Operació món: Geografía i Història 1º ESO (demo)

DEMO

INCLOU

IC

ÈN

C IA 1 2 ME

SO

C. l Va

en cian

1

S

LL

PROJECTE DIGITAL

a

ESO

GEOGRAFIA I HISTÒRIA M. Burgos, M. C. Muñoz-Delgado

r e p

ió c a

n ó O m

Índex Els sabers bàsics del curs Destreses comunes

. . .............................................................. 10

El rescat de Gea.........................................................................................74

La definició de conceptes El mapa conceptual La informació: buscar i organitzar Els mapes geogràfics El mapa i el perfil topogràfic Els gràfics geogràfics El climograma, un gràfic especial Les imatges geogràfiques. Els paisatges Les noves tecnologies

4 E l clima i les zones bioclimàtiques

Un planeta anomenat Terra..................................................................28 ............................................................... 30

1. L’univers, el sistema solar i la Terra 2. Els moviments de la Terra (I). La rotació Informe gràfic. Orientar-nos a la Terra 3. Els moviments de la Terra (II). La translació 4. La representació de l’espai terrestre Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Bárbara Petchenik i Jessyca Ocampo

2 E l medi físic de la Terra.

Components bàsics

.. .....................................................

44

1. Components bàsics del medi físic (I).

Les capes de la Terra 2. Components bàsics del medi físic (II).

Les formes del relleu 3. Com es forma i com es modifica el relleu?

4. La hidrosfera 5. Aigua salada i aigua dolça Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Marie Tharp i Sarah Ferguson

3 E l medi físic de la Terra.

Els continents

........................................................................ 58

1.

2.

3.

4.

5.

El mapa físic dels continents (I). Àsia El mapa físic dels continents (II). Amèrica El mapa físic dels continents (III). L’Àfrica El mapa físic dels continents (IV). Europa El mapa físic dels continents (V).

L’Antàrtida i Oceania Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Isabella Bird i Laura Dekker Porfolio...........................................................................................................72

2

. . ...................................................................... 76

1. L’atmosfera i els seus canvis 2. Elements del clima (I). Temperatura i precipitació 3. Elements del clima (II). Pressió i vent 4. Climes, vegetació i bioclimes Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Felisa Martín i Laura F. Gibellini

DESAFIAMENTS QUE MARQUEN

1 El planeta Terra

DESAFIAMENTS QUE MARQUEN

Annexos Vocabulari Aplica les competències Dades bàsiques i mapes polítics

5 E ls grans

conjunts bioclimàtics

. . .......................................... 88

1. Els grans conjunts bioclimàtics. La zona càlida 2. Els grans conjunts bioclimàtics.

La zona temperada 3. El bioclima dels deserts 4. Els grans conjunts bioclimàtics. La zona freda 5. Els grans conjunts bioclimàtics. La muntanya Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Mary Kingsley i Greta Thunberg

6 E l medi físic i els bioclimes

d’Espanya i de la C. Valenciana

...

108

1.

2.

3.

4.

5.

6.

Situació i relleu d’Espanya Les aigües a Espanya Els climes i la vegetació d’Espanya Els conjunts bioclimàtics d’Espanya Situació, relleu i hidrografia a la Comunitat Valenciana Clima, vegetació i bioclimes de la Comunitat Valenciana Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Margot Moles i Lucía Loren Porfolio......................................................................................................... 126

DESAFIAMENTS QUE MARQUEN

DESAFIAMENTS QUE MARQUEN

Un viatge pel temps.................................................................................74

A la recerca de l’origen de la democràcia...................................188

11 Grècia

7 E l medi natural

i les activitats humanes

.. ................................ 152

1. El medi i els recursos naturals 2. El medi com a risc 3. Els riscos naturals i el desenvolupament desigual 4. L’acció de l’ésser humà sobre el medi ambient 5. Les solucions als problemes mediambientals globals Informe gràfic. Riscos naturals i espais protegits Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Belatekallim i María Jaber

8 La prehistòria

....................................................................... 130

1. Edats i fonts de la prehistòria 2. Origen i evolució de l’ésser humà 3. La vida en el Paleolític (I) 4. La vida en el Paleolític (II) 5. La vida en el Neolític 6. La vida en l’edat dels metalls (I) 7. La vida en l’edat dels metalls (II) 8. La prehistòria a Espanya 9. La prehistòria a la Comunitat Valenciana Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Doroty Garrod i Penélope Vaquero

9 Mesopotàmia

............................................................................ 152

1. Les primeres civilitzacions històriques 2. L’espai i el temps 3. Organització política i econòmica 4. Societat, religió i vida quotidiana Informe gràfic. La ciutat de Babilònia 5. El llegat cultural i artístic Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Belatekallim i María Jaber

Annexos Vocabulari Aplica les competències Dades bàsiques i mapes polítics

...............................................................................................

190

1. Evolució històrica. Època arcaica 2. Evolució històrica. Èpoques clàssica i hel·lenística 3. Organització política de les polis 4. Economia i societat 5. Aspectes de la vida quotidiana Informe gràfic. Atenes en el segle v aC 6. Religió i cultura 7. Art grec. L’arquitectura 8. Art grec. L’escultura i la ceràmica Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Agnodice i AMURTEL Greece

12 Roma

. . ................................................................................................... 212

1. L’espai i l’evolució històrica. La Monarquia 2. La República (509-27 aC) 3. L’Imperi (27 aC-476 dC) 4. Les activitats econòmiques 5. La societat i la vida ciutadana Informe gràfic. Roma, capital del món 6. Religió i cultura romanes 7. L’art romà. L’arquitectura 8. L’art romà. Escultura, pintura i mosaic 9. Els pobles germànics. La fi d’una era Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Sarmiza Bilcescu i les xiquetes i els seus drets en el món actual

13 E spanya i la C. Valenciana en l’antiguitat

............................................................... 236

1. Espanya preromana (I). La diversitat cultural 2. Espanya preromana (II). Celtes i ibers 3. Hispània romana. Conquesta i romanització 4. Hispània romana. L’organització del territori 5. Religió, cultura i art hispanoromans 6. El poble visigot a Hispània 7. La Comunitat Valenciana en l’antiguitat Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Egeria i Janna Jihad Porfolio................................................................................................. 254

10 Egipte

............................................................................................... 168

1. Una antiga civilització fluvial 2. Organització política i social 3. L’economia egípcia 4. Aspectes de la vida quotidiana 5. La religió egípcia Informe gràfic. La vida després de la mort 6. El llegat cultural i artístic Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències Protagonistes: Hilda Petrie i Mirah Shihadeh Porfolio.........................................................................................................186

Annexos Vocabulari Aplica les competències Dades bàsiques i mapes polítics

1 El planeta Terra MARIA MITCHELL. Astrònoma i professora Soc Maria Mitchell, astrònoma i professora en el Vassar College, universitat en la qual dirigisc l’observatori astronòmic. Vaig nàixer el 1818 a l’estat de Massachussets i des que era molt jove m’encantava contemplar constel·lacions, galàxies i conjunts planetaris a través del telescopi del xicotet observatori que tenia el meu pare. A poc a poc, el meu interés per l’univers i el sistema solar, en el qual es troba la Terra, va anar creixent, fins que la nit de l’1 d’octubre de 1847, mentre observava la volta celeste vaig descobrir un cometa, al qual posteriorment van posar el meu nom.

Gràcies a aquest descobriment he sigut la primera dona a formar part de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i també he pogut visitar alguns dels observatoris més rellevants de la meua època com el de Greenwich,

on es localitza el meridià 0°, a partir del qual s’establix el sistema de fusos horaris del nostre planeta.

Per comprendre l’univers i saber a quin sistema planetari pertanyem i les seues característiques, analitzaràs:

•

L’univers i els diferents cossos celestes. El sistema solar i els planetes que l’integren.

•

La Terra, característiques, grandària i forma del planeta.

• •

Els moviments de la Terra: rotació i translació.

•

La xarxa geogràfica: paral·lels i meridians.

La representació de l’espai terrestre: els mapes i els sistemes de projecció.

PREGUNTES I RESPOSTES

1 De quin sistema planetari forma part la Terra?

2 On es localitza el meridià 0°?

3

36

Investiga sobre Maria Mitchell i el seu llegat astronòmic. Localitza altres descobriments que en porten el nom en memòria de la seua gran labor com a astrònoma.

4

Comprovem. Resol les qüestions plantejades en cada un dels apartats de la pàgina de la dreta.

Consulta aquesta unitat i trobaràs la informació necessària per respondre aquestes preguntes.

Espai En quina galàxia es troba situat el planeta Terra?

A més de la Terra, quins altres planetes formen el sistema solar? Anomena’ls.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Temps En quantes franges es dividix el mapa dels fusos horaris? Imagina que estàs planificant un viatge des d’Espanya al Perú, calcula la diferència horària que existix entre el punt de partida i el d’arribada.

ACTIVEM ELS NOSTRES CONEIXEMENTS PREVIS 1.1

Prepararem una activitat en la qual l’alumnat ha de respondre preguntes sobre el Sistema Solar, els moviments de la Terra, les formes del relleu, les aigües al planeta o els seus continents.

1.2 Analitzem i reflexionem sobre la importància del treball en grup.

FORMEM ELS GRUPS DE TREBALL 2.1 Ens dividim en parelles.

2.2 Repartim les tasques.

–12 –11 –10

–9

–8

–7

–6

–5

–4

–3

–2

–1

0

+1

+2

+3

+4

+5

+6

+7

+8

+9

+10 +11 +12

El planeta Terra Quines són les dimensions i la forma de la Terra?

ESTUDIEM LA TERRA A L’UNIVERS 3.1 Coneixem la Terra, el seu paper a l’univers, els moviments de rotació i translació. Aprenem a orientar-nos: el mapa i la brúixola.

3.2 Treballarem l’ODS 7. El Sol font inesgotable d’energia.

Quins dos moviments fa la Terra en l’espai?

En què consistix cada un?

Una altra mirada En l’apartat «Protagonistes», coneixeràs el treball de Barbara Petchenik, cartògrafa i geògrafa nord-­ americana del segle xx. Busca informació en la unitat per respondre les preguntes següents sobre la cartografia: Quins sistemes de projecció s’utilitzen per a representar la superfície de la Terra?

+ orientacions en anayaeducacion.es

37

1

L’univers, el sistema solar i la Terra

1.1 La Terra, un punt en l’univers L’univers es va originar fa uns 13 700 milions d’anys a causa, segons els astrònoms, de l’explosió (big bang) d’una xicoteta massa que concentrava tota la matèria i l’energia existents. Està format per astres o cossos celestes, per matèria interestel·lar (pols i gas) i per l’espai que els separa.

Els astres s’agrupen en l’univers formant galàxies o acumulacions d’estreles, com la Via Làctia, on es troba la Terra. Cada galàxia pot contindre milers de milions d’estreles i nombrosos sistemes planetaris, integrats per una estrela i els cossos celestes que giren entorn d’aquesta: planetes, satèl·lits, asteroides i cometes.

El sistema solar és el sistema planetari del qual forma part la Terra. Va sorgir fa uns 5 000 milions d’anys, i comprén el Sol, que és una estrela de grandària mitjana, huit planetes (entre aquests la Terra) i nombrosos satèl·lits, asteroides i cometes. La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra.

