NOU INFOPEIX 09

INFOPEIX La revista dels peixaters

Juny 2016 n. 09

L’ENTREVISTA

MONTSERRAT VILALTA

DIRECTORA GENERAL DE COMERÇ VISITEM

PEIXOS FREDERIC

INFOPEIX

La Revista dels Peixaters

Sumari 04 El Gremi informa L’actualitat del sector

GREMI DE PEIXATERS DE CATALUNYA President: Sr. Àlex Goñi

07 L’Entrevista Montserrat Vilalta, Directora General de Comerç

Consell de Redacció: Marian Bagan, Manel Pintanel Coordinació: Samanta Pleguezuelos

14

C/ Muntaner 81, 2on.

08011 Barcelona Tel: 93 323 64 12 secretaria@gremipeixaters.com

VISITEM Peixos Frederic

08 Ideas Editoriales 3003, S.L. Gerent: Jordi Martín

Agenda Revetlles d’Estiu amb Musclos i Cava

Redacció: Alícia Fàbregas

09

Disseny Gràfic: Sagrario Punzón

La Recepta del mes Musclos amb Tempura i Maonesa de Porradell

Publicitat: Marien Pérez C/ Tarragona 84-90, 1er 8a 08015 Barcelona Tel: 93 423 84 04 infopeix@ideaseditoriales.com Depòsit Legal: B13910-2016

08

10 A Fons La greu crisi del peix blau

13 Actualitat Les novetats empresarials

Editorial

Només volem ser tractats com a clients La quotidianitat fa que moltes vegades veiem normal allò que no ho és. Això és el que succeeix en la nostra quotidianitat al Mercat del Peix, on cada dia hi anem, fem la compra i marxem, sense adonar-nos que durant aquelles hores que hem estat comprant ho hem fet com a clients. Però, hem estat tractats com a tal?

Àlex Goñi

NT

PRESIDE

Tots nosaltres entenem què és un client: una persona a la que s’ha de mimar, atendre correctament, oferir-li, si cal, pàrquing gratuït, portar-li la compra a casa -o almenys donar-li aquesta opció-, procurar oferir-li descomptes...i per sobre de tot intentar que no vagin a un altre lloc a comprar.

Als mercats veiem moltes vegades a companys nostres, d’altres estaments, que, mitjançant els seus proveïdors, promocionen els seus productes a un cost molt baix. El proveïdor és el que carrega amb el cost del producte, però nosaltres ho podem fer?

La Junta del nostre Gremi té molt clar el camí a seguir. Volem ser tractats com a clients del Mercat del Peix. No és tan difícil, és evident que primer de tot Mercabarna i el Gremi de Majoristes ho han d’entendre així i després parlar amb nosaltres per crear els mecanismes per aconseguir-ho. És molt senzill, només volem ser tractats com a clients.

El Gremi informa

Reunió de la Junta amb el Director General de Mercabarna

Peixos Ripoll Estera guanya el Premi a la Iniciativa Empresarial Enguany se celebra la setzena edició dels Premis a la Iniciativa Comercial, un reconeixement del Govern de Catalunya a les iniciatives més innovadores del comerç urbà de proximitat.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha estat l’encarregat del lliurament dels premis, un acte que ha tingut lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i on Puigdemont ha afirmat que els comerciants són “agents de transformació social, que vol dir cívica i ciutadana” i ha destacat el seu paper clau en la creació de llocs de treball.

L’empresa Peixos Ripoll Estera ha rebut el Premi a la Iniciativa Empresarial en la categoria d’eCommerce pel projecte Peix al Cove, www.peix.cat, dedicat a la venda online de peix i productes del mar. Aquest guardó se suma al premi ‘Barcelona, els millors mercats del món’, que l’empresa ja havia rebut fa un temps per la seva parada a la Boqueria, per haver-se sabut adaptar als nous temps oferint venda en línia, sobretot tenint en compte que la peixateria Ripoll Estera té més de 140 anys d’història. Cinc generacions han tirat endavant aquesta empresa que, com la seva trajectòria demostra, ha sabut mantenir sempre l’esperit innovador i de servei que els ha permès sobreposar-se amb èxit als temps canviants.

