Operació món: Ciències socials 3º Primària (demo)

DEMO

INCLOU

IC

ÈN

C IA 1 2 ME

SO

C.

nci ana

PRIMÀRIA

le Va

3

S

LL

PROJECTE DIGITAL

Ciències

ria atè -se a m i, ta rar ues corpo l med q A e n i d ria rc ent pod ixem u ma mic e o nò n n Co si el uto lira. a tiu stab ma e nor xí ho ai

socials

r

ió c a

O món pe

Què hi aprendrem?

ARI

ISCIPLIN

SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ

INTERD

ODS

PÀG.

1 2

om trobar C llocs

Sentinel·les de

8

26

Situació d’aprenentatge. Una emergència sanitària en la llar que requerix atenció mèdica i trasllat a l’hospital en ambulància es relaciona amb els plànols i el GPS. Objectiu en acció. Realitzem un plànol que localitze els centres de salut de la localitat.

Situació d’aprenentatge. La degradació dels paisatges naturals per la intervenció humana i la seua repercussió en els éssers vius que els habiten.

Objectiu en acció. Elaborem propostes per gaudir dels paisatges de manera sostenible, sense danyar-los.

Salut i benestar

Vida d’ecosistemes terrestres

REPÀS TRIMESTRE 1

3 4

odem P redissenyar la ciutat?

olem V canviar de vida?

50

70

Situació d’aprenentatge. Descripció de la ciutat verda de Gasteiz (Vitòria) com a model de ciutat sostenible.

Objectiu en acció. Elaborem propostes que defensen i donen suport a la creació de ciutats més segures i sostenibles.

Situació d’aprenentatge. Una jove nadadora siriana, Yusra, abandona el seu país fugint de la guerra, i reinicia la seua vida a Grècia, on forma part de l’equip olímpic.

Objectiu en acció. Redactem normes o lleis que protegisquen a totes les persones que formen part de la nostra societat.

Ciutats i comunitats sostenibles

Reducció de les desigualtats

REPÀS TRIMESTRE 2

5 6

orna-li T amb la història

a història L té edats!

86

98

Situació d’aprenentatge. S’exposa la interacció que han tingut els éssers humans amb la naturalesa al llarg de la història, i la necessitat de reduir el consum de recursos naturals en l’actualitat.

Objectiu en acció. Presentem alternatives respectuoses amb el medi ambient per reduir el consum de recursos naturals, substituint els materials que utilitzem.

Situació d’aprenentatge. Un experiment social per a demostrar la invisibilitat de la pobresa en la societat actual.

Objectiu en acció. Actuem contra la pobresa fent xicotetes accions en el nostre dia a dia que milloren la vida de les persones més desfavorides.

REPÀS TRIMESTRE 3

Educació de qualitat

Fi de la pobresa

SABERS PER A APRENDRE, APLICAR I INVESTIGAR

• • • • •

El planeta Terra El globus terraqüi El mapa El plànol Unes altres maneres d’orientar-nos

Activitats per a treballar competències • Un mapa que representa la sanitat en el planeta • On està l’hospital?

• Dins de l’hospital

• • • • • •

Els paisatges Els paisatges d’interior i de costa El relleu d’interior a Espanya El relleu de costa a Espanya El relleu de la Comunitat Valenciana Cuidem els paisatges

Activitats per a treballar competències • Com és el meu entorn?

• Gaudir sense danyar • El volcà ens diferencia • Salvem el linx

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Aprofitem o malgastem aliments?: Jo reutilitze

• • • • • •

La localitat Els barris i els carrers de la localitat Les normes ciutadanes L’organització de la localitat L’organització del territori La Comunitat Valenciana

Activitats per a treballar competències • Diferencies entre poble i ciutat?

• Elements per a una localitat sostenible • Quins noms posaries en la teua localitat?

• Podem ajudar a la localitat?

• El referèndum del 1978 • Paguem amb euros!

• • • •

La La La La

Activitats per a treballar competències • Reconeixes els diferents grups de població?

• Com contribuir al fet que la població canvie?

• Algunes persones ixen d’Espanya i altres arriben • Per què has de vindre a viure a la Comunitat Valenciana?

població població canvia població d’Espanya població de la Comunitat Valenciana

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Protegim la vida submarina: Aigües del món

• • • •

La història i el pas del temps. El temps històric Les edats de la història Les fonts històriques Els museus i els monuments

Activitats per a treballar competències • Identifica les diferències • Joc de rapidesa

• • • • • •

La prehistòria L’edat antiga L’edat mitjana L’edat moderna L’edat contemporània La història de la Comunitat Valenciana

Activitats per a treballar competències • Sempre hem conviscut en societat • La riquesa i la pobresa. Existix terme mitjà?

• Les necessitats bàsiques • Reduir la pobresa millora la convivència?

• Què pots fer tu contra la pobresa?

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · El que el temps ens ha deixat: Visitem?

2

Sentinel·les de paisatges

Al nostre voltant veiem constantment diferents paisatges, com platges, boscos, valls o deserts, en els quals conviuen tot tipus d’éssers vius.

En moltes ocasions, els nostres paisatges patixen les conseqüències del mal ús que les persones en fem: incendis provocats per descuits, abandó de fem i residus, reducció de zones naturals per a construir edificis turístics, etc. Totes aquestes intervencions humanes en el medi natural repercutixen en els éssers vius i poden arribar fins i tot a provocar l’extinció de moltes espècies.

