Issuu on Google+

L’Ecologista núm. 50 / Tardor 2010

25 anys de L’Ecologista L’Ecologista 50

1


Sumari

3

4 6 10 12 15

Editorial: 25 anys de L’Ecologista: el passat i el futur d’una publicació

de referència

Actualitat A fons: L’Ecologista: 50 números i 25 anys divulgant l’ecologisme Entrevista: Xisco Avellà, primer director de L’Ecologista Per dins: Creant un nou «Ecolo»; La nova imatge corporativa del GOB Participa-hi: Agenda; Ofertes de voluntariat

En portada Toni Muñoz La primavera de 1985 es publicà el primer número de L’Ecologista, la nostra revista i el principal canal de comunicació amb els nostres socis i sòcies. A la portada destacàvem, amb una fotografia, la gran manifestació que el 30 de setembre de 1983 reuní prop de 10.000 persones a Palma per reclamar la protecció des Trenc. L’any 1984, el Parlament aprovà la declaració des Trenc i es Salobrar de Campos com Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI). Més tard, l’any 1991, la Llei d’espais naturals (LEN) establia que aquesta zona havia de ser dotada amb una figura de protecció (parc, reserva...) que anàs més enllà de la simple protecció urbanística. Gairebé 20 anys més tard no hem avançat gaire. El juny de 2006 s’inicià el procediment per a la tramitació d’un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) d’aqueixa zona, però quatre anys no han estat suficients per redactar i aprovar la base normativa del futur espai protegit. La legislatura 2007-2011 pot passar a la història com la primera des de fa 20 anys en què no s’hagi declarat ni una sola quarterada de nou espai natural protegit. Quant de temps més haurà d’esperar es Trenc? Fotografia de portada: Antoni Arqué

L’Ecologista: Revista del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. Publicació trimestral gratuïta Edició: GOB. Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. C. de Manuel Sanchis Guarner, 10 - 07004 Palma. www.gobmallorca.com - info@gobmallorca.com Coordinació: Margalida Maria Ramis Sastre Comitè editorial: Aina Llauger, Natàlia Comalada, Coia Sànchez, Cécile Parra, Toni Rubio i Margalida Maria Ramis Revisió lingüística: Maria Antònia Ramis i Joan Obrador Disseny i maquetació: Toni Rubio Han col·laborat en aquest número: Marilén Mayol Estudi de Disseny, Toni Muñoz, Miquel Àngel Ballester, Xavier Garí i Jaume Canals DL: PM 63-1985. ISSN: 2171-9284 Prohibida la reproducció no autoritzada, total o parcial, amb finalitat comercial. Impressió: Taller Gràfic Ramon - Palma - Paper reciclat 100 % Tiratge: 6.000 exemplars Franqueig concertat núm. 33/117 2

L’Ecologista 50


Editorial

25 anys de L’Ecologista: el passat i el futur d’una publicació de referència Tens a les mans el número 50 de la publicació L’Ecologista, el qual, significativament, coincideix amb el 25è aniversari d’aquesta publicació. La primavera de 1985 sortia el primer número del que ha esdevingut el mitjà de transmissió, difusió i dinamització de la intensa activitat del GOB durant aquests 25 anys de la revista, i gairebé ja 40 de la nostra entitat. A través d’aquesta publicació, hem fet arribar als socis tota la informació relativa a les reivindicacions, les activitats i els temes que el GOB ha impulsat, els quals han significat les fites ecologistes més significatives de la societat mallorquina i han contribuït a definir la història més recent de Mallorca d’ençà dels primers esclats de l’activitat turística a l’illa i l’expansió territorial i econòmica que se’n va derivar fins a arribar als nostres dies. Ara precisament és el moment de plantejar-nos un nou repte. La societat actual ens ha duit a noves formes i noves eines per a la comunicació. Per tant, és el moment de repensar la nostra publicació, de ser capaços de poder continuar transmetent als nostres socis i simpatitzants l’activitat diària d’una entitat amb un ampli equip professional en plantilla, que continua fent possible la seva tasca gràcies a l’esforç voluntari de molts de socis i col·laboradors que dediquen el seu temps a treballar amb nosaltres per la preservació del nostre territori i la nostra biodiversitat, per l’educació en valors dels nostres infants i pel coneixement exhaustiu dels espais i de les espècies que ens són propis. És el moment de revisar què volem transmetre i com, tenint en compte el ventall de possibilitats que ens ha obert l’era d’Internet, el correu electrònic i les xarxes socials, i la necessitat d’esdevenir un complement indispensable dels mitjans digitals a què això ens aboca. Volem continuar essent un referent d’informació ecològica i ambiental, i oferir un espai per endinsar-se en les arrels de les diferents problemàtiques, els valors, els impactes i els tresors ecològics de Mallorca. Per tot això, treballam des de fa mesos en la nova concepció d’aquesta revista que avui us presentam. Hem fet una enquesta als socis, hem discutit els principals aspectes que calia tenir en compte per a l’edició de la revista i ens hem plantejat els principals reptes per aconseguir una publicació de futur. S’ha constituït un equip pluridisciplinari, integrat per treballadors i voluntaris que han discutit, definit i treballat de manera conjunta per plantejar noves seccions i dotar-les de contingut, que constituirà el Comitè Editorial d’aquesta nova etapa de L’Ecologista. La informació rigorosa i de qualitat, l’optimització de les diverses eines de comunicació, la pluralitat, el contrast d’opinions, la presentació d’alternatives, la comunicació d’activitats i la interacció amb la societat són els reptes que encaram amb il·lusió en aquesta nova etapa. Per això, us convidam a endinsar-vos en aquest nou concepte de publicació. L’encetam amb aquest número especial de commemoració dels 50 exemplars publicats, i esperam enriquir-la amb les vostres aportacions. A partir d’aquí, es materialitzaran progressivament els diferents reptes en una publicació trimestral que us oferirem amb les ganes i el desig de compartir amb tots vosaltres el treball, els coneixements, els valors, les opinions i la realitat ecològica i ambiental d’aquesta illa que tant ens apassiona.

