Operació món: Ciències socials 5º Primaria (demo)

DEMO

INCLOU

IC

ÈN

C IA 1 2 ME

SO

C.

nci ana

PRIMÀRIA

le Va

5

S

LL

PROJECTE DIGITAL

Ciències

socials ria atè -se a m ta rar edi, ues rpo Aq inco del m ria rc ent pod ixem u ma mic ne no tonò Co si el . au lira atiu estab m nor xí ho ai

r

ió c a

O món pe

Què hi aprendrem?

ARI

ISCIPLIN

SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ

INTERD

ODS

PÀG.

1

igilem V les missions espacials

2

tenció al A termòmetre!

Què està passant?

8

26

Situació d’aprenentatge: A través de l’anàlisi de les missions espacials es pretén que l’alumnat prenga consciència que la generació de fem a l’espai té una gran repercussió en el dia a dia.

Objectiu en acció: Reflexionar sobre les repercussions que la generació de residus té i advertir l’Agència Espacial Europea de la necessitat de prendre mesures.

Situació d’aprenentatge: La presa de consciència de com les activitats que realitza l’ésser humà ocasionen el calfament del planeta.

Objectiu en acció: Investigar mesures que es poden dur a terme per evitar el canvi climàtic.

Indústria, innovació i infraestructura

Acció pel clima

REPÀS TRIMESTRE 1

3 4

erò…

P Quantes persones hi ha ací!

J unts som més forts

46

62

Situació d’aprenentatge: L’aplicació dels avenços científics i mèdics a la població servix perquè l’alumnat valore la importància de la sanitat pública.

Objectiu en acció: Analitzar la relació entre els avenços de la ciència i la medicina i les variables demogràfiques.

Situació d’aprenentatge: La investigació de com s’organitzen territorial i políticament Espanya i la Unió Europea ajudarà l’alumnat a establir semblances i diferències entre aquests dos àmbits territorials.

Objectiu en acció: Establir similituds i diferències entre les organitzacions d’Espanya i la Unió Europea.

Salut i benestar

Pau, justícia i institucions sòlides

REPÀS TRIMESTRE 2

5 6

astregem R les petjades de l’edat mitjana n gran U mercat des de l’edat moderna

80

102

Situació d’aprenentatge: La investigació sobre esdeveniments protagonitzats per dones de l’edat mitjana contribuirà al fet que l’alumnat adquirisca referents femenins en aquesta època.

Objectiu en acció: Elaborar un esquema d’algun esdeveniment protagonitzat per una dona de l’edat mitjana.

Situació d’aprenentatge: L’anàlisi de com augmentar les exportacions de països poc desenvolupats a través de xarxes de cooperació contribuïx al seu desenvolupament econòmic.

Objectiu en acció: Buscar fórmules per a augmentar les exportacions dels països poc desenvolupats i duplicar-ne la participació en el mercat mundial.

REPÀS TRIMESTRE 3

Igualtat de gènere

Aliances per a aconseguir objectius

SABERS PER A APRENDRE, APLICAR I INVESTIGAR • • • • • •

L’univers El sistema solar La Terra La Lluna, el satèl·lit de la Terra La representació de la Terra Els mapes

• Els fusos horaris Activitats per a treballar competències • Explorant l’espai interestel·lar • Normes de l’estació lunar • A la recerca de fem espacial • Quina hora és en…

• • • • • •

L’atmosfera, el temps i el clima El clima, elements i factors Diferents climes en el món Els climes d’Espanya Els climes i la diversitat vegetal en la comunitat El canvi climàtic

Activitats per a treballar competències • Canvi climàtic i medi ambient • Els països més contaminants • Les temperatures en la comunitat en 2050

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · El nostre cim pel clima: Som actius

• • • • • •

L’estudi de la població La població d’Espanya (I) La població d’Espanya (II) La població de la comunitat La població d’Europa La representació de la població

Activitats per a treballar competències • Saps quina variable demogràfica estan estudiant?

• Com serà l’accés al sistema sanitari?

• Com és el sistema sanitari a Espanya?

• Com ajudem als immigrants?

• Coneixes la targeta sanitària europea?

• Què representa la piràmide?

• • • • •

L’organització territorial d’Espanya L’organització política d’Espanya L’organització de la comunitat Europa. La Unió Europea Un viatge per la Unió Europea

Activitats per a treballar competències • Com s’organitza territorialment el nostre país?

• Qui fa cada cosa?

• És important que la comunitat puga prendre decisions significatives?

• Com ajuda Europa a Espanya?

• Quins són els símbols de la UE?

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Caminant, no hi ha camí: L’experiència dels vells camins

• • • • • • •

Els pobles germànics L’islam i al-Àndalus La vida, la cultura i l’art en al-Àndalus Els regnes cristians La societat medieval La cultura i l’art en els regnes cristians L’Edat mitjana en la comunitat

• La convivència de les tres cultures • Personatges i fets de l’Edat mitjana Activitats per a treballar competències • Un llarg llistat de reis visigots… I les reines?

• Dones en l’Edat mitjana • Una intel·lectual a la Còrdova andalusina: Lubna de Còrdova • L’Edat mitjana. La construcció de catedrals

• • • • • • •

Els inicis de l’Edat Moderna El segle xvi. L’auge de la monarquia El segle xvii. Un segle de canvis El segle d’Or El segle xviii. Arriben els Borbó Cultura i art en el segle xviii. La il·lustració L’Edat Moderna en la comunitat

• Personatges i fets de l’Edat Moderna Activitats per a treballar competències • Les rutes del comerç marítim • Els recursos naturals del Nou Món • Les grans reserves de recursos naturals • Els països pobres enfront de les crisis • L’educació, motor del desenvolupament dels països

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Un lloc per al meu esbarjo: Senyals per a totes les persones

1

Vigilem les missions espacials

L’exploració de l’espai per l’ésser humà ha comportat l’aparició del fem espacial. Aquest està format per qualsevol objecte o residu sense cap utilitat que hem deixat en els viatges espacials. El problema és que aquests fragments, tant els grans com els xicotets, viatgen per l’espai prop de la Terra a velocitats altes, la qual cosa els proporciona una enorme energia destructiva i els convertix en projectils. I en el cas que xoquen contra algun satèl·lit, poden destruir-lo. Si aquest fem continua augmentant, podríem perdre satèl·lits en ús que ens proporcionen les dades de meteorologia, el GPS, la televisió, etc., o que tornara a la Terra algun fragment de satèl·lit que continga piles nuclears amb material radioactiu, que és altament contaminant.

Com ho veus?

Havies pensat que poguera existir fem en l’espai?

Com pot afectar-nos en el dia a dia?

Quins països produïxen més fem espacial?

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció Redacta una carta dirigida a l’Agència Espacial Europea (ESA) en la qual expliques la teua preocupació i la necessitat de prendre mesures per a resoldre el problema del fem espacial.

Seguix el fil!

4

La dada Segons l’Agència Espacial Europea (ESA), hi ha al voltant de 128 milions de fragments d’antigues missions espacials amb una grandària entre 1 mm i 10 cm.

L’univers

1 Com es va formar l’univers?

El sistema solar

2 Com és el nostre sistema solar?

9

La Terra

La Lluna, el satèl·lit de la Terra

La representació de la Terra

Els mapes

Els fusos horaris

3

4

5

6

7

Per què es caracteritza el nostre planeta?

Quin és el cos celeste més pròxim a la Terra?

Com representem el nostre planeta?

Quins països contaminen més l’espai?

Per què l’hora és diferent en diferents punts del món?

5

1 Com es va formar l’univers?

Conéixer l’origen i l’expansió de l’univers, contribuïx a l’interés per explorar-lo?

Què és i com sorgix l’univers?

L’univers és el conjunt de tots els cossos celestes, com les estreles, planetes, satèl·lits, etc., i l’espai en el qual aquests es mouen.

Nebuloses

Va sorgir fa aproximadament 15 000 milions d’anys, a causa d’una explosió denominada big bang. Aquesta explosió va generar un gran núvol de pols i gas a elevada temperatura que, en refredar-se, va originar els cossos celestes que formen l’univers.

