Page 1


Plaça del Vi, 4 17004 Girona 972 222 858 Nou, 15 17001 Girona 972 226 848 St. Francesc, 16 17001 Girona 972 206 739 Migdia, 18 17002 Girona 972 216 115 Pare Claret, 29 17001 Girona 972 210 215

Sabateries

Major, 2 17230 Palamós 972 602 144 Av. S’Agaro, 50 17250 Platja d’Aro 972 819 195


8

el reportatge

12

Gi

racons per descobrir

16 vivències

DONA

Sumari GiDONA Revista Mensual, de distribució gratuïta a Girona

Editor: Jordi Aparicio Director: Jordi Perich Directora de continguts: Marta Ministral Jambert Redacció: Fina Puigdevall, Mateu Rodríguez, Neus Pibernat, Rafel Juncà

notícies ACTUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 el reportatge EL C.I.E. DE SALT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

racons per descobrir EL CALL DE GIRONA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Publicitat: Xavier Barrau Directora d’art: Mercè Soler Maquetació i pre-impresió: Estudi Gràfic David Coll

vivències

Edita: Visit Serveis Turístics, S.L. Redacció, administració i publicitat: C/Barcelona, 2, 4rt. 2ª - 17001 GIRONA Tel. 617 30 60 30 gidona@gidona.com

l’entrevista

© 2006 GiDona és una marca enregistrada. No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la revista, sense el consentiment per escrit de l’editor.

Gi

Dipòsit legal: GI-672-2007

4 DONA

SANDRA CÉSPEDES de Girona a Madrid . . . . . . . . . . . . . . . . 16 CARLES CRUZ portaveu de la Comissió de Coordinació contra la violència domèstica a Girona . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

posa’t guapa MODA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 TENDÈNCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 ELS CONCELLS DE... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 ESTÈTICA I BENESTAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32


24

22 entrevista 48

girorines en la historia EXERCICI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 ELS MILLORS TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

relacions... FILLS teràpia i nutrició el racó de Genciana JUANA SÁNCHEZ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

salut EL SÍNDROME PREMENSTRUAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

fes-te respectar

advocats RUPTURA DE LA PARELLA DE FET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

gironines en la història LA DONA JUEVA AL CALL DE GIRONA . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

emprenedores MONTSE RAMIÓ I MIREIA SOLER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

gastronomia menjar bé SABORS MÉS SALUDABLES EN MENYS TEMPS . . . . . . . . . . . 56

motor PEUGEOT 207CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 SUZUKI SWIFT SPORT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

shopping ANAR A LA ÚLTIMA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

horòscop . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 entreteniments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

en

portada

s’acabat l’escola i ara, què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

En portada: Sandra Céspedes, de Girona a Madrid. “Estava trista per deixar-ho tot i marxar. Però aquella era la meva decisió: volia viure, volia aprendre, volia arribar a ser algú en el món de la comunicació.”

Gi

MODA

5 DONA


Gi

iDONAALDIA

NOTÍCIES ACTUALITAT

6 DONA

Només el 27’3% dels càrrecs electes dels municipis són dones 515 dones de les comarques gironines han aconseguit entrar com a regidores en algun dels ajuntaments de la demarcació. Pot semblar una xifra elevada, però representa només el 27’3% de tots els càrrecs que s’han escollit. Això implica un increment poc important respecte el 2003. I es deu al fet que, tot i que La Llei de Paritat obliga a fer llistes paritàries, aquesta només s’aplica als pobles de més de 5.000 habitants. Això implica que molts dels petits municipis continuaran governats majoritariament per homes. D’altra banda 26 dones de la demarcació encapçalaven la llista més votada del poble i es perfilen com alcaldesses.

Sis de cada deu homes condemnats per violència domèstica a Catalunya reincideixen Les dades s'extreuen de l'anàlisi d'un centenar de casos que han arribat als jutjats de Barcelona. L'estudi forma part d'un conjunt d'investigacions

encarregades pel Departament de Justícia sobre la violència de gènere. Les dades apunten que la majoria dels denunciats ja havien agredit la seva parella almenys en una ocasió, segons les víctimes. Gairebé la meitat de les dones, però, continuen la convivència amb el seu maltractador després de demanar ajuda. A Catalunya, la dona maltractada és relativament jove, té entre 25 i 40 anys, ha cursat estudis primaris, treballa fora de casa i conviu amb el seu agressor. Aquest perfil s’ha obtingut arran de l'anàlisi de les característiques de 515 dones que van demanar ajuda a l'Oficina d'Atenció a la Víctima de Lleida.

Cada vegada hi ha més gironines que s’atreveixen a muntar el seu propi negoci

Durant aquest 2006 la Cambra de Comerç de Girona ha facilitat la creació de 29 empreses que estan dirigides per dones. Aquestes emprenedores tenen una mitjana d’edat que va dels 25 als 45 anys i la majoria tenen estudis superiors. També moltes d’elles tenien feina en el moment de posar en marxa l’empresa. Pel que fa als sectors en els que han obert negoci, el més freqüent són els serveis i, més concretament, l’alimentació, com per exemple cafeteries. Aquestes noves empreses han creat 55 llocs de treball entre auto-ocupació i assalariats.


NOTÍCIES ACTUALITAT

El Consell Comarcal de la Selva i l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Lloret de Mar posen en marxa la tercera edició del programa de formació per a dones emprenedores que vulguin crear el seu propi negoci. El curs tindrà una durada de 150 hores lectives i es complementarà amb sessions d’assessorament individualitzat per a cada participant, per ajudar-les a tirar endavant el seu projecte de negoci. El curs començarà el proper 12 de setembre i s’allargarà fins a finals de mes de desembre. Les classes tindran lloc a Santa Coloma de Farners, i es faran tots el dilluns i dimecres el matí. És gratuït i per participar-hi cal posar-se en contacte amb l’àrea de dinamització econòmica del Consell Comarcal als telèfons 972.842.161 o 872.973.888. Les places són limitades i les inscripcions es poden fer fins a finals de mes d’agost.

Hospitals per assistir l’increment de demanda de parts naturals a Catalunya El Departament de Salut vol implantar hospitals per assistir els parts naturals no medicalitzats, que actualment sol·licita un 1% de les catalanes. El seu objectiu és que de cara al 2008 n’hi hagi almenys un a cada regió sanitària. El 2006 ja hi van haver uns 600 naixements d'aquestes característiques i cada vegada hi ha més demanda en aquest sentit. A més actualment hi ha pocs hospitals catalans que atenguin aquest tipus de parts. I a les comarques gironines només n’hi ha dos: el Santa Caterina de Salt i l’Hospital de Puigcer-

dà. La principal diferència que presenta aquesta opció és el fet que la dilatació i el control del dolor es fan de manera natural, amb el suport d'un equip de metges, que vetlla perquè no hi hagi complicacions. Però no totes les dones que volen tenir aquests parts ho poden fer. Algunes perquè no dilaten prou sense analgèsics i d’altres perquè no poden suportar el dolor.

Més naixements... Per cert que el nombre de naixements a Catalunya augmenta de manera moderada. El 2002 van néixer 68.737 naixements i el 2006 83.357. La taxa de natalitat creix, sobretot en el col·lectiu de dones de 15 a 49 anys. També es confirma la tendència d’un increment del número de persones que són mares després dels 34 anys.

Menys cesàries... Salut aprovarà a finals d'any un protocol per reduir el nombre de cesàries, cada vegada més habituals a les unitats d'obstetrícia dels hospitals catalans. Segons dades del Departament de Salut els centres públics utilitzen aquesta tècnica en un 23% dels casos i en les clíniques privades la xifra arriba al 40%. Això es deu, sobretot, al progressiu retardament de la maternitat.També als tractaments de fertilitat,cada vegada més freqüents.Amb aquestes dades la conselleria ha decidit fer un protocol per racionalitzar i disminuir el nombre de cesàries. Un protocol que s’aprovarà a finals d’any. Volen que la primera opció en cada part sigui la fisiològica i que la cesària s’utilitzi en aquells casos en què sigui necessari perquè comporta riscos, la recuperació és més lenta i poden sorgir complicacions. Però no tots els professionals hi coincideixen. Alguns defenses la cesària i els seus avantatges.

Gi

Més formació per la gironina emprenedora

7 DONA


EL REPORTATGE

EL CIE DE SALT El Centre d’Intervenció Especialitzada en l’atenció a les dones en situació de violència masclista

Gi

Ja fa més d’un any que es va posar en funcionament el primer centre d’intervenció especialitzada en l’atenció de les dones es situació de violència de les comarques gironines. És un dels tres centres de les seves característiques que actualment hi ha en funcionament a Catalunya i dóna atenció a les dones de la demarcació de Girona. Es va obrir a la població de Salt, amb l’objectiu

8 DONA

d’oferir una atenció integral a les dones víctimes de la violència de gènere i als seus fills. Dues treballadores socials, dues educadores, dues psicòlogues, una insertora laboral i una mediadora cultural, a banda de la direcció i el personal administratiu, treballen cada dia per oferir informació, atenció i assessorament a totes les víctimes i els seus fills i filles amb l’objectiu de facilitar la seva recuperació.


EL REPORTATGE

El procés de recuperació d’una dona que ha viscut una situació de violència no és fàcil, però és possible i és diferent en funció de cada cas. ració ben fet s’hagin de seguir uns passos concrets, perquè la situació de cada dona és diferent i complexe. La feina del CIE, segons explica la seva directora, Montse Solerdelcoll, no consisteix en què els professionals del centre diguin a la dona què ha de fer sinó en donar-li les eines perquè pugui entendre què li ha passat i per què li ha passat. Perquè sigui capaç de canviar la seva manera de relacionar-se amb la parella, acabant amb les relacions de dependència. Es tracta de fer que la dona sigui cada vegada més

senti i un bon acompanyament durant tot el procés.

El suport de l’entorn Un dels elements que indiquen que el procés de recuperació s’ha fet correctament és el fet de trobar el recolzament necessari a l’entorn quotidià. Aquest recolzament però no sempre es troba en la família. A vegades per re-articular la xarxa de relacions cal trencar amb la família i aconseguir-ho mostra que el procés de recuperació ha acabat. Haver passat per una

Un dels elements que indiquen que el procés de recuperació s’ha fet correctament és el fet de trobar el recolzament necessari a l’entorn quotidià. situació de violència no implica que aquest fet t’etiqueti per tota la vida, a no ser que la dona vulgui instal·lar-se en aquest paper. Segons explica Montse Soler és un moment de la vida. Una situació que passa i que es pot superar. I, de fet, un bon procés de recuperació ha de permetre que aquesta situació no es vegi com una ferida oberta que pot tornar a sagnar en qualsevol moment sinó com una cosa que has viscut a la vida, com n’has viscut moltes altres.

El funcionament del CIE de Salt L’equip de professionals del CIE treballa diàriament els processos de recuperació de les dones que han viscut i viuen situacions de violència. També dels seus fills, en cas que en tinguin. L’avantatge del CIE és que la dona hi pot trobar tots els professionals que necessita, des d’una advocada que, si la dona vol, seguirà el seu procés judicial, fins una insertora laboral que la pot ajudar a trobar una feina en cas que ho necessiti. Aquests professionals es poden trobar en un horari molt ampli i l’atenció que poden donar a les dones que ho necessiten arriba més enllà de la que es podria trobar a les àrees on encara no hi ha CIEs en funcionament. El primer que es fa quan una dona arriba al CIE de Salt és facilitar-li una persona de referència a qui es podrà dirigir sempre. Aquesta persona serà qui farà el segui-

Gi

El procés de recuperació d’una dona que ha viscut una situació de violència no és fàcil, però és possible i és diferent en funció de cada cas. No hi ha receptes màgiques, cap manual que digui que per fer un procés de recupe-

autònoma i que sàpiga què és el que ella vol, que cada vegada es senti més bé, capaç de sentir que pot controlar la vida i tirar endavant. Com totes les dones. La clau per aconseguir que la dona en situació de violència faci aquest pas, superi el procés de recuperació, radica en la capacitat dels professionals del CIE per escoltar i entendre. I en la capacitat de cada dona d’afrontar la situació i canviar el que faci falta. Això demana temps, una escolta que

9 DONA


EL REPORTATGE

L’avantatge del CIE és que la dona hi pot trobar tots els professionals que necessita, des d’una advocada que, si la dona vol, seguirà el seu procés judicial, fins una insertora laboral que la pot ajudar a trobar una feina en cas que ho necessiti. ment de cada cas i qui posarà en marxa el pla de treball que seguirà cada dona, sempre en funció de les seves necessitats i d’acord amb ella i amb el que vol fer. No totes les dones que arriben al CIE necessitaran la intervenció de totes les professionals que treballen al centre. No totes necessiten l’ajuda d’una treballadora social perquè no totes les dones estan en situació de pobresa. Tampoc totes necessiten, per posar un altre exemple, l’ajuda de la insertora laboral, perquè hi ha dones que ja tenen una feina i una professió. Així, en funció del que passa en cada cas, si la dona vol podrà accedir a sessions individuals de teràpia, a l’advocada per fer el seguiment del seu procés judicial, a començar un procés d’inserció laboral si és necessari i, si és mare de criatures, també intervindran amb els fills i filles. Entre els serveis que s’ofereixen al CIE hi ha sessions individuals i grupals amb grups de dones on es treballa tot el que és el rol femení, el paper de la dona a la societat:

Gi

10 DONA

El primer que es fa quan una dona arriba al CIE de Salt és facilitar-li una persona de referència a qui es podrà dirigir sempre. entendre el per què de la dominació dels homes sobre les dones i quina és la nostra responsabilitat en aquest sentit. També hi ha un grup de treball amb sessions de recuperació psicològica grupals. I els grups de mares, on es treballa la relació mare-filla, o ses-

sions individuals amb els nens i nenes. No totes les dones assisteixen a totes les sessions ni ho fan amb la mateixa freqüència perquè cada intervenció és singular i pactada amb cada dona.