Com ho veus?

Creus que podem evitar que els paisatges es facen malbé?

Com podríem detindre la desaparició d’animals i plantes dels nostres paisatges?

Per a aquesta unitat...

La dada Els boscos alberguen 8 de cada 10 espècies d’animals i plantes del planeta, i són fonamentals en la qualitat de l’aire.

Objectiu en acció Fes propostes per a gaudir dels nostres paisatges locals de manera sostenible que puguen presentar-se a l’ajuntament de la teua localitat.

Els paisatges

Seguix el fil!

26

1 Què entenem per paisatges?

Els paisatges d’interior i de costa

2 Quines diferències trobem entre els paisatges que són a prop i lluny de la mar?

15

El relleu d’interior a Espanya

El relleu de costa a Espanya

El relleu de la Comunitat Valenciana

Cuidem els paisatges

3

4

5

6

Com són els paisatges a l’interior d’Espanya?

Com és el relleu de les costes i illes espanyoles?

Per què la nostra comunitat és especial?

Quin impacte tenim les persones en els paisatges?

27

1 Què entenem per paisatges?

Saps quines causes poden provocar la transformació dels paisatges del teu voltant?

Què és i com pot canviar un paisatge?

Un paisatge és una gran extensió de terreny que es pot observar des d’un lloc determinat.

«T’ho explique en un moment», en anayaeducacion.es trobaràs un resum de la unitat.

Els paisatges canvien amb el pas del temps per dos tipus de causes: naturals i artificials.

Causes naturals, provocades per la naturalesa

28

Terratrémols.

Erupcions volcàniques.

Sequeres prolongades.

Erosió per vent, pluja, gel, etc.

U2

Causes artificials, provocades per les persones

Construcció d’infraestructures com carreteres, vies de ferrocarril, ponts, etc.

Construcció d’edificis. En pot ser només un o molts, que formen pobles o ciutats.

Instal·lació de molins eòlics, preses, etc., per a obtindre energia.

Desforestació o tala massiva d’arbres en els boscos per a cultivar la terra.

1 Quines causes humanes poden modificar un paisatge?

triat el paisatge, busca una altra fotografia d’aquest mateix paisatge fa 50 anys. Hi observes diferències?

2

Busca informació sobre els paisatges que hi ha al teu voltant i tria una fotografia actual del que més t’agrade. Quan hages

Comenta-les amb un company o companya.

29

1 Què entenem per paisatges?

Com es classifiquen els paisatges?

Podem classificar els paisatges de diferents formes: Segons hagen sigut modificats o no per les persones, els paisatges poden ser naturals o artificials.

Per a saber si un paisatge és natural o artificial, hem de fixar-nos en els elements que el componen.

Els paisatges naturals Són aquells que no han sigut modificats per les persones.

Els elements naturals d’un paisatge són aquells que no han sigut creats per les persones, com la vegetació o flora, la fauna, l’aigua (rius, mars, llacs…) o el relleu (muntanyes, valls, etc.).

Els paisatges artificials Són aquells que han sigut modificats per les persones.

Els elements artificials d’un paisatge són aquells creats per les persones, com els edificis, les carreteres, ponts i túnels, zones de cultiu, etc.

30

U2

Segons la proximitat a una mar o un oceà, els paisatges poden ser d’interior o de costa.

Paisatge d’interior

Els paisatges d’interior Relleu de muntany

Són aquells que estan lluny de la mar.

S’hi poden distingir relleu de muntanya i relleu de plana.

Els paisatges de costa Són aquells que estan prop de la mar. Pot ser una costa alta o una costa baixa.

• En la costa baixa, el terreny es troba al mateix nivell que la mar i es formen platges.

Relleu de plana

• En la costa alta, el terreny es troba elevat per damunt de la mar i es formen penya-segats.

3 Com podem saber si un paisatge és natural o artificial?

4 Mira les imatges i resol les qüestions.

Paisatge de costa Costa alta

A

B

Costa baixa

• Fes una llista dels elements naturals i artificials que observes en el paisatge de la imatge A. • En la imatge B, com creus que la construcció de cases haurà afectat a la fauna de la zona?

Pren nota!

Més de la meitat del territori del nostre país es troba en risc de desertificació a causa del canvi climàtic! Això suposaria la pèrdua de desenes d’espècies.

31

2 Quines diferències hi ha entre els paisatges que són a prop i lluny de la mar?

Com es diuen les formes que adquirix el terreny al nostre voltant?

Què és el relleu?

El relleu és el conjunt de les diferents formes del terreny.

Aquestes formes del relleu són diferents si el paisatge és de costa o d’interior.

Els paisatges de costa Dins del paisatge de costa podem trobar les següents formes del relleu: caps, penínsules, golfs, badies, illes i arxipèlags.

Arxipèlag. Conjunt d’illes pròximes entre si.

Illa. Superfície de terra envoltada d’aigua per totes bandes.

32

U2

Cap. Part de terra que s’endinsa en la mar.

Badia. Forma similar al golf, però més xicoteta.

Golf. Gran entrada de l’aigua en la terra amb forma de mitja lluna.

Península. Superfície de terra envoltada pertot arreu excepte per una anomenada istme.

Istme

33

2 Quines diferències trobem entre els paisatges que són a prop i lluny de la mar?

Els paisatges d’interior El relleu dels paisatges d’interior pot ser de muntanya o de plana.

