r:;eJK¬, »t45i45j`aå »Δ Δfjku67l67l:;eTUs.

Δffg¬ or∫

I »m89o@Al45t:;eTUs »t:;eHIn:;eHI>, *+å »m:;éTUs, Δffgl89o>?r<=s, Δfjkr45u45i45t<=s »Δ Δl67l89a45vBCo>?r<=s.

Aula Targetes d’informació Kit de llavors

Δfjk¤ lles »t45Δ ja *+a45®rel

Protagonistes STEAM: Dian Fossey

2

Connexió amb la situació d’aprenentatge Com passava en epígrafs anteriors, tant la pregunta d’introducció com el contingut del «Pren nota» pretenen fomentar la reflexió sobre la necessitat de saber com realitzen les funcions vitals els éssers vius, en aquest cas les plantes, per a poder cuidar-les com correspon, una situació que es planteja en l’Objectiu en acció.

RvweJKl89a89chii89o>?n89å.

Ptul89a45n45t:;eTUs *+gjkr89a45n<=s.

TVWi45j`aå *+a45m45p67l89å »Δ *+d45u45r89å.

*+a45r67b>?u<=s~òt89o23s

Ptul89a45n45t:;eTUs »m45i45t45j`aa45n:;eTUs. Upqn:;eTUs *+qrsu89a45n45t:;eTUs »t45i89g|}eTUs *+d45u45r:;eTUs.

Δh:;eHIr67bDEeTUs

Ptul89a45n45t:;eTUs ÕxVWi89c^_o>?t:;eHIt:;eTUs. TVWi45j`aå Δfjki45n89å »Δ Δb@Al89a45n89å.

*+a45r67b>?r:;eTUs

88 huitanta-huit

Activitats complementàries Farem activitats com les següents i valorarem les respostes per a identificar els coneixements previs:

Identificarem els llocs en els quals abunden les plantes per a reconéixer les seues necessitats relatives a l’aigua, la terra, l’aire i la llum. Així, podem concloure indicant que els llocs amb més vegetació són aquells en què hi ha abundància d’aigua i de terra, aire net i llum suficient.

– Dibuixar una planta i retolar les parts que la formen perquè els dibuixos servisquen per a identificar-les.

Per a experimentar

Per a facilitar la comprensió

– Fer una pluja d’idees de conceptes i termes relacionats amb les plantes, perquè aquest vocabulari resultant servisca per a conéixer què se sap o quines idees errònies hi ha.

– Anomenar plantes de l’entorn més pròxim que l’alumnat ha de conéixer; per exemple, roser, gerani, alzina, olivera, pi, margarida, all, tomaquera, etc.

Utilitzarem exemples reals de plantes per a abordar les explicacions, assenyalant a quina part de la planta es referixen.

Aclarirem conceptes que poden resultar confusos; per exemple, que les arrels de les plantes no solen estar visibles.

44

Analitzarem el comportament de les plantes davant de factors com la llum o l’aigua.

Fabricarem jardineres amb materials reutilitzats, com per exemple, pots de refresc, botelles d’aigua, etc., on sembrarem llavors o farem algun trasplantament.

Cultivarem plantes a partir de llavors, esqueixos, plàntules... i n’analitzarem el desenvolupament.

Claus + info anayaeducacion.es U5 Aprén a cuidar una planta.

1

Aprenentatge cooperatiu Podem suggerir utilitzar estratègies de treball cooperatiu per a fer l’activitat «Aprén a cuidar una planta».

FvweTUs »u45> »t:;eTUs~ò† »Δ *+o>?m45p67l45Δ’Δ¬ *+d:;Þ »t:;eHIr45r89å.

Tin en compte En tractar les plantes, poden sorgir confusions que convé aclarir, com per exemple: • Les arrels de les plantes estan davall terra i no es veuen.

2

• Les espines dels cactus són, en realitat, fulles especials.

Lxyå »t:;eHIu89å »p67l89a45n45t89å »n89a45i45xvweHIr89¦ *+∂’»u45n89å...

• No totes les plantes produïxen flors o fruits, i la majoria només ho fan en determinades èpoques de l’any.

llavor 3

• Les molses i les falagueres són plantes, encara que molt diferents de la resta.

No produïxen flors, fruits o llavors, i, en el cas de les molses, ni tan sols tenen vertaderes arrels, tiges i fulles.

PvweHI® *+å »v>?i45u45r:;Þ »Δ *+chir:;éHIi45xvweHI® »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t89å...

llum, aire,

• Els pins i altres arbres similars produïxen cons, que són una varietat primitiva de flors.

aigua

Suggeriments de les activitats

i terra.

4

Aprén a cuidar una planta

Lxyå »p67l89a45n45t89å »r:;eNOa89c^_chii89o>?n89å *+å Δl89å »p45r45i45m89a45vDEeHIr89å »t45r89a45i:;eHIn45†...

Pren nota!

Δffg¬ ors

Tenint en compte la dificultat pels recursos i materials que requerix, convé que siga supervisada per una persona adulta.

Per a cuidar bé una planta, cal saber com és i com viu.

huitanta-nou

89

Per a despertar la curiositat

Per a fomentar la lectura

Exposarem curiositats sobre les plantes. Per exemple:

Es recomana llegir poesies que versen sobre les plantes.