Podem afirmar, per tant, que la Terra és un punt diminut en l’immens univers.

1.2 La Terra, un planeta singular

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Incorporar conceptes

1 Busca en el vocabulari final les definicions dels termes marcats amb amb una crida ( estreles ) i escriu-les en el quadern.

Manejar gràfics, mapes i imatges

2 Observa el dibuix inferior, i calcula. Si fas una volta a la Terra una vegada per l’equador i una altra pels pols: a) Per on recorreries més quilòmetres? b) Quants més en recorreries?

La Terra es va formar fa uns 4 600 milions d’anys. És l’únic planeta del sistema solar on hi ha vida, que es va iniciar, en forma de bacteris i algues, fa més de 2 000 milions d’anys. Açò va ser possible perquè a la Terra es donen tres circumstàncies que la diferencien dels altres planetes del nostre sistema solar:

Perímetre polar 40007,8 km

– La temperatura hi és moderada, perquè es troba a la distància adequada del Sol: uns 150 milions de quilòmetres.

– L’atmosfera, o capa gasosa que l’envolta, conté gasos imprescindibles per a la vida, com l’oxigen. A més, l’atmosfera protegix la Terra de les radiacions solars danyoses i ajuda a regular-ne la temperatura.

– L’aigua líquida hi és abundant. Aquesta aigua ocupa gran part de la superfície terrestre, forma oceans i mars, i és la responsable que la Terra es veja des de l’espai com un planeta blau. La Terra és l’únic planeta del sistema solar on hi ha aigua permanentment en estat líquid a la superfície.

1.3 La grandària i la forma de la Terra Les dimensions de la Terra són de 510 milions de km2, unes mil vegades la superfície d’Espanya. A pesar d’això, el nostre planeta és un astre xicotet en el conjunt de l’univers. El Sol, per exemple, és un milió tres-centes mil vegades més gran que la Terra.

La forma de la Terra és de geoide o esfera imperfecta, és a dir, és lleugerament més ampla a l’equador que als pols.

38

Perímetre equatorial 40 076,6 km

Consulta la definició de conceptes

destresa

U 1

El sistema solar

Saturn

SOL

Júpiter Mart Venus

Mercuri

Terra

Urà

Neptú

MERCURI

VENUS

TERRA

MART

JÚPITER

SATURN

URÀ

NEPTÚ

Distància al Sol (1)

57,91

108,20

149,60

227,94

778,33

1 429,40

2 870,99

4 504,30

Diàmetre equatorial (2)

4 880

12 104

12 756

6 794

142 984

120 536

51 118

49 532

Massa (Terra = 1)

0,6

0,815

1 (4)

0,107

318

95

14,54

17,23

Densitat (aigua = 1)

5,43

5,24

5,52

3,93

1,33

0,69

1,32

1,64

Període de rotació (3)

58,6

-243 (5)

0,99

1,03

0,41

0,45

-0,72 (5)

0,67

88 dies

225 dies

365 dies

687 dies

11,86 anys

29,46 anys

84 anys

165 anys

167

457

14

-55

-153

-185

-214

-225

Període orbital Temperatura mitjana (ºC)

(1): en milions de quilòmetres (2): en quilòmetres (3): en dies terrestres; i Massa Terra; 5.97 x 1024 kg; 5: gir retrògrad

Buscar informació rellevant

Veig, pense, em pregunte

3 Amb l’ajuda de la taula indica les característiques del planeta Terra.

4 A quanta distància de la Terra es troba el planeta més llunyà? I el més pròxim?

5 Quantes vegades és més xicoteta la Terra que el planeta més gran?

6 Segons la mitologia grega, la deessa Hera, esposa de Zeus, va ser la creadora de la Via Làctia. Busca informació sobre aquest mite, i resumix-lo en el quadern.

39

2

Els moviments de la Terra (I). La rotació

2.1 El moviment de rotació L’univers està en moviment continu, igual que els astres que el componen. Per exemple, la Via Làctia gira sobre si mateixa, i completa una volta cada 255 milions d’anys; i el nostre sistema solar gira entorn del centre de la Via Làctia.

El dia i la nit Eix de rotació

Nord

Dia

La Terra també es mou contínuament, realitzant dos moviments: el de rotació i el de translació.

El moviment de rotació és el gir de la Terra sobre si mateixa, al voltant d’un eix imaginari els extrems del qual són els pols. Aquest moviment tarda a completar-se un dia solar, és a dir, un poc menys de 24 hores (23 hores, 56 minuts i 4,091 segons).

Sentit de la rotació

Nit

Sud

2.2 Conseqüències de la rotació terrestre

El moviment de rotació de la Terra té tres conseqüències:

– La successió del dia i de la nit. A causa de la rotació, a tot arreu de la Terra se succeïxen regularment el dia i la nit. Açò es deu al fet que la llum solar il·lumina i calfa només una meitat de la superfície terrestre (dia); i l’altra meitat roman en la foscor i es refreda (nit).

Si la Terra no girara sobre si mateixa, la meitat del planeta estaria sempre il·luminada i arribaria a temperatures altíssimes, mentre que l’altra meitat romandria en la foscor i patiria un fred extrem.

En aquestes circumstàncies, hi seria impossible la vida.

– El moviment del Sol a l’horitzó. El moviment de rotació es realitza d’oest a est; per això, veiem aparéixer la llum del dia i el sol per l’est (alba), i desaparéixer la llum del dia i el sol per l’oest (capvespre).

Aquest moviment del Sol és només aparent, perquè és el nostre planeta el que es mou entorn del Sol. Però ens permet localitzar els punts cardinals o punts bàsics de referència per a orientar-nos a la Terra: el nord, el sud, l’est i l’oest.

– L’existència de diferents hores. El coneixement científic de la rotació ens permet dividir el dia solar en 24 parts iguals, anomenades hores; dividir la Terra en 24 franges imaginàries d’una hora, anomenades fusos horaris, i mesurar el temps.

40

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Usar mapes

Preguntes provocades

1 Què ocorreria si la Terra no girara sobre si mateixa? En tals circumstàncies, seria possible la vida al planeta?

2 Busca en l’atles final on es troba Somàlia, i contesta: per què allí és de nit abans que a Espanya?

3 El 1851, Léon Foucault va realitzar un experiment que va demostrar de forma científica la rotació de la Terra.

Esbrina en què va consistir.

Interpretar i elaborar imatges i gràfiques

4 Com explicaries a una persona la successió del dia i de la nit usant una taronja i una llanterna?

U 1

El moviment del Sol. Els punts cardinals i l’orientació

Interpretar l’entorn Sud

Sud-est

5 Per què és important saber orien-

Sud-oest

tar-se?

Davant

6 Esbrina cap a on està orientada la cuina de ta casa.

Est

7 Imagina que tens una amiga al

Oest Dreta

Esquerra Darrere

Eixida del Sol Alba

Japó. Creus que seria una bona idea telefonar-li a les quatre de la vesprada hora espanyola? I si visquera a Nova York?

Posta de Sol Capvespre

Nord

Raona les respostes.

Els punts cardinals ens permeten orientar-nos. Per a això, hem de posar els braços en creu i assenyalar amb el braç esquerre l’orient o lloc per on ix el Sol al matí.

Les hores. Fusos horaris i mesura del temps 165°O

150°O

135°O

120°O

105°O

90°O

75°O

60°O

45°O

30°O

15°O

–12

–11

–10

–9

–8

–7

–6

–5

–4

–3

–2

–1

15°E

30°E

45°E

60°E

75°E

90°E

105°E

120°E

135°E

150°E

165°E

180°E

+1

+2

+3

+4

+5

+6

+7

+8

+9

+10

+11

+12

Meridià de Greenwich

180°O

Zones amb hora de Greenwich

–1/+1 Nombre d'hores que es resten o se sumen des del fus de Greenwich per conéixer l'hora local

0

Zones en què es resten hores per cada fus que ens desplacem des de Greenwich

Zones en què se sumen hores per cada fus que ens desplacem des de Greenwich

Zones que resten 1/2 hora a la del seu fus horari

Zones que sumen 1/2 hora a la del seu fus horari

Límit de zona horària Línia de canvi de data internacional 0

1500

3000

4500 km

Els fusos horaris resulten de dividir els 360° de l’esfera terrestre entre les 24 hores del dia. Són, per tant, franges de 15° de circumferència, i cada un equival a una hora.

Per establir l’hora d’un lloc es pren com a referència el fus on es localitza el meridià 0° o de ­Greenwich, una localitat pròxima a Londres, Regne Unit. A partir d’aquest, el rellotge s’avança una hora per cada fus cap a l’est; i es retarda una hora per cada fus cap a l’oest.

41

Informe gràfic Orientar-nos a la Terra

ALGUNS MÈTODES D’ORIENTACIÓ

L’orientació és la capacitat de saber determinar en quin punt del planeta ens trobem i cap a on ens dirigim.

Usant el Sol

Els éssers humans no tenim una capacitat innata d’orientació. D’ací que hàgem de realitzar diverses activitats o utilitzar diferents aparells, com la brúixola, el sextant, el radar o el GPS (Global Position System).

Clavem un pal a terra i marquem l’extrem de la seua ombra. Passat un temps, per exemple 15 minuts, tornem a marcar el nou extrem de l’ombra i unim els dos punts anteriors per mitjà d’una línia.

Aquesta línia ens indicarà l’oest (el primer punt) i l’est (el segon punt). Finalment, tracem una perpendicular per obtindre el nord i el sud.

Com ja saps, la forma més natural d’orientar-nos durant el dia és seguir el moviment aparent del Sol en el firmament i reconéixer la situació de l’Orient, o lloc per on ix el Sol. Amb això, podrem trobar també la situació del nord o pol terrestre i dels altres punts cardinals.

El mètode de l’ombra d’un pal

1

A més, hi ha altres mètodes per a orientar-se.

• En uns, podem fer-ho de forma natural, aprofitant el sol, les estreles o la lluna.

• En altres, podem orientar-nos utilitzant certs aparells.

A continuació, analitzarem alguns dels mètodes més usuals, com el de l’ombra que projecta un pal, l’ús de la brúixola i el receptor de GPS.

2

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Comprensió, expressió i TIC

1 Llig el text i resol aquestes tasques: a) Explica el significat del terme orientació.

3

b) Què vol dir que els éssers humans no tenim una capacitat innata d’orientació?

2 La paraula orientació està relacionada amb un dels punts cardinals. Esbrina quin és aquest punt cardinal i per què s’usa com a sinònim d’orientació.

3

42

Per a orientar-nos utilitzem instruments que ens ajuden, com el GPS, el radar o la brúixola. Si hagueres de pensar en el teu futur professional, quins quatre recursos utilitzaries, com a punts cardinals, per a buscar informació i orientar-te cap a la professió ideal? Per exemple, podries comptar amb la web d’ocupació, el departament d’orientació del teu centre, els serveis públics d’ocupació, etc. Concreta quatre recursos.