Big bang

Formació del sistema solar –5 000 m. a.

Formació de les primeres galàxies –13 000 m. a.

Són núvols gegants de pols i gas. A partir d’aquestes es formen les estreles.

Galàxies

Big bang –15 000 m. a.

Mil

ion

sd

’an ys

Formació de la Terra –4 500 m. a.

1

Assenyala la resposta correcta sobre la història de l’univers. a) Es va originar fa més de 20 000 milions d’anys. b) El big bang va ser una explosió de baixa temperatura. c) Amb l’origen de l’univers es van crear la matèria i l’energia. d) La Terra es va originar abans que el sistema solar.

2

6

En parelles, representeu amb mímica la història de l’univers utilitzant com a ajuda la imatge d’aquesta pàgina.

Recordeu, podeu feu gestos i emetre sons, però no parlar.

1-2-4

Són agrupacions de nebuloses i de milers de milions d’estreles i els seus sistemes solars. La nostra galàxia és la Via Làctia.

U1

Pren nota!

Què podem trobar a l’univers?

L’univers està format per diferents tipus de cossos celestes.

Cossos celestes

Planetes nans

Satèl.lits

Estreles

Són cossos esfèrics més xicotets que els planetes.

Planetes

Són enormes esferes de gas que emeten o donen llum i calor.

Asteroides

Són cossos esfèrics sense llum pròpia que orbiten o giren al voltant d’una estrela. Poden ser rocosos o gasosos.

a) El meu cos és de gas. Emet llum i calor. b) Passe tota la meua vida girant al voltant d’un planeta. c) Puc estar format per roques o gasos i sempre orbite al voltant d’una estrela. d) En el meu interior pots trobar els altres cossos celestes.

Són cossos que orbiten al voltant d’un planeta.

Cometes

Són objectes o cossos rocosos i molt més xicotets que els planetes que giren al voltant d’una estrela.

3 Endevina a quin cos celeste es referix cada una d’aquestes frases.

Per a explorar l’univers es va llançar el primer satèl.lit, l’Sputnik 1, el 1957. Amb aquest primer llançament es va començar a generar el fem espacial.

Són cossos formats per gel i pols. Quan passen prop d’una estrela poden formar una cua brillant.

e) Soc un cos més xicotet que un planeta i gire al voltant de les estreles. A vegades, puc despistar-me i xocar amb un altre cos i aleshores em diuen meteorit.

4 Quines diferències trobes entre els asteroides i els cometes?

5 Investiga: si l’univers es va originar arran del big bang, què hi havia abans d’aquesta gran explosió?

7

2 Com és nostre sistema solar?

Saps el nom de la galàxia en la qual vivim i on es troba el sistema solar dins de l’univers?

Sistema solar

Mercuri Venus

Sol

Terra

Mart Júpiter Saturn

Òrbita

Urà

Neptú

El nostre sistema solar és un sistema planetari; és a dir, un conjunt format per una estrela anomenada Sol i tots els cossos celestes que giren al seu voltant. El nostre sistema solar, juntament amb uns altres, formen part d’una galàxia, que és la Via Làctia.

El Sol és la nostra estrela. Al seu voltant giren la resta dels cossos celestes, que en reben la llum i calor, i seguixen trajectòries anomenades òrbites.

8

Via Làctia Sistema solar

Terra

U1

Explorant l’espai interestel.lar Es coneix poc sobre l’univers exterior al sistema solar. Gran part de la informació i les fotografies que tenim ens les proporcionen les sondes Voyager 1 i 2.

Fa uns anys, la sonda Voyager 1 va aconseguir eixir del sistema solar i abastar l’espai interestel·lar, després d’uns 40 anys de viatge.

Si volem repetir el procés amb unes altres dues sondes similars perquè exploren i identifiquen possibles restes de fem espacial fora del sistema solar el 2075 i el 2090, en quins anys hauríem de llançar cada una d’aquestes sondes?

Els planetes que orbiten al voltant del Sol són huit. Per ordre de proximitat al Sol són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

Cada planeta pot tindre els seus propis satèl·lits. La Terra només en té un, la Lluna. No obstant això, alguns, com Júpiter o Saturn, en tenen més de 70 i altres, com Mercuri, cap.

La majoria dels asteroides es troben en l’anomenat cinturó d’asteroides, entre les òrbites de Mart i Júpiter.

Voyager 1

Pren nota!

L’Agència Espacial Europea (ESA) calcula que uns 900 000 objectes o trossos de ferralla, de més d’un centímetre, orbiten al voltant de la Terra.

El cometa més conegut del sistema solar és el cometa Halley, que tarda quasi 76 anys a fer una volta completa al voltant del Sol.

1

Júpiter i Saturn són els planetes que més satèl·lits tenen. Quina en pot ser la raó?

2 Llig l’exemple i escriu una línia d’informació sobre aquests cossos celestes del sistema solar. Exemple: Mercuri ➝ És el planeta més pròxim al Sol. • Sol ➝ .....

• Júpiter ➝ .....

• Cometa Halley ➝ .....

• Terra ➝ .....

• La Lluna ➝ .....

• Plutó ➝ .....

3 Investiga i elabora una fitxa amb dades curioses de cada un dels planetes del sistema solar. Pots buscar-ne informació en la web de la NASA «Ciència per a xiquets».

Carme i Albert són una parella d’astronautes espanyols 4 que s’estan preparant per a dur a terme una missió espacial.

Aquesta té per objecte visitar un dels planetes del sistema solar.

Saben que els planetes sòlids són els quatre primers i que la resta són gasosos. Si volen aterrar i caminar sobre el planeta més llunyà al Sol, cap a quin planeta s’haurien de dirigir? Explica la resposta.

CTF

Júpiter El meu nom: Júpiter. es: Les meues característiqu n del sistema solar. gra s – Soc el planeta mé at per hidrogen – Soc gasós i estic form i heli. cils de veure.

– Tinc anells però són difí Mart i Saturn.

Qui són els meus veïns?: La meua història: tiguitat perquè soc – Soc conegut des de l’an pi. sco tele se sen visible – He sigut visitat per diverses naus espacials i sondes.

9

3 Per què es caracteritza el nostre planeta?

Què necessitem saber per a comprendre els fenòmens que ocorren en el nostre planeta?

La inclinació de la Terra

Les característiques de la Terra

DIA Zon a fr eda Zo na tem per ada

La Terra és un planeta rocós de forma esfèrica, una mica aplatada pels pols i lleugerament inclinada. El diàmetre és d’uns 12 700 quilòmetres.

Zo na

Els moviments de la Terra La Terra, com la resta dels cossos celestes del sistema solar, està en constant moviment. Els moviments que realitza la Terra són dos: rotació i translació.

• Moviment de rotació i les seues conseqüències Aquest moviment és el gir que la Terra realitza sobre si mateixa al voltant d’un eix imaginari que la travessa pels pols. Tarda 24 hores a realitzar aquest gir, és a dir, un dia i això produïx la successió del dia i la nit.

• Moviment de translació i les seues conseqüències Aquest moviment és el gir que la Terra realitza al voltant del Sol. Tarda 365 dies i 6 hores a completar aquest gir; és a dir, un any.

Aquestes 6 hores de més, que s’acumulen, fan que cada quatre anys hi haja un dia més que s’afig al mes de febrer. Aquest mes passa de tindre 28 a 29 dies i es coneix com any de traspàs o bixest.

A conseqüència d’aquest moviment se succeïxen les estacions, que tenen una duració de tres mesos cada una: hivern, primavera, estiu i tardor. A causa de la inclinació de la Terra i segons com de prop que es trobe del Sol, els rajos arribaran amb diferent inclinació i, per tant, amb diferent intensitat a l’hemisferi nord i a l’hemisferi sud.

1

ida

Zo na

tem per ada Zon a fr eda NIT

Aquesta fa que els rajos del Sol arriben amb més o menys força a les diferents zones.

En les zones temperades i fredes, els rajos de Sol arriben més inclinats, per la qual cosa calfen menys.

En la zona càlida, els rajos del Sol arriben tan directament que calfen més.