L’Ecologista 50

3


actualitat Es Guix protegit i les ART eliminades! El Ple del Consell de Mallorca de dia 3 de juny, en el qual va intervenir el GOB en nom del Col·lectiu en Defensa de Lluc, va votar a favor de la desclassificació definitiva de la urbanització des Guix, l’eliminació de les àrees de reconversió territorial (ART) i l’aprovació del BIC de Son Real. Tot i que les circumstàncies en què s’han produït aquestes aprovacions relatives a les modificacions de Pla Territorial són peculiars des del punt de vista polític, són tres iniciatives que, sens dubte, representen una passa endavant en matèria de protecció del territori i que rompen de manera definitiva amb projectes i actuacions urbanístiques vinculades a la destrucció territorial i a l’especulació.

Plataforma per a la reducció de residus Les entitats Amics de la Terra, Deixalles, GOB, Greenpeace i ALCAIB han constituït aquesta plataforma amb l’objectiu de reivindicar un canvi en la política de gestió de residus. Aprofitant que enguany es realitzarà la transposició de la Directiva Marc de Residus, es vol fer una crida per implementar mesures o sistemes més favorables a la reducció de residus. La plataforma treballa en l'organització de diferents activitats per crear debat i fer incidència sobre els diferents aspectes que afecten la gestió dels residus a Mallorca. Més informació: http://reduccioresidusmca.balearweb.net

i absolut de desgovern. Normes com els decrets llei Nadal i Grimalt o la llei per considerar el camp de golf de Son Bosc com a projecte d’interès autonòmic, utilitzen la figura dels decrets llei i les pertinents tramitacions com a projectes de llei amb la introducció d’esmenes, per impulsar iniciatives de desregulació urbanística que han constituït una pràctica nova més d’urbanisme clientelar. El GOB demanarà al defensor del pueblo que impugni les lleis urbanístiques aprovades al Parlament, ja que considera que alguns articles d’aquestes lleis podrien incomplir preceptes constitucionals.

La desprotecció de Son Bosc “d’interès autonòmic” Amb els vots de PP i UM, el Ple del Parlament ha aprovat una llei que considera que el camp de golf de Son Bosc és un projecte d’interès autonòmic i que, per tant, s’ha d’anul·lar la tramitació que el Govern va iniciar fa uns mesos per tal d’incorporar aquesta zona al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. És lamentable que es pugui permetre el vint-i-cinquè camp de golf de Mallorca amb una llei fonamentada en una exposició de motius plena de falsedats i atenent interessos particulars ben concrets. El GOB va posar el focus en els responsables privats de la destrucció de Son Bosc (les empreses hoteleres Grupotel, Cesgarden i Iberostar), mitjançant accions com la instal·lació d’una taula per informar els turistes a l’entrada de s’Albufera i la posada en marxa d’una plana web informativa; es recolliren un total de 13.409 firmes contra el golf de Son Bosc. També va realitzar una acció de protesta davant la seu d’Iberostar a Palma, en què denuncià que la destrucció de Son Bosc es produeix precisament el 2010, Any Internacional de la Diversitat Biològica.

Accions per a la recuperació de la milana a Mallorca Tot i que la població mallorquina de milana experimenta una lenta recuperació, la mortalitat continua afectant-la de forma molt preocupant: el 2009 es localitzaren 9 milanes mortes a Mallorca, i des que començà el 2010 i fins a hores d’ara ja hem assolit el rècord de l’any passat. Això ens indica que les causes de mortalitat, i bàsicament l’enverinament, continuen condicionant i, fins i tot, poden arribar a posar en risc la recuperació d’aquesta espècie amenaçada de la nostra fauna.

El desgovern urbanístic Probablement aquesta legislatura, que havia de ser la de l’impuls definitiu de la Llei del sòl per unificar la normativa urbanística i territorial, passarà a la història com la legislatura en què, per via parlamentària, s’han impulsat mesures legislatives que deixen el panorama urbanístic en un estat total 4

El GOB, amb la col·laboració de l’Obra Social Caja Madrid, ha posat en marxa el projecte «Accions d’estudi, conservació i divulgació sobre la milana a Mallorca». En concret, aquesta col·laboració permetrà, entre d’altres activitats, realitzar el seguiment d’exemplars mitjançant radiolocalització i satèl·lit, L’Ecologista 50


actualitat fer activitats escolars a les zones de distribució de l’espècie, xerrades per a col·lectius que tenen a veure amb el seu hàbitat, i crear una plana web amb informació sobre l’espècie, la situació en què es troba i les accions de conservació que es realitzen.

Murterar, tancament ja!

Cabrera. Gràcies a la feina de molts ornitòlegs, s’han recollit més de 15.000 observacions de comportaments reproductius de 115 espècies diferents. La informació proporcionada per aquests estudis resulta extremament valuosa a l’hora de planificar i dur a terme una gestió mediambiental correcta. La publicació de l’atles ha estat possible gràcies al suport econòmic de l’Obra Social de “Sa Nostra”.

Aviat farà 30 anys de la posada en marxa dels primers grups de la central tèrmica del Murterar. Aquesta central fa servir carbó, el combustible més contaminant que hi ha i que té unes implicacions que van més enllà de les purament ambientals.