RACONS PER DESCOBRIR

EL CALL DE GIRONA

Gi

Sovint aprofitem les vacances per anar a visitar altres països. S’acosta l’estiu i segur que molts dels que esteu llegint aquesta revista voleu fer algun viatget. Cada vegada viatgem més. I cada vegada ens oblidem més de mirar una mica cap amunt i cap als costats quan passegem per la nostra ciutat o per les comarques gironines. Quan va ser l’última vegada que vau fer una excursió turística per aquí? Nosaltres us ho posarem fàcil en aquest número. Fàcil per descobrir o redescobrir un dels racons més emblemàtics de la ciutat de Girona: el Call. La gent ve de lluny per visitar-lo. Quan va ser l’última vegada que tu hi vas fer un cop d’ull? Esperem que després de llegir aquestes pàgines els gironins us animeu a fer-hi una visita. O almenys que descobriu algunes de les curiositats i de les històries que s’amaguen darrere aquests carrers, actualment, un dels principals reclams turístics de la ciutat de Girona.

12 DONA


RACONS PER DESCOBRIR

A què es dedicaven…

Què vol dir Call? Així és com els catalans anomenem els barris jueus de les ciutats. Call prové del mot llatí callis, que vol dir carrer. Durant l’època medieval call volia dir “conjunt de carrers estrets”. I això és precisament el que és el call: un conjunt de carrers estrets, de fet, els més estrets, humits i laberíntics de la ciutat. Allà era on vivien els jueus. En cases humils, de dos pisos i amb dues habitacions. On hi vivia i treballava una família jueva.

Fem una mica d’història… El Call de Girona es va començar a formar durant el segle XII. Va ser durant aquells anys quan els jueus es van començar a traslladar a aquesta zona, la més baixa de la ciutat. I ja als segles XII i XIV s’hi concentrarà la majoria de la població jueva de Girona. També les seves institucions i, fins i tot, habitatges i tallers cristians. I és que fins els conflictes del segle XIV el Call no era un espai de reclusió. Però l’any 1448 els jueus s’hi van haver de recloure. I va ser llavors

quan aquest espai de la ciutat es va anar reduint progressivament i es va anar allunyant del seu nucli inicial, el carrer de la Força, que a finals del segle XIV havia estat declarat espai prohibit pels jueus per les autoritats cristianes.

La majoria de jueus de Girona eren comerciants i artesans. Al Call hi havia tallers de sastres jueus, sabaters, teixidors, barbers, pelleters, orfebres…una mica de tot.Però potser una de les seves facetes professionals més coneguda és la de prestadors. Tenien prohibit exercir la medecina, però això mai va ser impediment perquè l’exercissin. I també es dedicaven força a l’astrologia. De fet al Call de Girona hi va néixer, a la primera meitat del segle XII, la Primera Escola de Cabalistes de la Península Ibèrica.


RACONS PER DESCOBRIR

Hi havia una mica de tot. Ja hem parlat dels tallers. Però també hi havia botigues d’alimentació, com ara una peixateria, una fleca i, fins i tot, una carnisseria Kosher, situada prop d’una de les tres sinagogues del Call gironí. I no hi faltava tampoc un hospital, un orfenat o una casa de la caritat. Finalment, allunyat del centre de la ciutat, en una de les carenes de Montjuïc, hi havia el seu cementiri.

Les revoltes… Però, què va passar? Les coses van canviar a partir del segle XIV, quan entre la població cristiana el fanatisme i la intolerància comença a anar en augment. I tot això, com sempre, a causa dels diners.Va ser una època de crisi econòmica de problemes socials. I la comunitat jueva es va convertir en la causa de tots els mals del món. També en la millor manera de descarregar tota la ira i la frustració. I comencen els atacs, els apedregaments de cades i horts del Call i les profanacions del cementiri de Montjuïc.Tot això es va poder aturar durant un cert temps, fins que a la crisi econòmica i als problemes socials se li va sumar la Pesta Negra. Els atacs es succeïen i, tot i que alguns dels membres més influents de la comunitat jueva de Girona van trobar refugi, no tots van tenir la mateixa sort. Molts van morir. I molts altres es van haver de convertir al cristianisme a la força per evitar morir. Això va fer disminuir enormement la població del Call de Girona, que entrava així en la seva última etapa.

Fem una mica de turisme…

Gi

Ara que ja coneixem una mica millor la història del Call i dels jueus de Girona és un bon moment per animar-nos a fer-hi una volta un dia d’aquests, sobretot ara que ve el

14 DONA

bon temps. I sobretot tenint en compte que, a banda de ser un dels més importants històricament, és també un dels més ben conservats de la península. Mireu amunt i als costats mentre passegeu per aquests carrers. I si voleu entendre millor la seva manera de viure i la seva història no us oblideu d’entrar al Centre Bonastruc ça Porta, seu del Patronat Municipal del Call de Girona i punt que acull el Museu d’Història dels Jueus i l’Institut d’estudis Nahmànides. A nivell turístic us recomanem visitar el museu.

També fixar-se en el centre Bonastruc ça Porta i en el pati de l’estrella, símbol del Patronat. De fet tot l’edifici és emblemàtic perquè al segle XV s’hi ubicava la darrera sinagoga de Girona. La col·lecció permanent del museu es basa en exemples de la història dels jueus gironins i en material arqueològic i documental relatiu a la comunitat de Girona. Les seves sales relaten aspectes de la vida dels jueus a l'edat mitjana. Com per exemple com era la seva vida quotidiana, familiar i laboral, com s’organitzaven o quines eren les seves costums i tradicions. I fa especial atenció a la part més espiritual i immaterial de la seva cultura, a través de la recreació del cementiri de Montjuïc i de les seves làpides amb inscripcions hebrees: la col·lecció de làpides hebrees mes important del país. Però no només parla del Call de Girona, també explica què eren els calls i quins eren els més destacats de Catalunya. I si no teniu pressa per anar-hi, potser quan ho feu ja s’haurà obert la propera fase del museu, on s’hi podran veure tots aquells aspectes relacionats amb la cultura judeocatalana i gironina. També les activitats professionals i econòmiques més pròpies dels jueus catalans i tots els moments de conflicte i coexistència que es van viure.

FOTOGRAFIES Propietat: Patronat Call de Girona / Autor: Josep Ma Oliveras

Les seves institucions…


BIBLIOGRAFIA WEB DEL PATRONAT DEL CALL DE GIRONA http://www.ajuntament.gi/call/cat/index.php WEB DE LA RED DE JUDERÍAS DE ESPANYA http://www.redjuderias.org/red/index.php


VIVÈNCIES

SANDRA CÉSPEDES

de Girona a Madrid Una nova vida que tot just comença


VIVÈNVIES

CAlgun dia tornaré, vaig dir. O vaig pensar-ho. Ara no ho recordó. El cas és que de cop em vaig trobar al passadís d'un tren, plorant. I a l'andana tota la meva gent. Em va envair una sensació molt estranya. No sé ni com descriure-la. El cert és que ho vaig veure tot d'un gris d'ala de mosca, la inseguretat em va emmanillar i la por em va paralitzar per un instant.

Estava trista per deixar-ho tot i marxar. Però aquella era la meva decisió: volia viure, volia aprendre, volia arribar a ser algú en el món de la comunicació. Onze hores de trajecte van donar per molt, però per res de bo. Estava trista per deixar-ho tot i marxar. Però aquella era la meva decisió: volia viure, volia aprendre, volia arribar a ser algú en el món de la comunicació. Una cosa que segueixo pensant i en la que segueixo treballant per aconseguir-la. I per això el meu futur estava a Madrid. En arribar estava molt desubicada: no coneixia ningú, no havia pujat mai en metro, les distàncies eren enormes. I la gent...quina gent tan diferent. Una ciutat veritablement cosmopolita. Els primers dies observava molt el paisatge, els edificis...tot. I tot em semblava increïble, no tenia res a veure amb la meva Girona.

En arribar estava molt desubicada: no coneixia ningú, no havia pujat mai en metro, les distàncies eren enormes. I la gent... quina gent tan diferent. Una ciutat vertaderament cosmopolita.

Gi

Em va fer més la por que qualsevol altra cosa, perquè el primer dia de classe vaig conèixer molta gent i tots eren de fora. Com jo. Estaven en la mateixa situació i per això ens agafàvem els uns als altres, per sortir tots endavant. Però la veritat és que vaig trigar uns dies en conèixer algú de Madrid. Allà es té una mentalitat molt oberta i hospitalària. Tothom vingui d'on vingui és ben rebut. Però si ets catalana...la veritat és que també.El que passa és que el desconeixement perd l'home. I molts parlen des de la ignorància de la nostra tradició i cultura. La política i el futbol no ens ajuden massa, però sempre que puc intento canviar aquesta imatge construïda a base de tòpics.

17 DONA


VIVÈNCIES SANDRA CÉSPEDES

La ciutat m'ha atrapat. M'ha encisat la seva olor, els seus jardins, els seus colors, la seva gent, el seu estrès i les seves oportunitats de ser algú. Després de quatre anys vivint a Madrid sóc una més. La ciutat m'ha atrapat. M'ha encisat la seva olor, els seus jardins, els seus colors, la seva gent, el seu estrès i les seves oportunitats de ser algú.

món, crec que aquesta és la millor decisió que vaig poder prendre. Perquè Madrid és la ciutat de les portes. I si se'n tanca una, ja se n'obrirà una altra. Allà és on puc arribar al meu objectiu.

Molta gent no creia que per estudiar periodisme me n'hagués d'anar tan lluny. Però a mesura que passa el temps i a mesura que vaig coneixent persones importants dins d'aquest

Sóc feliç de viure on visc, sense oblidar mai d'on vinc. Però s'ha de buscar la superació personal, el repte. Ser emprenedor i posar molta il·lusió en fer una feina de la que en gaudeixis bojament.

És una experiència que t'ajuda a madurar, a veure el món d'una altra manera, a viure en una realitat més pròxima, a fer el primer pas en el món dels adults. I, sobretot, a viure en l'univers de les il·lusions, dels somnis, del futur anhelat.

Gi

Sóc feliç de viure on visc, sense oblidar mai d'on vinc. Però s'ha de buscar la superació personal, el repte. Ser emprenedor i posar molta il·lusió en fer una feina de la que en gaudeixis bojament.

18 DONA


L’ENTREVISTA

Carles Cruz PORTAVEU DE LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA A GIRONA

Gi

L’any 1998 es va posar en marxa a la demarcació de Girona un Protocol d’Actuació en els casos de Violència de Gènere, un pla pioner que té com a objectius coordinar els esforços dels tots els estaments implicats en aquesta lluita. I que s’ha revisat de nou aquest 2006. Des de la revista Gi-dona hem volgut parlar amb el seu portaveu, el magistrat Carles Cruz.

20 DONA

Amb quins objectius es va redactar el Protocol d’Actuació en Casos de Violència de Gènere? Ens hem de remuntar a l’any 98. El primer era posar la veu d’alarma sobre el problema i explicar-lo, perquè socialment encara no s’entenia què era la vio-

lència domèstica. I si nosaltres podíem travessar les portes dels domicilis particulars per veure què hi passava dins. Això era una tasca pedagògica que l’any 98 era absolutament necessària i la primera part del protocol hi insistia molt. La segona part tractava


L’ENTREVISTA CARLES CRUZ

sobre què podem fer amb els recursos que tenim per treballar millor, coordinarnos i ser més eficaços en la lluita contra la violència de gènere. Finalment es feia un crit a les autoritats i la societat en general perquè es fessin propostes en aquest sentit perquè veiem una quantitat de mancances extraordinàries en la lluita contra la violència de gènere. En aquell moment no es parlava de la violència domèstica, però ara sí. Sembla que s’han trencat tabús, però, en aquell moment us vau trobar un buit molt gran pel que fa al tractament de la violència domèstica? I tant. Jo recordo que anàvem a explicar-ho i notàvem que la gent ens mirava estranyats perquè pensaven que això era una cosa privada de cada casa i que tu no podies entrar en el seu interior perquè cada casa és diferent. Llavors havies d’explicar que on hi ha una violació dels drets humans, tant si és una caserna o una comissaria, hospital o presó, la legislació hi havia d’entrat i que, per tant, en un domicili també s’hi havia d’entrar si això passava. Però

no només la legislació, també els serveis socials i de salut. Des del 98 al 2006 les coses han canviat força i per això es va decidir revisar aquest document. Què es va canviar? Vam voler fer una reforma del protocol i vam veure que en vuit anys havien canviat tantes coses que fins i tot havia canviat la nostra mentalitat i el nostre llenguatge envers aquest problema. La única solució va ser refer-lo de nou. Ja no calia donar tanta importància a la part divulgativa i pedagògica perquè la consciència social del tema era molt més gran que el 98, però s’havia de desenvolupar tot l’apartat de coordinació entre els diferents serveis. I vam fer un esquema sobre el que havia de fer cadascú quan els arribava la notícia que hi havia un possible cas d’aquestes característiques. Com s’activen aquests mecanismes i serveis a partir que es detecta un possible cas de maltractaments? Hi ha dos grans eixos, comuns a tots els serveis. El primer és el sistema

judicial i policíac que ha de garantir la seguretat immediata de la víctima. I l’altre és tota la xarxa assistencial que necessita la dona, és a dir, serveis socials, educació si té fills que van a l’escola, habitatge fins on es pugui i en funció dels recursos que hi hagin, la salut si ha de ser atesa o l’assistència psicològica, que és un dels grans dèficits que tenim actualment. S’ha de procurar que la dona es pugui recuperar en tots els àmbits de la seva vida perquè pugui viure amb normalitat, feliç com la mitjana dels ciutadans.