Al seu web ofereixen des de l’opció de comandes opcionals fins a l’anomenada “cistella intel·ligent”, que segons les preferències de cada client, proposa cada setmana una cistella que s’adapti als seus gustos.

04

INFOPEIX

En la voluntat de vetllar pels interessos dels nostres agremiats, la Junta del Gremi s’ha reunit amb el Sr. Josep Tejedo, Director General de Mercabarna, i el seu equip.

L’objectiu, ha estat donar coneixement i difusió de qüestions plantejades pels nostres agremiats de les problemàtiques existents en el Mercat del Peix, destacant els següents punts i demandes: 1. Lavabos públics a peu de la nau de vendes.

2. Manca de marquesines a la zona de càrrega que serveixin d’aixopluc els dies de pluja.

3. Revisió de l’exigència per part del Gremi de Majoristes de constituir un

Mútua de Peixaters de Catalunya Fa ja uns cent anys uns homes i dones valents mancats de cap prestació social, cap cobertura per malaltia o accident, varen crear la Mútua de Peixaters de Catalunya.

Voluntat d’unió i cooperació entre tots els peixaters i familiars d’ells. Situacions precàries de guerres i postguerres, èpoques duríssimes amb recursos molt limitats.

Per això, varen demanar als operadors de gel d’aquell moment que fessin una aportació d’uns cèntims per BARRA de gel i dedicar-los als companys impedits per la professió.

No ho van acceptar de cap de les maneres. Varen comprar

Aval per poder comprar.

4. Possibilitat de facilitar les revisions dels vehicles ATP en el Mercat.

5. Obligatorietat de pagar per entrar a Mercabarna.

6. Control de l’intrusisme professional.

7. Privacitat enfront dels mitjans de comunicació.

8. Possibilitat d’obertura a les 03.30h en l’horari Comercial.

9. Adequació de la bàscula de repès perquè els Peixaters puguin controlar el pes de la compra.

Des del Gremi de Peixaters de Catalunya, continuarem oferint suport als nostres agremiats actuant en favor dels seus interessos.

uns terrenys al Carrer Badajoz del Poble Nou i van crear una nova fàbrica de gel i distribució als mateixos peixaters, per abastir els mercats i cobrir totes les seves necessitats.

Passat el temps, la historia ens marca, i ens transmet allò que és bo i dolent i el que és negatiu cal no tornar-ho a fer.

Per això i com a president de la Mútua de Peixaters, estenc els braços al Gremi de Peixaters de Catalunya i al seu president, per crear un flux de treball I cooperació entre les dues entitats.

En aquests moments tan durs de la nostra economia actual, no tan sols en el nostre camp sinó en tots els sectors, treballarem per millorar les nostres entitats i enfortir les relacions abans perdudes.

Manel Pintanel, President de la Mútua de Peixaters

El Gremi informa

Compromís de servei a l’Agremiat Dins del marc del projecte de comunicació dissenyat per la nova Junta, aquesta revista ha estat concebuda per a fer-vos arribar de manera sintètica les notícies més importants que es vagin produint en el nostre dia a dia relacionades amb el món del peix. No obstant, vull aprofitar per primer cop aquest espai, per reiterarvos a tots els que formeu part d’aquest interessant i antic projecte associatiu, el compromís de servei de l’equip de professionals que conformen les diferents àrees de la nostra entitat, per treballar plegats en la defensa del sector.

Josep G. Moreno Gerència

Els representants dels peixaters de tot l’Estat demanen un cop més la baixada de l’IVA del peix al tipus del 4% en la 44a assemblea anual En la nostra seu social a Barcelona, s’ha celebrat la 44a ASSEMBLEA ANUAL DE FEDEPESCA, on 55 representants de les associacions provincials del comerç especialitzat de peix i productes congelats de l’Estat s’han donat cita per a tractar els assumptes d’interès que afecten al nostre sector i una vegada més s’ha sol·licitat la reducció de l’IVA del peix i l’augment dels fons destinats a la promoció del producte, atesa la baixada continuada del consum.

L’Assemblea fou presidida pel president de FEDEPESCA Sr. Gonzalo González i

pel nostre president Sr. Àlex Goñi. En l’acte de clausura participaren per part de les autoritats de l’Estat, el Secretari d’Estat de Comerç, la Directora de Comerç Interior del Ministeri d’Economia i Competitivitat i la Subdirectora d’Economia Pesquera del MAGRAMA, i per part de la Generalitat, contarem amb la presència del Director de Pesca i Assumptes Marítims.