Per entendre els moviments de la Terra i les seues conseqüències, observa els vídeos sobre la rotació i la translació en anayaeducacion.es.

Explica la diferència entre els moviments de rotació i translació.

Si a Espanya és estiu, quina roba haurà de ficar en la maleta? Fes-ne una llista.

2 Per què se succeïxen el dia i la nit i les estacions? Explica com arriben els rajos en cada estació en els dos hemisferis i com són els dies i les nits.

4 Investiga i obtín informació sobre els equinoccis i els solsticis. Quants n’hi ha? Quan es produïxen? Què hi ocorre?

3

10

càl

Cloe viu a Espanya i anirà a visitar un amic que viu a Nova Zelanda, en l’hemisferi sud.

Sumem

5 Fes amb plastilina una maqueta de la Terra en la qual apareguen cada una de les capes.

6 A quina capa de la geosfera creus que pertany el magma de l’interior dels volcans?

U1

Les estacions Juny

Setembre

Tardor Hemisferi nord

Hivern Del 21 de juny al 23 de setembre.

Del 23 de setembre al 21 de desembre.

Primavera

En aquesta estació els rajos arriben oblics a la Terra, per la qual cosa fa menys calor. A poc a poc la duració de les nits i els dies es va igualant.

Del 23 de setembre al 21 de desembre.

Desembre Hivern Del 21 de desembre al 21 de març.

Els rajos arriben molt oblics i la Terra rep poca calor, per la qual cosa les temperatures són baixes. Les nits duren més que els dies.

Estiu

Hemisferi Sud

Estiu Del 21 de juny al 23 de setembre.

Els rajos arriben quasi perpendiculars a la Terra i calfen més la superfície i, per tant, les temperatures són molt càlides. Els dies són més llargs que les nits.

Del 21 de desembre al 21 de març.

Març Primavera Del 21 de març al 21 de juny.

Els rajos arriben una mica oblics a la Terra, i rep una mica més de calor. Es comença a igualar de nou la duració de les nits i els dies.

Tardor Del 21 de març al 21 de juny.

Pren nota!

Les capes de la Terra S’hi distingixen tres capes principals: atmosfera, hidrosfera i geosfera.

És la capa gasosa que envolta la Terra. Està composta per diferents gasos, com l’oxigen, el diòxid de carboni, el nitrogen, etc.

Atmosfera Escorça

Nucli Geosfera Mantell

Hidrosfera

És la capa sòlida de la Terra, formada per roques. S’hi distingixen tres parts segons l’estat en el qual es troben les roques.

És la capa líquida de la Terra. Està formada per totes les masses d’aigua del planeta i en cobrix dos terços de la superfície.

El satèl.lit e.Deorbit començarà a recol.lectar fem espacial amb una xarxa en 2023.

Escorça. És la capa exterior, prima, sòlida i freda, que forma els continents i els fons marins.

Mantell. És la capa intermèdia formada per roques blanes, a vegades foses, a causa de les altes temperatures.

Nucli. És la capa més profunda i calenta de la Terra. Està composta per metalls.

11

4 Quin és el cos celeste més pròxim a la Terra?

Quina influència tenen els moviments de la Lluna sobre el nostre planeta?

La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra. És un cos rocós de 3 746 km de diàmetre que no té llum pròpia. Quan de nit la veiem il·luminada és perquè reflectix els rajos del Sol. No té atmosfera ni hidrosfera i la superfície mostra nombrosos cràters causats per l’impacte de meteorits.

La Lluna també es mou i realitza dos moviments. Un, el moviment de rotació sobre si mateixa, i un altre, el de translació, al voltant de la Terra. Tots dos moviments duren el mateix: 29 dies i mig. És per això que sempre veiem la mateixa cara de la lluna.

Aquest moviment provoca que des de la Terra puguem observar les fases lunars.

Lluna

Fases lunars

Lluna nova

La Lluna es troba entre la Terra i el Sol i per això no la veiem il·luminada.

Lluna plena

La Terra es troba entre el Sol i la Lluna, per la qual cosa podem veure-la al complet.

12

Quart creixent

Té forma de D i només se’n pot veure una part il·luminada que va augmentant cada dia.

Quart minvant

Té forma de C i només se n’observa una part il·luminada que va minvant fins a arribar de nou a lluna nova.

U1

Normes de l’estació lunar Imagina que els viatges a la Lluna foren una de les ofertes de les agències de viatge.

Elaboreu en grup un cartell amb les normes que considereu essencials per a penjar en l’estació espacial lunar i que les persones visitants hagen de complir.

No oblideu recalcar-hi la importància de no deixar fem ni residus que puguen embrutar la superfície lunar.

Els eclipsis de Sol

Terra

Pren nota!

La primera fotografia captada des de la Lluna mostrava una bossa de fem. Aquesta contenia uns 30 quilos d’excrements i altres residus acumulats durant el viatge a la Lluna.

Sol Lluna

Es produïxen quan la Lluna es troba entre el Sol i la Terra i es forma una alineació perfecta entre els tres astres que cobrix el Sol quasi per complet.

Les marees Són pujades i baixades del nivell de la mar. Aquests moviments de l’aigua es produïxen cada sis hores i existixen gràcies a l’atracció que es produïx entre la Terra i la Lluna, com si foren dos imants. Així, la marea puja quan la Lluna es troba més a prop de la Terra (plenamar o marea alta) i baixa quan la Lluna se n’allunya (baixamar o marea baixa).

1

Marea alta.

En què s’assemblen i en què es diferencien la Lluna i la Terra?

2 Dibuixa en el quadern les fases de la Lluna juntament amb els seus noms. Quan estigues a casa observa: en quina fase està la Lluna que veuràs aquesta nit?

3 Investiga quan es va produir l’últim eclipsi de Sol visible des d’Espanya. Quines proteccions cal prendre per a veure un eclipsi de Sol? Marea baixa.

13

5 Com representem el nostre planeta?

Per a què servix representar una part o la totalitat del planeta?

Per a representar el planeta es poden utilitzar: • El globus terraqüi. És una esfera sobre la qual es representa la superfície de la Terra a una escala molt més xicoteta que la realitat.

En ser la Terra una esfera és la manera de representar-la més precisa i fidel a la realitat.

• El planisferi o mapamundi. És una representació en un pla de tota la superfície terrestre. D’aquesta manera se’n facilita la representació d’uns certs elements, com el relleu o els països, però distorsionada respecte a la realitat.

Globus terraqüi

1

Igual que el globus terraqüi es realitza a escala a una grandària més reduïda que en la realitat.

Per què la representació de la Terra en un globus terraqüi és més fidel a la realitat que en un planisferi o mapamundi?

No representa tots els elements de la realitat, només els que interessen: relleu, països, població, etc. Per a la seua representació s’empren símbols que s’expliquen en la llegenda.

180° 150° físic O Mapamundi

120° O

90° O

60° O

30° O

N

O

E

0°

O C E À

30° E

60° E

90° E

G L A C I A L

120° E

À R T I C

150° E

180°

Grenlàndia

S M

U

N

60° N

TA

60° N

N

LL

À C E

ES

RR

ALA

DES

Altitud (m)

14

A DEL S A N

30° S

8 000 5 000 60°4S000 3 000 2 000 1 000 500 200 0 – 500 180° 150° O

nes Amazo

C N T I L À A T

SE D

P A C Í F I C

OCEÀ

120° O

90° O

ol

HI M

O

OS

0° Equador

bi

60° O

30° O

D E S E RT D E L SÀHARA

G

Nil

CA

O C E À

V

nu

ÀL

A IA

OCEÀ

an g es

30° N

PA C Í F I C 0°

OCEÀ Meridià de Greenwich

RO

PS AL D a

M i s sissipí

S

30° N

ga

YE Missouri

GLACIAL

0°

ÍNDIC Austràlia

0

2 000

4000

6 000

30° S

8000 km 60° S

A N TÀ R T I C

30° E

60° E

90° E

120° E

150° E

180°

U1

• Paral·lels. Són línies imaginàries perpendiculars a l’eix de rotació de la Terra (horitzontals). El paral·lel 0° és l’equador i dividix la Terra en dues parts iguals: hemisferi nord i hemisferi sud. Indiquen la latitud.