S’ha de procurar que la dona es pugui recuperar en tots els àmbits de la seva vida perquè pugui viure amb normalitat, feliç com la mitjana dels ciutadans S’ha notat la posada en funcionament del protocol durant aquests anys? Jo crec que sí perquè tots els serveis han estat molt conscients del que calia fer. A més hem detectat quan els circuits que s’activen en aquests casos no acaben de funcionar del tot bé i els refem. Jo crec que sí, tot i que, és clar, que ho digui jo, que en sóc el portaveu, potser no té massa valor. El que s’ha de notar és que, per exemple,

els ajuntaments vegin que hi ha serveis que funcionen millor, que estan més coordinats amb altres serveis d’altres institucions, amb les escoles, amb els hospitals...això és el que convé. I quan creem comissions territorials per comarques veiem que van fent la seva feina i creen els seus protocols locals, és a dir, que fan la seva feina, que és el que cal.

Gi

Jo recordo que anàvem a explicar-ho i notàvem que la gent ens mirava estranyats perquè pensaven que això era una cosa privada de cada casa

21 DONA


L’ENTREVISTA CARLES CRUZ

El temps en què la dona pateix maltractaments abans de denunciar-ho és cada vegada més curt. I això vol dir que la dona és cada vegada més valenta

El que sí és cert és que cada vegada hi ha més dones que s’atreveixen a fer el pas de denunciar els maltractaments. Creu que això té a veure amb el fet que es senten més protegides? Això segur. I no pel protocol sinó perquè s’ha modificat molt la legislació o perquè els mitjans de comunicació han fet una gran tasca tractant el tema des del punt de vista formatiu i orientatiu –deixant de banda els aspectes morbosos que hi poden haver darrere d’aquests casos-. Per això deia que el 2006 i el 1998 no tenen res a veure. I ho veiem amb les estadístiques dels serveis socials que ens revelen que el temps en què la dona pateix maltractaments abans de denunciar-ho és cada vegada més curt. I això vol dir que la dona és cada vegada més valenta perquè té ajuda des de la família fins l’ajuntament o els serveis socials i educatius.

Gi

I de cara al futur? Home, jo de profeta no en sé gens. Però crec que cal posar-hi més recursos dels que hi ha ara disponibles. Calen, sobretot, mesures en l’àmbit educatiu per canviar la mentalitat dels homes. I això és una cursa de fons, no es solucionarà amb una llei i repartint quatre recursos. Durarà anys, fins que la mentalitat de la majoria de gent arribi a reconèixer la igualtat entre l’home i la dona. S’ha

22 DONA

de fer una gran tasca preventiva i educativa als centres de primària, secundària i les universitats. També a les escoles d’adults. Canviar la mentalitat dels homes és, com deia, una cursa de fons, però també és un dels aspectes de la violència de gènere on menys recursos s’han destinat. Uns recursos que, de fet,preveu el protocol,però que tenen un baix índex d’efectivitat. A Girona tenim l’IRES, l’Institut de Reinserció Social. N’és partidari d’aquest servei? A mi em sembla que aquesta tasca és fonamental, tot i que alguns sectors del feminisme creuen que als homes maltractadors no ha de dedicar-s’hi cap recurs.

seguiment, o sigui que no és senzill. No es soluciona amb quatre xerrades i cal tenir paciència i constància. A nivell judicial els maltractaments són a vegades difícils de provar. I pel que fa a les sentències, també acostumen a estar envoltades de certa polèmica perquè hi ha qui diu que són massa benevolents... Aquests fets s’han de provar. No es pot condemnar ningú sense proves. I aquests atacs, sobretot quan son maltractaments psicològics, tenen dificultats de prova, tot i que es poden demostrar a base de dictàmens psicològics. Les estadístiques diuen que el 65% dels homes que són jutjats són condemnats. Però la presumpció d’innocència

Les estadístiques diuen que el 65% dels homes que són jutjats són condemnats. Però la presumpció d’innocència existeix per tothom i només faltaria que no fos així Però jo en sóc totalment partidari perquè, si no fem aquest tractament als homes maltractadors d’avui, pagaran la seva pena però tornaran a tenir una altra parella, tornarà a passar el mateix i tindrem una nova víctima. Són programes molt difícils i de llarga durada perquè la mentalitat no es canvia d’un dia per l’altre. Estem parlant de tractaments d’un any i de dos o tres anys més de

existeix per tothom i només faltaria que no fos així, per tant, les coses han de demostrar-se. També hem de dir que quan parles amb les dones, una vegada comencen a rebre ajut el que menys els preocupa és el tema judicial, el que volen és recuperar la seva vida. Això és el que més ens ha de preocupar: que les víctimes es recuperin. El fet que no s’aconsegueixin totes les condemnes és relativament important.


La Revista de la Dona de Girona

SUBSCRIPCIÓ 10.000 Exemplars mensuals Distr ibució gratuïta a totes les consultes mèdiques, centres de bellesa, bufets d'advo c a t s , n o t a r i e s , a d m i n i s t r a c i ó p ú bl i c a , botigues de mobles i decoració, concessionar is i deter minades botigues de moda. Allà on hi ha un negoci relacionat amb la dona, hi haurà la revista GiDona.

Ens agrada que t’agradi! Subscriu-te i la rebràs còmodament a casa. Subscripcions: 22 euros (12 números) + despeses d’enviament Números solts: 2,5 euros

Envia’ns un correu a gidona@gidona.com amb les teves dades: Nom i Cognoms / Adreça / Ciutat i CP / Telèfon i la domiciliació bancàr ia emplenada (20 dígits)

PROMOCIONEU EL VOSTRE NEGOCI A

Gi

617 30 60 30 23 DONA


POSA’T GUAPA MODA

...MODA

Escollir el banyador perfecte

Gi

Ha arribat la calor i és temps de platja i piscina i segur que moltes heu fet ja la primera remulladeta. Però potser no us heu sentit del tot còmodes amb la roba de bany. Les dones tenim la percepció que els biquinis i els banyadors accentuen tots els nostres defectes perquè ensenyen allò que a vegades voldríem amagar. Però el fet que siguin peces petites, peces que deixen veure bona part del nostre cos, no implica necessàriament que accentuïn els nostres

24 DONA

defectes. Almenys, no més del que ho faria escollir uns pantalons i una samarreta poc apropiades per la nostra constitució. A vegades tendim a pensar que la roba ampla i grossa que ens tapa completament dissimularà tots els nostres defectes i que una peça més cenyida que deixa veure una mica de pell els accentuarà. Però sovint passa justament el contrari i el secret radica en trobar la roba que s’adapta a les nostres formes i que accentua les nos-

tres virtuts. Per aquest motiu ni el biquini ni el banyador ha de tornar a espantar-nos mai més. El que cal és que ens quedem amb els models que s’adapten a les nostres característiques físiques i que fugim de tot allò que no ens queda bé, encara que aquell any les tendències marquin un estil totalment oposat. A més, segur que això no passarà, perquè de models n’hi ha per totes les necessitats, encara que, de vegades, es porti més una cosa que una altra.


POSA’T GUAPA MODA

Per aconseguir que la roba de bany no ens espanti mai més, a continuació donem una sèrie de recomanacions a seguir per escollir el banyador o biquini que més s’adapta a les vostres característiques. Seguiu aquestes pautes i veureu com mai més tornareu a sentir-vos incòmodes a la platja.

Sóc molt prima i tinc una silueta molt recta, pràcticament sense forma. Com ho puc fer per ressaltar les meves corbes? Si el que vols és potenciar les teves corbes compra’t un biquini que sigui gros. I és que, les coses grans no sempre aprimen, sinó que moltes vegades engreixen. Pr això necessites banyadors amb molta tela. Per exemple amb la calça tipus “culotte” i amb un top ample. I si tens poc pit pots potenciar-lo amb “aros” i farciment a la zona del pit. L’estampat i el color també t’ajudaran. Busca un estampat que tingui un dibuix molt gran o, aprofita que

les ratlles marineres horitzontals encara estan de moda. I els colors que més emplenen són els clars.

Doncs a mi el que em sobren són les corbes. Tinc molt pit i els malucs amples... Atreveix-te amb els biquinis i banyadors amb escots de cama tan alts, que arribin per sobre la cintura. T’estilitzarà les cames i t’ajudarà a semblar una mica més alta. Defuig els models tipus “culotte” o de cintura baixa perquè el que marcaran és el que intentes dissimular. Pel què fa al color, et recomanem models llisos. Els colors molt brillants –sobretot si estàs morena- i els tons pastel et quedaran molt bé. Un complement que et farà sentir molt còmode és el “pareo” que, a banda de dissimular els malucs, és elegant, pràctic i pot portar-se de mil maneres. Al pit et recomanem un banyador o biquini que et subjecti bé aquesta zona.

Jo no tinc malucs, però la veritat és que tinc les cames molt

curtes. Sóc força baixeta... També hauràs d’optar per un biquini de calça alta, amb un bon escot al lateral de les cames perquè això farà que les teves cames es vegin més llargues i estilitzades.

I de la panxa, què me’n dius... La millor opció és el banyador, perquè ens l’estreny una miqueta. Però si vols posar-te et cal un biquini de cintura alta, una calça alta que et tapi un trosset de la panxa i que te l’estrenyi una mica per reduir algun centímetre. I pel que fa al color, el negre és el que et farà semblar més prima.

Alguna solució per dissimular el cul? En aquest cas has d’escollir una calça que sigui gairebé com un “short”, però només als laterals. Cal anar en compte amb els “culottes” perquè si no els esculls bé podrien acabar creant l’efecte contrari. Defuig també els estampats llampants i opta per colors llisos.

Gi

L’estil que més s’adapta a tu

25 DONA


POSA’T GUAPA

Tendències en moda de bany a blonda blonda, les botigues de moda femenina de bany i llenceria, ens presenta les seves tendències de banyadors i biquinis per aquest estiu. De la mà dels més prestigiosos dissenyadors com La Perla, Andrés Sardá, Pin-Up o Emamó, blonda, ens porta l’exclusivitat a les cales del nostre litoral.

Gi

LA PERLA 26 DONA

ANDRÉS SARDÁ

PIN-UP


blonda GIRONA C/ Ferran Agulló, 9 - Tel. 972 206 536 Carrer Nou, 37 Tel. 972 221 673 PLATJA D’ARO Av. Castell d’Aro, 3 - Tel. 972 816 147

www.blonda.com


POSA’T GUAPA

...TENDÈNCIES

Tot en moda de bany

Gi

Fa quatre dies quan anàvem a comprar la roba de bany de la temporada l’elecció era força senzilla: banyador o bikini. Al llarg de les últimes temporades la cosa s’ha complicat força: als banyadors i biquinis hi hem hagut de sumar els ja força coneguts triquinis, i a partir d’aquí totes les varietats que s’hi han anat sumant. La més nova: l’anomenat skirtini o, el que és el mateix, top una mica per sobre el melic i calceta, talment com la roba interior d’hivern. O, fins i tot, biquinis amb shorts.

28 DONA


POSA’T GUAPA TENDÈNCIES

Triquini. Cada vegada més freqüent a la passarel·la. De nou està de moda, però segurament aquest any també el veurem ben poc a les platges gironines.

Però com seran aquests banyadors, triquinis, skirtinis, biquinis o biquinis amb shorts? La veritat és que en moda de bany la varietat està cada temporada a l’ordre del dia. De tota manera aquest estiu tornen els anys 40 i 50 a les platges. N’hi diuen “Revival Pin-Up”. Les Pin Ups eren les noies que sortien als calendaris i fotografies que, per exemple, tenien els soldats durant la segona guerra mundial. Recordeu el tipus de banyador que portaven, sense gens d’escot a la cadera? Doncs aquesta és una de les formes que tornen aquest any. També es portarà el look mariner, que de fet també s’ha vist força durant les darreres temporades. I alguns dissenyadors aposten també per imatges romàntiques, amb peces força recarregades i volants estil rococó. Pel que fa als estampats, no serà habitual veure peces completament estampades, sinó que els dissenyadors han optat més per afegir algun detall a les peces. Per exemple: una mica de pedreria, algun brodat o algun dibuix imitant, entre d’altres, una ploma d’ocell. Tot i així, les persones més clàssiques i tradicionals, les que acostumeu a optar sempre pel sempre elegant color negre, no us preocupeu. Com cada any, aquesta és també una de les apostes dels dissenyadors que també hi afegeixen algun detall metàl·lic, per contrastar la peça i donar-li personalitat pròpia.

El negre sempre està de moda en roba de bany. Però no et quedis només amb aquest color. Opta per adquirirne un amb algun detall que li doni personalitat.

Tornen els 40 i 50, la imatge més clàssica i retro de les platges. Atreveix-te a emular les grans estrelles de l’època dorada del cinema de Hollywood.