4 Est Nord Oest

Oest

Est

Sud

U 1

Usant aparells Amb la brúixola

6

Per obtindre la direcció, hem de procedir com en el dibuix: 3

5 4

2 1

1 Base de plàstic 2 Limbe giratori graduat

• Alinear el punt de referència amb la brúixola.

• Girar el limbe graduat de la brúixola fins que el nord coincidisca amb la direcció de l’agulla magnètica.

La direcció buscada la determina l’angle format per ambdues direccions, indicat sobre el limbe graduat per l’índex fosforescent.

3 Agulla magnètica 4 Fletxa orientadora i les línies auxiliars 5 Punt de lectura 6 Fletxa de direcció de viatge i les línies auxiliars

Amb un receptor GPS El GPS funciona mitjançant una xarxa de 27 satèl·lits, situats en òrbita a 2 169 km de la Ter­ra, i un receptor GPS. Quan volem determinar la nostra posició, el receptor localitza automàticament tres satèl·lits i, mitjançant el principi matemàtic de la triangulació, establix el punt de la Terra sobre el qual estem.

43

3

Els moviments de la Terra (II). La translació

Equinoccis i solsticis Solstici d’estiu

Equinocci Pol nord

Pol nord

0º

0º

Rajo

3.1 El moviment de translació El moviment de translació és el gir de la Terra al voltant del Sol. Es realitza en direcció oest-est, i tarda a completar-se 365 dies i 6 hores, és a dir, un any solar. Com que cada any té 365 dies, les sis hores sobrants s’acumulen i, cada quatre anys, hi ha un any bixest en què s’afig un dia al mes de febrer.

Durant la translació, la Terra descriu una trajectòria el·líptica, anomenada òrbita, estant el seu eix inclinat respecte al pla de l’òrbita. En aquest viatge anual al voltant del Sol, la Terra recorre una distància aproximada de 930 milions de quilòmetres, a una velocitat de 106 000 km/h.

3.2 Les conseqüències de la translació.

Les estacions

23º 27’

s so

Trò de pic Càn cer EQ

UA

23º

R

Pol sud

27’

47º 04’

90º

UA

33’

DO

Trò de pic Cap ri

R 66º 33’

cor

90º 66º

23º

27’

66º

orn

0º

Trò de pic Càn cer EQ

DO

Trò de pic Cap ric

lars

n

33’ 0º

43º 05’ Rajos solars

En els equinoccis, els rajos solars cauen perpendiculars a l’equador.

Per això, el dia i la nit duren igual als dos hemisferis.

En els solsticis, els rajos solars cauen perpendiculars en un dels tròpics; en aquest cas, al de Càncer.

Com a conseqüència, el dia dura més a l’hemisferi nord i menys a l’hemisferi sud.

La inclinació de l’eix de la Terra provoca que, durant la translació, cada hemisferi es trobe en posicions diferents respecte al Sol, i es calfe més o menys.

Aquest fet provoca l’existència de diferents estacions: estiu, hivern, primavera i tardor.

Així, quan un hemisferi (nord o sud) «s’avança» cap al Sol, es calfa més i és estiu; quan «es retira» respecte al Sol, es calfa menys i és hivern; i quan no està ni avançat ni retirat, és primavera o tardor.

3.3 Altres conseqüències de la translació El moviment de translació té, a més, altres conseqüències:

– La diferent durada del dia i de la nit als llocs de la Terra. La variació es deu a la posició respecte a l’eix terrestre del cercle d’il·luminació, o línia que separa el dia i la nit.

• En els equinoccis de primavera i de tardor, el cercle d’il·luminació coincidix amb l’eix terrestre, i el dia i la nit duren igual en tota la Terra.

• En els solsticis d’estiu i d’hivern, al contrari, la línia d’il·luminació s’avança o retarda respecte a l’eix, i el dia i la nit tenen diferent durada en cada hemisferi.

– L’existència de zones tèrmiques. Es deu a la diferent inclinació dels rajos solars en cada època de l’any, perquè calfen més o menys segons que caiguen perpendiculars, inclinats o oblics.

• A la zona càlida, els rajos cauen més perpendiculars, per la qual cosa les temperatures són sempre càlides.

• A les zones temperades cauen més inclinats; d’ací que les temperatures siguen moderades.

• I a les zones fredes cauen més oblics, per la qual cosa les temperatures són sempre molt fredes.

44

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Usar elements matemàtics

1 Calcula a quants km/segon viatja la Terra en el seu moviment de translació, i quants quilòmetres recorre al dia.

Interpretar fonts

2 Per què a l’hemisferi nord fa més calor en el solstici d’estiu?

Usar termes i conceptes

3 Digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions.

Corregix les incorrectes: a) Quan un hemisferi es troba retardat cap al Sol és primavera o tardor. b) En els solsticis, la línia d’il· luminació s’avança o retarda respecte a l’eix terrestre, i el dia i la nit tenen la mateixa durada en cada hemisferi.

U 1

Les conseqüències de la translació 21 de març EQUINOCCI

Successió de les estacions

22 de desembre SOLSTICI

21 de juny SOLSTICI 23 de setembre EQUINOCCI

Diferent durada dels dies i les nits

2m

0m

m

14 h 52 m

12 h

12 h

35 m

m 33 5h

08

00 m

14 h 52 m

2m

h0

0m

es

h

0 hores

42 m

os

Pol sud Nit de 6 mesos

es

es hor

7h

os

m

10

4

12

re s

m

24

48

ho

h

12 h

m

ores

0 hores

os

h0

18 h 27

12 hores

12

9

Cercle d'il·luminació

ores

12 h

es

Cercle d'il·luminació

Cercle d'il·luminació

24

Pol nord Nit de 6 mesos

os

ho

Solstici d’hivern a l’hemisferi nord

es

m

s re

12

Pol sud

Pol nord Dia de 6 mesos

4

12

Pol nord

Solstici d’estiu a l’hemisferi nord

hor es

Equinoccis de tardor i primavera

Pol sud Dia de 6 mesos

Existència de zones tèrmiques Pol nord

A la zona temperada els rajos del Sol cauen més oblics.

El calor es repartix sobre una superfície major i calfen menys.

Cer

cle

Trò p

ic d

Eq

eC

Pol

ar

Àrt

ic

ànc

er

Zona temperada del nord

uad

Trò p

A la zona càlida els rajos del Sol cauen més perpendiculars.

El calor es repartix sobre una superfície menor i calfen més.

or

ic d

eC

Cer

apr

cle

Zona freda del nord

ico

rn

Pol

ar

Pol sud

An

Zona càlida o intertropical Zona temperada del sud

tàr

tic

Zona freda del sud

Interpretar i elaborar imatges i gràfics

Veig, pense, em pregunte

4 Localitza Espanya en els dibuixos de la diferent durada de dies i nits. a) Indica en quin moment duren igual el dia i la nit. b) En quin dura més el dia. c) En quin dura més la nit.

5 Escriu quines són les zones tèrmiques de la Terra i entre quins límits se situen.

45

Els geògrafs representen l’espai geogràfic per mitjà de mapes.

4.2 La xarxa geogràfica

Meridià de Greenwich (0º)

Tròpic de Càncer (23º 27’ N)

Equador (0º)

Tròpic de Capricorn (23º 27’ S)

Cercle Polar Antàrtic (66º 33’ S)

Meridians Paral·lels

Pol sud

Latitud i longitud Pol nord G r

La localització de qualsevol punt de la superfície terrestre sobre un mapa requerix disposar d’una xarxa geogràfica. És a dir, un sistema de coordenades format per dos tipus de línies imaginàries: els paral·lels i els meridians.

Pol nord

Cercle Polar Àrtic (66º 33’ N)

Hemisferi sud

Un mapa és una representació simplificada de la superfície esfèrica de la Terra, o d’una part d’aquesta, sobre un pla. Per a confeccionar-lo, els cartògrafs utilitzen una xarxa geogràfica, un sistema de projecció, una escala i diversos signes convencionals.

Paral·lels i meridians

Hemisferi nord

4.1 Els mapes i els seus elements

La xarxa geogràfica

e

La representació de l’espai terrestre

d

4

Longitud

n

i M

h

P a r a l · l e l

dià 0°, és el que passa per Greenwich, prop de Londres.

– Gràcies a aquesta xarxa geogràfica, es pot localitzar qualsevol punt sobre un mapa, calculant-ne la latitud i la longitud mesurades en graus.

– La latitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra a l’equador.

Pot ser nord o sud.

– La longitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra al meridià 0°, o de Greenwich. Pot ser est o oest.

4.3 El sistema de projecció,

l’escala i els signes convencionals Per a elaborar un mapa, és necessari triar també tres tipus d’elements: el sistema de projecció, l’escala i els signes convencionals.

– El sistema de projecció és el mètode que permet representar la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla. Per a això, es trasllada la xarxa de paral·lels i meridians a un pla (projecció plana) o a una superfície que puga desenrotllar-se sobre un pla, com el cilindre (projecció cilíndrica) o el con (projecció cònica).

– L’escala és la relació que hi ha entre una distància mesurada sobre el mapa i la corresponent distància mesurada sobre el terreny. Les escales més habituals són la gràfica i la numèrica.

– Els signes convencionals són colors, signes o símbols usats per a representar la realitat de forma simplificada. El seu significat s’explica en la cartel·la del mapa.

46

c

Equador

e

r

i

– Els meridians són semicercles que van de pol a pol. El principal, o meri-

w

Latitud

d

i

e

principal, o paral·lel 0°, és l’equador, que dividix la Terra en dues meitats o hemisferis, el nord i el sud. Altres paral·lels importants són els tròpics de Càncer i de Capricorn, i els cercles polars àrtic i antàrtic.

à

e

– Els paral·lels són cercles perpendiculars a l’eix de rotació terrestre. El

Pol sud

U 1

Reconeixem els elements d’un mapa Els sistemes de projecció Azimutal o plana

Cònica

Cilíndrica

O O E E 180˚ 160˚ 140˚ 120˚ 100˚ 80˚ 60˚ 40˚ 20˚ 0˚ 20˚ 40˚ 60˚ 80˚ 100˚ 120˚ 140˚ 160˚ 180˚ N 80˚ Cercle Polar Àrtic 60˚ 40˚ Tròpic de Càncer

20˚

Equador

0˚

N S

20˚

Tròpic de Capricorn

40˚ 60˚ Cercle Polar Antàrtic 80˚

Els tipus d’escales

S

La cartel·la

L’escala gràfica

Xarxa vial

L’escala numèrica

Autopistes i autovies 0

100

200

300

400

500 km

Escala 1 : 6 750 000

Autopistes i autovies en construcció Carretera

Consistix en una línia recta, dividida en segments. Sobre aquesta s’indica la distància real a la qual equival la totalitat de l’escala, o cada una de les parts, la qual cosa ens permet fer conversions de forma directa.

Indica la relació entre una unitat del mapa i la realitat. Per exemple, l’escala 1:6 750 000 indicaria que 1 cm mesurat en el mapa equival a 6 750 000 cm reals, és a dir, a 67,5 km.

Carretera en construcció

Aeroports Internacionals Nacionals Aeròdroms

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Interpretar mapes

Usar mapes

1 Quins són els paral·lels fonamentals i quina n’és la

4 Busca en un atles els mapes corresponents i contes-

latitud?