• Meridians. Són línies imaginàries (verticals o semicercles) que travessen la superfície terrestre des del pol nord fins al pol sud. El meridià 0° és conegut com meridià de Greenwich. Indiquen la longitud.

Indicant les coordenades geogràfiques (latitud i longitud) es pot localitzar qualsevol punt.

POL NORD

Paral.lels

90º

80º

60º

Latitud nord

La Terra té una superfície de més de 500 milions de quilòmetres quadrats. És tan gran que les persones, per localitzar qualsevol lloc sobre un mapa, hi han traçat una xarxa amb les coordenades geogràfiques.

Aquesta xarxa està formada per línies imaginàries anomenades paral·lels i meridians.

Paral·lels i meridians

40º

Hemisferi nord

20º

Equador

0º

Paral·lel Latitud sud

Com localitzar un punt en la superfície terrestre?

20º 40º

Hemisferi sud 90º

60º

80º

POL SUD

Latitud. És la distància des del paral·lel 0° fins a qualsevol punt. Es mesura en graus (°).

Meridians

0º 20º

40º

3 Quines són les coordenades del pol nord i del pol sud?

4 A la caça del tresor. En parelles, dibuixeu dos mapes idèntics que representen una superfície imaginària. Traceu sobre el dibuix una xarxa de coordenades amb paral·lels i meridians. Cada persona de la parella dibuixarà quatre tresors repartits pel mapa sense que els veja l’altra persona. Finalment, jugueu a trobar els tresors de la vostra parella utilitzant les coordenades.

60º

40º

Meridià

2 Investiga. Coneixes el nom d’altres paral·lels famosos a part de l’equador? Pots buscar-ne informació en Internet o preguntar a casa.

Meridià de Greenwich

20º

60º

0º

Longitud oest

Longitud est

Longitud. És la distància des del meridià 0° fins a qualsevol punt. Es mesura en graus (°).

A la recerca de fem espacial Imagina que treballes per a l’ESA i la teua missió és ajudar a localitzar els fragments de fem espacial més pròxims a la Terra.

Anota en el quadern les coordenades dels objectes que hi veus i l’ordre que haurà de seguir el satèl·lit encarregat de recollir-los.

A B

Pren nota!

C D E F 1 2 3 4 5 6 7 8 9

De moment, cap impacte de fem espacial en la geosfera ha causat mal a les persones.

15

6 Quins països contaminen més l’espai?

Quins tipus de mapes existixen i què representen cada un?

Un mapa és una representació gràfica de la Terra o de part d’aquesta sobre una superfície plana i a escala.

Elements dels mapes Títol o nom

Símbols convencionals

Llegenda

Indica el contingut del mapa i l’espai que representa.

Són els signes (línies, punts, colors, icones) que representen la realitat. El significat s’expressa en la llegenda.

Part del mapa on s’expliquen els símbols convencionals.

180°

150° O

120° O

90° O

60° O

30° O

O C E Á

0°

30° E

60° E

G L A C I A L

90° E

120° E

150° E

180°

À R T I C 0

Mapa polític del món

2000

4 000

6000

8000 km

ISLÀNDIA

60° N

SUÈCIA NORUEGA FINLÀNDIA

REGNE UNIT IRLANDA

C A N A D À

ALEMANYA POLÓNIA UCRAÏNA ROMANIA ITÀLIA GRÈCIA TURQUIA

FRANÇA ESPANYA

À C E

30° N

CUBA

MÈXIC

BRA SIL

P A C Í F I C

ALGÈRIA

PERÚ BOLÍVIA PARAGUAI

30° S

TXAD NIGÈRIA

S

EGIPTE

ANGOLA

S

KAZAKHSTAN

I

A

60° N

MONGÒLIA

J AP Ó

X I N A

30° N

PAKISTAN

ARÀBIA SAUDITA

Í N D I A MYANMAR

SUDAN

TAILÀNDIA

FILIPINES

VIETNAM

ETIÒPIA

MALÀISIA

REP. DEM. KENYA DEL CONGO TANZÀNIA

OCEÀ

INDONÈSIA

OCEÀ PA C Í F I C

MADAGASCAR

ÍNDIC AUSTRÀLIA

REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA

ARGENTINA

0°

PAPUA NOVA GUINEA

ZÀMBIA MOÇAMBIC

BOTSWANA NAMÍBIA

URUGUAI XILE

LÍBIA

NÍGER

C N T I L À A T

VENEÇUELA COLÒMBIA EQUADOR

Ú

IRAQ IRAN AFGANISTAN

MARROC

MAURITÀNIA GÀMBIA MALI GUINEA

O C E À 0°

PORTUGAL

O

E S TAT S U N I T S D’AMÈRICA

R

30° S NOVA ZELANDA

XILE

Nom de l’estat Frontera de país

60° S

60° S N

O

O

C

E

À

G

L

A

C

I

A

L

A

N

T À

R T

I

C

E S

180°

16

150° O

120° O

90° O

60° O

30° O

0°

30° E

60° E

90° E

120° E

150° E

180°

Marques d’orientació

Toponímia

Escala

Mostren els punts cardinals: nord, sud, est i oest.

Són els noms que apareixen escrits en el mapa (ciutats, muntanyes, oceans, etc.).

Indica la relació que hi ha entre una distància mesurada en el mapa i la corresponent en la realitat. Pot ser gràfica o numèrica.

U1

Tipus de mapes

Mar Cantàbrica

Mapa físic ÑO MI

MESETA

CA

P

SE

Dep

DUERO

R

A IB ÈR

SEPTENTR IONAL L RA O NT TAJ CE SISTEMA

D

OCE À

R

LA

DUERO

I R I N E U S ress ió EB de l’Eb re RE

A

ICA

• Mapes temàtics. Poden oferir informació sobre temes diversos. Els més comuns són:

200

M

M

ia

n

à rr te

P O R T U G A L

O CE À

ATL ÀN TI C

F R A N Ç A

CASTELLAEXTREMADURA LA MANXA

ANDALUSIA

COMUNITAT VALENCIANA

REGIÓ DE MÚRCIA

O C E À AT L À N T I C

CANÀRIES CEUTA

r M a

M

e d 0

a) Indica el significat dels símbols.

El temps

b) Explica el contingut o el territori que representa el mapa.

Assolellat

c) Representa els punts cardinals.

Ennuvolat Pluja Neu Vent

ió de

0

e

t

TR

pr

es

I De

SE

i RR

100

200 300 km

a

Pren nota!

e

M A

El 9 de maig de 2021 van caure les restes del coet xinés Long March 5B en una zona de la mar d’Aràbia.

IC

r

ÈT AD

a

BB AL

A

M

de

l

O

d

A

IC

T B B

S

U

A

SU

N

È

AL E

Gu SE ad RR al qu AL iv ir A D A

A sió

R

R

R

ia

ana

I

N

T R O

E

S

A

M

P

À IC E T O ÀN L T C

NT

n

tal

n R

E

L

A

CE

U

G

u M

M

à rr te i ed

Ca

i

à È

AL

Mu n de tanye s Lleó

U

l’Ebre

IB

200 300 km

A

Ma ssís Gal aic

A

S

C

R ÀB 3 Elabora un mapa turístic de la teuaM SER NT RA CA LA A D DA A localitat amb els principals monu- RRALA T E S E E S M AL TA ments o llocs culturals perquè SE ION ME TR EN T P es puguen visitar. Com a base, hi TA L SE SE NA C ME DIO I A R o E M has d’utilitzar el mapa de la teua M led TE To SIS de s e y localitat. an R nt

RR

r

ICA

I

Depress

DO

E

N

I

à

r

a r

M as B

AN

R

r

N

Serralad aL ito ra l

2 En quin tipus de mapa s’han explicat els a c i r es b ny P elements del mapa? Per què ho saps? à ta es un qu n t

A

R

F

C a

r Ma

A OCEÀ ATLÀNTIC Ç

e) Noms de ciutats, localitats, etc.

r

Mar Cantàbrica

Sol i núvols

d) Expressa la relació entre les mesures de la superfície del terreny en la realitat i les mesures en el mapa.

e

ALGÈRIA

O C E À AT L À N T I C

Mapa temàtic

i t 100

MELILLA

Indica a quin element del mapa es referix cada una d’aquestes frases:

3 500 2 000 1 500 1 000 700 400 0

Melilla

MARROC

1

Altitud (m)

e

Mar Cantàbrica

Límit de comunitat autònoma

–A ltres: per exemple, mapes demogràfics que informen sobre la població, mapes històrics, mapes turístics, etc.

ar

S

CANTÀBRIA PAÍS ASTÚRIES GALÍCIA BASC ANDORRA NAVARRA CASTILLA LA RIOJA CATALUNYA I ARAGÓ LLEÓ ILLES MADRID BALEARS

Límit d'estat

–M apes de comunicació. Mostren vies de transports terrestres, marítimes, fluvials o aèries.

