FAUN / NOETIC

«Aimais-je un rêve ?

Mon doute, amas de nuit ancienne, s’achève En maint rameau subtil, qui, demeuré les vrais.

Bois même, prouve, hélas! que bien seul je m’offrais pour triomphe la faute idéale de roses».

—Stephane Mallarmé, L’après-midi d’un faune (ègloga)

Des del juliol del 2022, després de set anys al Ballet Vlaanderen, Sidi Larbi Cherkaoui ha assumit el càrrec de director del Ballet de Genève. Figura de l’escena contemporània belga, el prestigiós ballarí i coreògraf signa alguns treballs importants amb interessants col·laboracions interdisciplinàries amb artistes visuals, dissenyadors i músics.

A partir de la referència a la mítica coreografia de Nijinski per als Ballets Russos, i amb el poema de Mallarmé, Sidi Larbi crea l’any 2009 el seu propi Faun a petició de Sadler’s Wells. Aquí les figures adquireixen més tridimensionalitat, mostren aspectes mitològics i salvatges, i estan plenes de càrrega sexual. A partir de la música de Debussy, però també amb altres fragments intercalats de Nitin Sawhney, el joc infantil i ar- caic es combina per anar d’un estil a un altre, d’una cultura a una altra, d’un segle a un altre.

A la segona part del programa podrem gaudir d’un proposta del 2014: Noetic, que explora la idea que una línia recta és en realitat una corba i que es pot connectar a través de la forma del cercle. Amb col·laboració de l’artista visual Antony Gormley, Sidi Larbi signa un treball col·lectiu, una reacció en cadena de moviments elegants i sincronitzats en la construcció d’imatges estèticament molt poderoses.

Amb 21 ballarins com a base, entrenats en la dansa clàssica, el Ballet du Grand Théâtre de Genève és actualment una de les principals companyies de dansa del panorama internacional, i aquest espectacle es converteix en imprescindible.

Retrat en blanc

Com si les ales aportessin el camí, vers rere vers s’ha fet el llit de l’aigua. Era llavors que ens vam rendir sota magnòlies intenses a una apressada boira que oferia l’arrel més íntima dels tactes. Ella passava recordant les hores i als seus regolfs llençàvem vidres. De tots els hiverns, aquell que va allargar el festeig de les darreres gemmes, fou el més trist.

—Susanna Rafart

Robert Wilson

Direcció d’escena , escenografia i il·luminació

Nicola Panzer

Codirecció d'escena

Carlos J. Soto

Vestuari

Stephanie Engeln

Coescenografia

John Torres

Codisseny de la il·luminació

Tomasz Jeziorski

Vídeo

Manu Halligan

Creació de maquillatge i perruques

Konrad Kuhn

Dramatúrgia

Stiftung Mozarteum Salzburg, Salzburger Festpiele, Théâtre des Champs-Élysées de París i Grand

Théâtre de Genève Producció

Cor del Gran Teatre del Liceu

Pablo Assante, director

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Josep Pons Director

Durada +/-: 2 h 30 min

(*) Servei amb audiodescripció

SOPRANO

Julia Lezhneva

ALT

Kate Lindsey

TENOR

Richard Croft

BAIX

Krešimir Stražanac

BALLARÍ

Alexis Fousekis

HOME VELL

Max Harris