Se’n poden trobar alguns exemples en el llibre, Dicen que no hablan las plantas, una proposta poètica de Raquel Lanseros i Fernando Marías, il·lustrada per Raquel Lagartos, publicat el 2021 per l’editorial Anaya Infantil i Juvenil.

– Hi ha plantes nocives per a les persones que contenen verins, toxines, etc.

– Encara que no és una afirmació científica com a tal, hi ha plantes carnívores que obtenen part dels seus nutrients gràcies als animals i protozous que capturen amb les fulles. Per exemple, la venus atrapamosques.

Per a motivar l’aprenentatge

Per a consolidar els aprenentatges Recapitularem i organitzarem la informació més rellevant de forma gràfica i esquemàtica.

Farem activitats lúdiques com:

Per a ampliar l’aprenentatge

– Jugar a les endevinalles amb dibuixos o descripcions escrites o orals de plantes.

Anomenarem altres exemples de plantes que no apareguen en aquestes pàgines.

– Classificar plantes, mitjançant fotos i il·lustracions, seguint els criteris científics que es tracten en aquestes pàgines, o també no científics, com per exemple, si agraden o no, si es coneixen o no.

45

Recursos Recursos digitals

6

Així es cuida un ésser viu

Vídeo: Vull una mascota

Com pots cuidar cada ésser viu?

Galeria. Com viuen els éssers vius Activitats interactives Aula

1

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å.

SpqΔ *+chiu45i89d:;Þ »u45n89å »m89a<=sÑÖc^_o>?t89å, Δh:;Þ *+d:;Þ *+d89o>?n89a45®-Δl45Δ *+å igua »Δ »µ enjar , »n:;eHIt:;eHIj`aa45®-Δl89å »Δ »t45r89a89chit89a45®-Δl89å *+a45m67∫ *+a67f|}eNO© te .

Targetes d’informació Kit de llavors Protagonistes STEAM: Dian Fossey

Connexió amb la situació d’aprenentatge

SpqΔ *+d:;Þ *+d:;Þ ÀeHI>

La pregunta inicial incita a elegir l’ésser viu en funció dels criteris que cada u trie, i la informació de l’apartat «Pren nota» es convertix en una clau en relació amb la situació inicial d’aprenentatge, ja que sintetitza en una sola frase per a què servix saber sobre els éssers vius; és a dir, per què cal abordar aquesta unitat i per a què servix el que s’ha aprés.

*+chiu45i89d:;Þ »u45n89å »p67l89a45> ta *+c^_a<=sÑÖå, Δh:;Þ *+d:;Þ »r:;Þ gar-la »t89a45n45† ÀeHI> »t89a45n45† »Δ »t45i45n89d45r:;Þ-Δl89å »u45> Δl67l89oBC© *+a45m67∫ Δl67¬um.

Céèu45i89d:;Þ ÀeJKl<=s *+a45n45Δ mals »Δ »p67l89a45> tes *+qrsu:;Þ »v>?i45u:;eHI> Δf`ao>?r89å *+d:;Þ *+c^_å sa Ãs~òΔ ÀeJKl<=s »r:;eTUs~òπecte »Δ »n89ø **+d8+d899a4å5n45ye ÀeJK¬ Δl67¬ oc *+o>?> »v>?i45u:;eHI>.

90 noranta

Activitats complementàries

Per a experimentar

Per a facilitar la comprensió

Confeccionarem un fitxer d’animals i de plantes a partir dels éssers vius elegits per a cuidar-los. Cada fitxa ha d’incloure imatges de l’ésser viu, descripcions d’on viu, què menja, com realitza les funcions vitals, etc.

Amb l’activitat 1, llegirem en veu alta les frases resultants i aclarirem els dubtes que puguen sorgir.

Enumerarem consells per a cuidar els éssers vius. Per exemple: – Tractar bé les mascotes, les plantes i altres éssers vius que puguen viure en l’àmbit domèstic: respectar-los, alimentar-los correctament, llavar-los, situar-los en llocs on els pegue la llum, donar-los aigua periòdicament (reg per al cas de les plantes), etc.

– En l’entorn natural, respectar els espais, no tirar deixalles, no tindre actituds irrespectuoses amb els éssers vius, com pot ser perseguir-los, o caçar-los; no realitzar accions que puguen posar en perill el medi, com el foc, l’abocament de substàncies perilloses, etc.

46

Per a despertar la curiositat Ens preguntarem sobre quines accions poden danyar els llocs on viuen els éssers vius i les accions encaminades a remeiar les destrosses, i investigarem sobre això. Per exemple, es pot buscar informació sobre contaminació de terres i aigües utilitzant descriptors de recerca com «bioremediació» o «microorganismes que mengen plàstics», etc.

Per a motivar l’aprenentatge Compartiran les imatges (fotografies i dibuixos) de l’ésser viu elegit per cada alumne o alumna per a cuidar-lo.

Claus + info anayaeducacion.es U5 Coneix l’ésser viu que vols cuidar.

L’ÀéTUsÜásÇÉeHI® »v>?i45¤ *+qrsu:;Þ »v>?u67l67¬ *+chiu45i89d89a45® ÀéTUs...

AVWn45i45m89a67¬ *+ø »p67l89a45n45t89å?