Durant la clausura el nostre president va aprofitar per recordar al secretari d’Estat la dificultat que tenen les petites empreses per assumir unes complexes normes que en ocasions semblen impulsades per les grans companyies.

INFOPEIX

05

El Gremi informa

Ada Colau peixatera A principis d’abril, l’escriptor i filòsof Félix de Azúa criticava l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una entrevista que concedia a la revista Tiempo.

Entre d’altres perles, afirmava que l’alcaldessa “hauria d’estar servint en una peixateria”. Cal tenir en compte que Azúa és un personatge reconegut del panorama cultural espanyol, que va prendre possessió recentment de la cadira H de la RAE per a tractar els temes cívics i culturals.

La resposta a aquests comentaris no es va fer esperar. La mateixa alcaldessa de Barcelona li va contestar per Twitter, acusant a Azúa de “masclisme i classisme” i va visitar diverses parades del Mercat de la Concepció mostrant la seva admiració cap al col·lectiu de peixaters i piulant tuits com: “La Rosa es lleva cada dia a les 2h del matí i obre el mercat. Orgull de

06

INFOPEIX

dones treballadores i orgull de #mercatsBcn”. Àlex Goñi, president del Gremi de Peixaters, també va contestar al filòsof de Azúa amb les següents paraules: “BENVOLGUT, O NO, SR. AZÚA La setmana passada vostè va ser protagonista, voluntari suposo, d’una triple manca de respecte: a l’alcaldessa de Barcelona, a les peixateres, i a les dones treballadores en general. Resulta curiós que, una persona a la qual se li suposa una certa cultura, utilitzi

el menyspreu classista per intentar fer mal a una persona que democràticament ha estat elegida alcaldessa. En el seu intent de fer-li mal, la “degrada” utilitzant les peixateres, com si fossin una raça amb estigma o unes pàries. Sr. Azúa, que poc coneix les dones peixateres, un dels col·lectius que treballa més dinàmicament al comerç, amb horaris impossibles, sempre arreglades, somrients, atentes, faci calor o faci fred, i a vegades amb molt de fred! Les peixateres, Sr. Azúa, són grans empresàries, mares, esposes. Jo li puc assegurar que si la seva parella fos peixatera seria un home molt més feliç, més humà, menys groller. Però vostè és qui és, i nosaltres entenem les seves paraules com un plor per ser qui és, per no poder gaudir de la vida com ho fan les dones, siguin peixateres o alcaldesses. Vostè, Sr. Azúa, deu ser un home trist, petit i acomplexat. M’agradaria ajudar-lo, sap que pot rectificar; demani disculpes, a la Sra. Colau i al col·lectiu de senyores peixateres. Tots, inclòs vostè, ho agrairem. Ah! I mengi peix”.

Entrevista

Directora General de Comerç

“Tenim un sector del peix molt valorat pels consumidors” Com a experta en l’organització empresarial de comerç, quin balanç fa de la situació actual a Catalunya?

S’ha demostrat que el nostre model comercial és bo, no només perquè té un pes molt important al conjunt de l’economia catalana, sinó per la funció que les empreses de comerç fan com a agents que actuen directament al territori.

Hem de pensar que la suma del comerç a l’engròs i comerç al detall suposa un 16% del PIB nacional i ocupa a 461.300 persones. És cert que l’escenari econòmic, social, tecnològic i global planteja un repte important.

Veiem un nou consumidor amb paràmetres de comportament diferents, però crec que tenim un teixit empresarial de comerç majoritàriament dinàmic, que ha estat capaç d’adaptar-se als diferents escenaris, i això no ha de canviar. Som un poble emprenedor, actiu i amb ambició.

Quins són els passos a seguir?

Aprenent de la pròpia experiència de les empreses del sector comerç, jo diria que hi ha alguns elements que permeten la diferència. El primer, estar molt atent als esdeveniments de l’entorn, a les noves tendències en hàbits de consum, als nous conceptes, a internet i les noves tecnologies, etc. El segon, presentar una proposta de valor per al client-consumidor, que sigui atractiva, il·lusionant i basada en l’experiència. El tercer: el talent. Què important és la persona-venedora en el nostre món! I finalment, la passió.