Com no podria ser d’altra manera el biquini serà de nou el rei de la platja. Per aquest motiu els dissenyadors intenten incorporar noves formes a aquesta famosa peça. La última: l’skirtini. També el biquini amb shorts.

Gi

De nou aquest any dominaran els biquinis,en totes les seves varietats.Tot i que el biquini de sempre, es mantindrà, com ha fet durant les últimes dècades, com el rei de totes les platges. De tota manera cada vegada més la competència del banyador l’empeny fort, sobretot des que els dissenyadors han començat a incorporar formes més arriscades al banyador de tota la vida. Cada vegada més dones opten per l’elegància dels banyadors. I, tot i que el triquini cada vegada es veu més a la passarel·la, encara són poques les dones que s’atreviran a lluir-lo a la platja aquest any, potser perquè posem les ganes de posar-nos morenes per sobre de tot i, seguint aquesta premissa, serà molt difícil que el banyador arribi a desbancar els biquinis de les platges.

29 DONA


POSA’T GUAPA

...ELS CONSELLS DE

quémepongo IMAGEN

PERSONAL

Qualsevol persona pot tenir un assessor d’imatge

Gi

A primer cop d’ull pot semblar que l’assessor d’imatge és una professió destinada a gent amb un gran poder adquisitiu, però ben al contrari, nosaltres fem que estigui a l’abast de tothom. 30 DONA

Dels nostres serveis en poden gaudir totes aquelles persones que estiguin interessades en millorar la seva imatge, les que no tenen temps, les que no els agrada d’anar de compres… Ens entrevistem amb el client i, tenint en compte el seu estil de vida, les seves necessitats, prioritats i pressupost, li fem un estudi personalitzat mitjançant el qual li proposem quines son les peces de vestir que millor li queden i la millor manera de combinar-les. També l’assessorem sobre els colors que més l’afavoreixen a nivell de bellesa i les qualitats d’imatge que transmet

amb cadascun dels colors que utilitza. També li oferim assessorament de maquillatge i perruqueria, on li ensenyem a dissimular o realçar els seus trets físics i a projectar la imatge que vol transmetre. Actualment un dels serveis més innovadors es el « personal shopper », el comprador personal. S’encarrega de pre-seleccionar les peces i els complements de les botigues, tenint en compte les necessitats de cada client. Personal Shopper. Estalviaràs temps i et farem la vida més fàcil, comprem amb tu o per a tu.


POSA’T GUAPA

Un dels serveis més sol·licitats de la firma quémepongo és el de personal shopper, comprem amb tu o per a tu. És una manera d’estalviar-te temps i diners amb la comoditat i la seguretat que et dóna el fet de tenir algú que s’ocupi de la teva imatge. Amb el personal shopper les compres són més fluïdes, més dinàmiques i, sobretot, més resolutives. Nosaltres et pre-seleccionem les peces i els complements a les botigues, tenint en compte el teu estil, necessitats, prioritats i pressupost. A més si vols el personal shopper s’encarrega de trobar-te el regal perfecte. Només amb una trucada de telèfon, el personal shopper de “quémepongo” busca el que li demanis segons el teus criteris i pressupost. I perquè la imatge no només és l’aspecte, sinó també la presència... Informa’t sobre el nostre seminari de “Protocol i Saber Estar”. T’ensenyarem les habilitats socials necessàries perquè et sentis segur en qualsevol moment o ocasió. Les places són limitades per tal de poder oferir un tracte més personalitzat a tots els assistents. Informa’t sobre el calendari del seminari al 972 94 19 04. L’eficàcia i la comoditat d’aquests serveis fa que cada dia estiguin més sol·licitats. Per què? Doncs perquè fan la vida més fàcil. “Vine a veure’ns i la teva imatge serà la que tu vulguis que sigui” PRIMERA VISITA GRATUÏTA

Primera visita gratuïta

quémepongo Gi

ASSESSORIA D’IMATGE I PERSONAL SHOPPER CHARO RUIZ - Directora c/ Güell, 58 -17001 GIRONA Tel. 972 94 19 04 girona@quemepongo.es www.quemepongo.es

31 DONA


POSA’T GUAPA

...ESTÈTICA i BENESTAR

El bronzejat més saludable Qui més qui menys ja ha començat a estrenar la platja o ho farà en breu. Durant les darreres setmanes el sol ja ha brillat amb força i això ha produït ja les primeres cremades de la temporada. I és que,

Sembla que amb el pas dels anys posar-se morena s’hagi convertit gairebé en una obligació, especialment per les persones de pell més blanca, que veuen com, per molt que prenguin el sol, el color de la seva pell mai s’arriba a enfosquir gaire, sinó que es crema, es posa vermella, es pela i torna a la seva tonalitat habitual.

Gi

Les persones de pell blanca són les que tenen més risc de cremar-se i les que han d’anar més en compte a l’hora de posar-se sota el sol. Si la vostra pell es correspon a aquestes característiques, cal que utilitzeu sempre un factor de protecció superior a 20. I si sou d’aquelles persones que sempre us cremeu o teniu taques a la pell, cal que utilitzeu un factor de protecció total.

32 DONA

a vegades, el sol més perjudicial és aquell que ens toca fora de la platja, quan no pensem que ens està tocant: en una terrassa de qualsevol plaça de la ciutat, al pati de casa, al jardí o de camí a la feina.

Això, però, no vol dir que les persones amb la pell morena o molt morena no hagin d’anar en compte quan es posen sota el sol. De fet les persones amb la pell més fosca, les que no acostumen a cremar-se mai, són les que habitualment menys es preocupen de protegir-se quan es posen sota el sol. I el fet de no cremar-vos, no vol dir que sigueu totalment immunes als rajos ultraviolats. Aquestes pells també necessiten un factor de protecció elevat. Del 15, com a mínim. Per tant, a partir d’ara oblideu-vos dels factors de protecció baixos, perquè el fet de posar-vos protecció no implica que deixareu de posar-vos morenes, sinó que us protegireu dels efectes nocius de l’exposició al sol.

Evitar el sol en excés Portar un factor de protecció total o un factor de protecció elevat no implica que ens puguem quedar sota el sol tanta estona com ens vingui de gust. És molt important que l’exposició al sol comenci amb períodes molt curts i que s’incrementi progressivament. D’aquesta manera aconseguirem un bronzejat durador i saludable. El temps d’exposició canvia en funció del tipus de pell que tenim. I també en funció de l’Índex Ultraviolat d’aquell dia. A continuació, us mostrem una gràfica que indica l’estona que podeu estar sota el sol i el factor de protecció que heu d’utilitzar en funció de l’Índex Ultraviolat del dia, un índex que cada dia facilita el Servei Meteorològic de Catalunya. Es tracta de recomanacions orientatives per la població en general, ja que hi ha persones que han de limitar la seva exposició al sol seguint els consells del metge perquè formen part de col·lectius de risc.


POSA’T GUAPA ESTÈTICA I BENESTAR

els consells de sempre...

Posar-se la protecció durant aquesta estona ningú solar quan ja som a la hauria d’estar sota el sol. platja no serveix de res. La crema triga uns 20 Sempre que puguis minuts a absorbir-se bé i a fer protegeix el teu cos del efecte i, per anar bé, s’hauria sol amb barrets, roba i unes de renovar amb freqüència, sobretot si ens banyem o si fem esport, per l’efecte de la suor i de l’aigua –encara que el protector solar digui que és resistent a l’aigua–.

ulleres de sol que tinguin uns vidres adequats per protegirnos. Els vidres mai han de se grocs perquè augmenten la intensitat dels raigs

ment des de les 12 del migdia i fins les cinc de la tarda.De fet

per evitar dosis de rajos UVI massa elevades.

No estiguis massa Limita les hores d’ex- estona prenent el sol posició al sol, especial- en la mateixa posició

BRONZEJAR-SE AMB SALUT TAMBÉ MILLORA L’ESTÈTICA Sota el sol no tota la nostra pell s’emmoreneix de la mateixa manera. Hi ha zones que queden més bronzejades, zones on ens surten taquetes o zones que es cremen habitualment. A continuació us expliquem quatre trucs que us ajudaran a aconseguir un bronzejat més uniforme. ● Eviteu sempre les depilacions de darrera hora, especialment amb cera. La pell d’aquestes zones queda sempre més sensible i això pot fer que ens apareguin taques. ● .Si us cobriu amb algun teixit per evitar que el sol us continuï tocant, assegureu-vos que sigui de cotó. Alguns teixits sintètics no frenen del tot els rajos ultraviolats. ● Recordeu que els anticonceptius, els diürètics, els tranquil·litzants o els antibiòtics també poden formar taques a la pell amb l’exposició al sol.

És molt recomanable visitar un cop a l’any el dermatòleg, especialment si tendiu a cremar-vos, teniu la pell molt clara, moltes pigues o antecedents de melanomes a la família. Ell us aconsellarà sobre com i quan prendre el sol amb precaució i us recomanarà els factors de protecció més adequats per les vostres característiques. Si seguiu tots aquests consells, de ben segur que no us cremareu i que al final de les vacances tindreu un color de pell envejable i, el que és més important, saludable. Gi

Per acabar volem recordar-vos també els quatre consells bàsics que hem de seguir quan prenem el sol. Potser alguns pensaran que ja ens els sabem de memòria, però si fos així ningú es cremaria i s’evitarien les malalties relacionades amb els excessos de sol, com els melanomes.

33 DONA


POSA’T GUAPA

...EXERCICI

En forma a la platja Aquest estiu passarem hores a la platja. La majoria d’aquestes hores les passarem estirats sobre la tovallola prenent el sol, mirant el paisatge i la gent que passa i xerrant amb els nostres companys i companyes de ombrel·la. Diver-

Gi

Ja sabem que fa calor i que a les 10 del matí potser no us ve de gust córrer per la sorra de la platja, però tampoc estem parlant d’això. El que volem és que aprofiteu aquest temps que esteu a l’aire lliure per moure-us una mica, per trencar una mica amb el sedentarisme que tots acostumem a seguir durant l’any. Sovint estem tot el dia asseguts a la feina i, tenim tantes

34 DONA

tit? Moltíssim. Però també una mica massa sedentari, la veritat. Sobretot tenint en compte el munt d’oportunitats que tenim de fer una mica d’esport i moviment a la platja. Un esport i moviment que, a més, pot ser molt divertit.

coses a fer, que no tenim temps de fer gens d’exercici. Ara però estareu a la platja, a l’aire lliure, amb moltes possibilitats al davant. Per tant: no hi ha excuses que valguin.

A l’aigua... En un moment o altre del dia tots acabareu dins del mar. I és que a més ve de gust refrescar-se una estona. Encara que d’entrada a

molts els faci una mica de mandra i de por el contrast de la calor amb l’aigua freda. Però una vegada dins l’aigua, no us conformeu només amb aquesta remullada. Nedeu una estona, per exemple. No cal anar fins les boies –tot i que si us hi sentiu amb ganes serà també un bon exercici- però us podeu moure i nedar per la zona. I si fa massa mandra nedar, com a


POSA’T GUAPA EXERCICI

mínim aprofiteu l’estada dins l’aigua per fer algun exercici de mobilitat, aixecant les cames cap amunt, movent els braços, movent el coll a l’esquerra i a la dreta o amb moviments circulars... D’aquesta manera tonificareu una mica els músculs i els desentumireu. Aquest és, a més, un exercici que hauríeu de fer de tant en tant quan passeu el dia a la platja perquè sovint a la tovallola i la tumbona s’agafen males postures i això ens pot passar factura més endavant, provocantnos mal d’esquena, dolors cervicals i mal gestos. El més important és que no us quedeu parats a les zones on toqueu de peus a terra perquè si ho feu així haureu desaprofitat un bon moment per fer una mica d’exercici.

Els jocs...

A la sorra...

Picar entre hores... És molt habitual anar a la platja equipadíssims amb tota mena d’aperitius i begudes per no passar set i per no passar gana en cap moment. Hidratar-se és important, però caldria intentar evitar al màxim els refrescos. Porten molt sucre i són hipocalòrics. És molt millor beure aigua o sucs naturals. I si tenim gana una fruita també ens pot ajudar a matar el cuc mentre esperem l’hora de dinar o de sopar. És molt més recomanable que consumir aperitius salats, perquè l’únic que faran serà fer-nos venir encara més set.

Gi

Com ja hem dit de passada, és molt important que sigueu conscients en tot moment de la posició en la que esteu asseguts i estirats per evitar mal gestos i petites lesions. I que intenteu moure-us freqüentment. Un exercici que tots hauríem de fer quan som a la platja és caminar a través de la riba del mar, descalços. Aquest exercici, que pot fer tothom, no només és útil per cremar quatre calories, sinó que a més activa la circulació. Caminar descalç per la sorra de la platja és molt recomanable per les persones amb problemes de circulació perquè activarà el reg sanguini i ajudarà a evitar la pesantor que sovint pateixen aquestes persones al final de la jornada.

Si esteu dins l’aigua o si esteu a la sorra de la platja podeu jugar a un munt de jocs que, a la vegada, són un bon exercici cardiovascular. Només necessitem una pilota i algú amb qui anar-nos-la passant, al ritme que ens vagi més bé. També podeu jugar a pales o a qualsevol altre joc que estigui de moda aquest any. I hi podeu jugar dins i fora de l’aigua. De tota manera si jugueu a pales a la sorra de la platja intenteu fer-ho a les hores de menys calor per evitar insolacions innecessàries o cremades inesperades.