Resposta oberta

Éäãs *+a45i45xVW|: EVWn89g`aa45n45xxyå *+a89chi| »u45n89å Δf`ao>?t89ø *+ø *+d45i67b>?u45i45xxyå’Δ¬.

Pla lingüístic Destresa lingüística: parlar i escoltar

DnoÞ *+qrsu45i45> »t45i45p45u<=s?

Opq> »v>?i45¤?

Educació emocional Les mascotes solen generar emocions positives, per la qual cosa es pot aprofitar el contingut d’aquestes pàgines per a abordar aspectes propis de l’educació emocional.

Per exemple, què t’aporta una mascota des del punt de vista emocional: alegria, serenitat, pau, responsabilitat…

Es pot aprofitar l’última activitat de «Coneix l’ésser viu que vols cuidar» per a exposar alguns consells per a parlar en públic o per a fer una escolta activa.

Resposta oberta

Tin en compte • «Mascota» fa referència a un animal de companyia.

• S’introduïxen els impactes negatius en la naturalesa que sol provocar l’ésser humà gràcies a la frase «danyar el lloc on viuen els animals i les plantes» que apareix en l’últim ítem de l’activitat 1.

Aquesta frase pot donar peu a anomenar alguns exemples de «destrosses» sobre la naturalesa, com per per exemple la contaminació, la desforestació.

SpqΔ ÀéTUs *+a45n45i45m89a67¬, *+qrsu:;ã »m:;eHIn45j`aå?

Suggeriments de les activitats Pren nota!

Cada ésser viu es cuida de manera diferent segons les seues necessitats.

C\]o>?n45t89å *+å *+cdel89a<=sÜásÇÉÞ »p:;eHI® *+qrsu:;ã »†’*+a89gjkr89a89d89å.

noranta-u

Visualitzarem alguna pel·lícula que incloga mascotes entre els protagonistes i que aborde les relacions emocionals establides entre les persones i les seues mascotes. Per exemple, Beethoven, dirigida per Brian Levant; o Mascotes, dirigida per Chris Renaud i Yarrow Cheney.

Per a fomentar la lectura Es recomana llegir fragments de textos, com poesies, contes... o llibres que tracten sobre les mascotes, els animals domèstics o les plantes ornamentals i domèstiques. Per exemple:

Coneix l’ésser viu que vols cuidar Per a treballar la diversitat en gustos i respostes, pot resultar molt interessant fer una llista de les mascotes triades pels xiquets i les xiquetes de la classe.

91

Per a consolidar els aprenentatges Recapitularem i organitzarem la informació més rellevant de forma gràfica i esquemàtica com ja s’ha fet en altres ocasions.

Per a ampliar l’aprenentatge Identificarem els éssers vius elegits per a cuidar que siguen menys coneguts i buscarem informació sobre ells.

– El abrazo del árbol, d’Ana Alcolea, publicat per Anaya Infantil i Juvenil.

– Días de perros i Días de gatos, de Violeta Monreal, publicats per Anaya Infantil i Juvenil.

47

Infografia. Col·lecció de paraules de la unitat Vídeo. Compartix en família Àlbum de fotos de la unitat Organitzador visual sobre éssers vius Activitats interactives Game room Avaluació interactiva Inclusió i atenció a la diversitat Allò essencial valuació interactiva, normal, compeA tencial i avançada Aula Targetes d’informació Kit de llavors Protagonistes STEAM: Dian Fossey

D ’A P R E N E N T A T G E

Recursos digitals

Què he aprés?

»u45n89å »p:;eNOd45r89å

Ho sé fer

Necessite ajuda

No ho sé fer

»u45> ÀeTUsÑÖc^_a45r89a67bBCa45†

»u45> »p45Δ

2 EVWn89d:;eHIv>?i45n89å »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå: – Upq> »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+qrsu:;Þ »vBCo@Al89å.

– Upq> »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+qrsu:;Þ »n89a89d89å.

– Upq> »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+qrsu:;Þ »vBCo@Al89å.

3 PVWi45n45t89å *+a45i45xVW|:

AVWr45r:;eJKTVWi45j`aå FVWu67l67l:;eTUs Ftul89o>?r<=s FVWr45u45i45†

Connexió amb la situació d’aprenentatge Objectiu en acció Completarem una roda lògica (tècnica de pensament recomanada) per a registrar les cures que requerix l’ésser viu (animal o planta) elegit.

Per a facilitar la resposta, s’exposen frases incompletes sobre les cures, estrictament relacionades amb les necessitats d’aquests éssers vius, i la forma en què duen a terme les funcions vitals.

Pinta-ho així:

1 EVWxVWp67l45i89c^_å ÀeHI> *+qrsu:;ã ÀeTUs *+d45i67f|}eHIr:;eHIn89chii:;eHI>:

D O S S I E R

Recursos

Resposta Oberta

4 EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ *+qrsu:;Þ »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t89å »u45n89å »p67l89a45n45t89å »p:;eHI® *+å »v>?i45u45r:;Þ.

Aigua, llum, aire i terra 5

Nñóø *+o@Ab@Al45i89d:;eTUs *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89a45® Δ¬’*+à67l67b>?u45µ *+d:;Þ Δf`ao>?t89o23s *+d:;Þ Δl89å »u45n45i45t89a45† *+qrsu:;Þ ÀeTUs~òt89¦ ÀeHI> anayaeducacion.es.