Toni Rubio

A les Illes Balears, la producció d’energia elèctrica és una de les principals fonts emissores de gasos d’efecte hivernacle i, dins d’aquest sector, el Murterar representa actualment el 60 % del total de les emissions. El GOB ha iniciat una campanya per demanar l’eliminació del carbó del parc de generació elèctrica de les Illes Balears i, per tant, una planificació progressiva de tancament dels grups de la central. Ara és el moment de fer una acció definitiva per combatre el canvi climàtic i per aconseguir un futur sense carbó. Cal aprofitar l’arribada del gas natural i la connexió elèctrica amb la península, de manera que vagin lligades a una planificació energètica per a la implantació efectiva de les energies renovables, i afavorir un desenvolupament de tecnologies més eficients que possibilitin la generació d’energia elèctrica més propera als punts de consum. Més informació: http://www.gobmallorca.com/informe_tancament_ murterar.pdf

Noves publicacions sobre ornitologia Aquest mes de setembre ha sortit publicada la que, durant els propers anys, serà una obra de referència sobre ornitologia a Mallorca: el nou Atles dels aucells nidificants de Mallorca i L’Ecologista 50

El GOB també va dur a terme la presentació del 24è Anuari ornitològic de les Illes Balears, que va tenir lloc a la seu d’Endesa, entitat que col·labora des de fa 18 anys en la publicació d’aquesta obra. La publicació conté els registres ornitològics de 2009, a més d’altres articles sobre diversos temes com el seguiment per satèl·lit de l’àguila peixatera, l’avifauna de ses Fontanelles, o els efectes de deu anys de protecció i gestió sobre la població d’ocells aquàtics a s’Albufereta i s’Albufera.

Noves activitats d’educació ambiental El Servei d’Educació Ambiental ha posat en marxa noves activitats educatives adreçades a la població escolar sobre mobilitat sostenible, sobre la conservació de la milana i sobre espècies exòtiques. Els centres ja poden sol·licitar aquestes i d’altres activitats ja existents com els contacontes de medi ambient o les activitats del programa educatiu de la Trapa. Més informació: educam2@gobmallorca.com Les activitats es poden realitzar gràcies a l’aportació dels respectius col·laboradors com són l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, l’Obra Social de "Sa Nostra" i l’Obra Social Caja Madrid. 5


a fons

L’Ecologista : 50 números i 25 anys divulgant l’ecologisme Aina Llauger 25 anys, 50 «ecologistes»... El GOB comença a acumular unes xifres que posen en evidència el pas del temps, com no pot ser d’altra manera per a una entitat que és a punt de complir els 37 anys. Però, com també demostra aquest exemplar del número 50 de L’Ecologista que teniu a les mans (o a la vostra pantalla), la renovació és contínua i la il·lusió viva, perquè les entitats com el GOB no poden envellir, han de ser eternament joves: la seva raó de ser és constituir un motor de canvi, de mobilització ciutadana, de transformació d’idees i de models socials. Moments com aquest –la coincidència del 25è aniversari amb la fita dels 50 números– són una bona ocasió per fer una renovació de la publicació, però també per mirar cap endarrere, conèixer d’on venim i quina ha estat la història d’aquesta publicació.

Els antecedents: la circular informativa Abans de l’aparició de la revista, el GOB tenia una circular informativa adreçada exclusivament als socis. Des de l’any 1973 i fins a l’any 1980, era un full mensual tirat amb multicopista, el contingut bàsic del qual era la convocatòria de l’excursió del mes i algunes xerrades o projeccions de diapositives. Les primeres circulars, fruit de l’època, estaven escrites en castellà. L’any 1980 aparegué la primera circular fotocopiada. Entre els avantatges que això suposà hi ha l’increment del nombre de pàgines i el tiratge, d’acord amb el creixement d’associats; s’hi redactaren els primers articles per explicar les campanyes, i les convocatòries s’aglutinaven a la secció «Agenda».

Naixement i primera etapa de L’Ecologista: 1985-86 L’Ecologista nasqué, com a evolució d’aquestes primeres circulars, la primavera de 1985. El canvi fou espectacular: es convertí en una publicació en format de diari, de 24 planes, amb il·lustracions i articles, en general d’una extensió considerable (una o dues planes). La publicació era, des del començament, íntegrament en català i en blanc i negre, exceptuant la capçalera, que era en color blau. Una altra de les novetats fou l’aparició de la figura del director, Xisco Avellà (vegeu-ne l’entrevista a la pàgina 10). Els articles apareixien signats i eren moltes les persones que hi col·laboraven: a més del mateix Xisco Avellà, hi trobam noms com Xavier Pastor, Xesc Moll, Miquel Rayó, Biel Pomar, Joan Mayol, Climent Picornell, Jesús R. Jurado, Nofre Rullan, Miquel Àngel March, Jaume Cerdà, Nicolau Barceló, Josep Antoni Alcover, Jaume Llabrés, Manolo Cabellos, Pep Oliver, Llorenç Capellà, Josep Antoni Aguiló o Pere Brunet, entre d’altres. Aquesta llista d’il·lustres personatges ens crida l’atenció ara per l’absència total de dones. Els continguts de L’Ecologista d’aquest primer període són una bona mostra de l’activitat del GOB i dels conflictes ambientals de l’època, bàsicament amenaces urbanístiques als espais naturals (s’Albufera, s’Albufereta, Capocorb, la punta de n’Amer, Mondragó...), la problemàtica de Cabrera, amenaçada encara per les maniobres militars (va ser el tema de portada del número 2), les autopistes, els abocaments d’aigües residuals, les espècies amenaçades –com el voltor–, la gestió de l’aigua (el tema central del número 3)... També hi havia lloc per a la reflexió i la divulgació: articles sobre la conservació del litoral o els impactes del turisme, anàlisi dels planejaments urbanístics municipals, etc. La darrera part de la revista es deixava per a informacions de caire més intern: l’estadística de socis, les delegacions locals, el balanç econòmic, la composició de la Junta Directiva, els premis Alzina i Ciment, els campaments d’estiu, el curs d’ornitologia o les activitats a la Trapa. Primer número de L’Ecologista, primavera de 1985. La foto de portada correspon a la manifestació en defensa des Trenc, de setembre de 1983, considerada una fita de l’ecologisme illenc.