Posant el focus en el petit comerç, es treballa en algun programa d’incentius o de noves ordenances?

Com sabeu, des de la Direcció General de Comerç tenim el ferm propòsit de tirar endavant la nova Llei de Comerç, Serveis

i Fires, de forma consensuada amb tots els agents implicats, i que ha d’establir un marc immillorable per a mantenir i dinamitzar l’exitós model comercial de Catalunya.

Naturalment, la regulació va de la mà de programes de dinamització de la competitivitat de les empreses –sempre segmentant les actuacions per dimensions empresarials i per necessitats territorials–, dels programes de suport a mercats i fires i de suport a sectors com ara l’artesania o la internacionalització del sector tèxtil-moda.

Quan parlem de dinamitzar el sector, de professionalitzarlo i de potenciar actituds proactives no podem limitarnos als incentius. Els incentius són importants –també els programes de suport al finançament–, però ara més que mai pensem en donar eines que ajudin a les empreses a ser més competitives. I això, sobretot, hem de fer-ho segmentant en tot moment les necessitats de les empreses grans, mitjanes, petites i micro. El proper mes de juliol esperem convocar les línies d’incentius per al 2016.

Quina importància té el comerç del peix i quin és el full de ruta?

A Catalunya tenim un sector del peix altament valorat pels consumidors, no només per la feina que hem fet millorant la traçabilitat dels productes, sinó i sobretot pel gran coneixement del producte que tenen els venedors i venedores a les peixateries. És possible que aquest factor humà hagi garantit que l’oferta de peix congelat sigui compatible amb el peix fresc, en una convivència similar a la que tenen el comerç on-line i el comerç presencial. És cert que hi ha aspectes de la comercialització del peix als quals hem d’estar amatents com l’atomització del teixit empresarial, però també és

veritat que vivim un moment de grans oportunitats per al sector: els peixaters i peixateres són més que venedors, són prescriptors de primera línia en temes com ara l’auge de la vida saludable, la gran quantitat de persones que s’interessen per la cuina o el valor dels productes de Km0.

Quin espai ocupen els mercats municipals dins de les noves perspectives de futur de la Direcció General de Comerç?

Les peixateries catalanes tenen una dimensió mitjana d’entre 30 i 35 m2, lleugerament per sota de la que tenen altres establiments especialitzats.

Penseu que les fruiteries superen els 50 m2. Aquesta característica les fa molt adaptables i altament competitives i, al llarg de dècades, les ha convertides en un element indispensable per a qualsevol mercat.

Els mercats municipals són per als nostres pobles i ciutats molt més que una acumulació de parades, són espais de trobada, de convivència, part de la nostra identitat, i alhora punts d’abastiment de primera qualitat. Tenim molt bons mercats, però encara els volem millors, és per això que la Direcció General de Comerç vol esmerçar-hi esforços en termes de promoció i dinamització.

INFOPEIX

07

Agenda

El Gremi de Majoristes del Mercat Central del Peix de Mercabarna (GMP) i el Gremi de Peixaters de Catalunya (GPC) organitzen la 5a edició de les “Revetlles d’Estiu amb Musclos i Cava”, un esdeveniment on es convida a 7.500 racions de musclos del Delta de l’Ebre – 1500 més que fa un any - cuinats a la marinera, acompanyats de més de 2.500 copes de cava Segura Viudas.

Es tracta de la festa més gran de Catalunya dedicada al marisc de proximitat i tindrà lloc els dies 15, 16 i 17 de juny als mercats de La Concepció, El Ninot, Sants, La Marina i La Muntanyeta (Sant Boi).

Per primera vegada, la iniciativa s’estén a 5 mercats municipals, un més que l’any passat i quatre més que en la seva primera edició, l’any 2012. Dels mercats, 4 seran de Barcelona i un, de Sant Boi del Llobregat. Les degustacions populars i gratuïtes se celebraran a partir de les 11.30h del matí.

Aquesta celebració és una manera de recuperar una vella tradició gastronòmica mediterrània: les musclades d’estiu. Les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume se celebraven de manera festiva als pobles costaners acompanyades de bones cassoles de musclos, coincidint amb el fet que a l’estiu el mol·lusc mediterrani es troba ben ple i la seva carn és ferma i saborosa.