92 noranta-dos

Què he aprés?

Per a ampliar l’aprenentatge

Per a consolidar els aprenentatges

Ampliarem el glossari de la unitat amb altres termes que no s’hi recullen, com a resultat de les activitats d’ampliació de l’aprenentatge, de la investigació i experimentació, etc.

– Visualitzarem l’animació «Què he aprés», en la qual s’enumeren els continguts i els aprenentatges més importants de la unitat.

– En forma de gran grup, recapitularem tota la informació i relacionarem els aspectes més rellevants de la unitat: continguts essencials, sabers bàsics, competències específiques, etc.

– Coavaluarem l’activitat que demana omplir l’àlbum de fotos de la unitat per a comprovar que les respostes són correctes i que s’han enganxat les imatges que corresponen a cada definició.

– R evisarem el glossari de la unitat que es troba en les pàgines finals del llibre de l’alumnat.

48

Per a motivar l’aprenentatge Farem les activitats de caràcter lúdic («Aprén jugant») que es proposen en la unitat i practicarem amb el material d’aula recomanat per a aquesta unitat, per exemple, el microscopi digital USB.

U5

Claus + info anayaeducacion.es TIC L’activitat 5 requerix el recurs imprimible que es troba en la web, que inclou nombroses fotografies necessàries.

IU OBJECT IÓ C C A EN

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å Δl89å »r89oBCd89å Δl89òBCgjki89c^_å »p:;eHI® *+å *+chiu45i89d89a45® ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s.

I »t89a45m67bDE@ *+d:;Þ

respectar-la M’*+oBCchiu45p:;Þ *+d:;Þ

netejar-la LVWΔ *+d89o>?n:;Þ *+a45i89gjku89å »Δ

SpqΔ ÀéTUs »u45n89å »p67l89a45n45t89å

Educació emocional

Lxyå »p89o23sÇÉÞ ÀeHI> »u45> »t:;eTUs~ò† *+a45m67∫

1

© AVWi45xVW| ÀeTUs *+chiu45i89d89å »u45> ÀéTUsÜásÇÉeHI® »v>?i45¤

menjar

Desenvolupament del pensament La tècnica de pensament proposada per a dur a terme l’activitat de l’Objectiu en acció és «Roda lògica».

Apartat dedicat a la metacognició amb el qual es pot fomentar la identificació de les emocions en relació amb l’aprenentatge.

terra

Tin en compte

Lxyå »r:;eNOgjku:;Þ *+a45m67∫

• Per a l’autoavaluació i la metacognició és important explicar les diferències entre les emoticones que apareixen en aquestes pàgines, en els apartats «Què he aprés?» i «Com ho he aprés?», i que s’utilitzaran molt en aquesta assignatura.

aigua

2

Lxyå »p89o23sÇÉÞ *+o>?> Δl45Δ »p:;eNOgjku:;Þ Δl89å llum

SpqΔ ÀéTUs »u45> *+a45n45i45m89a67¬

Suggeriments de les activitats

Com ho he aprés?

1 Els organismes proposats, l’escarabat i el pi, es diferencien morfològicament i fisiològicament: mida, forma, manera de dur a terme les funcions vitals.

1 Qbcu:;ã Δh89a<=s ÃsÇÉeHIn45t45i45†? SnoeHIn45y`aa67l89å.

– EVW> ÀeJK¬ »t45r:;eJKbBCa67l67¬ »p:;eHIr<=sÑÖo>?n89a67¬.

– EVW> ÀeJK¬ »t45r:;eJKbBCa67l67¬ ÀeHI> *+gjkr45u45π.

noranta-tres

93

Com ho he aprés?

Per a reforçar l’aprenentatge

Per a facilitar la metacognició

Utilitzarem estratègies d’atenció a la diversitat en el cas de l’alumnat en què s’hagen detectat dificultats quant a l’aprenentatge o que no hagen aconseguit l’adquisició dels continguts. Per exemple, que els qui hagen aconseguit l’aprenentatge dels continguts ajuden els qui no ho han aconseguit.

Plantejarem preguntes com: – Què he aconseguit en aquesta unitat?

– Què he fet bé i què he de continuar fent?

– Què no he fet tan bé i en què puc millorar?

– En què m’han ajudat els companys i les companyes?

– En què he ajudat jo els companys i les companyes?

– Amb què he aprés més?

– Què ha sigut el que més m’ha agradat?

– Què ha sigut el més difícil per a mi?

– Què puc fer en el futur per a aprendre més i millor?

– Què hauria de repassar?

49

Recursos imprimibles Atenció a la diversitat • Fitxa 1 (reforç nivell 1) • Fitxa 2 (reforç nivell 2) • Fitxa 3 (reforç nivell 3) • Fitxa 4 (ampliació) Avaluació • Avaluació • Avaluació competencial Destacat de l’àrea 1 • Pla TIC TAC. Fitxa 3: Busquem informació en Internet Destacat de l’àrea 2 • Aprén a utilitzar ScratchJr

Pots trobar aquests recursos en anayaeducacion.es

5

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 1r

Éssers vius i éssers inerts

1

EVWn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s.

Els animals i els seus tipus

2

Dpqi89gjku:;eTUs ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s *+d:;Þ *+d89o23s *+a45n45i45m89a67l<=s »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå’Δl<=s.