2 Quin meridià principal es representa en les imatges de la xarxa geogràfica?

Buscar informació rellevant

5 Observa el mapa que acompanya la projecció

3 Contesta aquestes preguntes a partir del text: a) Quins elements es necessiten per a confeccionar un mapa? b) Per què creus que s’anomena xarxa geogràfica el conjunt de paral·lels i meridians?

DESTRESA

ta aquestes questions: a) Calcula la latitud i la longitud de Lisboa, Moscou, Chicago i Brasília. b) Indica amb quin sistema de projecció s’ha realitzat el mapa polític d’Àfrica.

Consulta la definició de conceptes

­ ilíndrica: a) Quin és el paral·lel i el meridià princ cipal que s’hi representen? b) Calcula la latitud i la longitud dels punts rojos representats en el mapa

47

1 Relaciona cada definició amb el seu concepte geo-

Quan viatgem de Londres a Nova York, avançarem o retardarem el rellotge? I si ho fem de Madrid a Tòquio?

gràfic. Per a això, emparella en el quadern cada lletra amb el nombre corresponent.

Definicions:

Calcula, en cada cas, les hores de diferència entre les ciutats.

a) És el sistema planetari del qual forma part la Terra.

3 Copia i completa el quadre, assignant cada caracte-

b) És la galàxia on es troba la Terra.

rística als paral·lels o als meridians.

c) Capa gasosa que envolta la Terra.

a) Són cercles perpendiculars a l’eix terrestre.

d) És la forma que té la Terra.

b) El principal passa per Greenwich.

e) Agrupació d’astres en l’univers.

c) El principal és l’equador.

Conceptes: 1) Atmosfera

d) Són semicercles que van de pol a pol.

2) Sistema solar

e) Es disposen cap al nord i cap al sud de l’equador.

3) Geoide

f) Es numeren cap a l’est i cap a l’oest.

4 Localitza aquestes dues ciutats mitjançant les coor-

4) Via Làctia

denades geogràfiques:

5) Galàxies

a) 60° latitud nord, i 10° longitud est.

2 Resol el següent problema geogràfic amb ajuda d’un atles.

80º

b) 36° latitud nord, i 10° longitud est.

180º

170º 160º

150º

140º

130º

120º

110º

100º

90º

80º

70º

60º

50º

40º

30º

20º

10º

0º

10º

20º

30º

40º

50º

60º

70º

80º

90º

100º

110º

120º 130º

140º

150º

160º 170º

70º

70º

60º

60º

50º

50º

40º

40º

30º

30º

20º

20º

10º

10º

0º

0º

10º

10º

20º

20º

30º

30º

N

40º

O

50º

40º

E

50º

S

60º

60º

70º

70º

180º

170º 160º

150º

140º

130º

120º

110º

100º

90º

80º

70º

60º

50º

40º

30º

20º

10º

0º

10º

20º

30º

40º

50º

60º

70º

80º

90º

100º

110º

REFLEXIONA I VALORA En aquesta unitat iniciarem l’estudi del planeta Terra. Reflexiona de manera individual i compartix en grup la valoració sobre les activitats implicades. Per a això, descarrega en anayaeducacion.es la rúbrica corresponent.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Realitza l’autoavaluació competencial inclosa en anayaeducacion.es

48

180º 80º

120º 130º

140º

150º

160º 170º

180º

PROTAGONISTES Dades bàsiques Nom: Barbara Petchenik Època: 1939-1992 Lloc de residència: Estats Units Ocupació: cartògrafa i geògrafa

Soc una amiga de Barbara, ella va morir el 1992, així que no pot contar-vos la seua història.

Barbara va nàixer el 1939 a Wisconsin i els atles, els mapes i els sistemes de localització geogràfica van ser una de les seues grans passions. Va ser la primera dona a ocupar un càrrec en l’Associació Cartogràfica Internacional, ja que el 1991 va ser elegida vicepresidenta de la institució.

HUI Jessyca Ocampo Dades bàsiques Nom: Jessyca Ocampo Any de naixement: 1998 Lloc de residència: Espanya Ocupació: estudiant de fotografia

En un món en el qual els dispositius mòbils i els sistemes GPS ens servi-

Va desenvolupar una important labor en el camp de la geografia, especialment en el desenvolupament de la cartografia moderna, va dirigir i va editar diferents mapes i va escriure molts llibres sobre aquest tema, a més de formar part de diferents associacions relacionades amb aquest àmbit del saber.

guix aquest certamen són fomentar entre les persones participants la representació creativa del món, reforçar el coneixement cartogràfic i fer-les més conscients del món en el qual viuen.

Era una defensora de la difusió de la ciència cartogràfica i una part importantíssima del seu treball va ser la divulgació entre la joventut dels diferents elements i utilitats dels mapes.

Per això, estaria molt contenta del concurs internacional de dibuix Barbara Petchenik, de periodicitat biennal, que l’associació porta organitzant en el seu honor des de l’any 1993. Els objectius que perse-

xen de guia, la cartografia continua aportant noves visions del territori en el qual habitem. Això és el que va pensar Jessyca Ocampo, una estudiant de fotografia que va decidir realitzar una nova cartografia digital de la ciutat de Santiago de Compostel·la.

La jove, a partir d’un treball de classe, va crear un mapa singular de la ciutat, el «mapa do Medo».

Per a dur a terme aquest projecte, va demanar col·laboració per les xarxes socials. Va realitzar fotografies de les zones que anava a localitzar i va recollir testimoniatges de dones d’edats diverses que havien sentit por en diferents zones de la ciutat per haver sigut assetjades, atemorides o agredides sexualment.

El «mapa do Medo» es va presentar el 2018, va anar creixent i es va estendre per tot Galícia, en un intent de geolocalitzar les zones on les dones s’havien sentit més vul-

nerables o havien patit algun tipus d’abús o agressió.

Aquest treball és similar al que s’ha fet en altres llocs tan llunyans com el Brasil, o en altres ciutats espanyoles com Logronyo o Valladolid, amb la finalitat de denunciar la por que senten les dones en molts llocs de les ciutats en les quals viuen.

QÜESTIONS

AHIR Barbara Petchenik

1 Què és la cartografia?

2 Assenyala almenys tres situacions en les quals seria útil consultar un mapa.

3 Per què creus que el treball de Jessyca s’està des­ envolupant en diferents llocs? Et sembla útil?

4 Imagina’t que has de fer un nou mapa del lloc en el qual vius. Què t’agradaria assenyalar en aquesta nova cartografia?

49

3 El medi físic de la Terra.

Els continents FANNY BULLOCK WORKMAN. Geògrafa, cartògrafa i exploradora Soc Fanny Bullock Workman, geògrafa, cartògrafa i exploradora nord-americana, i les meues grans aficions són l’escalada als alts cims i els viatges.

El poder contemplar novament el cim del K2, la segona muntanya més alta de la Terra, compensa el perill i la falta d’equipament i mitjans, com pitons o mosquetons.

Entre els anys 1888 i 1893 he viatjat amb bicicleta per Suïssa, França i Itàlia. També he fet gires a països d’altres continents, com Algèria, la Indoxina i l’Índia.

També tinc la intenció de desplegar la meua pancarta a més de 6 000 metres pel sufragi universal. Estem a la fi del segle xix i la dona encara no pot votar.

He sigut una de les primeres dones a escalar el Mont Blanc (1891). I, actualment, em dispose a realitzar el quart viatge a l’Himàlaia per conéixer, cartografiar millor la zona i escalar novament aquestes muntanyes.

Per comprendre els meus viatges, has de conéixer:

• •

Quants continents hi ha a la Terra.

Com és cada un: el seu relleu i les aigües.

PREGUNTES I RESPOSTES

1 Busca informació sobre Fanny Bullock i elabora’n

temes de geoposicionament (GPS). També hi ha qui desenvolupa sistemes de localització estàtica, aplicats a la topografia i cartografia. Podries localitzar tres graus o màsters relacionats amb la teledetecció i el geoposicionament?

una xicoteta biografia.

2 Quins continents va recórrer? En quin continent està l’Himàlaia?

3 Busca informació i digues quan es va aprovar el sufragi universal.

4

66

Hi ha persones dedicades a la geografia que s’especialitzen en el treball amb satèl·lits i amb sis-

5

Comprovem. Resol les qüestions plantejades en cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per a això, pots consultar la informació continguda en la unitat.

Espai Quin és el continent més extens? I el menys extens?

Quin lloc ocupa Amèrica per la seua extensió?

El relleu i la hidrografia de la Terra Quin és el pic més alt de la Terra? En quina serralada es troba i a quin continent pertany? El Volga és el riu més llarg d’Europa. Quin és el més cabalós de la Terra i en quin continent es localitza? En quins continents es localitzen els rius Volga i Nil?

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE ESTUDIEM ELS CONTINENTS 1.1

Coneixem els continents que conformen les terres emergents.

1.2 ODS 7 La força del vent com a font d’energia.

FINALITZEM EL PROJECTE DEL VÍDEO 2.3 Reflexionem sobre alguns conceptes bàsics de la Geografia a manera de repàs: coordenades, tectònica de plaques, energies renovables…

2.4 Gravem el vídeo.

COMPARTIM I AVALUEM EL TREBALL DESENVOLUPAT 3.1 Exposem en grup el nostre treball.

Està passant L’Antàrtida s’està fonent. Esbrina què pot suposar aquest fet per a la vida a la Terra.

Què s’hi pot fer?

3.2 Difonem el treball realitzat a través del periòdic digital i les xarxes socials.

3.3 Analitzem i avaluem els resultats.

Una altra mirada En l’apartat «Protagonistes» coneixeràs altres dones viatgeres i exploradores, com Isabella Bird, que va aconseguir formar part de la Reial Societat Geogràfica de Londres, o Laura Dekker, que va ser la persona més jove a fer la volta al món.

Quin continent està dividit en grans illes i arxipèlags? En quin oceà es troba?

+ orientacions en anayaeducacion.es

67

1

El mapa físic dels continents (I). Àsia

Dades bàsiques

Àsia és el continent més extens de la Terra. Els 43 608 000 km2, representen el 29,13 % de la superfície terrestre.

El continent asiàtic se situa entre els oceans Glacial Àrtic, Pacífic i Índic. Està separat d’Àfrica per la mar Roja i la península del Sinaí; d’Europa, per la serralada dels Urals, la mar Càspia, la serralada del Caucas i la mar Negra, i, d’Amèrica, per l’estret de Bering.

Altitud mitjana: 950 m Pic més alt de la Terra: Everest (8 847 m)

1.1 El relleu continental

Riu més llarg: Iang-Tsé (5 800 m)

– El relleu presenta planes i depressions, altiplans i muntanyes. Les

Llac principal: Mar Càspia (371 000 km2)

planes estan recorregudes per rius llargs i cabalosos. Les principals són les de Sibèria, la Xina, Indoxina i l’Índia. Les depressions estan ocupades per mars, com l’Aral, la Càspia i la Morta. Els altiplans, molt nombrosos, es troben tant al centre com a la perifèria del continent. Els més importants són els d’Anatòlia, l’Iran, el Tibet, Sibèria, el Dècan i Aràbia. Les muntanyes són joves. Hi destaquen la serralada del Zagros i la serralada de l’Himàlaia.