Relleu de muntanya Les principals formes de relleu dels paisatges de muntanya són els pujols, les muntanyes, les serres, les serralades i les valls.

Relleu de plana Les principals formes de relleu dels paisatges de plana són les planes, els altiplans i les depressions.

Muntanya. Gran elevació del terreny. Té tres parts: Cim

Serralada. Conjunt de serres alineades.

Falda o vessant

Serra. Conjunt de muntanyes alineades.

Peu

Pujol. Terreny elevat, de menor altura que la muntanya, i amb forma arredonida.

Vall. Terreny més o menys pla situat entre muntanyes, pel qual normalment discorre un riu.

34

U2

1 Quina diferència hi ha entre el relleu d’un paisatge d’interior i el d’un paisatge de costa?

2 Fes en el quadern un dibuix on apareguen les diferents formes del relleu dels paisatges d’interior.

3

Busca informació sobre les diferents formes que hi ha d’anomenar els pujols i anota-les en el quadern.

En coneixies alguna?

4 Classifica aquestes formes del relleu segons siguen de costa o d’interior: Península – serralada – depressió – vall – badia pujol – arxipèlag – golf – penya-segat – altiplà Paisatge de costa

Paisatge d’interior

?

?

Altiplà. Extensió plana elevada.

Com és el meu entorn?

Busca informació per a contestar aquestes preguntes relacionades amb la teua localitat.

• Es troba en un paisatge d’interior o de costa?

• Quines espècies d’animals hi habiten?

• Quines espècies de plantes en són característiques?

• Quines mesures pren­dries per a protegir aquest paisatge?

Per a entendre millor les formes del relleu, observa el vídeo d’un passeig amb globus en anayaeducacion.es.

Plana. Gran superfície plana de terreny.

Pren nota!

Depressió. Plana situada per davall del terreny que l’envolta.

Dins dels paisatges d’Espanya podem trobar més de 50 000 espècies animals i 10 000 espècies de plantes diferents.

35

3 Com són els paisatges a l’interior d’Espanya?

Saps per què Espanya té una biodiversitat tan gran? Una de les claus és el relleu.

EUROPA

El relleu interior d’Espanya és molt divers. Està format per un altiplà central, la Meseta, quatre sistemes muntanyosos que la voregen, cinc sistemes muntanyosos exteriors i dues depressions.

ÀFRICA Equ

M a r

La Meseta

y ó es

ic

SERRALADA CANTÀBRICA t le un e L M d

D A

IB ÈR ICA

P O R T U G A L

A

E N A M O R vir

pre

s

de sió

E

lG

R

al uad

R

A

qui

D LA

de

L

36

CEN T R AL

S 200 km

L

nyes de Toledo Munta

R A E R I S

ió

l

MESETA M E RI DI O NA L

De

100

TR

ss

R

A

Vorejant la Meseta ens trobem les Muntanyes de Lleó, la serralada Cantàbrica, la serralada Ibèrica i Sierra Morena.

N SISTEMA C E

A

I

R

Sistemes que voregen la Meseta

0

E

MES ETA SEP TEN TRIO NAL

O CEÀ AT LÀ NT I C

Altitud (m) 3 500 2 000 1 500 1 000 700 400 0

Muntanyes Basques P D ep re

S

MESETA

– Dins de la Meseta, es troben també les Muntanyes de Toledo.

r

R

– El Sistema Central dividix la Meseta en dues parts: Meseta septentrional i Meseta meridional.

G

ado

C a n t à b r i c a

an

M

a

a

– Gran part de la Península està ocupada per la Meseta central.

la

ss

ís

La major part del territori espanyol forma part de la península Ibèrica.

ÀSIA

A IC T BÈ B SU

A

SERRALADA

B SUB

M

ÈTI

M

CA

a

r

U2

Gaudir sense danyar Una de les estacions d’esquí més importants d’Espanya és la de Sierra Nevada, en la serralada Penibètica.

Aquest paratge natural ha sigut modificat per l’ésser humà en establir-hi aquesta atracció turística i esportiva.

Reflexioneu en grup sobre les conseqüències per a la fauna i la flora d’aquest lloc.

1 Endevina la forma del relleu de la qual es parla. Les pistes poden ajudar-te, ordena-les.

• Separen Espanya de França. (NEPIUSRI).

• Sistema que dividix l’altiplà central en dues parts. (TEMASIS TRALCEN).

• Sistema muntanyós que voreja pel sud la Meseta. (ERRASI NAREMO).

2 Anomena els sistemes muntanyosos exteriors a la Meseta.

3 Analitza el mapa i digues entre quins sistemes muntanyosos es troben les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

F R A N Ç A

4

Investiga quin és el punt més alt de la península Ibèrica. En quin sistema muntanyós es troba? És el punt més alt d’Espanya?

5

Ajuda’t del mapa del relleu d’Espanya i descriu a un company o companya una forma del relleu que tries perquè l’altra persona l’endevine. Pots usar pistes del tipus «està al nord/sud/est/oest de…», «està entre ..... i .....», etc.

ANDORRA

I

br

E

a ad

e

U

S

ral Lito

ta Ca

Se rra l

l’E

N

e

d

i

t

e

la

na

Depressions Fora de la Meseta ens trobem la depressió de l’Ebre i la depressió del Guadalquivir.

i a n à r r

Sistemes exteriors Fora de la Meseta se situen altres sistemes muntanyosos: el massís Galaic, les Muntanyes Basques, els Pirineus que separen la Península de França, la serralada Litoral Catalana i els sistemes Bètics, formats per les serralades Subbètica i Penibètica.