6

L’Ecologista 50


Cinquena circular del GOB, de juliol de 1974, en castellà i amb la primera versió del logotip de l’associació. Es convocaven diverses sortides, es feia el recompte de voltors i una projecció de diapositives.

Primer número de la segona època de L’Ecologista. La portada no fa referència ara a la defensa d’un espai natural concret, sinó a la necessitat d’aturar el creixement urbanístic a tota l’illa.

El projecte era realment molt ambiciós: 24 planes, articles en profunditat, diversitat de col·laboradors..., i, a més, suposava un esforç econòmic molt elevat: cada exemplar tenia un cost de 100 pessetes (recordem que som a l’any 1985); cada tiratge de 3.000 exemplars suposava una despesa de 300.000 ptes. per al GOB. Fins i tot es va plantejar un suplement de 400 ptes. a la quota dels socis per cobrir el cost d’una publicació que pretenia sortir trimestralment. Tal vegada per aquest cost econòmic o per l’esforç humà que va suposar, entre 1985 i 1986 només en varen sortir tres números i la publicació es va interrompre durant quatre anys.

Segona etapa: 1990-1996

Contraportada del núm 15 a on shi incorpora l’«Agenda», secció amb les convocatòries d’excursions, jornades de voluntariat a la Trapa, xerrades i projeccions de diapositives.

L’Ecologista era sobretot, a partir d’aquell moment, una publicació que seguia el model de butlletí intern de l’associació: informava sobre les campanyes, les activitats, les actuacions de les diverses seccions de l’entitat (La Trapa, Educació Ambiental, Conservació...); s’hi introduí algun escrit breu de divulgació o consells de bones pràctiques i s’hi incorporà (al començament a la contraportada) l’«Agenda», secció amb les convocatòries d’excursions, jornades de voluntariat a la Trapa, xerrades i projeccions de diapositives. Al començament d’aquest període, la publicació no assolí encara la regularitat esperada; de fet, els anys 1990 i 1991 només se’n publicà un número anual. Entre els anys 1992 i 1995 s’arribà als 2 o 3 números cada any. Possiblement, un dels factors que contribuïren a garantir aquesta periodicitat fou la incorporació de publicitat, precisament a partir de 1992.

L’Ecologista reaparegué l’estiu de 1990. El canvi fou radical, de forma i de plantejament: es reduí la mida de la publicació (passà al format A4), el nombre de planes (entre 8 i 16, habitualment 12) i l’extensió dels articles, que en general eren breus (màxim una plana). No hi apareixia la figura del director i els articles no anaven signats. Era l’època dels inicis de la professionalització de l’associació i el personal s’encarregava de redactar la major part dels continguts.

El 1996 aparegué el color a L’Ecologista, de forma progressiva; primer només a la foto de portada, després a tota la portada i, a poc a poc, s’introduïren unes pàgines a l’interior. Finalment, a partir de 2002, tota la publicació ja va ser en color.

El que no va canviar gaire foren el temes abordats: L’Ecologista continuava reflectint les campanyes i les activitats del GOB. Hi dominaven les qüestions urbanístiques i de defensa d’espais naturals. Aquests anys començaren les campanyes globals de defensa del territori, hereves de les lluites concretes per salvar es Trenc, sa Dragonera, Mondragó, Cabrera... També fou durant la primera meitat de la dècada dels anys noranta quan nasqué i prengué força la campanya pel reciclatge dels residus i contra la incineració, que ocupà la portada del número 7. No podem oblidar, per l’impacte que va provocar en el territori i en les nostres memòries, la portada de l’estiu de 1994, que recull la imatge de la Trapa arrasada per l’incendi.

El color marcava el disseny de la publicació, especialment a la portada, d’on desaparegué el text i es reforçà la imatge, amb un únic titular. Un repàs a les portades permet conèixer les principals campanyes del GOB als darrers 15 anys: la serra de Tramuntana, es Canons, Son Bosc, es Guix o ses Fontanelles, carreteres i autopistes, el creixement urbanístic de Palma, la reivindicació del tren, l’ampliació de l’aeroport i d’altres infraestructures, el pla energètic, el «no a la guerra», la gestió dels residus, de l’aigua o dels espais naturals protegits... Hi destaquen, especialment, les portades amb referències a la necessitat d’aturar el creixement urbanístic i canviar de model territorial, amb titulars com: «Moratòria urbanística

L’Ecologista 50

Tercera etapa: el color

7


Alguns exemples de les portades en què es reclama un canvi del model territorial i l’aturada del creixement urbanístic.

Els temes urbanístics no foren els únics que ocuparen les portades de L’Ecologista;temes com l’aigua, l’energia, els conflictes bèl·lics o els residus també meresqueren encapçalar la publicació.

L’especial dedicat als 25 anys del GOB recull a la portada la manifestació de novembre de 1998, una de les més multitudinàries convocades fins aleshores.

