GUIA DIDÀCTICA I SOLUCIONARI DE CICLE MITJÀ

GUIA DIDÀCTICA

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu i Tenllado Studio. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

INTRODUCCIÓ La presència de l’ensenyament del fet religiós a l’escola respon, en primer lloc, a la importància que té aquesta assignatura dins de l’educació, per tal que l’alumne pugui aconseguir un desenvolupament ple i integral de la seva personalitat. L’educació de la dimensió transcendent és part fonamental per a la maduració de la persona i respon a la necessitat de la seva formació cultural, espiritual i social més enllà de les creences de cadascú, ja que el fenomen religiós forma part de la cultura de la humanitat.

En aquest sentit, aquest projecte té en compte la realitat actual de les aules de Catalunya (que reflecteix la realitat del país), en què trobem la presència d’alumnes amb diverses tradicions religioses. Per això, aquest material treballa tant el cristianisme com el judaisme i l’islam, i posa en relleu els elements comuns i els trets diferencials entre ells.

Els autors d’aquest material didàctic són tots mestres en actiu de l’Escola Pia de Catalunya, amb una llarga experiència en la docència de la matèria. Bona part d’aquests continguts, doncs, ja s’han posat en pràctica i s’han aplicat a les aules amb molt d’èxit.

A més a més, des de Go Books! hem afegit la nostra experiència com a editors de materials educatius i hem reunit un equip de professionals de l’edició, la il·lustració i el disseny per tal de fer el millor producte possible.

ESTRUCTURA I CONTINGUTS El projecte, per al segon cicle de primària, es compon d’una carpeta amb onze quadernets articulats al voltant d’aquests a eixos: històries i personatges, signes i símbols, festes i celebracions i edificis sagrats.

També estan disponibles els materials descarregables següents: Visca

la festa! (introducció a les diferents festes).

Proposta de treball cooperatiu, descarregable La màgia de Nadal.

Proposta de treball cooperatiu, descarregable Les figures del pessebre Targetes de valors per utilitzar en les unitats d’històries i personatges.

Cada centre pot organitzar el temari al llarg dels dos cursos de cicle mitjà com li sembli més adient, però recomanem la seqüenciació següent: 3r primària

Els

4t primària

Els

personatges: Moisès, Jesús i Mahoma (aprox. 17 h) Els signes i els símbols de les religions (aprox. 7-8h) Els edificis: la singagoga (4-5 h) (comencem a treballar els edificis aquest curs i els continuem el següent) edificis: l’església i la mesquita (aprox. 9-10 h) grans missatges (aprox. 7-8 h) Visca la festa!: El Péssah, La Pasqua i l’Aïd al-Fitr (aprox. 14 h) El bloc de les festes està previst per poder-se fer mitjançant el treball cooperatiu.

Els

Estructures cooperatives

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

CONTINGUTS DELS MATERIALS DE CULTURA RELIGIOSA DE GO BOOKS! NIVELL/EIX

SIGNES I SÍMBOLS

FESTES, RITUS I CELEBRACIONS

PERSONATGES I HISTÒRIES

EDIFICIS SAGRATS

Cicle inicial

■ L’aigua ■ El foc ■ El pa

■T ots els noms són bonics ■ Fem festa ■ Nadal ■P rojectes digitals sobre Nadal: •• Temps d’Advent •• El relat de Nadal

■L a història de Noé i el diluvi ■E ls relats de la creació: la Terra ■E n Yosi i el desig del pomer ■L ’ovella perduda ■E l bon samarità ■U na història d’amistat ■L ’Abdal·làh i el seu fill

—

Cicle mitjà

■ Els símbols: l’estrella de David, la creu, la mitja lluna

■ Projecte de treball cooperatiu: Visca la festa!

■P éssah (Pasqua Jueva) ■P asqua Cristiana ■A ïd al-Fitr (Ramadà) ■ Projectes digitals i cooperatius sobre Nadal: ••Les figures del pessebre ••La màgia de Nadal

■ Moisès, l’alliberador ■ J esús, el salvador ■M ahoma, el missatger ■ Els grans missatges

■L a sinagoga ■L ’església ■L a mesquita

Cicle superior

■ Els llibres sagrats: La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

■ La Setmana Santa ■ Les festes setmanals ■ La vida i la mort

■ Abraham i Sara ■ La rebel·lió de Jonàs ■ La regla d’or ■ Persones que canvien el món: –P. Casaldàliga –Malala Yousafzai –Papa Francesc –Fàtima Mernissi –Daniel Barenboin –Anne Frank

■E ls monestirs

■ Continguts comuns a les tres religions ■ Cristianisme ■ Judaisme ■ Islam Estructures cooperatives

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ESTRUCTURES COOPERATIVES Per facilitar la consulta i l’ús d’aquest material didàctic, a continuació descrivim breument les estructures cooperatives en què es basen alguns dels plantejaments que es proposen.

Les activitats assenyalades amb aquesta icona llar amb estructures cooperatives.

estan pensades perquè es puguin treba-

el foli giratori El docent assigna una tasca als equips de base (una llista de paraules, la redacció d’un conte, les coses que coneixen d’un determinat tema per saber quines són les idees prèvies que en tenen, una frase que resumeixi una idea fonamental del text que han llegit o del tema que han estat estudiant, etcètera).

1. Un membre de l’equip comença a escriure la seva part o aportació en un foli giratori.

2. A continuació, el passa al company que seu al seu costat seguint el sentit de les agulles del rellotge. Aquest escriu la seva part de la tasca en el foli.

3. El passa al següent de manera successiva fins que tots els membres de l’equip han participat en la resolució de la tasca.

el llapis al mig El docent dona a cada equip un full amb tantes preguntes o exercicis sobre el tema que treballen com membres tingui l’equip de base (generalment quatre). Es determina l’ordre dels exercicis. Cada estudiant ha de fer-se càrrec d’una pregunta o exercici.

1. E s deixen els llapis o bolígrafs al centre de la taula mentre un estudiant llegeix en veu alta la seva pregunta o exercici i durant tot el procés d’expressió d’opinions i decisió de la resposta correcta.

Això vol dir que en aquells moments només es pot parlar o escoltar, però no escriure.

2. Q uan tothom té clar què és el que s’ha de fer o respondre en aquell exercici, cadascun agafa el seu llapis i escriu o fa l’exercici en qüestió en el quadern. En aquest moment no es pot parlar, només escriure.

3. A continuació, es tornen a posar els llapis al mig de la taula i se segueix de la mateixa manera amb una altra pregunta o qüestió, aquesta vegada dirigida per un altre alumne.

Estructures cooperatives

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

1–2–4 El mestre fa una pregunta a tot el grup i facilita a cada participant una plantilla amb tres requadres (un per a la situació 1; un altre per a la situació 2; i l’altre per a la situació 4) en què hauran d’anotar les successives respostes.

1. D intre d’un equip de base, primer cada alumne individualment (situació 1) pensa en la resposta correcta a allò que ha demanat el mestre i l’escriu al primer requadre.

2. E n segon lloc, els alumnes es disposen en parelles (situació 2), intercanvien respostes i les comenten. Consensuen les respostes en una de sola i l’escriuen cadascun a l seu segon requadre.

3. E n tercer lloc, després d’haver-se mostrat les respostes que han donat les dues parelles, tot l’equip (situació 4) ha de composar la resposta més adient a allò que els ha estat plantejat.

1–4 (Adaptació de l’estructura 1 - 2 - 4.)

El docent fa una pregunta o qüestió a tot el grup i facilita a cada participant una plantilla amb dos requadres (un per a la situació 1 i un l’altre per a la situació 4) en què hauran d’anotar les successives respostes.

1. D intre d’un equip de base, primer cada alumne individualment (situació 1) pensa en la resposta correcta a allò que ha demanat el mestre i l’escriu al primer requadre.

2. D esprés d’haver presentat les respostes individuals, tot l’equip (situació 4) ha de composar la resposta més adient a allò que els ha estat plantejat.

2–4 (Adaptació de l’estructura 1 - 2 - 4.)

El docent fa una pregunta, proposa un exercici o plantja una qüestió a tot el grup i facilita a cada participant una plantilla amb dos requadres (un per a la situació 2 i un l’altre per a la situació 4) on hauran d’anotar les respostes successives.

1. Es reparteix la classe en equips base de 4 persones (dues parelles cada equip).

2. D intre d’un equip de base, primer una parella d’alumnes (situació 2) pensen en la resposta correcta a allò que ha demanat el mestre i l’escriuen al primer requadre.

3. D esprés d’haver presentat les respostes per parelles, tot l’equip (situació 4) ha de composar la resposta més adient a allò que els ha estat plantejat.

Si hi ha un sol requadre o espai per a l’activitat, modifiquen amb un altre color les aportacions de l’equip.

Estructures cooperatives

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

lectura compartida Proposta de fer una lectura compartida o en equip: 1. Un membre de l’equip llegeix el primer paràgraf.

2. E ls altres alumnes han d’estar molt atents ja que un cop el company ha llegit el primer paràgraf el següent (seguint, per exemple, el sentit de les agulles del rellotge) haurà d’explicar què és el que acaba de llegir o bé fer-ne un resum.

3. E ls altres dos hauran de dir si és correcte o no i si estan d’acord amb el resum del segon alumne.

4. L ’alumne que ve a continuació —que és qui ha fet el resum del primer paràgraf— llegirà el segon paràgraf.

5. E l següent (el tercer, doncs) n’haurà de fer un resum, mentre que els altres dos (el quart i el primer) hauran de dir si el resum és correcte o no.

6. El procés es repeteix successivament fins que s’hagi llegit tot el text.

hi estic d’acord, però...

Per poder realitzar un treball col·lectiu (un text, un dibuix, un mural, un esquema…) a partir de treballs individuals dels diferents membres d’un grup, se seguiran els passos següents: 1. L’alumne que comença dirà quina és la part que més li agrada del seu treball.

2. E l company que és a la seva esquerra, seguint el sentit de les agulles del rellotge, podrà dir dues coses: «hi estic d’acord» i es passa el torn al següent, o bé «hi estic d’acord, però també podríem triar aquesta altra part», aleshores ha de dir per què i passar el torn al següent (en cap cas es pot dir que no triaria la part que ha dit el company).

3. Se segueixen els torns fins que tots hi han dit la seva.

4. S’inicia una nova ronda amb el treball del segon company seguint els mateixos passos, fins que s’ha pogut parlar de tots els treballs individuals.

5. F inalment el docent ha d’acabar de concretar què copia cadascú per tal d’assegurar la coherència de totes les parts.

Estructures cooperatives

6

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

ELS SÍMBOLS

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ INICIAL Signes i símbols

JUDAISME, CRISTIANSME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-3-8. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Georgina Sedano.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5/7

Els símbols

Amb aquesta unitat s’intenta que els alumnes coneguin què és un símbol i reconeguin els diferents símbols de les tradicions monoteistes.

METODOLOGIA

Treballarem en equips cooperatius o gran grup en funció de l’activitat.

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Saber explicar què és un símbol.

Descobrir la presència simbòlica en el món que ens envolta.

Conèixer els símbols que identifiquen el Judaisme, el Cristianisme i l’Islam.

Descobrir els diferents tipus de creus i algunes representacions artístiques.

Signes i símbols • Els símbols

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

Podem començar dibuixant una casa a la pissarra i els po- GG dem preguntar: —Què hi ha a la pissarra?

Segurament respondran: —Una casa!

Tot seguit els convidarem a entrar-hi. Ens diran que no poden.

Els explicarem que aquell dibuix representa una casa però que no ho és.

Podem jugar a dir algunes paraules i que les dibuixin, com GG per exemple: pluja, llum, alegria, cadira…

Veiem que hi ha realitats més difícils de representar que altres. També veurem que hi ha elements que representen coses que podem veure i tocar i altres que representen sentiments, realitats més enllà del que veiem i toquem.

UN SÍMBOL, és un dibuix, un objecte, un esdeveniment, un gest o un fet que acordem que ens serveixi per expressar una idea, un pensament, una ordre, un sentiment, una vivència, etc.

Un símbol és una representació d’una realitat, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits (la vista, l’oïda…) És una realitat que ens fa present altres realitats:

MATERIAL

Pissarra i guix

Quadern

anell de casament - realitat amor i fidelitat d’altres persones - altres realitats Després d’aquestes explicacions, entre tota la classe fem una IND. llista de símbols coneguts: L’escut de l’equip de futbol, un senyal de trànsit, el logotip de l’escola, etc. Parlem sobre què és un símbol i entre tots intentem fer una definició, que escriurem a la pissarra o en un gran mural, juntament amb dibuixos o fotografies de símbols que puguin trobar a revistes, diaris, fotografies, etc…

Ho podem anar penjant al llarg de la unitat.

Podem acabar la sessió fent la primera part de l’Activitat 1: posar el nom a sota de cada dibuix.

Signes i símbols • Els símbols

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 2 Comencem la sessió veient la presentació (les 5 primeres diapositives del PPT) sobre signes i símbols per recordar el que havíem treballat el dia anterior.

Després fent servir l’estructura cooperativa 1-2-4 els demanem que facin la segona part de l’Activitat 1, i finalment que en facin la tercera, a la pàgina 3: l’exercici de creació de símbols.

Comentem els resultat de l’activitat de creació de símbols a veure si el que pensaven al dibuixar ha estat el que han interpretat els companys.

Finalment escriuen el que per a ells representa aquell símbol.

Aquí caldria fer-los adonar que la força d’un símbol la determina la quantitat de gent que el comparteix.

AGRUP.

MATERIAL

GG

PG

Presentació Els símbols

Projector

IND.

Quadern

GG

sessió 3 Les religions també utilitzen símbols per expressar coses.

Demanem si coneixen símbols de les religions o bé podem projectar la diapositiva 6 de la presentació, on trobaran molts símbols de les diferents religions.

A veure si en reconeixen algun: per exemple l’estrella de David dels jueus, la creu cristiana o la mitja lluna musulmana. Les respostes són a la diapositiva 7.

Activitat 2. Han de pintar els camins de cada símbol. La poden fer individual o en petits grups.

Propostes d’ampliació: poden investigar sobre els antics símbols del cristianisme i del judaisme. Els podem demanar que els dibuixin en una làmina i els podem penjar a l’aula.

Web sobre l’antic símbol cristià: https://deltonireligions. wordpress.com/cristianisme/art/simbols/el-peix/

Sobre la Menorà: https://ca.wikipedia.org/wiki/Menorà

Després de tot el que hem treballat podem fer l’Activitat 3.

(Tingueu en compte que si fem les activitats d’ampliació, segurament necessitarem més d’una sessió.)

Signes i símbols • Els símbols

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 4 o 5

AGRUP.

Treballarem sobre l’art cristià i la quantitat de pintures, escultures… que trobem sobre el símbol de la creu.

IND Els podem demanar que cadascú busqui alguna obra artística GG que tingui una creu o investigar sobre els tipus de creus (ortodoxes, llatines, papals…).

Propostes d’ampliació: pot ser interessant passar les imatges que es presenten en el web Diferentes tipos de cruces, on hi ha fins a 19 tipus de creus diferents, amb l’explicació corresponent. https://es.aleteia.org/slideshow/diferentes-tipos-de-crucesy-su-significado Després demanarem a cada grup que triï una de les creus i faci un treball d’investigació per compartir amb els altres grups. Inclús es poden fer un escut amb la creu que han triat per utilitzar-ho en el moment de la presentació als altres companys.

També us pot ajudar aquest altre web: http://arteysimbolos.blogspot.com/2011/05/cruz.html

Activitat 4. Després de llegir la informació de la pàgina 10 sobre tres creus concretes podem analitzar individualment o en grup les activitats de la pàgina 11.

Activitat 5. Per acabar aquesta sessió demanem als alumnes que busquin banderes del món que continguin els símbols que hem treballat (si tenen atles o ordinadors cada grup ho pot consultar directament, si no, el mestre pot projectar una de les imatges de banderes que hi ha a Google).

MATERIAL

Quadern

sessió 5 o 6 Recordem el significat dels diferents símbols de les religions i els relacionem en cada tradició. Després elaborem el mòbil amb els símbols i els personatges que tenim en el quadern.

El portarem a casa i explicarem a la família tot allò que hem après.

Signes i símbols • Els símbols

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten com a individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Saber explicar que és un símbol.

✘

✘

1

Descobrir la presència simbòlica en el món que ens envolta.

✘

✘

1, 5

Conèixer els símbols que identifiquen el judaisme, el cristianisme i l’Islam.

✘

Descobrir els diferents tipus de creus i algunes representacions artístiques.

✘

2, 3

✘

4

Signes i símbols • Els símbols

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols Els símbols

1. QUÈ SÓN ELS SÍMBOLS? Cada un d’aquests dibuixos vol dir una cosa diferent. Posa a sota de cada dibuix el que et sembla que significa.

SEMÀFOR. CADA COLOR TÉ UN SIGNIFICAT

PROHIBIT PARLAR PEL MÒBIL

PAU

D’ACORD! MOLT BÉ!

RECICLATGE

PREGUNTA. INTERROGANT

Tots aquests dibuixos diem que són símbols. Sabries explicar què és un símbol a partir dels exemples anteriors?

(1) La teva definició:

(2) Definició en parella:

(4) Definició en grup:

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Signes i símbols • Els símbols

7

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols Els símbols

Dibuixa un símbol que representi «prohibit fumar». Després dibuixa tres símbols que vulguis, però no escriguis què volen dir. Quan hagis acabat els dibuixos passa el quadern als teus companys per veure si endevinen què has volgut representar.

PROHIBIT FUMAR

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

3

Signes i símbols • Els símbols

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols Els símbols

2. LES RELIGIONS TAMBÉ

TENEN ELS SEUS SÍMBOLS

Sabries portar cada símbol a les seves caselles amb un camí? Prova-ho.

4

Mitja lluna creixent

Creu de Jesús

Estrella de David

És el símbol dels jueus

És el símbol dels cristians

És el símbol dels musulmans

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

EXPERT

Relaciona tots els símbols religiosos amb la tradició corresponent.

AVANÇAT

Relaciona dos dels símbols religiosos amb la tradició corresponent.

APRENENT

Relaciona un dels símbols religiosos amb la tradició corresponent.

NOVELL

No relaciona cap símbol religiós amb la tradició corresponent.

Signes i símbols • Els símbols

9

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols Els símbols

3. D’ON HAN SORTIT AQUESTS SÍMBOLS? Completeu aquests espais buits i tindreu informació sobre els diferents símbols.

1. Actualment, el símbol més característic del

JUDAISME DAVID

és l’

Pinta’m els vèrtexs de color vermell

ESTRELLA DE

. Hi ha persones que hi volen veure

un símbol que uneix Déu i la terra amb tots els homes i dones. L’

ESTRELLA DE DAVID

té dotze vèrtexs que representen les dotze tribus d’Israel.

2. Actualment LA CREU

Em decores?

és el símbol del

CRISTIANISME . Vol simbolitzar dues coses: la mort de Jesús i la vida.

3. L’ ISLAM de la És una

s’identifica amb el símbol

MITJA

LLUNA

MITJA

LLUNA

. creixent,

que simbolitza alhora el canvi i el retorn a l’origen.

He perdut l’estrella, me la dibuixes?

És també el símbol de la resurrecció, per això també es posa a les tombes. La

LLUNA

MITJA

associada a l’estrella és la imatge

del paradís.

Investigueu i dibuixeu en un full a part el primer símbol que representava el judaisme i el que representava el cristianisme. Poseu-ne el nom a sota.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

9

EXPERT

Sap omplir de manera correcta tots els espais buits i compleix bé les ordres dels símbols.

AVANÇAT

Sap omplir de manera correcta 6 espais buits i compleix bé les ordres dels símbols.

APRENENT

Sap omplir de manera correcta 3 els espais buits i compleix bé les ordres dels símbols.

NOVELL

No sap omplir de manera correcta tots els espais buits però compleix bé alguna de les ordres dels símbols.

Signes i símbols • Els símbols

10

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols Els símbols

Analitzem aquestes creus:

MAJESTAT BATLLÓ

CRIST DE VELÁZQUEZ

CRIST DE CUSACHS

Expressió de la cara (dibuixa-la)

Vestit (descriu-lo)

Emocions i sentiments (paraules)

Amb quina des les tres imatges relaciones cada una d’aquestes paraules?

Afegeix-les a la graella anterior. Fes-ho a poc a poc, pensant i sentint-ho.

Tranquil·litat Vida

Tristesa Mort

Poder

Por

Felicitat Dolor

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

11

EXPERT

Sap trobar totes les expressions que reflecteixen les imatges i sap descriure-les a través de paraules i dibuixos.

AVANÇAT

Sap trobar algunes expressions que reflecteixen les imatges i sap descriure-les a través de paraules i dibuixos.

APRENENT

Sap trobar les expressions que reflecteixen les imatges i sap descriure-la a través de paraules o dibuixos.

NOVELL

No sap cap de totes les expressions que reflecteixen les imatges i ni sap descriure-les a través de paraules i dibuixos.

Signes i símbols • Els símbols

11

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols Els símbols

5. AQUESTS SÍMBOLS AL NOSTRE VOLTANT Alguns països o ciutats utilitzen algun d’aquests símbols en les seves banderes. Sabríeu buscar-ne cap?

Dibuixeu-ne tres, una per cadascuna de les tres tradicions religioses.

Poseu el país o ciutat a la qual corresponen i quina religió deu ser predominant en aquell país o ciutat. Us posem un exemple.

Cristianisme ortodox

Freepik

Grècia

Observeu els carrers, els edificis, les botigues i les persones del vostre poble o ciutat. Heu de descobrir la presència dels símbols religiosos. Apunteu al mural que trobareu preparat a classe els que heu trobat i a on.

12

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

www.gobookseditorial.com / DL: B 12746-2020 / ISBN: 978-84-946893-3-8 Il·lustracions de Violeta Serratosa i Georgina Sedano

EXPERT

Ha trobat 3 banderes que contenen símbols religiosos i sap relacionar-los correctament amb el país i la tradició religiosa.

AVANÇAT

Ha trobat 2 banderes que contenen símbols religiosos i sap relacionar-los correctament amb el país i la tradició religiosa.

APRENENT

Ha trobat 1 bandera que conté símbols religiosos i sap relacionar-la correctament amb el país i la tradició religiosa.

NOVELL

No ha trobat banderes que continguin símbols religiosos i no sap relacionar-los correctament amb el país i la tradició religiosa.

Signes i símbols • Els símbols

12

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

MATERIAL D’AMPLIACIÓ SOBRE L’ANTIC SÍMBOL CRISTIÀ

Us recomanem que visiteu aquesta pàgina web:

https://deltonireligions.wordpress.com/cristianisme/art/simbols/el-peix/

SOBRE LA MENORÀ

Podeu visitar la pàgina de la Wikipedia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Menorà

DIVERSOS TIPUS DE CREU I LLUR SIGNIFICAT

https://es.aleteia.org/slideshow/diferentes-tipos-de-cruces-y-su-significado

WEB SOBRE SIMBOLOGIA

Entrada dedicada a la creu:

http://arteysimbolos.blogspot.com/2011/05/cruz.html

Sobre l’Estrella de David podeu consultar aquest web:

https://www.significados.com/estrella-de-david/

Sobre la mitja lluna islàmica:

https://lossimbolos.com/simbolo-islamico/media-luna/

Darrer accés als enllaços: juny de 2020. Si en trobeu cap que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Signes i símbols • Els símbols

13

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

L’ESTRELLA DE DAVID L’estrella de David és una estrella de sis puntes que ha estat i és el símbol de: una religió: la religió jueva un territori: actualment és el símbol de l’Estat d’Israel Podem trobar aquest símbol des d’objectes rituals, sinagogues, segells, etc. fins a la mateixa bandera d’Israel.

Aquesta estrella té dotze vèrtexs que representen les dotze tribus d’Israel. El territori de Palestina va ser repartit en dotze tribus després de la conquesta en el seu retorn d’Egipte. L’estrella sencera representa l’Estat d’Israel.

La majoria de vegades l’estrella de David Sionista era blava sobre un fons blanc, inspirada pel tallit, el mantell blanc i blau que els jueu utilitzen per a l’oració. *** A causa de la forma de simetria geomètrica, l’hexagrama ha estat un símbol popular en moltes cultures des de temps antics.

Els antropòlegs diuen que el triangle que assenyala cap avall representa la sexualitat femenina, i que el triangle que assenyala cap amunt, la sexualitat masculina; així doncs, la seva combinació simbolitza la unitat i l’harmonia. Passa el mateix amb el yin-yang del taoisme.

L’estrella està formada per dos triangles equilàters entrellaçats, l’un amb el vèrtex cap amunt i l’altre amb el vèrtex cap avall, que simbolitzen: la unió del cel i la terra i, per tant, la plenitud de la creació de Déu, l’equilibri de l’Univers, i la possibilitat de l’ésser humà d’elevar-se a qüestions espirituals o de rebaixar-se a assumptes materials. *** El número tres: tres costats, tres angles, tres vèrtex. Els números, molt utilitzats a la Bíblia, són simbòlics: tres temptacions de Jesús, tres anuncis de la Passió, tres negociacions de Pere, tres dies abans de la ressurrecció. El número tres és el símbol de la perfecció de la comunitat. Indica quelcom perfecte i definitiu. El número tres simbolitza la plenitud, per això és el símbol de Déu. *** Els sis triangles petits s’han agrupat harmoniosament al voltant dels triangles de major format, estan entrellaçats i són complementaris.

Representen:

el Sol la Lluna

el foc l’aigua

l’energia masculina l’energia femenina

Signes i símbols • Els símbols

14

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ELS QUATRE ELEMENTS

FOC

AIRE

AIGUA

TERRA

Signes i símbols • Els símbols

15

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

LA MITJA LLUNA A continuació us reproduïm uns abstractes del blog EstasCosas: este mundo, a veces insólito i Meztli Azul. Podeu ampliar la informació a: http://www.esascosas.com/media-luna/ http://metztliazul.blogspot.com/2006/09/la-media-luna-del-islam.html

«La mitja lluna és un símbol molt comú en el món àrab. Erròniament es pensa que la lluna creixent, així com l’estrella, són símbols oficials de l’islam, però això no és cert.

Ambdues eren, simplement, el símbol de l’imperi otomà i no el de l’islam, però a causa de l’hegemonia que va tenir en el món àrab i musulmà, tant la lluna com l’estrella van ser adoptades posteriorment per molts països àrabs en les seves banderes. L’islam creu que l’adoració a símbols o objectes materials va en contra del monoteisme. Si bé no són símbols oficials, sí que se’ls pot considerar part de la simbologia de la cultura àrab.

L’origen d’aquest símbol, la mitja lluna, s’ha de buscar en la tradició preislàmica, ja que va assolir una autèntica repercussió en els segles xii i xiii, amb l’adveniment de l’imperi otomà a l’Àsia Menor, la qual figurava en la seva bandera i segueix figurant en la de l’actual Turquia. Alguns autors busquen l’origen fins i tot en la tradició sassànida.

Mahoma va utilitzar un estendard conegut com l’àguila, una àguila d’estil tardoromà muntada en una llança. Els abbàssides van utilitzar originalment javelines o llances curtes com a estendards, tradició romana introduïda probablement pels àrabs de la frontera siriana. En alguna bandera tribal de la Nakha, de mitjan segle vii, em consta que ja apareix la mitja lluna. Però la mitja lluna va conviure durant molt de temps amb altres símbols, alguns molt populars, com la Mà de Fàtima (potser d’origen en un estendard àrab preislàmic), inscripcions de l’Alcorà «estendartitzades», animals i bèsties: lleons, àguiles, gossos, dracs (introduïts pels turcs), o els diferents símbols utilitzats per l’elit dels mamelucs entre els segles xiii-xiv. Amb el temps sembla que la mitja lluna s’ha anat consolidant com el símbol musulmà per excel·lència.» […]

«Malgrat que alguns autors han volgut veure en ella la petjada de la peülla d’un èquid, per al·lusió als genets islàmics conqueridors del món per l’islam.»

Font: E stasCosas: este mundo, a veces insólito http://www.esascosas.com/media-luna/

Signes i símbols • Els símbols

16

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

LA MITJA LLUNA «La llengua àrab es diferencia en tres etapes, aproximadament, de la lluna des del seu naixement, és a dir, el dia que surt com a mitja lluna petita fins que agafa la forma final circular, per arribar a l’última etapa: 1. La forma dels primers dies (mitja lluna) es diu Hilal 2. Quan la lluna representa just un mig cercle es diu Badr 3. Quan té forma circular es diu Qamar.

Les dades sintètiques sobre l’origen del simbolisme de la mitja lluna a l’islam són els següents: l’adoració lunar es practicava a la península Aràbiga com a mínim des de l’any 2000 abans de l’era comú. El símbol més utilitzat era el de la mitja lluna creixent.

Els babilònics i assiris del creixent fèrtil (una regió entre el Tigris i l’Èufrates) adoraven a la deessa lluna com a mínim en les principals ciutats com Ur o Hannan i les denominaven amb noms com Sin, Suen o Nannar. El seu simbolisme, el de la mitja lluna creixent. A la Meca preislàmica existia un déu anomenat Hubal que presidia el culte als 360 ídols que es donaven allà, Hubal era el déu de la lluna (masculí) aquest símbol lunar es col·locava sobre la teulada de la Kaaba, lloc de peregrinació idolàtric de les tribus preislàmiques d’Aràbia.

D’aquí pot venir la tradició de col·locar el símbol de la mitja lluna creixent sobre els minarets de les mesquites. Alguns estudiosos del període preislàmic creuen que Al·lah pot haver derivat del nom genèric del déu lunar ‘al-ilah’, el qual el seu nom era Hubal; de la mateixa manera que Déu és el nom genèric de Yahvé.

En els països islàmics, inclús en moltes mesquites construïdes a Europa i a tot el món, sovint apareix el signe de la mitja lluna. Apareix també en moltes banderes dels països de majoria musulmana.

Les aparicions de la mitja lluna també s’expliquen perquè els musulmans donen molta importància a la lluna y les seves aparicions i les postes a cases […] per construir el seu calendari, ja se sap que el calendari musulmà és lunar, quan els mesos comencen amb l’aparició de la lluna creixent.

A continuació es reprodueix una aleia a l’Alcorà on Al·lah diu: «I a la lluna li hem fixat cases [vint-i-vuit cases per les que va passant cada dia del mes lunar: es corresponen amb les constel·lacions en les que es projecta. Després es deixa de veure’s un dia o dos fins que apareix de nou en el creixent lunar], fins que es fa com una branca de palmera vella (40) No procedeix que el sol arribi a la lluna ni que la nit s’avanci al dia. Cada una va en una òrbita. (Alcorà 36:39-40)» Font: Meztli Azul http://metztliazul.blogspot.com/2006/09/la-media-luna-del-islam.html

Signes i símbols • Els símbols

17

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

MOISÈS, L’ALLIBERADOR

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ Personatges i històries

JUDAISME, CRISTIANSME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-3-8. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Georgina Sedano.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

Moisès l’alliberador

La finalitat d’aquest quadern és que l’alumnat conegui la història del poble d’Israel: com van poder sortir de l’esclavitud d’Egipte i com va ser Moisès que, guiat per Déu, va conduir el poble a la llibertat. A partir de les normes que Déu va donar al seu poble (els manaments), aprendrem que, per al bon funcionament de la societat, és necessari que hi hagi algunes normes.

METODOLOGIA

Explicació de la història de la salvació del poble d’Israel i treball dels valors que transmet.

Treballar l’ètica de la història mitjançant les targetes de valors.

En funció de l’activitat, treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Situar la història del poble d’Israel i explicar el relat de Moisès.

Identificar Moisès com a salvador del poble d’Israel.

Descobrir els valors i les emocions que ens aporta el relat.

Esquematitzar el missatge que transmeten els manaments.

Reconèixer i valorar les normes que Déu va donar al seu poble.

Identificar, a partir d’una obra d’art, la figura de Moisès.

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

MATERIAL

n començar la unitat hem de tenir clars els grups co- IND. E operatius.

Bé podem utilitzar els que s’hagin creat com a classe per a la resta d’assignatures, si és el cas, o bé els que nosaltres haguem constituït específicament per a la nostra matèria i que duraran tot el curs.

Activitat 1. Presentem la unitat anunciant que els explicarem una història que va passar fa molts anys i que, per això, abans han de poder respondre les preguntes de l’activitat 1: On comença la història?

Mitjançant l’estructura cooperativa del llapis al mig, parlaran sobre el país on s’esdevé la història i hauran de respondre les preguntes plantejades al quadern.

Demanem als alumnes que s’apartin una mica de la taula, seguin amb l’esquena recta, els peus ben recolzats a terra i les mans repenjades a les cames. Aleshores, els demanem que respirin ben profundament, amb els ulls tancats, en silenci i molt tranquils.

Expliquem la història de Moisès. Els alumnes en tenen una versió resumida al quadern. A l’annex 1 hi teniu una versió més extensa i a l’annex 2 hi ha un enllaç a una versió d’una pel·lícula animada (en castellà).

Després de conèixer-ne la historia, podem preguntar als alumnes què els ha cridat l’atenció.

PG i IND.

Quadern

IND i PG

Annexos 1i2

Quadern

Closca de nou i plastilina

Annex 3

Quadern

Activitat 2. En petits grups, els demanarem que trobin la PG frase que explica quina és la missió de Moisès i que la marquin al text del quadern. Un cop fet això, i quan tota la classe hagi trobat la resposta, cada alumne l’escriu en el seu quadern.

Activitat opcional. Manualitat per construir un cabasset IND. amb un Moisès ben petitó, semblant al que descriu la història (trobareu les indicacions a l’annex 3).

Activitat 3. En el mapa, assenyalem el lloc on vivim nosaltres i situem el país de Moisès i on passen els fets explicats. Els fem adonar de la proximitat a la nostra terra.

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 2

AGRUP.

MATERIAL

Activitat 4. Treballem amb les targes de valors, repartides PG en petits grups. Han de trobar quins valors es relacionen amb la història de Moisès. Un cop trobats i el grup s’hagi posat d’acord, cada alumne els escriurà en el seu quadern.

Targetes de valors

Activitat 5. Juguem amb el dau (annex 4) i busquem els IND. sinònims de les paraules: salvar / llei / por.

Per muntar el dau seguiu les indicacions que trobareu a l’annex 4.

Organitzeu-los en petits grups. El dau té les tres paraules PG de l’exercici i tres dibuixos.

Llancen el dau: • Si surt una paraula, han de posar un exemple d’on o de quan dirien aquesta paraula.

• Si surt un escrit o una imatge, han de dir a quina paraula fa referència.

IND. En acabar, podran respondre l’activitat del quadern.

Quadern

Plantilla dau de l’annex 4

Guia didàctica

Quadern

Quadern

Quadern

Quadern

Quadern

sessió 3

Activitat 6. Amb la història de Moisès podem posar de IND. manifest que moltes persones han sentit por moltes vegades, així com nosaltres també hem tingut aquest sentiment.

Amb la definició que han fet abans, i amb ajuda del mestre, els demanarem que responguin les preguntes de l’activitat.

Després, demanarem que responguin la pregunta que hi GG ha al peu de la pàgina: per què la por pot ser positiva?

Activitat 7. Al final de la història hem vist que Déu dona uns manaments al poble d’Israel que els ajuden a relacionar-se i a conviure. En aquella època ja necessitaven normes.

Demanem que els alumnes s’imaginin que són governants IND. d’un país i que han de posar cinc normes per aconseguir una bona convivència entre els ciutadans. Quan les hagin pensat les hauran d’escriure en el seu quadern.

Després, les comparen amb el petit grup i, de totes les que PG hagin sortit, en triaran només cinc i les apuntaran al quadern.

Activitat opcional. Es poden posar en comú les normes GG que han sortit en els petits grups i escollir amb el gran grup les cinc que triarien per a la seva classe.

Llegim els deu manaments que Déu va donar a Moisès i al poble d’Israel. Quan els alumnes en sentin algun que coincideixi amb els que han escrit al quadern, l’han de marcar. Amb això, s’adonaran que són normes bàsiques per a tothom.