6 Els esquirols són animals que podem trobar per tota la Península. Preferixen viure en boscos, per la qual cosa podem trobar-los en la zona nord coneguda com l’Espanya verda.

De moment no es considera una espècie en perill, però la seua supervivència podria veure’s amenaçada si no es prenen precaucions.

Si un esquirol volguera viatjar des del massís Galaic fins als Pirineus, per quins sistemes muntanyosos hauria de passar?

Pren nota!

Els boscos són els ecosistemes pitjor conservats d’Espanya.

Si seguim així, a la fi de segle a penes en quedarà cap als Pirineus.

37

4 Com és el relleu de les costes i illes espanyoles?

Per què hi ha persones que preferixen anar a les platges d’una zona abans que a unes altres? No totes les costes d’Espanya són iguals. I tu, amb quina et quedes?

El volcà ens diferencia Les illes Canàries són d’origen volcànic. Això fa que la flora i la fauna siguen diferents a les de la resta d’Espanya. Busca’n informació i elabora una llista de quatre espècies animals i quatre de vegetals i els possibles danys que hagen pogut patir per l’acció humana.

Les costes de la Península La península Ibèrica està banyada per la mar Cantàbrica, la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic.

Les costes reben diferents noms segons el lloc en el qual es troben i presenten característiques diferents.

Les costes atlàntica gallega, cantàbrica i mediterrània de l’est a Catalunya són altes, rocoses i escarpades.

Mar Cantàbrica Cap Ortegal

Cap de Peñas

Cap d’Ajo

0

Cap Matxitxako

100

200

300 km

FRANÇA

Cap Finisterre

ANDORRA

Cap de Creus Golf de Roses

Costa atlàntica Cantàbrica Atlàntica gallega Atlàntica andalusa

Costa mediterrània

Mar Menor Cap de Palos

Golf de Cadis

Cap de Gata

Cap de Trafalgar

Estret

r

ralta de Gib

Golf d’Almería

Ceuta

Melilla

38

i a

à

ATLÁNTIC

La costa atlàntica andalusa és baixa, plana i arenosa.

n

Cap de la Nau

r

OCEÀ

Golf de València

r M a

A la Comunitat Valenciana, la costa t i mediterrània de l’est d és baixa, plana i arenosa.

r

Mediterrània de l’est: catalana

Delta de l’Ebre

e

Mediterrània de l’est: valenciana

Golf de Sant Jordi

P O R T U G A L

Mediterrània del sud

M

e

La costa mediterrània del sud a Andalusia i la Regió de Múrcia alterna zones planes amb zones altes escarpades.

U2

El relleu de les illes A Espanya pertanyen dos arxipèlags: el balear, en la mar Mediterrània, i el canari, en l’oceà Atlàntic.

Relleu de les illes Balears Menorca

rra Se

de

Mallorca

Cabrera

Eivissa

M a r Formentera

0

i t d M e

20

L’arxipèlag balear està compost per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.

a

Tr

na ta un am

60

40

80

e

i

Puig Major 1445

r

r

à

n Pic Altitud (m) 1 500 1 000 700 400 0

100 km

Hi destaca la serra de Tramuntana, a Mallorca.

La major part de les costes són altes, encara que també són baixes en alguns punts.

Relleu de les illes Canàries Alegranza Graciosa

O C E À Roque de los Muchachos 2426

A T L À N T I C

Lanzarote Lobos

La Palma

Pic

Tenerife

Fuerteventura

Teide 3 718

Gran Canària Gomera Pico de las Nieves 1949

El Hierro 0

20

40

60

80 100 km

1 Quines mars i oceans banyen les costes de la península Ibèrica?

2 Anomena les costes de la península Ibèrica.

3 Quines diferències trobes entre l’arxipèlag balear i l’arxipèlag canari?

Altitud (m) 4000 3500 2000 1500 1000 700 400 0

L’arxipèlag canari està compost per les illes de Gran Canària, Lanzarote, Fuerteventura, Tenerife, La Gomera, El Hierro i La Palma.

El relleu és molt muntanyós, a causa del seu origen volcànic. El volcà Teide, a Tenerife, és el pic més alt d’Espanya.

Les costes canàries són altes i escarpades.

Pren nota!

Durant els últims 30 anys, s’han destruïts molts ecosistemes costaners, i ha disminuït la biodiversitat d’espècies i els beneficis que reporten a l’ésser humà.

39

6 Quin impacte positiu tenen les persones en els paisatges?

Què podem fer per a conservar els ecosistemes i la seua biodiversitat?

Els paisatges no són només una bonica estampa que fotografiar. S’hi desenvolupa la vida dels éssers vius, incloent-hi l’ésser humà. No obstant això, sovint les persones desenvolupem activitats que els perjudiquen greument.

Per això, és important dur a terme xicotetes accions que ajuden a protegir-los. Això significa convertir-nos en guardians i protectors de paisatges. Alguns consells que podem seguir per a aconseguir-ho són:

40

No malgastes l’aigua. Usa l’aigua que necessites, sense malgastar-la.

Posa en ús la regla de les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar. D’aquesta manera es disminuïxen els residus.

Separa el fem per al seu reciclatge posterior. Així es dona una segona vida a un objecte que ja no servia.