– Les illes més importants són Sri Lanka i les dels arxipèlags del Japó, Filipines i Indonèsia.

– Les costes asiàtiques són retallades, amb penínsules (Kamtxatka, Corea, Indoxina, Malacca, Dècan, Aràbiga i Anatòlia) i golfs (Pèrsic, Bengala, Tailàndia i Tonquín).

Serralada del Zagros.

1.2 Les aigües. Mars, llacs i rius Les mars principals d’Àsia són: Kara, Bering, Okhotsk, Japó, Xina, Aràbia i Roja.

Els llacs poden ser d’aigua salada, com les mars Aral, Morta i Càspia (aquesta última és la més extensa del món, amb 371 000 km2); o d’aigua dolça, com el Baikal (que és el més profund de la Terra, amb 1 741 m).

Els rius asiàtics són llargs i cabalosos. Els més importants són el IangTsé, el més llarg del continent (5 800 km), l’Obi, el Ienissei, el Lena, el Huang He, el Mekong, l’Amur, el Ganges i l’Indus.

Mekong.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Interpretar mapes

Anàlisi associativa

1 Quins elements geogràfics separen Àsia d’Europa, l’Àfrica i Amèrica?

2 Localitza en un mapa físic mut d’Àsia les principals unitats del relleu, les mars i els rius del text.

3 Usant l’escala del mapa, calcula la distància entre els pics Everest i Fuji Yama.

Interpretar gràfics

4 Comenta les formes de relleu del perfil topogràfic del relleu d’Àsia.

DESTRESA 68

Interpretació compartida

Consulta el perfil topogràfic

U2

Mapa físic d’Àsia

Ma r Beri ng

Pe K Ka nín 4 75ljuce m sul 0 vska C t ja a xa d .L tk e op a a

li n

tk a

lin

s Kurils

k

ºN

40

Ille

ur

k Sa

s. Sik h o

A te-

vyj no

ur Am

blo

bi

de

M u nts. de Kolyma

W r an gel Al dan

na

Le

Ir ty s

e Si la bè No ria v a

I

90º E

60 ºE 70º E 80º E

s al

Ob i

Ur a d e ls lad

rra

ha

0º

m

an

M

u nt

Khing an

Ja

de

Gr

oc

r ja ud a

Ian g-T s

sé

ro

Pl

s

s

M a r

ag lZ

M u S u ntan laim yes an

Hu

àmia

an gH eo

Dep re

Se

Am

de rt y se um De arak K

t

te s

Mesopot

n èr de Mu fP lada Gol S e r rTaigris t de ser a De Dahn

ra Euf

ja ar rd

as

i

Mar Càspia

Se

E

a

ió de la C ss

0º

egr

T

ed

ºN

S. de Stanovoj

18

16

O

r Ma ots kh O ’ d

de Txersk ij

.d e Verkhojansk

50º N

bi

ys Irt

r M

20

ye s

ts

O

a Angar

a Occiden tal

ta n

i lju Vi

Tunguska Inf.

de la S i b è r i a Central

pia às

rN

ºN

Sibèri

l bo To

Mu n

P lana

un

ering

yes Saya A do ntan ai n kk Mu o H rr A lt ip là An a S. Ca al atò g Plan ad Kazakh de Ma de la uc lia s ta n de ria el A lt ip là li a ad au d d’Arar Sy ipè apó ) r a x ú l ngò / re x r M e o te J M n ó A el an Ara l’A Ma Jap r de rr d (Fuji-S lt a 5 12rat a t à n Xi a i M i 3 b m s a Go l’E i a pre u uji-Y Dam an Shan t de n s h F3 776 . de Riu Gr ava a del Ti ºN D eser De Ho Pen rea 30 ralad r a n5 671 nd de sert e o C S Des ert de Síri y e s Elb urz n a a r u G k Pamir Tak la Mak an ko Shi D Alt sh P la n a de esert hu Ku Karak K2 8611 l a d a K u n l u s de l’iplà u Naf u a o n d rra Ky Iran ud X in e s é e Ia Nanga ram S e d Hin r a r ng M na Parbat Deser nce -T Al tipl à del Tíb et Cà la Xi tal 8125 H de n c de Lu t e i a i I nc p Co Or t Trò M Roja P À L t s Dhaulagiri ic N Altip e n í n du ser r A 20º A I n 816 s 7 là a I ula d’Ar na Everest G. Kanchenjunga àbia De Th d’O I a de nd 8848 8586 tr Al tip là de ma an G og apu n Des Taiw Xi Jiang Yu nn an ang ange hm ra Rub ert de è t i c a EÀ al K da Luzon Arà Narma OC Est. de b i g a hali Al tip là n Ma

Ma 30

Peneplà de la

Ienissei

0º

d

L e na

P Pen. d Iamal e Pen. de Gydan

ev e Làpt ir Mar d M

aim eT

a Kolym

tic

en.

ch

.d

de B

60º N

Àr

ià id er M

d

wi en re G e

Terra del Nord

Est.

70º N

lar

No Te va rra

E 0º 12 E º 110 E 100º

e Po

ºO

10

I

80º N

N 80º

70º N

C ercl

60º N

50º N

40º N

ºO

20

170º 16 E 10º E O C EÀ E 15 0º E C 20º E G L 1 I A C A L ÀRT 13 40º 0º E 30º º E 0º E 40 º E E 0 5

B

s

ràbia

Altitud (m)

Llac

s O ri

Í N D I C 70º E

al

I. Natuna

Sum atr a

80º E

90º E

Kinabalu 4094

ac ca

n

a

60º E

de M

ris

50º E

Pe nín sul a de Ma lac ca

Ba

40º E

2000 km

Luzo

PA C

100º E

I. F

Palawan Mar de Sulu

Illes Cèlebes Mar de Java

110º E

Bali Sumba 120º E

C

10º

N

anao

Mind

ahera quador 0º E

Halm

Nova a e Guin

ques

I. Molu

da Illes de la Son

Java

ÍFI

es ilipin

Mar de Cèlebes

Bo rn eo

es

30º E

1500

t.

ny ai w ta en

1 000

Es

ta

500

Illes Nicobar

Sri Lanka

M

0

Cap Comorin Illes Maldives

Golf de Siam

Mar d’Andaman

un

10º S

O C

Andaman

es Ill

Límit natural entre Europa i Àsia

S. To G. Hainan nk de Mar de í n la su Pe nín la Xina nal d’I nd ox ina Meridio

Mt. Victoria 3053

M

Pic

8000 5000 4000 3000 2000 1000 E500À 200 0 -500

G hat

Riu

tals

Illes Lacadiv es (o Lakshadw ep)

Golf de t en Bengala Pen ínsu la de l’Hin dus tan Illes s al

ita m kon n a Me g

iden

Socotr

a

0º

de l Dè ca n

An

Mar d’A

Occ

Golf d’Aden

Ghats

ut Hadrama

N

Iraua di

a

R o j a

10º

Mar de Banda

Mar ra d’Arafu Timor r o im T Mar de 130º E

10º S

140º E

Perfil SO-E del relleu d’Àsia

1 000

Península de l’Hindustan

Riu Ganges

2 000

Mar d’Aràbia

3 000

Bombai

4 000

Muntanyes Qinling

E

Gran Plana Xinesa

Mar Groga

5 000

Riu Huang He

6 000

Riu Iang-Tsé

7 000

Riu Mekong

SO

Desembocadura del riu Huang He

H I M À L A I A Riu Salween

Kangchenjunga 8 586

8 000

Riu Brahmaputra

Altitud (m) 9 000

0 0

SO

500

1000

1500

2 000

2 500

3 000

3500

4 000

5 000 Distància (km)

E

69

El mapa físic dels continents (II).

Amèrica

2

Dades bàsiques

Amèrica és, després d’Àsia, el segon continent més extens de la Terra.

Els 42 960 000 km2 representen el 28,70 % de la superfície terrestre.

El continent americà se situa entre els oceans Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic, Atlèntic i Pacífic. Està separat d’Àsia per l’estret de Bering.

Se sol dividir en dos subcontinents, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, units per l’istme d’Amèrica Central i l’arxipèlag de les Antilles.

Altitud mitjana: 655 m

2.1 El relleu continental

Pic més alt: Aconcagua (6 960 m) Riu més cabalós i llarg de la Terra: Amazones (7 062 km)

– El relleu d’Amèrica s’orienta de nord a sud. Les planes dominen

Llac més important: Superior (84 131 km2)

a les regions centrals i estan recorregudes per rius grans: Grans Planes, l’Amazones, Pampa argentina. Els massissos, o vells relleus desgastats per l’erosió, predominen a l’est: escuts canadencs i de la Guaiana, els Apalatxes. Les serralades formen una alineació quasi contínua, estesa de nord a sud al llarg de més de 12 000 km: Muntanyes Rocalloses i serralada dels Andes.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

– Les illes principals són Grenlàndia, Victòria, Baffin, Terranova, Aleu-

Interpretar mapes

tianes, Antilles i Terra del Foc.

1 Quin element geogràfic separa

– Les costes d’Amèrica del Nord són retallades, amb nombroses pe-

Amèrica d’Àsia?

nínsules (Alaska, Labrador, Nova Escòcia, Florida, Califòrnia i Yucatán) i amb golfs profunds (badia de Hudson i golf de Mèxic). Les costes d’Amèrica del Sud són més rectilínies; hi destaquen alguns caps (São Roque i d’Hornos).

2 Usant l’escala del mapa, mesura la distància entre l’estret de Bering i el cap d’Hornos.

2.2 Les aigües. Mars, llacs i rius

Manejar mapes

3 Localitza en un mapa físic mut

Les mars principals són la del Labrador, al nord; i Carib, al centre. Els llacs són més abundants a Amèrica del Nord, on es troben els Grans Llacs (Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario); a Amèrica del Sud destaquen el Maracaibo i el Titicaca.

d’Amèrica les unitats del relleu, mars i rius que es mencionen en el text.

4 Escriu en el quadern els noms dels

Els rius ón llargs i cabalosos. A Amèrica del Nord destaquen els rius Yukon, Mackenzie, Sant Llorenç, Mississipí, Missouri i Río Bravo. A Amèrica del Sud sobreïxen l’Amazones, que és el més llarg del continent (7 062 km), l’Orinoco i el Paraná.

quatre pics més elevats d’Amèrica. Digues en quina serralada i en quin país es troben.