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

MATERIAL

sessió 4

Síntesi

Activitat 8. Treballem una mica d’art. Fem buscar als alum- IND. nes informació sobre l’escultura Moisès, de Miquel Àngel, i els fem respondre les preguntes del quadern.

Quadern

sessió 5

Activitat 9. Una vegada treballada tota la unitat, ja podem donar per sabuda la història de Moisès. Demanarem als alumnes que, com a activitat de síntesi, completin el mapa conceptual (cadascú a la seva manera).

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten com a individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Situar el poble d’Israel a la geografia i a la història.

✘

1, 3

Identificar els principals fets i personatges de l’antic poble d’Israel i saber explicar la història de Moisès.

✘

2, 8

Descobrir la importància de Moisès per l’alliberament del poble d’Israel.

Descobrir els valors i les emocions que ens aporta el relat.

Reconèixer i valorar les normes que Déu dona al seu poble.

✘

7

Descobrir obres d’art que parlen de la història

✘

8

✘

✘

5, 6

✘

4

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Moisès, l’alliberador

1. ON COMENÇA LA HISTÒRIA? Observeu aquests dibuixos: què en sabeu? Poseu un nom a cada dibuix.

JEROGLÍFIC

Amb quin país podem relacionar aquests dibuixos?

CAMELLS

E

G

FARAÓ

I

P

T

E

Responeu les preguntes següents.

1. Per quin riu podríeu navegar?

NIL

2. En les platges de quins mars us pordríeu banyar?

MAR MEDITERRANI I MAR ROIG

3. Quina roba hauríeu de portar?

UNA TÚNICA LLIGADA A LA CINTURA, SANDÀLIES I UN MOCADOR TAPANT EL CAP (BE DEIXAT LLARG O COM SI FOS UN TURBANT)

4. Quins monuments hauríeu de visitar?

PIRÀMIDES 2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

7

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Moisès, l’alliberador

2. CONEGUEM EL NOSTRE PERSONATGE En el temps dels faraons, els israelites van estar vivint a Egipte. El Faraó tenia por que fossin massa i es rebel·lessin contra ells, per això, va manar tirar al riu tots els nens israelites que nasquessin i esclavitzar tot el poble d’Israel.

Una dona, per salvar el seu fill, el va posar en una cistella de palla i la va deixar anar al riu. La filla del Faraó trobà la cistella amb el nen i decidí fer-li de mare. De nom li va posar Moisès, que vol dir «salvat de les aigües». iStockPhoto

Moisès va anar creixent al costat del Faraó, fins que un dia descobrí que no era egipci sinó israelita. S’adonà de les injustícies que patia el seu poble i marxà d’Egipte.

Se’n va anar a viure al desert. D’un esbarzer en flames, sentí la veu de Déu que li demanà que tornés a Egipte per alliberar el seu poble.

Moisès tenia por d’enfrontar-se al Faraó, però Déu li prometé que estaria al seu costat.

Al principi, el Faraó no li va fer gens de cas, però Moisès li digué que tenia Déu al seu costat i ho demostrà amb signes prodigiosos: va anunciar plagues terribles. Es van anar complint totes fins que el Faraó va alliberar el poble d’Israel, que va marxar cap a la terra que Déu els havia promés.

El camí pel desert era difícil; a vegades van tenir por i volien tornar enrere. Van passar set i gana. Déu els va ajudar durant el camí donant-los mannà per menjar i aigua de pluja per beure, però, sobretot, els donà uns manaments que els ajudaren a relacionar-se i a conviure.

Finalment, van arribar a la terra promesa.

Sabríeu trobar la frase que ens diu quina és la missió de Moisès? Parleu-ho amb el grup i, una vegada estigueu d’acord, subratlleu-la amb un color.

Quan tota la classe hagi trobat la resposta, escriviu-la aquí: QUE TORNÉS A EGIPTE PER ALLIBERAR EL SEU POBLE. Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

3

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Moisès, l’alliberador

3. ABANS DE CONTINUAR, SITUA’T Acoloreix en el mapa el país on va viure Moisès, la terra promesa per Déu i el país on vius tu.

Freepik

EXPERT

4. ELS VALORS DE LA HISTÒRIA Juguem amb les targetes de valors i trobem els d’aquesta història.

Posa els valors que heu triat i explica per què.

Si han triat 4 o més valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

AVANÇAT

Si han triat 3 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

APRENENT

Si han triat 2 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

NOVELL 4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Si han triat 1 valor i el saben justificar recordant alguna escena de la història.

Hi ha diversos valors que poden desprendre’s de la història. Alguns d’ells són:

Solidaritat. L’ajuda que es dona entre persones que potser no es coneixen però entenen els seus problemes i dificultats.

Esforç. Tornar-ho a intentar, no defallir.

Confiança. Creure, no tenir por.

Compartir. Donar part d’allò que tenim als altres.

Paciència. Saber esperar.

Felicitat. Estar content, saber que t’estimen, veure que els altres també estan contents.

Respecte. Entendre que el que fan i diuen els altres és important.

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

9

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Moisès, l’alliberador

5. JUGUEM I DESPRÉS ESCRIVIM

Trobareu les instruccions per jugar i la plantilla del dau a l’annex 4.

UN SINÒNIM DE: SALVAR

LLEI

POR

6. UNA HISTÒRIA DE POR?

SALVAR: defensar, protegir, alliberar, deslliurar, vèncer.

LLEI: norma, decret, esciptura, regla.

POR: preocupació, temor, pànic, inquietud.

Moisès té por de…

D’ENFRONTAR-SE AL FARAÓ.

El Faraó té por de…

DÉU, QUE ES MANIFESTA A TRAVÉS DE LES PLAGUES.

El poble té por de…

DE NO ARRIBAR A LA TERRA PROMESA. Jo tinc por de…

RESPOSTA LLIURE. Com et sents quan tens por?

RESPOSTA LLIURE. ALGUNS EXEMPLES PODEN SER: NEGUITÓS, NERVIÓS, ESPANTAT...

Què necessites perquè et passi la por?

RESPOSTA LLIURE. QUE ALGÚ ESTIGUI AL TEU COSTAT, T’ESTIMI, T’ABRACI, ET DONI CONFIANÇA… Parleu amb el grup de treball i raoneu per què la por pot ser positiva.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

5

EXPERT

Han estat capaços de respondre amb coherència a tots els apartats.

AVANÇAT

Han estat capaços de respondre amb coherència 4 de les preguntes.

APRENENT

Han estat capaços de respondre amb coherència 3 de les preguntes

NOVELL

Els ha costat respondre tots els apartats, només han escrit alguna resposta.

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

10

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Moisès, l’alliberador

7. ELS MANAMENTS. PER QUÈ?

Imagina’t que governes un país on les persones no s’entenen, sovint hi ha baralles, robatoris... no saps què fer. Però tens una gran idea: crearàs uns manaments perquè, així, tothom sàpiga com s’ha d’actuar.

Pensa cinc normes que posaries als habitants del teu país:

1.

2.

3.

4.

5.

Ara compara-les amb els companys del teu grup i, de totes les que heu posat, trieu-ne cinc.

1.

2.

3.

4.

5.

Moisès també veia que el seu poble no acabava de rutllar; també tenien molts conflictes i malentesos. Déu, que volia ajudar el seu poble, va fer arribar a Moisès uns manaments.

Ara escolteu atentament els manaments que Déu va donar a Moisès.

Quan en sentiu un que s’assembli a algun dels que heu escrit vosaltres, marqueu-lo en vermell.

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Resposta lliure, però alguns exemples podrien ser:

S’ha de mantenir la no violència.

Ha d’haver-hi educació per tothom.

Cal respectar la natura.

Cal estimar a tothom.

S’han de mantenir els llocs nets i endreçats.

S’han de respectar les indicacions o les instruccions.

S’ha de garantir el menjar i l’habitatge per tothom.

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

11

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Moisès, l’alliberador

8. MOISÈS I L’ART Poseu al cercador d’internet del vostre ordinador les paraules Moisès – art. Segur que us sortirà aquesta imatge.

Investigueu-ne: L’autor

MIQUEL ÀNGEL El lloc on es troba

L’ESGLÉSIA DE SANT PERE, SAN PIETRO IN VINCOLI, A ROMA Quin moment de la història de Moisès representa?

JUST EL MOMENT EN QUÈ BAIXA DE LA MUNTANYA DEL SINAÍ, ON DÉU LI HA DONAT LES «TAULES DE LA LLEI» Wikimedia Commons

Què us crida l’atenció d’aquesta figura?

LES BANYES QUE PORTA AL CAP.

RESPOSTA DESENVOLUPADA L’autor: Miquel Àngel. Va realitzar-la l’any 1513, però no la va donar per acabada fins a l’any 1545.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ El lloc: És la figura central de la tomba del papa Juli II i està7 a l’església de Sant Pere, San Pietro in Vincoli,

a Roma.

Quin moment de la història de Moisès representa? Just el moment en què baixa de la muntanya del

Sinaí, on Déu li ha donat les «Taules de la llei», perquè les ensenyi al poble hebreu. Aleshores, descobreix que han abandonat el culte a Déu i estan adorant un vedell d’or. Representa també el moment en què entra en còlera i està a punt de llençar a terra amb fúria les Taules de la Llei. Si ens hi fixem bé, veurem que les porta sota el seu braç dret. Tot el seu cos és en tensió i la seva cara reflecteix la ira i l’enuig que sent en aquell moment. La seva mirada és tan penetrant que gairebé espanta.

Tot i treballar un material tan dur com el marbre, Miquel Àngel va ser capaç de donar forma a la figura i crear diferents textures per a cada part. Observeu com l’aspecte de la pedra és diferent a la zona de l’espessa barba dels plecs de la roba o a la pell del seu cos. Fins i tot, s’aprecien les venes de les seves mans.

Què us crida l’atenció d’aquesta figura? Les banyes que porta al cap.

La Bíblia original es va escriure en hebreu. Al segle iv, Sant Jeroni va ser el primer en traduir-la al llatí perquè tots els cristians poguessin entendre-la.

S’hi podia llegir que, quan Moisès es va trobar amb Déu a la muntanya, «del seu rostre en sortien raigs de llum». Es creu que en traduir aquesta frase, Sant Jeroni va cometre l’error de creure que volia dir que «el seu rostre tenia banyes», i així ho va escriure. Des d’aleshores i durant molts segles, molts artistes, quan pintaven o esculpien la figura de Moisès, li posaven unes “banyetes” al cap. Miquel Àngel va ser un d’ells.

En aquells temps, a ningú li va estranyar ni li va semblar malament, ja que les banyes eren símbol de poder i de grandesa.

Al genoll dret li ha quedat la marca d’un cop que li va donar Miquel Àngel quan ja la tenia acabada.

Podeu trobar una reproducció de la imatge per projectar a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mois%C3%A8s#/media/Fitxer:Michaelangelo_Moses.jpg Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

12

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Moisès, l’alliberador

9. COMPLETA AQUEST MAPA CONCEPTUAL I EXPLICA LA HISTÒRIA DE MOISÈS A LA TEVA MANERA

EL POBLE D’ISRAEL viu esclavitzat a

EGIPTE

El seu SALVA MOISÈS FARAÓ

mana matar

La filla del Faraó

TOTS ELS NENS JUEUS.

DÉU PARLA A MOISÉS.

TREU EL SEU POBLE D’EGIPTE i arriben

on AL MONT SINAÍ

Li dona les

«PARAULES DE VIDA»

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

que es concreten en

ELS DEU MANAMENTS

www.gobookseditorial.com / DL: B 12746-2020 / ISBN: 978-84-946893-3-8 Il·lustracions de Violeta Serratosa Serratosa

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

13

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX ANNEX 1 - LA HISTÒRIA DE MOISÈS

Una llegenda molt antiga ens explica que en un país anomenat Egipte, a més dels egipcis, també hi vivien els israelites (jueus), un poble de gent treballadora que tenia molts fills.

Un dia, el rei d’Egipte, anomenat faraó, va dir: —Cada dia hi ha més jueus. Si no vigilem, al final seran tants que ens faran fora del nostre país.

I donà aquesta ordre als soldats: —Si neix un nen jueu, mateu-lo. Si és nena, deixeu-la viure.

Una dona jueva va tenir un nen i, com que tenia por, el va amagar. Després, perquè els soldats no descobrissin l’infant, el va posar en un cabasset i el va deixar a l’aigua del riu Nil. La germana del nen vigilava el cabasset, mig amagat entre els joncs i les herbes de la riba.

La filla del faraó va anar a banyar-se al riu. Va veure el cabasset amb el nen i el va agafar: —Quin nen més preciós! —digué— Me’l quedaré!

La germana de l’infant va tenir una idea. Es va presentar a la princesa i li va dir: —Vols que busqui algú que criï el nen que has trobat?

—Sí. —va dir la princesa.

Llavors, la germana del nen se’n va anar corrents a explicar-ho tot a la seva mare. La mare, molt contenta, digué: —Que bé! Així, el meu fillet no es morirà i, a més a més, li podré donar el pit!

La princesa posà al nen el nom de Moisès, que vol dir «salvat de l’aigua».

Moisès va passar tota la seva joventut al palau. Allí el van educar seguint els costums i les ensenyances dels egipcis.

Un dia, passejant, Moisès va veure com un capatàs egipci pegava un israelita, un dels seus germans. Moisès, indignat, va intervenir i, a la baralla, va arribar a matar l’egipci. Aleshores, perquè no l’agafessin, va fugir al desert i s’hi va quedar fins que va morir el Faraó.

Les condicions de vida dels israelites eren cada vegada més insuportables. Els egipcis els feien la vida impossible: els reservaven les feines més dures i no gaudien de cap mena de llibertat. Els israelites, cansats de rebre mals tractes, es volien rebel·lar; ja no podien aguantar més aquella situació. Volien viure com a persones i no com a esclaus. Enmig d’aquella desgràcia, els israelites van demanar al seu Déu que els ajudés, i Déu els va escoltar.

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

14

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

Moisès, mentrestant, vivia tranquil i en pau. S’havia casat, tenia cura de la família i treballava com a pastor de les ovelles del seu sogre. Però no es podia treure del cap la situació del seu poble. Israel vivia a Egipte com en una gran presó. Estava en mans del país més poderós de la terra d’aquella època. Moisès, davant de tanta opressió, no entenia el silenci de Déu.

I es va preguntar: —Com és que Déu no hi intervé? No puc entendre que el Creador del món i de la vida es quedi amb els braços creuats.

Però, de mica en mica, Moisès va entendre que era ell qui no s’havia de quedar amb el braços creuats. Un bon dia, inesperadament, Déu se li mostrà a la muntanya com una flama de foc que sortia d’una bardissa i li va parlar: —Moisès! Moisès!

I Moisès respongué: —Soc aquí.

La veu li va dir, llavors: —Jo soc el Déu del teu pare i dels teus avantpassats (Abraham, Isaac i Jacob). He vist el dolor del meu poble a Egipte i he sentit les seves lamentacions. El trauré d’Egipte i el portaré a una terra on pugui viure en pau. Tu aniràs a parlar amb el Faraó i treuràs el meu poble d’Egipte.

Moisès digué al Senyor: —Senyor, jo confio en tu, però no tinc facilitat de paraula; no sabré què dir.

El Senyor li contestà: —Tens un germà, Aaron, que parla molt bé. Ell serà el teu portaveu. Jo et diré el que heu de dir i ell parlarà per tu al poble.

Al principi, el Faraó no els feria gens de cas, però Moisès va dir que tenia Déu al seu costat i ho va demostrar amb signes prodigiosos. Va anunciar plagues terribles i es van complir. Va parlar amb gran saviesa fins que el Faraó va permetre que el poble d’Israel se n’anés d’Egipte.

Però la sortida va ser molt penosa. Caminaven pel desert patint gana, set, calor, fred... Van travessar el mar Roig, confiant sempre en el seu guia, Moisès, que els duria a un lloc segur. Allò que semblava pràcticament impossible, s’havia realitzat i Moisès comprenia que aquella aventura no s’hauria pogut fer sense l’ajuda de Déu, que havia mostrat la seva força en favor dels oprimits. Va entendre que Déu, a més d’estimar la vida, estima i vol la llibertat de les persones.

Després d’haver sortit d’Egipte, els israelites van arribar al desert del Sinaí i hi van acampar, al peu de la muntanya. Tres dies després, van esclatar trons i llamps i va aparèixer un núvol

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

15

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

fosc dalt de la muntanya: era Déu. Va cridar a Moisès i li va donar unes normes perquè fossin molt feliços i creguessin més en Ell. Aquestes normes es van anomenar «els deu manaments».

Per recordar aquell fet tan important, Moisès va gravar en dues taules de pedra les normes que Déu li havia donat a la muntanya perquè el poble les complís en tot moment, com a signe de respecte i fidelitat a ells mateixos i a Déu.

Aquestes deu normes o manaments es poden resumir en dos:

«Estima Déu amb tota sinceritat.»

«Estima els altres com a tu mateix.»

Va passar el temps i Moisès ja era molt vell. S’adonà que ja no viurà gaire temps, i va nomenar Josuè com a successor perquè guiés el poble d’Israel. Un cop arribats a la vista de la terra que Déu havia promès a Abraham i als seus descendents, Moisès va morir allà.

ANNEX 2 - PEL·LÍCULA ANIMADA SOBRE LA HISTÒRIA DE MOISÈS (EN CASTELLÀ)

https://www.youtube.com/watch?v=QcQNIYS-VAc

Si hi teniu accés, també podeu mirar la pel·lícula El Príncep d’Egipte (Dreamworks, 1998)

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

16

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 3 - VOLS FER UN MOISÈS BEN PETITÓ?

La mare de Moisès li fa un cabasset per posar-lo al riu Nil i, així, salvar-lo de l’ordre del Faraó de matar tots els nens jueus.

Sabies que als cabassets dels nadons també s’anomenen moisès?

COM CONSTRUIR UN CABASSET A PARTIR DE MITJA CLOSCA DE NOU 1. Per fer la cistella, demana a un adult que t’ajudi a trencar la closca d’una nou per la meitat.

2. Treu-ne el fruit, deixa la closca ben neta i agafa la meitat de la closca.

3. Talla un tros de plastilina marró i fica’l dins la closca per fer-hi un petit matalàs.

4. Fes una boleta de plastilina rosa per fer el cap del nen i un xurro per fer-ne els braços.

5.

Posa-li una cinta de roba al voltant del cap per fer-li un barret.

6. Col·loca el cap i els bracets dins la nou. Amb la punta esmolada d’un llapis, fes dos foradets a la cara per representar-hi els ulls.

7. Aixafa un tros de plastilina del color que vulguis per fer una manta.

8. I ja pots tapar el teu Moisès amb la manta perquè dormi ben abrigat.

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

17

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 4 - CONSTRUÏM EL NOSTRE PROPI DAU PER A L’ACTIVITAT 5

Instruccions per al joc: Juguem amb el dau i busquem els sinònims de les paraules: salvar / llei / por.

Organitzeu-los en petits grups. El dau té les tres paraules de l’exercici i tres dibuixos.

Llancen el dau: •

Si surt una paraula, han de posar un exemple d’on o de quan dirien aquesta paraula

•

Si surt un escrit o una imatge, han de dir a quina paraula fa referència.

A quin lloc fas servir la paraula salvat?

Perdó

Salvació

Llei

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

18

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 5 - ELS MANAMENTS

ELS DEU MANAMENTS Un dia, Moisès va pujar a la muntanya del Sinaí per demanar la llum i la força de Déu.

Fent pregària i pensant en el bé del seu poble, després va escriure en unes taules de pedra el text dels deu manaments que Déu li havia revelat.

En realitat, el que diuen aquests deu manaments és ben semblant al que recullen els Drets Humans actuals, que expliquen què cal fer perquè les persones i els pobles de la humanitat visquin feliços i en una bona convivència.

Aquests són, en llenguatge d’avui, aquells deu manaments que, ara fa més de 3000 anys, Moisès va donar al seu poble per protegir la llibertat i el benestar de les persones.

1. Estimaràs Déu sobre totes les coses.

2. No diràs el nom de Déu en va.

3. Santificaràs les festes.

4. Honraràs pare i mare.

5. No mataràs.

6. No faràs accions impures.

7. No robaràs.

8. No diràs falsos testimonis ni mentiràs.

9. No consentiràs pensaments ni desitjos impurs.

10. No desitjaràs els béns del teu proïsme.

EXPLICACIÓ 1. Estimaràs Déu sobre totes les coses. → Crec en Déu. Camí a la Fe. 2. No diràs el nom de Déu en va. → Cal tenir respecte. Valorar-lo.

3. Santificaràs les festes. → Respectaràs les festivitats.

4. Honraràs pare i mare.

5. No mataràs. → Estimaràs tothom i els tractràs amb respecte. No recorreràs mai a la violència. Respectaràs la vida.

6. (i 9) N o faràs accions impures. → Respectaràs el teu cos i el dels altres; els tractaràs amb amor.

7. (i 10) No robaràs. → Respectaràs les coses dels altres.

8. No diràs falsos testimonis ni mentiràs. → Diràs la veritat.

9. (i 6) No consentiràs pensaments ni desitjos impurs. → Pensaràs positivament respectant i valorant els altres.

10. (i 7) No desitjaràs els béns aliens. → Seràs honest.

De fet, els 10 manaments es poden resumir en 2:

Estimar Déu sobre totes les coses.

Estimar els altres com a nosaltres mateixos, i fins i tot molt més, de la mateixa manera que Crist ens ha estimat a nosaltres.

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

19

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 6 - VÍDEO EXPLICATIU DE L’OBRA MOISÈS DE MIQUEL ÀNGEL (EN CASTELLÀ)

https://www.youtube.com/watch?v=uIn0J1SdLIY

Darrer accés als enllaços: juny de 2020. Si en trobeu cap que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

20

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

AMPLIACIÓ Hem presentat dos personatges bíblics, fundadors d’un poble: Abraham i Moisès. Hem descobert en ells verdaderes actituds humanes i religioses, comprenent, entre altres coses, que els manaments són com unes pistes que ens ajuden a actuar d’acord amb una llibertat.

Pretenem que identifiquin en situacions quotidianes i properes aquest manament que hem llegit del text de l’Evangeli, que s’adonin tant de quan estimen com de quan els estimen, així com dels gestos que fem per demostrar l’amor als altres.

Volem, amb aquesta pàgina, fer adonar els nens i les nenes de la fragilitat i la ambigüitat en la qual moltes vegades la nostra llibertat és sotmesa. I, encara que sembli anar contra els corrents de pensament, creiem que una llei justa, uns manaments fets per orientar la persona, afavoreixen el ritme de la llibertat. Algú digué que «la llei és com un pedagog», que acompanya, que senyala, que posa fre, que estimula. En aquest sentit, és com entenem els Manaments de la Llei de Déu.

Posem una imatge pedagògica per als nens i les nenes. La idea fonamental —expressada per un infant fa uns quants anys— és molt vàlida encara avui: «Els manaments són com uns senyals de trànsit per al cor».

Tant a partir del treball de l’apartat «Reflexioneu-hi» com a partir de la resolució de les activitats, pretenem que els nens puguin adonar-se que darrere la llibertat hi ha un tema tan important com el respecte als drets de l’altre.

REFLEXIONEU-HI

Expliqueu alguna situació en què vau dubtar entre fer una cosa o una altra. Quina decisió vau acabar prenent?

Comenteu aquesta frase: «La pau no ens la regalen; ens l’hem de guanyar».

Quines persones ens poden ajudar a fer bon ús de la nostra llibertat?

És el mateix tenir llibertat que fer el primer que ens passa pel cap?

Per què les persones no som joguines teledirigides?

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

21

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

Presentem un joc-test per reflexionar i comprovar quina és la visió que els nens i les nenes (reflex de la societat d’avui) tenen de la felicitat. La descripció del joc-test que els alumnes tenen en el quadern és prou clara. De tota maneres, aniria molt bé que nosaltres intervinguéssim en el joc de la manera següent:

Fent a la pissarra el dibuix de la barca amb els paquets.

Confeccionant la distribució dels grups de nens i nenes que faran la feina de discernir la importància dels paquets.

Evitant de tirar cap paquet al mar sense justificar per què en prescindim.

Possiblement els primers paquets seran més fàcils de tirar al mar. El debat començarà quan arribem als valors salut i fe.

Parlar de fe no vol dir únicament creure en Déu o anar a missa, com fàcilment opinen certs nens i nenes. Vol dir creure en la vida, en el sentit de la vida, en la bondat, tenir una motivació forta per viure, creure en l’amor o en la lluita per un món millor, la qual cosa en molts casos s’identifica amb la fe religiosa portada fins a les darreres conseqüències.

No hi ha cap valor que sigui intrínsecament dolent. Sovint són valors prescindibles, relatius, amb una capacitat tremenda de manipular la nostra llibertat feble (el poder, la fama, els diners).

Si llencem el valor salut, no vol dir que ens hàgim de morir. Simplement vol dir que la nostra vida transcorrerà sense la plenitud que té una persona absolutament sana. Per exemple: ser invident, haver d’anar en un moment determinat de la vida amb cadira de rodes, patir una malaltia crònica…

Personatges i històries • Moisès, l’alliberador

22

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

JESÚS, EL SALVADOR

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ Personatges i històries

CRISTIANISME

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-3-8. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Georgina Sedano.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

7

Jesús, el salvador

La finalitat d’aquesta unitat és que l’alumnat entengui la història de Jesús, el seu context i la missió que té encomanda.

METODOLOGIA

Utilitzarem les targetes de valors per treballar l’ètica de la història.

Treballarem en petits grups (PG) o gran grup (GG) depenent de l’activitat.

Quan treballem en petits grups utilitzarem estructures cooperatives.

Mirarem vídeos per tal de millorar la comprensió dels diversos continguts.

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Conèixer els fets més rellevants de la vida de Jesús i d’alguns dels seus amics.

Situar geogràficament el país de Jesús i coneixe’n els trets més característics.

Descobrir els valors de la història de Jesús mitjançant les targetes de valors.

Aplicar el missatge de Jesús a situacions concretes.

Identificar, mitjançant una obra d’art, una escena de la vida de Jesús.

Dialogar i arribar a acords.

Personatges i històries • Jesús, el salvador

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

MATERIAL

n començar la unitat hem de tenir clars els grups co- GG E operatius.

Bé podem utilitzar els que s’hagin creat com a classe per a la resta d’assignatures, si és el cas, o bé els que nosaltres haguem constituït específicament per a la nostra matèria i que duraran tot el curs.

Coneixements previs: la unitat pot iniciar-se amb un joc per veure els coneixements previs dels nostres alumnes.

Els posarem drets i separarem taules per deixar un espai al mig, de manera que tots es col·loquen al centre.

Els direm frases incompletes sobre Jesús. Cada cop que diguem una frase, si creuen que són capaços de completar-la se situaran a la part del davant de la classe; si no la poden completar, al final. Un cop situats, demanem a un alumne que l’acabi i que tots l’escoltin. Al final del joc, en gran grup, comentarem tot el que hem recordat i après.

Alguns exemples d’aquestes frases poden ser (afegiu-ne més, si voleu): • La festa de Nadal recorda…

• Jesús vivia a…

• Un amic de Jesús era…

GG • Jesús deia…

• Jesús va morir…

•

Jesús va salvar…

Un cop haguem fet el joc inicial, ja podem començar.

Activitat 1. Demanem que observin en silenci els dibuixos IND. i posin un nom a cadascun.

PG Després, amb tot el grup, comentem els noms que han GG sorgit. Els fem tancar els ulls i imaginar un país que tingui pastors, gent que prega sovint i un santuari que és visitat per moltes persones.

Entre tots discutim els països que podrien ser. Quan arribem a la solució, els demanem que es posin en grups i que, fent servir l’estructura del llapis al mig, mirin de respondre les preguntes sobre aquest país.

Quadern

Personatges i històries • Jesús, el salvador

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 2

AGRUP.

MATERIAL

Activitat 2. Demanem als alumnes que situïn en el mapa IND. els països on van viure Moisès, Jesús i el país on viuen ells.

Coneixerem el nostre personatge mitjançant la lectura.

Llegiu als alumnes la història de Jesús a partir del text que teniu a l’annex 1 i feu-los aquesta pregunta: GG Quin és el principal missatge que vol transmetre Jesús?

Quadern

Annex 1

Activitat 4. Un cop han trobat el principal missatge que vol trasnmetre Jesús, els demanarem que dibuixin les vinyetes buides de la història de Jesús i que coloregin les que estan en blanc i negre.

Quan han acabat, poden dedicar una estona a intercanviar-se els quaderns per mirar els dibuixos que han fet els companys.

Quadern

Activitat 3. Per reforçar la història, passeu algun fragment GG del vídeo: La història de Jesús per a nens (annex 3).

Per treballar els valors de la vida de Jesús, es pot fer servir un dels mètodes proposats a les targetes de valors.

Donarem un joc de targetes de valors a cada grup. Es repar- PG teixen les targetes entre tots els membres. Cadascú analitza respecte la història el valor que els ha tocat i justifica si es representa o no. Els altres comenten si estan d’acord i, entre tots, decideixen si el trien.

Després de l’estona de treball en grup, podem posar en GG comú les opcions que han triat els grups. Si queda temps, els podem de manar que es posin en el lloc de Jesús.

Què haurien fet? Quines dificultats haurien trobat?

Ordinador, projector

Tarjetes de valors

Activitat 5. Demanem que busquin a la sopa de lletres els IND. noms d’amics i d’amigues de Jesús que hauran sortit a la història.

Quadern

PG

sessions 3 i 4

Personatges i històries • Jesús, el salvador

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 5

AGRUP.

El missatge de Jesús. Després de les sessions anteriors, ja ha quedat clar el missatge principal que Jesús volia transmetre. Si volem, podem reforçar-ho amb el conte L’amor és quelcom més, que teniu a l’annex 2.

Activitat 6. Abans de començar l’activitat els demanarem que tanquin els ulls i que visualitzin escenes en què estimen o són estimats.

Després, poden fer l’activitat de manera individual .

Si voleu, es pot completar demanant-los que comparin les IND. seves flors amb les dels companys i que pintin amb color Vermell els pètals amb els quals coincideixin.

Si volem que ho facin sols, poden pintar del mateix color els pètals de les seves dues flors que coincideixin.

Per acabar la sessió, demanem silenci i que tornin a tancar el ulls i es preguntin: Què he descobert que em pot fer créixer? Què he après de mi mateix?

Lliurement, podem demanar que comparteixin el que han meditat.

MATERIAL

Annex 2

Quadern

Quadern

sessió 6

Activitat 7. Podem acabar la unitat treballant l’obra de PG Bartolomé Murillo de manera cooperativa, amb l’estructura del llapis al mig.

Personatges i històries • Jesús, el salvador

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten com a individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Conèixer els fets més rellevants de la vida de Jesús i d’alguns dels seus amics.

✘

4, 5 , 7

Situar geogràficament el país de Jesús i conèixer algun dels seus trets més característics.

✘

1, 2

Descobrir els valors de la història de Jesús mitjançant les targetes de valors.

Aplicar el missatge de Jesús a situacions concretes.

Idenficar mitjançant una obra d’art una escena de la vida de Jesús.

Dialogar i arribar a acords.

✘

✘

3

✘

6 7

✘

✘

1, 7

Personatges i històries • Jesús, el salvador

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Jesús, el salvador

1. ON COMENÇA LA SEVA HISTÒRIA? Observeu aquests dibuixos: què en sabeu? Poseu un nom a cada dibuix.

Wikimedia Commons

PASTOR

HOME RELIGIÓS / TAL·LIT / PATRIARCA

Amb quin país podem relacionar aquests dibuixos?

I

S

R

TEMPLE DE JERUSALEM

A

E

L

(O PALESTINA) Responeu les preguntes següents. Si anéssiu de viatge a aquest país...

1. Quin riu hi trobaríeu?

JORDÀ

2. Quina ciutat hauríeu de visitar tan sí com no?

JERUSALEM

3. Quina roba hauríeu de portar?

CALDRIA ANAR COBERTS PER EVITAR LES CREMADES DEL SOL, LA ROBA HAURIA DE SER LLEUGERA PREFERIBLEMENT DE TEIXITS NATURALS

4. Hi ha un llac que a vegades anomenen mar: quin és?

EL MAR DE GALILEA 2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Personatges i històries • Jesús, el salvador

7

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Jesús, el salvador

2. ABANS DE CONTINUAR, SITUA’T

Freepik

Acoloreix en el mapa el país on van viure Moisès, Jesús i el país on vius tu.

3. ELS VALORS DE LA HISTÒRIA Juguem amb les targetes de valors i trobem els d’aquesta història.

Posa els valors que heu triat i explica per què.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

3

EXPERT

Si han triat 4 o més valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

AVANÇAT

Si han triat 3 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

APRENENT

Si han triat 2 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

NOVELL

Si han triat 1 valor i el saben justificar recordant alguna escena de la història.

Personatges i històries • Jesús, el salvador

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Jesús, el salvador

4. LA HISTÒRIA DE JESÚS Un cop heu escoltat la història, dibuixeu i pinteu les caselles que falten.

4

Jesús neix a Betlem.

Jesús ajudant al pare a fer de fuster.

Jesús tria uns amics perquè el segueixin: els apòstols.

Jesús explica a la gent el que Déu li havia encomanat: com és la vida que ell vol.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Personatges i històries • Jesús, el salvador

9

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Jesús, el salvador

Jesús entra triomfant a Jerusalem.

Jesús va celebrar un darrer sopar amb els seus deixebles i els va explicar el gran manament.

Jesús mor crucificat a la creu acompanyat de la seva mare i amics.

Després de tres dies, algunes dones i deixebles el van tornar a trobar: havia ressuscitat!

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

5

Personatges i històries • Jesús, el salvador

10

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Jesús, el salvador

5. ELS AMICS I LES AMIGUES DE JESÚS Jesús crida uns quants amics perquè l’ajudin a difondre una nova manera de viure i de veure les coses entre la gent.

Molts no li fan cas, però d’altres, en canvi, se’n refien, ho deixen tot i es fan els seus deixebles. Jesús els demana que aprenguin d’ell i així els podrà enviar a continuar la seva feina. Per això se’ls anomena apòstols, que vol dir enviats.

Per als apòstols Jesús és el Mestre, la persona que els ensenyava a conèixer i a estimar Déu; a compartir, a ser solidaris, a estimar els altres, a perdonar… A més dels apòstols, Jesús tenia també molts altres amics i amigues que el seguien.

Sabries trobar els noms dels amics i les amigues de Jesús en aquesta sopa de lletres?

Y O E

J O A N Q U Y D L

JOAN

L M Q

Y B D T E M S M J A U M E N Z U S W S

I

M Ó M S A N W C U Y

W U Y R P H F

E

L

I

P P U A Z

G M A T E U E M F

F

V

J

Z

S

F

H A N D R E U B A R T O M E U P R A U M E T O T O M À S F

I

K O X

Z A P E R E

X

J Q

T K J

H A H J G Q D X H K N A O W A B

L H S A T E

L W C N N F

U U M H G N U T

J U D E S H M

G C E T

S

L M O J

J B V N

O R U G J O A N B P O Z M A R

I

A M A G D A L

N S G M E H J

6

X U

I

I

E

A W

E N A Q

T A A E U C M Y

JAUME SIMÓ FELIP MATEU ANDREU BARTOMEU TOMÀS PERE

MARIA MAGDALENA

MARIA

JUDES

JAUME

TADEU

JOAN

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

EXPERT

Si han trobat 12 o més amics i amigues de Jesús.

AVANÇAT

Si han trobat 10 amics o amigues de Jesús.

APRENENT

Si han trobat 6 amics o amigues de Jesús.

NOVELL

Si han trobat menys de 6 amics o amigues de Jesús.

Personatges i històries • Jesús, el salvador

11

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Jesús, el salvador

6. EL MANAMENT DE JESÚS A la història de Jesús ja hem vist el que demana a les persones:

ESTIMEU-VOS ELS UNS ALS ALTRES COM JO US HE ESTIMAT! Doncs posem-ho en pràctica! Escriu a cada pètal:

Jo estimo quan…

Jo soc estimat quan…

Hi has trobat alguna coincidència? Quina o quines? Escriu-les:

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

7

Personatges i històries • Jesús, el salvador

12

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Jesús, el salvador

7. JESÚS I L’ART Et presentem una pintura de Bartolomé Esteban Murillo, relacionada amb la vida de Jesús. Observa-la atentament i després contesta les preguntes.