Estalvia energia utilitzant el màxim temps possible la llum del sol per a il·luminar-te.

U2

Respecta la naturalesa quan vages d’excursió al camp. No hi deixes cap residu.

Ves amb compte de no provocar incendis accidentals en zones naturals.

No llances productes químics pels desguassos.

Usa papereres i contenidors especialitzats.

Utilitza el transport públic o mitjans de transport no contaminants.

1 Tria una de les 8 mesures esmentades i explica a un company o companya per què creus que és important.

2

Pensa i afig dues mesures més a la llista. Pots posar les teues idees en comú amb el grup.

3 Escriu una història en la qual un paisatge que t’agrade haja patit un problema i hi haja persones que s’encarreguen de solucionar-lo.

4

Tria un paisatge que t’agrade de la teua localitat o comarca. Busca’n informació i escriu tres problemes causats per les persones que estiguen desbaratant aquest paisatge i proposa una solució a cada un.

Pren nota!

El nostre país ha desenvolupat una sèrie de mesures per a lluitar contra la destrucció de paisatges i els seus ecosistemes.

Una d’aquestes és recuperar espècies en perill d’extinció.

41

D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R

Què he aprés?

1 Indica quina de les següents causes de transformació del paisatge són naturals i quines artificials.

Erupcions volcàniques

Sequeres i inundacions

Desforestació

Construccions

2 Què és el relleu?

3 Anomena els diferents tipus de relleu que hi ha.

4 Observa les imatges i escriu el nom de la forma de relleu representada en cada una d’aquestes.

5 Copia i completa aquestes oracions sobre el relleu de muntanya. a) En el relleu de muntanya podem trobar p…, m…, s…, s… i v… . b) Les s… són un conjunt de serres, que, al seu torn, són un conjunt de muntanyes. c) Les v… són terrenys plans entre muntanyes per on sol discórrer un r… .

6 Anomena els sistemes muntanyosos de l’interior.

7 Troba en la sopa de lletres els noms d’aquests accidents geogràfics.

• Caps: Finisterre, Creus, Gata, Trafalgar, Palos, Peñas.

• Golfs: Cadis, València, Almeria.

8

R

B

P

A

S

P

E

N

S

S

A

E

A

Z

N

E

A

I

A

I

G

I

L

B

A

Ñ

I

E

L

D

L

A

O

V

K

A

C

V

M

A

A

X

S

X

X

S

N

A

E

C

F

I

N

I

S

T

E

R

R

E

A

G

A

T

A

I

L

I

I

X

R

C

R

E

U

S

A

Z

A

Y

T

Z

Y

B

L

A

V

O

Z

P

En parelles, elaboreu targetes amb els accidents geogràfics d’Espanya (una per accident). Després, col·loqueu les targetes boca avall. Per torns, aneu destapant-les i assenyalant en el mapa la que us toque.

9 Proposa una solució per a cada problema que les persones causem en els paisatges.

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d'aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

42

U2 IU OBJECT IÓ EN ACC

Reflexiona, detecta causes i corregix accions que degraden els nostres ecosistemes 1

Reflexiona sobre les possibles maneres de gaudir dels paisatges de manera sostenible mitjançant la tècnica de la roda lògica. Aquestes reflexions et proporcionaran idees per a plantejar propostes que pugues presentar al teu ajuntament per a protegir i mantindre els paisatges del teu entorn.

Què és un paisatge?

Com pot ser?

1 Què podem fer per a evitar la destrucció dels nostres paisatges?

Qui en són els responsables?

4

Roda lògica

2

Quins canvis poden produir-se en els paisatges?

3 Per què les persones desbaratem els paisatges?

Quines conseqüències té això?

Planteja-t’ho!

Com ho he aprés?

1 Has aprés alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has aprés? Quina utilitat té el que has aprés? En què et servirà en la vida diària?

2 Reflexiona sobre allò en què pots continuar millorant d’ara en avant, amplia la reflexió cap al que els teus companys i companyes poden millorar.

Creus que la ciutadania, cada persona individual, és la principal responsable de la destrucció dels paisatges i els seus ecosistemes?

Opines que és important prendre consciència i tractar de protegir la biodiversitat del nostre país?

Quines conseqüències negatives creus que podria tindre el fet que desaparegueren espècies d’animals i plantes?

43

5

Torna-li amb la història

Des de l’aparició dels primers éssers humans, fa més de dos milions d’anys, les persones han interactuat amb el medi o la naturalesa que els envolta. Desgraciadament, no sempre ho han fet correctament i han contribuït, entre altres coses, a la contaminació o a l’extinció d’espècies. Actualment, cada vegada més persones porten una vida respectuosa amb la naturalesa. Per exemple, hi ha artistes que fan les seues creacions amb objectes que troben al carrer, fins i tot al fem!

Com ho veus?

Creus que els teus avantpassats usaven els mateixos materials que tu? Et sembla bona idea convertir deixalles en obres d’art?

Per què? Què creus que passarà si no canviem la nostra forma de vida?

La dada El paper tarda 3 mesos a biodegradar-se. Es calcula que el plàstic tarda entre 100 i 1 000 anys a fer-ho.

Per a aquesta unitat…

Objectiu en acció Per reduir el consum de recursos naturals, podem substituir els materials que utilitzem per uns altres més respectuosos amb el medi ambient? Elabora un cartell il·lustrat amb les teues alternatives.

86

La història i el pas del temps.