Perfil O-E del relleu d’Amèrica del Nord Altitud (m)

0

0

O

70

500

1000

O

1500

2 000

2500

E

SERRALADA DELS APALATXES Mt. Mitchell 2037

3000

Costa Est

1 000

Oceà Pacífic

2 000

Costa Oest

3 000

Mt. Wilson 4343

3 500

Oceà Atlàntic

Mt. Ellen 3501

Riu Mississipí

4 000

MUNTANYES ROCALLOSES Riu Arkansas

White Mountain 4 341

Riu Colorado

SIERRA NEVADA

5 000

3 945 Distància (km)

E

U3

G

40º

20º O

O

0º

N

ºO

Ellesmere

70 ºN

Illes de la Reina Elisabet Ar xip èla g de Pa rry Melv

ic

rt

tr

et

de

av

L

N

S

s

txe

de ls Ap ala lf o s t a

a

C

Mississ ipí

Plana d de

sur

les

Pen. de G. de Guajira Veneçuela Pico Bolívar 5 007 oco Ori n

P

o

do

Ma

Chac

Gran ná

ra Pa

a

P

ni

a

T

gò

60º O

50º O

40º O

ta

Pa

À

S C err a m órd a de o p ba

E A

70º O

N

80º O

À

90º O

L

100º O

Badia Grande Illes M Magallanes o Falklaalvines Terra nd del Foc Cap d’Hornos

30º S

40º

S

C

110º O

dos Patos

Riu de

I

120º O

Llacuna

T

130º O

i ua ug Ur

o

S Es

O C E À G L A C I A L A N TÀ R T I C

e t. d

20º S

C

E

Chonos

E

2000 km 140º O

Illa Chiloé

D

1500 150º O

N

1000 0º O

6 000 5 000 4 000 140º O 3 000 2 000 1 000 500 200 0 -100

á Grande d an S. r Cap Frío

Co la Plata lor Neado gr Ba dia Blanca Golf de Sa nt Maties Península Valdés Golf de Sa nt Cap Tres Pu Jordi ntas

A

Altitud (m)

S

30º S

Altiplà de Borborema o 10º S c

O

D

L

Aconcagua 6 960

o Sala d rt e d el N o

Des d’Atacert ama

Punta Angamos

n e Capricor Tròpic d

o ay om ilc

20º S

Altiplà Brasiler

Pa

0

Cap de São Roque

S.

A D oA L Altiplan

Altiplà de Mato Grosso

Paragua i Pa r

A

Aragu X i n gú aia

ad ei ra

Juruena Ta pa jó s

rus Pu

Tocantins

R

Boques de l’Amazones

Illa de Marajó

zones Ama

ICA ANA AMAZÒN

Mamoré

E

yali U ca

S

R

Cap Orange

r na íba

Caqu N egro etá Japurá Chimborazo Putumayo ón 6 310 M ar a PL

Huascarán 6 718

10º S

Massís de la Guaiana

M

Punta Pariñas

10º N

Boques de l’Orinoco

B ran co

Serra la S da Ser erraOccidental ral la ad da C aO entral ñ ri e ntal Lo s Or Lla ino no co s

G. de Panamà

Illes Galápagos

500 16

20º N

Hispaniola

Golf dels Mosquitos

Golf de Guayaquil

0

30º N

Mar Carib

Ben i

do

Col o ra

Plana d

Golf d’Hondures Jamaica

P A C Í F I C

Equador

150º O

I C N T L À AT

ll me

Cuba

Istme de Panamà

Pic

À

S

nia

l o nt a av orie adre .M cà i ex d àM ci ipl oc Alt dre Ma

10º N

Llac

E

M

PLANES

SE

fòr

ali

eC

lf d

rra Sie

Go

Istme de Tehuantepec

Illes An til

N

C

Pl

í sip is

n

LLO

ada

Orizaba Península 5 610 de Yucatán

Golf de Tehuantepec

Riu

40º

O

G ra

CA S RO

Sn ak

ev s t a S. N nera

S AN GR

NYE

Frase

r

E

N TA

rralada C o

Se C a r r. d e sca le des s

is

Slave

MU

Se

Cap Corrientes S e n . M ta ad l re del

O C E À

ºN

50

D

Yuko n

Es

enzie Mack ackenzie lM a

Li

ka as Al

N

60

ºN

ºN

un

M

60

de g ar in M er B

rÀ Be ar d dia la Ba au e ille Po làn f o r de Illa ts. di Devon n le B e c t Bro ok Bank a r r Prín af d cip s s G Ce Mc fin e Ter de Gal·les Kin Yukon le ra Illa Victòr de Kuskokwim6 194 y ia Pe Ba Península d’ n Munt Munts ffin s. d Al íns .d de Melville as ul e ’ Conca ka a Back T Foxe h de e l on G 50 d’Al olf º N I ll es A leutianes Cap ask Estr. de Hud rd son Chidley Arxi a la su nín del e c Alex pèlag Pe a e Badia de P and Mar ador va Arxi er Hudson d’Unga p br hill a a c L r c Rein èlag de u s la a Ca ba Ch Península rlota ha on At els del Labrador B. Vanco James Altiplà uve Albany Laurentià Cap Fla r ova ttery Terran Golf ç Colum ap Race de Sant Missouri C en b r ç ia o Lloren E str. de 40º N Cabot Ll t Mi Pen. de n Cap B Altiplà ss lanco Sa Nova Escòcia del e Cap Men Sable an Cap Missouri docino a Gr an Plat t e Cap Cod Ce Co nc a i ss nt Long Island ou ra Altiplà Arkan ri l sas del o Altiplà i Colorado Oh d’Ozark Canadian Cap d’Hatteras ad a 30º N al Ver l e l Go e rr S Illes Bermudes Gran Desierto B o r í R a Costa S Península de el eral Península Cap Canav Baixa Califòrnia Tròpic d e Càncer Illes Bahames Golf de de Florida Mèxic da lo ri Cap de San Lucas Estr. de F 20º td

tre

Es

S. Geral de ’E S ã Goiás sp oF in a ranc ço is

ºN 70

g

60

80º

12

0º

O

O

100º

0º

14

O

ºN

O

80º

160º

O À LA CEÀ R C TI IA L C M

n eri

eB

80

180º O

O

Mapa físic d’Amèrica

30º O

20º O

50º

S

10º O

71

3

El mapa físic dels continents (III).

L’Àfrica

Dades bàsiques

L’Àfrica és, per extensió, el tercer continent de la Terra. Els 30 335 000 km2 representen el 20,26 % de la superfície terrestre.

Se situa entre la mar Mediterrània, Àsia, l’oceà Índic i l’oceà Atlàntic.

Està separat d’Europa per l’estret de Gibraltar, i d’Àsia, pel canal de Suez i la mar Roja.

Altitud mitjana: 750 m

3.1 El relleu continental

Pic més alt: Kilimanjaro (5 895 m)

– El relleu africà, de caràcter massís, comprén formes diverses. Les

Desert més gran de la Terra: Sàhara (9 400 000 km2)

Riu més llarg del continent: Nil (6 671 km)

M

Llac més important: Victòria (68 100 km2) ed

ite

rrán eo Límit de placa tectònica

Go lf Pè rsi c

Vall del Gran Rift Volcà 0

250

PLACA ARÀBIGA

500 km

ar M

ja Ro

planes hi són escasses i de dimensions xicotetes: Líbia, Tunísia, Ser negal i Gàmbia, Moçambic, Etiòpia, etc. Els altiplans ocupenM amés del 50 % del territori; hi emergixen massissos baixos i aïllats, com les muntanyes Ahaggar, Tibesti i Marra. Les depressions són enfonsaments del terreny situats entre els altiplans (Sàhara, Níger, Txad, Congo). Les fosses tectòniques són característiques d’Àfrica oriental, com el Rift Valley, i estan ocupades per llacs. Les serralades hi són escasses; les úniques importants són l’Atles i les muntanyes Draken.

– L’illa més important és Madagascar.

PLACA AFRICANA

– Les costes tenen penínsules (Somàlia); golfs (Gabés, Guinea, Ben-

d Golf d’A

en

guela) i caps (Verd, Bona Esperança, Agulhas i Guardafuí).

3.2 Les aigües. Mars, llacs i rius Les mars són escasses a l’Àfrica, a causa de les costes poc retallades.

Les principals són la Mediterrània i la Roja. Els llacs són nombrosos i s’allotgen en cubetes (Victòria, Txad) o en fractures del relleu (Albert, Tanganyika i Malawi).

Els rius africans són, en uns casos, llargs i cabalosos (com el Nil, que és el més llarg del continent, amb 6 671 km), el Níger, el Congo, el Zambezi i l’Orange. Uns altres són curts, com els costaners; o són uadis, rius dels deserts que estan secs la major part de l’any.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Interpretar mapes

1 Quins elements geogràfics separen l’Àfrica d’Europa i Àsia?

2 Localitza en un mapa físic mut d’Àfrica les unitats del relleu, mars i rius mencionats en el text.

Llac Tanganyika

Llac Victòria

PLACA SOMALÍ Kilimanjaro

OCEÀ ÍNDIC Llac Nyasa (o Malawi)

El Rift Valley o Gran Vall del Rift, és, com pots veure en el mapa, una extensa fractura del terreny característica d’Àfrica oriental, amb volcans com el Kilimanjaro i el Kenya, i depressions ocupades per llacs.

que els separa usant l’escala del mapa; i menciona les unitats del relleu que hi podries fotografiar.

Manejar mapes

4 Escriu els noms dels cinc pics més elevats d’Àfrica.

Digues en quina serralada i en quin país es troben.

Elaborar continguts

Interpretar gràfics

3 Imagina que vols fer un safari fotogràfic entre Cap

5 Observa el perfil topogràfic i respon: a) en quina di-

Verd i el Kilimanjaro. Localitza ambdós punts en el mapa i digues en quin país estan; calcula la distància

recció s’orienta?; b) quins relleus muntanyosos delimiten les zones planes?

72

U3

Mapa físic d’Àfrica 30° O

20° O

10° O

10° E

0°

20° E

30° E

40° E

Mar Negra

50° E

60° E 40° N

M

40° N

ar Cà

OCEÀ

L

R

Kilimanjaro 5895

F R I

T

Rufiji

hin ga a

gw

Ruvu m a

Pemba Zanzíbar

OCEÀ

Illes Seychelles

ÍNDIC

C. Delgado I. Comores

10° S

ic

Za

ar sc ga da

S ave

Maurici 20° S Reunió

Ma

Lu

an

uc

Equador 0°

mb

Bahr el Ghazal

V A L

nt

Mu

p Lua ula

ba

M

10° N

S ha be e

na Ta

ami Lom Congo da de Mitum rrala ba Se A L L E V K a ger a Y

Cap Guardafui

lle

Kotto

en

Juba

Ubang ui

Y

Ju

Níger

E

d’Ad

Península de Somàlia

al d e M oç a

ré

Té

Capricor

n

n

Tròpic de

ke

Oti

j a

Meridià de Greenwich

o

ib

al Va

Golf

Kenya 5199

po po

Nam

e ng Ora . D s t n Mu

ra

e Orang

Stanley 5110

Li m

Desert de Kalahari

R

el t d

20° O

ez Ok i av an go

Ras Dashan 4553

zi be m

er

30° O

ic

es

Pic

. ts un M

b m Za o d an Cu

an

go

D

Cascades

Kasai

ub

Cunene

Altitud (m) 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 0 -200

Kwilu

Altiplà de Bié C

C. Fria

Al ti pl à de Katanga

r

Lukenie

o ng Cua

Santa Helena

wimi Aru Cubeta del Congo

Kwa

Golf de Benguela

Massís dels Bongos

20° N

Massís Etiòpic

Congo

C uanz a

AT L À N T I C

a

i

o ng Co

Marra 3071

Bomu Uele

M

ar

ha

é ou go

a

d e Ma r r a

nc la Nil B

on

Ch

e

s.