35 DONA


POSA’T GUAPA ELS MILLORS TRUCS

...ELS MILLORS TRUCS Plantes que floreixen tot l’estiu Amb l’arribada de la calor és temps per crear un jardí ben florit. Si vols que les teves plantes es mantinguis esplèndides tot l’estiu, pren bona nota d’aquests consells. -Incrementa la freqüència dels regs en general. Especialment però a la gespa i als bonsais. -Elimina les branques seques i febles, eradica les males herbes i cava lleugerament la superfície de la terra per airejar les arrels. -Fes servir un bon abonament, l’adequat per cada espècie. Hauràs d’abonar les plantes una vegada al mes. -Alerta amb els enemics. Si veus qualsevol símptoma que indiqui que la planta està infectada per una espècie invasora o plaga, utilitza un producte adequat per acabar amb la malaltia. Plantes d’exterior. Encara ets a temps de plantar algunes de les flors i plantes de temporada. Si no n’ets gaire expert et recomanem que les compris ja crescudes. Es mantindran florides fins ben entrada la tardor. Plantes d’interior. Si encara no ho has fet, allunya les plantes més delicades de la influència directa del sol. Reforça l’abonament de la terra.

S’han acabat les taques Per molt que posem la roba a la rentadora i per molt que freguem algunes taques, sovint n’hi ha que deixen el seu rastre per sempre o durant molt temps. A continuació et facilitem algun truc per acabar amb les taques més rebels. Sang. Posa un parell de cullerades de salt dins mig got d’aigua i frega la zona de la taca amb aquesta barreja abans de posar-ho tot a rentar. Greix. Neteja la roba tacada com de costum però afegint-hi un got de Coca-Cola. Vi. En el moment de tacar-te posa ràpidament un bon grapat de sal sobre la zona afectada i deixala-hi una bona estona. Després frega la taca amb aigua freda. Bolígraf. Posa una mica de laca del cabell al damunt de la taca i deixa-ho assecar. Passada una estona frega la taca amb un raspall i veuràs com el bolígraf desapareix.

Toballoles suaus i esponjoses Si vols que les teves toballoles es mantinguin suaus i esponjoses només has d’acostumar-te a afegir una mica de bicarbonat a l’aigua que utilitzes per rentar-les.

Els estris de fusta com nous Les culleres i altres estris de fusta son molt pràctics per cuinar perquè no ratllen les cassoles ni les paelles, però s’embruten ràpidament adquirint un to grisenc. Per aquest motiu ara al mercat hi trobareu estris d’altres materials que, a banda de no ratllar ni cassoles ni paelles, no s’embruten. Això no vol dir que hàgim de tirar els nostres estris vells. Si els vols aprofitar i tenir-los ben nets, posa’ls en aigua calenta barrejada amb aigua oxigenada seguint aquesta proporció: dues cullerades soperes d’aigua oxigenada per cada mig litre d’aigua. Deixa-ho reposar, esbandeix i perfectes!

Llegums tendres Si vols que els cigrons et quedin ben tendres una vegada cuits, afegeix unes gotes de llimona a l’aigua que utilitzes per tenir-los en remull.

ENVIA’NS EL TEU TRUC! Gi

gidona@gidona.com 36 DONA


RELACIONS... FILLS

S’HA ACABAT L’ESCOLA. I ARA, QUÈ?

Gi

Que contents estan els nens ara que arriben les vacances d’estiu. Seran gairebé tres mesos sense anar a l’escola, sense preocupacions, sense exàmens i sense deures. Gairebé tres mesos dedicats a jugar, al temps lliure, a estar amb els

38 DONA

amics i a fer vacances. Bé, aquesta és la visió que tenen els nens de les vacances d’estiu, però aquesta visió s’allunya força de la que tenen els seus pares, que acostuma a resumir-se amb una sola frase: “I ara què faig amb els nens?”


De tota manera no s’hi val a posar els nens dins d’un autobús i enviar-los a les primeres colònies o estades que es troben. Com en tot moment en la relació amb els fills és molt impor-

Amb una bona planificació prèvia es poden evitar moltes d’aquestes preocupacions i aconseguir gaudir d’aquest període estiuenc amb els fills. questes preocupacions i aconseguir gaudir d’aquest període estiuenc amb els fills. Cal reconèixer que hi ha qui ho té força fàcil per organitzar-se perquè té feines més flexibles o familiars a qui recórrer. I persones que ho tenen força difícil. Per a tots dos casos una bona solució són les activitats que s’organitzen als diferents pobles per permetre que els nens estiguin, com a mínim durant tot el matí, ocupats i vigilats. I, de fet, les estades esportives, les colònies de tot tipus i les activitats que puguin fer fora de l’àmbit estrictament acadèmic durant aquests mesos de vacances els poden ser molt útils per aprendre a ser una mica més independents i a tenir cura de sí mateixos. També per guanyar responsabilitat i aprendre a compartir. A vegades els pares tendeixen a ser una mica massa protectors amb els seus fills però cal que ja des de ben petits passin temps fora de casa, per exemple, anant de colònies.

tant preguntar-los què tenen ganes de fer i com tenen ganes de fer-ho. És molt possible que els seus amics de l’escola facin una o altra activitat i que el vostre fill o filla tingui ganes de fer la mateixa. Enviar-los fora amb gent a qui no coneix de res sense consultar-li abans pot ser una mica contraproduent, tot i que sempre hi ha aquells nens que, pel seu caràcter, tenen ganes de conèixer persones noves. El més important és que els pregunteu sempre què volen fer i que decidiu entre tots aquestes activitats. També és molt important que, sigui quina sigui l’activitat que facin, en facin alguna. De fet no és gens recomanable que passin tot l’estiu sense fer res i sense tenir un horari. Tampoc és gens recomanable que durant aquests mesos no tinguin cap mena d’obligació no de preocupació perquè perdran tots els bons hàbits que hagin adquirit durant el curs escolar. De tota manera, tampoc cal que sigueu molt estrictes en aquest sentit. És bo que puguin aixe-

car-se una mica més tard i que les seves rutines durant les vacances siguin una mica menys rígides i menys rutinàries, tot i així cal que tinguin coses a fer, si no, tendiran a l’apatia i a no moure’s del sofà, com faríem també molts adults. Cal que pregunteu als vostres fills sobre les seves preferències pel que fa a les activitats que volen fer durant l’estiu. Però no només pel que fa a tenir-los entretinguts mentre esteu treballant. L’estiu és un bon moment per passar estones amb els fills i gaudir de la seva companyia. Sovint els pares i mares es queixen de la falta de comunicació amb els seus fills, sobre el fet que quan els pregunten alguna cosa contesten amb monosíl·labs i amb una absoluta falta d’interès. Però quines preguntes acostumeu a fer-los cada dia? Segur que són sempre les mateixes: com ha anat l’escola, has fet els deures, t’ho has passat bé durant l’entrenament de futbol? Imagineu que aquestes preguntes les traslladem al vostre

A vegades els pares tendeixen a ser una mica massa protectors amb els seus fills però cal que ja des de ben petits passin temps fóra de casa, per exemple, anant de colònies.

Gi

La pregunta és fàcil de fer però difícil de contestar perquè a cada família li pertoca una realitat diferent. De tota manera, amb una bona planificació prèvia es poden evitar moltes d’a-

39 DONA


RELACIONS FILLS

Cal que pregunteu als vostres fills sobre les seves preferències pel que fa a les activitats que volen fer durant l’estiu. àmbit diari i que cada dia els vostres fills us preguntessin: què tal la feina, ja has tingut temps de fer tota la feina de la casa, què hi ha per sopar? Segur que també contestaríeu amb monosíl·labs, si és que no ho feu ja quan els vostres fills us fan alguna d’aquestes preguntes. Per evitar aquesta falta de comunicació el que heu de fer és interessarvos per les coses que a ells els agraden, encara que al començament us costi entendre en què consisteixen. Si als vostres fills els agraden els videojocs, intenteu jugar amb ells una estona, sense estar-los tot el dia a sobre, per això, sinó deixant-los una mica de llibertat. I estigueu al dia dels videojocs que estan de moda. Segur que d’aquesta manera podeu mantenir converses amb ells que s’allunyaran de les típiques preguntes

que ells no volen contestar perquè cada dia són les mateixes. I és que és molt important que intenteu passar estones amb els vostres fills, d’aquí quatre dies creixeran i llavors, quan vulgueu passar estones amb ells, seran ells els que tindran feina i altres coses a fer. Per aquest motiu és bo que quan els pares estan de vacances les planifiquin també amb els fills i que s’escullin destinacions on els nens també hi puguin passar una bona estona. No cal fer un gran viatge amb ells si no hi ha recursos econòmics, de fet, els nens s’ho poden passar molt bé amb qualsevol cosa sempre que es sentin acompanyats i tot sovint sobretot quan els pares estan amb ells. Es poden fer petites escapadetes a la tarda-vespre o els caps de setmana i passar-ho molt bé.

Gi

I si us ve de gust també vosaltres podeu fer unes petites vacances de nens. Reforçareu la relació amb la vostra parella si feu una escapadeta romàntica sense nens i descobrireu com arribeu a trobar-los a faltar quan no hi són. En aquests moments en què sou fora deixar els nens amb els avis és una bona alternativa, segur que estaran molt contents de passar uns dies amb els néts i de mimar-los tota l’estona. De tota manera cal tenir en compte que els avis no serveixen només per cuidar els néts, sinó que tenen una vida i altres coses a fer també, com vosaltres. Ells ja van tenir-vos a vosaltres i

40 DONA

van sacrificar moltes coses per cuidar-vos. Deixeu que tinguin doncs temps lliure per gaudir d’altres coses. I, per cert, si prometeu als fills que fareu una activitat junts mantingueu-ho sempre perquè els nens mai obliden les promeses que se’ls fan. De la mateixa manera, vosaltres tampoc heu d’oblidar les promeses que us fan ells. Així, si s’estableix que hi ha unes obligacions diàries, aquestes s’han de mantenir sempre. I, de fet, és bo que no aparquin del tot els seus estudis perquè és possible que després quan tornin a l’escola hagin oblidat alguna de les coses que havien après. Com dèiem, però, organitzar-se no és fàcil. Esperem només haver-vos ajudat una mica a aconseguir-ho.

Si prometeu als fills que fareu una activitat junts mantingueu-ho sempre perquè els nens mai obliden les promeses que se’ls fan.


TERÀPIA I NUTRICIÓ EL RACÓ DE GENCIANA

Juana Sánchez Naturòpata-Teràpia-Nutricionista Juana Sánchez és naturòpata i membre de la Federació Suïssa per la Salut i el Naturisme. També forma part de l’Acadèmia de Medicina Natural Suïssa com a membre A i en aquest país és Teapeuta de 45 mútues. D’altra banda és Vocal a Escoles i Professionals de la Plataforma per la Defensa de la Salut Natural i ha estat escollida per formar part del Comitè d’Experts per la regularització de les Medecines Alternatives que ha format el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest ampli currículum passa consulta cada dimarts a les dependències de Genciana, a Girona. I, entre d’altres, col·labora mensualment amb la nostra revista. En aquest segon número l’hem volguda entrevistar.

Gi

Juana, explica’ns breument la teva trajectòria a favor de la medecina natural... La meva tasca en aquest sentit comença ja durant els meus primers anys d’exercici professional. Ens trobàvem que, tot i els bons resultats

42 DONA

aconseguits amb els meus pacients, el fet de ser una especialitat relativament nova en un país amb una llarga tradició de “medecina convencional” feia que la Medicina Alternativa estigués molt mal considerada des de moltes instàncies mèdiques. I es feia molt difícil que se’ns escoltés, perquè no podíem demostrar científicament els nostres resultats. La meva veu es va començar a escoltar a Suïssa, a partir dels excel·lents resultats que vaig aconseguir amb una de les meves pacients d’aquell país on, per cert, la Medecina Natural està considerada en igualtat de condicions que la Medicina Convencional. En aquell moment vaig començar la meva labor de foment i coneixement general d’aquest tipus de medicina i els seus grans beneficis. Tens una àmplia carrera professional a Suïssa, però els teus estudis els vas cursar a Espanya. Sí, els meus estudis de Naturopatia els vaig realitzar a Espanya durant quatre anys. Moltes de les assignatures que vaig fer se’m van convalidar després a Suïssa, quan vaig començar la meva activitat en aquell país, perquè formava part de la Fundació Neik, reconeguda a nivell internacional. Posteriorment, i ja a Suïssa, vaig continuar amb la meva formació i em vaig especialitzar. La finalitat d’això va ser poder ser reconeguda com a membre A per les mútues de salut i que així aquestes cobrissin els tractaments que donava als meus pacients.

A Espanya portes anys sol·licitant la regularització d’aquestes medicines. Quan vas començar a treballar per fomentar les Medicines Alternatives en aquest país? Durant els meus anys d’exercici a Suïssa, a més d’aconseguir un notable prestigi professional i reconeixement, vaig tenir l’ocasió de desenvolupar un projecte mitjançant el qual s’implantés a Espanya el model que s’aplicava a Suïssa. Però vaig tenir molts problemes perquè ja s’havia instaurat aquí un sistema d’associacions i entitats que, en la meva opinió, només servia als seus interessos i no beneficiava la salut de les persones. Per aquest motiu vaig decidir iniciar una labor de consulta i informació a totes les persones que m’ho sol·licitaven i no implantar aquest projecte. I amb tots els contactes aconseguits a través de la meva activitat professional vaig començar a organitzar xerrades, a escriure articles

Després de molts anys d'esforç i de pensar en moltes ocasions que no ho podria aconseguir, ara puc dir que la meva labor comença a veure's recompensada. en diverses publicacions i a participar en programes de ràdio i televisió, intentant així donar a conèixer els grans beneficis d’aquesta Medicina al major número de persones possible.