El temps històric

Seguix el fil!

1 Com passa el temps!

4

Les edats de la història

Les fonts històriques

Els museus i els monuments

2

3

4

En quina edat estem?

Coneixem el passat a través de les seues restes

Conservem i compartim el nostre passat

87

1 Com passa el temps!

Saps com mesurar el temps i situar fets en els diferents moments de la història?

1

Què és la història?

La història és la ciència que estudia els esdeveniments que van ocórrer en el passat. Els més importants són fets històrics. Per exemple, el descobriment d’Amèrica, el 1492, és un fet històric.

Com entenem el pas del temps?

Per entendre millor el pas del temps, situem els esdeveniments en el passat, en el present o en el futur.

Representa els esdeveniments que ja han ocorregut.

2 Imagina que pots viatjar en el temps. Aniries al passat o al futur? Què t’agradaria fer o conéixer? Creus que seria emocionant?

Futur

Present

Passat

Explica què és un fet històric i busca’n informació sobre algun que trobes interessant. Informa’t també de com es diuen les persones que estudien i escriuen la història.

Reflectix els fets que estan ocorrent en aquest moment.

Indica els esdevenim ents que encara no han ocorregut.

Identifica les diferències Observa aquestes imatges del Coliseu de Roma i completa una fitxa resolent les qüestions plantejades.

Passat

Present

Veig les diferències. Quines diferències hi aprecies entre el passat i el present?

Pense en el futur. Com penses que podria ser en el futur?

Abans i ara. Amb quina finalitat es va construir i l’utilitzaven les persones en el passat?

88

Futur

Per a què creus que s’utilitza ara?

Imagina per a què es podria utilitzar en el futur.

Reflexione i trobe els avantatges. Per què creus que és important la reutilització de materials, objectes, monuments, etc.?

U5

Pren nota!

El temps històric Per a situar els moments i els esdeveniments del passat en el temps històric usem la datació, a través de diferents unitats de mesura del temps.

Per a datar fets recents, utilitzem: dies, setmanes, mesos i anys.

• 1 setmana = 7 dies • 1 mes = 4 setmanes • 1 any = 12 mesos Per a datar fets antics, emprem: lustres, dècades, segles i mil·lennis.

• 1 lustre = 5 anys

• 1 segle = 100 anys

• 1 dècada = 10 anys

• 1 mil·lenni = 1 000 anys

Un abans i un després Per mesurar el temps històric, en la civilització occidental, prenem com a punt de referència el naixement de Crist, que es considera l’any 1.

Per això, es diu que els fets han ocorregut abans de Crist (aC) o després de Crist (dC).

Abans de Crist (aC)

Podem utilitzar diferents unitats de datació per a conéixer el temps de descomposició de diferents tipus de residus.

3 Calcula quants anys obtindries en sumar un any, un lustre, una dècada, un segle i un mil·lenni.

4 Quan creus que van ocórrer aquests esdeveniments, abans (aC) o després de Crist (dC)? a) L’existència de dinosaures en la Terra. b) El primer viatge a la Lluna. c) L’entrada d’Espanya a la Unió Europea. d) Les pintures rupestres de la cova d’Altamira.

Després de Crist (dC)

Naixement de Crist

89

2 En quina edat estem?

Línia del temps

Per què dividim la història en diferents edats?

Les edats de la història Per a estudiar millor la història la dividim en cinc grans períodes, anomenats edats.

PREHISTÒRIA

Les edats de la història són la prehistòria, l’edat antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat contemporània.

Cada una comença i acaba amb un fet històric. Per a ordenar-les, podem usar una línia del temps.

2000000 aC

3000 aC

La prehistòria comença amb l’aparició dels primers éssers humans fa més de dos milions d’anys i acaba amb la invenció de l’escriptura, fa 5 000 anys.

La línia del temps és un recurs gràfic que ens ajuda a ordenar el que ha anat passant al llarg de la història des del més antic fins al més recent.

Joc de rapidesa En parelles, elaboreu targetes que continguen els fets que marquen el principi i el final de cada edat i els noms de cada edat de la història.

Quan les tingueu totes, jugueu a posar-les en ordre cronològic el més ràpidament possible.

Si teniu cronòmetre podeu apuntar els temps.

Caiguda de l'Imperi romà

Revolució Francesa

Prehistòria

Edat antiga

Edat contemporània

Edat moderna Descobriment d’Amèrica

Invenció a de l’escriptur

Aparició dels primers éssers humans

Edat mitjana

Moment actual Actualitat

90

U5

EDAT ANTIGA

EDAT MITJANA 476 dC

L’edat antiga abasta des de la invenció de l’escriptura fins a la caiguda de l’imperi romà l’any 476 dC.

EDAT MODERNA 1492 dC

L’edat mitjana està compresa entre la caiguda de l’imperi romà i el descobriment d’Amèrica el 1492.

1789 dC

L’edat moderna comença amb el descobriment d’Amèrica i acaba amb la Revolució Francesa l’any 1789.

1 Elabora una línia del temps amb les edats de la història assenyalant-ne la data del començament i el final de cada una. Seguix l’exemple: PREHISTÒRIA

?

…

3

Present

L’edat contemporània comença amb la Revolució Francesa i arriba fins a l’actualitat. És l’edat en la qual vivim.

1 2 3 4 5 6 7 8

Fa més de 2 milions d’anys.