© 3 Mñóa45r89c^_å *+a45i45xVW|: V »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s; I »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s.

52

FITXA

UNITAT

1

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 1r

FITXA

5

UNITAT

1

La vida dels animals

4

Qbcu:;ã »m:;eHIn89g|}eHI>? RvweJKl89a89chii89o>?n89å.

5

EVWn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJKl<=s *+a45n45i45m89a67l<=s *+qrsu:;Þ »p89o>?n:;eHI> *+o>?u<=s.

Les plantes

6

Dpqi67b>?u45i45xxyå »u45n89å »p67l89a45n45t89å *+a45m67∫ *+a45r45r:;eJK¬, »t45i45j`aå, Δfjku67l67l:;eTUs »Δ Δffgl89o>?r<=s.

7

Dpqi67b>?u45i45xxyå »t89a45m67bDE@ »u45> *+a45r67b>?r:;Þ, »u45> *+a45r67b>?u<=s~ò† »Δ »u45n89å Δh:;eHIr67bBCå.

53

5

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 1r

FITXA

UNITAT

2

Què és un ésser viu?

1

2

Dpqi67b>?u45i45xxyå: »u45> *+a45n45i45m89a67¬

»u45n89å »p67l89a45n45t89å

C\]o>?m:;eHIn89ç^_å »p:;eHI®... C\]o>?m45p67l:;eHIt89å ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s *+∂’*+a89qrsu:;eTUs~òt<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s.

*+g

»®

*+©

*+g *+©

»π

Els animals i els seus tipus

© 3 RvweJKl89a89chii89o>?n89å.

© PvweHIi45xxyo23s © AVWm67fjki67b>?i<=s © RvwèHIp45t45i67l<=s © AVWu<=s © Mñóa45m45í67f|}eHIr<=s

54

»u45> ÀéTUsÜásÇÉeHI® »i45n:;eHIr45†

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 1r

FITXA

5

UNITAT

2

La vida dels animals

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å. © VvweHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+ø »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45†

4

»√ »√ »Δ

© C\]a45r45n45í45vBCo>?®, Δh:;eHIr67b>?í45vBCo>?® *+ø *+o>?m45n45í45vBCo>?®

Δ™ *+ø *+©

»√ »√ *+ø

¬Opqv>?í45p89a45® *+ø »v>?i45v>?í45p89a45®

Les plantes

© 5 ©C\]o>?m45p67l:;eHIt89å.

Δf Δf *+å 6

Dpqi67b>?u45i45xxyå *+a89qrsu:;eTUs~òt:;eTUs »t45r:;eTUs ÀeTUsÑÖcPQeHIn:;eTUs. ¬®Upqn89å »p67l89a45n45t89å © AVWm67∫ *+a45i89gjku89å, *+a45i45r:;Þ »n89a45i45≈ *+∂’»u45n89å »Δ ÃsÑÖo@A¬, Δl89å »p67l89a45n45t89å Δl67l89a45vBCo>?®. *+chir:;eHIi45≈ »Δ Δffgl89o>?r45i45≈.

ΔΔf »†

© Lxyå »p67l89a45n45t89å »p45r89oBCd45u45ï45≈ Δfjkr45u45i45t<=s »Δ Δl67l89a45vBCo>?r<=s.

55

5

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 1r

Què és un ésser viu?

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å Δl89å Δfjkr89a<=sÇÉÞ.

1

Etul<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s, »>

Ãs’ »Δ *+chir:;eHIi45xvweHI>, *+å *+a67¬ *+qrsu:;Þ »p89a<=sÜásÑÖå »® »t:;eHIn:;eHI> *+hc ir45i:;eTUs »Δ ÀeTUs »µ .

Els animals i els seus tipus

2

EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s ÀeHI> Δl89å *+c^_a<=sÇÉeJKl67l89å *+c^_o>?r45r:;eNOchit89å.

© VvweHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s

»p:;eHIi45≈ ÀeTUsÑÖchiu45r89ç^_ƒ *+gjkr45i45p89a45¤

*+a45r89a45n45y`aå

*+a45m67fjki67b>?Δ »r:;èHIp45t45i67¬

»p89a45p89a67l67l89o>?n89å

*+a45¤ © IVWn45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s

»p89o@Al45π »t89a45u45r89ƒ *+oBCc^_å ÀeTUs~òt45r:;eJKl89å *+d:;Þ »m89a45® 56

FITXA

UNITAT

3

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 1r

FITXA

5

UNITAT

3

La vida dels animals

3

OLMb23sÇÉeHIr45vBCå »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å Δl89å Δfjkr89a<=sÇÉÞ.

1

2

© Etu¬ *+c^_a45m89a67l:;eNOƒ ÀéTUs »u45> *+a45n45i45m89a67»p:;eHIr89qrsu:;ã Ãs’*+a67l45i45m:;eHIn45t89å *+∂’*+a67l45t45r:;eTUs

.

VvweHI¤ ÀeJK¬ *+chiu89© *+a45m67∫ ÀeJK¬ ÃsÇÉeHI¤ ÃsÇÉeHIn45t45i45† *+d:;Þ Δl89å »Δ

Δl67l89a45n89ç^_a45n45† Δl89å Δl67l:;eHIn89gjku89å

»p:;eHI® *+å »m:;eHIn45j`aa45®-ÃsÇÉÞ’Δ¬.