Ha estat temps de treball molt dur però està tenint la seva recompensa perquè hem tingut una gran acollida entre els consumidors i seguidors d’aquestes medicines que son, en definitiva, els que hi tenen l’última paraula. Has pogut avançar en el teu propòsit de regularitzar la Medicina Alternativa? Després de molts anys d’esforç i de pensar en moltes ocasions que no ho podria aconseguir, ara puc dir que la meva labor comença a veure’s recompensada. Fa dos anys em van convidar a un esdeveniment a Barcelona: la constitució d’una plataforma per la defensa de la salut natural. Em vaig limitar a escoltar, pensant que es tractava d’una organització més, però vaig tenir l’agradable sorpresa de descobrir que les persones que hi havia reivindicaven tot allò pel que jo havia lluitat durant tants anys. M’hi vaig interessar i vaig exposar les meves inquietuds i experiències a l’estranger, com a membre A de l’Acadèmia de Medicina Natural Suïssa i membre A de la Federació Suïssa per la Salut i el Naturisme. Després em van proposar presentar-me com a vocal dels professionals i les empreses. I vaig acceptar perquè l’esforça ja sí valia la pena. Quins avenços s’han aconseguit durant el temps en què la Plataforma ha estat en funcionament? Ha estat temps de treball molt dur però està tenint la seva recompensa perquè hem tingut una gran acollida entre els consumidors i seguidors d’aquestes medicines que son, en definitiva, els que hi tenen l’última paraula. I cal destacar que en el projecte també s’hi ha involucrat metges, centres i laboratoris. I això ens satisfà enormement perquè sembla que comença a entreveure’s un bon horitzó en aquest camp.

A més des de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya s’ha nombrat un grup d’experts per elaborar un projecte d’estudis que permeti regularitzar les medicines alternatives. S’han creat quatre grups: Naturopatia, Medicina Tradicional Xinesa, Homeopatia i Teràpies Manuals. Jo he estat una de les expertes que han treballat en l’elaboració del projecte. I puc dir que reivindica tot allò que jo havia intentat desenvolupar durant tants anys. M’he ubicat en Naturopatia perquè, tot i que he desenvolupat totes les especialitats, la Naturopatia és l’apartat més ampli i permet practicar també la resta de teràpies. Hi ha però professionals preocupats per la situació en què quedaran els estudis després de la regularització... No hi ha motius per preocupar-se. Com en tot sempre apareixen organitzacions i persones que aprofiten l’ocasió per especular i divulgar rumors per crear confusió entre el col·lectiu. Però les úniques entitats que podran oferir els estudis i la titulació adequada seran les que estiguin homologades per la Generalitat de Catalunya. Per tant, vull demanar tranquil·litat als professionals afectats per aquest procés. I confiança en el grup d’experts que ho ha estat desenvolupant perquè, en definitiva, el que hem buscat ha estat el reconeixement del col·lectiu de professionals. I això només ho aconseguirem si demostrem científicament els resultats obtinguts i això només serà possible amb la regularització de la Medicina Natural.

osteopatia naturopatia homeopatia medecina xinesa, tractaments infantils flors de bach dietètica

la vostra botiga a internet

www.genciana.com Ronda Pare Claret, 15 17001 Girona Tel. 972 20 87 87


SALUT VIURE BÉ

El síndrome premenstrual Hi ha moltes dones que pateixen una vertadera tortura quan se’ls acosta la menstruació, amb l’aparició de desagradables símptomes d’ansietat, depressió i irritabilitat. Des del punt de vista dels demés la dona pot donar la sensació de patir tal canvi de caràcter que s’aproxima al Dr.Jekyll i Mr. Hyde. De cop i volta els entren ganes de plorar, de menjar pasta, formatge, dolços i xocolata, el mon sembla apagar-se, apareix el mal de cap, el cansament, el mal humor ... i, on trobem l’explicació?... al calendari.

Gi

Aquests problemes psicològics poden arribar fins a tal punt que afectin significativament les relacions interpersonals i el rendiment laboral d’algunes dones. S’han arribat a descriure fins a “150 símptomes” relacionats amb la menstruació i que s’engloben en: ● Alteracions afectives ● Alteracions en el comportament ● Símptomes somàtics: per retenció de fluids o bé de caràcter general Aquesta sèrie de símptomes apareixen uns 7-10 dies abans de la menstruació i s’aguditzen uns dos dies abans, anant decreixent l’últim dia pre menstrual o el primer de la menstruació. La incidència en la població, tenint en compte els diferents graus d’intensitat de la simptomatologia és força alta:

44 DONA

● S’estima que fins un 80% de les

dones en edat reproductiva experimenten durant el període pre menstrual canvis emocionals i físics en diferents intensitats. ● Que del 20% al 40% d’aquestes dones experimenta alguna dificultat com a resultat d’aquests canvis. ● I que a entre un 2,5% i el 5% d’aquestes dones això els suposa algun tipus de problema a la feina, a la vida quotidiana o en les seves relacions. Actualment es coneixen les causes d’aquesta “transformació”. Es produiria per l’acció dels canvis bruscos en els nivells hormonals, que a més d’actuar sobre els òrgans reproductius, també actuen sobre les cèl·lules del Sistema Nerviós Central i altres teixits. A més, cal assenyalar la importància en aquest procés dels neurotransmissors, com per exemple la prolactina i les prostaglandines. I l’acció que també hi fa l’estrès, l’entorn ambiental, les deficiències a la dieta –especialment la manca de vitamines del grup B i del grup E o de magnesi i calci– i l’estil de vida que portem, tenint en compte l’activitat física, el descans i el son. En relació al síndrome pre menstrual cal assenyalar en concret la importància de la vitamina B6. Tot i que la mancança d’aquesta vitamina en la nostra dieta és poc habitual, quan es troba en baixa concentració provoca nerviosisme, irritabilitat, depressió, debilitat, disfuncions nervioses, vertigen i desordres a la pell.

Per Sílvia Torroella Biòloga i Psicòloga

Com actua la B6? Redueix la capacitat del fetge de produir estrògens i provoca una baixada dels nivells de serotonina, que és la substància que regula l’estat anímic. També baixa la melatonina, encarregada de regular l’horari del son. Aliments on la podem trobar: llevat de cervesa, salmó, nous, fetge, arròs integral, llenties, avellanes, conill, carn magre de porc, pollastre, bacallà, formatge, ous, alvocats, patates.

Quina en seria la dosis correcta? Els estudis que avaluen la utilitat del tractament amb vitamina B6 en el síndrome pre menstrual, indiquen que una dosis d’entre 50 i 100 mg per dia és molt beneficiosa per prevenir i actuar sobre aquests símptomes. També cal tenir en compte que mai s’han de superar els 200 mg/dia, perquè podria provocar toxicitat. Actualment ja es coneixen alguns dels mecanismes que provoquen totes aquestes alteracions i també el per què d’aquest canvi emocional, psicològic i físic que pateixen algunes dones abans de la menstruació. Per tant, cal abandonar la falsa creença de que tot això s’ha de suportar només pel fet de ser dona i d’una manera estoica, ja que tots aquests canvis i alteracions sí tenen remei.


FES-TE RESPECTAR! ADVOCATS

Mª Angels Ragolta Advocada especialista en família

Susanna Castellví Advocada-Mediadora Familiar

Ara bé, existeix una falta de regulació enorme respecte aquesta matèria. El dubte està en si es pot comparar una parella de fet amb les parelles casades

.

Ruptura de la parella de fet És possible una reclamació econòmica?

Gi

Quan una parella de fet -no casada- es trenca, és freqüent que la part més perjudicada acudeixi al jutjat a buscar una solució jurídica pel que fa a les seves pretensions econòmiques. 46 DONA

Quan una parella està casada i el vincle es trenca per separació o divorci, el dret a cobrar una pensió ve regulada per l’article 97 del codi civil. Aquesta pensió té un caràcter compensatori on el que es pretén és evitar que després del trencament del matrimoni el cònjuge amb inferior capacitat econòmica baixi en el seu nivell de vida de forma substancial en relació a l’altre. És una pensió amb finalitat reequilibradora. Aquesta pensió es pot convenir en qualsevol moment, substituir-la per la constitució d’una renta vitalícia, l’usdefruit de determinats béns o la donació d’un capital concret en forma de béns o diners. El que ens diu l’article 97 del codi civil és que en primer lloc es tingui en compte si existeix un acord entre les parts. En segon lloc l’edat i estat de salut. Després, la qualificació professional i les possibilitats d’accés a un lloc de treball i també la durada del matrimoni, entre d’altres. Està clar que no és el mateix un matrimoni que es trenca quan un dels cònjuges -el més perjudicat- té cinquanta anys i no ha treballat durant un matrimoni que ha durat trenta anys, que un matrimoni que es trenca quan el més perjudicat té vinti-cinc anys, estudis, alta al mercat laboral i un matrimoni al darrera de cinc anys. Un altre punt a tenir en compte és si el matrimoni ha suposat la pèrdua de formació o preparació en el treball per part d’un dels cònjuges, que normalment sol ser la dona. La pensió en aquest cas ha de servir per posar el


FES-TE RESPECTAR! ADVOCATS

Però tot això que hem explicat respecte els matrimonis no acaba d’estar ben regulat en les parelles de fet. En el cas que no hi hagi cap pacte entre les parts en el moment de la ruptura i la part més perjudicada acudeixi al Jutjat a demanar una pensió, hi ha Jutjats que per analogia apliquen l’art. 97 del codi civil. Però n’hi ha d’altres que no l’apliquen, doncs entenen que s’atemptaria contra el principi de la lliure ruptura de la unió de fet i que es penalitzaria el membre de la unió que no desitja la continuïtat. Las diferències entre matrimoni i parella de fet són mínimes. Existeixen unions lliures amb un element essencial: la llibertat de rompre la unió. Pot ser que un dels motius que hagin portat la parella a optar per aquesta opció sigui precisament la facilitat de la ruptura arribat el cas. I resulta contradictori imposar a un membre de la parella la càrrega d’haver de fer front al pagament d’una pensió compensatòria per la ruptura de la parella quan, des de un primer moment, no es va acollir al règim jurídic que preveu la pensió en cas de ruptura del matrimoni. Per tant és difícil imaginar una compensació econòmica de ruptura per qui no ha volgut acollir-se al règim jurídic que preveu aquesta compensació. Així, la persona que es va unir lliurement perquè lliurement també podia desunir-se, ha perdut la llibertat de fer-ho per les costoses conseqüències no volgudes que es produeixen.

La unió de fet és una institució formada per persones que no volen, en absolut, contraure matrimoni amb les seves conseqüències. Actualment es pot dir que les parelles que conviuen sense estar casades, no ho fan per causes imputables a un impediment legal, sinó per la seva pròpia voluntat. Per això hi ha jutges que aconsellen no aplicar els articles pensats pel matrimoni tenint en compte que des un principi, i de forma conscient, han evitat el matrimoni i tota la seva normativa. Per això aquests jutges consideren que l’acció d’enriquiment injust és la via més adient per obtenir una indemnització per la ruptura de la unió de fet. I no la via de la normativa que regula els matrimonis aplicant-la analògicament.

dir, tant si comparem les parelles de fet amb els matrimonis com si no ho fem, el cert és que la persona a qui la ruptura li produeix un desequilibri econòmic pot reclamar una pensió o indemnització per refer la seva vida i aconseguir una situació econòmica autònoma. Normalment la beneficiària d’aquesta pensió acostuma a ser la dona i l’obligat al pagament l’home, però tot s’ha de dir, si resulta ser l’home qui reuneix els requisits pel reconeixement de la pensió, també se li concedeix. El cas contrari implicaria no respectar el principi d’igualtat per raó del sexe de la persona.

També hi ha qui aplica el principi de protecció a la part més perjudicada per la ruptura de la parella. Però tant si és per una via com per l’altre, és a

MARIA ÀNGELS RAGOLTA PALET SUSANNA CASTELLVÍ SARBAKSHE ADVOCADES C/ Rutlla, 39-41, Pral. Ap. Correus núm. 210 17220 SANT FELIU DE GUIXOLS Tel. 972 322 819 - Fax 972 327 079

les preguntes de les lectores Què passa quan la persona creditora d’una pensió compensatòria conviu maritalment amb un altre persona? Doncs que la pensió s’extingirà. Si el cònjuge obligat a pagar la pensió compensatòria mor, s’extingeix la pensió? No,els hereus han de pagar-la.Ara bé,poden demanar la reducció o l’exoneració si la rendibilitat dels béns de l’herència no resulta suficient per fer el pagament. Quan es produeix el trencament de la parella, si un dels cònjuges no ha treballat, no cobra res i ha treballat per la casa o l’altre cònjuge, té dret a rebre algun tipus de compensació econòmica? Sí, aquesta compensació ha de ser en metàl·lic, llevat acord entre les parts. El pagament ha de tenir efecte en un termini màxim de tres anys. Fés les teves consultes a: GIDONA@GIDONA.COM Gi

beneficiari en una situació d’igualtat d’oportunitats a les que hauria tingut si no s’hagués casat.

47 DONA


GIRONINES EN LA HISTÒRIA

La dona jueva al Call de Girona Gi

Tapís. Dones Jueves. MAC Girona.