A MORENA

Ceuta

Mapa polític

–M apes d’activitats econòmiques. Reflectixen les activitats d’un determinat territori que produïxen riquesa.

ME R I D I ON AL

RR T IVIR r uivi LQU BÈ alq ADA uad ES GU D lG e A d AL sió R es pr ER i S De d

SIE

300 km

O C E À AT L À N T I C ILLES CANÀRIES

–M apes del temps. Recullen els fenòmens meteorològics, com precipitacions o vent, d’un lloc i en un moment determinat.

UER XÚQ S GURA U E E S IQ

ARS

i

100

ME S E TA

GUADIANA

LE

n

0

O

BA

a

AT L À NT IC

LE

• Mapes polítics. Mostren l’organització política d’un territori (països, ciutats, pobles, capi­ tals…).

TA J

TAJO

IL

• Mapes físics. Representen el relleu i les aigües d’una zona determinada. Per a representar les altures s’hi empren diferents colors.

SERRALADA CANTÀBRI

17

7 Per què l’hora és diferent en diferents punts del món?

Per què l’hora és diferent segons el lloc de la Terra en el qual ens trobem?

Com saps, la Terra realitza un moviment de rotació sobre si mateixa i tarda 24 hores a completar-lo. Això fa possible que mentre en unes zones de la Terra és de dia, en unes altres és de nit; és a dir, que hi haja hores diferents.

Les persones han creat els fusos horaris per a saber quina hora és en cada lloc del món.

Com s’establixen els fusos horaris?

Com que el dia té 24 hores, el que es fa és dividir els 360° que té la superfície de la Terra en 24 franges iguals de 15° cada una (24 × 15 = 360).

Cada una d’aquestes franges constituïx un fus horari.

Conforme avancem fusos des del meridià 0° o meridià de Greenwich cap a l’est el rellotge s’avança una hora per cada fus horari i si avancem des del meridià de Greenwich cap a l’oest el rellotge es retarda una hora per cada fus horari.

A Espanya tenim dues hores diferents. A la Península i les illes Balears sumem una hora al temps del meridià de Greenwich (UTC o GTM en anglés) i a les illes Canàries li restem una hora.

18

U1

180°O 165°O 150°O 135°O 120°O 105°O 90°O

75°O

60°O

45°O

30°O

15°O

15°E

30°E

45°E

60°E

75°E

90°E 105°E 120°E 135°E 150°E 165°E 180°E

Moscou

París Los Angeles

Roma

Nova York

Tòquio

Límits dels fusos horaris

Meridià de

Buenos Aires

Zones que sumen 1/2 hora a la del seu fus horari –12

–11

–10

–9

–8

–7

–6

–5

–4

–3

–2

–1

0

Es resten hores per cada fus que ens desplacem des de Greenwich

1

Sidney

Greenwich

Zones amb l'hora de Greenwich Zones que resten 1/2 hora a la del seu fus horari

+1

+2

+3

+4

+5

0

1 500

3000

+6

+7

+8

4500 km

+9

+10

+11

+12

Se sumen hores per cada fus que ens desplacem des de Greenwich

Quin moviment terrestre és el causant que quan en un lloc és de dia en un altre siga de nit?

2 Explica les diferents hores que marquen els rellotges de les ciutats representades.

3 Per què la península Ibèrica i les illes Canàries tenen hores diferents?

Pren nota! És un problema mundial: el fem espacial està ací.

Independentment del fus horari o zona del planeta on et trobes.

Quina hora és en…

Màrius està veient en televisió un programa sobre com de perjudicial pot arribar a ser el fem espacial. És un documental dirigit per la NASA que s’emet simultàniament a tot el món. Si ell viu a Tenerife (illes Canàries) i ho està veient a les 22.00, a quina hora s’estarà emetent en la resta de ciutats?

Roma

Moscou

Sidney

Buenos Aires

?

?

?

?

19

D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R

Què he aprés?

1

Explica quin és l’origen de l’univers i per què és tan important.

2 Quins són els cossos celestes que formen l’univers? Escriu una llista amb els noms i una característica de cada un d’aquests.

6 Quina fase de la Lluna mostren aquestes imatges i per què ho saps?

A

B

C

D

3 Esbrina a quin element del sistema solar es referix cada frase.

• És visible des de la Terra una vegada cada 76 anys.

• És el planeta més gran i té anells.

• Està situat entre l’òrbita de Mart i Júpiter.

• És el centre del sistema solar.

• És el satèl·lit de la Terra.

4 Completa les següents oracions sobre els moviments de la Terra.

Durant el moviment de ....., la Terra gira al voltant del ..... . Aquest moviment produïx les ..... que són: ..... , ..... , ..... i ..... .

7 Explica per què saps que és plenamar.

La ..... és el gir que realitza la ..... sobre si mateixa. Gràcies a aquest moviment tenim ..... i ..... .

8 A cadascú el seu. Indica quines informacions corresponen a paral·lels i quines a meridians.

5 Identifica en quina capa de la Terra han investigat cada una d’aquestes científiques.

a) Indiquen la longitud; b) el més famós és el de Greenwich; c) el que marca 0° dividix la Terra en dos hemisferis nord i sud; d) Indiquen la latitud; e) el més conegut és l’equador; f) recorren la superfície terrestre del pol nord al pol sud; g) són perpendiculars a l’eix de rotació de la Terra.

Jo soc Lluïsa. Porte anys dedicada a estudiar el comportament de les marees i el seu aprofitament per a energies renovables.

Meridians

?

?

9 Quins tipus de mapes creus que hauries de consultar si volgueres planificar un viatge aquest cap de setmana a una altra ciutat? Explica per què has triat cada un.

El meu nom és Paula i em dedique a investigar sobre les propietats dels minerals i les roques.

Soc Cristina i treballe controlant les emissions que amollen els avions quan volen perquè no contaminen.

20

Paral·lels

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d'aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

U1 IU OBJECT IÓ EN ACC Redacte una carta dirigida a l’Agència Espacial Europea 1

Analitza i reflexiona sobre la importància de tindre un univers net mitjançant la tècnica de Pense-m’interessa-investigue. Aquestes reflexions et proporcionaran les idees per a escriure la carta a l’ESA en la qual exposes els motius pels quals és de vital importància reduir el fem espacial i invertir en tècniques que permeten netejar el fem actual.

Pense Quina conseqüència directa per a mi pot tindre l’existència de fem espacial?

Què podria passar si l’espai es continua omplint de fem?

Seria molt greu que restes de fem espacial impactaren en la superfície habitada de la Terra?

Quines propostes hi ha per a solucionar el problema?

Quina pense que seria la més encertada?

Quina és l’adreça a la qual puc enviar la meua carta per a l’ESA?

Per què m’interessa?

Com ho he aprés?

1

Has aprés alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has aprés? Quina utilitat té el que has aprés? En què et servirà en la vida diària?

2 Reflexiona sobre allò que pots continuar millorant d’ara en avant, amplia la reflexió cap a allò que els companys i companyes poden millorar.

Investigue

?