En la campanya col·labora des del seu inici la Federació de Productors de Marisc del Delta de l’Ebre (Fepromodel), que aporta tot el mol·lusc necessari per a les degustacions - aquest any 750 kg-.

En l’esdeveniment i en l’elaboració de receptes totalment originals per a la iniciativa, també hi participa el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB amb professors i alumnes de sala. Mercabarna i l’Associació de Concessionaris de Mercabarna (Assocome) també donen suport a la convocatòria.  UNA RECEPTA PER A CADA REVETLLA

Una altra de les novetats que presenta aquest any “Revetlles d’Estiu amb Musclos i Cava” és la presentació de diferents maneres de cuinar els musclos perquè els barcelonins les puguin utilitzar per a celebrar les revetlles d’estiu. Les receptes han estat elaboradores pel Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB i els mateixos peixaters dels mercats on se celebraran les degustacions les oferiran als seus clients a partir del dia 9 de juny.

08

INFOPEIX

REVETLLES D’ESTIU AMB

Un suggeriment dels Majoristes del Mercat Central del Peix de Mercabarna i el Gremi de Peixaters de Catalunya

Degustacions Populars A partir de les 11:30 h Mercat de La Concepció, 15 de juny Mercats del Ninot i Sants, 16 de juny Mercats de La Marina i La Muntanyeta, 17 de juny

PRODUCTES CATALANS MARISC DEL DELTA DE L’EBRE Una iniciativa de:

Patrocinen:

Amb la col·laboració de:

La recepta del mes

Un plat per gaudir de la millor manera la revetlla de Sant Jaume Preparació: PER 4 persones

Ingredients: 1,2 kg de musclos de roca 200 cl vi blanc 2 escalunya 2 grans d ’all 50 cl d’oli d’oliva

3 branques farigola 200 g clara d’ou 1 manat de porradell 400 g d’oli d’oliva suau suc de llimona sal 400g d’aigua freda 1 ou, 300g farina

Tallar l’escalunya i l’all en juliana, i sofregir en l’oli amb la farigola. Afegir el vi blanc i bullir 5 minuts. Afegir els musclos fins que s’obrin, uns 2-3 minuts. Reservem fins que es refredin. Escaldar el porradell en aigua salada durant 30’’.

Refredar ràpidament en aigua amb gel. Llavors, l’assequem i tallem finament. En un got de batedora, posar les clares d’ou, una mica de sal, gotes de suc de llimona i un all picat. Batre i afegir l’oli en un fi raig fins que es vagi muntant. Afegir el porradell i rectificar. Per a la tempura, batem l’ou amb l’aigua. Afegir la farina sense batre massa. Passar el musclo per la massa i fregir en l’oli a180ºC. Servir els musclos acompanyats amb la maonesa.

INFOPEIX

09

A fons DEFENSA DEL SECTOR

La greu crisi

del peix blau • En menys de 20 anys les captures de sardines s’han

reduït en més d’un 95% a la demarcació de Tarragona

• L’administració catalana i l’estatal acaben d’aprovar

un estudi biològic per a determinar les causes de la crisi del peix blau, però arriba massa tard.

p a baixar pro v u re p l e ió “Al 2015 la importac r e p rt a p n d’un 40%, e os i per ’altres païs d s o ix e p ies e d ns superfíc ra g s le e d l’efecte

10

INFOPEIX

A fons

Entre crits de “Volem solucions!” i “No ens deixeu morir!” els pescadors de Tarragona es manifestaven el passat mes d’abril per a reivindicar la greu crisi que pateix el sector del peix blau.

Les dades parlen per si soles.

Al 1999, a les terres de l’Ebre i Tarragona s’arribaven a capturar prop de 7 milions de quilos de sardina, al 2015 amb prou feines s’obtenia un 4% d’aquella quantitat.

“L’any 2014 va ser un any bo

perquè el preu del peix va ser bo, però el que es pescava no era de la qualitat que oferien abans aquestes aigües. En canvi al 2015 el preu va baixar prop d’un 40%, en part per la importació de peixos d’altres països i per l’efecte de les grans superfícies. Va ser un desastre d’any”, explica Agustí Rillo, president dels Armadors d’Encerclament de la demarcació de Tarragona i president de l’Associació de Peix Blau de Tarragona.