Wikimedia Commons

Sagrada Familia del pajarito, B.E. Murillo (c. 1650), Museo Nacional del Prado.

Què et sembla que representa l’escena?

ÉS UNA ESCENA DOMÈSTICA DE LA VIDA DE JESÚS INFANT Qui són els personatges?

JESÚS, MARIA I JOSEP I UN CADELL. Què fan?

JESÚS JUGA AMB EL CADELL.

Quin títol li posaries?

RESPOSTA LLIURE 8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

www.gobookseditorial.com / DL: B 12746-2020 / ISBN: 978-84-946893-3-8 Il·lustracions de Violeta Serratosa i Georgina Sedano

EXPERT

Si han respost correctament totes les preguntes.

AVANÇAT

Si han respost correctament 4 preguntes.

APRENENT

Si han respost correctament 3 preguntes.

NOVELL

Si han respost correctament 2 preguntes o menys.

Personatges i històries • Jesús, el salvador

13

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 - HISTÒRIA DE JESÚS PER LLEGIR ALS ALUMNES

Jesús neix a Betlem i passa la seva infantesa i joventut amb la seva família en un petit poble anomenat Natzaret, per això se’l coneix com a Jesús de Natzaret. Com tots els nois i noies del seu país, va a la sinagoga per aprendre a llegir i a escriure (en aquell temps no havia escoles), i per conèixer les lleis i la Torà.

A Jerusalem s’hi està fins que fa els 30 anys, on fa de fuster com el seu pare Josep, i viu amb la seva mare Maria, que feia temps s’havia quedat vídua.

Després de pensar-s’ho molt, decidí deixar casa seva i anar-se’n a ensenyar per tot arreu el que Déu li havia encomanat: fer conèixer a tothom l’amor de Déu, i predicar que les persones s’han d’estimar les unes a les altres.

Molta gent el segueix per escoltar-lo. Al seu voltant es va formar un grup de deixebles que no el van deixar mai. Eren homes i dones, gent senzilla del poble, que convivien amb ell veien tot el que feia i escoltaven tot el que ensenyava. D’aquest grup, Jesús en va escollir dotze homes perquè fossin els seus col·laboradors, i que escampessin la Bona Nova (l’Evangeli) que els explicava.

Jesús ensenyava mitjançant paràboles, històries curtes i senzilles que permetien que el seu missatge fos més fàcil de recordar i entendre i arribés a més gent. Feia servir molts exemples de pagesos i pastors, perquè la majoria de les persones que l’escoltaven feien aquestes feines. El seu missatge sempre era: «estimeu-vos els uns als altres».

Dies abans de la festa de Pasqua, Jesús digué que havia d’anar a Jerusalem per celebrar-la.

La seva arribada es convertí en una festa: molta gent l’esperava i l’aclamava. Això no va agradar gens ni mica als que manaven a Jerusalem, ni a moltes persones importants, i va ser denunciat. Jesús era conscient que venien uns dies difícils i demanà celebrar un darrer sopar amb els seus deixebles. En acabar se n’anà a pregar a la muntanya de les oliveres on el van fer pres. Els acusadors volien crucificar-lo perquè Jesús deia que ell era el Fill de Déu. I així va ser. Jesús carregà la seva pròpia creu fins a les afores de Jerusalem on va ser crucificat.

La seva mare i els seus amics i amigues hi eren presents.

Després de tres dies algunes dones i deixebles el van tornar a trobar: havia ressuscitat tal com anunciaven les escriptures.

Pregunta: Sabríeu trobar la frase que ens diu quina és la missió de Jesús?

Personatges i històries • Jesús, el salvador

14

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 2

L’AMOR ÉS QUELCOM MÉS Una mestra d’infantil mirava d’explicar als nens i nenes de la seva classe què és l’amor, però no trobava les paraules, i per saber què pensaven els seus petits alumnes els ho va preguntar directament.

Aleshores una nena de cinc anys es va alçar de la cadira i va anar fins la mestra, la va abraçar, li va fer un petó i li va dir: «Això és amor.»

De seguida la mestra va dir: «Molt bé, però l’amor és alguna cosa més. Què és, aquesta cosa?»

La mateixa nena després d’una estona de rumiar-hi, es va aixecar i va començar a posar en ordre les cadiretes que estaven fora de lloc que els corresponia, va netejar bé la pissarra va recollir uns papers que eren a terra, va endreçar els llibres que estaven desordenats sobre una taula, i de seguida, amb aire de satisfacció, va dir a la mestra: «L’amor és ajudar els altres». La nena tenia raó.

I vosaltres? Quines coses feu per amor als altres ?

ANNEX 3 - VÍDEOS

Si voleu, podeu visualitzar aquests videos de YouTube a l’aula.

Sobre la vida de Jesús: La història de Jesús per a nens (en català) https://www.youtube.com/watch?v=lsUeG7bSe3M&t=9s

Personatges i històries • Jesús, el salvador

15

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

Sobre el país de Jesús relacionant-lo amb la seva vida: País de Jesús (en castellà) https://www.youtube.com/watch?v=FesSxqjggHE

Sobre Palestina: Palestina en tiempos de Jesús (en castellà) https://www.youtube.com/watch?v=OZQIPzQej3U

Sobre la Pasqua per a nens: La pasión, muerte y resurrección explicadas por niños (en castellà) https://www.youtube.com/watch?v=plrlUGI9VxE&t=1s

Darrer accés als videos: juny de 2020. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Personatges i històries • Jesús, el salvador

16

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

MAHOMA, EL MISSATGER

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ Personatges i històries

ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-3-8. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Georgina Sedano.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

Mahoma, el missatger

La finalitat d’aquesta unitat és que l’alumnat entengui la història de Mahoma, el seu context i la revelació que li fa Al·là. És una història en què podem descobrir un exemple de revelació de Déu i de lluita per donar a conèixer el missatge rebut.

METODOLOGIA

Farem servir les targetes de valors per treballar l’ètica de la història.

Treballarem en petits grups (PG) o gran grup (GG) en funció de l’activitat.

Quan treballem en petits grups utilitzarem les estructures cooperatives.

Mirarem vídeos per tal de millorar la comprensió dels diferents continguts.

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Conèixer la vida i la personalitat de Mahoma a partir de la lectura.

Situar geogràficament el país de Mahoma i trobar les similituds amb els països de Jesús i Moisès.

Descobrir els valors de la història de Mahoma mitjançant les targetes de valors.

Entendre els cinc pilars de l’Islam mitjançant la realització d’una manualitat.

Dialogar i arribar a acords.

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

MATERIAL

n començar la unitat hem de tenir clars els grups coE operatius.

Bé podem utilitzar els que s’hagin creat com a classe per a la resta d’assignatures, si és el cas, o bé els que nosaltres haguem constituït específicament per a la nostra matèria i que duraran tot el curs.

Coneixements previs: hem parlat de Jesús, de Moisès i ara GG descobrirem un altre personatge. Per començar, obrim un diàleg: • Què en sabem, de Mahoma?

• Amb quines paraules el podríem relacionar?

Anem escrivint-les a la pissarra a mesura que surtin. És interessant estar atents a si surt alguna paraula com terrorisme, assassinats... És un bon moment per trencar els tòpics i abordar els prejudicis.

Us pot ajudar aquest vídeo de de l’infoK https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/INFOK/LIslam/ GG video/5433152/ Si no en diuen cap nosaltres en podem suggerir algunes: Islam, missatger, Alcorà…

Presentació del tema: el mestre mira de relacionar les GG paraules que han sortit per presentar el títol del quadern: • Fixeu-vos que a Mahoma li hem posat el sobrenom de missatger.

• Com es poden enviar missatges avui?

• I en el temps de Mahoma?

• Provem que passa quan transmetem un missatge de manera oral?

Podem jugar un parell de rondes al joc del telèfon, passant-nos missatges com Déu és misericordiòs, Mahoma és el seu profeta…

En acabat, farem una mica de reflexió sobre la necessitat de posar per escrit els missatges orals per tal que no perdin l’essència.

Mahoma, el missatger, rep un missatge i l’ha d’anar a portar.

Descobrim quan, com i a on?

Projector o ordinador

Quadern

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

Desenvolupament

AGRUP.

Activitat 1. Demanem que observin en silenci els dibuixos PG i posin un nom a cadascun. Després amb tot el grup comentem els noms que han sorgit. Els fem tancar els ulls i imaginar un país que tingui palmeres, oasis, dromedaris i un santuari que visiten moltes persones.

Entre tots discutim els països que podrien ser. Quan arri- PG bem a la solució els demanem que en grups i fent servir l’estructura del llapis al mig, mirin de respondre les preguntes sobre aquest país.

Podem mirar aquest vídeo que ens parla del desert i l’Islam: https://www.facebook.com/watch/?v=371725263525217

MATERIAL

Quadern

Projector o ordinador

IND. GG

Quadern

PG GG

Tarjetes de valors

sessió 2 Coneguem el nostre personatge a través de la lectura.

Activitat 2.

1. Els nens i nenes llegeixen el text amb l’estructura de lectura compartida.

2. Després amb l’estructura 1-2-4 decideixen quina és la frase del text que respon la pregunta i la subratllen en el seu quadern.

3. Finalment comentem la solució de cada grup per trobar el text buscat.

4. Una vegada el tenim, cada nen el copia en el seu quadern.

També podem reflexionar sobre les dificultats que va trobar Mahoma per dur a terme la seva missió: Nosaltres també trobem dificultat per fer les coses que ens demanen?

Activitat 3. Acabem aquesta sessió situant en el mapa els països on van viure els tres personatges. Mirant el mapa i buscant a Internet haurien de mirar de trobar, almenys, tres característiques comunes entre tots ells.

sessió 3

Activitat 4. Treballem els valors de la història de Mahoma fent servir les targetes de valors: donem un joc de targetes de valors a cada grup.

Les repartim entre tots els membres. Cadascú analitza el valor que els ha tocat en relació amb la història i justifica si s’hi troba o no. Els altres comenten si estan d’acord o no i entre tots decideixen si l’escullen. Després de l’estona de treball en grup podem posar en comú les opcions que han triat els grups i discutir si són vàlides o no.

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

AGRUP.

MATERIAL

Si ens queda temps els podem demanar que es posessin en el lloc de Mahoma. Què haurieu fet? Quines dificultats haurieu trobat? sessió 4 Els pilars de l’Islam són part dels ensenyaments que Mahoma va rebre de Déu. Estan recollits a l’Alcorà i són les 5 normes bàsiques que tot creient en Al·là ha de seguir.

Podem utilitzar el vídeo Los cinco pilares del Islam per pre- GG sentar-los: https://www.youtube.com/watch?v=BA-FzNT1orE IND.

Síntesi

Activitat 7. Per comprendre millor aquests pilars els proposem de fer el retallable, que relaciona cada pilar amb una imatge i la seva explicació.

Per tancar l’activitat els podem fer algunes preguntes per a reflexionar. Ho podeu fer en gran grup o demanar que en parlin en petit grup: • Per què et sembla que és important seguir aquests pilars?

• Quins avantatges poden aportar a una persona?

• Practiques algun d’aquests pilars, encara que no siguis musulmà?

Projector o ordinador

Quadern

Quadern

sessió 5 Recopilem tot el que hem après al llarg de la unitat.

Activitats 5 i 6. Han de fer una mica d’investigació sobre PG la Meca i dir si unes afirmacions són vertaderes o falses. Si GG cal, poden consultar Internet.

Són activitats que es poden proposar de manera individual o en petit grup. Al final podem corregir els exercicis amb tot el grup classe o triar-los per l’avaluació individual.

Per acabar, suggerim que feu una petita visualització en què es recordin alguns punts clau de la unitat: la necessitat de transmetre un missatge, les dificultats que es trobem, els cinc pilars…

I tot seguit els demanem que es facin una pregunta: Què he descobert que em pot fer crèixer, què he aprés de mi mateix?

Lliurement podem demanar que comparteixin el què han meditat.

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten com a individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Conèixer la vida i la personalitat de Mahoma a partir de la lectura.

✘

2, 5, 6

Situar geogràficament el país de Mahoma i trobar les similituds amb els països de Jesús i Moisès.

✘

1, 3

Descobrir els valors que ens aporta la història de Mahoma a través de les targetes de valors.

Entendre els 5 pilars de l’Islam a partir d’una construcció plàstica.

Dialogar i arribar a acords.

✘

✘

4

7

✘

✘

1, 4, 5

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Mahoma, el missatger

1. ON COMENÇA LA SEVA HISTÒRIA? Observeu aquests dibuixos: què en sabeu? Poseu un nom a cada dibuix.

BEDUÍ / DROMEDARI / CAMELL

Amb quina ciutat podem relacionar aquests dibuixos?

OASI / DESERT / PALMERES

L

A

LA MECA / LA KABA / UN SANTUARI

M

E

C

A

Responeu les preguntes següents. Si anéssiu de viatge a aquesta ciutat…

1. Per quin desert hauríeu de passar?

DESERT D’ÀRABIA

2. En les platges de quins mars us podríeu banyar?

MAR ROIG I MAR D’ARÀBIA.

3. Quina roba hauríeu de portar?

CALDRIA ANAR COBERTS PER EVITAR LES CREMADES DEL SOL, LA ROBA HAURIA DE SER LLEUGERA PREFERIBLEMENT DE TEIXITS NATURALS

4. A quin país trobem aquesta ciutat?

2

ARÀBIA

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

7

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Mahoma, el missatger

2. CONEGUEM EL NOSTRE PERSONATGE… Mahoma va néixer l’any 570 dC a la Meca, una ciutat d’Aràbia molt famosa per tenir un temple anomenat Kaba, on es venera una pedra negra. De ben petit quedà orfe i en van tenir cura un avi i un oncle que eren mercaders. Mahoma no sabia llegir; era pastor i mercader, però li agradava escoltar les històries que els mercaders cristians i jueus li explicaven. Quan va ser gran es va casar amb una dona vídua amb la qual va tenir sis fills.

Mahoma acostumava a visitar una cova als afores de la Meca per reflexionar. Quan tenia 40 anys va rebre la revelació d’Al·là. Se li va aparèixer l’arcàngel Gabriel per anunciar-li que Al·là era l’únic Déu i que ell seria qui hauria de difondre el seu missatge que, més tard, va esdevenir l’Alcorà.

Mahoma, animat per la seva família, va decidir explicar a tothom la nova fe. De mica en mica, la gent l’escoltava i l’anava seguint, sobretot els més pobres. La gent rica de la Meca, en canvi, estava molt enfadada amb ell perquè suposava una amenaça per als seus negocis.

Ell i els seus seguidors van ser perseguits i van haver de fugir a una altra ciutat: Medina. Aquest fet es coneix com l’Hègira i marca l’inici del calendari musulmà. Des d’aquell moment, Mahoma i els seus seguidors van començar una llarga lluita que va permetre conquerir la Meca i seguir amb l’expansió de l’Islam. Mahoma va morir l’any 632 dC.

Sabríeu trobar la frase que ens diu quina és la missió de Mahoma?

Parleu-ho amb el grup i, quan estigueu d’acord, subratlleu-la amb un color.

Quan tota la classe hagi trobat la resposta, escriviu-la aquí: QUE ELL SERIA EL MISSATGER DELS VERSOS SAGRATS QUE HAVIA DE DIFONDRE.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

3

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Mahoma, el missatger

3. ABANS DE CONTINUAR, SITUA’T

Freepik

Acoloreix en el mapa el país on van viure Mahoma, Moisès, Jesús i el país on vius tu.

Busca algunes característiques que tinguin en comú els països dels personatges que hem treballat.

TENEN DESERTS, TOTS TENEN ALGUNA PART DE LA COSTA DEL MAR ROIG, HI HA POCA VEGETACIÓ EN GENERAL, HI PODEM TROBAR CAMELLS I DROMEDARIS…

4. ELS VALORS DE LA HISTÒRIA Juguem amb les targetes de valors i trobem els d’aquesta història.

Posa els valors que heu triat i explica per què.

CONFIANÇA, RESPONSABILITAT, ESCOLTA, VALENTIA.

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

9

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Mahoma, el missatger

5. INVESTIGA I COMPLETA LA FITXA SOBRE AQUESTA IMATGE:

Nom de la ciutat

iStockPhoto

LA MECA

Lloc concret PATI DE LA GRAN MESQUITA QUE ES VA CONSTRUIR AL VOLTANT DE LA KABA.

Què hi trobem?

LA KABA

Què representa aquest lloc per als musulmans? ÉS UN LLOC DE PEREGRINACIÓ SAGRAT PELS MUSULMANS. I ÉS CAP ON S’HAN D’ORIENTAR QUAN FAN LA PREGÀRIA.

Quantes vegades hi ALMENYS, ha d’anar un musulmà, 1 a la seva vida?

Quantes voltes s’han de fer al seu voltant?

7

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

5

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

10

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Mahoma, el missatger

6. MISSATGES: VERITABLES O FALSOS? Posa al costat de cada afirmació si és vertadera, Després explica’n el perquè.

V , o falsa, F.

1. Els episodis més importants de la vida de Mahoma s’han convertit en festivitats.

V

Perquè

2. Als musulmans els agrada molt veure imatges i dibuixos de Mahoma i d’Al·là.

V

Perquè

3. Mahoma no va tenir cap problema en expandir la nova religió.

F

Perquè

4. Mahoma va viure anys abans que Jesús.

F

Perquè

1. Se celebra el naixement de Mahoma. L’any nou musulmà recorda la fugida de Mahoma de la Meca (l’Hègira). La nit que va rebre la revelació de l’Alcora, i la seva Ascensió al cel.

2. Mahoma és un home i no és Déu, representar la seva imatge i adorar-la podria fer que esdevingués un ídol.

3. Al principi totes les persones amb poder es van oposar al missatge que difonia ja que els prenia privilegis.

4. Mahoma va néixer l’any 571 després de Crist.

7. ELS PILARS DE L’ISLAM A la pàgina següent tens representats gràficament els cinc pilars. Pinta les il·lustracions que representen cada pilar i després retalla-les i enganxa-les.

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

EXPERT

Han encertat les 4 afirmacions i les han sabut justificar correctament.

AVANÇAT

Han encertat 3 afirmacions i les han sabut justificar correctament.

APRENENT

Han encertat 2 afirmacions i les han sabut justificar correctament.

NOVELL

Han encertat 1 afirmació i l’han sabut justificar correctament.

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

11

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

MATERIAL COMPLEMENTARI VÍDEOS PER TREBALLAR LA UNITAT

Vídeo sobre l’Islam, de l’Info K. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/INFOK/LIslam/video/5433152/

Vídeo sobre els deserts i l’Islam: Los Desiertos de Arabia y la Fe en el Islam (Reporteros de la Historia) (en castellà) https://www.facebook.com/watch/?v=371725263525217

Sobre els cinc pilars de l’Islam: Los cinco pilares del Islam (en castellà) https://www.youtube.com/watch?v=BA-FzNT1orE

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

12

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

A PART DELS RECOMANATS PER TREBALLAR LA UNITAT TAMBÉ TENIU AQUESTS ALTRES

Video sobre Mahoma, especialment interessant per als docents: Quién fue Mahoma https://www.youtube.com/watch?v=59cTt7dWRUM

Pel·lícula de dibuixos sobre la vida de Mahoma: El último profeta (V. O. Subtitulada en castellà). https://www.youtube.com/watch?v=T4KoC_eZhyU

Tota la història de l’Islam: Serie Grandes Civilizaciones: el Islam https://www.youtube.com/watch?v=ss9-K0YnuuU

Darrer accés als videos: juny de 2020. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

13

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

REPORTATGES SOBRE MAHOMA I L’ISLAM

Material informatiu per al professor.

«Qui era Mahoma», revista SÀPIENS https://www.sapiens.cat/temes/personatges/qui-era-mahoma_17349_102.html

«Mahoma, el profeta de l’islam», revista digital Junior Report, 31 de maig de 2019 https://junior-report.media/mahoma-profeta-lislam/

Els cinc pilars de l’islam, revista digital Junior Report, 28 de maig de 2019 https://junior-report.media/cinc-pilars-lislam/

Darrer accés als articles: juny de 2020. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com

Personatges i històries • Mahoma, el missatger

14

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

ELS GRANS MISSATGES

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ INICIAL Signes i símbols Personatges i històries

JUDAISME, CRISTIANSME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-3-8. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Georgina Sedano.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

6

Els grans missatges

La finalitat d’aquest quadern és que l’alumnat conegui alguns dels principals missatges que els creients de les diferents tradicions religioses monoteistes han de seguir.

METODOLOGIA

Recull de textos de les diferents tradicions que trobem en els seus llibres sagrats

Treballar l’ètica i implicació personal d’aquests missatges.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Descobrir el dos missatges proposats en cada tradició religiosa.

Fer una reflexió ètica i personal d’aquests missatges.

Relacionar els missatges amb algun costum o tradició.

Relacionar alguns personatges famosos amb el missatge de les benaurances.

Personatges i històries • Els grans missatges

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

Presentació del tema. Abans que res, recordarem quins són GG els principals personatges que hem treballat de cada tradició:

Qui era l’alliberador? Per què?

Qui era el salvador? Per què?

Qui era el missatger? Per què?

MATERIAL

Projector

Presentació PPT

Al llarg d’aquesta unitat treballarem alguns textos dels llibres sagrats de les tres tradicions que ens acostaran als principals missatges que aquests personatges volien transmetre. Podem passar la diapositiva 1 de la presentació.

Els llibres que treballarem de cada tradició són:

Judaisme: el llibre del Deuteronomi que forma part de la Torà.

Cristianisme: els Evangelis que recullen els missatges de Jesús

Islam: algunes sures de l’Alcorà, llibre que va ser revelat a Mahoma i que conté els principals missatges per als musulmans.

Si tenim algun d’aquests exemplars els podem portar a classe perquè els vegin.

Una vegada feta aquesta petita introducció els proposem fer d’investigadors i descobrir els missatges que ens han deixat i revelat.

Treballarem els missatges dels diferents personatges seguint la seva aparició a nivell històric, també han d’entendre que hi ha una relació: Moisès fa present la tradició d’Abraham, Jesús la de Moisès (era jueu) i Mahoma coneix les tradicions del judaisme i cristianisme.

Personatges i històries • Els grans missatges

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

Comencem!

Els missatges de Moisès.

AGRUP.

MATERIAL

IND.

Quadern

Presentació

Quadern

Quadern

Presentació

Quadern i ordinador

Activitat 1. Demanem que facin una lectura silenciosa per descobrir les paraules que s’associen als símbols. Després demanem a diversos alumnes que vagin llegint les frases en veu alta.

Activitats 2 i 3. Els deixem un moment perquè escriguin GG dues idees que els han semblat importants i tot seguit els demanem que assenyalin les relacions que hi ha entre el text i les imatges.

Acabem la sessió comentant les activitats en gran grup.

Podeu utilitzar la diapositiva 2 de la presentació.

sessió 2

Activitat 4. Treballarem amb grups petits. Abans d’iniciar IND. l’activitat els recordem el que vam treballar a la sessió an- PG terior i els expliquem que en aquesta sessió buscarem el segon missatge de Moisès.

1. Cadascú agafa un llapis i a partir de la lectura del text de l’activitat, va escrivint les paraules que sembla que hi falten.

2. Quan el professor digui, i fent servir la tècnica del llapis al mig, contrasten les seves respostes.

El primer alumne (1) llegeix la primera frase, el segon la ratifica o fa una nova proposta. Després el segon (2) llegeix la segona frase, el tercer (3) la ratifica o fa una nova proposta. Així fins que tots hagin participat i hagin acabat el text.

Activitat 5. Mentre el professor reparteix un full a cada PG alumne o al grup per treballar l’activitat 5. Continuem amb la tècnica del llapis al mig.

El primer contesta la pregunta de manera oral, el segon comenta si hi està d’acord i el tercer i el quart ho confirmen. Una cop assolit el consens tots ho escriuen (en el cas d’un full per grup ho escriu el primer alumne). Així successivament.

Després podem fer un comentari amb tot el grup classe. GG Podem fer servir la diapositiva 3 del PowerPoint.

IND. També els podem demanar que facin un exercici personal d’interiorització, pensant per quines coses voldrien demanar perdó i quines coses perdonarien.

Personatges i històries • Els grans missatges

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 3

AGRUP.

ELS MISSATGES DE JESÚS Avui començarem a descobrir el missatges que Jesús va dei- GG xar. Recordem que Jesús era jueu i per tant coneixia la història de Moisès i els textos sagrats del Judaisme.

MATERIAL

Quadern

Llegim et text de la pàgina 4 per introduir les benaurances. Es pot complementar amb algun d’aquests vídeos: • Les benaurances: dibuixos, música de Macaco. Les benaurances apareixen escrites a la pantalla. https://www.youtube.com/watch?v=ElMpDDWax 8M&feature=emb_logo • Cançó benaurances Kairoi – dibuix estàtic https://www.youtube.com/watch?v=b1HbrfBhhBw • Rumbeta en castellà, destacant els principals missatges de les benaurances, fins i tot es pot ballar. https://www.youtube.com/watch?time_continue=58&v= yxklgPZHrVY&feature=emb_logo

Activitat 6. Abans de començar-la recomanem veure la diapositiva 4 de la presentació, i explicar una mica el sentit de cada benaurança. A l’annex 2 (el cristianisme, hi trobareu més informació).

Aquesta activitat la podeu fer individual o en grup. Si no IND. voleu fotocopiar les benaurances per retallar, poden copi- GG ar la benaurança que els sembli que correspon, des de la PG projecció de la diapositiva 4.

Quadern

Activitat 7. La podem fer en petit grup. Cada membre PG pot escollir un personatge i buscar la frase que creu que li correspon. En acabar, justifiquen la seva tria, la discuteixen i ho consensuen.

Si no coneixen els personatges, convé que en puguin buscar informació.

Quadern

Acabem la sessió amb la posada en comú.

Projector Presentació

GG

Personatges i històries • Els grans missatges

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 4

AGRUP.

MATERIAL

El segon missatge de Jesús és una història. La paràbola GG del fill pròdig. Els la podeu llegir o podeu projectar algun dels vídeos de youtube.

• La paràbola del fill pròdig través d’una cançó i dibuixos. https://www.youtube.com/watch?v=qY-ygC4p90g& feature=emb_logo&ab_channel=Valivan • La història en dibuixos. https://www.youtube.com/watch?v=vgAtzFw1wgw • Versió actual de la paràbola. https://www.youtube.com/watch?time_continue=15 &v=3R8UkUIhKnQ&feature=emb_logo

Projector

Activitat 8. A partir d’aquí per petits grups i amb l’estruc- PG tura 1/2/4 o la del llapis al mig poden fer els diferents apartats de l’activitat .

Al final podeu comentar amb el grup classe les respos- GG tes i fins i tot projectar la diapositiva 5 per tal d’arrodonir aquesta sessió.

Quadern

Projector

Presentació

Quadern

Activitat complementària. Representar la paràbola i enregistrar-la en vídeo perquè les famílies o altres grups la puguin veure.

sessió 5 ELS MISSATGES DE MAHOMA Descobrim els missatges que van ser revelats a Mahoma. Primer els recordem la història de Mahoma i després ens centrem en els missatges.

Activitat 9. El primer missatge ens apropa al Déu de l’Islam: GG Al·là. Llegim el fragment de text de l’Alcorà que hi ha al quadern, i després fem l’activitat 9 de manera individual.

Poden escoltar la recitació de tota la primera sura: https://www.youtube.com/watch?v=hXgbcdWiTqo Al final contrastem els resultats i podem, amb els adjectius IND. que són correctes, buscar exemples de persones que puguin respondre a aquests adjectius.

Activitat 10. Buscarem el segon missatge, per descobrir-lo els recitareu la surà 93 que trobareu en l’annex 3.

Farem l’activitat de manera individual i després la posarem en comú.

Personatges i històries • Els grans missatges

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 6

AGRUP.

Per acabar, us proposem dues possibilitats.

PG 1) En petit grup, a partir del que hem treballat, que pensin uns missatges en què expliquin què podem aprendre sobre com viure en pau i felicitat. Els podem posar en cartolines i escriure en lletres boniques per decorar la classe o els passadissos.

2) Buscar frases dels personatges que hem treballat que ens parlin dels missatges que hem descobert:

MATERIAL

Cartolines

PAU, PERDÓ, AMOR, COMPASSIÓ Cada grup en pot fer un en una cartolina per penjar a la classe o decorar passadissos.

Personatges i històries • Els grans missatges

7

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

Descobrir el dos missatges proposats en cada tradició religiosa.

Fer una reflexió ètica i personal d’aquests missatges.

Relacionar els missatges amb algun costum.

Relacionar alguns personatges famosos amb el missatge de les benaurances.

DE

DS

ACTIVITATS

1, 2, 4, 6, 8, 9, 10

✘

✘

✘

5, 6, 8, 9, 10 3

✘ ✘

7, 8

Personatges i històries • Els grans missatges

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els grans missatges

DOS MISSATGES DE MOISÈS PRIMER MISSATGE

1. LLEGEIX

EXPERT

ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’ÚNIC. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el totes les forces. Grava en el teu

, amb tota l’ànima i amb

les paraules dels

dono. Inculca-les als teus fills; parla’n a vagis al

porta-les com una marca entre els la

i tot fent

i quan et llevis. Lliga-te-les a la

que avui et , quan te’n

com un distintiu,

. Escriu-les als muntants de

de casa teva i dels portals de la ciutat. Dt 6, 4-9

Han trobat les 2 idees importants.

AVANÇAT

Han trobat 2 idees però només una té sentit i es pot justificar.

APRENENT

Han trobat 1 de les idees importants.

NOVELL

2. REFLEXIONA

No han trobat cap idea important.

Escriu les dues idees que t’han semblat més importants.

ESTIMA EL SENYOR AMB TOT EL COR, AMB TOTA L’ÀNIMA I AMB TOTES LES TEVES FORCES. GRAVA’T LES PARAULES DELS MANAMENTS I TRANSMETRE-HO A CASA I ALS TEUS FILLS.

2

2

iStockPhoto

Subratlleu en vermell la part que correspon a la imatge 1 i en blau la que correspon a la imatge 2 2.

1

iStockPhoto

3. RELACIONA

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Personatges i històries • Els grans missatges

9

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els grans missatges

SEGON MISSATGE

4. QUÈ DIU? Per poder llegir el segon missatge col·loca les paraules que falten en el text:

perdoneu • manament • país • pobre • germà deutes • préstec • reclameu • enduriu Cada set anys, no

PERDONEU

RECLAMEU PRÉSTEC

algun

tots els

DEUTES

,

res a ningú. Tothom que hagi fet un

al seu proïsme, li perdonarà el deute. Si hi ha

POBRE

entre vosaltres, no

ENDURIU

els cors ni tanqueu la mà. Mai no en mancaran de pobres, per això et dono aquest

GERMÀ

MANAMENT : «obre les mans al teu , als pobres que hi hagi al teu

PAÍS

».

Dt 15, 7-11

5. REFLEXIONA Ara que heu pogut llegir el text seguint l’estructura del llapis al mig contesteu en el full que us repartiran:

a) Què demana Déu al seu poble? b) Per què el text fa servir el número set? Creus que pot tenir a veure amb

Al final d’aquesta guia hi trobareu aquest document imprimible.i el solucionari corresponent.

També el trobareu, editable, al lloc web del projecte.

el relat de la creació que vam treballar al Cicle Inicial?

c) Posa un exemple de quan es compliria aquest missatge de Moisès? d) Quin problema podria tenir perdonar tots els deutes?

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

3

EXPERT

Han contestat de manera correcta i saben justificar les 4 respostes.

AVANÇAT

Han contestat de manera correcta i saben justificar 3 respostes.

APRENENT

Han contestat de manera correcta i saben justificar 2 respostes.

NOVELL

Han contestat de manera correcta i saben justificar 1 resposta.

Personatges i històries • Els grans missatges

10

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els grans missatges

DOS MISSATGES DE JESÚS PRIMER MISSATGE Jesús amb la seva vida i amb els seus missatges ens vol explicar la tendresa de Déu envers els homes i dones. Com té cura de totes i tots.

Mitjançant aquests dibuixos i exercicis us volem donar vuit pistes que Jesús va donar per viure una vida digna i feliç. Aquests missatges són coneguts com les benaurances.

6. RELACIONA Els personatges d’aquestes fotos busquen un missatge de Jesús els hi sabríeu donar? Retalleu les benaurances del full que us donaran i enganxeu-les a la vinyeta corresponent.

1

2

Wikimedia Commons - Mariusmm

Pixabay

Feliços els qui s’esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.

3

4

iStockPhoto

iStockPhoto

Feliços els humils, perquè posseiran la terra.

Feliços els compassius, perquè seran compadits.

4

Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.

Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

EXPERT

Han contestat de manera correcta i saben justificar les 6 benaurances.

AVANÇAT

Han contestat de manera correcta i saben justificar 4 o 5 benurances.

APRENENT

Han contestat de manera correcta i saben justificar 2 o 3 benaurances.

NOVELL

Han contestat de manera correcta i saben justificar 1 benaurança.

Personatges i històries • Els grans missatges

11

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els grans missatges

5

6

iStockPhoto

Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del Cel.

Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.

7. INVESTIGA I RELACIONA Cada personatge amb la seva frase.

3

1

South Africa The Good News / www.sagoodnews.co.za

Wikimedia Commons

Nelson Mandela

Mohandas Gandhi

4

2

Manfredo Ferrari

Teresa de Calcuta

Wikimedia Commons

Pere Casaldàliga

1. «Nosaltres hem lluitat per la pau i hem sigut feliços.»

2. «Nosaltres hem plorat i hem sigut feliços.»

3. «Nosaltres hem estat perseguits i hem sigut feliços.»

4. «Nosaltres hem estat pobres i hem sigut feliços.»

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

5

Personatges i històries • Els grans missatges

12

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els grans missatges

SEGON MISSATGE Jesús ensenyava a través de les paràboles, que són històries curtes i senzilles, que per comparació, explica una veritat important. Aquest relat breu pot ser entès per qualsevol persona, nens o adults, i ens indica com hem de viure i actuar.

8. PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIG Després de sentir la paràbola, respongueu:

a) A qui explica Jesús aquesta paràbola i per què? b) Qui n’és el personatge principal i què li passa? c) Quan el fill jove torna, com reacciona el seu pare? d) Quines lliçons podem aprendre de la paràbola de Jesús? e) Ordena els dibuixos de la paràbola:

3

1 4

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

2

a) Jesús explica les paràboles a la gent del poble perquè, mitjançant històries senzilles amb exemples simples i quotidians, transmet el seu missatge i ajuda a entendre’l millor. b) El personatge principal és el fill petit. Demana al seu pare que li doni la part de l’herència que li correspon i se’n va de casa. Malgasta tots els diners i quan es veu en la misèria torna a casa seva. c) El pare l’acull ben content i munta una festa per donar-li la benvinguda. d) Hem de ser conscients i viure dins les nostres possibilitats.

Hem de saber perdonar i acollir els altres.

EXPERT

Han contestat de manera correcta i saben justificar les 4 respostes.

AVANÇAT

Han contestat de manera correcta i saben justificar 3 respostes.

APRENENT

Han contestat de manera correcta i saben justificar 2 respostes.

NOVELL

Han contestat de manera correcta i saben justificar 1 resposta.

Personatges i històries • Els grans missatges

13

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els grans missatges

DOS MISSATGES DE MAHOMA PRIMER MISSATGE Aquest text, que obre el llibre de l’Alcorà, es coneix amb el nom d’AlFatihah. Vol explicar com és Al·là (Déu) mitjançant les paraules: En nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós.

Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots, Senyor de l’univers, visible i invisible, el Compassiu, el Misericordiós.

9. DESTRIA En aquest llibre trobem paraules que ens ajuden a entendre que és misericordiós i compassiu, però se’ns han escapat alguns mots erronis.

Encercla en vermell les paraules que no hi han d’anar.