Planteja-t’ho! ­ ient mundial és consc Creus que la població siistix respecte als re del problema que ex l de ulant en l’òrbita dus que s’estan acum nostre planeta? r t arribares a treballa Si en algun momen , espacial important per a alguna agència a ar aquest problem penses que solucion m ioritat? Per què? Co hauria de ser una pr bicial, afectar els ha pot, aquest fem espa tants de la Terra? s plantejar que aqueste Qui creus que podria n de l’espai es portare missions de neteja a terme?

21

2

Atenció al termòmetre!

Què està passant?

Un nou informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic demostra que les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les activitats humanes són responsables d’un calfament del planeta en un 1,1 °C des del període 1850-1900 fins a l’actualitat.

Aquesta avaluació es basa en els conjunts de dades recollides per tots els científics del món dedicats a observar el clima. Totes aquestes persones coincidixen a advertir que el clima està canviant en tots els racons del planeta d’una manera bastant accelerada. I estan d’acord que alguns d’aquests canvis en marxa seran irreversibles per milers i fins a centenars de milers d’anys.

Com ho veus?

Saps què són les emissions d’efecte d’hivernacle?

Quines creus que poden ser les conseqüències d’un augment de les temperatures en tot el planeta?

Qui són els responsables d’aquest problema?

Per a aquesta unitat...

La dada Un estudi prediu que s’espera que la temperatura global arribe o supere els 1,5 °C o més de calfament en els pròxims 20 anys.

Objectiu en acció Està a les nostres mans prendre mesures que ajuden a no precipitar l’augment de temperatura del nostre planeta. Investiga quines accions pots dur a terme en la teua vida diària que eviten el canvi climàtic.

26

L’atmosfera, el temps i el clima

Seguix el fil!

1 On es donen els fenòmens atmosfèrics?

El clima: elements i factors

2 Per què el clima afecta el nostre dia a dia?

13

Diferents climes al voltant del món

Els climes d’Espanya

Els climes i la diversitat vegetal a la Comunitat Valenciana

3

4

5

6

Quines són les grans zones climàtiques?

Quina roba cal usar en cada lloc d’Espanya?

Com és el clima a la Comunitat Valenciana?

Estan els climes tal com els coneixem en perill?

El canvi climàtic

27

1 L’atmosfera, el temps i el clima On acaben els gasos d’efecte d’hivernacle?

L’atmosfera És la capa de gasos que envolta el nostre planeta. Alguns d’aquests gasos són l’oxigen, el nitrogen o el diòxid de carboni.

L’atmosfera permet que la vida s’hi puga desenvolupar. No sols hi aporta oxigen, sinó que també protegix dels rajos nocius del sol i manté una temperatura adequada per a la vida.

Exosfera

Termosfera

Mesosfera, termosfera i exosfera En aquestes capes l’aire és irrespirable, ja que a penes hi ha oxigen.

Mesosfera

Estratosfera

Estratosfera Conté ozó, un gas que absorbix els rajos ultraviolats del sol que són perillosos per als éssers vius.

Troposfera

28

Troposfera Abasta des de la superfície fins als 12 Km d’altura aproximadament. En aquesta capa es troba la major part de l’aire que respirem i és on es produïxen els fenòmens atmosfèrics o meteorològics.

U2

Precipitacions

Vent

Els fenòmens atmosfèrics Els fenòmens atmosfèrics o meteorològics són els successos naturals que ocorren en l’atmosfera, com vent, precipitacions, núvols, etc. Aquests fenòmens solen canviar cada poc de temps i el seu estudi ens ajuda a predir el temps atmosfèric.

• Precipitacions. Es produïxen quan el vapor d’aigua condensat en els núvols es precipita cap a la superfície. Depenent de l’estat en el qual es trobe l’aigua podem distingir entre pluja (aigua líquida), neu o granís (aigua sòlida).

• Vent. Els canvis de temperatura generen moviments en l’aire present en l’atmosfera, que produïxen el vent. Segons la seua força podem assignar-li diferents noms, com brisa (vent suau), vendaval (vent fort) o huracà (vent molt fort).

• Núvols. Les gotes d’aigua presents en l’atmosfera es condensen i formen els núvols. Es desplacen per l’atmosfera a causa de l’acció del vent.

Núvols

1

2

Mira les fotografies i compara els fenòmens atmosfèrics que hi observes.

Què et fa dir això?

Llig aquest dià­ leg i escriu si en el que diuen fan referència al temps atmosfèric o al clima.

A veure si arriba ja la primavera! Estic fart de passar tant de fred en els mesos de gener i febrer.

ADOLF

No oblides agafar el paraigua. Han dit en la tele que aquesta vesprada plourà.

Aquest ha sigut l’estiu més calorós dels últims 30 anys.

• Altres fenòmens. Poden ser els arcs de Sant Martí, els rajos, les aurores polars, etc.

El temps atmosfèric i el clima El temps atmosfèric és l’estat de l’atmosfera en un moment i lloc determinat. Sol canviar amb freqüència, en dies, hores i, a vegades, fins i tot en minuts.

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques comunes en un lloc determinat que s’establix després de l’estudi del temps atmosfèric d’aquesta zona durant diverses dècades. Després d’aquest estudi, es pot determinar el comportament freqüent dels fenòmens atmosfèrics en un lloc concret.

LOLA

ANTONI En zones on fa molt de vent solen col·locar aerogeneradors per aconseguir electricitat.

CLARA

3 Quina capa de l’atmosfera és la més afectada pel canvi climàtic?

29

2 El clima.

Elements i factors Per què un problema que afecta el clima pot ser tan perjudicial per als éssers vius que habiten el planeta?

1

Associa cada un d’aquests instruments a l’element climàtic que mesuren: pluviòmetre, termòmetre, baròmetre, anemòmetre, higròmetre.

Elements del clima Com ja saps, el clima es determina després de l’estudi del temps atmosfèric d’una zona determinada durant un període llarg de temps (30 anys almenys). D’aquesta manera, es poden establir les característiques atmosfèriques més comunes de les diferents estacions, mesos, etc. Per a conéixer el clima, s’estudien els elements i els factors climàtics.

2 Explica amb les teues paraules com estan relacionades la temperatura i la humitat.

Elements del clima

Temperatura

Indica la quantitat d’energia tèrmica (calor o fred) que hi ha en l’atmosfera. Es mesura amb el termòmetre i la unitat de mesura són els graus centígrads (°C).

Humitat

És la quantitat de vapor d’aigua que hi ha en l’atmosfera. Depén de la temperatura. Normalment, on hi ha major temperatura sol haver-hi més humitat. Es mesura amb l’higròmetre.

Vent

És l’aire que es troba en moviment en l’atmosfera. La velocitat es mesura amb l’anemòmetre en metres per segon (m/s) i la direcció amb el penell.

Pressió atmosfèrica Precipitacions

És el pes de l’aire sobre un punt de la superfície. Disminuïx conforme ens allunyem de la superfície a nivell de la mar. Les altes pressions s’associen amb temps assolellat i les baixes pressions amb precipitacions. Es mesura amb el baròmetre i la unitat de mesura són els mil·libars.

30

És la caiguda d’aigua cap a la superfície en forma de pluja, neu o granís.

Solen ser més abundants com més a prop s’estiga de l’equador, de la mar o de zones muntanyoses. Es mesuren amb el pluviòmetre en litres per metre quadrat (l/m2) o en mil·límetres (mm).

U2

Canvi climàtic i medi ambient

Factors climàtics La latitud

Llig el fragment de notícia i assenyala a quins elements del clima s’hi fa referència.

És la distància que hi ha des de qualsevol punt del planeta a l’equador. Com més prop de l’equador estiga un lloc, més càlid en serà el clima. Per contra, com més s’allunye i més s’acoste als pols, més fred serà. Això es deu al fet que en l’equador els rajos del sol incidixen de manera perpendicular, la qual cosa fa que calfen més, i aquests mateixos rajos arriben als pols de forma molt més inclinada i calfen menys.

Canvi climàtic i medi ambient que s’espera que la tem«Un estudi recent prediu a arribe o supere els peratura global del planet en els pròxims 20 anys.