L’Ecologista es convertí en l’instrument de difusió de la creació, primer, del Grup Infantil i més tard del Grup Juvenil, que des d’aquesta primera publicació a L’Ecologista, el 1997, no han deixat de créixer i de fer activitats.

i turística ara!» (1998); «Mallorca diu prou d’urbanitzacions» (1999); «Aturar el creixement urbanístic: principal tema pendent del Govern» (2001); «Salvem Mallorca» (2005) o «Salvem Mallorca, encara» (2009), i el contundent «PROU!» del número 40, publicat l’hivern de 2007. Pel que fa al contingut de la publicació, hi hagué pocs canvis: es continuà combinant la informació interna, la divulgació i les convocatòries. En els darrers números aparegueren alguns articles més extensos per tractar a fons qüestions com el Pla Hidrològic, els parcs fotovoltaics en sòl rústic, el Pla Territorial o l’informe «Mallorca, un toc d’alerta». A més d’aquestes campanyes reivindicatives, la informació de les activitats que desenvolupava el GOB en educació ambiental, en ornitologia, a la Trapa o en temes de conservació guanyaven terreny a la publicació. Així mateix, les convocatòries d’excursions, assemblees o actes, la crida al voluntariat o a la participació en activitats diverses era també fonamental a L’Ecologista, que tot i que no es distribuïa exclusivament entre els socis, continuava essent el principal òrgan de contacte amb els membres de l’entitat. Efectivament, el tiratge de la publicació ha arribat l’any 2010 als 6.000 exemplars, i s’ha enviat als socis i, a més, a simpatitzants i interessats, biblioteques, escoles i associacions ben diverses (de veïns, de temps lliure, culturals...).

8

L’Ecologista 50


Nova etapa, nous reptes Ara, l’any 2010, en arribar al número 50 i al 25è aniversari de L’Ecologista, s’ha considerat oportú obrir una nova etapa de la publicació. Els canvis de disseny, de seccions o de continguts, i també en qüestions organitzatives (comitè editorial, col·laboradors), són a la vista i es faran encara més evidents a partir del número 50. Però canviar la forma de fer i l’aparença de L’Ecologista no són els únics reptes que ha d’abordar la publicació. El que és realment important és arribar a la gent,

fer-se un lloc en una realitat que ha canviat radicalment, especialment pel que fa als mitjans de comunicació. Té sentit el paper imprès en un entorn cada vegada més virtual? Es pot conviure amb els mitjans de comunicació digitals, els webs, les xarxes socials, els fòrums o les llistes de distribució electròniques? Són preguntes encara difícils de respondre. El repte no és ara trobar una resposta única, sinó saber adaptar-se, diversificar els formats i no tancar-se en un únic canal. El canvi, l’adaptació, l’evolució... són mecanismes que hem d’aprendre de la pròpia natura que volem protegir.

«Sentències» Si hi ha una secció que resulta atractiva anys després és l’anomenada «Sentències», present als 10 primers números de L’Ecologista i que va desaparèixer l’any 1994. Aquesta secció recollia frases pronunciades per personatges coneguts i populars a l’època, recollides per alguna publicació, normalment local. Resulta curiós llegir ara sentències com aquestes: «Lo que dicen los ecologistas es una exageración bestial, una burrada, una mentira y un cachondeo.» (Joan Verger, president del Consell de Mallorca l’any 1993, del PP, parlant sobre la incineració dels residus, Diario de Mallorca, 20-2-1993) «El bienestar y la comodidad de todo un pueblo bien valen la destrucción de cuatro árboles y esteparios.» (Francesc Albertí, president de la patronal CAEB l’any 1990, Baleares, 4-71990) «En Cala Mondragó no se talará ni un solo pino para urbanizar.» (Cosme Adrover, quan era batle de Santanyí, Última Hora, 6-12-1986) «El GOB es el rey de la demagogia.» (Gabriel Cañellas, quan era president de la Comunitat Autònoma, Diario de Mallorca, 14-11-90) «Si hubiera habido ecologistas en la época de los hombres de Altamira, posiblemente no se hubiera atrevido nadie a derribar un bosque ni a hacer una casa fuera de las cuevas.» (Manuel Fraga al Congrés del Diputats, 29-4-1982) «Practico el ecologismo, y me parece mucho mejor poderse afeitar escuchando el cantar de los pájaros que el ruido de los coches.» (Jeroni Sáiz, conseller d’Ordenació del Territori amb Gabriel Cañellas, Diario de Mallorca, 25-683). El personatge més habitual d’aquesta secció era, sens dubte, el periodista Antonio Alemany, que va escriure autèntiques perles: «El GOB, que suele oponerse a todo, tiene acollonados a todos los partidos, especialmente a los políticos de la derecha, cuyo estado natural, en materias urbanísticas y culturales, es de acollonamiento permanente...» (El Día, 12-2-1991).

L’Ecologista 50

9


Entrevista

Xisco Avellà, primer director de L’Ecologista Natàlia Comalada «Tenc 53 anys. Som llicenciat en Ciències Biològiques. Als 24 anys vaig guanyar les oposicions a catedràtic d’institut. Actualment treball a l’institut Guillem Sagrera, de Palma. Em consider socialdemòcrata. Les meves afeccions principals: viatjar, aprendre llengües i fer fotos.»