Pietós Cruel

Comprensiu Clement

Benigne

Indiferent Guerrer

Bondadós

Dolent Caritatiu

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

7

Personatges i històries • Els grans missatges

14

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els grans missatges

SEGON MISSATGE

10. SURA 93 Sentireu recitada la Sura 93. Després contesteu les preguntes següents:

a) Quins motius de sofriment podem trobar en aquest missatge?

ESTAR MALALT/SER ORFE; SER POBRE/ESTAR PERDUT/VIURE EN GUERRA; ESTAR SOL. b) Com ajuda Al·là (el teu Senyor) als qui pateixen?

SI ET TROBA ORFE , ET RECULL. / SI ET TROBA ERRAT, ET GUIA. / SI ET TROBA POBRE, T’ENRIQUEIX.

c) Què demana que facin les persones?

QUE A L’ORFE NO EL FACIS PATIR, NO ABUSIS D’ELL. I A QUI DEMANA, NO EL FACIS FUGIR; NO EL TREGUIS FORA.

Quins motius de sofriment poden tenir les persones de les fotografies?

iStockPhoto

Pixabay

8

Pixabay

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

www.gobookseditorial.com / DL: B 12746-2020 / ISBN: 978-84-946893-3-8 Il·lustracions de Violeta Serratosa

EXPERT

Han contestat de manera correcta i saben justificar les 4 respostes.

AVANÇAT

Han contestat de manera correcta i saben justificar 3 respostes.

APRENENT

Han contestat de manera correcta i saben justificar 2 respostes.

NOVELL

Han contestat de manera correcta i saben justificar 1 resposta.

Personatges i històries • Els grans missatges

15

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEXOS

ANNEX 1 – EL JUDAISME LES CONVICCIONS FONAMENTALS

Les persones jueves tenen una convicció fonamental respecte a Déu: és impossible representar-lo, veure’l, tocar-lo o definir-lo. Déu es resisteix a qualsevol definició. D’ell només en saben el que no és. A més, tenen la certesa que hi ha un únic Déu.

Una altra afirmació molt clara en el judaisme és que les persones jueves saben què els demana Déu: que la seva conducta diària sigui exemplar i que demostrin el valor de les seves creences. Creure en Ell pot ser irrellevant, ja que el que és important és seguir una conducta ètica segons els principis divins.

ELS TEXTOS FONAMENTALS

El text sagrat del poble hebreu és la Torà. Es considera que hi ha una Torà escrita i una Torà oral. La Torà escrita és el relat sobre l’origen i la llei del poble jueu, i recull els principis i les pràctiques bàsiques de la vida jueva. La Torà oral, també anomenada Talmud, és el comentari i l’explicació de l’aplicació pràctica de l’estil de vida jueu.

També es consideren importants textos de diversos pensadors jueus com Maimònides o altres pensadors contemporanis. Tots els llibres són, en el fons, el resultat de la trobada del poble hebreu amb Déu. La interpretació dels textos és tan important com els mateixos textos, i la lectura ha d’anar lligada a la interpretació.

Extret de: https://ajuntament.barcelona.cat/coneixlesreligions REFLEXIONS PER APROFUNDIR

Moisès puja a la muntanya del Sinaí amb una gran pregunta: Com haurien de viure les persones?

Gravades prou que les tenia ben gravades, tan gravades com el seu propi nom!

Però, les havia entès aquelles paraules que no havia d’oblidar? A Hil∙lel li semblava que no… Com podia estimar amb tot el cor i totes les forces allò que no havia vist mai?

Com, eh? Altres coses eren més senzilles. «No feu ídols», per exemple, o «honreu els pares», o «no desitgeu allò que pertanyi a un altre», «el dissabte en lloc de treballar, reflexioneu, pregueu i descanseu»… tot això eren coses que es podien entendre; però, …«estimar amb tot el cor i totes les forces»… no ho veia gens clar.

Personatges i històries • Els grans missatges

16

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

«Escolta Israel, el Senyor és el teu Déu, el Senyor és l’Únic. L’estimaràs de tot cor, amb tota l’ànima, amb totes les teves forces. No adoraràs cap imatge.

Buscaràs el teu Déu, i si el busques de tot cor, amb totes les teves forces, el trobaràs. Déu és misericordiós.» http://aglapertu.blogspot.com/2015/01/shema-israel.html Conclusió: tot plegat s’havia de prendre com ajuts per buscar i ajuts per estimar. La Torà era això: consells, pistes, camins... al servei del que de veritat importava..”

No és complicat, no. Tot és ben senzill. De la primera lletra a l’última, les Escriptures expliquen una sola cosa: «no facis als altres el que no vulguis per a tu». Tota la resta només són comentaris a aquesta veritat. Au, ves i posa’t a estudiar! O bé la contrària, el primer era posar a punt l’oïda del cor. Procurava entendre el sentit profund de cada història del passat, de cada text, segur que d’una manera o una altra parlaven d’estimar, encara que de primer cop d’ull no ho semblés… encara més. Pel que sembla va aprendre a fer el mateix amb les persones: no jutjava pel que veia a la superfície, sempre buscava la manera de poder llegir en la profunditat dels cors abans d’aconsellar res.

Cada set anys, perdoneu tots els deutes, no reclameu res a ningú. Tothom que hagi fet un préstec al seu proïsme, li perdonarà el deute. Si hi ha algun pobre enmig vostre, no enduriu els cors ni clogueu la mà. Mai no en mancaran de pobres, per això et dono aquest manament: «obre les mans al teu germà, als pobres que hi hagi al teu país» (Deuternomi (o Deborim, en hebreu) 15, 7-11)

Darrer accés als enllaços: juny de 2020. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com

Personatges i històries • Els grans missatges

17

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 2 – EL CRISTIANISME LES CONVICCIONS FONAMENTALS

El cristianisme és per a la comunitat cristiana una religió revelada, expressió de la voluntat de Déu. Neix del judaisme i comença amb Jesús de Natzaret, el fill de Déu, que es va fer home per lliurar el seu missatge.

Per a les persones cristianes, hi ha un únic Déu, omnipotent i etern. Déu no és un jutge, sinó que és amor infinit. La convicció fonamental en el cristianisme és el manament de l’amor, que Jesús va recordar constantment al llarg de la seva vida.

En el cristianisme hi ha també la convicció que cal construir el regne de Déu a la terra, és a dir, fer possible la justícia, la pau i la veritat gràcies a l’ajuda de Déu.

ELS TEXTOS FONAMENTALS

Sense cap mena de dubte, la Bíblia és el text comú de totes les persones cristianes.

Creuen que és paraula revelada perquè, encara que estigui escrita per persones, és paraula inspirada per Déu. La Bíblia està formada per nombrosos llibres agrupats en l’Antic Testament i el Nou Testament. L’Antic Testament recull l’experiència del poble d’Israel i, per a la comunitat cristiana, anuncia i prepara l’arribada de Jesús; mentre que en el Nou Testament la promesa de Déu es fa realitat a través de la vida i el missatge de Jesús.

El Nou Testament inclou uns textos als quals les persones cristianes donen molt valor.

Són escrits que s’atribueixen a alguns dels deixebles de Jesús i a altres homes de referència, especialment a Marc, Mateu, Lluc i Joan. Aquests textos, que expliquen els fets i els ensenyaments de Jesús, reben el nom d’Evangelis.

Donat que Jesús és el centre i el fonament del cristianisme, tota la Bíblia ha de ser llegida i interpretada tenint com a referència el significat de la seva vida, mort i resurrecció.

EL MISSATGE DE JESÚS

Jesús volia instaurar i promoure un nou model de societat en el món, en què l’actitud bàsica consisteix en estimar Déu i al proïsme.

El missatge també consistia en proclamar a tots els pobles la bona notícia de l’arribada del Regne de Déu.

Missatge principal: ESTIMEU-VOS ELS UNS ALS ALTRES

Personatges i històries • Els grans missatges

18

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

Altres missatges

Jesús instruïa molts missatges per millorar la humanitat. Missatges de pau, ajuda, perdó, convivència i sinceritat.

Com transmet el missatge?

Jesús intenta explicar què és el Regne de Déu utilitzant: •

imatges populars

•

narracions metafòriques

•

les paràboles

El que més impressionava la gent era l’autoritat i llibertat amb què parlava.

La gent humil entenia el que deia i explicava perquè utilitzava un llenguatge senzill.

(Extret de: https://ajuntament.barcelona.cat/coneixlesreligions)

Les Benaurances: En aquests webs podeu trobar explicat el sentit de les benaurances •

https://www.espaisagrat.org/node/187225

Darrer accés als enllaços: juny de 2020. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com

Personatges i històries • Els grans missatges

19

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 3 – L’ISLAM LES CONVICCIONS FONAMENTALS

El concepte fonamental a partir del qual s’articula l’islam és el que s’anomena tawhid.

El tawhid es refereix a la unitat i unicitat d’Al·là (Déu és u i és únic), que considera que Al·là és una sola força que abasta tota l’existència. Les persones musulmanes creuen que sempre hi ha hagut un diàleg entre Al·là i la humanitat mitjançant els profetes.

La segona convicció fonamental és que Muhàmmad engloba totes les profecies: representa tots els profetes que hi ha hagut al llarg de la història. Les persones musulmanes també creuen en els llibres que han estat missatges divins revelats a la humanitat, com la Torà o els Evangelis; en els profetes d’Al·là, com Muhàmmad i tots els anteriors, com ara Moisès o Jesús; en el dia de la retribució, en el qual tothom passa comptes de què ha fet d’aquest regal que és la vida, i finalment creuen que tot és un decret diví, voluntat d’Al·là.

Totes aquestes conviccions a la pràctica es tradueixen, tal com va dir Muhàmmad, a «adorar Al·là com si el veiessis, perquè encara que tu no el vegis, Ell sí que et veu». La vida de la persona musulmana, tots els aspectes del seu ser i estar en el món, és una manifestació total de la seva fe.

Al-Fatihah (obertura, primer capítol de l’Alcorà) En nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós.

Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots, Senyor de l’univers, visible i invisible, el Compassiu, el Misericordiós.

Amo del dia del judici.

Només a Tu adorem, només a Tu demanem ajuda.

Guia’ns pel camí recte el camí dels agraciats per a Tu no el camí dels extraviats.

Si volem escoltar la pregària: https://www.facebook.com/AlHikmahorgmx/videos/1778317165551442

Personatges i històries • Els grans missatges

20

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

Alcorà, sura 93 En el nom de Déu Únic, Al·là, El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!

Al matí, amb tot ben clar!

I a la nit, quan tot és calma!

El teu Senyor no t’ha oblidat, ni vol que siguis turmentat.

Per a tu, ben cert, l’altra vida serà millor que la primera, la vida d’ara.

El teu Senyor et donarà béns abundants, seràs feliç i molt content.

No et va trobar orfe i et va recollir?

No et va trobar errat i et va guiar?

No et va trobar pobre i et va enriquir?

Per tant, a l’orfe no el facis patir; no abusis d’ell.

A qui demana, no el facis fugir; no el treguis fora.

El que el teu Senyor t’ha regalat generosament, Ves-ho comptant, i lloa’l abundantment!

(Extret de: https://ajuntament.barcelona.cat/coneixlesreligions)

Darrer accés als enllaços: juny de 2020. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com

Personatges i històries • Els grans missatges

21

Personatges i històries Els grans missatges ANNEX 4 – REFLEXIONA

5. REFLEXIONA a) Què demana Déu al seu poble?

b) Per què el text fa servir el número set? Creus que pot tenir a veure amb el relat de la creació que vam treballar al Cicle Inicial?

c) Posa un exemple de quan es compliria aquest missatge de Moisès.

d) Quin problema podria tenir perdonar tots els deutes?

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Personatges i històries Els grans missatges ANNEX 4 – REFLEXIONA

5. REFLEXIONA a) Què demana Déu al seu poble?

QUE NO ENS TANQUEM I AJUDEM SEMPRE ELS ALTRES, ESPECIALMENT ELS MÉS NECESSITATS.

b) Per què el text fa servir el número set? Creus que pot tenir a veure amb el relat de la creació que vam treballar al Cicle Inicial?

EL NÚMERO SET ÉS UN NOMBRE DE PERFECCIÓ PER ALS JUEUS. COM VAM VEURE EN EL RELAT DE LA CREACIÓ A CICLE INICIAL, ÉS EL CICLE DE LA SETMANA (SET DIES).

c) Posa un exemple de quan es compliria aquest missatge de Moisès.

ESTIMA EL SENYOR AMB TOT EL COR, AMB TOTA L’ÀNIMA I AMB TOTES LES TEVES FORCES. GRAVA’T LES PARAULES DELS MANAMENTS I TRANSMETRE-HO A CASA I ALS TEUS FILLS.

d) Quin problema podria tenir perdonar tots els deutes?

NO SERIA CAP PROBLEMA. EL FET ÉS QUE NO HI HAURA TANTA DIFERENCIA DE CLASES SOCIALS I TOTHOM PODRIA VIURE AMB UNES MÍNÍMES GARANTIES BÀSIQUES.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Personatges i històries Els grans missatges ANNEX 5

LES BENAURANCES Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del Cel.

Feliços els humils, perquè posseiran la terra.

Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.

Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.

Feliços els compassius, perquè seran compadits.

Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.

Feliços els qui s’esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.

Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

EL PÉSSAH

PEXELS

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ Festes i celebracions

JUDAISME

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-3-8. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Georgina Sedano.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ABANS DE COMENÇAR Aquest quadern, juntament amb la Pasqua i l’Aïd al-Fitr, es pot fer seguint dos itineraris diferents:

Itinerari 1: com a part integrant del projecte col·laboratiu Visca la festa! o bé,

Itinerari 2: com un quadern com la resta, si bé la major part de les activitats també estan pensades per ser fetes col·laborativament.

Us recomanem que abans de programar-la mireu la guia didàctica de Visca la festa!

Festes i celebracions • El Péssah

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions El Péssah

EL CAMÍ CAP AL PÉSSAH Aquesta festivitat no té un període de preparació previ, però sí que es fan algunes accions abans de celebrar-la semblants a les que fem a casa quan celebrem una festa.

1. QUÈ ENS HAN EXPLICAT? Dibuixa tres activitats que fan els jueus abans del Péssah.

En petit grup

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Primer la faran individualment, i tot seguit amb l’estructura cooperativa 1-4.

EL CAMÍ CAP AL PÉSSAH Aquesta festivitat no té un període de preparació previ, però sí que es fan algunes accions abans de celebrar-la semblants a les que fem a casa quan celebrem una festa.

Així, abans del Péssah…

Es fa neteja general de les cases amb la intenció de purificar-les ja que la tradició diu que s’ha d’eliminar qualsevol resta de llevat, per petita que sigui.

També es compren els aliments que hauran de menester per a les celebracions que faran durant els set o vuit dies que durarà la festa: pa àzim, herbes amargues, ous, vi, ossos de xai i el jaroset (una pasta de pomes i nous picades pastades amb vi).

I finalment es preparen els vestits que es posaran, les vaixelles que faran servir, els engalanaments per a la casa i la taula, i els llibres sagrats que necessitaran per fer les pregàries…

Festes i celebracions • El Péssah

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions El Péssah

2. EL PÉSSAH En el Péssah se celebren dos esdeveniments: El fet que els nens jueus es salvessin d’una epidèmia mortal que es va estendre per tot Egipte i va ser la causa de la mort de molts dels infants egipcis (desena plaga).

El final de l’esclavitud a Egipte, és a dir, l’alliberament i la fugida dels hebreus d’Egipte, conduïts per Moisès, tal com es relata en el llibre de l’Èxode.

Llegeix aquests fragments del llibre de l’Èxode i després posa’ls un d’aquests títols.

1. MOISÈS I EL FARAÓ

3. ELS JUEUS ESCLAUS A EGIPTE

2. EL PAS DEL MAR ROIG

4. CELEBRACIÓ DEL PÉSSAH

1

3

2

Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó: —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: «Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu.»

Ex 5, 1

El Senyor li digué: —He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors.

Conec els seus sofriments.

Ex 7

Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir.

Ex 14, 21

4 Parleu a tota la comunitat d’Israel. Digueu-los: —El dia deu d’aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. Si una família és massa petita per a menjar-se’l, que s’ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se’l menjar.

Ex 12, 3-4 Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

3

iStockPhoto

En petit grup Estructura llapis al mig: cada alumne es responsabilitza d’un text i tria el títol que més s’hi adiu. Després ho comenta als altres membres de l’equip i decideixen conjuntament els títols.

Festes i celebracions • El Péssah

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions El Péssah

3. LES TRADICIONS DEL PÉSSAH EL SEDER

EL SEDER

La nit del primer dia del Péssah es fa un sopar o banquet commemoratiu anomenat seder.

La nit del primer dia del Péssah es fa un sopar commemoratiu anomenat seder. Consisteix en la lectura i després respongueu aquestes preguntes: un Escolteu banquet familiar, tot i que també pot estar organitzat per escoles, sinagogues o centres a) Els elements del seder: comunitaris.

Tothom es vesteix amb el millor que té i els homes porten la tradicional quipà.

Què té de diferent aquesta nit de la resta de les nits de l’any?

Normalment, la taula està coberta amb unes estovalles blanques i es para amb la millor vaixella. No hi pot faltar el vi (o el suc de raïm pels que no poden prendre vi) ja que durant el sopar s’hauran de fer quatre brindis. Els plats solen tenir diversos compartiments (kearà) per poder posar-hi diferents elements (ou dur, carn rostida, herbes amargues, jaroset, api, rave picant) Per què en aquesta primera nit només es menja pa àzim i les altres que tenen un significat relacionat amb l’estada dels jueus a Egipte i amb el seu alliberament. nits podem menjar pa amb llevat?

Per exemple, l’ou dur pot simbolitzar la duresa del cor del faraó, les herbes amargues recorden que la vida dels esclaus egipcis va ser molt amarga, el jaroset que té un color marronós, recorda els maons de fang que els esclaus elaboraven a Egipte… Durant el sopar es fan diferents rituals: rentat de mans, lectura dels llibres sagrats, els quatre brindis amb les copes de vi, i les Per què aquesta nit mengem vegetals remullats amb aigua salada i benediccions i pregàries. herbes amargues amb fruita a la brasa, abans de començar el sopar?

ELS NENS SÓN ELS PROTAGONISTES Els més petits la casa són elshoprotagonistes.

En el seder, es realitza un dels rituals més Per què aquestade nit sopem reclinats i la resta fem asseguts? estimats: la lectura de la hagadà, un llibre que narra la fugida d’Egipte i el pelegrinatge pel desert del poble hebreu. Es llegeix el llibre i el més petit de la casa fa unes preguntes ja establertes: Què té de diferent aquesta nit de la resta de les nits de l’any?

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ Per què avui només mengem pa àzim i les altres nits podem menjar matzah (pa amb llevat)?

Per què aquesta nit mengem vegetals remullats amb aigua salada i herbes amargues amb fruita a la brasa, abans de començar el sopar?

Per què aquesta nit sopem reclinats i la resta ho fem asseguts?

Mireu aquests fragments de la pel·lícula El príncep d’Egipte que adapta el relat de l’Èxode sobre la vida de Moisès. https://youtu.be/NieC8KA0EvI https://www.youtube.com/watch? v=7wgLb8Ykb24 https://youtu.be/Zw7lsVV14Yo

En petit grup Estructura llapis al mig: després d’haver escoltat les respostes a cada pregunta que el mestre els explicarà, cada alumne del petit grup es responsabilitza d’una de les preguntes, mira de recordar l’explicació del mestre i comenta la resposta que proposa al grup, per tal d’acordar la resposta definitiva, i així, van escrivint les respostes a les preguntes de l’activitat 3a.

Festes i celebracions • El Péssah

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions El Péssah

3. LES TRADICIONS DEL PÉSSAH EL SEDER La nit del primer dia del Péssah es fa un sopar o banquet commemoratiu anomenat seder.

Escolteu la lectura i després respongueu aquestes preguntes:

a) Els elements del seder: Què té de diferent aquesta nit de la resta de les nits de l’any?

AQUESTA NIT ÉS DIFERENT PERQUÈ MENGEM UNS ALIMENTS ESPECIALS, QUE TENEN UN SIGNIFICAT I UNA RAÓ DE SER. TAMBÉ PERQUÈ LLEGIM UN FRAGMENT DE L’ÈXODE, DIEM UNES PREGÀRIES I FEM ELS QUATRE BRINDIS. RECORDEM I CELEBREM LA FUGIDA D’EGIPTE DELS NOSTRES AVANTPASSATS, I LA CONQUESTA DE LA LLIBERTAT.

Per què en aquesta primera nit només es menja pa àzim i les altres nits podem menjar pa amb llevat?

AQUESTA NIT NOMÉS MENGEM MATSÀ PERQUÈ EN LA SEVA FUGIDA DE L’ESCLAVITUD A EGIPTE, ELS NOSTRES AVANTPASSATS NO VAN PODER ESPERAR QUE EL PA S’ESPONGÉS, AIXÍ QUE EL VAN TREURE DELS FORNS QUAN ENCARA ERA PLA. AIXÍ VAN PRODUIR MATSÀ, O PA ÀZIM, UNA MENA DE GALETA PLANA CRUIXENT.

Per què aquesta nit mengem vegetals remullats amb aigua salada i herbes amargues amb fruita a la brasa, abans de començar el sopar?

MENGEM HERBES AMARGUES (GENERALMENT, RAVE PICANT), PER A RECORDAR-NOS L’AMARGOR DE L’ESCLAVITUD QUE ELS NOSTRES AVANTPASSATS VAN SUPORTAR A EGIPTE. REMULLEM ELS VEGETALS DUES VEGADES: PRIMER, LES VERDURES EN AIGUA SALADA I DESPRÉS, LES HERBES AMARGUES EN JAROSET, UNA MESCLA DOLÇA DE NOUS I VI. LA PRIMERA REMULLADA ÉS PER SIGNIFICAR QUE REEMPLACEM LES LLÀGRIMES PER LA GRATITUD, I LA SEGONA, PER ENDOLCIR L’AMARGOR I EL SOFRIMENT, I PER DISMINUIR EL DOLOR.

Per què aquesta nit sopem reclinats i la resta ho fem asseguts?

ENS RECLINEM A LA TAULA DEL SEDER PERQUÈ EN ELS TEMPS ANTICS ELS QUI ES RECLINAVEN PER MENJAR EREN NOMÉS LES PERSONES LLIURES, I AIXÍ ENS RECLINEM A LES NOSTRES CADIRES A LA TAULA DEL SEDER DEL PÉSSAH, PER RECORDAR-NOS LA GLÒRIA DE LA LLIBERTAT.

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Festes i celebracions • El Péssah

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions El Péssah

b) Quatre brindis, quatre verbs.

Els quatre brindis que es fan al sopar del seder simbolitzen les fases de la llibertat. A partir de l’analàsi del text que treballeu, digueu quins verbs acompanyen a cada brindis: La llibertat física (no haver de fer treballs forçats) La llibertat per deixar de servir (deixar de estar sotmesos a la servitud) La llibertat de pensament, la llibertat emocional (aprendre a no dependre de ningú) La llibertat com a poble

En petit grup

iStockPhoto

Identifiqueu en aquesta fotografia elements propis del seder.

Observeu-la i digueu quins.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

5

Estructura 1-4: repartim el text «Els quatre brindis» als grups i els el llegim. Després cada alumne, de manera individual tria els verbs. Tot seguit contrasten les respostes en el petit grup i decideixen quins són els verbs que corresponen a cada brindis.

ÈXODE 6, 6-7 6 Per tant, diràs als fills d’Israel: Jo sóc JEHOVÁ; i jo de sota les tasques pesades d’Egipte, i de la seva servitud, i amb braç estès, i amb judicis grans; 7 i pel meu poble i seré el vostre Déu; i vosaltres sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us va treure de sota les tasques pesades d’Egipte.

En l’Èxode (Ex. 6 6-7) Déu parla a Moisès de la llibertat del poble d’Israel i ho fa utilitzant quatre verbs diferents: us trauré, us alliberaré, us redimiré i us prendré. Aquests verbs han estat interpretats com a un procés d’alliberament que va de la forma més senzilla a la més complexa: la llibertat física (no haver de fer treballs forçats), i la llibertat com a poble.

Els quatre brindis que es fan amb les copes de vi en el sopar del seder simbolitzen aquestes quatre fases de la llibertat.

Festes i celebracions • El Péssah

7

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions El Péssah

b) Quatre brindis, quatre verbs.

Els quatre brindis que es fan al sopar del seder simbolitzen les fases de la llibertat. A partir de l’analàsi del text que treballeu, digueu quins verbs acompanyen a cada brindis: La llibertat física (no haver de fer treballs forçats)

US TRAURÉ

La llibertat per deixar de servir (deixar de estar sotmesos a la servitud)

US ALLIBERARÉ

La llibertat de pensament, la llibertat emocional (aprendre a no dependre de ningú)

US REDIMIRÉ

La llibertat com a poble

US PRENDRÉ

iStockPhoto

Identifiqueu en aquesta fotografia elements propis del seder.

Observeu-la i digueu quins.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

5

Festes i celebracions • El Péssah

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions El Péssah

4. EL PELEGRINATGE Molts fidels fan pelegrinatge al temple de Jerusalem, on hi ha el Mur de les lamentacions. En aquest mur, els creients hi deixen escrits que voldrien que es fessin realitat.

Pixabay

Parleu de què és un desig, una pregària i el perdó. Després, escriviu el text de l’equip amb allò que voldríeu que es complís.

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

En petit grup Estructura 1-2-4: cada membre de l’equip escriu un text expressant alguna cosa que voldrien que es complís, després ho parlen amb la parella i consensuen un text comú i finalment consensuen un text únic de tot l’equip.

EXPERT

Quan en el text es demana que millorin o es solucionin aspectes que preocupen en un àmbit general: la gana, el racisme, la contaminació, les guerres, la salut, la pobresa, l’atur...

AVANÇAT

Quan en el text es demana que millorin o es solucionin aspectes que preocupen en el context de l’alumne: les relacions, les notes, les activitats escolars, els deures...

APRENENT

Quan en el text es demana que millorin o es solucionin aspectes que preocupen des d’un punt de vista molt personal: insatisfacció, estar més alegre, treballar menys, l’aspecte físic...

NOVELL

Text amb poca relació amb el que s’havia de fer o que es comenten aspectes enfocats des del punt de vista egoista, materialista o consumista: tenir objectes materials, guanyar als altres…

Festes i celebracions • El Péssah

9

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions El Péssah

5. EL PÉSSAH ENS PARLA DE LA LLIBERTAT La llibertat no vol dir poder fer el que un vulgui, sinó poder decidir entre diferents opcions que no facin mal als altres. Els nostres actes han de ser respectuosos amb les altres persones i, per tant, no poden ser perjudicials per als altres, ni delictius.

Observeu aquests dibuixos i després poseu V o F, segons representin una llibertat veritable o falsa.

En petit grup

F

F V

V

Estructura 1-4: després de llegir el text anterior, en un esborrany, cada membre de l’equip escriu algun límit a la pròpia llibertat, és a dir, alguna cosa que no es pugui fer i per què. Després en parlen conjuntament i decideixen si posen V o F en els dibuixos.

6. CONTE Escriviu un conte breu en què el protagonista actuï de manera autènticament lliure.

Estructura Foli Giratori per parelles. En primer lloc, l’equip s’ha de posar d’acord en què serà el que s’explicarà en el conte, tenint present que ha de mostrar clarament una actuació lliure per part dels protagonistes. Després hauran d’escriure un pla: concretar algunes idees de manera esquemàtica per a la introducció, el nus i el desenllaç del conte. Un cop hagin consensuat7 el pla, i mitjançant l’estructura del foli giratori per parelles, la primera parella es posa d’acord sobre com s’iniciarà el conte i un dels membres de la parella ho escriurà en el foli giratori (quan li torni a tocar a la primera parella, qui escriurà serà l’altre membre, i així alternativament); després gira el foli per tal que una altra parella el continuï i així consecutivament fins que s’acabi.

Finalment, tots els membres de l’equip copiaran el conte en el seu quadern.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

EXPERT

En el conte els personatges prenen decisions i reflexionen sobre què convé fer i per què, i actuen de manera positiva tenint en compte les pròpies conviccions i les necessitats dels altres...

AVANÇAT

En el conte els personatges actuen de manera positiva tenint en compte les pròpies conviccions i les necessitats dels altres...

APRENENT

En el conte els personatges actuen de manera positiva, sense reflexionar el que fan i sense qüestionar-se la pròpia manera de pensar ni les conseqüències del que fan.

NOVELL

En el conte els personatges fan el que volen sense reflexió i sense respectar la llibertat dels altres...

Festes i celebracions • El Péssah

10

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions El Péssah

7. FEM UNA SÍNTESI Busca a la sopa de lletres paraules que tinguin a veure amb el tema que hem treballat.

P E S S A H S E D E R

I

L Y H

Z A B C J C O S X S Z

I

C X B

I

I

B N H Z Z D W C K T L S T E G

I

P T E

I

X Y

G V F S D A V M A K B P

I

I

F C R M

X Z S

M H B P B J L C Z H K R V D X U U W F L L

I

B E R T A T Y N

W J M A T S A V C A D O

I W Y

C G P N R E P K B J K N F W M D O W R N E B F E U

I

I

L S O

T M F Y R E X O D E A A O G

I

A G P A S Q U A E W W Z J R S U E B T T L T A X G Q E B W E W X J J C V P F Q K V C C P S E P T K S J N F U J Y D S

I

C

PÉSSAH SEDER EGIPTE FARAÓ LLIBERTAT MATSÀ ÈXODE PASQUA MOISÈS

Per què tenen relació amb el Péssah?

En petit grup

iStockPhoto

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

www.gobookseditorial.com / DL: B 12746-2020 / ISBN: 978-84-946893-3-8 Il·lustracions de Violeta Serratosa

Estructura 2-4: resolem la sopa de lletres en parella, i després en constrastem el resultat amb l’altra parella del grup.

Seder: és el nom del sopar de celebració del Péssah

Egipte: és on estaven esclavitzats els jueus, i d’on van fugir.

Faraó: era el «rei» d’Egipte, que tenia esclavitzats els jueus.

Llibertat: és el que Déu va atorgar als jueus quan van fugir d’Egipte.

Matsà: o pa àzim: és el pa que es menja en el sopar del seder.

Èxode: llibre de l’Antic Testament que explica la fugida dels jueus d’Egipte i la cerca de la terra promesa.

Pasqua: sinònim de Péssah. És el pas de l’esclavitud a la llibertat.

Moisès: va ser l’alliberador dels jueus i qui els va conduir fins a la terra promesa, tot i que ell no hi va arribar mai.

Festes i celebracions • El Péssah

11

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEXOS

ANNEX 1 – EL CALENDARI El Péssah o Pasqua Jueva és una festa que pot durar set o vuit dies i no té una data fixa en el calendari. Comença el catorzè dia del mes hebreu de Nissan, però com que el calendari hebreu és un calendari lunar, cada any, aquesta festa va canviant de data i pot tenir lloc, igual que la Pasqua Cristiana (que també està regida pel cicle lunar), entre els mesos de març i abril.

L’any 2020, el catorzé dia del mes de Nissan va correspondre al 8 d’Abril que va ser quan va començar la Pasqua Jueva, mentre que la Pasqua Cristiana es va celebrar quatre dies després, el diumenge 12 d’Abril.

Tot i que molt sovint el Péssah se celebra abans de la Pasqua Cristiana, hi ha anys en que això no és així.

La millor manera de saber quan comença la Pasqua Jueva és utilitzant un conversor de dates entre el calendari jueu (o hebreu) i el calendari gregorià, que és el nostre, i buscar la data que correspon al 14è dia del mes de Nissan.

Aquí en teniu un enllaç: https://es.chabad.org/calendar/converter.asp?hdate=1/14/5775

Darrer accés als enllaços: juny de 2020. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com

Festes i celebracions • El Péssah

12

Festes i celebracions El Péssah ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA

EL CALENDARI JUEU Estructura 1-4: tot l’equip mira l’any 2020 per veure si tots els membres comprenen què s’ha de fer. Després, individualment, resolen el 2015 i quan tots han acabat ho posen en comú. Parlen de les controvèrsies, resolen dubtes i segueixen fent el mateix procediment amb els anys 2016, 2017, 2018 i 2019. En acabar, parlen del que els ha cridat l’atenció —coincidències, regularitats…— i escriuen les conclusions de la segona part de l’activitat.

a) Completa la taula seguint l’exemple Inici Quan s’inicia el Hi ha coincidència Pasqua Péssah en relació a la entre els dos períodes Cristiana Pasqua Cristiana? festius?

Any

Inici Péssah

2015

3 d’abril

5 abril

2016

22 d’abril

27 març

2017

10 d’abril

16 abril

2018 30 de març

1 abril

2019

19 abril

21 abril

2020

8 abril

12 abril

El Péssah es va iniciar 4 dies abans de la Pasqua Cristiana.

Sí, el Péssah va començar el Dimecres Sant.

b) Completa Quines conclusions podem treure després de fer l’exercici anterior?

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Festes i celebracions El Péssah ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA

EL CALENDARI JUEU Estructura 1-4: tot l’equip mira l’any 2020 per veure si tots els membres comprenen què s’ha de fer. Després, individualment, resolen el 2015 i quan tots han acabat ho posen en comú. Parlen de les controvèrsies, resolen dubtes i segueixen fent el mateix procediment amb els anys 2016, 2017, 2018 i 2019. En acabar, parlen del que els ha cridat l’atenció —coincidències, regularitats…— i escriuen les conclusions de la segona part de l’activitat.

a) Completa la taula seguint l’exemple Inici Quan s’inicia el Hi ha coincidència Pasqua Péssah en relació a la entre els dos períodes Cristiana Pasqua Cristiana? festius?

Any

Inici Péssah

2015

3 d’abril

5 abril

2016

22 d’abril

27 març

2017

10 d’abril

16 abril

2018 30 de març

1 abril

2019

19 abril

21 abril

2020

8 abril

12 abril

El Péssah es va iniciar 2 dies abans de la Pasqua Cristiana.

El Péssah es va iniciar 26 dies després de la Pasqua Cristiana.

El Péssah es va iniciar 6 dies abans de la Pasqua Cristiana.

El Péssah es va iniciar 2 dies abans de la Pasqua Cristiana.

El Péssah es va iniciar 2 dies abans de la Pasqua Cristiana.

El Péssah es va iniciar 4 dies abans de la Pasqua Cristiana.

Sí, el Péssah va començar el Divendres Sant.

No hi va haver coincidència.

Sí, el Péssah va començar el Dilluns Sant.

Sí, el Péssah va començar el Divendres Sant.

Sí, el Péssah va començar el Divendres Sant.

Sí, el Péssah va començar el Dimecres Sant.

b) Completa Quines conclusions podem treure després de fer l’exercici anterior?

És molt freqüent que el Péssah coincideixi amb la Setmana Santa.

De 6 anys que s’han mirat, només en un no ha coincidit.

Normalment el Péssah comença abans que la Pasqua Cristiana: dels sis anys comprovats, ha passat en cinc.

Molt sovint s’inicia el Divendres Sant: dels sis anys comprovats, ha passat en tres.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 2 – EL PA DEL PÉSSAH EL PA ÀZIM Com que la fugida d’Egipte va ser molt ràpida i precipitada no hi va haver temps de posar llevat al pa perquè fermentés. Aquest fet és l’origen de la tradició de menjar pa sense llevat (pa àzim). Durant el Péssah la llei prohibeix menjar qualsevol cereal al qual s’hi hagi afegit llevat i, en el seu lloc, es menja el pa àzim (matsà).

Com podem fer pa àzim?

INGREDIENTS

Farina (tradicionalment integral)

Sal

Aigua

Oli d’Oliva

1. Posem l’aigua a escalfar en un cassó amb una cullerada d’oli d’oliva. Mentrestant creem, sobre el taulell, una forma volcà amb la farina integral; deixem el cràter al centre.

2. Omplim el cràter del volcà amb l’aigua tèbia que tenim al cassó. Ho anem pastant i barrejant amb cura i a poc a poc, fins que la farina quedi tota una massa homogènia.

3. Deixem reposar la massa 30 minuts coberta amb un drap de cuina net. Passat aquest temps anem fent coques amb un corró, no gaire grosses perquè sinó no queden cruixents del tot.