ra ba At u Bla Nil

L

L og

Blanc lta Vo e Volta Negr Comoé a S a s s a n dr

valla Ca

Badia de Benín

Nil

E

e nu Be

10° S

Llac

àb

H

OCEÀ

Riu

Ar

a

A

Cubeta del u dug ma e o Txad K Yob

ne

Ascensió

bi

al eg

S

Tròpic de Càncer

Desert de Núbia

Lí

Massís del Tibesti

de l’Adama sís ua as M naga San Sa g Camerun Bioko C. Palmes Golf de Bonny 4095 Príncipe Gol f d O e G São Tomé ui C. López

0°

de

r

ni

Ba Fouta Djalon Massís de Guinea

il N

t

Massís d’Aïr

C o n c a d e l Ní g e r

Gambie

er

Níge

A es

âne S â k Adrar des I-nErg Iforas

e

Cap Verd

Se n

R

D

Ou

C. Blanc

n arâ

A

Massís d’Ahaggar

Erg Chech

30° N

Depressió de Qattara

rt

H

Canal de Suez

se

À

ània

Gran Sirte

De

S

Erg Iguidi

C. Bojador

Me dit err

Can

A

né

Illes Canàries

10° N

G. de Gabés

I F T

L

S E ià har

T s Sa A t l e a n E r gt a l rg s n E e l Gr iden Gra ental t At c i c i t r O O P eDraa

Toubkal 4165

30° N

C. Verd

ia

A

if

Madeira

20° N

sp

Mar tar d e l Te l l Est. de Gibral R tles

AT L À N T I C

10° O

Cap de Bona Esperança

0°

10° E

Cap Agulles

20° E

40° E 0 40° E

30° E

50° E 500

1 000 50° E

30° S

1 500

2 000 km 60° E

Perfil SO-E del relleu d’Àfrica

NO

Tahat 3 003

SÀHARA 500

1000

Serralada de Mitumba

CUBETA DEL TXAD 1500

2000

2 500

3000

3500

4 000

4 500

5000

5500

6 000

6 500

Oceà Índic

SE

Riu Ruvuma

Rabat

0

RIFT VALLEY

MASSÍS D’AHAGGAR

Costa de Moçambic

0

Oceà Atlàntic

3 000

1 000

NO Riu Gran Ruaha

4 000

2 000

ATLES Riu Muluia

5 000

Riu M'bomu Riu Uele Riu Aruwimi Riu Lindi

Altitud (m)

7 000 7 260 Distància (km)

SE

73

4

Dades bàsiques °N

°N 50

Europa és, per extensió, el cinqué continent de la Terra. Els 10 498 000 km2, representen, únicament, el 7,01 % de la superfície terrestre. El continent europeu es localitza entre els oceans Glacial Àrtic i Atlàntic i entre els continents d’Àsia i Àfrica. Està separat d’Àsia per la serralada dels Urals, la mar Càspia, la serralada del Caucas i la mar Negra, i d’Àfrica, per la mar Mediterrània i l’estret de Gibraltar.

40° O

60

El mapa físic dels continents (IV).

Europa

Altitud mitjana: 340 m Pic més alt: muntanya El’brus (5 642 m) Riu més llarg: Volga (3 531 km)

4.1 El relleu continental

Llac salat major del món: mar Càspia

Europa té un relleu variat, que consta de planes, altiplans i serralades joves.

Les planes se situen al centre del continent, dominat per la Gran Plana Europea. Els altiplans i els massissos antics es localitzen, sobretot, al nord i al centre del continent. Exemples destacats són els altiplans de Finlàndia i de Suècia; i els massissos de la serralada Escandinava, els Vosges, el Massís Central francés, el Jura i els Urals. Les serralades joves predominen al sud. Les més importants són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Alps Dinàrics, els Carpats i el Caucas. Les illes europees són molt nombroses, com Islàndia, Irlanda i Gran Bretanya. Les costes tenen nombrosos caps (Nord, Finisterre, São Vicente), golfs (Finlàndia, Bòtnia, Biscaia, Lleó, Gènova) i penínsules (Jutlàndia, Ibèrica, Itàlica i Balcànica).

40

°N

O C E À

C Illes Açores

4.2 Les aigües. Mars, llacs i rius

A T L À N T I C

Les mars que banyen les costes europees són: Barentsz, Bàltica, Nord, Cantàbrica, Mediterrània, Tirrena, Adriàtica, Jònica, Egea i Negra.

e Sã

°N

Madeira

Illes Canàries Teide 3 718 20° O

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

1 Quins elements geogràfics separen Europa d’Àsia i d’Àfrica?

2 Localitza en un mapa físic mut d’Europa totes les unitats del relleu, accidents costaners, illes, mars, llacs i rius que s’esmenten en el text.

4 Agrupa els principals rius d’Europa segons l’oceà en el qual desemboquen.

Interpretar gràfics

5 Analitza el perfil topogràfic. a) En quina direcció s’orienta?

Manejar mapes

b) A quina serralada pertanyen els pics més alts?

3 Localitza en el mapa i digues a quins països pertanyen

c) On desemboquen els rius que figuren en el perfil?

les illes de Sicília, Còrsega, Sardenya, Madeira i Açores.

74

e Ro

C. d

30

Els llacs hi són molt abundants: l’Onega, Làdoga, Peipus, Leman i Constança. Els rius desemboquen a l’oceà Glacial Àrtic (Petxora, Onega i Dvina Septentrional); a l’oceà Atlàntic (Loira, Sena, Rin, Elba, Oder i Vístula;) a la mar Mediterrània (Roine i Po); a la mar Negra (Danubi, Dnièster, Dnièper i el Don); i a la mar Càspia (Ural i Volga, que és el més llarg d’Europa amb 3 501 km).

Interpretar mapes

C. d

10° O

o Vic

c

en

U3

Mapa físic d’Europa 40° E

50° E

a

av a

a

a

s do Pin

Mar Jònica

Etna 3323

Malta

M

e

U ra l

°N

El’brus 5642

o

Pen. de Crimea

C

a

c

u

10° E

a

s

Negra

40

B alcans Mar Muntanyes del Ròdope

Olimp 2917 Mar Egea

Riu

Illes Cíclades

Altitud (m) 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 0 -500

Llac Xipre

e d Creta i t e r r à n i a

Pic Límit natural entre Europa i Àsia 0

0°

ió

ga

p

u on D

Península del Peloponés

Sicília

ss

a

ic

lt

Península Balcànica

Depre

ica

r

Golf d e

B à lt Vo sg es Se Neglva ra

Planell de Valdai

Bòt nia

ca

es a

ul ns

ní

a

Va r

Vo lga

in

in

av

nd

nd

ca Es a

ad

al

rr

Se

Pe

ic

p

a

in àr ics

la Càs

Estepa del Kuban

Mar d’Azov

Mar

de

spi

A

A

Merid ià de Gree nwic h

a eg

J

Altures de Donec’k

Dni èper

Vo lga

itsa

àt

on

Cà

ri

i

Plana de l'Oka-Don

D

P la n a D n iè d e l per

Dn iès ter

t

n

ar

R oine

a

r da

er

G

rp

la

M

Ad

T i rrena

M a r

Altures de Volínia Alture s de P odòl ia

P

Altures de la Rússia

s de Alp ilvània Pannònica s l ans r a de T Plan Inferior Da ubi nub Dan

Península Itàlica Mar

Sardenya

o Sm

-M

a

ia

ar

e

s

Meseta Ibèrica meridional alquivir nte uad ues q i t Illes è B des Mulhacén Balears rala Ser 3481 Estret de G ibra ltar

Al ps D

M

in

Còrsega

a)

de

Altiplà de Transsilvània

Plana

Plana del Po

Ap

s re ltu

V ís tul a

i

Po(o Llombard

G. de Gènova

G. de Lleó

Península

s

u

k ns le

Central

Ca

Mont Blanc 4 810

Massís Central

s

p

l

Tíb

eu

a

nub

a

n

a

l

Su s nye s de nta fere ts Mu tal·lí Me Sel v Bo a d Da hèmiae

n

re Eb

Tajo

rin

Od er

ar

E

r

u co os

s

Pi

ur

n

a

r

ba El

na

Plana d'Aquitània

Meseta Dueroseptentrional

Rin

a

o Gar

Can Mar tàb rica

nnes Arde

Conca de París Loira Vall del Lo ira

de a G. cai s Bi

20° E

250

500

750

1 000 km

30° E

Perfil SO-NE del relleu europeu Altitud (m) NE

5 000

A

L

P

S

SO

4 000

GRAN PLANA EUROPEA

PIRINEUS

Riu Don

1 000

CARPATS

Riu Danubi

Riu Roine

2 000

Riu Volga

3 000

Riu Dnièper

erre

G

i àn M Canal de la Se n

Península de Bretanya

inist

m es

P

Dvi na O cc ident al

°N

50

ls

Tà

M

à

B

ra

Gran Bretanya Península de Cornualla

la

Plana de

U

Cadena Penina

r Ma

ls

Öland

Península de Jutlàndia

Nord

e

Mar

dia

làn

Fin

Dv pte ina ntr iona l

d

Gotland del

Irlanda

Peneplà Lacustre de Finlàndia

e G. d

a

s nye nta nes Muampia r G

d

Illes Britàniques

Illes Òrcades

a

Illes Hèbrides

al

Glittertind 2470

ny es Tim an'

ga

Illes Fèroe

Se One

Mar de Noruega

Illes Shetland

Mar Blanca

rr

Islàndia

Mu nt a

Península de Kola

80° E

Se

Illes Vesterålen Kebnekaise 2111 Illes Lofoten

70° E

a al or tx on Pe ntri e pt Se

Península de Kanin

70° N

Àrti c

60° E

Mar de Kolguiev Barentsz

C. Nord

60 °N

30° E

s

20° E

Altures del Volga

10° E

À R T I C

s

0°

10° O

G L A C I A L

Ce rcle Pol ar

C. F

ca

20° O

O CEÀ

V ol

30° O

SERRALADA DELS URALS

0 0

SO

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4 000

4390 Distància (km)

NE

75

5

El mapa físic dels continents (V).

L’Antàrtida i Oceania

5.1 L’Antàrtida. El relleu continental L’Antàrtida és el quart continent més extens de la Terra, amb 13 340 000 km2.

Està situat a l’hemisferi sud, i es troba rodejat per l’oceà Glacial Antàrtic, un límit convencional que el separa dels oceans Pacífic i Índic.

– El relleu es compon de muntanyes, amb volcans nombrosos, i altiplans elevats. El cim més alt és el pic Vinson (4 897 m), que es localitza a les muntanyes d’Ellsworth.

– Amb una altitud mitjana de quasi 2 600 metres, és el continent més elevat del planeta.

– Les costes són molt retallades; hi destaquen la península Antàrtica i els caps Adare i de Noruega.

5.2 Les aigües Les mars més importants de l’Antàrtida són les de Weddell i Ross.

Quasi tota la superfície del continent es troba coberta per una massa de gel que arriba als 2 000 metres de grossària.