Les plantes

4

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å Δ¬’ÀeTUsÑÖqrsu:;eHIm89å. © LvweTUs »p67l89a45n45t:;eTUs ÃsÇÉeNOg`ao>?n<=s Δl89å »t45i45j`aå ÃsÑÖó>?>:

»p:;eHI® *+å »v>?i45u45r:;Þ »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t:;eHI>:

57

5

1

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 1r

FITXA

UNITAT

4

IVWn45vDEeTUs~òt45i89g`aå, ÀeHIn89d:;eHIv>?i45n89å »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå.

Upq> »r:;èHIp45t45i67¬, *+c^_a45r45n45í45vBCo>?® »Δ *+o>?v>?í45p89a45®, *+c^_o@AbDEeHIr45† *+∂’ÀeTUsÑÖc^_a45t:;eTUs »Δ ÃsÇÉeHIn<=sÇÉÞ »p89o>?t:;eTUs. Upq> »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45†, *+a45m67∫ Δh45u45i45† »p89o>?t:;eTUs, *+c^_a45r45n45í45vBCo>?®, *+o>?v>?í45p89a45® »Δ »vDEeHIr45i45n89ó23s. ®Upq> »m89a45m45í67|f }eHI®, *+o>?m45n45í45vBCo>?® »Δ »v>?i45v>?í45p89a45® *+qrsu:;Þ *+^c _a45m45i45n89å »n89o>?m:;Té Us *+a45m67∫ Δl:;eTUs ÃsÇÉeHIu:;eTUs »p89o>?t:;eTUs »p89o23s~òt:;eHIr45i89o>?r<=s.

2

IVWn45vDEeTUs~òt45i89g`aå »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ »vDEeHIr45t89a89d:;eHI® (V) *+ø Δf`aa67l<=sÑÖ (F) Txyo>?t:;eTUs Δl:;eTUs *+a45u<=s »vBCo@Al:;eHI> ......................................

Txyo>?t:;eTUs Δl:;eTUs *+a45u<=s »t:;eHIn:;eHI> »p67l89o>?m:;eTUs .............................

LvweTUs *+a45u<=s ÃsÑÖó>?> *+o>?v>?í45p89a45r:;eTUs ....................................

Txyo>?t<=s ÀeJKl<=s »r:;èHIp45t45i67l<=s »t:;eHIn:;eHI> ÀeTUsÑÖc^_a45t:;eTUs ............................

Txyo>?t<=s ÀeJKl<=s »r:;èHIp45t45i67l<=s »t:;eHIn:;eHI> »p89o>?t:;eTUs ..............................

Txyo>?t<=s ÀeJKl<=s »m89a45m45í67f|}eHIr<=s »m89a45m:;eHI> ..............................

Txyo>?t<=s ÀeJKl<=s »m89a45m45í67f|}eHIr<=s »t:;eHIn:;eHI> »p:;èJK¬ ............................

58

3

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 1r

FITXA

5

UNITAT

4

EäãsÑÖchir45i45¤ *+a45r67b>?r:;Þ, *+a45r67b>?u<=s~ò† *+ø Δh:;eHIr67bBCå *+o>?> *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?> »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå. © Ptul89a45n45t89å ÕxVWi89c^_o>?t:;eHIt89å ©Ptul89a45n45t89å »m45i45t45j`aa45n89å © Ptul89a45n45t89å *+gjkr89a45> *+d:;Þ »t45i45j`aå »vDEeHIr89d89å, *+a45m67∫ *+d45i45vDEeHIr<=sÇÉeTUs *+a45m67∫ »u45n89å »t45i45j`aå Δb@Al89a45n89å »Δ Δfjki45n89å »t45i89g|}eTUs *+d45u45r:;eTUs *+gjkr89o23sÜásÑÖå »Δ *+d45u45r89å

4

EäãsÑÖchir45i45¤ *+qrsu:;ã Δf`aa45r45i:;eTUs.

©PvweHI® *+å *+hc iu45i89d89a45® »u45n89å »p678l 9a45n45t89å, Δl45Δ *+d89o>?n89a45r45i89å »Δ Δl89å »p89o23sÑÖa45r45i89å ÀeHI> »u45> Δl67l89oBC© *+a45m67∫ ©PvweHI® *+å *+hc iu45i89d89a45® »u45> *+a45n45i45m89a67¬, Δl45Δ *+d89o>?n89a45r45i89å Txya45m67bDE@ Δh89a45u45r45i89å *+d:;Þ »Δ 59

UNITAT

5

Nom i cognoms: Data:

1

SnoeHIn45y`aa67l89å *+a45m67∫ »r89o>?i89g ÀeJKl<=s *+a45n45i45m89a67l<=s, *+a45m67∫ »vDEeHIr89∂ Δl:;eTUs »p67l89a45n45t:;eTUs »Δ *+a45m67∫ *+gjkr89oBC© ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »i45n:;eHIr45t<=s.

2

Dpqi67b>?u45i45xxyå *+a89qrsu:;eTUs~òt<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤-»n:;Þ ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s. »u45> »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+c^_a45r45n45í45vBCo>?®

60

Ciències de la naturalesa 1r

»u45> »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+o>?v>?í45p89a45®

AV

»u45> »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† »m89a45r45|

5

Nom i cognoms:

3

EVWn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJKl<=s *+a45n45i45m89a67l<=s *+o>?v>?í45p89a45r<=s.