4. Preescalfem el forn a 180º C. 5. Posem una mica de farina a la plata del forn i a sobre hi col·loquem la massa fina que hem creat.

6. Posem la plata al forn durant 15 o 20 minuts a 220º C. Demaneu als pares si podeu fer pa àzim a casa i així podreu provar-lo. És diferent, però és boníssim!

Festes i celebracions • El Péssah

15

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 3 - PER SABER-NE MÉS

Rapsodia de Pesaj – Una Ópera Rock Judía Vídeo de titelles amb la història de la pessah (en castellà) https://www.youtube.com/watch?v=S6Cya_EoL44

Canción de Pésaj (en castellà) https://www.youtube.com/watch?v=tpo7Z9Ao968

Article d’Internet sobre el Péssah https://es.chabad.org/library/article_cdo/aid/1857/jewish/La-Hagad-Primera-ParteHasta-La-Comida.htm

Darrer accés als enllaços: juny de 2020. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com

Festes i celebracions • El Péssah

16

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

LA PASQUA

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ Festes i celebracions

CRISTIANISME

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-3-8. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Georgina Sedano.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ABANS DE COMENÇAR Aquest quadern, juntament amb el Péssah i l’Aïd al-Fitr, es pot fer seguint dos itineraris diferents:

Itinerari 1: com a part integrant del projecte col·laboratiu Visca la festa! o bé

Itinerari 2: com un quadern com la resta, si bé la major part de les activitats també estan pensades per ser fetes col·laborativament.

Us recomanem que abans de programar-la mireu la guia didàctica de Visca la festa!

Festes i celebracions • La Pasqua

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions La Pasqua

LA PASQUA CRISTIANA Així com després del fred i la foscor de l’hivern arriba l’esclat de llum, de color i de vida de la primavera, la resurrecció de Crist és per als cristians el moment més important de la seva fe; la llum que fa arribar la claror arreu i venç la tenebra i el mal. No és, doncs, casualitat que la Pasqua se celebri a la primavera, en el moment en què es mostra la primera lluna plena.

1. UN MÓN DE COLORS Per als cristians, la Pasqua és com la paleta d’un pintor que cobrirà de colors vius tot el paisatge. Acoloreix un dibuix en tons grisos i negres i l’altre amb tota mena de colors ben vius.

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Festes i celebracions • La Pasqua

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions La Pasqua

EXPERT

Si s’expressa que la part pintada amb tons grisos transmet tristesa, pena, desgràcia i tot sembla fosc i lleig, mentre que la part pintada amb colors vius comunica alegria, felicitat i tot sembla més bonic.

2. EXPLIQUEU QUÈ SENTIU EN VEURE CADA DIBUIX

Què et suggereix el de colors foscos? I el de colors vius?

Els colors foscos em parlen de...

AVANÇAT

Si s’expressa que la part pintada amb tons grisos és més lletja que la part pintada amb colors vius, sense relacionar-ho amb els sentiments personals.

Els colors vius em parlen de..

APRENENT

Si s’expressa que la part pintada amb tons grisos sembla com si fos de nit, mentre que la part pintada amb colors vius és com si fos de dia.

3. ELS COLORS VIUS

NOVELL

Expliqueu per què la part pintada amb colors vius es compara amb la Pasqua. Si cal, rellegiu el text inicial.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Resposta amb poca relació amb el que es pregunta o que es comenta, senzillament, que hi ha una part que agrada més que una altra.

3

En petit grup Estructura 1-4: Cada membre de l’equip llegeix el text inicial i escriu una resposta personal a la pregunta de l’activitat 3. Després contrasta la resposta amb els altres membres de l’equip i consensuen una resposta única.

EXPERT

Si es respon que la Pasqua és una festa molt important i per als cristians és com si tot es pintés de color, cobrés vida nova i es derrotés a la foscor i el mal.

AVANÇAT

Si en la resposta apareixen almenys 2 dels aspectes anteriors.

APRENENT

Quan, bàsicament, apareix només 1 dels aspectes anteriors.

NOVELL

Resposta amb poca relació amb el que es pregunta o que es comenta, senzillament, que els colors són molt bonics.

Festes i celebracions • La Pasqua

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions La Pasqua

4. PREPARAR LA PASQUA La Quaresma i la Setmana Santa La festa de la Pasqua és el gran final del període de preparació que inclou la Quaresma i la Setmana Santa.

La Quaresma són els quaranta dies previs a la Setmana Santa. Comença el Dimecres de Cendra, que recorda que l’ésser humà és humil i mortal, fins al Diumenge de Rams. És un temps de preparació, de pensament interior, de pregària, de demanar perdó, de fer coses bones pels altres, d’estar-se d’algunes coses per poder estar més atent al nostre interior i al nostre voltant.

En silenci, pensa, escriu o dibuixa quatre coses que podria fer un nen o una nena cristians durant la Quaresma per preparar-se per a la Pasqua.

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Posem una música relaxant i els demanem que, individualment, reflexionin: Escolteu la música de Taizé (una comunitat cristiana), tanqueu els ulls i que cadascú de vosaltres tingui uns moments de reflexió interior:

Alegra’t d’allò que creus que fas bé.

Pren consciència d’allò que hauries de fer millor.

Pensa com ho pots millorar i proposa’t un pla per millorar-ho.

Si cal demana perdó a algun amic o amiga, a algun company o companya…

Festes i celebracions • La Pasqua

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions La Pasqua

5. LA SETMANA SANTA La Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i es fan diverses celebracions el Dijous Sant, el Divendres Sant, el Dissabte Sant i culminant amb el Diumenge de Pasqua.

Els personatges d’aquests dibuixos no saben en quin dia de la Setmana Santa estan, els pots ajudar? Escriviu el dia a sota cada dibuix i expliqueu a la classe quins elements us han fet decidir per trobar la solució.

Diumenge de Rams: commemora l’entrada de Crist a Jerusalem, on va ser rebut amb 1 alegria, amb branques de llorer i palmes que els fidels alçaven per donar-li la benvingu2 da. Per això, en aquest dia es fan processons en què es porten palmes, palmons i branques d’olivera i llorer, que després són beneïdes.

Podem veure el fragment de la pel·lícula Jesucrist Superstar en el que es veu l’arribada de Jesús a Jerusalem i escoltem la cançó Hosanna: https://youtu.be/OXDmfAB42z0 Dijous Sant: commemora el Sant Sopar de Jesús amb els seus deixebles, l’últim sopar abans de ser traït i crucificat, és el moment en què Jesucrist comparteix amb ells el pa i el 3 vi. A partir d’aquell dia aquest gest de Jesús va significar la creació de l’Eucaristia. Jesús també va rentar els peus dels seus deixebles i com que es va fer servidor dels altres, el Di4 jous Sant és el dia de la fraternitat. Com que és l’inici de la passió i la mort de Jesús, per als cristians és un dia de respecte i de silenci. En algunes poblacions es fan processons del silenci on s’escenifiquen la captura, la passió i la mort de Jesús.

5

Les processons de setmana santa Moltes de les processons de Setmana Santa que es fan a diferents ciutats d’Espanya, com les de Córdoba, Palencia, Sevilla… han estat reconegudes com a «bé d’interès turístic nacional». Aquestes manifesreligiosa • CICLE MITJÀ 5 tacions populars han anatCultura més enllà del que és estrictament religiós i s’han convertit, també, en un fenomen social d’un gran impacte en la conservació dels costums i de les tradicions i en la promoció cultural i econòmica de les viles i ciutats en les que s’organitzen. Hi ha qui creu que aquesta manera de viure les festes, s’allunya del sentit religiós que haurien de tenir.

I tu, què en penses?

Divendres Sant: commemora la passió de Jesús, és a dir, la mort de Jesús a la creu. Els fidels preguen i guarden silenci davant la creu.

Dissabte Sant: commemora l’estada de Jesús en el sepulcre, per tant, és el dia del Gran Silenci, per la qual cosa, durant el dia, no hi ha cap celebració. Al vespre té lloc la vetlla pasqual. S’inicia amb el foc nou, d’on s’encén el ciri pasqual que durant tot l’any presideix les celebracions. En la vetlla pasqual els cristians recorden, agraïts, la salvació que ha portat la passió i la mort de Jesús.

Festes i celebracions • La Pasqua

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions La Pasqua

5. LA SETMANA SANTA La Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i es fan diverses celebracions el Dijous Sant, el Divendres Sant, el Dissabte Sant i culminant amb el Diumenge de Pasqua.

Els personatges d’aquests dibuixos no saben en quin dia de la Setmana Santa estan, els pots ajudar? Escriviu el dia a sota cada dibuix i expliqueu a la classe quins elements us han fet decidir per trobar la solució.

1

2

DIVENDRES SANT 3

DIJOUS SANT 4

En petit grup

DIUMENGE DE RAMS 5

DIJOUS SANT

DISSABTE SANT / DIUMENGE DE PASQUA Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

5

Estructura 1-4: cada membre de l’equip, individualment, indiquen el dia i els elements que els han ajudat a triar-lo i després consensuen les respostes amb tot l’equip i cadascú ho escriu en el seu quadern)

EXPERT

Si destaquen els següents elements relacionats amb cada dibuix: 1) Divendres Sant → perquè es veu Jesús portant la creu, 2) Dijous Sant → perquè és quan Jesús va rentar els peus als seus deixebles, 3) Diumenge de Rams → perquè es veuen els nens amb les palmes i els palmons, 4) la nit del Dissabte Sant → ja que es veu el ciri pasqual i és durant la vetlla pasqual que s’encén / També es pot posar Diumenge de Pasqua → perquè el ciri pasqual és un símbol central de la celebració de la pasqua, 5) Dijous Sant → perquè és quan Jesús va fer l’Últim Sopar amb els seus deixebles i va instaurar l’Eucaristia (el pa i el vi).

AVANÇAT

Si indiquen correctament els dies, però alguns dels elements que destaquen no són prou clars.

APRENENT

Si s’equivoquen en indicar dos dels dies o hi ha un dia equivocat amb justificacions poc clares.

NOVELL

Si s’equivoquen en més de dos dies.

Festes i celebracions • La Pasqua

7

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions La Pasqua

6. LA PASQUA DE RESURRECCIÓ Aquesta celebració ve de lluny i és la festa central de la fe cristiana. Això vol dir que la resurrecció de Jesús té una gran importància per als cristians, ja que representa el triomf sobre la mort i la possibilitat de renéixer a una nova vida. Els amics de Jesús van viure uns esdeveniments extraordinaris.

Escolteu com un evangelista ho explica i després responeu: Quins personatges apareixen en el text?

Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a visitar el sepulcre.

Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc Quin dia de la setmana passa? com la neu.

Quina és la bona notícia?

L’àngel digué a les dones: —No tingueu por. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir.

Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir als seus deixebles: «Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.» Aquest és el missatge que us havia de donar.

Immediatament elles amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a anunA qui l’han ciar-ho als d’explicar? deixebles. Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren i Jesús els digué: —No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Mateu 28, 1-10

En petit grup Lectura compartida per parelles: repartim un full amb el text de l’evangeli a cada grup o parella. Llavors, l’equip ha de llegir les preguntes i adonar-se’n que hauran de contestar quins són els personatges, el dia en què passen els fets, la notícia que es dona i a qui s’ha de comunicar.

Aleshores, una parella de l’equip llegeix la part del text anterior que està en negreta i l’altra està atenta al contingut per trobar les respostes i quan en troba alguna les escriu en un paper.

Després les parelles canvien els rols i es llegeix la part del text que està en cursiva i així fins que s’acaba el text. A continuació, cada alumne apunta en el quadern les anotacions que han fet entre tots.

Festes i celebracions • La Pasqua

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions La Pasqua

6. LA PASQUA DE RESURRECCIÓ Aquesta celebració ve de lluny i és la festa central de la fe cristiana. Això vol dir que la resurrecció de Jesús té una gran importància per als cristians, ja que representa el triomf sobre la mort i la possibilitat de renéixer a una nova vida. Els amics de Jesús van viure uns esdeveniments extraordinaris.

Escolteu com un evangelista ho explica i després responeu: Quins personatges apareixen en el text?

MARIA MAGDALENA, L’ALTRA MARIA, JESÚS I L’ÀNGEL.

Quin dia de la setmana passa?

DIUMENGE

Quina és la bona notícia?

QUE JESÚS HA RESSUSCITAT!

A qui l’han d’explicar?

ALS GERMANS I ALS DEIXEBLES.

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

EXPERT

Si es contesten adequadament totes les preguntes.

AVANÇAT

Si hi ha un error: falta algun personatge o el dia no és el correcte, o no encerten la bona notícia, o s’equivoquen a l’hora d’assenyalar els destinataris.

APRENENT

Si hi ha 2 errors.

NOVELL

Si hi ha més de 2 errors.

Festes i celebracions • La Pasqua

9

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions La Pasqua

7. ELS VALORS DE LA QUARESMA Quins són els valors que trobem a la quaresma, a les festes de la Setmana Santa i especialment a la festa de Pasqua? Utilitzant les targetes de valors, trieu-ne quatre, i expliqueu perquè els heu triat.

Valor

El diumenge de Pasqua els cristians decoren amb flors les esglésies i celebren, amb gran alegria i goig, la resurrecció de Jesús, tres dies després d’haver estat crucificat, perquè és l’esperança que la mort no és el final de la vida, sinó la porta cap a una nova forma d’existència més plena i perfecta.

Per què?

Durant la celebració, el sacerdot encén un ciri com a símbol de la vida nova de Jesucrist (llum nova que venç la foscor, llum del món), i els fidels solen encendre una espelma en el mateix ciri per a que ells també, puguin ser llum per als seus familiars, amics…

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

7

En la cerimònia es llegeixen els textos bíblics que anuncien el missatge de la salvació i acaben amb el relat de la resurrecció.

En petit grup Estructura 1-2-4: cada membre de l’equip, individualment, tria 4 valors i explica en un esborrany per què els ha triat, després ho parla amb la parella i consensuen els 4 valors i les explicacions. Finalment, consensuen els 4 valors i les explicacions conjuntes de tot l’equip i cadascú ho escriu en el seu quadern. Utilitzeu les targetes de valors. Si no les teniu a mà podeu suggerir de triar entre els valors següents: esforç, valentia, amor, generositat, reflexió, fidelitat, justícia, perdó… (també podeu escriure valors diferents). Expliqueu perquè els heu triat.

EXPERT

Si la resposta conté 4 valors ben justificats o bé 3 de ben justificats, però com a mínim un dels quals és diferent dels valors proposats.

AVANÇAT

Si la resposta conté 3 valors ben justificats o bé 2 ben justificats, però com a mínim un dels quals és diferent dels valors proposats.

APRENENT

Si la resposta conté 1 o 2 valors ben justificats.

NOVELL

Si la resposta no conté cap valor ben justificat.

Festes i celebracions • La Pasqua

10

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions La Pasqua

Invididualment fan l’exercici 8 i al final en poden comparar els resultats.

8. ELS SÍMBOLS I LES TRADICIONS DE PASQUA Els principals símbols de la Pasqua són: L’ou: representa l’origen de la vida, la renovació.

El conill de xocolata: la conilla és UN ANIMAL QUE POT TENIR FILLS QUATRE VEGADES L’ANY I CADA COP POT TENIR MÉS DE 8 CONILLETS. PER AIXÒ, DES DE L’ANTIGUITAT HA ESTAT UN SÍMBOL DE LA FERTILITAT.

La mona de Pasqua: ÉS UN PASTÍS QUE EL PADRÍ O LA PADRINA REGALEN AL FILLOL O A LA FILLOLA, ELS AVIS ALS SEUS NÉTS O ALTRES FAMILIARS A LA CANALLA.

En alguns països és tradició amagar ous de pasqua i conillets perquè els nens i nenes els busquin. A veure quants ous i conills trobes en aquest dibuix. Encercla’ls.

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

www.gobookseditorial.com / DL: B 12746-2020 / ISBN: 978-84-946893-3-8 Il·lustracions de Violeta Serratosa

Festes i celebracions • La Pasqua

11

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions La Pasqua

8. ELS SÍMBOLS I LES TRADICIONS DE PASQUA Els principals símbols de la Pasqua són: L’ou: representa l’origen de la vida, la renovació.

El conill de xocolata: la conilla és

La mona de Pasqua:

En petit grup

FEM UN OU DE PASQUA AMB SORPRESA!

Ens repartim les feines: cada membre de l’equip s’haurà d’especialitzar en una determinada tasca: fer les formes ovalades dels ous i dels animals, fer les flors per engalanar, fer la butxaca costat enousforma serra, fer els altres engalanaments (potes, orelles, En alguns amb països ésel tradició amagar de pasquade i conillets perquè els nens i nenes els busquin. A veure quants ous becs…). Després cada membre farà el seu ou comptant amb les diferents aportacions i conills trobes en aquest dibuix. Encercla’ls. dels companys.

Necessitem cartolines de diferents colors, retoladors variats, tisores, pega i molta imaginació.

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

www.gobookseditorial.com / DL: B 12746-2020 / ISBN: 978-84-946893-3-8 Il·lustracions de Violeta Serratosa

Fotografia: arxiu Escola Pia

Festes i celebracions • La Pasqua

12

Festes i celebracions La Pasqua

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 1

ELS DIES ESPECIALS Quan celebrem la Pasqua?

Per què cada any és en un dia diferent?

I el Dimecres de Cendra?

Després de les explicacions que us han fet, calculeu el dia de celebració de la Pasqua els anys 2021, 2022 i 2023, tenint en compte les dades següents.

Any

Data de la primera lluna plena de la primavera

2021

28 de març, diumenge.

2022

16 d’abril, dissabte.

2023

6 d’abril, dijous.

Dia de Pasqua

Festes Cultura i celebracions religiosa • CICLE • La Pasqua MITJÀ

13

Festes i celebracions La Pasqua

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 1

ELS DIES ESPECIALS Quan celebrem la Pasqua?

Per què cada any és en un dia diferent?

I el Dimecres de Cendra?

Després de les explicacions que us han fet, calculeu el dia de celebració de la Pasqua els anys 2021, 2022 i 2023, tenint en compte les dades següents.

Any

Data de la primera lluna plena de la primavera

2021

28 de març, diumenge.

4 D'ABRIL

2022

16 d’abril, dissabte.

17 D’ABRIL

2023

6 d’abril, dijous.

9 D’ABRIL

Dia de Pasqua

Les festes de dimecres de Cendra i Pasqua en el calendari La Pasqua no té una data fixa al calendari ja que se celebra, un cop iniciada la primavera, el diumenge després de la primera lluna plena. Per això, la celebració de la Pasqua Cristiana pot caure entre el 22 de març i el 25 d’abril.

Per exemple, l’any 2020 la Pasqua es va celebrar el diumenge 12 d’abril perquè la primavera havia començat el 21 de març i la primera lluna plena havia estat el 8 d’abril que era dimecres, de manera que el diumenge següent va ser el 12.

Si en voleu saber més, podeu consultar aquest enllaç: https://text-lagalera.cat/blog/la-noticia-de-la-setmana-a-laula-13/ En petit grup Estructura 1-4: individualment, resolen la data de la Pasqua del 2021 i quan tots han acabat ho posen en comú. Parlen de les controvèrsies, resolen dubtes i segueixen fent el mateix procediment amb els anys 2022 i, 2023.

Festes i celebracions • La Pasqua Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

14

Festes i celebracions La Pasqua

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 2

CALCULEM EL DIA Indiqueu quin dia va ser el Dimecres de Cendra l’any 2021 en el calendari següent. Recordeu que es comença a comptar enrere a partir del Diumenge de Rams.

ANY 2021 febrer

març

abril

dll

dm

dc

dj

dv

ds

dg

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

Diumenge de Rams

Festes i celebracions • La Pasqua Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

15

Festes i celebracions La Pasqua

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 2

CALCULEM EL DIA Indiqueu quin dia va ser el Dimecres de Cendra l’any 2021 en el calendari següent. Recordeu que es comença a comptar enrere a partir del Diumenge de Rams.

ANY 2021 febrer

març

abril

dll

dm

dc

dj

dv

ds

dg

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

Diumenge de Rams

En petit grup Estructura del llapis al mig: amb els llapis al mig i seguint un ordre establert, cada membre de l’equip explica com creu que s’ha de resoldre la qüestió. Acorden com ho faran. Després agafen el llapis i cadascú calcula la data. Finalment contrasten el resultat, resolen dubtes i discrepàncies i consensuen un únic resultat.

Festes i celebracions • La Pasqua Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

16

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEXOS

ANNEX 3 – LA VELLA QUARESMA La Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal. Aquest personatge té set cames i duu un bacallà a la mà i un cistell de verdures, normalment bledes. Les cames de la Vella indiquen les set setmanes (concretament els 47 dies) que falten per a que arribi la Pasqua. Per l’altre cantó el bacallà i les verdures ens recorden que ens trobem en època de dejuni i abstinència de carn.

En petit grup Estructura del llapis al mig: elaborar una presentació per explicar als companys aquesta tradició. Aquesta presentació hauria de respondre a les preguntes següents

Què és la Quaresma?

D’on ve la tradició de la vella Quaresma?

Hauria d’incloure imatges de velles Quaresma.

Festes i celebracions • La Pasqua

17

Festes i celebracions La Pasqua

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 4

RESUMIM!

Diumenge de Pasqua

Sant

Dissabte

Divendres Sant

Dijous Sant

Diumenge de Rams

Motiu de celebració

Què es fa?

Fes un dibuix que representi la festa

Ompliu la taula escrivint quins són els motius de celebració i quins són els actes que es fan.

Festes i celebracions • La Pasqua Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

18

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions La Pasqua ANNEX 4

RESUMIM!

En petit grup Estructura 1-4: individualment, cada membre de l’equip ha de llegir en el text de la Setmana Santa la informació sobre el Diumenge de Rams i completar les dues primeres columnes de la fila corresponent de la taula: «motiu de la celebració» i «què es fa?».

Quan tots han acabat ho posen en comú. Parlen de les discrepàncies, resolen dubtes i segueixen fent el mateix procediment amb el Dijous Sant, el Divendres Sant, el Dissabte Sant i el Diumenge de Pasqua. En acabar, acorden quina mena de dibuixos faran a la tercera columna.

Diumenge de Pasqua

Dissabte Sant

Sant

Divendres

Dijous Sant

Diumenge de Rams

Motiu de celebració

Què es fa?

Fes un dibuix que representi la festa

Ompliu la taula escrivint quins són els motius de celebració i quins són els actes que es fan.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Motiu de celebració

Commemora l’entrada de Crist a Jerusalem, on va ser rebut amb alegria, amb branques de llorer i palmes que els fidels alçaven per donar-li la benvinguda.

Commemora el Sant Sopar de Jesús amb els seus deixebles, moment en què Jesucrist va compartir amb ells el pa i Dijous Sant el vi. Va significar la creació de l’Eucaristia. Jesús també va rentar els peus dels seus deixebles.

Divendres Commemora la passió i la mort de Jesús Sant a la creu.

Commemora l’estada de Jesús en el sepulcre.

Dissabte Diumenge de Rams

Sant

Es celebra la resurrecció de Jesús.

Diumenge de Pasqua

Fes un dibuix que representi la festa

Què es fa?

Es fan processons en què es porten palmes, palmons i branques Per exemple: una d’olivera i llorer, que després són beneïdes. palma, un palmó, Jesús a sobre de l’ase. És el dia de la fraternitat. És un dia de respecte i de silenci. En al- El pa i el vi. gunes poblacions es fan processons del silenci on s’escenifiquen Rentar peus. la captura, la passió i la mort de Jesús.

Es fan els rituals de l’últim sopar de Jesús: una celebració eucarística on s’introdueix el rentat de peus a alguns feligresos com va fer Jesús.

Els fidels preguen i guarden silenci davant la creu.

La creu. És el dia del Gran Silenci i no hi ha cap celebració. Al vespre té lloc la vetlla pasqual en la que els cristians recorden la salvació que ha portat la passió i la mort de Jesús. S’inicia amb el foc nou, d’on s’encén el ciri pasqual que durant tot l’any presideix les celebracions.

Els cristians decoren amb flors les esglésies i celebren, amb gran alegria i goig, la resurrecció de Jesús. Es celebra l’Eucaristia en la que el sacerdot encén un ciri com a símbol de la vida nova de Jesucrist (llum nova que venç la foscor, llum del món), i els fidels solen encendre una espelma en el mateix ciri per a que ells també, puguin ser llum per als seus familiars, amics… Es llegeixen els textos bíblics que anuncien el missatge de la salvació i acaben amb el relat de la resurrecció.

Símbol del silenci.

Ciri.

Crist ressucitat.

Mona de Pasqua.

Ou i Pollet.

Festes i celebracions • La Pasqua

19

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

L’AÏD AL-FITR

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ Festes i celebracions

ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-3-8. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Georgina Sedano.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ABANS DE COMENÇAR Aquest quadern, juntament amb com a la Pasqua i al Péssah, es pot fer seguint dos itineraris diferents:

Itinerari 1: com a part integrant del projecte col·laboratiu Visca la festa! o bé,

Itinerari 2: com un quadern com la resta, si bé la major part de les activitats també estan pensades per ser fetes col·laborativament.

Us recomanem que abans de programar-la mireu la guia didàctica de Visca la festa!

Festes i celebracions • El Péssah

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions L’Aïd al-Fitr

L’Aïd al-Fitr és una festa que pot durar fins a tres dies i que comença l’últim dia del Ramadà, per tant, significa el final del dejuni. És l’ocasió de compartir l’alegria, la felicitat, l’experiència viscuda, la força de voluntat i l’esforç realitzat durant el mes de privacions que és el Ramadà. Aquesta festivitat segueix el calendari islàmic, que no coincideix exactament amb el nostre.

EL CAMÍ CAP A L’AÏD AL-FITR Els cinc preceptes de compliment obligatori per als musulmans són: la professió de fe, l’oració, l’almoina, el dejuni i la peregrinació a la Meca. L’almoina i el dejuni es viuen de manera més intensa en el mes del Ramadà. Completa aquests mots encreuats:

Verticals

Horitzontals

2.

5.

8.

9.

Abstenir-se de menjar.

Comunicació dels creients amb Déu.

Solidaritat amb qui ho necessita.

Ciutat de peregrinació per als creients de l’Islam.

1.

3.

4.

6.

7.

1

Viatge a un lloc sagrat.

Abstenir-se d’algunes coses.

Dies que pot durar la festa de l’Aïd al-Fitr.

Novè mes del calendari islàmic.

Nom del déu en què creuen els seguidors de l’Islam.

P

2 D E J U N I R

4

E

T

3 P

7

R

5 P R E G À R I A

I

6 A

R

E

L

V

M

I

S

·

A

8 A L M O I N A

N

D

A

À

T

O

G

N

E

S

9 L A M E C A À

I

PEXELS

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Festes i celebracions • El Péssah

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions L’Aïd al-Fitr

1. LES OBLIGACIONS DEL RAMADÀ EL RAMADÀ En el Ramadà, que és el novè mes del calendari islàmic, se segueixen diverses pràctiques. Descobrim-les! Això ens diu l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans: El mes del Ramadà, quan va ser revelat l’Alcorà, va baixar del cel el principi del llibre, guia per als homes (…). Quan hagi vist, algú de vosaltres, la lluna nova del principi d’aquest mes, comenceu el dejuni (…). Completeu, doncs, aquests dies, exactament, i lloeu Déu, repetint contínuament la lloança «Déu és el més gran que hi ha» perquè Ell us ha dirigit i us ha ben orientat. D’aquesta manera, li mostrareu el vostre agraïment. (...) Mengeu i beveu, en el temps de la nit i fins a l’hora de l’alba, quan pugueu distingir el fil blanc del fil negre. Després, feu dejuni molt complet, fins que arribi la nit.

Els qui no han dejunat, encara que podien, ho poden compensar donant a un necessitat, a un pobre captaire, l’aliment que li falta.

Sures 2, 183.184.185

Quines pràctiques han de complir els musulmans durant el mes del Ramadà?

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

3

En petit grup Lectura compartida per parelles: una parella de l’equip llegeix la part del text en negreta i l’altra està atenta al contingut i es fixa en les instruccions que es donen i les escriu en un paper. Després les parelles canvien els rols i es llegeix la part del text que no està en negreta i així fins que s’acaba el text. A continuació, cada alumne apunta en l’activitat 1 les anotacions que han fet entre tots. Després, individualment expliquen els dibuixos de l’activitat 2 i en acabar, contrasten entre tots el que han escrit.

Festes i celebracions • El Péssah

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions L’Aïd al-Fitr

2. LES PRÀCTIQUES DEL RAMADÀ Aquests dibuixos fan referència a algunes pràctiques habituals del Ramadà. Expliqueu en què consisteix cadascuna. En acabat, els podeu pintar.

PREGÀRIA I LLOANÇA DE DÉU

DONAR ALMOINA

QUAN ÉS FOSC, MENJAR I BEURE

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Festes i celebracions • El Péssah

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions L’Aïd al-Fitr

3. PENSEM-HI En petit grup

Per què creieu que els musulmans fan aquestes pràctiques durant el mes del Ramadà? Escriviu tots els motius que se us acudeixin.

Foli giratori: abans que res, l’equip ha de comprovar que tots els membres han entès el que es demana a l’activitat 3. A continuació s’estableix un ordre de participació i l’alumne que li toca ser el primer escriu en el foli una raó i passa el foli al company que és en segon lloc, perquè ell n’escrigui una altra i així successivament. Si a algun membre no se li acudeix res, la resta el poden ajudar.

4. ELS SONS DEL RAMADÀ Escolta la música, tancant els ulls, i fes un moment de reflexió interior:

Alegra’t d’allò que creus que fas bé.

Pren consciència d’allò que hauries de fer millor.

Pensa en quines coses podries esforçar-te una mica més.

Expressa amb un dibuix o amb una frase allò que has sentit durant aquesta estona.

Després, cadascú escriu en el seu propi quadern els motius que han pensat entre tots.

EXPERT Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

5

Si comenten que els musulmans es sacrifiquen per complir amb els preceptes que tenen, per sentir-se tots iguals, per purificar-se, per reflexionar sobre la seva vida i per fer-se el propòsit de millorar...

AVANÇAT

Si comenten almenys 3 dels aspectes anteriors.

APRENENT

Si comenten només 2 dels aspectes anteriors.

NOVELL

Resposta amb poca relació amb el que es pregunta o que es comenta que es sacrifiquen per passar-ho bé, per fer-se veure...

Festes i celebracions • El Péssah

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions L’Aïd al-Fitr

5. COSTUMS DE L’AÏD AL-FITR AÏD AL-FITR L’Aïd al-Fitr s’inicia al darrer dia del mes del Ramadà. La celebració comença d’hora. Els creients es vesteixen amb la seva millor roba (els homes acostumen a anar de blanc per representar la puresa). Es pren un petit esmorzar com a mostra que s’ha acabat el dejuni.

Després es va a la mesquita, on es fa un donatiu en espècies, generalment menjar, en compliment del zakat. Si no és possible donar aliment es pot substituir per diners.

A continuació es participa en la pregària especial de la diada, que és més solemne i més llarga que habitualment. Al sortir de la pregària, tota la família va al cementiri a recordar els seus difunts.

Finalment, és costum reunir-se amb la família i els amics per fer un àpat important amb abundància d’aliments dolços. És una data on és tradicional fer regals als infants. Per desitjar-se bona festa es diu: «Id mubàrak!» («beneït Id!»). Id és l’abreviatura d’Aïd. iStockPhoto

Completeu els requadres amb diferents activitats que es fan durant l’Aïd al-Fitr.

MUDAR-SE

ESMORZAR

FER ALMOINA (ZAKAT) FER PREGÀRIES

ANAR A LA MESQUITA ANAR AL CEMENTIRI

FER REGALS ALS NENS 6

FER UN BON ÀPAT

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

En petit grup Estructura 1-4: en primer lloc el docent llegeix el text «Aïd al-Fitr» i demana als alumnes que subratllin diverses activitats que es fan durant la festa i el significat del zakat. En equip, els alumnes escullen vuit activitats, d’entre les subratllades, per tal de completar l’activitat 5. Després acorden el significat de zakat i l’escriuen a l’activitat 6. Finalment, de manera individual faran l’activitat 7 i en acabar el contrastaran amb els altres membres i resolen els dubtes i les discrepàncies.

Festes i celebracions • El Péssah

7

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions L’Aïd al-Fitr

6. QUÈ ÉS EL ZAKAT? EL ZAKAT ÉS L’ALMOINA, UN DONATIU EN ESPÈCIES, GENERALMENT MENJAR, QUE ES POT SUBSTITUIR PER DINERS.

7. RELACIONEU Observeu les imatges i indiqueu amb quina activitat de l’Aïd al-Fitr es poden relacionar.

PREGÀRIA

Wikimedia

ZAKAT

Pixabay

UN BON ÀPAT

iStockPhoto

REGALS ALS NENS

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

7

Festes i celebracions • El Péssah

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions L’Aïd al-Fitr

8. EL SENTIT DEL RAMADÀ El mes del ramadà té per als musulmans una funció social molt important. Són dies en què es promou la igualtat i l’empatia, ja que el dejuni inclou tothom. Les privacions d’aquest mes permeten comprendre millor el patiment dels que passen gana i dels més desafavorits. Es desperta en les persones un sentiment de caritat i de solidaritat.

Quina és la idea principal del text? Hi esteu d’acord?

Som capaços de descobrir què necessiten els altres?

Fem o podríem fer alguna cosa per ajudar qui ho necessita?

Per acabar, escriviu una frase que expliqui què és l’Aïd al-Fitr i que contingui aquestes paraules:

FESTA • ISLAM • RAMADÀ

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Estructura 1-2-4: cada membre de l’equip, individualment, llegeix el text i contesta les preguntes de l’activitat 8. Després ho parla amb la parella i consensuen les respostes; llavors ho posen en comú amb la resta de l’equip i acorden unes úniques respostes.

Finalment decideixen quina frase pot resumir el significat d’aquesta festa (activitat 9).

EXPERT

9. EN RESUM

8

En petit grup

www.gobookseditorial.com / DL: B 12746-2020 / ISBN: 978-84-946893-3-8 Il·lustracions de Violeta Serratosa Serratosa

Quan en les respostes es comenta que el dejuni promou la igualtat, l’empatia i la solidaritat perquè afecta tothom. Si justifiquen adequadament el seu acord o desacord amb la idea expressada. A la segona pregunta, es pot deduir que les necessitats van més enllà dels pobres i són capaços de referir-se al seu entorn proper (companys de classe, avis…) i han pogut identificar al menys dues accions d’ajuda significatives.

AVANÇAT

Quan en les respostes apareixen almenys 3 dels aspectes anteriors.

APRENENT

Quan en les respostes apareixen almenys 2 dels aspectes anteriors.

NOVELL

Respostes que només incloguin 1 dels aspectes anteriors, o amb poca relació amb el que es pregunta.

Festes i celebracions • El Péssah

9

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 - VÍDEOS

A continuació hi ha els enllaços d’uns vídeos que ens presenten, d’una manera divertida i amb els infants com a protagonistes, algunes de les tradicions d’aquestes festes. En acabat, us proposem una activitat complementària:

Cançó del ramadà. Ramadan Song: Oh lantern shine - Daoui Ya fanous https://youtu.be/TZmB5cwwTFA

Tradició de visitar la família i els amics i menjar dolços. Garangao 55sec - Qtel Ramadan 2010 https://youtu.be/hQ1t5JXKyQM

https://youtu.be/kPRbkiasXOM

Activitat: Quins valors de la festa transmeten aquests vídeos?

La solidaritat, l’empatia, l’alegria, la cooperació, la bondat…

Festes i celebracions • El Péssah

10

Festes i celebracions L’Aïd al-Fitr

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 2

EL CALENDARI MUSULMÀ El calendari islàmic es basa en el cicle de la lluna i consta de 12 mesos. Normalment són 6 mesos de 30 dies i 6 de 29, però cada 2 o 3 anys, algun mes de 29 dies passa a tenir-ne 30. Per tant, l’any del calendari islàmic té 354 o 355 dies. Com que el nostre calendari en té 365 (o 366 els anys de traspàs), la diferència és d’entre 10 i 12 dies. En conseqüència, cada any, la data retrocedeix entre deu i dotze dies en relació a la data de l’any anterior.