Tenc a les mans un exemplar del primer número de L’Ecologista: s’editava la primavera de 1985, sota la teva direcció, i amb un total de 24 pàgines! L’Ecologista, naixia per comunicar o per reivindicar? L’Ecologista naixia com a òrgan d’expressió del GOB, evidentment amb un contingut fortament reivindicatiu. Fins aleshores, el GOB s’havia comunicat amb els socis a través d’una modesta circular informativa, que durant molts anys vaig redactar jo mateix. En un moment donat, vaig demanar als meus companys de Junta Directiva (presidida aleshores per Xavier Pastor) confiança per crear un òrgan renovat, amb l’aspecte d’un periòdic. Tant el nom de la publicació com el disseny de la capçalera són obra meva, i el primer número el vaig haver d’escriure íntegrament, perquè costava trobar col·laboradors. Per què un nom com L’Ecologista per a la revista del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa? El GOB ja havia sofert una profunda metamorfosi, esdevenint una organització ecologista, amb un espectre amplíssim de camps d’actuació.

«L’Ecologista ha estat simplement un òrgan del GOB. Tot el protagonisme és de l’entitat.»

Es descriu com un home franc, bastant feiner i poc hàbil en la resposta dialèctica immediata. Una persona per qui els termes ecologista i naturalista no són termes excloents. «He dedicat al GOB moltíssims més esforços en altres camps, i de forma destacada en la creació d’una gran biblioteca sobre medi ambient.»

d’aleshores. S’ha de tenir en compte que no existia Internet, i que ni tan sols podíem passar-los els texts en un disquet, sinó que els havien de tornar a picar, i després els havíem de corregir... Ara tot això fa somriure, però eren altres temps.

Va ser difícil omplir aquelles primeres 24 pàgines? Bé, escriure se’m dóna bastant bé (si prèviament m’he documentat), i com ja he dit, les peticions de col·laboració que vaig fer per a aquell primer número varen ser infructuoses; és lògic, costa de creure en una cosa que encara no existeix.

L’article sobre Cabrera ocupava set pàgines de la primera publicació. Creus que les actuacions del GOB varen ser imprescindibles per a la categorització de Cabrera com a Parc Nacional? Aquí seré breu i contundent: si no hagués estat per tota la campanya del GOB, que va incloure manifestacions, una exposició, un llibre, gestions amb polítics, etc., probablement Cabrera encara no seria Parc Nacional.

Com es varen atendre els costs de l’edició? Els primers números es varen compondre i imprimir als tallers del Diario de Mallorca. La factura era impressionant, crec recordar de l’ordre de 300.000 pessetes, una fortuna per al GOB

Quin va ser el paper de L’Ecologista, durant aquell procés? L’Ecologista ha estat simplement un òrgan del GOB. Tot el protagonisme és de l’entitat.

10

L’Ecologista 50


Per a la redacció dels articles es comptava amb bons col·laboradors. Recordes algun escrit en especial? Potser seria injust: guard bon record i gratitud amb tots els col·laboradors. A la segona edició de la revista, s’hi va fer un extens reportatge sobre la problemàtica a l’entorn d’un recurs escàs a les Balears: l’aigua. Quines altres problemàtiques podrien haver tingut un espai destacat a les pàgines de L’Ecologista? Els 50 números de la publicació donen una bona mostra de l’àmplia temàtica mediambiental en què treballa la nostra organització. A la tercera edició s’avançaven alguns dels que serien els pròxims temes a tractar al número següent: els residus urbans, la serra de Tramuntana... Per què no va veure la llum fins gairebé 4 anys més tard, el 1990, el quart número de L’Ecologista? Enmig hi va haver un redisseny de la publicació, per fer-la més àgil (la gestació dels tres primers números havia durat mesos).

Qui va agafar el relleu en la direcció de la publicació? Aquesta va passar a ser una responsabilitat més del personal assalariat de la casa. Així doncs, vares dirigir la publicació durant els tres primers números, de l’any 1985 al 1986. En realitat, vaig continuar dirigint (i redactant, en bona part) la publicació durant molt més temps, encara que amb el nou format vàrem optar també per l’anonimat en l’autoria dels texts. Des d’aleshores, i ara fa 25 anys, els continguts i el format de L’Ecologista han anat patint diferents canvis. Creus que una última etapa de L’Ecologista podria serne l’edició exclusiva en format digital? O es fa necessari que convisqui en el temps amb l’edició en paper? Potser això, prescindir del consum de paper, ha de ser l’objectiu, si no en un termini immediat, sí d’aquí a cinc o deu anys, quan l’accés a Internet s’hagi universalitzat. Sí, som partidari de reduir el tiratge a menys de 3.000 exemplars, i enviar la revista tan sols als socis que estan al dia en el pagament de la quota.

Anuncia’t a L’Ecologista 971 49 60 60

Plaça Nova, 23 07320 Santa Maria del Camí (Mallorca) Tel. 971 62 00 23 www.visitjaumedepuntiro.com

L’Ecologista 50

11


Per dins

Creant un nou «Ecolo» Toni Rubio Des de les primeres circulars del GOB, fetes amb màquina d’escriure, per convocar els socis i informar de les excursions, fins a arribar al que és L’Ecologista a dia d’avui, una revista amb un tiratge de 6.000 exemplars, impresa en offset digital, amb una versió en format electrònic, hi ha hagut tot un procés evolutiu. A poc a poc, la nostra revista ha anat ampliant els propis objectius, incorporant més pàgines i seccions que proporcionaven més informació sobre l’activitat del GOB i sobre els principals temes ambientals que afecten la nostra illa. Tot això, però, sense deixar de ser encara el mitjà principal per convocar les assemblees de socis, i sense perdre l’esperit de ser com sempre ha estat una eina clau de dinamització i participació del voluntariat en les activitats del GOB. Ara ens trobam dins una nova etapa d’aquesta evolució. Feia temps que, des de l’entitat, es veia la necessitat d’abordar un canvi en L’Ecologista: imatge, estructura, format, continguts, etc., derivada en part de la pèrdua del seu caràcter informatiu, provocat per la convivència amb altres mitjans d’informació del GOB que, cada vegada, van agafant més pes, com són el correu electrònic, el web o les xarxes socials, i per una imatge que no havia canviat en molts anys i que necessitava adaptar-se al procés de creació de la nova imatge corporativa del GOB.

el debat i la presentació d’alternatives, i que la consolidi com un dels principals mitjans de difusió de l’ecologisme a Mallorca.