SOLUCIONS

Des d’aquell abundant 1999 han passat 17 anys i moltes coses més, la majoria de les quals continuen sent un misteri perquè encara no s’ha dut a terme cap estudi biològic sobre el que està succeint a aquesta part del Mediterrani.

Els pescadors porten anys reclamant-lo però la resposta ha trigat en arribar. Finalment, a mitjans d’abril es va tancar un acord en una reunió amb el secretari general de Pesca INFOPEIX

11

A fons del ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Andrés Hermida, el president i el vicepresident de la Confraria de Pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz i Jordi Arbós, el president dels Armadors d’Encerclament de la demarcació de Tarragona, Agustí Rillo, el portaveu de DiL al Senat, Josep Lluís Cleries, i el senador per Tarragona, Carles Pellicer. Aquest acord estableix que l’estudi per determinar els motius de la davallada de la pesca de peix blau a la demarcació de Tarragona podria començar a l’estiu de la mà de l’Institut Oceanogràfic i de l’Institut de Ciències del

La mida dels exemplars s’ha reduït i s’estan observant problemes en la reproducció del seitó i de la sardina. Això ha portat als pescadors a patir greus dificultats per arribar a finals de mes. Com explicava Esteve Ortiz el passat mes de març a El Periódico, “pels deu mesos de pesca de l’any passat, cada pescador va cobrar de mitja entre 3.000 i 4.000 euros”.

El 2016 no pinta gaire diferent, no per la qualitat i la mida del peix, que està millorant força, sinó pels preus. Com assegura l’Agustí Rillo, “hi ha mesos en què el que s’agafa

del peix i permetin que la gent d’aquest sector es pugui guanyar la vida, Rillo apunta a una limitació de les importacions de peix. “Per exemple, importen sardina de Cròacia que la paguen a 1€/kg, amb el viatge inclòs en el preu.

A quin preu la compren allà? És impossible, a mi els números no em surten...I això ens està fent molt de mal a nosaltres, perquè quan anem a vendre el peix no ens el compren o hem de baixar tant el preu que no podem cobrir costos”.

A la província de Tarragona hi ha 18 barques que es dediquen al peix blau amb l’anomenada pesca de la llum, que comença a les 22h perquè durant el dia en aquestes aigües és molt difícil pescar aquestes espècies, i es duu a terme amb les xarxes d’encerclament, utilitzant la llum per a atreure el peix. Rillo recorda que en les èpoques de major bonança, als anys 80, “havien arribat a haver-hi fins a 40 barques”.

LA SOBREEXPLOTACIÓ

Rillo va ser membre de Greenpeace durant molts anys i està molt conscienciat amb el respecte al medi. És evident que la sobreexplotació pesquera és un fet, però Rillo ho matitza: “Estic d’acord amb el 90% del que diuen els ecologistes, amb l’únic amb el que no estic d’acord és en dir que la

Mar. Però des de l’inici d’aquest treball de recerca fins a que s’obtinguin conclusions passaran mesos, potser anys, i això és massa temps per als pescadors que estan patint una mort lenta.

Per a poder sobreviure amb la situació de crisi actual, des de la Confraria de Pescadors de Tarragona es demanen ajudes estatals per als pescadors, però la ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Isabel García Tejerina, encara no ha mogut fitxa.

LA SITUACIÓ

La crisi del peix blau, un producte local de qualitat que s’ha convertit en símbol identitari de Tarragona, es concreta en molta menys pesca i de menys qualitat.

12

INFOPEIX

de econòmica a d ju a a n u propietaris ls e p i Demanen rs e n ia pels mari per a poder ls ia subsistènc c e p s e s crèdits dels vaixell sta nt la tempe ja e rt o s r a an al mar no dóna per res, ni per pagar el mariner, ni el patró, ni l’armador ni les despeses del vaixell. Falta liquiditat per a les empreses. Qui està amortitzant la barca està obligat a pagar perquè els bancs no s’esperen”.

Per això demanen una ajuda econòmica de subsistència pels mariners i pels propietaris dels vaixells crèdits especials per a poder anar sortejant la tempesta.