Observa els calendaris dels anys 2016 a 2020. Hi hem destacat el dia en què es va celebrar l’Aïd al-Fitr. Completa la taula amb el dies que ha retrocedit la data de celebració del en relació a l’any anterior.

ANY 2016 maig

juny

juliol

dll

dm

dc

dj

dv

ds

dg

23

24

25

26

27

28

29

30

31

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

ANY 2017 maig

juny

juliol

dll

dm

dc

dj

dv

ds

dg

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

Festes i celebracions • El Péssah Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

11

Festes i celebracions L’Aïd al-Fitr

Culturai religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica Festes celebracions L’Aïd al-Fitr

ANNEX 2

EL CALENDARI MUSULMÀ ANY 2018 maig

juny

juliol

dll

dm

dc

dj

dv

ds

dg

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

ANY 2019 maig

juny

juliol

dll

dm

dc

dj

dv

ds

dg

20

21

22

23

24

52

26

27

28

29

30

31

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

ANY 2020 maig

juny

juliol

dll

dm

dc

dj

dv

ds

dg

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Festes i celebracions • El Péssah

12

Festes i celebracions L’Aïd al-Fitr

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 2

EL CALENDARI MUSULMÀ COMPLETA El 2016 l’Aïd al-Fitr es va celebrar a l’estiu, el

,

mentre que quatre anys més tard, el 2020, es va celebrar el

, en plena primavera.

2016-2017

2017-2018

2018-2019

2019-2020

dies de diferència

Festes i celebracions • El Péssah Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

13

Festes i celebracions L’Aïd al-Fitr

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 2

EL CALENDARI MUSULMÀ COMPLETA 6 DE JULIOL

El 2016 l’Aïd al-Fitr es va celebrar a l’estiu, el

,

mentre que quatre anys més tard, el 2020, es va celebrar el

24 DE MAIG

dies de diferència

, en plena primavera.

2016-2017

2017-2018

2018-2019

2019-2020

11

10

10

12

En petit grup Estructura 1-4: cada membre de l’equip s’encarrega de comptar quants dies ha retrocedit la data en un any diferent, és a dir, un mira l’any 2016-2017, un altre el 2017-2018, etc. Després ho posen en comú i entre tots comproven que els càlculs són correctes.

Festes i celebracions • El Péssah Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

14

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

LA SINAGOGA

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ Edificis sagrats

JUDAISME

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-3-8. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Tenllado&Esteban Studio. Correcció: Georgina Sedano.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

La sinagoga

En aquesta unitat treballarem l’edifici sagrat de la sinagoga i com es viu el judaisme. En veurem les parts més importants, què s’hi fa, i descobrirem com la vivència d’aquesta tradició religiosa s’ha traduït en algunes obres d’art.

METODOLOGIA

Aprendre identificar l’edifici de la sinagoga a partir del símbol que representa el judaisme.

Reconèixer les parts més importants de la sinagoga, què s’hi fa i quins són els elements més importants que hi podem trobar.

Conèixer un pintor que ha representat l’edifici de la sinagoga en la seva obra.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Identificar els símbols de les tres religions monoteistes.

Conèixer una sinagoga.

Situar els elements més significatius i importants d’una sinagoga i saber què s’hi fa.

Conèixer un dels pintors que més ha representat les sinagogues a la seva obra.

Abans de començar, tingueu en compte: Quan s’entra en un lloc sagrat, acostumem a guardar silenci i a adoptar una postura seriosa. Per a les persones creients, els llocs sagrats són llocs importants, espais diferents dels habituals, que ajuden a la reflexió, que permeten experimentar el misteri.

Són llocs on s’hi pot descobrir que la vida té un sentit i alhora quelcom de misteriós i d’incomprensible.

Per a les persones no creients, aquests espais no es diferencien d’altres llocs públics on es desenvolupen activitats diverses. Malgrat que a algunes persones els costi entendre l’actitud dels homes o les dones religioses és important que siguem sempre molt respectuosos.

Edificis sagrats • La sinagoga

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

Inicial

n començar la unitat hem de tenir clars els grups coE operatius.

Tant podem utilitzar els que ja estiguin establerts com a classe GG o com els que nosaltres haguem constituït específicament per a la nostra assignatura i que duraran tot el curs.

MATERIAL

Pissarra i guix

Material del mestre

Quadern

Quadern

Presentació: la sinagoga

sessió 1 Comencem aquesta unitat parlant dels edificis de les tres GG grans religions monoteistes: l’església, la sinagoga i la mesquita i els ensenyarem el símbol que identifica cada tradició religiosa.

Els preguntarem si han vist mai algun d’aquests edificis o si hi han estat alguna vegada.

On? Com és? Hi han entrat mai?

En cas afirmatiu els demanem què hi han anat a fer i si hi van sovint.

Ho posen en comú.

Desenvolupament

Activitat 1. Observem les imatges del quadern i hi bus- PG quem els símbols que corresponen a cada la tradició re- o ligiosa i ens permeten identificar-los i posar-hi el número IND. corresponent. Ens pot ajudar l’annex 1.

sessió 2 Els expliquem que la paraula sinagoga significa reunió o as- GG semblea, i que és el lloc d’estudi i pregària dels jueus.

Per conèixer millor aquest edifici observem la il·lustració de la sinagoga que hi ha a la part central del quadern. Si volem, ens podem ajudar de la presentació que trobarem al lloc web del projecte.

Activitat 2. Coneguem la sinagoga per dins (ens pot ajudar l’annex 2) 2a) Identifiquem, en la il·lustració, els diversos elements de parelles Quadern la sinagoga: bimà, arca de la Torà, llum eterna i els bancs.

Els demanem si també hi han trobat la menorà.

Per fer activtat en parelles: un membre de la parella obre PG Quadern el Quadern per les pàgines centrals on hi ha el pòster de la sinagoga i l’altre l’obre per la pàgina 3. Anomena les diferents parts mentre l’altre les encercla en el seu pòster.

Després s’intercanvien els papers.

2b) Observem els feligresos que hi ha a la sinagoga i demanem als alumnes si hi ha res que els cridi l’atenció. Cal

Edificis sagrats • La sinagoga

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

que es fixin en el fet que els homes vesteixen diferent de GG les dones.

Poden fer el treball de manera individual i després comparar les solucions amb els companys del seu grup.

En acabat, podem projectar la il·lustració de l’edifici, i comentem les solucions entre tots.

Desenvolupament

MATERIAL

Projector

sessió 3 Coneguem què es fa dins d’una sinagoga. Llegim l’explicació de la pàgina 6. També ens pot ajudar l’annex 3.

Activitat 3. Una de les festes més importants que se celebra a la sinagoga és el Bar Mitzvà.

Mirem aquest vídeo per entendre millor en què consisteix aquesta festa. https://www.youtube.com/watch?v=g4E06VeCPlI En petit grup, comenten el vídeo i responen l’activitat 3a.

Proposta d’estructura cooperativa; llapis al mig.

Un cop ja hem vist els elements més importants que trobem en una sinagoga i què s’hi fa, ja poden resoldre els mots encreuats de l’activitat 3b.

sessió 4

Activitat 4. Un dels pintors que ha reflectit la tradició jueva a través de les pintures és en Marc Chagall.

A l’annex 4 trobarem més informació sobre aquest pintor.

També podeu mirar aquest vídeo sobre la seva obra: https://www.youtube.com/watch?v=4sWW8nWMlng&feature=emb_logo&ab_channel=L.Comas En acabat, un cop ja hagin buscat informació de l’autor, i després d’observar l’estil de les seves obres, els podem demanar que facin una composició amb algunes de les seves pintures els hagi cridat més l’atenció.

Les podem comentar entre tots: per què les han triat, quins elements coneguts identifiquen…

Edificis sagrats • La sinagoga

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 5

AGRUP.

Després de tot el que hem anat veient, i com a tasca de sín- IND tesi, demanem que cadascú dibuixi una sinagoga.

GG Un cop feta, la passaran al company del costat perquè la comenti i li demanarem que hi afegeixi algun element que hi trobi a faltar. Si no n’hi falta cap, demanarem que hi afegeixi algun banc, o alguna persona.

Per fer aquesta activitat podran disposar de colors, temperes, dacs, fulls de colors que poden estripar amb les mans, cola d’enganxar, etc.

MATERIAL

Material de plàstica

Edificis sagrats • La sinagoga

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Conèixer els símbols que identifiquen les tres religions monoteistes.

✘

1

Identificar els elements més significatius i importants d’una sinagoga.

✘

2

Conèixer que es fa en una sinagoga.

✘

Conèixer com Marc Chagall plasma l’edifici de la sinagoga a les seves pintures.

✘

✘

3 4

Edificis sagrats • La sinagoga

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La sinagoga

En aquest cicle parlarem de tres edificis en què les persones creients d’una determinada religió van a pregar, celebrar, aprendre… i, fins i tot, en alguns casos hi viuen.

Parlarem de la sinagoga, l’església i la mesquita.

1. QUÈ EN SAPS? Classifica aquestes fotografies segons el tipus d’edifici que són.

1 sinagoga Wikimedia Commons

1

2 església

3 mesquita 3

1

PEXELS

2

2

Wikimedia Commons

1

Wikimedia Commons

Wikimedia Commons

2

Wikimedia Commons

3

Wikimedia Commons

Esin Üstün

Quines coses heu identificat per saber si són un tipus d’edifici o un altre?

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Edificis sagrats • La sinagoga

7

iStockPhoto

2. LA SINAGOGA

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica La sinagoga, que significa reunió o assemblea, és el lloc d’estudi i de pregària dels jueus.

SOLUCIONARI

La Torà

Edificis sagrats La sinagoga

Observem la il·lustració de la sinagoga de les pàgines següents. iStockPhoto

LA SINAGOGA a) 2.

Busca aquests elements a la il·lustració i encercla’ls.

EXPERT

Troba tots els elements i els situa cor-

rectament.

La Bimà. També s’anomena púlpit o ambó. És la taula on hi ha La sinagoga, que significa reunió o assemblea, és el lloc d’estudi i de pregària dels jueus. la Torà oberta a punt per a la lectura.

La Torà

AVANÇAT

L’Arca de la Torà. L’armari situat al púlpit on es guarda latroba Torà.4 elements i els situa correcSols

Observem la il·lustració de la sinagoga de les pàgines següents.

a) Busca aquests elements a la il·lustració i encercla’ls.

tament.

La llum eterna. Un llum, de gas o elèctric, que crema contínuament La Bimà. També s’anomena púlpit o ambó. És la taula on hi ha la Torà oberta punt per a lade lectura.

APRENENT damunt oadavant l’Arca on es guarda la Torà.

L’Arca de la Torà. L’armari situat al púlpit on es guarda la Torà.

troba 2 o 3 elements i els situa corEls bancs.

Lloc seuen els de la comunitatSols quan La llum eterna. Un llum,on de gas o elèctric, quemembres crema contínuament rectament. damunt o davant de on es guarda lapregàries Torà. assisteixen a l’Arca les diferents o actes. Hi ha sinagogues que Els bancs. Lloc on seuen els membres de la comunitat quan separen els espais per a homes i per a dones.

NOVELL assisteixen a les diferents pregàries o actes. Hi ha sinagogues que separen els espais per a homes i per a dones.

Troba 1 element i el situa correctament. b) bObserva la situació de les persones dintre de la sala de pregària de la de les persones dintre de la sala de pregària de la ) Observa la situació sinagoga. QuèQuè en podries sinagoga. endir? podries dir?

Com estan situats?

Com estan situats?

LES PERSONES O FELIGRESOS ESTAN ASSEGUTS DE MANERA BARREJADA. CAL TENIR PRESENT QUE EN ALGUNES SINAGOGUES DE CORRENT MÉS ORTODOXA, LES DONES SEUEN SEPARADES DELS HOMES.

Com van vestits?

Com van vestits?

Busca informació sobre les peces de roba que porten els homes quan

entren a la sala de pregària de la sinagoga (recorda que l’avi d’en Yosi, HOMES PORTEN LA QUIPÀ aELS Cicle Inicial, ja portava alguna d’aquestes peces).DAMUNT DEL

CAP, DUEN EL TAL·LIT SOBRE LES ES-

PATLLES, I PORTEN EL FIL·LACTERI.

Busca informació sobre les peces de roba que porten els homes quan entren a la sala de pregària de la sinagoga (recorda que l’avi d’en Yosi, Cultura religiosa • CICLE MITJÀ peces).

3 a Cicle Inicial, ja portava alguna d’aquestes LA VESTIMENTA ÉS MOLT CARACTERÍSTICA EN ELS HOMES. PORTEN: • QUIPÀ: LA LLEI JUEVA EXIGEIX QUE ELS HOMES ES COBREIXIN EL CAP EN SENYAL DE RESPECTE I REVERÈNCIA A DÉU CADA VEGADA QUE RESEN, ESTUDIEN LA TORÀ, BENEEIXEN ALGUNA COSA O ENTREN EN UNA SINAGOGA. PER A ELLS REPRESENTA ESTAR ORGULLÓS DE SER JUEU. • TAL·LIT: XAL RECTANGULAR AMB SERRELLS ALS QUATRE ANGLES QUE ELS HOMES religiosa • CICLE MITJÀ 3PER REJUEUS PORTEN DURANT CERTES PREGÀRIES. Cultura ELS SERRELLS SERVEIXEN CORDAR ELS MANAMENTS, I TENEN CINC NUSOS QUE REPRESENTEN ELS CINC LLIBRES DE LA TORÀ.

• FILACTERI: ÉS UNA CINTA AMB UNS PETITS EMBOLCALLS O CAPSETES DE CUIR ON ES TROBEN O GUARDEN PASSATGES DE LES ESCRIPTURES DE LA RELIGIÓ JUEVA ESCRITS EN UNS PETITS ROTLLES. UNA DE LES CORRETGES ES LLIGA SOBRE EL BRAÇ (HABITUALMENT L’ESQUERRE, BEN A PROP DEL COR) FENT-HI SET VOLTES I L’ALTRA ES COL·LOCA SOBRE EL CAP.

Edificis sagrats • La sinagoga

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La sinagoga

iStockPhoto

2. LA SINAGOGA La sinagoga, que significa reunió o assemblea, és el lloc d’estudi i de pregària dels jueus.

La Torà

Observem la il·lustració de la sinagoga de les pàgines següents.

a) Busca aquests elements a la il·lustració i encercla’ls.

La Bimà. També s’anomena púlpit o ambó. És la taula on hi ha la Torà oberta a punt per a la lectura.

L’Arca de la Torà. L’armari situat al púlpit on es guarda la Torà.

La llum eterna. Un llum, de gas o elèctric, que crema contínuament damunt o davant de l’Arca on es guarda la Torà.

Els bancs. Lloc on seuen els membres de la comunitat quan assisteixen a les diferents pregàries o actes. Hi ha sinagogues que separen els espais per a homes i per a dones.

b) Observa la situació de les persones dintre de la sala de pregària de la sinagoga. Què en podries dir?

Com estan situats?

Com van vestits?

Busca informació sobre les peces de roba que porten els homes quan entrenARCA a la sala de pregària de la sinagoga (recorda que l’avi d’en Yosi, a Cicle Inicial, ja portava alguna d’aquestes peces).

LLUM ETERNA

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

3

BIMÀ

MENORÀ (canelobre de set braços)

BANCS

Edificis sagrats • La sinagoga

9

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La sinagoga

3. QUÈ S’HI FA? A la sinagoga cada dia hi ha tres moments de pregària: al matí, al migdia i al vespre.

Al Sàbat (el dia festiu dels jueus), la pregària del matí dura gairebé 3 hores. En totes les pregàries es recita la Shema, que és una declaració de fidelitat a Déu i a la llei, i també és llegeix la Torà (el llibre sagrat dels jueus).

Abans de les pregàries els homes es posen el tal·lit, el filacteri i la quipà. Les postures de la pregària poden ser: assegut, dempeus, inclinat, prostrat o seguint un moviment de balandreig.

La sinagoga s’ha dedicat sempre a la pregària, a les celebracions i a l’ensenyança. Sovint, a les petites comunitats, és l’únic lloc per aprendre a llegir i a estudiar la Torà.

Una de les festes que se celebra a la sinagoga és el Bar/Bat Mitzvà.

En aquesta celebració els joves inicien un nou període de la seva vida.

a) A partir del vídeo que el mestre us passarà, de la informació que

trobeu i d’aquestes imatges, escriviu quan i com serà el dia del Bar Mitzvà del Samuel (el nostre protagonista de les fotos).

Yonatan Sindel & Ministry of Tourism of Israel

ALLÀ, EN SAMUEL LLEGIRÀ EN VEU ALTA UN PASSATGE DE LA TORÀ (ELS 5 LLIBRES DE LA BÍBLIA HEBREA). HA HAGUT D’ESTAR MOLT DE TEMPS ESTUDIANT PER PODER RECITAR-NE BÉ EL PASSATGE ESCOLLIT. EN ACABAR LA CELEBRACIÓ FARAN UNA GRAN FESTA AMB LA FAMÍLIA I LA RESTA DE MEMBRES DE LA COMUNITAT. EN EL VÍDEO S’APRECIA MOLT BÉ COM PORTA ELS FILACTERIS LLIGATS AL BRAÇ.

Sabeu si les nenes també poden celebrar el Bar Mitzvà? Investigueu-ho.

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Edificis sagrats • La sinagoga

10

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La sinagoga

b) Després del que heu treballat, ompliu aquests mots encreuats: Horitzontals 2. Mantell que porten els jueus 4.

6.

8.

9.

10.

durant la pregària.

Taula on es deposita la Torà per llegir-la.

Una de les postures per pregar.

Lloc on es guarda la Torà.

Text que es recita quan comença la pregària.

Llibre sagrat dels jueus.

Verticals 1. Petit barret que es posen 3.

5.

7.

els homes per pregar a la sinagoga.

Nombre de vegades que es fa pregària a la sinagoga.

Lloc on seuen les persones que van a la sinagoga.

Dia sagrat dels jueus.

1 Q U I P 3 5 2 T A L · L I T 4 B I M A R A 7 N 6 D E M P E U S S 8 A R C A B S 9 S H E M A 10 T O R A

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

7

EXPERT

Troba totes les paraules i les col·loca correctament.

AVANÇAT

Només troba 4 o 5 paraules i les col·loca correctament.

APRENENT

Només troba alguna paraula i la col·loca correctament.

NOVELL

No sap trobar cap paraula i per tant no la pot col·locar.

Edificis sagrats • La sinagoga

11

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La sinagoga

4. ART I EDIFICIS Aquí teniu dues pintures de l’interior de dues sinagogues fetes pel famós pintor Marc Chagall.

© Marc Chagall, Stedelijk Museum, Amsterdam

Album online © Marc Chagall

Interior de la Sinagoga de Safed a Israel (1931)

La Sinagoga de Vílnius (1935)

Observeu la il·lustració de les pàgines centrals i compareu-la amb aquestes pintures.

Quins elements comuns hi podeu trobar?

ELEMENTS COMUNS AMB LA IL·LUSTRACIÓ CENTRAL: ARCA, LLUM ETERNA, ESPAI PER ALS FELIGRESOS, BIMÀ.

Busqueu informació sobre l’autor d’aquestes pintures i esbrineu quina relació té amb el judaisme.

MARC CHAGALL VA NÉIXER EN UNA FAMÍLIA JUEVA. EL MARCARÀ MOLT EL PATIMENT DEL POBLE JUEU DURANT LA II GUERRA MUNDIAL. (VEGEU L’ANNEX 3).

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

www.gobookseditorial.com / DL: B 12746-2020 / ISBN: 978-84-946893-3-8 Il·lustracions de Tenllado&Esteban Studio

Edificis sagrats • La sinagoga

12

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ACTIVITAT DE SÍNTESI Per tal de fer un recull del que s’ha après a la unitat, cada alumne, sense ajuda del quadern, haurà de fer el dibuix d’una sinagoga i posar-hi tots els elements bàsics que hi podem trobar.

Un cop fet, passarà el dibuix al company del costat perquè comprovi si hi és tot. Si manca cap element, el company el dibuixarà. Si tot és correcte i no hi manca res, el company afegirà igualment algun altre element al dibuix, encara que sigui afegir un banc, una persona, o alguna altra cosa.

EXPERT

Dibuixa la sinagoga amb tots els elements estudiats i els col·loca correctament.

AVANÇAT

Dibuixa la sinagoga amb 2 elements estudiats i els col·loca correctament.

APRENENT

Dibuixa la sinagoga amb 1 element dels estudiats i el col·loca correctament.

NOVELL

Fa el dibuix, però no recorda cap element estudiat i per tant no el col·loca correctament.

Edificis sagrats • La sinagoga

13

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – LES PARTS I ELS ELEMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA SINAGOGA

L’Estrella de David, també anomenada Escut de David o el segell de Salomó, és un dels símbols del judaisme. Tot i que tradicionalment el distintiu religiós del culte jueu va ser la menorà, el canelobre ritual de set braços, l’emblema compost per dos triangles equilàters superposats, formant una estrella de sis puntes, es va emprar sovint per a distingir les comunitats i districtes reservats per als jueus (calls) a partir de l’edat mitjana i també a la Segona Guerra Mundial. És present a la façana de totes les sinagogues.

La Creu cristiana és el símbol del cristianisme més conegut. És una línia vertical travessada a la part superior per una d’horitzontal. El seu origen es remunta a l’instrument d’execució de Jesucrist, que pels cristians s’ha transformat en «l’arbre de la Salvació». Algunes interpretacions místiques interpreten que el pal vertical representa la divinitat de Jesús i l’horitzontal la seva humanitat La seva forma varia entre les diferents comunitats cristianes. A l’església catòlica és una línia vertical travessada en la seva part superior per una línia horitzontal (creu llatina). Mentre que en l’església ortodoxa predomina la creu de vuit braços.

La mitja lluna es considera un símbol que representa l’Islam.

Generalment podem trobar un ‘alem’ al topall dels minarets que té aquesta forma. L’islam creu que l’adoració de símbols o objectes materials va en contra del monoteisme i per això, si bé no és acceptada com a un símbol religiós, sí que se la pot considerar part de la simbologia de la cultura islàmica.

Edificis sagrats • La sinagoga

14

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 2 – LES PARTS I ELS ELEMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA SINAGOGA

L’Arca de la Torà (Séfer Torà): és l’armari situat al púlpit on es guarda la Torà, els seus rotlles (sifrei) —és el símbol religiós principal dels jueus.

Torà: és la llei jueva. Conté els cinc primers llibres de la Bíblia.

Menorà: canelobre de set braços, rèplica del que presidia l’antic temple de Jerusalem.

La llum eterna: un llum, de gas o elèctric, que crema contínuament damunt o davant de l’arca on es guarda la Torà i recorda la llum de la menorà que cremava miraculosament sempre dins del Temple.

La Bimà: la part del santuari des d’on es condueix el servei litúrgic i on el rabí i el cantor estan dempeus o asseguts. També s’anomena púlpit o ambó.

La mehitsah: és una separació usada en les comunitats ortodoxes per separar el lloc on seuen les dones del lloc on seuen es homes.

ANNEX 3 – ELS OFICIS RELIGIOSOS A LA SINAGOGA

Cada dia s’hi celebren tres pregàries: la pregària del matí, la de la tarda i la del vespre.

La trobada de dissabte (sàbat), dia sagrat dels jueus, és la més important de totes: Comença amb la pregària del Shemà Israel i la lectura dels salms. A continuació es llegeix un capítol de la Torà, cada setmana un capítol diferent, de manera al cap de l’any s’haurà llegit la Torà sencera. Tot seguit, el rabí fa una petita explicació (sermó). Després de beneir els presents, s’acaba amb la mateixa pregària inicial.

Shemà Israel és la pregària més important. Diu així: «Escolta, Israel: el senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic.

Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tota la força.

Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.»

El Bar/Bat mitsvà. En el judaisme, els Benei mitsvà, són els infants que han assolit la maduresa personal, i que poden parlar davant de la seva congregació. En el cas dels nois, parlem de Bar mitsvà, «fill dels manaments», mentre que per les noies en diem Bat mitsvà, «filla dels manaments», l’edat del ritual s’ha fixat en 12 anys per a les noies, i en 13 anys per als nois.

Aquesta celebració representa un canvi d’estat, i la persona passa a ser, d’ara endavant, un jueu actiu i responsable a la sinagoga i en la comunitat jueva en general.

L’infant que celebra el Bar/Bat mitzvá participarà en el servei de Shabat de diverses maneres, segons els costums de la congregació. Pot fer algunes o totes les funcions següents: portar oracions, llegir (sovint cantar) de la Torà.

En general, s’honora els membres de la família demanant-los que beneeixin (o llegeixin) la Torà, i els pares pronunciant un discurs.

Edificis sagrats • La sinagoga

15

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 4 – MARC CHAGALL

MARC CHAGALL (Vitebsk, 1887 - Saint-Paul-de-Vence, 1985) Revisant tota l’obra de Marc Chagall, és indubtable que la «font única» que va alimentar el treball d’aquest enorme artista plàstic va ser el món jueu i pagès en el qual va passar la seva infantesa, que serà el leit motiv principial de les seves pintures.

Nascut en un petit poble rus, les seves inquietuds artístiques el van portar a París el 1910, on va aconseguir la maduresa artística. Va tornar a Rússia el 1914 i va participar activament en la renovació cultural del seu país, però les seves disputes amb Kazimir Malévich i les exigències revolucionàries de vincular compromís polític i obra artística el van empènyer a marxar a Alemanya el 1924. La seva condició de jueu l’obligaria, després, a un pelegrinatge per França i els Estats Units, fins que va tornar definitivament a França en acabar la Segona Guerra Mundial.

Chagall va ser molt creient, encara que no un devot.

Malgrat la seva fe jueva, Chagall no va dubtar a pintar crucifixions i en acceptar encàrrecs per a esglésies catòliques, temples protestants, sinagogues o recintes laics com el gran vitrall per l’ONU a Nova York.

Va respondre a tot el que impliqués espiritualitat i fos un lloc sagrat per a la pregària. Per això no li va importar fer obres per a qualsevol església. Això fa del seu missatge quelcom de molt actual. La seva resposta davant de l’antisemitisme i de la marginació va ser el desig d’una espiritualitat sense fronteres.

Edificis sagrats • La sinagoga

16

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

PER SABER-NE MÉS DEL JUDAISME, EN GENERAL

Podeu accedir al material Lloc de culte (guia per al professorat) elaborat conjuntament per AUDIR i l’Escola Pia de Catalunya. http://justicia.gencat.cat/web/.content/afers-religiosos/documents/manual_professorat_.pdf

En aquesta pàgina de l’Ajuntament de Barcelona hi trobareu informació sobre el Judaisme https://ajuntament.barcelona.cat/coneixlesreligions/judaisme/

Sobre en Marc Chagall https://www.enlacejudio.com/2015/03/05/marc-chagall-su-mundo-campesino-judio/

VÍDEOS RECOMANATS

La ceremonia del Bar / Bat mitzvà (vídeo en castellà) https://www.youtube.com/watch?v=g4E06VeCPlI

Cerimònia d’un Bat mitzva (vídeo en castellà) https://www.youtube.com/watch?v=RHQhJGqI228

Darrer accés als enllaços: setembre de 2020. Si en trobeu cap que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Edificis sagrats • La sinagoga

17

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

L’ESGLÉSIA

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ Edificis sagrats

CRISTIANISME

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-3-8. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Tenllado&Esteban Studio. Correcció: Georgina Sedano.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

7

L’església

En aquesta unitat treballarem l’edifici sagrat de l’església, concretament des de tres maneres diferents de viure el cristianisme: la catòlica, l’evangèlica i l’ortodoxa. Veurem les parts més importants de l’edifici, què s’hi fa, i valorarem l’art que s’hi associa en totes les seves vessants (arquitectònic, escultòric i musical).

METODOLOGIA

Amb les il·lustracions de les esglésies, treballarem les semblances i diferències de les tres maneres de viure el cristianisme.

Reconeixerem les parts més importants de l’església, què s’hi fa i quins elements comuns hi trobem.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Conèixer els edificis de les tres maneres diferents de viure el cristianisme.

Situar les parts més importants d’una església i saber què s’hi fa.

Explicar la funció de les esglésies en la vida dels cristians.

Descobrir la importància que té l’art en aquests espais sagrats.

Abans de començar, tingueu en compte: Quan s’entra en un lloc sagrat, acostumem a guardar silenci i a adoptar una postura seriosa. Per a les persones creients, els llocs sagrats són llocs importants, espais diferents dels habituals, que ajuden a la reflexió, que permeten experimentar el misteri.

Són llocs on s’hi pot descobrir que la vida té un sentit i alhora quelcom de misteriós i d’incomprensible.

Per a les persones no creients, aquests espais no es diferencien d’altres llocs públics on es desenvolupen activitats diverses. Malgrat que a algunes persones els costi entendre l’actitud dels homes o les dones religioses és important que siguem sempre molt respectuosos.

Edificis sagrats • L’església

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

n començar la unitat hem de tenir clars els grups coE operatius.

Tant podem utilitzar els que ja estiguin establerts com a classe o com els que nosaltres haguem constituït específicament per a la nostra assignatura i que duraran tot el curs.

AGRUP.

MATERIAL

sessió 1 Comencem aquesta unitat parlant de l’església com a edifici GG (ens pot ajudar l’annex 1).

Els preguntarem si han vist mai algun d’aquests edificis o si han estat alguna vegada.

On? Com és? Hi han entrat mai?

En cas afirmatiu els demanem què hi han anat a fer i si hi van sovint.

Ho posen en comú.

Activitat 1. Observem les imatges i cada alumne apunta en IND.

Material del mestre

Quadern

Quadern

Presentació: l’església

Quadern

Projector

el seu quadern els elements comuns exteriors i interiors.

sessió 2 Els demanem que observin amb detall les il·lustracions de les GG tres esglésies que trobaran a la part central del quadern. Si volem, ens podem ajudar de la presentació que trobarem al lloc web del projecte.

Activitat 2. Coneguem l’església per dins (ens pot ajudar l’annex 2). a) Han d’identificar aquests elements: altar, creu, presbiteri, nau i bancs. b) Han d’identificar els elements que es troben a la taula o a l’altar, conèixe’n la funció i dibuixar-los.

En acabat, podem projectar la il·lustració de l’edifici, i comentar les solucions entre tots. c) Han de saber identificar qui és la persona que oficia les celebracions, i quin nom rep. Han de poder relacionar cadascun d’ells amb la seva església corresponent.

Poden fer el treball de manera individual i després com- IND. parar les solucions amb els companys del seu grup.

En acabat, projectem els tres els edificis i comentem les GG solucions.

Edificis sagrats • L’església

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 3 Coneguem què es fa dins l’església (ens pot ajudar l’annex 3).

AGRUP.

MATERIAL

IND.

Quadern

Quadern

Fitxa Sagrada Família

Presentació Icones

Activitat 3. a) Han de solucionar la sopa de lletres assenyalant amb un color diferent les paraules en funció de la tradició a què corresponguin: Vermell: catòlica Verd: ortodoxa Blau: evangèlica b) En petits grups, miren de respondre les activitats que PG es fan a cada església, i després cada alumne omple les o IND. caselles al seu quadern.

Proposta d’estructura cooperativa: llapis al mig.

sessió 4 L’art és un element molt important en les esglésies, amb manifestacions molt diverses: arquitectura, pintura, escultura, etc.

Hi ha un bon nombre d’esglésies que estan considerades Patrimoni de la Humanitat per la seva bellesa.

Activitat 4. (Ens pot ajudar l’annex 4). 4a) Els demana- PG rem que busquin informació sobre la Sagrada Família en petit grup. Tot seguit, cadascú completarà la fitxa que trobareu al final d’aquesta guia en relació amb aquesta activitat. (Aquesta mateixa fitxa la trobareu en format de pdf editable al web del projecte).

Una alternativa seria fer una presentació amb la informació que hagin recollit. Si calgués, es podria repartir la tasca de manera que uns grups poden treballar un aspecte, com per exemple, la portada de la Glòria; uns altres altres les torres i uns altres l’interior. Així aconseguirem una informació més diversa. Posteriorment ho posarem en comú.

GG

sessió 5 4b) Una part molt important de l’art en les esglésies ortodoxes són les icones. Cal explicar als alumnes el sentit que tenen i com s’elabora una icona. Una bona pràctica seria que cada grup en fes una.

Trobareu les indicacions per fer-les a la presentació que trobareu al web del projecte.

Edificis sagrats • L’església

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

MATERIAL

sessió 6 4c) La música ha tingut un paper molt important sobretot a les esglésies evangèliques. Amb ajuda de l’annex 4, explicarem com va ser d’important la música després de la reforma de Luter, ja que va permetre integrar molt més els fidels en les celebracions perquè podien cantar en la seva pròpia llengua i no calia fer-ho en llatí.

Abans de començar l’escolta, els farem seure correctament a la cadira, amb l’esquena recta, les cames en angle recte, el peus ben repenjats al terra i que estiguin amb els ulls tancats.

Els farem fer unes respiracions profundes i els demanarem que mentre duri la música, continuïn amb els ulls tancats.

Escoltaran un petit fragment de Johann Sebastian Bach: Cantata 147 (Jesus bleibet meine Freude): https://www.youtube.com/watch?v=RLsQ-_jnxeQ Després, mitjançant un dibuix o un escrit, expressaran el que han sentit. Podeu repartir-los la fitxa que trobareu al final d’aquesta guia didàctica o com a pdf editable en el web del projecte.

Síntesi

Fitxa Johan Sebastian Bach

sessió 7 Per a la sessió de síntesi jugarem a la ‘roda de paraules’ (semblant al Pasa Palabra) que hem preparat per a aquest projecte i que trobareu en aquest enllaç: https://es.educaplay.com/recursos-educativos/6183959-l_esglesia_edifici.html

Edificis sagrats • L’església

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Distingir, arquitectònicament, les principals esglésies cristianes.

✘

1

Situar les parts més importants d’una església.

✘

2

Conèixer que es fa en una església.

✘

3b

Identificar alguns dels elements comuns i simbòlics.

✘

1, 3a

Reconèixer la importància de l’art en aquests edificis (escultures, pintures, música, etc...).

✘

✘

✘

4a, b i c

Edificis sagrats • L’església

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats L’església

1. ABANS DE COMENÇAR… Aquí tens tres estils d’esglésies que corresponen a tres maneres diferents de viure el cristianisme. Observa les imatges i digues quins elements comuns hi trobes.

Wikimedia Commons

1

3

1

Wikimedia Commons

2

2 Wikimedia Commons

Pixabay

1

2 Piqsels

Pixabay

Elements comuns de l’exterior TORRES CREU

2

3

Elements comuns de l’interior ALTARS BANCS CREU

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Edificis sagrats • L’església

7

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats L’església

2. L’ESGLÉSIA Quan el cristianisme va ser reconegut com una religió, els cristians van aprofitar els temples que els romans ja tenien per adorar els seus déus. Eren les basíliques: edificis d’una sola nau, sense cap separació interior, que servia com espai de reunió. A mesura que va passar el temps, aquests edificis es van anar considerant espais sagrats, la casa de Déu, i també van rebre el nom d’església.

Les esglésies actuals es basen encara en aquest model.

a) Busca aquests elements a les il·lustracions i encercla’ls.

Altar. És una taula sobre la qual se celebra l’Eucaristia.

Creu. És el símbol dels cristians que representa la mort de Jesús a la creu com a salvació per a tots els homes i dones.

Presbiteri. És un espai, generalment més elevat, on se situen l’altar i l’ambó. En el presbiteri hi tenen lloc la majoria de rituals.

Nau. És un espai més gran on hi ha els bancs per a la gent que segueix els rituals, escolta els textos sagrats, les explicacions, les pregàries...

Bancs. Lloc on es situen els fidels.

b) A la taula o altar hi podem trobar alguns objectes. Quins? Dibuixa’ls i explica quina funció tenen:

c) Darrere l’altar trobem la persona que dirigeix les celebracions.