4

EäãsÑÖchir45i45¤ *+a45r45r:;eJK¬, »t45i45j`aå, Δfjku67l67l:;eTUs »Δ Δffgl89o>?® *+o>?> *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?>.

5

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å Δl89å Δfjkr89a<=sÇÉÞ.

UNITAT

Ciències de la naturalesa 1r

AV

LvweTUs »p67l89a45n45t:;eTUs »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t:;eHI> *+å , *+å , »† »Δ Δ»p:;eHI® *+å »v>?i45u45r:;Þ.

EVWn89c^_a45r89å *+qrsu:;Þ »n89ø »t:;eHIn:;eHI> »µ »n45Δ Ãs , »r:;eNOa89c^_chii89o>?n:;eHI> *+a67¬ *+qrsu:;Þ »p89a<=sÜásÑÖå.

LvweTUs »p67l89a45n45t:;eTUs »n89a45i45xvweHI> *+d:;Þ Δ.

61

UNITAT

5

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 1r

©§Qbcu:;ã Δl45Δ »p89a<=sÜásÑÖå *+å *+a89qrsu:;eTUs~ò† ÀéTUsÜásÇÉeHI® »m45i<=s~òt:;eHIr45i89ó23s »t89a45> ΔbBCo>?n45i89©? L’*+a45jjku89d89a45r:;@!

1

PvweHI® *+å *+a45jjku89d89a45® *+a89qrsu:;eTUs~ò† ÀéTUsÜásÇÉeHI®, Δ¬’Δh89a<=s *+∂’»i89d:;eHIn45t45i67fjki89c^_a45®.

TVWr45i89å »Δ »p45i45n45t89å.

– Éäãs »u45> ÀéTUsÜásÇÉeHI® »v>?i45¤ – Éäãs *+a45n45i45m89a67¬ /

– Éäãs *+a45¤

/ »i45n:;eHIr45† »p67l89a45n45t89å

/ Δh:;eHIr67bBCå

– Éäãs »m89a45r89g`aa45r45i89d89å / Δl67l89a89g`ao23s~òt45|

62

AC

5

UNITAT

2

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 1r

AC

EVW> *+qrsu45i45n89å »p89a45r45† *+d:;Þ Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® »†’Δh89a<=s Δfjki45xxya45† »p:;eHI® *+å »i89d:;eHIn45t45i67fjki89c^_a45®-Δl89ø?

EäãsÑÖchir45i45¤-»n:;Þ ÀeJK¬ »n89o>?µ »Δ »p45i45n45t89å-Δl89å ÀeHI> ÀeJK¬ *+d45i67b>?u45i45≈.

– HíìΔ Δh89å »u45n89å »p89a45r45† *+d:;Þ Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® *+qrsu:;Þ »n89ø ÀeTUs »vDEeHI¤ »Δ *+qrsu:;Þ »n89ø ÀeTUs »r:;eHIp45r:;eTUsÇÉeHIn45t89å ÀeHI> *+a89qrsu:;eTUs~ò† *+d45i67b>?u45i45≈.

C\]o>?µ Ãs’*+a45n89o>?m:;eHIn89å »Δ *+c^_o>?µ ÀéTUs? AVWn89o>?m:;eHIn89å »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå.

3

Céèr:;eHIu<=s *+qrsu:;Þ Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® »m45i<=s~òt:;eHIr45i89ó23s ÀéTUs ÀeJK»m89a45t:;eHIi45≈ *+qrsu:;Þ ÀeJK¬ *+∂’*+a89qrsu:;eTUs~òt89å Δf`ao>?t89ø? Mñóa45r89c^_å.

Spq| ....................

Nñóø ...................

– SnoeHIn45y`aa67l89å »u45n89å *+d45i67f|}eHIr:;èHIn89chii89å ÀeHI> Δl89å Δf`ao>?t89oBCgjkr89a67fjki89å.

4

Qbcu:;ã »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t:;eHI> ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s *+d:;Þ Δl:;eTUs Δf`ao>?t89o23s »p:;eHI® *+å »v>?i45u45r:;Þ?

EVWn89cPQeHIr89cdel89å.

5

Qbcu:;ã *+chir:;eHIu<=s *+qrsu:;Þ Δf`aa67l45t89å *+å Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® »m45i<=s~òt:;eHIr45i89ó23s »p:;eHI® *+å ÀeTUs~òt89a45® ΔbDE@? EäãsÑÖchir45i45¤ »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå.

63

PLA

TIC TAC

BUSQUEM INFORMACIÓ EN INTERNET

FITXA 3

En Internet hi ha molta informació, i per això hem d’utilitzar els cercadors web per a localitzar el que ens interessaa.

Els cercadors web són eines informàtiques que servixen per a trobar informació (text, imatges, vídeos...) en Internet utilitzant paraules clau.

ATENCIÓ. Les paraules clau s’escriuen en el cercador perquè aquest només busque la informació (documents, imatges, vídeos...) que tinguen aquestes paraules. Per exemple, si volem buscar informació sobre models de rellotges, escriurem les paraules clau «tipus de rellotges».