2

EDAT CONTEMPORÀNIA

1 Edat

Busca informació en Internet i relaciona cada un d’aquests descobriments i invents amb l’edat de la història en què es va produir.

• Impremta

• Prehistòria

• Penicil·lina

• Edat antiga

• Foc

• Edat mitjana

• Electricitat

• Edat moderna

• Geometria

• Edat contemporània

Copia els mots encreuats en un full de quadres i completa’l per desxifrar la paraula secreta (columna blava). Quina és?

de la història en la qual van aparéixer les primeres persones.

2 Imperi

que va acabar l’any 476 dC.

3 Invenció que indica el principi de l’edat

antiga.

4 Moment

fins al qual arriba l’edat contemporània.

5 Edat

de la història que comença amb el descobriment d’Amèrica.

6 Continent

descobert a la fi de l’edat

mitjana.

7 Fet

final de l’edat moderna.

8 Edat

de la història situada entre l’edat antiga i l’edat moderna.

91

3 Coneixem el passat a través de les seues restes Imagines com podem obtindre informació de les diferents èpoques històriques?

Què són les fonts històriques?

«T’ho explique en un moment», en anayaeducacion.es trobaràs un resum de la unitat.

Les fonts escrites

Les fonts històriques són elements escrits, orals, gràfics i materials que ens donen una informació important sobre els fets del passat.

Les historiadores i els historiadors utilitzen aquestes fonts per a analitzar el passat i explicar el que va succeir.

Poden ser de dos tipus: escrites i no escrites.

Cartes

Les fonts escrites Són aquelles que recullen els fets històrics a través de l’escriptura sobre diferents materials.

Tipus de fonts escrites Les més comunes són: Premsa

• Cartes, memòries i diaris.

• Cartells.

Llibres

• Periòdics.

• Documents legals com tractats, contractes…

• Llibres.

• Inscripcions en pedra, fang o metall.

Les fonts no escrites

Inscripcions

Són aquelles que plasmen la història sense fer ús de l’escriptura.

Tipus de fonts no escrites Les fonts no escrites poden ser materials, gràfiques o orals.

• Fonts materials: monedes, eines, edificis, escultures, joies, armes, vestits, etc.

• Fonts gràfiques: mapes, fotografies, pel·lícules i pintures.

• Fonts orals: cançons, llegendes i entrevistes.

92

Per entendre millor les fonts històriques, observa el vídeo «Les fonts històriques» en anayaeducacion.es.

U5

Les fonts no escrites

1 Explica la diferència entre els dos tipus de fonts històriques. Posa’n dos exemples.

Fonts materials

2 Resol aquestes endevinalles per esbrinar quin tipus de font històrica és: Armes

Isc cada dia Per tant em diuen diari.

Estic farcit de notícies, esdeveniments i comentaris.

Monedes Eines

De forma circular i feta de metall, amb imatges i lletres per a comprar m’usaràs.

Fonts gràfiques

3

Quines fonts històriques usaries per a esbrinar aquestes situacions del passat?

Comenta-ho amb la resta de la classe.

• Any en què va començar una guerra.

• Com ha evolucionat la vestimenta.

• La ruta seguida per Cristòfor Colom quan va descobrir Amèrica.

Mapes

• Les tècniques de caça que usaven els nostres avantpassats per a alimentar-se.

Fotografies

Pintures

4

Busca en Internet i escriu el titular d’una notícia històrica de la teua localitat, província o de la Comunitat Valenciana.

Després, respon: Quin tipus de font històrica has usat?

Pren nota!

Fonts orals Cançons

Les fonts històriques han de ser conservades i a vegades reutilitzades.

Per exemple, hi ha construccions de l’edat mitjana o moderna que en l’actualitat són hotels.

93

4 Conservem i compartim el nostre passat A quins edificis o dependències hem d’acudir per conéixer objectes, dades i fets del passat?

Els museus Els museus són els llocs on es conserven i mostren els tresors del nostre passat.

Gràcies a ells podem conéixer el que van fer els nostres avantpassats, que forma part del nostre patrimoni cultural i històric.

Els museus poden ser de diferents tipus: d’art, històrics, arqueològics, de ciència i tecnologia, d’història natural, etc.

Hi pots contemplar diferents exposicions de pintures, escultures, objectes valuosos, artesania…

1 Què són els museus? N’has visitat cap? Narra la teua visita.

2 Quin museu t’agradaria visitar? On està i què exposa?

Explica per què t’agradaria visitar-lo.

3 El museu d’història local t’ha encarregat que redactes normes sobre com comportar-se en un museu per incloure-les en el fullet de visites escolars.

Redacta-les.

Museu Nacional del Prado, Madrid

Els museus estan organitzats en sales, on s’exposen col·leccions d’obres d’art o objectes històrics, classificats per temàtica, època, país, etc.

A més d’exposar, els museus es dediquen a investigar, conservar i restaurar les obres o objectes que contenen.

94

U5

Museu de Huelva

Els museus ens mostren la història a través dels objectes. De vegades, són molt fràgils, per això s’exposen en vitrines.

Els objectes que s’exhibixen en els museus tenen un gran valor artístic, històric i cultural, i ajuden a difondre la història de la humanitat.

4 Reflexiona i compartix amb els altres.

• Per què creus que són importants els museus?

• Imagina que ningú no s’haguera preocupat per estudiar i conservar el llegat dels nostres avantpassats.

Seria diferent el nostre present? Per què?