5.3 Oceania. El relleu continental Oceania és el continent de menor extensió de la Terra, amb una superfície de 8 923 000 km2. Es troba a l’oceà Pacífic i està dividida en illes grans (Austràlia i les illes Nord i Sud de Nova Zelanda), i tres arxipèlags: Melanèsia, on destaca Nova Guinea, Micronèsia i Polinèsia.

Austràlia

– El relleu d’Austràlia és el més destacat d’Oceania. Inclou una gran plana; un altiplà, en el qual sobreïxen les muntanyes MacDonnell i les muntanyes Hamersley; i la Gran Serralada Divisòria.

– La costa australiana és prou rectilínia. Els accidents principals són la península del cap York, el golf de Carpentària i la Gran Badia Austra­ liana.

Les altres illes

– El relleu de les altres illes és muntanyós, a causa de l’origen volcànic, encara que algunes van sorgir com a esculls de coral.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Interpretar mapes

1 En quins oceans es troben l’Antàrtida i Oceania?

2 Quin pot ser el motiu de l’elevada altitud mitjana de l’Antàrtida?

Comprendre l’entorn

3 Per què no hi ha rius a l’Antàrtida?

Elaborar contingut

4 Planifica un treball sobre un d’aquests temes, i exposa’l a classe: a) La Gran Barrera de Corall d’Austràlia. b) L’exploració de l’Antàrtida.

5 En què es diferencien les costes de l’Antàrtida i Oceania?

Usar mapes

6 Localitza en el mapa d’Ocea-

5.4 Les aigües. Mars, llacs i rius d’Oceania A Oceania, la mar més important és la de Tasmània.

A Austràlia es troba el llac més extens, l’Eyre, i els rius més llargs, com el Darling, el més llarg del continent amb 2 700 km, i el Murray.

76

nia totes les unitats del relleu, mars, llacs i rius mencionats en el text.

7 En quin oceà desemboquen els principals rius australians?

U3

Mapa de l’Antàrtida 20 ºO

40

À

E

N

e

d

ar

d

T

ºE

80

Muntanyes del Barrera d’Amery P r íncep Carle s

ºS

Pri

Mar de Davis

de la Terra a Elisabet nces

Altitud mitjana: quasi 2 600 m

Altiplà A mericà

o rth

Ant àrt i

R

Terra de Mac Robertson

80

W

Pe

M

l

À

ºS

ed

el

T

70

Terr P Cos Coa a de rinc ta es ts a

O O

u la

A

C

60º

ns

L

Dades bàsiques

60ºE

60

ºS

Cercle Polar Antàrt ic

la ta de Mar Terra de la Reina Maud

Cap de Noruega

ní

40ºE

I

C

A

I

C

A idià Mer wich reen de G

L

G ºO

20 ºE

0º

Pic més alt: Vinson (4 897 m)

100ºE

d’

El

ca

ls w

Barrera de Ronne Massís de Vinson Pol sud geogràfic s ye M u 4897 Mar de ntan ta n Bellingshausen yes Tr Terra M u n ans d’Ellsworth a

Mar de Ross

lkes M

70ºS

E

À

c Cercle Polar Antàrti

G

O

0º

12

L

60º

140ºO

A

C

I

A

R

À

T

N

A

L 180º

160 ºO

S

0ºE

Pol sud magnètic

T

C

14

I

Cap Adare

O

Riu més llarg: Murray-Darling (3 750 km)

C

n Cap Dart

Ti e r r a oria Vict

S

ra

es

80º

Pic més alt: Puncak Jaya (5 030 m)

de

iq u

Barrera de Ross

Altitud mitjana: 340 m

120ºE

Wi

rt

ar se M nd u m d’A

100ºO

à

ar d’ Ur vil le

nt

Terra de Marie Byrd

Dades bàsiques

Te r

80ºO

160ºE

Mapa físic d’Oceania 120˚ E

130˚ E

140˚ E

150˚ E

M

i

160˚ E

c

M 0˚

Nova Guinea Puncak Jaya 4884

G Car olf de pen tàri a

10˚ S

Mar del

L

D 120˚ E

130˚ E

è

s

150˚ O

Riu

140˚ O

Altitud (m) 10˚ N 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 Ecuador 0˚ 0

Llac

a

Equador

è

s

i

a

P

o

l

i

500

n

1000

è

s

1 500

i

2000 km

10˚ S

a

Illes de la Societat

Noves Hèbride s

Illes Fiji

20˚ S

Tròpic de Capricor n

C

30˚ S

Mar de

Mu rra y

140˚ E

i

O C E À P A C Í F I

Divisòria

110˚ E

hlan oc

160˚ O

0

n

Illa del Nord

Ta s m à n i a

Tasmània

Í N D I C

S

a

ng rli

170˚ O

Pic

n

Nova Caledònia

S

da

O C E À

a

180˚

P A C Í F I C

Corall

la

a Gr an Ba di Au st ra lia na

l

Peníns ula del Cap York

ra

30˚ S

o

Illes Salomó

Cap York

ri a ert de Vict ò Gran Des

40˚

e

er

es ny ell Muntanye s ta n D es er t nn Hamersley de G ib so n Mu Do ac M

r

Nova Bretanya

a a n nc G r Co ana n si ra te G Ar

Austràlia

20˚ S

170˚ E

O C E À

M A er lp id s io na ls

10˚ N

150˚ E

160˚ E

170˚ E

Nova Illa del Sud

Zelanda 180˚

170˚ O

40˚ 160˚ O

150˚ O

140˚ O

S

130˚ O

77

1 Relaciona aquests elements del relleu amb el continent o subcontinent corresponent:

2 En aquesta sopa de lletres s’ha amagat el nom de cinc mars i cinc llacs del món. Troba’ls i escriure-los en el quadern.

a) Serralada del Zagros i serralada de l’Himàlaia. b) Els Alps, els Apenins, els Carpats i el Caucas.

C

D

A

M

V

F

E

W

c) Escut canadenc i serralada dels Apalatxes.

A

I

C

L

I

J

Y

A

S

D

A

Z

C

N

R

M

P

E

R

O

T

S

E

Ç

I

O

I

K

O

J

D

M

A

W

B

E

R

I

N

G

Q

Y

V

U

I

J

L

A

L

A

B

R

A

D

O

R

A

R

T

K

N

Y

F

O

U

A

D

T

X

A

D

J

Q

L

S

O

H

A

Z

A

Z

N

B

E

P

A

L

J

T

A

S

M

A

N

I

A

d) Serralada dels Andes i Aconcagua. e) Massís d’Ahaggar, Tibesti i Marra. f) Muntanyes d’Ellsworth. g) Muntanyes MacDonnell i Gran Serralada Divisòria

REFLEXIONA I VALORA Per finalitzar, hem estudiat els continents del nostre planeta. Reflexiona de manera individual i compartix en grup la valoració sobre les activitats implicades.

Per a això, descarrega en anayaeducacion.es la rúbrica corresponent.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Realitza l’autoavaluació anayaeducacion.es

competencial

inclosa

en

3 Localitza els rius i les penínsules de la Terra que apareixen en el mapa. Per a això, has d’escriure en el quadern cada nombre i lletra en el lloc corresponent del mapa.

Cercle Polar Àrtic

Tròpic de Càncer

1 Amazones 2 Nil 3 Iang-Tsé 4 Mississipí 5 Huang He o Riu Groc 6 Obi 7 Congo 8 Amur 9 Lena 10 Mackenzie 11 Mekong 12 Volga 13 Murray 14 Orinoco 15 Rin 0

78

1500

3000

4500 km

a b c d e f g h i j

Pen. Escandinava Pen. Ibèrica Pen. Balcànica Pen. Aràbiga Pen. de l’Hindustan Pen. d’Indoxina Pen. de Kamtxatka Pen. del Labrador Pen. de Baixa Califòrnia Pen. de Somàlia

Equador

Tròpic de Capricorn

Cercle Polar Antàrtic

PROTAGONISTES Dades bàsiques Nom: Isabella Bird Època: 1831-1904 Lloc de naixement: Regne Unit Ocupació: viatgera, exploradora, escriptora, naturalista i geògrafa

Està a punt d’acabar l’any 1892 i encara no em crec que m’hagen triat membre de la Reial Societat Geogràfica de Londres. No és que no tinga vàlua per a formar part d’aquest selecte club. He estat a les illes Sandwich del Pacífic, he recorregut les muntanyes Rocalloses, vaig estar al Kurdistan, a l’Himàlaia

HUI Laura Dekker Dades bàsiques Nom: Laura Dekker Any de naixement: 1995 Lloc de residència: Holanda Ocupació: viatgera

Laura Dekker es va convertir en la persona més jove a fer la volta al món en solitari amb només 16 anys.

Va llegir amb només 8 anys el llibre de memòries de Tania Aebi, on contava la seua volta al món en un veler amb 18 anys. Es va convertir en l’heroïna de Laura i va pensar que ella també seria capaç de realitzar una gesta similar.

Vivia a Holanda i va haver d’eludir diferents problemes amb les autoritats del país per voler iniciar el viatge ja amb 13 anys. El departament de protecció de menors al·legava que l’educació era obligatòria fins

i en altres zones d’Àsia, com l’Índia i Pèrsia. Em sorprén el nomenament perquè no hi ha cap dona que forme part d’aquesta institució i, a vegades, llig alguns articles contraris al fet que les dones viatgem de manera autònoma.

Aquestes aventures són una de les meues raons per a viure. La meua salut és delicada, tinc un tumor que em provoca terribles migranyes, insomni i depressió, però quan viatge em trobe molt millor.

Potser el meu esperit nòmada procedix de la meua infància. El meu pare era reverend i ens vam traslladar de rectoria en rectoria en moltes ocasions. El meu primer gran viatge va ser a l’illa del Príncep Eduard al Canadà. Des d’aleshores vaig decidir

als 16 anys i que era massa jove per a navegar sola. El cas va arribar fins al Parlament i els pares van arribar a perdre la custòdia. Va haver de passar molts exàmens psicològics per a demostrar la seua fortalesa i maduresa mental i es va comprometre a seguir un sistema d’educació a distància.

Va partir de Gibraltar amb 14 anys, i la primera parada va ser a les illes

escriure articles i diaris amb les meues vivències. Ara estic preparant una nova aventura per Àsia oriental i quan en torne tractaré de publicar els meus descobriments. Formar part de la Reial Societat Geogràfica em dona un motiu més per a seguir avant en les meues exploracions.

QÜESTIONS

AHIR Isabella Bird

1 Assenyala en quins continents es localitzen els diferents llocs que Isabelle Bird indica en el relat.

2 En quina mar i en quin continent va concloure el viatge Laura Dekker?

3 Busca informació sobre qui va ser la primera dona espanyola que va fer la volta al món amb vaixell.

4 Quina aventura t’agradaria protagonitzar?

Canàries. Va demostrar la seua capacitat innata per a la navegació, la qual cosa potser es deu al fet que va nàixer en un vaixell a Nova Zelanda i al fet que els primers set anys de la seua vida els va passar navegant amb els seus pares.

El viatge de Laura Dekker va durar 366 dies i va concloure després d’atracar el veler Guppy de 11,5 metres Simpson Bay, illa de Sant Martí el dia 21 de gener de 2012.

79

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.