D’altra banda, per aconseguir que els preus estiguin en concordança amb la qualitat

culpa la tenen els pescadors.

Almenys no els d’aquí i els hi puc demostrar quan vulguin”. De fet, a la província de Tarragona fa més de 30 anys que es fan vedes dos mesos a l’any per a preservar l’ecosistema i permetre que la mar es recuperi, cosa que no es fa a tot arreu. Però això no ha aconseguit evitar la crisi que pateixen des de fan anys, fins i tot ha causat paradoxes, com el fet que, com explica Rillo, “el Golf de Sant Jordi, que era on es pescava més sardina, sigui la part més pobre ara tot i que és la que més s’ha cuidat i respectat”.

Actualitat

FRIME, S.A. construirà un nou frigorífic a Catalunya

FRIME, S. A. ha comprat aquest mes de gener un terreny adjacent a la seva nau d’Arenys de Munt, on construirà durant aquest 2016 un nou frigorífic amb una capacitat d’1.000mt a -20ºC i 300mt a -60Cº.

En el nou frigorífic

també es construiran sales d’elaboració. Així sumaran al final del projecte, 10.000m2 de fred i sales d’elaboració.

Amb aquesta aposta, FRIME, S. A. es consolida al 2015 com a líder del sector a Catalunya.

Tancant l’any amb un volum

de venda de 70 milions d’euros, processant 17.000mt de peix al 2015, comptant amb una plantilla de 200 professionals i exportant a 32 països del món diàriament. www.frime.es

Visitem

Més d’un quart de segle d’història La peixateria Peixos Frederic té més d’un quart de segle d’història. Els inicis es remunten als anys 80, quan el Frederic Sánchez Córdoba, el pare de l’actual peixatera, va comprar l’establiment. Però el local ja era una peixateria abans, des de principis del s.XX. Per això aquesta és una història de tradició familiar, de passió pel sector del peix i de voluntat d’excel·lència. Jordi Useleti, propietari juntament amb la Mercè Sánchez, la seva dona, ens l’explica.

Com va començar la història de Peixos Frederic aquí, en ple cor de l’Eixample?

El meu sogre, que va arribar a Barcelona al 1946 provinent d´Aguilar de la Frontera (Córdoba), va començar treballant aquí, però després d’uns anys va marxar i va muntar les seves parades al mercat del Ninot. Més tard es va assabentar de que aquest local el volien traspassar, va tornar i el va comprar.

Així, des de l’any 1981 va convertir-se en el propietari d’aquesta peixateria. Jo tenia 18 anys quan vaig començar a treballar aquí amb ell i amb la meva dona.

“En aquest barri hi ha molta gent que demana peix ecològic i sostenible.

Nosaltres apostem per aquest tipus de pesca”

14

INFOPEIX

Us centreu només en la venda al detall?

Tenim per una banda la venda al detall i per una altra la venda a l’hostaleria i la restauració.

Pel que fa a la primera, oferim una gama de peix tant de platja com del Cantàbric i fa tres anys vam muntar una altra botiga a Sarrià que la porta el nostre fill.

Per la banda de la venda a l’hostaleria i la restauració, hem comprovat que la botiga com aquell qui diu és el millor aparador i que la millor propaganda és un client content.

Pel que respecte a la pesca sostenible, quina posició té Peixos Frederic?

En aquest barri hi ha molta gent que demana peix ecològic i sostenible. Nosaltres apostem per aquest tipus de pesca. Per exemple, venem salmó d’Alaska pescat de manera sostenible i

l’etiqueta ho demostra.

Què fa que aquesta peixateria sigui única?

El servei que oferim i la qualitat del peix. La nostra consigna és ensenyar-li al client el peix tal i com surt del mar i després al seu davant manipular-lo, netejant-lo, filetejant-lo, i envasant-lo. Perquè vegi el procés sencer i comprovi que som completament transparents. Per això tenim quatre dependentes, perquè la nostra voluntat és facilitarli la feina als clients, traient l’espina, pelant, etc. A més, també portem la compra a casa i és possible fer la comanda per internet.

PEIXOS FREDERIC c. Enric Granados, 98, Barcelona 932 378 319 /34 932 178 295 peixosfrederic.com