48 DONA


GIRONINES EN LA HISTÒRIA

La seva vida transcorria majoritàriament a casa i s’ocupaven de la organització de la vida familiar. passar de generació en generació i la vida jueva va continuar a la ciutat, fins i tot quan, després de les revoltes, la crisi econòmica i la Pesta, molts jueus van morir o van haver de convertir-se al cristianisme. De fet la vida de la dona jueva estava marcada sobretot per poder arribar al moment més important de la seva vida: el matrimoni i totes les responsabilitats que comportava. I és que ella era la responsable de garantir que el mandat “creixeu i multipliqueu-vos” es pogués complir també a la seva família. Tot i així, crida l’atenció el fet que la llei jueva permetia el divorci, però amb alguns matisos. El tribunal de la comunitat havia de considerar que la causa que s’al·legava pel divorci era justa. A més, l’únic que podia demanar el divorci era l’home, mai la dona. A banda del casament, hi havia un altre moment important en la vida de la dona jueva: la mort. L’arxiu de protocols de la ciutat de Girona conserva el testament de dones jueves de Girona i això ha permès estudiar quina era l’actitud de les

la vida de la dona jueva estava marcada sobretot per poder arribar al moment més important de la seva vida: el matrimoni i totes les responsabilitats que comportava.

Gi

Si en aquest número fem un petit repàs de la història del Call de Girona i del que no podeu perdre-us quan el visiteu, val la pena que també expliquem, encara que sigui de manera breu, com era la vida de les dones jueves en aquest punt de la ciutat. Poca cosa s’ha escrit sobre elles o poca cosa trobem sobre elles als documents legals que s’han conservat ja que, com ha estat sempre habitual en la història, no son les dones les que l’escriuen sinó els homes. La seva vida transcorria majoritàriament a casa i s’ocupaven de la organització de la vida familiar. Per exemple, educaven els fills i les filles quan aquests eren molt petits perquè seguissin la tradició dels avantpassats i les lleis sagrades. També s’ocupaven d’obtenir i de preparar els aliments que es consumirien a la família durant el dia a dia, però també en el moment de les festes importants, com el Xabbat o les altres festivitats religioses. I és que calia garantir que els aliments que es consumirien fossin els adequats, és a dir, aquells que s’havien elaborat tal i com manava la llei. Gràcies a la feina anònima de les dones la tradició jueva va

49 DONA


GIRONINES EN LA HISTÒRIA

Làpida Funerària. Girona. Carrer Sacsimort. S.XIV.“Aquesta és l’estela fúnebre de l’honrada N’Estelina, esposa de l’il·lustre i insigne Jucef”

Làpida Funerària. Girona. Torres de Palau. SXII.“Aquesta és la làpida de la honrada Na Regina, esposa del prohom En Salomó Salem”

dones davant d’aquest moment i com se sentien. També la voluntat que tenien de transmetre les seves creences i les tradicions de la seva cultura als seus descendents, especial-

dona exercint algun càrrec o activitat pública dins la comunitat jueva. Tampoc cap dona que s’hagués dedicat a l’estudi de la Llei. I és que, com dèiem, la major part de la vida d’una dona transcorria a l’interior de cada llar. I poques vegades participaven dels actes públics. Un exemple d’això és el fet que no solien anar a la sinagoga, excepte en moments assenyalats, com és el cas de la festa del Purim, l’any nou jueu o algun casament.

cap pare, germà o marit. Però se n’ha localitzat algun exemple, com el cas de Bonafilla, que en una de les primeres èpoques del Call, es dedica a fer de prestamista, deixant importants

No hi ha cap document que esmenti una dona exercint algun càrrec o activitat pública dins la comunitat jueva. Tampoc cap dona que s’hagués dedicat a l’estudi de la Llei. ment a les seves filles, que haurien de convertir-se en les persones que continuarien amb la tasca vital de les seves mares: mantenir viva la tradició i la memòria d’Israel. Els documents que s’han conservat fins el dia d’avui parlen ben poc de dones que realitzessin algun tipus d’activitat econòmica, o que actuessin per elles mateixes, sense l’ombra de

quantitats de diners a altres gironins. Aquest però és un cas força excepcional. En la majoria dels casos l’activitat econòmica i professional de la dona fora de l’àmbit estrictament familiar i de la llar es centrava en ajudar el seu marit en els seus negocis. O continuaven la seva feina quan aquest ja era mort per garantir la subsistència familiar. De tota manera, no hi ha cap document que esmenti una

ASSESSORAMENT Patronat Call de Girona. Institut d’Estudis Nahmànides. BIBLIOGRAFIA PLANAS I MARCÉ, Sílvia. Vida jueva a Girona als Segles XIV i XV. PLANAS I MARCÉ, Sílvia. Filles de Sara. CCG Edicions, 2001.

Didal. Bronze S.XI-XV. MAC Girona.

Gi

Arracades. Plata. S.XI-XV. MAC Girona.

50 DONA


EMPRENEDORES

Montse Rami贸 i Mireia Soler

Gi

EMPRENEDORES DEL GOLF

52 DONA


EMPRENEDORES

La Montse Ramió té l’experiència i el bagatge d’haver estat durant molt temps al capdavant del Golf Girona i la Mireia Soler la il·lusió i l’empenta que s’ha de tenir quan una empresa tot just comença, en aquest cas, Àrea Golf Catalunya. De fet tant la Montse Ramió com la Mireia Soler treballen de manera conjunta perquè Àrea Golf Catalunya és l’empresa que, des de fa més o menys un any, s’encarrega de l’escola esportiva del Golf Girona.

Montse, quant temps fa que estàs al capdavant del Golf Girona ? Hi sóc des del començament però en realitat el projecte no l’he dirigit jo perquè és molt gran, a part d’un camp de golf i un restaurant hi ha, per exemple, una promoció immobiliària important i s’està iniciant el projecte d’un hotel amb 150 habitacions i d’una residència per la gent gran. Jo he estat una gran col·laboradora, però la creadora de tot aquest projecte ha estat el meu pare, Pere Ramió. Golf Girona és un projecte pensat fa molt de temps, quan encara no hi havia el boom del golf, que molta gent el va qüestionar però, que a mesura que passin els anys, juntament amb la Devesa serà un dels pocs pulmons mediambientals de l’àrea urbana de Girona. Com ha canviat el món del Golf des de llavors? El Golf era un esport totalment elitista i tancat, amb clubs socials i amb pocs clubs, poques persones hi tenien accés. Poc a poc se n’han creat més i s’ha evolucionat de la component social a la turística i de la turística jo crec que passarà a la lúdica de la pròpia gent del país. Ja l’entendrem el golf, el que passa és que anem una mica tard. Com has contribuït a canviar la visió que tenim aquí del golf? Crec que l’he fet més assequible. Jo sóc una persona assequible i ho he posat fàcil.També crec que l’he dinamitzat, organitzant moltes competicions i l’he desmitificat. Almenys intento treballar en

Gi

Tirar endavant un projecte empresarial vol temps, esforç i dedicació si el que es vol és que aquest arribi a bon port. Són moltes les dones gironines que dia a dia fan aquest esforç per tirar endavant els seus projectes. Des de Gi-Dona us volem explicar com s’ho fan aquestes dones per aconseguir-ho i en aquest número ens hem volgut fixar en dues dones que treballen en el mateix àmbit: el Golf.

53 DONA


EMPRENEDORES

aquest sentit, en el d’intentar convertir-lo en un esport assequible i a l’abast de tothom. Però no ho he fet sola. A Golf Girona també hi ha els meus germans i un gran equip que ha treballat molt seriosament per tirar totes aquestes idees endavant.

Gi

Què ha estat el més difícil? Per mi creure en un projecte i fer-lo sortir, sobretot en un país com el nostre on, més que ajudes, sovint el que tens són pals a les rodes. És un país que ha evolucionat d’una manera no del tot positiva, amb un desencant important i amb poca il·lusió de les administracions. Veure la gent que té ganes de tirar endavant un projecte i que, com deia, constantment et posin pals a les rodes. No actualment, però sí que ens va passar molt al començament.

54 DONA

Això com se supera? Amb il·lusió, capacitat d’esforç i creient-te el projecte, amb tota una sèrie de coses que ara estan passades de moda. El que passa és que això ara no es porta. Ara el que es porta és la deixadesa empresarial, el viure bé i el passar de tot i amb aquestes actituds és difícil arrencar un projecte d’aquest tipus. Per sort nosaltres i l’equip que treballa amb nosaltres tenim aquestes ganes i hi posem aquest esforç. Què recomanaries a qui vulgui iniciar un projecte empresarial? Mira, em redundaré. Jo només recomano aquestes dues coses: il·lusió i esforç. Amb aquests dos components es poden fer moltes i moltes coses. I una mica de paciència perquè aquestes no són coses que surtin en sis mesos. Les coses tenen un procés i una lluita, per

això cal que hi hagi el component esforç. I després aixecar-se cada dia amb ganes de tirar-ho endavant malgrat els problemes que puguis tenir. Golf Girona és un projecte amb 20 anys a l’esquena. Àrea Golf Catalunya comença ara a caminar.Però ho fa a bon pas.Mireia, per què vau decidir posar en marxa aquest projecte a les comarques de Girona? Nosaltres vam començar aproximadament fa un any en veure que hi havia una mancança d’escoles de golf. Ens hi vam posar de ple amb l’objectiu de crear una bona escola, una bona estructura de formació per tal que el golf arribés a tots els sectors. I a nivell personal, Mireia, perquè vas apostar pel Golf? Jo sóc llicenciada en Ciències de l’Educació Física i l’Esport i la veritat


EMPRENEDORES

a nivell d’escola de competició. I n’estem molt contents. A més ens van entrant nens nous i això vol dir que estem fent una feina ben feta. També t’anima a tirar endavant. El començament és complicat, però el fet de veure que la tasca s’està fent bé i que la gent està contenta, que els nens estan contents i això ens anima encara més a tirar endavant. Hi ha la percepció que la majoria de les persones que practiquen el golf són homes. I dins d’aquesta percepció també el mite del tancament de contractes mentre jugues un partit. Això ho voleu fer extensible també a les dones, oi? Estem treballant per tal que el sector de la dona pugui participar en aquest esport. És un esport que

empresarialment permet tancar tractes perquè és un esport que el realitzes en un entorn tranquil i amb un gran contacte amb la persona amb qui jugues. Quan acabes la partida, encara que juguis amb algú a qui no coneixes, d’aquesta persona n’acabes sabent si realment t’interessa o si no acabeu d’encaixar. Això passa amb pocs esports i per aquest motiu moltes relacions empresarials es poden tancar en un camp de golf. Des d’aquesta perspectiva estem a punt de tancar un conveni amb l’Associació Gironina d’Empresàries per tal que la dona empresària s’acosti a aquest esport, que no el vegi com una pèrdua de temps sinó que a través de la seva pràctica pugui realitzar molta relació comercial.

Gi

és que des que he conegut el golf m’ha apassionat. I això que l’he conegut de gran. Però des que l’he conegut he vist que té moltes possibilitats a nivell esportiu i per això he apostat pel golf. Ha costat molt començar a posar en marxa el projecte d’Àrea Golf i obrir-te un espai a les comarques de Girona? Hem tingut recolzaments importants però com en qualsevol empresa l’inici és complicat. T’has de promocionar i t’has de donar a conèixer. Has de demostrar que la teva és realment una opció important i correcte. Vam començar el mes de gener i estem molt contents de la tasca que hem fet fins ara. Ja tenim una quarantena de nens treballant amb nosaltres a nivell d’iniciació i 10 nens

55 DONA


GASTRONOMIAMENJAR BÉ

Sabors més saludables en menys temps Per molt que ens agradi cuinar la falta de temps ens porta a descuidar sovint l'alimentació. Ho atribuïm a la falta de temps. El cas, però, és que això no és excusa, perquè costa el mateix fer una cuina sana i ràpida que fer una cuina ràpida i poc saludable. El problema és que a vegades no sabem com fer-ho, tot i que hem de reconèixer que sovint ens deixem emportar pels nostres desitjos i mengem el que més de gust ens ve, cosa que, habitualment no coincideix amb el que més ens convé.

Gi

Afortunadament però, aquesta és una de les millors èpoques de l'any per atrevir-nos a fer aquest canvi, perquè és un dels moments en què disposem de més ingredients frescos. Frescos! -direu- Precisament aquest és el meu problema! -haureu pensat- Si només tinc temps d'anar a comprar un cop a la setmana i faig el que puc... -haureu afegit- I és ben cert, gairebé no tenim temps per res, per aquest motiu la planificació és molt important. Fins i tot els que creieu que no teniu temps de planificar-vos, descobrireu que una bona planificació us acaba estalviant molt temps i us ajuda a elaborar menús més saludables i d'una manera molt més ràpida. Cal que tingueu presents els productes de temporada perquè la natura és sàvia i ens porta a cada moment els nutrients que el cos ens demanarà. A més, si teniu els menús planificats i limiteu la llista de la compra al que necessiteu, no només reduireu el consum d'aliments poc saludables, sinó que, alhora, estalviareu uns quants diners.