Relaciona el nom amb el tipus d’església cristiana.

Pastor Sacerdot Pope

Evangèlica Ortodoxa Catòlica Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

3

Edificis sagrats • L’església

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats L’església

3. QUÈ S’HI FA?

EXPERT

Troba totes les paraules i les pinta correctament.

a) Busca les paraules següents en aquesta sopa de lletres: cúpula • sagrari • pastor • santuari • imatges iconòstasi • aules • pica baptismal H J O U Z S H E D

I

M X E H Q

C O K N D A S A N T U A R O

I

C B W G Y D

I

D R V W T R V O P

I W

B P G D Q Z I

I

N K X P

S P Y K F A A M S E C N N

I

U

Z M B V X R C Q L Q A V F C C Q X E N A

I

E G D U B G V O P

M C U P U L A B O F A L Z N I

I

AVANÇAT

Només troba 4 o 5 paraules i les pinta correctament.

Marca-les amb colors diferents segons pertanyin a:

APRENENT

Església catòlica Església ortodoxa

Només troba 2 o 3 paraules i les pinta correctament.

Església evangèlica

NOVELL

M A T G E S P R K P H S O T

X S U Q E B U A Z Z T C U S O X K L A O U L S X M

I

H O T W

E G E H N T T T Z T S Y

I

O D S W C T D O K Z M O W S G O P W N K Q Y R D J A O R U C O H U S

I

I

Troba alguna paraula i la pinta correctament.

A T I

E

G S L A A H K

Situa-les a la imatge de l’església que correspongui.

b) Ara que ja coneixes les parts de l’edifici, digues quines de les accions

següents corresponen a les activitats que es fan a les diferents esglésies:

Catòlica

Ortodoxa Evangèlica

Estudi de la Bíblia (infants i adults) Celebració de la missa o Cena del Senyor Ajuda a les persones necessitades Celebració del baptisme Lloc de pregària

✘ ✘ ✘ ✘

✘ ✘

✘ ✘ ✘ ✘ ✘

Un cop has omplert la taula anterior: quina conclusió en pots treure?

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

7

Edificis sagrats • L’església

9

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats L’església

4. ART a) Moltes esglésies catòliques són patrimoni de la humanitat per la bellesa de les seves construccions. Busqueu a quin edifici pertany aquesta imatge i investigueu l’arquitecte, la ciutat i la història d’aquest edifici:

Wikimedia Commons

b) Les icones són el tresor de les esglésies

ortodoxes. Després d’escoltar com s’elabora una icona i el sentit que té per als creients, elaboreu-ne una en grup.

bobosh_t

c) La música de les esglésies protestants. Quan van sorgir les esglésies

evangèliques al segle XVI van fer un gran canvi en la música que se sentia en les celebracions. Escolteu la música de Johann Sebastian Bach que us posaran a classe. Després, mitjançant un dibuix o un escrit, expresseu el que heu sentit.

Gaudiu de les experiències que us proposaran sobre l’art a les esglésies.

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

www.gobookseditorial.com / DL: B 12746-2020 / ISBN: 978-84-946893-3-8 Il·lustracions de Tenllado&Esteban Studio

Edificis sagrats • L’església

10

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ATIVITAT DE SÍNTESI ENLLAÇ A LA «RODA DE PARAULES»

https://es.educaplay.com/recursos-educativos/6183959-l_esglesia_edifici.html

Solucionari a la roda de paraules: A (comença per)

ALTAR

És la taula sobre la qual se celebra l’Eucaristia.

B (comença per)

BANCS

Lloc on se situen els fidels.

C (comença per)

CREU

És el símbol dels cristians que representa la mort de Jesús com a salvació per a tots els homes i dones.

D (conté la)

SAGRADA FAMÍLIA

Una de les esglésies més importants de Barcelona que encara s’està construint, començada per Antoni Gaudí.

E (comença per)

ESGLÉSIA

Edifici on els fidels fan les celebracions i escolten la paraula de Déu.

G (conté la)

SAGRARI

Lloc o moble d’una església on es guarden les hòsties consagrades.

I (comença per)

ICONA

Imatges que ajuden el creient a col·locar-se en disposició d’oració.

M (comença per)

MÚSICA

Element molt important dins la litúrgia de les esglésies evangèliques en què hi participa tot el poble.

N (conté la)

CAMPANA

Element que es troba generalment en una part elevada de l’edifici de l’església i que emet un so per cridar als fidels a la celebració.

O (comença per)

ORTODOXA

Una de les branques de l’església cristiana.

P (comença per)

PASTOR

Persona que dirigeix les celebracions a l’església evangèlica.

S (comença per)

SACERDOT

Persona que dirigeix les celebracions a l’església catòlica.

T (comença per)

PATENA

Platet en el qual es posa l’hòstia o el pa beneït durant la celebració eucarística.

U (conté la)

CÚPULA

Element arquitectònic que es troba a moltes esglésies i que s’assembla a la meitat superior del buit d’una esfera.

Z (conté la)

CALZE

Copa sagrada usada per a contenir el vi durant la celebració eucarística.

Edificis sagrats • L’església

11

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – COM ÉS UNA ESGLÉSIA?

L’església és el lloc de reunió dels cristians i el lloc on se celebren els actes litúrgics.

La primera comunitat cristiana, d’origen jueu, continuà assistint a la pregària de les sinagogues, però també (i aviat exclusivament) es reuní en cases particulars per a la celebració de l’eucaristia, com també per a altres actes. A partir del segle III apareixen els primers edificis destinats a les reunions de culte, lligats encara als edificis privats.

El mot església també es fa servir per a referir-se a la comunitat dels seguidors de Crist, el «conjunt de persones que segueixen el missatge de l’Evangeli». Església, etimològicament, significa «l’assemblea en el moment de ser convocada». També s’anomena Assemblea del Senyor o Poble de Déu.

Actualment, l’església cristiana està dividida en diferents branques. S’acostuma a anomenar catòlica l’església que està en comunió amb Roma; ortodoxa, la que està en comunió amb Bizanci; i evangèlica la que va sortir de la reforma luterana.

Els llocs de culte de cadascuna d’aquestes branques tenen alguns elements comuns i també algunes diferències.

En aquest tema, les veurem totes tres, però aprofundirem en l’església catòlica, ja que és el grup majoritari en el nostre país i el que els nostres alumnes més fàcilment poden trobar.

En altres cursos aprofundirem en les altres branques.

ANNEX 2 – EL CALZE

El calze és una copa sagrada, tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a contenir el vi que ha de ser consagrat pel sacerdot en el transcurs de la celebració eucarística.

A la tradició cristiana l’origen del Sant Calze es troba en el recipient que Jesús de Natzaret va fer servir al Sant Sopar per a servir el vi i que s’esmenta als evangelis de Mateu, Marc i Lluc. La celebració de l’Eucaristia a les esglésies i comunitats cristianes conserva elements originals del Sant Sopar com el pa i la copa o calze amb vi, que el celebrant té a les mans mentre diu les paraules que va dir Jesús segons els evangelis.

La patena és el platet en el qual es posa l’hòstia o el pa beneït durant la celebració eucarística.

Edificis sagrats • L’església

12

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 3 – RITUS

CATÒLICA. L’acte central i més significatiu que s’hi celebra és la Missa. En la celebració de la Missa, els catòlics fan memòria: recorden Jesús, la seva vida, la seva paraula i els seus ensenyaments. És el moment de trobada de la comunitat que acostuma a reunir-se el diumenge, dia sagrat per als cristians.

A l’església també s’hi celebren batejos, matrimonis, confirmacions, i en molts casos també ha esdevingut un espai de formació i d’accions socials.

ORTODOXA. Fonamentalment l’església és un espai de pregària i de celebració litúrgica. La Icona ocupa un lloc fonamental de testimoni visible d’allò invisible. La litúrgia se celebra els diumenges i és presidida per un sacerdot o un bisbe, assistit per un o més diaques. La litúrgia destaca per la seva solemnitat, la bellesa dels seus cants i l’estètica de les icones presents en el temple.

En les celebracions moltes vegades la gent roman dreta participant en els cants.

EVANGÈLICA. És molt habitual que els evangèlics celebrin un culte d’adoració a Déu durant la jornada del diumenge, més enllà d’altres reunions i activitats setmanals. Generalment aquest culte inclou lectures de les Sagrades Escriptures, cants de lloança a Déu, una predicació per part del pastor o pastors, ...

L’Eucaristia o Sant Sopar és l’altre sagrament (conjuntament amb el bateig) que majoritàriament practiquen les esglésies evangèliques. El pa i el vi són repartits entre els membres de la comunitat, tot i que no necessàriament cada diumenge.

Edificis sagrats • L’església

13

Edificis sagrats L’església ANNEX 4

Wikimedia Commons

Investiga: L’arquitecte La ciutat on es troba Història d’aquest edifici

Edificis sagrats • L’església Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

14

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 4 – SOLUCIONARI DE L’ACTIVITAT4

a) Breu història de la Sagrada Família Fruit d’una genial obra de l’arquitecte Antoni Gaudí, va ser un projecte impulsat per i per al poble. Ja són cinc generacions les que han anat veient créixer el temple a Barcelona. Saps que fa més de 135 anys des que es va col·locar la primera pedra de la Basílica? Va ser el 19 de març de 1882, festivitat de Sant Josep, i a partir de llavors es va iniciar la construcció, que va començar per la cripta situada sota l’absis segons un disseny neogòtic de l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar i Lozano, el primer arquitecte del temple. Un home que poc temps després va abandonar la direcció de l’obra a causa d’enfrontaments amb els promotors. Aleshores va ser quan l’encàrrec va recaure en Antoni Gaudí.

Aquest va assumir el projecte al 1883 i després de rebre un important donatiu va plantejar fer una obra nova i més gran, va proposar un projecte més monumental i innovador, tant pel que feia a les formes i a les estructures com a la construcció. Alhora, Gaudí va construir les Escoles provisionals de la Sagrada Família un centre educatiu destinat als fills dels treballadors i als nens del barri. Des de 1914 Gaudí es va dedicar exclusivament a construir el Temple Expiatori de la Sagrada Família, és per això que ja no va emprendre altres treballs importants en els seus últims anys de vida.

El 30 de novembre de 1925 es va acabar la construcció del primer campanar de la façana del Naixament, dedicat a sant Bernabeu, de cent metres d’alçada. Aquest és l’únic que Gaudí arribà a veure construït, ja que el 10 de juny de 1926 va morir atropellat per un tramvia. El dia 12 va ser enterrat en la capella del Carmen de la cripta del Temple Expiatori de la Sagrada Família, on encara avui reposen les seves restes.

Saps per què s’anomena Temple Expiatori? Perquè està finançat a base de donacions privades i pel preu de les entrades.

En morir Gaudí, va assumir la direcció de les obres el seu estret col·laborador Domènec Sugrañes, fins a 1938. I en el període del 1936 al 1939, es va produir un incendi a la cripta i a les Escoles provisionals de la Sagrada Família, i es va destruir el taller. A causa d’aquests fets, es van perdre els plànols, els dibuixos i les fotografies originals, però malgrat això la construcció del temple no es va aturar i sempre s’ha respectat la voluntat de la idea original de l’arquitecte.

Quan s’acabi, la Sagrada Família comptarà amb 18 torres. Les 12 més baixes representen els apòstols, les quatre més altes els evangelistes, una altra de més elevada encara, la Mare de Déu i la més alta de totes, amb una creu que la presideix, Jesucrist.

Podeu completar la informació amb aquest clip de TV3 a la carta, que explica la història de la Sagrada Família (2:02 minuts) https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/historia-de-la-sagrada-familia/video/3197790/

Darrer accés als enllaços: setembre de 2020. Si en trobeu cap que no funcioni, feu-nos-ho saber a in-fo@gobookseditorial.com.

Edificis sagrats • L’església

15

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

b) Icones Les icones —imatges pintades de Jesús, de la Mare de Déu o d’un sant o santa—, sempre estan presents en qualsevol església ortodoxa o en qualsevol casa de creient. L’art de les icones va arribar a Rússia fa més de mil anys, però el seu gran esplendor data dels segles xiv i xv.

Una de les funcions de les icones és ajudar el creient a col·locar-se en disposició d’oració. Els ortodoxos deixen clar que el culte als icones no és una forma d’idolatria, ni una contemplació d’una peça artística, sinó una forma de venerar la persona que representen. Per a ells, són finestres al regne de Déu. Per aquest motiu no és important la creativitat de l’artista, sinó precisament la continuació d’uns cànons que se segueixen des de temps medievals.

Totes les icones segueixen un llenguatge simbòlic molt establert. Des de l’ús dels colors —el daurat és el color de Déu i la llum; el vermell és el color de l’amor i la vida; el blanc és el color de la puresa i la santedat; el blau és el color de cel i de l’altre món; i el verd és el color de la natura i la joventut— fins als símbols geomètrics, el més comú el cercle, és senyal d’eternitat.

Antigament, a totes les llars russes existia l’anomenat racó vermell, un lloc de l’habitació orientat cap a l’oest, on s’instal·laven les icones per a l’oració casolana. Les icones eren considerats tresors valuosos i es passaven de generació en generació.

Al lloc web del projecte hi trobareu una presentació sobre les icones. c) La música de les esglésies protestants Un fet important per a la música religiosa del Renaixement va ser la Reforma protestant, iniciada a Alemanya per Martí Luter l’any 1517.

Aquest moviment va donar molta importància a la música i va considerar que el poble se sentiria més integrat a les celebracions litúrgiques si podia participar cantant en la seva llengua (l’alemany) i no en llatí. Per això van agafar melodies senzilles i conegudes, religioses o profanes, i els van posar lletres noves, de contingut religiós i en alemany. Aquests nous cants es van anomenar corals, i amb ells van aconseguir que el poble pogués participar a les cerimònies religioses.

A Alemanya es diu que el protestantisme no seria el mateix si no hagués existit Johan Sebastian Bach. El gran repertori litúrgic té el cor com a nucli, tant pel que fa la interpretació, com en la seva base social. Els membres del cor es casaven entre ells perquè es coneixien en els assajos quan preparaven el servei dominical interpretant cantates i passions de Bach.

Durant el segle xix, el luteranisme va posar a Bach al seu servei convertint-lo en un heroi, en part també influït per la ciència musicològica alemanya que neix amb les seves primeres biografies Bach va ser un autor molt prolífic, i la seva obra és d’una bellesa excepcional.

En aquest enllaç hi podeu escoltar la Cantata 147, Jesus bleibet meine Freude (Jesús és la meva alegria) https://www.youtube.com/watch?v=RLsQ-_jnxeQ

Edificis sagrats • L’església

16

Edificis sagrats L’església ANNEX 5

Com t’ha fet sentir la peça de Johann Sebastian Bach?

Edificis sagrats • L’església Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

17

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

RECURSOS COMPLEMENTARIS

Vídeo sobre diferents tocs de campanes i el seu significat (en castellà) El idioma de las campanas https://www.youtube.com/watch?v=cS1bnDJ7Gpc

Vídeo on s’ensenya una església ortodoxa per dins (en castellà) Así es una IGLESIA ORTODOXA. Ale Ivanova en Rusia https://www.youtube.com/watch?v=amJKpV3duEg (del min 2:28 al 3:01)

Video explicatiu del canvi en la música que va introduir Luter (en castellà; d’interès per als docents).

El legado de MARTÍN LUTERO a la MÚSICA de la iglesia https://www.youtube.com/watch?v=t66b6vO3vhQ

Edificis sagrats • L’església

18

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

PER SABER-NE MÉS

Podeu accedir al material El lloc de culte (guia per al professorat) elaborat conjuntament per AUDIR i l’Escola Pia de Catalunya. http://justicia.gencat.cat/web/.content/afers-religiosos/documents/manual_professorat_.pdf

A la pàgina web de l’Església protestant Barcelona-Centre hi trobareu una bona explicació de les activitats que es duen a terme. http://www.esglesiatallers.org/esglesia/

Coneixes la història de la Sagrada Família? https://www.aerobusbcn.com/blog/ca/solo-pasa-en-barcelona-ca/coneixes-la-historia-de-la-sagrada-familia/

Música vocal religiosa del Renaixement https://totmusicaeso.wordpress.com/musica-3/renaixement/musica-vocal-religiosa-del-renaixement/4/

Article interessant d’El Punt/Avui del 19 de juny de 2019. Entrevista a Josep Marc Laporta “La música religiosa era del clergat i Luter la va socialitzar” https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1612389-la-musica-religiosa-era-delclergat-i-luter-la-va-socialitzar.html

Darrer accés als enllaços: setembre de 2020. Si en trobeu cap que no funcioni, feu-nos-ho saber a in-fo@gobookseditorial.com.

Edificis sagrats • L’església

19

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

LA MESQUITA

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ Edificis sagrats

ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-3-8. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Tenllado&Esteban Studio. Correcció: Georgina Sedano.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

4

La mesquita

En aquesta unitat treballarem l’edifici sagrat de la mesquita. Veurem les parts més importants de l’edifici, què s’hi fa, i valorarem l’art que s’hi associa en algunes de les seves vessants.

METODOLOGIA

Mitjançant les il·lustracions de la mesquita reconeixerem les parts més importants de l’edifici, què s’hi fa i quins elements hi trobem.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Situar les parts més importants d’una mesquita i saber què s’hi fa.

Descobrir la importància que té l’art en aquest espai sagrat.

Trobar les principals semblances i diferències entre els edificis sagrats de les tres religions monoteistes.

Explicar els passos i els moments que segueix un musulmà per resar en una mesquita (optatiu).

Abans de començar, tingueu en compte: Quan s’entra en un lloc sagrat, acostumem a guardar silenci i a adoptar una postura seriosa. Per a les persones creients, els llocs sagrats són llocs importants, espais diferents dels habituals, que ajuden a la reflexió, que permeten experimentar el misteri.

Són llocs on s’hi pot descobrir que la vida té un sentit i alhora quelcom de misteriós i d’incomprensible.

Per a les persones no creients, aquests espais no es diferencien d’altres llocs públics on es desenvolupen activitats diverses. Malgrat que a algunes persones els costi entendre l’actitud dels homes o les dones religioses és important que siguem sempre molt respectuosos.

Edificis sagrats • La mesquita

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

Inicial

n començar la unitat hem de tenir clars els grups coE operatius.

Tant podem utilitzar els que ja estiguin establerts com a classe o com els que nosaltres haguem constituït específicament per a la nostra assignatura i que duraran tot el curs.

MATERIAL

sessió 1 Els demanem què saben de les mesquites.

GG És possible que n’hagin sentit a parlar, que a prop de casa seva en tinguin alguna (o algun oratori), o que hagin viscut el procés de construcció d’una mesquita al seu poble o al seu barri.

També és molt possible que a classe tinguem alumnes de família musulmana. Aquest dia els donarem protagonisme perquè puguin explicar el que saben o perquè es preparin algunes preguntes per fer als seus pares.

Podem projectar aquest vídeo que ens ajuda a veure com és una gran mesquita. https://www.youtube.com/watch?time_continue=107&v=g P1LwsBs8EQ&feature=emb_logo A l’annex 1 hi trobarem més informació per a explicar-los què GG és i com és una mesquita.

Quadern

Poden fer un treball per parelles:

Quadern Activitat 1a. Un membre de la parella obre el quadern de PG o l’alumne per les pàgines centrals on hi ha el pòster de la parelles mesquita i l’altre l’obre per la pàgina 2. Va llegint les diferents parts mentre l’altre les encercla en el seu pòster. Després s’intercanvien els papers.

Quadern Activitat 1b. Poden seguir treballant en parelles. Un obre PG o el pòster i l’altre llegeix les preguntes. Les van comentant parelles conjuntament i al final tots dos les apunten al quadern.

Edificis sagrats • La mesquita

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 2

AGRUP.

Podem començar projectant l’edifici de la mesquita i comen- GG tar les solucions que hagi assenyalat cada parella.

Activitat 2. Després llegim el text sobre la mesquita que hi ha a la pàgina 3 i per parelles o petit grup completem les deficinicions dels mots encreuats (podem fer servir la plantilla de l’annex 2) Per fer els mots encreuats es poden repartir el números i cadascú pensar la seva solució, o bé ho podem fer amb l’estructura del llapis al mig.

Per acabar la sessió podem iniciar algun tema de debat com per exemple: «Hem vist que a les mesquites hi ha una font de les ablucions per rentar-se: per què us sembla que la gent es neteja abans de la pregària?»

Comentem que durant la pregària i l’estada a la mesquita el cos dels fidels adopta diferents postures.

Dret/inclinat/prostrat/assegut Què té a veure el cos amb la pregària? Com preguen els musulmans? (annex 3) També podem fer l’activitat optativa.

Proposem poder practicar aquestes postures a la classe, i si hi ha algun alumne musulmà, li demanem si vol fer-nos de guia.

MATERIAL

Quadern o projector

Quadern PG o parelles

GG

GG

Guia didàctica

sessió 3

Activitat 3. En les mesquites, a diferència d’altres edificis sagrats, no hi trobem ni pintures ni escultures que evoquin fets o persones, però sí que tenen una arquitectura i una decoració peculiar.

Llegiu les dues introduccions a l’activitat, després podem IND. Quadern posar una estona de música sufí (un corrent espiritual de l’Islam) per tal que facin els apartats d’aquesta activitat en silenci i de manera individual.

Ordinador https://www.youtube.com/watch?v=Ix3yMWjjA0w&lis t=RDIx3yMWjjA0w&start_radio=1&t=46 En acabar, els demanem que comparteixin amb els com- PG o Quadern panys de grup els dibuixos que han fet en els apartats 3b, 3c parelles i 3d, i que comentin entre ells les respostes de l’apartat 3a.

Edificis sagrats • La mesquita

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

Síntesi

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

MATERIAL

sessió 4

Activitat 4. Amb aquesta unitat acabem el treball dels PG edificis sagrats, per això proposem fer una petita síntesi de tots tres edificis a partir de la graella de la pàgina 8.

Una vegada ho hem treballat ho posem en comú per GG corregir-ho.

Quadern

Edificis sagrats • La mesquita

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

Situar les parts més importants d’una mesquita i saber què s’hi fa.

✘

Descobrir la importància que té l’art en aquests espais sagrats.

✘

Trobar les principals semblances i diferències entre els edificis sagrats de les tres religions monoteistes.

✘

Explicar els passos i els moments que segueix un musulmà per resar en una mesquita (opcional)

DE

DS

ACTIVITATS

1, 2

3

✘

4

✘

Activitat opcional

Edificis sagrats • La mesquita

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La mesquita

1. LA MESQUITA La mesquita és un lloc de pregària. Els musulmans practiquen una pregària que consisteix en prosternar-se, que vol dir agenollar-se i tocar a terra amb el front.

a) Busca aquests elements a la il·lustració i encercla’ls.

Font de les ablucions. És una font que serveix per rentar-se abans de la pregària.

Sala d’oració. L’espai destinat a la pregària. La majoria estan dividides en diferents naus sustentades per columnes.

Minaret. És una torre des d’on, cinc cops al dia, es fa una crida a la pregària. La persona que fa la crida s’anomena muetzí.

Cúpula. És una forma típica de l’arquitectura dels països musulmans. L’objectiu d’aquest element és agradar i agrair a Déu.

La forma circular representa el cel.

Mihrab. Indica la direcció de la Meca, la ciutat sagrada dels musulmans cap a la qual els fidels s’han d’orientar per pregar.

b) Observa la situació de les persones dintre de la sala de pregària de la mesquita. Què en podries dir?

Com estan situats?

CÚPULA

On són les dones?

MINARET

En quina postura estan?

Com es diu el personatge que hi ha en el minaret?

MIHRAB

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

SALA D’ORACIÓ

FONT DE LES ABLUCIONS

Edificis sagrats • La mesquita

7

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La mesquita

1. LA MESQUITA La mesquita és un lloc de pregària. Els musulmans practiquen una pregària que consisteix en prosternar-se, que vol dir agenollar-se i tocar a terra amb el front.

a) Busca aquests elements a la il·lustració i encercla’ls.

Font de les ablucions. És una font que serveix per rentar-se abans de la pregària.

Sala d’oració. L’espai destinat a la pregària. La majoria estan dividides en diferents naus sustentades per columnes.

Minaret. És una torre des d’on, cinc cops al dia, es fa una crida a la pregària. La persona que fa la crida s’anomena muetzí.

Cúpula. És una forma típica de l’arquitectura dels països musulmans. L’objectiu d’aquest element és agradar i agrair a Déu.

La forma circular representa el cel.

Mihrab. Indica la direcció de la Meca, la ciutat sagrada dels musulmans cap a la qual els fidels s’han d’orientar per pregar.

b) Observa la situació de les persones dintre de la sala de pregària de la mesquita. Què en podries dir?

Com estan situats?

ESTAN SITUATS TOTS EN LA MATEIXA DIRECCIÓ. DE CARA A LA CIUTAT SANTA DELS MUSULMANS: LA MECA.

On són les dones?

LES DONES SE SITUEN A LA PART DEL DARRERE. En quina postura estan?

PROSTRATS. Com es diu el personatge que hi ha en el minaret?

2

MUETZÍ

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

EXPERT

Obtén la informació correcta al dibuix de l’edifici i és capaç de respondre totes les qüestions que se li plantegen.

AVANÇAT

Obtén la informació correcta al dibuix de l’edifici i és capaç de respondre 2 de les qüestions que se li plantegen.

APRENENT

Obtén alguna informació correcta al dibuix de l’edifici i és capaç de respondre alguna de les qüestions que se li plantegen.

NOVELL

No sap trobar la informació necessària en el dibuix de l’edifici i no pot respondre les qüestions que se li plantegen.

Edificis sagrats • La mesquita

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La mesquita

2. QUÈ S’HI FA? La mesquita és fonamentalment un lloc de pregària. Els musulmans preguen cinc cops al llarg del dia en funció de la posició del sol. La pregària més concorreguda de la setmana és la del divendres al migdia, que inclou un sermó. La mesquita s’omple els dies de celebracions importants, com la festa del Ramadà i la festa del sacrifici.

La mesquita, a més, és un lloc de reunió social i cultural, d’ajuda i d’orientació mútua entre els membres de la comunitat, i és un espai per estudiar i per aprendre.

Ens podeu ajudar? Ens han donat la solució d’aquests mots encreuats, però no trobem a quines definicions corresponen.

1 D 3 2 A L · L A I V M L 4 M U E T Z I C N N O A R D 6 8 5 R A M A D A R C E I U 7 E S T H C P R I U 9 A G E N O L L A T B C A iStockPhoto

Escriviu les definicions que corresponen a cada paraula dels mots encreuats en el full que us donaran.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

3

Edificis sagrats • La mesquita

9

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La mesquita

3. ART I EDIFICIS Les mesquites solen ser espais més aviat buits i sense gaires elements decoratius. En l’art islàmic està prohibit dibuixar o pintar figures humanes i encara menys representar Al·là. Per això, els musulmans han desenvolupat arts relacionades amb la cal·ligrafia, la decoració i l’arquitectura.

Wikimedia Commons

Wikimedia Commons

Les dues imatges corresponen a la Mesquita Blava d’Istambul.

a) Podríeu dir dues diferències entre l’aspecte exterior i l’interior d’aquesta mesquita?

L’EXTERIOR DE LA MESQUITA ÉS SOBRIA, NO HI HA ELEMENTS DECORATIUS, EXCEPTE CÚPULES I EL MINARET, ELEMENTS PROPIS D’UNA MESQUITA. L’INTERIOR ESTÀ DECORAT AMB MOTIUS GEOMÈTRICS I VEGETALS

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Edificis sagrats • La mesquita

10

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La mesquita

L’interior de les mesquites es decora amb tres tipus de motius: Escriptura àrab: cal·ligrafia. Generalment acostuma a ser la paraula Al·là (com en els requadres de la primera imatge).

Mosaics geomètrics: llaceries (com a la segona imatge) Motius vegetals: arabescos

Wikimedia Commons

b) Escriu en el requadre

la paraula Al·là en àrab.

iStockPhoto

c) T’animes a fer uns motius

geomètrics a la quadrícula?

d) Acaba de reseguir i pintar aquest arabesc.

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

7

Edificis sagrats • La mesquita

11

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La mesquita

4. COMPAREM ELS TRES EDIFICIS SAGRATS. QUÈ HEM APRÈS?

Posa una creu als edificis que correspongui. En l’últim cas posa el dia corresponent.

sinagoga església mesquita Els fidels hi van a pregar.

✘

✘

Tenen una torre.

✘

✘

Hi ha una taula.

✘

Hi ha un lloc diferenciat per a les dones.

✘

En alguns corrents del judaisme,

✘

Els fidels es renten els peus.

✘ catòliques i ortodoxes

Poden tenir imatges de sants o persones.

Resen en una determinada direcció.

S’hi llegeix un llibre sagrat.

✘

✘

Els fidels hi celebren festes com el matrimoni, el naixement d’un infant, etc.

✘

✘

És un espai per a l’estudi i comentari dels escrits sagrats.

✘

✘

És un espai de trobada social.

✘

✘

Quin dia hi acostumen a anar els fidels?

8

✘

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

✘

✘

DISSABTE DIUMENGE DIVENDRES

www.gobookseditorial.com / DL: B 12746-2020 / ISBN: 978-84-946893-3-8 Il·lustracions de Tenllado&Esteban Studio

Edificis sagrats • La mesquita

12

Edificis sagrats La mesquita ACTIVITAT OPCIONAL

ANOMENEU LES DIFERENTS POSTURES DE LA PREGÀRIA

Edificisreligiosa sagrats • CICLE La mesquita Cultura MITJÀ

13

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La mesquita ACTIVITAT OPCIONAL

ANOMENEU LES DIFERENTS POSTURES DE LA PREGÀRIA

ASSEGUDA

ASSEGUDA

PROSTRADA

INCLINADA

ASSEGUT

INCLINAT

DRETA

ASSEGUT

PROSTRAT

DRET

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Edificis sagrats • La mesquita

14

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – QUÈ ÉS UNA MESQUITA?

La mesquita és un edifici destinat a l’oració dels fidels musulmans, però també és un lloc de trobada i d’educació. Serveix de lloc de reunió de la comunitat musulmana. Únicament és manat de fer-hi l’oració del divendres, encara que és recomanat de fer-hi també les altres oracions. Cinc cada dia.

No serveix per a altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments.

Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l’aljama, és la principal. Les dones tenen un espai reservat a l’interior. S’estructura segons una planta rectangular, molt simple, que consta d’un pati tancat, a l’aire lliure, amb una torre adossada, anomenada minaret. Al centre del pati hi ha la font de les ablucions.

La mesquita també té una zona coberta, que té com a centre la gran sala d’oració. Aquesta sala és tancada pel costat oposat a la porta d’entrada, per una paret (orientada a la Meca) que s’anomena alquible, al centre de la qual hi ha com un espai molt ornamentat (el mihrab) que marca la direcció de la pregària, davant la qual se situa l’imam.

El material de construcció de la mesquita sol ser pobre (maons, guix, argila), però ricament recobert per la part de dins de l’edifici per estucs, mosaics o ceràmica.

Des del minaret el muetzí crida a l’oració, segons les prescripcions de l’islam. Presenta una indubtable similitud funcional i estructural amb els campanars cristians. A les mesquites no hi ha cap imatge, cap sant, ni cap escultura ja que es considera que la relació ha de ser directa amb la divinitat, sense intermediaris.

Edificis sagrats • La mesquita

15

Edificis sagrats La mesquita ANNEX 2 – MOTS ENCREUATS

2. QUÈ S’HI FA?

DEFINICIONS DELS MOTS ENCREUATS VERTICALS 1.

2.

3.

6.

7.

8.

HORITZONTALS 2.

4.

5.

9.

Cultura Edificisreligiosa sagrats •• La CICLE mesquita MITJÀ

16

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis sagrats La mesquita ANNEX 2 – MOTS ENCREUATS

2. QUÈ S’HI FA?

DEFINICIONS DELS MOTS ENCREUATS VERTICALS 1.

DIVENDRES. Dia de la pregària més concorreguda.

2.

MINARET. Torre des d’on es crida a la pregària.

3.

ALCORÀ. Llibre sagrat dels musulmans.

6.

MIHRAB. Indica la direcció de la Meca.

7.

CINC. Vegades al dia que resen els musulmans.

8.

CÚPULA. Part de la mesquita que té forma de semicercle.

HORITZONTALS 2.

AL·LÀ. Manera amb què anomenen Déu els musulmans.

4.

MUETZÍ. Persona que crida a la pregària des del minaret.

5.

RAMADÀ. Festa musulmana.

9.

AGENOLLAT. Postura per fer la pregària.

EXPERT

Fa la descripció correcta de totes les paraules.

AVANÇAT

Fa la descripció correcta de més de 6 paraules.

APRENENT

Fa la descripció correcta de 4 a 6 paraules.

NOVELL

Fa la descripció correcta de menys de 4 paraules.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

Edificis sagrats • La mesquita

17

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ANNEX 3 – QUÈ ES FA EN UNA MESQUITA?

Quan una persona entra en una mesquita el primer que fa és descalçar-se, després rentar-se les mans, els braços, la cara i els peus.

A la mesquita, els fidels seuen al terra i per pregar toquen amb el cap a terra. És important que les catifes que cobreixen tota la superfície estiguin netes i polides. Com que a l’hora de pregar la mesquita queda molt atapeïda, la netedat esdevé important. Però sobretot és important presentar-se net per dins davant de Déu.

Un cop dins la sala de pregària, es pot resar individualment, seure, meditar, conversar en veu baixa... Quan la pregària principal és a punt de començar, el muetzí, fa una crida. Mentrestant, les persones s’alineen, els homes a la sala principal i les dones o bé al darrere o bé en una sala annexa. Les files es formen de manera paral·lela, una rere l’altra sense deixar espais buits.

En una mesquita no hi ha cap banc, ni cadira, ni trones... La pregària es fa al terra, en senyal d’igualtat de totes les persones davant Déu. Durant la pregària, tothom respon i es mou alhora i de manera harmònica. Els moviments que es fan amb el cos són un conjunt de quatre postures: drets, inclinats, prostrats i asseguts. Aquestes postures es porten a terme en un cicle regular que cada musulmà aprèn des de petit. En començar, tot dient: «Déu és el més gran», s’aixequen les mans obertes fins a l’alçada de les orelles. L’oració acaba sempre de la mateixa manera: girant el cap a la dreta i a l’esquerra, cada fidel desitja la pau a la persona que és al seu costat, i la benedicció de Déu. D’aquesta manera, els musulmans expressen que tots són membres d’una mateixa comunitat, i que comparteixen la mateixa fe en un únic Déu.

Al llarg del dia els musulmans dediquen cinc moments a la pregaria, deixant la feina i les ocupacions. Això els ajuda a apartar-se del mal i a fer el bé.

Els moments de pregària són:

Amb la sortida del sol

Al migdia

A la tarda

Quan comença a fer-se fosc

A la nit

Si per qüestions de feina, els és impossible resar totes les vegades del dia en el moment que toca, ajunten les oracions i les fan totes a la nit.

Edificis sagrats • La mesquita

18

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

PER SABER-NE MÉS L’ORACIÓ

[…] L’oració és una connexió directa entre el creient i Al·là, per la qual cosa, abans de començar les oracions s’ha d’anar net de cos i de ment. Per això abans dels resos es fan les ablucions purificadores, que consisteixen a rentar-se bé la cara, els braços, les mans i els peus. Aquestes són les ablucions simples o petites. Les ablucions completes consisteixen a rentar-se bé tot el cos, i es fan després de tenir relacions sexuals, i en les dones després de tenir la menstruació. Cada part de l’oració té una funció determinada dins d’aquest ritual diari, de manera que es combina meditació, devoció, ascensió moral i exercici físic. Preferiblement l’oració s’ha de fer en companyia, però si no és possible es fa individualment. Les persones que tenen problemes de salut o que ja són grans poden resar asseguts o fent moure només els ulls. Les oracions es poden fer gairebé a tot arreu (als camps, a les fàbriques, a les oficines, a les universitats, etc.), només cal que l’espai sigui net.