El procés de creació El simbolisme de la coincidència del nostre número 50 amb els 25 anys de la publicació, juntament amb la necessitat d’adaptar-ne la imatge a la nova imatge corporativa del GOB, és el detonant que fa que es materialitzi el procés de creació d’aquesta nova etapa que des de feia temps era un debat intern del GOB. Comença així l’impuls d’un grup d’opinió, que es tradueix en una recollida d’aportacions en forma de «pluja d’idees electrònica» per revisar els continguts, les seccions i l’estructura de la revista, amb les quals s’elabora un primer document de proposta. Seguidament, es crea un equip pluridisciplinari format per treballadors del GOB i Xavier GaríB.

Voluntaris i treballadors fan feina en l’etiquetatge de les revistes per enviar.

voluntaris de diferents àmbits, que formaran a partir d’ara el Comitè Editorial, que ha marcat els objectius que es pretenen assolir amb aquesta nova etapa, ha determinat les seccions que conformaran la publicació a partir d’ara, i que té la funció de treballar per definir els continguts d’aquest i dels propers números.

M.A Ballester.

El procés de maquetació es realitza amb un programari específic als ordinadors del GOB.

Es feia necessari, doncs, un replantejament per fer que la nostra revista continuï tenint un paper important com a mitjà informatiu del GOB, que doni la possibilitat d’aprofundir en els plantejaments ecologistes que el GOB defensa en les seves campanyes i posicionaments, que l’obri a l’aportació de voluntaris i experts en diferents matèries que permetin enriquir 12

Una vegada elaborats aquests continguts, passen una revisió lingüística, que a partir d’ara ja compta també amb col·laboració voluntària externa, i després comença el procés de disseny i maquetació, que al primer número d’aquesta nova etapa requereix un treball conjunt amb l’estudi de disseny que va crear la nova imatge corporativa del GOB per tal de fer realitat també una nova imatge per a L’Ecologista. Una vegada finalitzada aquesta fase, per a la qual es fa servir un programari específic de disseny de publicacions, la revista passa per una darrera revisió i és enviada a impremta per començar a fer-ne el tiratge. Comença a partir d’aquí la fase de distribució. La revista en format electrònic es publica al web i se n’informa mitjançant la llista de correu electrònic i les xarxes socials. Una vegada L’Ecologista 50


que les revistes impreses arriben al GOB, es fa una crida als voluntaris, que juntament amb alguns treballadors comencen a etiquetar-les per enviar-les als socis i a les entitats inscrites. La resta d’exemplars es guarden al GOB per tenir-los exposats al local i com a estoc per repartir a fires i altres esdeveniments. Actualment, està en marxa la implantació d’un pla per trobar nous punts de distribució perquè, a més dels socis i sòcies, la revista en paper pugui ser a l’abast de tots els simpatitzants de l’entitat i totes les persones que vulguin estar informades de l’actualitat ambiental de l’illa, tot gràcies a l’ajuda de voluntaris dels diferents pobles on actualment ja està implantat el pla. En definitiva, tot un procés transversal que implica el conjunt de les àrees de feina del GOB i que és possible gràcies també a molts de voluntaris que han fet la seva aportació en diferents tasques (creació, disseny, fotografia, correcció, repartiment, etc.), tasques que fan que la nostra revista, tal dia com avui, i des de fa 25 anys, arribi a les teves mans.

Una altra de les novetats del núm. 50 és que la versió en PDF es podrà llegir mitjançant l'aplicació web 2.0 issuu.

Realització i Manteniment Recs i Netejes Forestals

Eco.Jardineria Camí de Can Frontera, Travessa II núm. 4 Tel. 971 60 11 25 - Tel./Fax: 971 60 76 46 Pla de Na Tesa - MAR­RATXÍ jardiners@gomariz.info / www.gomariz.info

COPISTERIA

BOHIGAS

C/. Oms, 40 - Tel. 971 71 59 69 - PALMA

FOTOCÒPIES EN DIGITAL LA MILLOR QUALITAT PER REPRODUIR FOTOGRAFIES I TEXTOS ESPECIALISTES EN OPUSCLES, REVISTES D’EMPRESA I PREMSA FORANA

L’Ecologista 50

13


Per dins

La nova imatge corporativa del GOB Cécile Parra La imatge corporativa d’una entitat intenta reflectir, amb un conjunt d’elements gràfics (logotip, marca, sigles, colors, tipografies, etc.), els valors i els objectius que la mouen a actuar. A més, ha de ser fidel a les línies estratègiques, als valors i a la missió de l’entitat.

dels illencs i ha esdevingut la imatge de la defensa ambiental a Mallorca. Per això, la força visual i la caracterització del logotip no es podia perdre. L’objectiu va ser, doncs, evolucionar cap a una versió fidel a les arrels però que reflectís el GOB del 2010, amb els canvis que ha suposat avançar gairebé 40 anys en la lluita i les lluites ecologistes.