1,5 °C o més de calfament els patrons de pluja o Això implicarà canvis en en en els oceans que xíg acidificació i pèrdua d’o rins. Segons els càlma es em afectarà els ecosist em a temps de parar culs científics, encara est reduint les emissions aquestes conseqüències gasos d’efecte d’hies de diòxid de carboni i altr ràpids beneficis per a vernacle. Això pot tindre poden passar entre 20 i la qualitat de l’aire, però atures de la Terra s’es30 anys fins que les temper tabilitzen».

Font: Nacions Unides.

L’altitud Es diu altitud a l’altura que hi ha sobre el nivell de la mar. A major altitud, menor temperatura. Per això fa més fred en les zones de muntanya que en les de plana. Normalment, la temperatura descendix 1 °C per cada 150 metres d’altitud.

La influència de la mar L’aigua de la mar regula la temperatura de la superfície terrestre pel fet que es calfa més a poc a poc que la terra. Aquest és el motiu pel qual les zones de costa tenen temperatures més suaus durant tot l’any, a diferència de les zones d’interior. A les regions de costa són més freqüents les precipitacions, la humitat sol ser més elevada i els vents bufen més fort.

Latitud

El relleu El relleu engloba les diferents formes que adquirix l’escorça terrestre, com muntanyes, pujols, valls, etc. Per exemple, les muntanyes frenen el vent i impedixen que els núvols circulen, per la qual cosa en xocar-hi es produïxen precipitacions.

3 Observa la fotografia.

Quines diferències en el clima hi haurà entre les dues zones (A) i (B), assenyalades?

Pots dir com hi se­rien les precipitacions, la temperatura, el vent, etc.

B

Relleu

Altitud

A Influència de la mar

31

3 Diferents climes al voltant del món Hauria de ser el canvi climàtic una preocupació a tindre en compte per totes les persones independentment de la zona en la qual visquen?

Quan es combinen els elements i els factors del clima, es configuren les diferents zones climàtiques de la Terra. Cada una d’aquestes zones té unes característiques referides a les temperatures, les precipitacions, la humitat, etc. Podem distingir entre la zona càlida, la zona temperada i la zona freda.

Les relacions que s’establisquen entre el clima, l’aigua, la flora i la fauna determinaran els ecosistemes de determinades zones que junts constituïxen els biomes.

1

Quin continent és el que presenta major diversitat climàtica?

2 Quina diferència hi ha entre les temperatures de la zona càlida i les de la zona temperada?

3 Se t’ocorre algun lloc del teu país en el qual puga haver-hi clima d’alta muntanya?

Zona freda

Zona càlida • Es troba compresa aproximadament entre el Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn.

Cercle Polar Àrtic

• Les temperatures sempre són superiors als 18-20 °C. • Es distingix el clima equatorial, tropical i desèrtic. Les precipitacions i altres elements del clima varien en cada un d’aquests.

Zona temperada • Es troba en els dos hemisferis. En el nord entre el tròpic de Càncer i el cercle polar àrtic i en el sud entre el Tròpic de Capricorn i el cercle polar antàrtic.

• Les temperatures canvien al llarg de l’any segons l’estació en la qual ens trobem: primavera, estiu, tardor i hivern. Això es deu al fet que els rajos del sol hi incidixen de forma més o menys inclinada.

• Podem distingir entre el clima oceànic, mediterrani, continental i desèrtic temperat.

• Espanya es localitza en la zona temperada, encara que l’arxipèlag canari està molt pròxim a la zona càlida.

Zona temperada

Tròpic de Càncer

Equador

Zona càlida

Tròpic de Capricorn

Zona temperada

Zona freda • Es troba en els dos hemisferis, entre els cercles polars i els pols. També es poden localitzar en les zones d’alta muntanya.

• Els rajos del sol arriben de manera molt inclinada, per la qual cosa les temperatures són baixes durant tot l’any.

• Podem diferenciar el clima polar i el clima d’alta muntanya.

32

Zona freda Cercle Polar Antàrtic

Les zones climàtiques de la Terra Zona càlida

Zona temperada

Zona freda

U2

Xina

EUA

Unió Europea i Regne Unit

Índia

Rússia

30 %

13 %

9%

7%

5%

Els països més contaminants No tots els països del món contaminen de la mateixa manera i acceleren així el canvi climàtic.

Elabora un gràfic de barres que reculla el percentatge d’emissions mundials dels cinc països més contaminants del planeta.

a) Quin continent és el que més con­ t ri­ buïx al canvi climàtic segons aquestes dades? b) En quines zones climàtiques es troben els dos països més contaminants?

Pren nota!

0

1000 2 000 3 000 km

El Protocol de Kyoto (1997) busca la reducció dels gasos d’efecte d’hivernacle per a intentar detindre el canvi climàtic, però alguns dels països més contaminants l’han abandonat.

33

4 Els climes d’Espanya A què es deu que Espanya posseïsca una diversitat climàtica tan gran?

Quines mesures es prenen per a preservar-la?

Continental

Espanya es troba en la zona temperada. A causa de diferents factors com la situació geogràfica, la latitud o l’altitud, el nostre país compta amb una gran varietat climàtica.

0

100

200

300 km

Mar Cantàbrica La Corunya

Santander Lugo

Oviedo

Pontevedra

Donostia (Sant Sebastià)

Oceànic

Gasteiz (Vitòria) Burgos

Lleó

Orense

Bilbao

Palència

Logronyo

Iruña (Pamplona) Osca Girona

Zamora

Sòria

Valladolid

Lleida

Saragossa

Barcelona

TIC

Segòvia Salamanca

Tarragona

Guadalajara Terol

AT L À N

Àvila Madrid

Castelló de la Plana

Conca Càceres

Toledo

Badajoz

Palma

València

Mèrida Ciudad Real

Albacete Alacant

Còrdova

OCE

À

Jaén

Múrcia

Huelva Sevilla Granada Cadis

O C E À AT L À N T I C

Almeria

Màlaga

r M a

M

d

e

i t

e

r

r

à

n

i

a

Mediterrani

Climes d'Espanya Oceànic

Santa Cruz de Tenerife

Continental Las Palmas de Gran Canaria

Continental Continental-mediterrani

Mediterrani Muntanya Subtropical

1

Quina varietat climàtica d’Espanya és la que registra més precipitacions? Quines conseqüències té això?

2 Compara en el quadern el clima mediterrani i el clima continental. Quines diferències observes entre l’un i l’altre? Pots utilitzar una taula.

34

3 Quin clima hi ha en el lloc on vius? Busca imatges de quatre plantes que es poden trobar en la teua zona climàtica i explica si les persones els donem algun ús.

4 Investiga i explica quin tipus de fauna hi ha en cada zona climàtica d’Espanya.

U2

Tipus de climes

Extremes. Molt fredes a l’hivern i molt càlides a l’estiu.

Subtropical

Abundants durant les estacions de tardor i primavera. A l’hivern es donen en forma de neu. Escasses a l’estiu.

Boscos d’arbres de fulla perenne com pins o alzines.

Suaus i càlides durant tot l’any (entre 20 i 25 °C). Poca diferència entre l’estiu i l’hivern.

Molt escasses. Les illes més al nord registren més precipitacions que les que es troben al sud.

Fresques a l’hivern i suaus durant l’estiu.

Arbres autòctons com el drago o el pi canari.

Abundants durant tot l’any, encara que disminuïxen a l’estiu de forma molt lleugera.

Formada per boscos d’arbres de fulla caduca, com roures o castanyers. A aquesta zona se la denomina l’Espanya verda.

Hiverns temperats i estius càlids (més de 27 °C).

Irregulars, més freqüents a la primavera i tardor. Sovint són torrencials i provoquen inundacions.

Boscos d’alzines, sureres i pins. Presència de matolls que necessiten menys aigua com el timó, la xara o el romer.

5

Preparar la tasca

En grup, trieu una de les varietats climàtiques d’Espanya i componeu-ne un mural amb imatges (fotografies o dibuixos) i amb paraules clau que en recullen la informació més rellevant.

No oblideu esmentar-hi les temperatures, les precipitacions, la vegetació i la fauna.

De muntanya

Fresques a l’estiu i molt fredes a l’hivern (per davall dels 0 °C).

Abundants durant tot l’any. Van augmentant amb l’altitud i a l’hivern solen produir-se en forma de neu.