Extret de: Coneixes els nostres veïns musulmans? https://www.tarragona.cat/serveis-a-la-persona/serveis-socials/observatori-social-de-la-ciutatde-tarragona/fitxers/altres/eines-per-laccio/coneixes-els-nostres-veins-musulmans LA PREGÀRIA MUSULMANA

Presentació de Slideshare extret de: «L’arbre de les religions» www.slideshare.net/jvalara/lislam-28814349 QUÈ ÉS UNA MESQUITA? MARIE-HÉLÈNE BAYLE, IISMM SETEMBRE DEL 2007

La mesquita, masjid en àrab, és un «lloc de prosternació». El musulmans practicants hi van normalment el divendres, però ocasionalment també els altres dies de la setmana. Hi acompleixen el ritual de la pregària, que és el segon dels cinc pilars de l’islam.

La casa del profeta Mahoma és la primera mesquita coneguda: es tracta d’un gran pati quadrat amb una sèrie de sales a un dels costats, que corresponen als espais privats de Mahoma; a dos dels altres costats hi havia fulles de palmera per fer ombra als fidels. Però la mesquita que va servir de model per construir les mesquites posteriors és la de Damasc (706-715), construïda per ordre del califa omeia al-Walîd. Com la casa-mesquita del Profeta, aquesta presenta un espai obert i un espai cobert, però el pati està rodejat de grans galeries que li donen una elegància sumptuosa, malgrat les influències dels arts bizantí i sassànida, com en la Cúpula de la Roca (691) de Jerusalem. De totes maneres hi ha alguns elements que es van transformant per donar pas a un art purament islàmic.

L’arquitectura de les mesquites va anar evolucionant segons les regions, les èpoques i les descobertes tecnològiques. Pel que fa a les formes generals de les mesquites, esquemàticament hi ha d’una banda un pati i una sala de pregària hipòstila, que es troba sobretot al Pròxim Orient i al

Edificis sagrats • La mesquita

19

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

Magreb, i per altra banda un gran pati central amb quatre iwâns —un iwân és una sala amb volta oberta per un costat—, a l’Iran, i finalment un pati adossat a una gran sala de pregària central amb una cúpula de dimensions generalment importants inspirada en Santa Sofia d’Istanbul, que es troba principalment a Turquia i a l’Àsia Central. Els materials de construcció mostren també les tradicions locals, com la de Djenné al Mali que està recoberta totalment amb la tova local.

Pel que fa a l’ornamentació, es limita ben sovint a la cal·ligrafia i a les formes abstractes o geomètriques. Simbòlicament, les formes geomètriques, reproduïdes fins a l’infinit, serien una al·lusió a la infinitat de la divinitat. En realitat, tot i que la representació figurativa no està prohibida en l’Alcorà, no n’hi ha gaire a les mesquites. Tenint en compte que en aquests «llocs de prosternació», s’adora Déu, i Déu és, segons la religió musulmana, omnipresent però no pren cap forma concreta, no se’l representa. Fora de les mesquites, hi ha moltes representacions figuratives en l’art dels països islàmics.

L’edificació d’una mesquita era un gest important i es considerava com un acte de pietat. Els més grans artistes, arquitectes i cal·lígrafs i desenvolupaven el seu talent i s’utilitzaven els materials més bons. Les antigues mesquites són sovint veritables obres mestre com, per exemple, la Mesquita del Divendres de Ispahan (segle xi), que no ha mostrat tots els seus secrets, la de l’època omeia de Còrdova (785-987) que, degut al seu prestigi, influirà en moltes mesquites d’Espanya i del Magreb, la de Kairuan (836-875), la d’Ibn Tulun (876-879) al Caire o la de Bayazid II (1481-1512) d’Edirne, construïda pel cèlebre arquitecte Sinan, per citar-ne només algunes de les més boniques. Normalment l’embelliment d’una mesquita durava uns quants segles.

Però una mesquita no es composa només d’un gran pati i d’una sala de pregària. El ritual ha fet néixer formes i elements nous. La paret que indica la direcció sagrada de la Meca —la qibla— cap on mira el fidel per pregar i que és l’element principal d’una mesquita, ha condicionat la forma de la sala de pregària, que acostuma a ser més ampla que llarga. A principis del segle viii fa aparició el mihrâb, una fornícula a la paret qibla, que indica la direcció sagrada i representa simbòlicament la presència del Profeta. El mihrab ha rebut al llarg dels segles una decoració cada vegada més sofisticada ja que els creients hi dirigeixen la mirada; freqüentment hi ha un llum que simbolitza la llum divina.

El minbar, o «càtedra per predicar», ja existia a l’època de Mahoma; aleshores estava format de tres graons. Posteriorment el minbar es va fer més alt i va ser ornat majestuosament amb figures geomètriques entrellaçades. Alguns minbars de l’època medieval són molt cèlebres, com el de Còrdova, fet l’any 1137, durant la dinastia almoràvit (1056-1147), per a una mesquita de Marrakech; es va utilitzar a la mesquita de la Kutubiyya fins els anys 1960. Durant molt de temps, la presència del minbar ha permès distingir les enormes mesquites del Divendres, masjîd aljâmi, on es pot reunir tota la comunitat el dia de pregària en comú, de les simples sales de pregària de dimensions més modestes. Sobre el minbar, l’imam —«el que està davant»— pronuncia la khutba, el sermó, que consta de dues parts: a l’època medieval, la primera consistia en unes explicacions dels passatges de l’Alcorà i l’altra manifestava un agraïment al poder temporal; es citava el nom del califa en senyal de vassallatge. Actualment, la segona part del sermó explica, per exemple, les normes pràctiques que cal seguir per poder fer el pelegrinatge.

Edificis sagrats • La mesquita

20

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

Però l’element més visible en una mesquita és certament el minaret —de manâra, «lloc on hi ha un foc encès, on hi ha llum». Damasc, una vegada més, hauria donat el to. Són de base quadrangular però les formes dels minarets han evolucionat o s’han casat amb les tradicions locals: en espiral, circulars, amb balcons, de diversos pisos, enganxats a la mesquita o independents, simples o dobles, permetien al muetzí fer la crida a la pregària. De totes maneres, alguns són massa alts perquè es pugui sentir la veu humana, com és el cas del de la Mesquita del Shah (segle xvii), a Ispahan (Iran), i mostren clarament que el minaret és també un símbol, el de la presència de l’islam en una ciutat o en un país.

Més discretes, les sales per a les ablucions no són menys necessàries en una mesquita.

Gràcies a elles, simples sales amb aigua o fonts en el pati, el creient es pot posar en estat de puresa ritual abans de fer la pregària. Les travesses centrals d’algunes mesquites estan adornades amb cúpules, signes visibles de la qibla tant a l’interior com a l’exterior. A les mesquites més antigues, s’hi conservava també el tresor de la comunitat o bé s’hi podia trobar una maqsûra, peça reservada al califa o al seu representant, situada davant del mihrab.

Tot i que en els primers temps de l’islam, homes i dones pregaven junts al pati de la casa‐ mesquita del Profeta, actualment se separen els homes de les dones. Segons la forma de la mesquita, la sala de pregària es divideix en dues o més peces unides a la gran sala, per la pregària de les dones exclusivament.

A part de la seva funció essencial de lloc de pietat, una mesquita és moltes vegades un lloc plurifuncional. A l’Edat Mitjana, al costat de la sala de pregària, es feia una infinitat d’activitats al pati o a les sales adjacents. La mesquita servia de refugi, de lloc d’ensenyament teològic, s’hi acollien indigents, estudiants o estrangers, s’utilitzava com a tribunal, hi havia biblioteques, s’hi conservaven i s’hi veneraven relíquies de sants, s’hi celebrava l’Aïd al-Fitr i l’Aïd al-Kebîr —les dues grans festes musulmanes— s’hi feia la pregària per a un difunt o s’hi beneïa un matrimoni. De vegades s’hi feien negocis —però això més aviat es veia malament— i, quan queia una calamitat sobre una població o sobre una regió, jueus, cristians i musulmans s’hi reunien per implorar l’ajuda de Déu.

De l’època otomana (1453-1924) es conserven mesquites que formen part de complexes arquitectònics imponents. A Istanbul, la mesquita de Soliman el Magnífic (1520-1566) té al costat diversos madrasas, un hospital, un hospici, una cantina popular, saunes, una escola alcorànica i mausoleus.

Avui dia, tant als països musulmans com en context de migració, la mesquita va sovint més enllà de la seva funció cultual; pren un caràcter social molt important. Certament que la sala de pregària és sempre un lloc de recolliment on el visitant, creient o no creient, musulmà o no musulmà, queda corprès del silenci total d’un espai com aquest, propici a la meditació, però les mesquites serveixen també de lloc d’informacions sobre la comunitat o sobre el pelegrinatge, de centre d’alfabetització —particularment per a les dones— o d’ensenyaments diversos, àdhuc d’agències de viatge —per anar de vacances al país natal o al país natal dels familiars immigrats. Per tant, la influència de la mesquita va més enllà de la simple funció religiosa.

Edificis sagrats • La mesquita

21

GUIA DIDÀCTICA

VISCA LA FESTA!

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ INICIAL Signes i celebracions Festes símbols

JUDAISME, CRISTIANSME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle mitjà). Go Books Editorial, 2020.

ISBN: 978-84-946893-3-8. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Georgina Sedano.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

13

Visca la festa!

La finalitat d’aquesta unitat és que els alumnes valorin el sentit que té el fet de celebrar i fer festa com a element cohesionador d’una comunitat i que coneguin una de les festes principals del judaisme, el Péssah; del cristianisme, la pasqua; i de l’islam, l’Aïd al-Fitr.

La unitat didàctica s’ha estructurat per treballar de manera individual i en equip. Així, en cada quadern corresponent a una festa hi trobarem activitats que s’han de fer individualment, i d’altres que s’han de fer mitjançant el treball cooperatiu, generalment en grups de quatre persones.

Abans de començar la unitat hem de tenir clars els grups cooperatius; bé podem utilitzar els que ja s’hagin creat com a classe o els que nosaltres haguem constituït per a la nostra assignatura i que duraran tot el curs.

Us proposem dos itineraris: ITINERARI 1. TREBALL SIMULTANI DE LES TRES FESTES.

Treball específic d’una festa per tal d’aconseguir especialistes en aquell tema.

Quadern sobre la Pasqua Cristiana (2 equips de 4 alumnes)

Quadern sobre l’Aïd al-Fitr (2 equips de 4 alumnes)

Quadern sobre el Péssah o Pasqua Jueva (2 equips de 4 alumnes)*

Síntesi (4 equips de 6 alumnes amb 2 especialistes de cada festa o 8 equips de 3 alumnes amb 1 especialista de cada festa)

*Nota: naturalment, aquestes quantitats són orientatives, i s’han d’adaptar a la realitat i la ràtio de cada grup classe.

Trobareu les orientacions per fer l’Itinerari 1 en aquesta mateixa guia didàctica.

ITINERARI 2. TOTS ELS GRUPS TREBALLEN TOTES LES FESTES.

Treball globalitzador de les tres festes per a que tots coneguin el més important de cada festa.

Trobareu les orientacions per fer l’Itinerari 2 a les guies didàctiques corresponents de cada quadern: El Péssah, la Pasqua i l’Aïd al-Fitr.

Festes i celebracions • Visca la festa!

2

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

Presentació de la unitat: Visca la festa!

GG Es projecta a la pissarra digital la presentació Visca la festa!

Es tracta d’un primer contacte amb les festes de les tres religions (Péssah, Pasqua Cristiana i Aïd al-Fitr) mitjançant les imatges.

Es reparteix el quadern imprimible o editable Visca la festa!

També el trobareu en format editable en el lloc web del projecte.

MATERIAL

Pantalla digital

Presentació Visca la festa!

PG

Quadern imprimible o editable Visca la festa!

PG

Quadern imprimible o editable Visca la festa!

Activitats 8, 9 i 10 (El respecte a la diversitat religiosa, PG propostes de millora)

Quadern imprimible o editable Visca la festa!

Quaderns de l’alumne: El Péssah, La Pasqua i l’Aïd al-Fitr.

Activitats 1, 2 (Activació de coneixements previs)

Activitats 3, 4 (El que més ens agrada de les festes)

Les fem amb l’estructura 1-4.

sessió 2

Activitats 5, 6 i 7 (Les festes religioses)

Les fem amb l’estructura foli giratori per parelles o grup. sessió 3

Les fem amb l’estructura 1-2-4, llapis al mig i 1-4.

ITINERARI 1:

GG

Explicació de com es treballaran les festes de les tres tradicions:

Repartim un quadern diferent a cada 2 grups.

Cada grup treballa els exercicis de la festa que li hagin tocat.

Al final es faran uns grups diferents formats per especialistes de cada festa i es farà una síntesi del més important.

Es proposa fer 4 grups de 6 alumnes amb dos experts de cada festa, o 8 grups de 3 alumnes amb un expert de cada festa.

Festes i celebracions • Visca la festa!

3

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

Inicial

ITINERARI 2 :

GG

MATERIAL

Tots els grups treballen la mateixa festa durant tot el procés.

Desenvolupament

sessió 4 El Péssah, la Pasqua Cristiana i l’Aïd al-Fitr.

EL PÉSSAH El mestre explica, a partir del text de la guia com preparen els jueus el Péssah o pot repartir el text a cada grup. annex 1.

Preparació de l’Activitat 1, després cadascú pot explicar com ha interpretat el text en el seu dibuix, a la resta del grup.

Estructura 1-4

Quaderns de l’alumne: El Péssah, La Pasqua i l’Aïd al-Fitr.

Projector i pantalla

IND.

LA PASQUA CRISTIANA Comencen llegint la introducció de manera individual.

Activitats 1, 2 (Colorejar paisatge)

Activitat 3 (PG) (Explicació de les analogies)

IND. PG

Estructura 1-4 L’AÏD AL-FITR Comencen llegint la introducció de manera individual.

Activitat Mots encreuats

PG

Estructura 1-4 Visionat de diferents fragments de la pel·lícula El príncep d’Egipte que es basa en el relat de l’Èxode sobre la vida de Moisès, i que ens serveix per entendre el Péssah com la Pasqua Cristiana.

Els podeu trobar en aquests enllaços:

https://youtu.be/NieC8KA0EvI

https://youtu.be/TzRrEgkfhG8

https://youtu.be/Zw7lsVV14Yo

GG

Festes i celebracions • Visca la festa!

4

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 5

AGRUP.

MATERIAL

El Péssah, la Pasqua Cristiana i l’Aïd al-Fitr.

EL PÉSSAH

Quaderns de l’alumne: El Péssah, La Pasqua i l’Aïd al-Fitr.

Quaderns de l’alumne: El Péssah, La Pasqua i l’Aïd al-Fitr.

Ordinador pels grups que fan la Pasqua cristiana.

Activitat 2. El grup llegeix els fragments del llibre de PG l’Èxode, i proposen un títol per a cadascun.

Estructura llapis al mig.

Si els queda temps, proposem que facin l’activitat sobre el calendari jueu de l’annex 1.

LA PASQUA CRISTIANA Busquen informació sobre la tradició de la Vella Quaresma per explicar-la a la classe, teniu informació a l’annex 2 de la guia de Pasqua. Poden utilitzar com a base una presentació.

Què és la Quaresma?

D’on ve la tradició de la vella Quaresma?

Imatges de velles Quaresmes.

Estructura Llapis al mig L’AÏD AL-FITR

Activitats 1 i 2. Lectura de l’Alcorà: Sures 2, 183, 184 i 185.

Explicar les il·lustacions de les pràctiques del Ramadà.

Estructura Lectura compartida per parelles

PG

Festes i celebracions • Visca la festa!

5

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 6

AGRUP.

MATERIAL

El Péssah, la Pasqua Cristiana i l’Aïd al-Fitr.

EL PÉSSAH PG Lectura dels textos del seder «Els nens són protagonistes» i «els 4 brindis», que trobareu a la Guia didàctica del Péssah.

Activitats 3a i 3b. 3a: Estructura llapis al mig. 3b: Estructura 1-4 PG

LA PASQUA CRISTIANA Lectura dels textos sobre la setmana santa.

Lectura de l’evangeli de Mateu (Mateu 28, 1-10)

Activitats 5 i 6 (Resurrecció de Jesús). 5: Estructura 1-4.

6: Estructura lectura compartida per parelles PG

L’AÏD AL-FITR

Activitat 3. Raons per al dejuni i l’abstinència.

Estructura foli giratori Si acaben abans que els altres equips, començar a llegir el text de l’Aïd al-Fitr i subratllar-ne les parts més importants (p.6)

sessió 7 El Péssah, la Pasqua Cristiana i l’Aïd al-Fitr.

Comentar la recepta del pa àzim de l’annex 2 de la guia del GG Péssah per si algun alumne, de l’equip que sigui, vol dur-la a terme a casa seva. Explicar el sentit que té pels jueus en el sopar del Seder.

Els alumnes dels equips que fan l’Aïd al-Fitr comenten el GG sentit del ramadà a tots els companys i els proposen de realitzar l’activitat 4 del quadern.

Música per a la relaxació d’origen àrab:

Pantalla digital

Quadern de l’Aïd al-Fitr

https://www.youtube.com/watch?v=B4GnUe6fuwY

Posada en comú.

GG

Festes i celebracions • Visca la festa!

6

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 8

AGRUP.

El Péssah, la Pasqua Cristiana i l’Aïd al-Fitr.

EL PÉSSAH Lectura del text sobre el pelegrinatge.

Quaderns de l’alumne: El Péssah, La Pasqua i l’Aïd al-Fitr.

Quaderns de l’alumne: El Péssah, La Pasqua i l’Aïd al-Fitr.

Activitat 4. (Text sobre alguna cosa que voldríem que es complís) Estructura 1-2-4 PG

Activitats de l’annex 3 de la Pasqua (Resum de què es fa i per què en les celebracions de setmana santa) Estructura 1-4 PG

L’AÏD AL-FITR Lectura del text de l’Aïd al-Fitr de la pàgina 6.

PG

LA PASQUA CRISTIANA Tornar a llegir els textos sobre la setmana santa.

MATERIAL

Activitats 5, 6 i 7 sobre la festivitat de l’Aïd al-Fitr Estructura 1-4

sessió 9 El Péssah, la Pasqua Cristiana i l’Aïd al-Fitr.

EL PÉSSAH Lectura del text sobre la llibertat.

PG

Activitats 5 i 6. La veritable llibertat. 5: Estructura 1-4.

6: Estructura foli giratori per parelles

LA PASQUA CRISTIANA

PG

Activitat 7. Els valors de la quaresma i de la Setmana Santa Estructura 1-2-4 Farem servir les targetes de valors.

L’AÏD AL-FITR Lectura del text sobre la funció social del ramadà.

PG

Activitats 8 i 9. Descobrir les necessitats dels altres.

8: Estructura 1-2-4. 9: Estructura 1-4

Festes i celebracions • Visca la festa!

7

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 10

AGRUP.

El Péssah, la Pasqua Cristiana i l’Aïd al-Fitr.

GG Alguns alumnes dels equips que fan la Pasqua Cristiana comenten el sentit de la quaresma a tots els companys i companyes mitjançant la presentació que van preparar a la sessió 5.

Després els proposen de realitzar l’activitat de reflexió n. 4 del seu quadern, però amb alguna variació: «Escolta la música, tancant els ulls i fes uns moments de re- GG flexió interior:

Alegra’t d’allò que creus que fas bé.

Pren consciència d’allò que hauries de fer millor.

Pensa com ho pots millorar i proposa’t un pla per millorar-ho.

Si cal demana perdó a algun amic o amiga, a algun company o companya…»

Acabada la reflexió es fa una breu posada en comú.

GG Els equips que fan la Pasqua Cristiana comenten quins són actualment els símbols de la Pasqua i proposen de fer l’activitat 8 sobre els símbols i tradicions de la Pasqua.

Síntesi

MATERIAL

Quaderns de l’alumne: El Péssah, La Pasqua i l’Aïd al-Fitr.

Pantalla digital

Cartolines de colors, papers adhesius, tisores, pegues...

Fitxes de síntesi

Fitxes de síntesi

sessió 11 Es fan equips amb experts de cada festivitat (4 equips de GG 6 membres o 8 equips de 3).

Amb les aportacions de tots els experts es completen les PG tres primeres columnes de la taula de síntesi.

Estructura Llapis al mig sessió 12 Amb les aportacions de tots els experts es completen les PG 2 últimes columnes de la taula de síntesis.

Estructura Llapis al mig

Festes i celebracions • Visca la festa!

8

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 13

AGRUP.

Presentació explicant les taules completes per part dels PG equips: autoavaluació, coavaluació i avaluació del docent.

Per acabar podem suggerir que tothom tingui fetes les següents activitats dels quadernets: (es poden anar fent durant les sessions 11, 12 i 13)

El Péssah: 1, 5 i 7

La Pasqua: 5, 6 i 7

L’Aid al-Fitr: 2, 7 i 8

MATERIAL

Fitxes de síntesi

Quaderns

Es poden proposar alguns treballs manuals complementaris:

Elaboració d’un plat del Séder.

Cuinar Pa àzim

Elaborar un ou de Paqua

Fer un fanalet de l’Aid al-Fitr.

Festes i celebracions • Visca la festa!

9

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten com a individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

METODOLOGIA

La unitat Visca la festa! es pot treballar mitjançant una adaptació de la tècnica cooperativa complexa anomenada Trencaclosques.

Al llarg del procés s’utilitzen les següents estructures cooperatives simples: 1-4, 1-2-4, Llapis al mig, Foli giratori, Lectura compartida per parelles i Foli giratori per parelles.

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Reconèixer les qualitats que ens aporten les celebracions i les festes i les raons per les quals són molt ben valorades.

Identificar els trets més característics del Péssah o Pasqua jueva, la Pasqua cristiana, l’Aïd al-Fitr, així com els períodes de preparació per a aquestes festes.

Empatitzar amb els sentiments dels creients de la religió Cristiana, Musulmana i Jueva.

Reflexionar sobre els propis comportaments i elaborar plans de millora.

Reconèixer la incidència social d’algunes festes religioses i els valors que aporten a la nostra societat.

PER FER LA PROPOSTA 2. Si tots els grups fan el mateix quadernet, podem seguir les mateixes indicacions per cada festa que es poden trobar a les guies de cada quadern.

Festes i celebracions • Visca la festa!

10

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

CRITERIS D’AVALUACIÓ ACTIVITATS OBJECTIUS

DC

DE

Reconèixer les qualitats que ens aporten les celebracions i les festes i les raons per les quals són molt ben valorades.

✘

Identificar els trets més característics del Péssah, la Pasqua Cristiana i l’Aïd Al-Fitr; així com dels períodes de preparació per a aquestes festes.

✘

Empatitzar amb els sentiments dels creients de la religió Cristiana, Musulmana i Jueva.

✘

Reflexionar sobre els propis comportaments i fer plans de millora.

✘

Reconèixer la incidència social d’algunes festes religioses i els valors que aporten a la nostra societat.

DS

VF

P

✘

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 1, 2, 3, 7

PC

AF

5, 6, 8

1, 2, 5, 6, 7, 9

1, 2, 3

3

4, 8

✘

9

4

4

✘

8

5, 6

7

S

Quadern de síntesi

VF: Visca la festa!, P: El Péssah, AF: l’Aïd al-Fitr, PC: la Pasqua cristiana, S: síntesi

Festes i celebracions • Visca la festa!

11

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Visca la festa!

Quan és el teu aniversari, t’agrada compartir l’alegria amb els teus familiars i amb els teus amics i amigues, t’agrada trencar amb la rutina de cada dia i viure una jornada diferent.

1. QUÈ ÉS PER A TU UNA FESTA?

Que trist que seria tot, si mai poguéssim convidar als qui més estimem i celebrar junts algun esdeveniment o alguna data important per a nosaltres.

I és que la festa és alegria, és l’experiència de compartir amb els altres, el millor de la nostra vida i l’oportunitat de jugar, de fer coses junts, d’estrènyer llaços d’afecte amb persones que estimem i amb les que, a vegades, no podem conviure tant com voldríem.

2. PENSA EN UNA FESTA QUE RECORDIS… Quin era el motiu de la celebració?

Què vas fer? Què és el que més et va agradar? Podries haver fet la festa tu sol? Hauria estat el mateix?

FESTA MOTIU

Què vaig fer?

Què em va agradar més?

Sol hauria estat el mateix?

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

2

Fer festa, doncs, és ajuntar-nos, és fer família, és fer grup.

Per valorar la dimensió espiritual ens fixarem només en la primera pregunta i en l’última qüestió de la segona pregunta.

EXPERT

Quan en la resposta a la primera pregunta i a la última qüestió apareixen almenys 3 dels següents aspectes: La importància de compartir: p.ex. «m’agrada estar amb els amics»…

L’alegria de viure una jornada singular.

La necessitat de celebrar esdeveniments importants.

El fet de passar-s’ho bé amb els altres: p.ex. «la festa sense els altres seria molt avorrida»…

AVANÇAT

Quan en la resposta a la primera pregunta i a la última qüestió apareixen almenys 2 dels aspectes anteriors.

APRENENT

Quan, bàsicament, apareix només 1 dels aspectes anteriors.

NOVELL

Resposta amb poca relació amb el que es pregunta o que es refereixi a qüestions purament materials, com per exemple, que menja moltes llaminadures o que li regalen moltes coses...

Festes i celebracions • Visca la festa!

12

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Visca la festa!

RESPONEU LES PREGUNTES EN GRUP

3.

Quines són les festes que més recordeu? Per què les recordeu?

4.

Quines activitats feu a les festes? Què us agrada més fer? Per què?

5.

Heu pogut assistir a alguna festa religiosa? En sabeu el nom?

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

3

Les religions també tenen les seves festes. Als cristians, als jueus, als musulmans… els agrada aplegar-se per celebrar esdeveniments que són importants per a ells i poder compartir l’alegria i l’esperança en un futur millor. Quan es troben, estan contents perquè se senten comunitat, és a dir, senten que formen part d’un grup que tenen sentiments i creences semblants i que volen comunicar al seu entorn allò que els uneix.

ACTIVITATS 3 I 4 Estructura 1-4: a partir de les respostes individuals de les preguntes 1 i 2, establir un ordre per explicar-les a l’equip i després acordar entre tots les respostes a les preguntes 3 i 4 ACTIVITAT 5 Estructura Foli giratori per parelles: cada parella parla sobre les festes religioses a les quals han assistit, en dona el nom de la festa, n’explica el motiu i les activitats que s’hi fan i ho anoten en un esborrany.

La primera parella escriu en el foli el nom d’una festa i si ho sap, el motiu i les activitats que s’hi fan; després gira el foli per tal que l’altra parella escrigui una altra festa, el motiu i les activitats. I així consecutivament fins que s’hagin posat totes les festes. Finalment, tots els membres de l’equip copiaran el contingut del foli giratori en el seu quadern.

Festes i celebracions • Visca la festa!

13

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Visca la festa!

6.

Sabeu per què es fa aquesta festa?

7.

Podríeu dir algunes de les activitats que s’hi fan?

Feu un dibuix d’alguna d’aquestes activitats.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

4

ACTIVITATS 6 I 7 Estructura foli giratori per parelles: cada parella parla sobre les festes religioses a les quals han assistit, en dona el nom de la festa, n’explica el motiu i les activitats que s’hi fan i ho anoten en un esborrany.

La primera parella escriu en el foli el nom d’una festa i si ho sap, el motiu i les activitats que s’hi fan; després gira el foli per tal que l’altra parella escrigui una altra festa, el motiu i les activitats. I així consecutivament fins que s’hagin posat totes les festes. Finalment, tots els membres de l’equip copiaran el contingut del foli giratori en el seu quadern.

ACTIVITAT 8 (pàgina següent) Estructura 1-2-4: cada membre de l’equip, individualment, pensa què vol dir respectar i escriu en un esborrany algun exemple de respecte relacionat amb altres religions, després ho parla amb la parella i consensuen una explicació de respecte i dos exemples i finalment consensuen amb tot l’equip una explicació de respecte i uns quants exemples (mínim 3). En acabar, cadascú ho escriu en el seu quadern.

Festes i celebracions • Visca la festa!

14

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Visca la festa!

8.

EXPERT

Expliqueu què vol dir «ser molt respectuosos amb la diversitat religiosa».

Poseu-ne exemples.

Si la resposta conté almenys 3 dels aspectes següents o similars: — Acollir tots els nens i nenes, tinguin la religió que tinguin, — No riure’s de les diferents maneres de fer o de vestir de les persones que pertanyen a religions o països diferents, — Respectar els edificis, els llibres sagrats i qualsevol altra manifestació religiosa, — Interessar-nos per les diferents maneres de viure la religió, — Col·laborar amb altres persones, tinguin la religió que tinguin, per aconseguir la millora de la societat...

Hem de ser molt respectuosos amb la diversitat religiosa que hi ha al nostre barri, al nostre poble o ciutat, al nostre país, al món sencer i reconèixer que són moltes les coses que tenim en comú.

9.

Què proposarieu per millorar el món?

AVANÇAT

Totes les religions, amb rituals i maneres de fer diferents, busquen un món millor, volen transmetre esperança, volen apropar-se i donar suport als més necessitats i volen ajudar a donar un sentit a la vida de les persones.

Si la resposta conté almenys 2 dels aspectes anteriors.

APRENENT

Quan, bàsicament, apareix només 1 dels aspectes anteriors.

NOVELL

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

5

Resposta amb poca relació amb el que es pregunta o que vingui a dir que abans de respectar les altres religions els altres han de respectar la nostra.

EXPERT

Si la resposta conté almenys 3 dels aspectes següents: Prendre mesures per evitar el canvi climàtic (reduir les emissions de contaminants, millorar el reciclatge de residus…), redistribuir millor la riquesa, millorar la investigació científica, atendre millor les persones més necessitades, erradicar el càncer o altres malalties greus...

AVANÇAT

Si la resposta conté almenys 2 dels aspectes anteriors.

APRENENT

Quan, bàsicament, apareix només 1 dels aspectes anteriors.

NOVELL

Resposta amb poca relació amb el que es pregunta o que faci referència a aspectes amb una perspectiva més aviat egoista (poder dormir més, jugar sempre, tenir més estona de pati, anar d’excursió…).

ACTIVITAT 9 Estructura Llapis al mig: en primer lloc, amb els llapis al mig i seguint un ordre establert, cada membre de l’equip explica les seves idees sobre com creu que es podria millorar el món. Acorden quines són les idees que consideren més interessants. Després agafen el llapis i cadascú escriuen al quadern el que han acordat.

Festes i celebracions • Visca la festa!

15

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Visca la festa!

10.

Coneixeu alguna festa cristiana, jueva o musulmana? Quina?

Nadal, Corpus, Pasqua… són algunes de les festes més importants dels cristians, així com l’Aïdu l-adhà (festa del sacrifici), el Ramadà o l’Aïd al-Fitr... són festivitats musulmanes i el Péssah, el Xavuot, el Yom Kippur… són festes jueves. Totes són celebracions molt interessants i de gran importància per a cada una d’aquestes religions. Aquest curs ens hem centrat en el Péssah o pasqua jueva, en la Pasqua Cristiana i en l’Aïd al-Fitr musulmà. En coneixes d’altres?

JUEVA

CRISTIANA

MUSULMANA

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

6

ACTIVITAT 10 Estructura 1-4: a partir de les respostes que han fet a les preguntes 5, 6 i 7, conjuntament decideixen què contesten a la pregunta 10.

Festes i celebracions • Visca la festa!

16

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI

Després d’haver treballat la Pasqua Cristiana, l’Aïd Al-Fitr i el Péssah, tres festes molt importants de les religions cristiana, musulmana i jueva, farem un recull d’allò més important per recordar-ho.

Festes i celebracions Visca la festa!

SÍNTESI Després d’haver treballat la Pasqua Cristiana, l’Aïd al-Fitr i el Péssah, tres festes molt importants de les religions Cristiana, Musulmana i Jueva, farem un recull d’allò més important per recordar-ho.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

1

estructura del llapis al mig El docent dona a cada equip un full amb tantes preguntes o exercicis sobre el tema que treballen com membres tingui l’equip de base (generalment quatre). Es determina l’ordre dels exercicis. Cada estudiant ha de fer-se càrrec d’una pregunta o exercici.

1. E s deixen els llapis o bolígrafs al centre de la taula mentre un estudiant llegeix en veu alta la seva pregunta o exercici i durant tot el procés d’expressió d’opinions i decisió de la resposta correcta.

Això vol dir que en aquells moments només es pot parlar o escoltar, però no escriure.

2. Q uan tothom té clar què és el que s’ha de fer o respondre en aquell exercici, cadascun agafa el seu llapis i escriu o fa l’exercici en qüestió en el quadern. En aquest moment no es pot parlar, només escriure.

3. A continuació, es tornen a posar els llapis al mig de la taula i se segueix de la mateixa manera amb una altra pregunta o qüestió, aquesta vegada dirigida per un altre alumne.

Festes i celebracions • Visca la festa!

17

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Visca la festa!

SÍNTESI

El Péssah

Quin és el Motiu de la festa?

Quan se celebra?

Quant dura?

Què es fa com a preparació de la festa?

Com se celebra?

Se celebra l’alliberament i la fugida dels hebreus d’Egipte, conduïts per Moisès.

Comença el 14è dia del mes hebreu de Nissan. Sol coincidir amb les celebracions de la Setmana Santa Cristiana.

Pot durar set o vuit dies.

No hi ha un temps específic de preparació. Abans de la festa es fa neteja general de les cases per purificar-les; es compren els aliments que es necessitaran; es preparen els vestits, les vaixelles, els engalanaments i els llibres sagrats.

Es fan diferents celebracions. La primera nit es fa un sopar que s’anomena seder. Tothom es vesteix amb el millor que té i els homes es porten la quipà. Es para taula amb la millor vaixella sobre unes estovalles blanques. Els plats poden tenir diversos compartiments (kearà) per poder posar-hi diferents elements (ou dur, carn rostida, herbes amargues, jaroset…). Durant el sopar es van fent diferents rituals: rentat de mans, lectures dels llibres sagrats i es diuen els quatre brindis amb les copes de vi, les benediccions i les pregàries.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

2

Festes i celebracions • Visca la festa!

18

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Visca la festa!

SÍNTESI

La Pasqua cristiana Se celebra la resurrecció de Jesús.

Quin és el Motiu de la festa?

Quan se celebra?

Quant dura?

Què es fa com a preparació de la festa?

Com se celebra?

El diumenge després de la primera lluna plena de la primavera.

Dura un dia, el diumenge de Pasqua.

Es fa la Quaresma que són els quaranta dies previs a la Setmana Santa. Comença el dimecres de cendra, fins al diumenge de Rams. És un temps de preparació, de pensament interior, de pregària, de demanar perdó, de dejuni i abstinència.

Se celebra l’Eucaristia en la que el sacerdot encén un ciri com a símbol de la vida nova de Jesucrist (llum nova que venç la foscor, llum del món), i els fidels solen encendre una espelma en el mateix ciri perquè ells també, puguin ser llum per als seus familiars, amics… Es llegeixen els textos bíblics que anuncien el missatge de la salvació i acaben amb el relat de la resurrecció.

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

3

Festes i celebracions • Visca la festa!

19

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Visca la festa!

SÍNTESI

L’Aïd al-Fitr

Quin és el Motiu de la festa?

Quan se celebra?

Quant dura?

Què es fa com a preparació de la festa?

Com se celebra?

Compartir l’alegria, la felicitat, l’experiència viscuda durant el mes de privacions que és el ramadà.

Comença l’últim dia del ramadà que és el novè mes del calendari islàmic.

Pot durar fins a tres dies.

Es fa el ramadà que és el mes en què es fa el dejuni, és a dir, l’abstinència d’ingerir aliments i begudes, fumar i altres privacions, des de la sortida fins a la posta de sol.

Al matí, es pren un petit esmorzar i es va a la mesquita, on es fa un donatiu en espècies o diners (zakat). Després es participa en una pregària solemne. A continuació, tota la família va al cementiri a recordar els seus difunts. Finalment, es fa un dinar amb molts aliments dolços i es donen regals als infants. Per desitjar-se bona festa es diu: Id mubàrak!

Cultura religiosa • CICLE MITJÀ

4

Festes i celebracions • Visca la festa!

20