Durant el 2009 vàrem observar la necessitat d’actualitzar i refrescar la imatge corporativa del GOB, entesa no només com un canvi de logotip, sinó com un conjunt de canvis que havien d’unificar i reforçar els elements de comunicació del GOB com a entitat ecologista de referència a Mallorca amb dos objectius bàsics: donar unitat, criteri i coherència a la utilització dels elements gràfics en la multitud d’elements de comunicació del GOB i transmetre a la societat les diferents línies d’acció de l’entitat.

Vàrem crear un grup de feina integrat per treballadors, membres de la Junta Directiva i col·laboradors del GOB, i confiàrem la feina a l’estudi de disseny de Marilén Mayol. Volíem que ens assegurassin posicionament, vistositat, força i actualitat. L’estudi va treballar seguint criteris objectius i professionals de disseny i de comunicació en els quals confiàvem atesa la trajectòria de l'empresa.

El punt de partida i la nostra referència era el logotip creat per Aina Bonner quan es va fundar l’organització, a la dècada dels anys 70. Aquesta imatge s’ha fixat ben profundament a la retina

El resultat és el que ja coneixeu i que, d’ara endavant, serà la identificació visual de la tasca que desenvolupa el GOB en l’àmbit de l’ecologisme a Mallorca.

Creació de la nova imatge corporativa Marilén Mayol Estudi de Disseny El GOB va veure la necessitat de fer un canvi d’imatge; havia perdut vigència i no responia a les necessitats d’aquesta entitat, sempre viva i amb projectes de futur. El plantejament principal va preveure el fet que, en tractarse d’una organització emblemàtica a Mallorca, molt arrelada, havia de mantenir els signes d’identitat per no perdre un valor tan important com és el de la implantació. La solució l’havia d’aportar una actualització de la imatge gràfica, més que no una substitució dels signes esmentats. Aquesta actualització s’ha materialitzat en formes orgàniques, canvis de proporcions i colors més vistosos i contrastats. Així, hem aconseguit unes connotacions d’actualitat, força visual i empatia amb la natura. La marca és una escena natural, el voltor, el cel, la tipografia que forma els niguls, que representa una entitat centrada en la difusió i la defensa de la nostra natura, del nostre futur. 14

L’Ecologista 50


participa-hi

Agenda Actes: 2a edició del concurs de còmic «Mou-te bé!» Des del 15 de setembre està obert el termini d’admissió de les obres d’aquest concurs que organitzen el GOB i la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat. Podeu consultar les bases del concurs al web del GOB http://www.gobmallorca.com/basesIIconcurs-comic.pdf Acte de commemoració dels 30 anys de la compra de la Trapa L'Associació Amics de la Trapa i el GOB us conviden a celebrar aquest acte previst per dijous 2 de desembre a les 19:30h al Teatre Xesc Forteza de Palma Volem compartir aquest dia amb els nostres socis i simpatitzants i reconèixer l'esforç de totes les persones que varen participar en aquesta iniciativa ciutadana pionera per preservar un espai natural emblemàtic.

Excursions: 28 de novembre. Barranc de Biniaraix i camí del portell de Sa Costa. Sòller. Dificultat: moderada 2 de gener. Pas des xaragalls de Planícia. Dificultat: mitjana 30 de gener. De Mancor a Lluc. Dificultat: moderada. Hora i lloc de trobada: a les 9 h a la plaça del Cardenal Reig de Palma (de l’Obelisc). És imprescindible apuntar-se prèviament, telefonant al 971 49 60 60 o enviant un correu a info@ gobmallorca.com, indicant nom, llinatges, nombre de persones, disponibilitat de cotxe i telèfon de contacte. Aquestes sortides són gratuïtes per a socis i simpatitzants del GOB.

Jornades de voluntariat a la Trapa:

7 de novembre 5 de desembre 2 de gener

El lloc de trobada és la benzinera del carrer de Sant Miquel, a les 9 h del matí. Inscripció a: trapa@gobmallorca.com

Ofertes de voluntariat VOLUNTARIAT AL NOSTRE LOCAL: Inventari de l’arxiu de premsa del GOB Catalogació del fons de la biblioteca ambiental del GOB Informatització de l’arxiu de cites ornitològiques del GOB VOLUNTARIAT QUE ES DESENVOLUPA A DIFERENTS ENTORNS NATURALS: Guia del Grup Excursionista del GOB Educador/a ambiental dels grups Infantil i Juvenil del GOB Voluntariat ornitològic Jornades de voluntariat ambiental a la finca de la Trapa VOLUNTARIAT DE CAMPANYES: Grup de treball de la Comissió de Transport i Mobilitat del GOB Grup de treball per al disseny i la planificació de la nova campanya de socis del GOB Suport i assessorament en matèria d’urbanisme i ordenació del territori Ajudant de campanyes en matèria de residus Recollida de signatures al Parc Natural de s’Albufera per la protecció de Son Bosc VOLUNTARIAT INFORMATIU: Taula informativa i de venda Distribució de L’Ecologista, la revista del GOB La informació sobre totes les ofertes de voluntariat actives, la podeu trobar al nostre web: http://www.gobmallorca.com/volunta/volunta.html L’Ecologista 50

15


69161

Loteria de Nadal a benefici de la Trapa

Franqueig concertat núm. 33/117 PUBLICACIÓ PERIÒDICA

Xavier Garí

De cada participació de 2 euros es destinen 40 cèntims a les tasques de recuperació de la finca.

Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

C/ Manuel Sanchis Guarner, 10 - 07004 Palma T +34 971 49 60 60 F +34 971 49 60 78 info@gobmallorca.com www.gobmallorca.com


L'Ecologista núm. 50