Escassa a causa de l’altitud. En zones més baixes es poden trobar avets, pins o roures.

Pren nota!

En l’àmbit estatal s’actua tant per a reduir les emissions i incrementar les absorcions (mitigació), com per a aconseguir l’adaptació als impactes que produïx, o s’espera que produïsca, el canvi climàtic en el nostre territori.

35

6 El canvi climàtic Saps què és el canvi climàtic i les conseqüències que podria tindre?

El canvi climàtic és la variació global que es produïx en els climes de la Terra a causa de l’acció dels éssers humans.

Efecte d’hivernacle i calfament global La Terra ja s’ha calfat i refredat en altres ocasions de manera natural, però la veritat és que aquests cicles climàtics sempre havien sigut molt més lents i havien necessitat milions d’anys. Ara, a conseqüència de l’activitat humana, aquests canvis s’estan accelerant.

L’efecte d’hivernacle és un procés natural que permet a la Terra mantindre les condicions necessàries per a albergar vida: l’atmosfera reté part de la calor del Sol. Sense l’efecte d’hivernacle, la temperatura mitjana del planeta seria de –18 °C. Aquest efecte d’hivernacle el duen a terme uns determinats gasos que podem trobar de manera natural en l’atmosfera, com el diòxid de carboni.

1

Què és el canvi climàtic?

2 Quina diferència hi ha entre efecte d’hivernacle i calfament global?

3 Quines són les conseqüències del canvi climàtic que més et preocupen? Explica per què.

4

Portes a terme algunes de les mesures individuals que es proposen en aquesta pàgina? Quines? En grup, penseu-ne algunes més que es podrien afegir a la llista.

Sumem

El problema arriba quan les activitats humanes generen una excessiva quantitat d’aquests gasos d’efecte d’hivernacle que acaben a l’atmosfera i que retenen més calor del que es necessita. Això provoca que la temperatura augmente i es produïsca el calfament global.

Radiació solar

Emissions de les fàbriques

Radiació reflectida Radiació absorbida

Emissions de cases i oficines

36

Emissions degudes als incendis

Emissions de cotxes

U2

Per tant, el calfament global suposa l’augment de la temperatura del planeta provocat per les emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte d’hivernacle derivades de l’activitat de l’ésser humà, la qual cosa provoca variacions en el clima que de manera natural no es produirien.

1

Un problema sense solució?

Les últimes investigacions científiques revelen que encara estem a temps d’evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic. Per a això, és necessari que els governs i les grans empreses prenguen mesures que impliquen la reducció d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. Per a això, al nostre país s’aposta per:

2

• Incentivar l’economia verda, entesa com aquella que pot millorar la qualitat de vida de les persones sense danyar el medi ambient.

• Gestionar els residus de manera responsable.

• Apostar pels mitjans de transport impulsats per energies netes.

• Estudiar i desenvolupar actuacions que permeten absorbir l’excés de CO2 en l’atmosfera.

Què podeu fer tu i el teu entorn pròxim?

Encara que s’ha comentat amb anterioritat que la major responsabilitat de parar el canvi climàtic recau sobre els governs i les grans empreses, tu també pots dur a terme xicotetes actuacions individuals que podrien tindre grans beneficis. Alguns exemples són:

Glacera Grinnell, a Montana (Estats Units). La imatge (1) correspon a l’any 1936 i la (2) a l’any 2010. Es calcula que només entre els anys 1966 i 2005 la glacera va perdre el 40 % de la superfície.

5

Investiga. Quines mesures planteja la Comunitat Valenciana per a reduir les conseqüències del canvi climàtic? Creus que són adequades?

• Aplicar en el teu dia a dia la regla de les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar.

• Comprar electrodomèstics que consumisquen exactament l’energia que necessiten.

• Revisar la potència elèctrica que hi ha contractada per a la casa i ajustar-la al consum.

• Usar bombetes i llums LED. • Apagar els dispositius electrònics quan no els estigues usant i no deixar els carregadors endollats.

• Invertir en l’aïllament de les cases per a haver de recórrer menys a sistemes de climatització.

Pren nota!

El sector energètic, a causa de l’ús de combustibles bruts (petroli, carbó i gas) és un dels que més contribuïxen al calfament global. Unes 90 empreses són responsables de quasi les dues terceres parts de les emissions mundials.

37

D ’A P R E N E N T A T G E

Què he aprés?

1

Escriu els noms de les capes de l’atmosfera ordenant-les de més a prop a més lluny de la superfície.

2 Explica la diferència entre temps atmosfèric i clima.

Quan acabes, podràs jugar amb una companya o company de classe. Recorda que només pots fer preguntes de sí o no. Exemple: Té precipitacions abundants a l’hivern? Els hiverns són suaus?

3 Quins són els factors climàtics? Explica breument cada un d’aquests.

4 Com es relacionen aquests elements i factors climàtics?

• Temperatura i influència de la mar.

• Pressió atmosfèrica i altitud.

• Relleu i vent.

• Latitud i temperatura.

D O S S I E R

8 Juga en parella. Elabora un qui és qui dels climes d’Espanya. Pots elaborar el tauler en un full del quadern, pegant trossos de paper en els quals apareguen els noms dels diferents climes.

9

Observa les imatges i escriu quines mesures individuals s’estan portant a terme per a previndre les conseqüències del canvi climàtic.

A

B

C

D

Exemple: Les precipitacions augmenten amb l’altitud.

5 Copia el dibuix en el quadern i completa amb les diferents zones climàtiques.

10 Investiga. Escriu algunes de les conseqüències del canvi climàtic i busca’n dues més per a afegir a la llista.

6 Elabora un esquema amb els diferents climes d’Espanya.

7 Explica a cada una d’aquestes persones com serà el clima que troben en les zones a les quals viatjaran.

• Nela viatjarà a Tenerife a principis de setembre.

• Sergi viatjarà a València a mitjan desembre.

• Laura viatjarà a Oviedo al juliol.

• Antoni viatjarà a Salamanca al febrer.

38

11 Escriu un conte en el qual el personatge protagonista estiga preocupat pel canvi climàtic.

Recorda descriure el lloc on succeïx la història, explicar quin n’és el problema, afegir-hi personatges secundaris, etc.

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d'aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

U2 IU OBJECT IÓ EN ACC Planteja mesures individuals que ajuden a alentir les conseqüències del canvi climàtic 1

Mitjançant la clau de pensament Raones-poses pegues-contestes-sintetitzes (RPPCS) l’alumnat plantejarà, en grup, mesures individuals diferents a les que apareixen en el llibre que ajuden a alentir les conseqüències del canvi climàtic.

L’objectiu és reflexionar sobre allò que tenim a l’abast per a disminuir les conseqüències del canvi climàtic.

Proposta

Raona: Per què pot ser una mesura útil? Quins beneficis aportaria?

Posa pegues: Quines conseqüències negatives podria tindre?

Contesta: Troba solució a les pegues

Sintetitza: En definitiva, la proposta és bona perquè…

?

Com ho he aprés?

1

Has aprés alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has aprés? Quina utilitat té el que has aprés? En què et servirà en la vida diària?

2 Dibuixa en el quadern. Marca amb un punt el nivell en el qual estàs (1, 2 o 3) en cada aspecte i unix els punts en acabar.

Acolorix la figura geomètrica resultant.

3 Reflexiona sobre com pots continuar millorant d’ara en avant, amplia la reflexió cap al que els companys i companyes puguen millorar.

Planteja-t’ho! ac ió de l m ón és Creu s qu e la po bl ns eq üè nc ies qu e co ns cie nt de les co stra vida el canvi pot tindre per a la no cli m àt ic? s’h au ria d’a ct ua r Co m pe ns es qu e rn s qu e se sa lte n am b aq ue lls gove m iss io ns de ga so s les re st riccio ns d’e ? Pe r qu è creu s d’e fe cte d’ hiver na cle rtà nc ia a aq ue st qu e no do ne n im po prob lem a?

la zona en la qual T’agrada el clima de e canviara a causa vius? T’agradaria qu d’aquest problema?

39

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.