5

Busca en Internet els museus de la teua localitat o la teua província. Elabora’n una fitxa d’investigació com aquesta i compartix-la amb la resta de la classe.

.

Nom del museu: .... .

Any de fundació: ....

....

Què s’hi exposa?. eballen: .....

Persones que hi tr

6

El museu vivent de la meua classe. En grups xicotets, penseu un esdeveniment important que haja ocorregut a classe al llarg del curs. Assageu i representeu-lo a classe. Expliqueu què va succeir i quan. Per què creus que és important recordar aquest moment?

Com et sents quan el recordes?

L’objectiu dels museus és la divulgació de la cultura, la investigació i les activitats educatives.

Pren nota!

Els museus també ens ajuden a continuar aprenent i a reflexionar sobre el nostre estil de vida.

95

4 Conservem i compartim el nostre passat

Els monuments Diem monuments a les obres arquitectòniques o escultòriques que tenen un gran valor artístic o històric.

Formen part de la història d’un lloc. En quasi totes les localitats trobem monuments: esglésies, castells, palaus, torres, muralles, estàtues…

Monuments arquitectònics

Sagrada Família, Barcelona.

Alcázar de Segòvia.

96

Plaza d’Espanya, Sevilla.

Reial Monestir de San Lorenzo d’El Escorial.

U5

Monuments escultòrics

Monument a les Corts del 1812, Cadis.

Transparente de la catedral de Toledo.

1 Reflexiona i compartix amb els altres.

• Has vist algun monument en la teua localitat? Quin? Què simbolitza?

• Per què creus que són importants els monuments?

2

Busca en Internet o en altres fonts els monuments de la teua localitat o la teua província. Tria’n un i explica quan es va realitzar i quin n’és el significat.

Font de Cibeles, Madrid.

Els emigrants, Oleiros.

3 Investiga i descriu els monuments escultòrics que veus en aquesta pàgina, i completa aquest quadre.

Monument

Com és?

Per a què servix?

Què simbolitza?

?

?

?

?

?

?

?

?

97

D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R

Què he aprés?

1 El pas del teu temps. Escriu en el quadern un esdeveniment important que forme part del teu passat, un altre que es relacione amb el teu present i un tercer succés que penses que podria ocórrer en el teu futur.

2 Ordena de major a menor les següents unitats de temps tenint en compte la seua duració.

Lustre

Mil·lenni

6 Podries acudir a fonts escrites per a buscar informació sobre com va ser la vida en la prehistòria? Per què?

7 Copia i completa la taula i classifica les següents fonts històriques:

Llibre – pintura – entrevista – periòdic mapa – anell – atuell – carta Fonts Escrites

Hora

?

Minut

Fonts no escrites Orals

Gràfiques

Materials

?

?

?

Dècada

3 Pensa i reflexiona: Si l’endemà del 31 de desembre de l’any 1 aC va ser l’1 de gener de l’any 1 dC, on està l’any zero? Es podria relacionar amb algun fet històric?

4 Escriu davant i darrere de cada edat de la història els esdeveniments que en marquen l’inici i la fi.

8 Ordena les lletres per a trobar tres fonts històriques: O B E N E A R U a) LL I _ R _ b) Q _ A D _ E c) M _ N _ D _ 9 Què és un museu? I un monument?

?

3 aC

2 aC

1 aC

Prehistòria

1 dC

2 dC

4 dC

Edat mitjana

Edat antiga

Edat moderna

3 dC

Edat contemporània

Comenta amb un company o companya: hi ha cap cosa que us cride l’atenció?

5 Busca informació sobre la prehistòria i ompli’n una fitxa com aquesta en el quadern:

Edat històrica: Començament:

.....

– Si trobes una resta antiga has de… a) Avisar a les autoritats. b) Quedar-m’ho, així només podré veure-ho jo. c) Deixar-ho on està.

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d'aquesta pàgina. si has sabut la resposta

Final: .....

riments: .....

Alguns descob

si has necessitat ajuda

: .....

Alguns invents

o si no has sabut respondre-la

.....

Forma de vida:

98

10 Assenyala la resposta correcta.

stre país: .....

den trobar al no

Restes que es po

U5 IU OBJECT IÓ EN ACC

Reduïsc el consum de recursos substituint materials 1

Abans de plasmar en el cartell les teues propostes per reduir el consum de recursos naturals, a través de la tècnica «Viatges en l’espai i en el temps» pensa com s’ha reutilitzat i reciclat al llarg de la història. Algunes alternatives que inclouràs en el cartell podrien haver-se dut a terme en el passat. La història et pot donar idees!

Viatges en el temps

Passat, edats de la història

Present, ara

Futur, dins de molt de temps

Com han reutilitzat i reciclat en diferents moments de la història? Es cuidava el medi?

Com ho feien?

Es reutilitza i es recicla en l’actualitat prou per cuidar el medi de manera òptima?

Quina idea se t’ocorre per aconseguir que en el futur es cuide més el medi i alhora la nostra vida siga còmoda?

Planteja-t’ho!

Com ho he aprés?

Creus que al llarg de la història, les persones han reutilitzat objectes materials?

Per què penses que és tan importable reutilitzar?

1 Has aprés alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has aprés? Quina utilitat té el que has aprés? En què et servirà en la vida diària?

2 Reflexiona sobre allò en què pots continuar millorant d’ara en avant, amplia la reflexió cap a allò que els companys i companyes poden millorar.

99

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.