A la teua edat, convé que estigues en companyia de persones adultes sempre que necessites utilitzar Internet.

Google és un dels cercadors més coneguts.

Com és un cercador web?

Barra de recerca. És el lloc on s’escriuen les paraules clau i on està el botó per a iniciar la recerca.

Resultats de la recerca.

Per a veure la informació trobada i accedir-hi.

64

Anaya Educació Opcions de recerca.

Per a triar el tipus d’informació que es vol buscar: imatges, vídeos…

PLA

TIC TAC BUSQUEM INFORMACIÓ EN INTERNET

FITXA 3

No em crec tota la informació En Internet hi ha molta informació falsa o errònia. També hi ha informació molt antiga que ha pogut canviar.

Per això, quan busquem informació, hem de tindre en compte si aquesta informació és fiable o no, és a dir, si es pot creure o no.

Avisa una persona adulta de la teua confiança si trobes en Internet una cosa rara o que et fa sentir malament.

Hi ha informació, textos o imatges que són més fiables perquè els han elaborat persones de confiança, especialistes en el tema o que treballen en centres o organitzacions oficials.

Seleccione la informació que m’interessa Recorda que, en Internet, hi ha molta informació, per la qual cosa, a més d’utilitzar cercadors web, cal seleccionar el més important o interessant.

Per a seleccionar bé la informació, convé que accedisques a continguts adequats per a la teua edat i que et fixes en com es resumix o es destaca la informació. Fixa’t en les paraules ressaltades!

De qui és la informació que hi ha en Internet?

Quasi tots els textos, imatges o vídeos que hi ha en Internet pertanyen a algú o tenen un autor o una autora que els ha elaborat i a qui cal demanar permís per a utilitzar-los.

A més, si utilitzem aquesta informació en els nostres treballs, hem de citar qui els ha elaborat i a qui pertanyen.

65

PLA

TIC TAC

FEM ACTIVITATS AMB LES TIC

Data:

Nom i cognoms:

1 Què t’agradaria buscar en Internet? Escriu quina paraula clau utilitzaries.

2 Observa i imagina que vols buscar un vídeo sobre balenes. Després,

senyala la barra de cerques per a escriure la paraula clau i l’opció per a «Vídeos» en la imatge.

3 Què significa que una informació és fiable? Marca.

Que es pot copiar.

Que és creïble perquè és vertadera i no té errors.

Que sembla vertadera però no ho és.

4 Quina informació sobre el nombre d’alumnes de la teua escola et sem-

bla més fiable? Marca.

La direcció de l’escola diu que hi ha 325 alumnes.

Una companya de classe diu que deu haver-hi 30 o 40 alumnes.

66

FITXA 3

APRÉN A UTILITZAR

Jr SCRATCH

QUÈ ÉS SCRATCHJr?

FITXA 1

Nom i cognoms:

ScratchJr és una aplicació per a dispositius mòbils o app per a crear programes informàtics.

Està especialment dissenyat perquè l’utilitzen les xiquetes i els xiquets de la teua edat, de 5 a 7 anys.

Amb aquesta aplicació es poden fer videojocs, dibuixar, crear històries animades...

Consulta en anayaeducacion.es el pla TIC-TAC i recorda com són les màquines TIC que pots utilitzar per a manejar ScratchJr. Tin en compte que la màquina TIC recomanada és la tauleta tàctil.

Icona de l’app ScratchJr !

ALT

Per l’edat que tens, no has de descarregar aplicacions en el dispositiu mòbil que utilitzes sense la supervisió d’una persona adulta de la teua confiança, com els teus professors o professores o algú de la teua família.

1

Dibuixa la icona que representa l’app de ScratchJr.

2 Quants anys tens? És la teua edat apropiada per a utilitzar ScratchJr?

Completa amb la teua edat i més o menys ; després, marca.

Tinc

anys.

– Sí, tinc l’edat recomanada per a utilitzar ScratchJr. – No, tinc

de 7 anys, per la qual cosa és millor que

utilitze Scratch.

– No, tinc

de 5 anys, per la qual cosa és millor que

encara no utilitze ScratchJr o l’utilitze amb algú que m’ajude.

67

APRÉN A UTILITZAR

Jr

SCRATCH

COM ES MANEJA SCRATCHJr?

FITXA 2

Nom i cognoms:

Per a manejar ScratchJr cal tocar la pantalla tàctil del dispositiu i…

1 Fer tocs o clicar sobre els blocs, els botons… per a seleccionar-los. i arrossegar els blocs per a col·locar-los com si foren un 2 Tocar

puzle. amb dos dits la pantalla per a fer zoom; és a dir, per a ampliar 3 Tocar

o disminuir la forma en què es veu.

2

1

3

1 Com explicaries el funcionament de ScratchJr a algú que mai l’ha uti-

litzat, per exemple, el teu iaio o la teua iaia? Conta-ho.

2 Per què la tauleta tàctil és el millor dispositiu per a manejar ScratchJr?

Tria la paraula correcta i completa l’explicació.

Perquè la tauleta és un dispositiu

fix i ScratchJr és una app. mòbil

Perquè ScratchJr es maneja tocant la millor que siga 68

pantalla ratolí

gran , perquè siga més xicoteta

difícil fàcil

del dispositiu i és veure-la i tocar-la.

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.