56 DONA

Escolliu un dia, com per exemple, dissabte. I elaboreu un quadre amb tots els àpats que fareu a casa durant una setmana. Cal que hi incorporeu tot tipus d'aliments: que no hi falti la fruita, la verdura i els llegums, ben combinats amb carns i peixos de totes les classes i sense oblidar els ous, els làctics o la pasta i l'arròs. I quan penseu en la manera de cuinar aquests aliments, penseu sempre en les coccions més senzilles i ràpides perquè acostumen a ser també les més saludables. I com que ha arribat la calor, també podeu incorporar àpats en cru, menjars freds que ens aporten tots els nutrients dels aliments i que, a la vegada, són també els que més de gust ens vénen en aquesta època de l'any. Una bona opció per aquests mesos són les amanides. Però no penseu en amanides avorrides, poseuhi color i alegria, poseu-hi imaginació. En la cuina oriental es diu que un plat ben fet ha de tenir tots els colors. I no els falta raó, perquè el color ens el dóna, en part, la composició de cada aliment. I un plat amb color és un plat ric en nutrients. Si l'amanida és verda, d'enciams diferents, podeu donar-li color i sabor amb una mica de formatge, quatre nous i una petita barreja de bolets, amanida sempre amb un bon oli d'oliva o una vinagreta suau. Si l'amanida és de pasta, aprofiteu que és època de tomàquets i afegiu-n'hi. També una mica de ceba i de formatge fresc. En aquest cas, a banda de l'oli d'oliva també us hi pot quedar molt bé una mica d'alfàbrega fresca. Aprofiteu les herbes aromàtiques i utilitzeu-les als plats. Són molt gustoses, aportaran personalitat als vostres plats i, a més, no tenen gens de calories. Si l'amanida és d'arròs, arrisqueu-vos i poseu-hi uns daus de salmó fresc cru, hi combina a la perfecció. I amb els llegums, aconseguireu un toc molt saborós afegint-hi una mica de cansalada o un punt de pernil salat. Aquesta època de l'any és també ideal per fer sopes fredes. Des d'aquí us convidem a intentar seguir aquests consells i calcular el temps que us esteu a la cuina. Compareu-ho amb l'estona que hi dediqueu ara i ens ho expliqueu. I també ens expliqueu si us trobeu o no molt més alegres, enèrgics i, en general, molt més bé del que us trobàveu. A més, segurament també descobrireu que la roba us comença a anar una mica més ample i que, en general, us sentiu molt més guapos.


LA RECEPTADEL MES

TIMBAL DE CINTES I TÒFONA AL CONYAC

Temps de prep. : 55 min Calories: 190

COU LA PASTA EN UNA CASSOLA amb abundant aigua i sal. Quan bulli incorpora-hi les cintes i cou-les fins que estiguin "al dente".Les escorres i les reserves.

RENTA EL CARABASSÓ i talla’l ben petit.Salteja’l durant deu minuts amb només una mica d’oli.Pica la tòfona molt fina i afegeix-la juntament amb el seu suc.

AFEGEIX-HI EL CONYAC, deixa que s'evapori l'alcohol, posa-hi sal i pebre i afegeix les cintes. Remou-ho fins que els ingredients estiguin ben barrejats.

CUINA-HO TOT UNS MINUTS perquè les cintes absorbeixin tot el sabor i l'aroma de la tòfona. Un cop emplatat, afegeix-hi la caramuixa picada.

Gi

PER A 4 PERSONES 200 grs. de cintes 250 grs. de carbassons 1 tòfona 1 copa de conyac 1 cullerada de caramuixa picada Oli, sal i pebre

57 DONA


MOTORPEUGEOT 207 CC

PEUGEOT 207 CC La segona generació de l’atractiu coupé cabriolet de Peugeot avança amb pas ferm, amb noves mecàniques,un extraordinari equipament de sèrie i una alta seguretat. I tot es guarda sota el sostre retràctil, ara totalment automàtic Viatjar dins d’un coupé és sempre un atractiu, però fer-ho amb el sostre plegat dins el maleter i en contacte directe amb l’aire hi afegeix un plus incomparable, especialment ara que comença la calor. Peugeot ho ha millorat tot en aquest 207 cc, començant per la superior rigidesa de tot el conjunt, que ara no té res d’envejar a la d’una berlina gràcies als reforços en la carrosseria. L’increment de mides del 207 també té els seus beneficis en el coupé cabriolet (cc). És cert que encara és un 2+2, on els seients posteriors són poc més que testimonials, però el cas és que l’habitacle és 20 centímetres més llarg i això és nota, i força, en l’espai de les places davanteres. I el maleter no només té més capacitat, sinó que el 207 es disposa d’una roda de recanvi d’emergència. Peugeot també ha simplificat al màxim la conversió de coupé a descapotable i viceversa, operacions que es realitzen només prement un botó -fins i tot en marxa, a menys de 10km/h- i sense cap altra tipus de manipulació.

Gi

El 207 cc té tres motors disponibles: els 1.6-16V i THP de gasolina (120 i 150 CV) i el turbodièsel 1.6 HDi de

58 DONA

110 CV. També dos nivells d’acabats amb l’Sport com a superior. Pel que fa als preus, se situen entre 18.700 euros (1.6-16v, canvi manual) i 23.100euros (1.6 HDi Sport). En qualsevol cas, disposa de 5 airbags i arc de seguretat. Però la definició d’Sport marca les diferències, ja que l’equipament de sèrie inclou control d’estabilitat, fars direccionals i climatitzador de dues zones amb actuació diferent en funció de si el cotxe té el sostre posat o no.

FITXA TÈCNICA: Peugeot 207 cc 1.6 HDi Motor: 1.598CC, 4 cilindres/16 vàlvules. Injecció directa i sobrealimentat per turbo. Potència: 150CV, a 5.800 rpm Canvi: Manual, 5 marxes Llargada/amplada/alçada: 4,37m/1,97m/1,39 Pes: 1418 Kg. De 0 a 100Km/h: 8,6 segons Velocitat màxima: 210 Km/h Consum mitjà homologat: 7,2Litres/100Km Preu del model: 21.950 euros


MOTOR SUZUKI SWIFT SPORT

SUZUKI SWIFT SPORT: UN REGALET Tot i que els cotxes amb un caràcter més esportiu sembla que ens els darrers temps són els més perseguits per l’administració, les marques continuen apostant per ells. Aquest és el cas de Suzuki amb el Swift Sport, un model petit, àgil i sensitiu. Una lliçó bàsica per als conductors amants de l’esportivitat. La marca japonesa ha pres com a base l’utilitari Swift i ha decidit de dotar-lo d’un caràcter més atlètic i esportiu. Com s’ho ha fet? La transformació ha estat la típica: molla i amortidors més rígids, trens rodants sobredimensionats, frens més potents i resistents i un motor amb més 'canya'. Es tracta d’un 1.6 de 125 CV amb distribució variable en admissió i quatre vàlvules per cilindre, la lubricació de les quals ha estat reforçada amb dolls a pressió sobre els pistons. Aquest petit quatre cilindres puja de voltes amb molta energia, en particular a partir de les 4.000 rpm. Per sota, no en destaca l’empenyiment, per la qual cosa el conductor ha d’estar pendent de tenir posada la marxa adequada a tot hora.

Als traçats sinuosos, el Swift s’inscriu als revolts amb celeritat, i mostra un subviratge mínim. Fins i tot ens permet de jugar amb la posterior quan hi entrem una mica de pressa. L’interior és molt semblant al de les versions convencionals de l’utilitari japonès, amb algunes pinzellades ràcing, tot i que no gaire marcades. La posició de conducció, tot i que no compta amb reglatge en profunditat del volant, s’ajusta als desitjos del conductor. Aquest Swift Sport té un preu de 16.395 euros, és un preu tancat, ja que no disposa d’opcions (excepte la pintura metal·litzada per 340 euros). Si tenim en compte les satisfaccions que pot oferir al comprador, ens sembla un preu força ajustat, amb una depreciació als primers anys que no és gaire costosa.

Pel que fa a la caixa de canvis, el fet de no incloure-hi la sisena, una característica que hauria anat molt bé a la millora de xifres de recuperacions i avançaments. És per això que les cinc relacions d’aquest canvi són força ajustades, amb una cinquena ultra curta –no arriba a 29 km/h a 1.000 rpmi un salt una mica excessiu entre la primera i la segona. Això, tanmateix, no suposa cap problema en l’ús urbà diari, ja que el motor pot sortir-se’n de qualsevol situació encara que el règim de gir sigui molt baix. Tot plegat es complement amb un maneig de la palanca que no es desajusta de l’esperit del cotxe, ja que els recorreguts són curts i una inserció de marxes mont precisa. L’esportivitat es completa amb un xassís de primera. Les modificacions que s’hi han fet es mostren equilibrades i assenyades, sense que els amortidors ni la suspensió siguin excessivament fermes.

Gi

FITXA TÈCNICA: Suzuki Swift Sport Motor: 1.6 CC. Potència: 125CV, Canvi: Manual, 5 marxes Preu del model: 16.395 euros

60 DONA


SHOPPING

...anar a la última Totes les novetats en moda i complements, la bellesa més pràctica.. Productes i serveis per ferte la vida més fàcil. “VITAMINO COLOR” PROTEGEIX EL CABELL COLOREJAT Lluir un color brillant per més temps és possible amb Vitamino Color, el nou tractament de L’Oréal Professionnel pels cabells tenyits. Xampú fixador del color i mascareta per a reparació i brillo www.lorealprodessionel.com

LOLLIPOPS OBRE NOVA BOTIGA A BARCELONA Després de Bilbao i Marbella, la marca de sabates, bolsos i complements obre botiga a Barcelona. La trobaràs a Pedralbes Centre a partir del mes de setembre. www.lollipops.fr/collections

EFECTE GIRLISH Talles a partir de la 46 Molt treballat a la part de dalt i aparentment senzill a la part de baix. Aquesta és la nova recepta que ens presenta aquest top amb aplicacions i la faldilla llarga, efecte “Denim”.

Gi

Plaça del Vi, 8 17004 Girona Tel. 972 20 12 30

62 DONA


SHOPPING

VESTEIX LA TEVA LLAR

DELOVE SEXSHOP

Girona: Rda. Pare Claret, 11 Tel. 972 207 355 Salt: C. Cial. Espai Gironés Tel. 972 439 494

L’HIVERN I LA PRIMAVERA A H&M La nova temporada d’hivern ja és aquí i ve carregada de idees i disseny a totes les botigues de H&M.

Hi trobaràs tot el que necessites per passar-t’ho bé Girona: Crta. Barcelona, 7 Tel. 972 217 566 Platja d’Aro: Av. S’Agaró, 109 Tel. 972 825 695

Les passarel·les internacionals són la font d’inspiració per a la roba i els complements, a la venda en nombrosos establiments. www.hm.com

JOIERIA · RELLOTGERIA · ARGENTERIA OBJECTES DE REGAL

FLEUR DE TEINT El primer maquillatge a l’extracte actiu de roses.

PROMOCIÓ 2O% EN RELLOTGES D’OR Carrer Nou, 16 17001 Girona Tel. 972 20 48 33 - 972 21 67 50

Gi

Perfumeries Gamell Rambla Argenteria, 1 17004 Girona Tel. 972 200 274

63 DONA


HORÒSCOP... per la clarivident Josette contactar: tels. 972 47 26 03 - 639 26 13 85

ÀRIES

BALANÇA 20/03 - 19/04

23/09 - 22/10

Amb l’arribada de la lluna creixent els teus amics et dedicaran molt d’amor.T’arriben uns dies feliços per l’amistat. Amunt aquests ànims! Pel que fa als diners, els problemes econòmics es solucionaran ben aviat.

Aquests seran uns moments molt adequats per reflexionar sobre la teva vida laboral,sobre tot allò que t’ha estat preocupant durant els últims mesos.Pensa-hi bé,és possible que trobis la solució que estaves buscant. També l’amor et reserva uns dies molt bons.Tindràs molta vitalitat, deixa’t emportar.

TAURE 20/04 - 20/05 Aquest mes de Juny t’esperen uns dies en els que seràs molt afortunat en l’amor. També en les relacions amb els teus amics. Convidar-los a casa teu a passar una estona serà una molt bona idea i tots gaudireu molt amb aquesta trobada. Dies feliços en aquest començament d’estiu.

BESSONS 21/05 - 20/06 Has passat uns dies baixos, en els que no tot t’ha sortit tal i com esperaves. T’arriba un canvi positiu i la vida et somriurà en general en tot el que et proposis.Tot i així hauràs de millorar les teves relacions amoroses i compartir la teva felicitat amb els que t’envolten.No siguis tan egoista...

CRANC 21/06 - 22/07 L’arribada de l’estiu et donarà bones oportunitats de demostrar les teves habilitats en el camp de l’amor. No les desaprofitis.Tot i així també travessaràs uns dies una mica crítics pel que fa a altres aspectes de la teva vida. Vés en compte i sigues prudent a l’hora de prendre decisions importants.

LLEÓ 23/07 - 22/08 Aquests dies hauràs de tenir molt en compte que a vegades no entens res de res del que passa al teu voltant. Més que mai aquestes setmanes cal que et centris bé en tot el que facis i en tot el que intentis tirar enfavant. En l’àmbit de les relacions, cal que comparteixis més temps amb la teva família i amb els teus amics. S’acosten les vacances i aquest és un bon moment per fer-ho.

VERGE 23/08 - 22/09 El teu habitual sentit de la responsabilitat et serà molt útil aquests dies, potser més que mai. Sigues prudent i fes cas a la teva consciència. Et sabrà guiar bé. També et sabrà guiar en les teves relacions amoroses, que atravessaran un bon moment.

ESCORPÍ 23/10 - 21/11 Aquests seran uns dies que et convidaran a deixar-te emportar per les teves passions i els teus desitjos. No et frenis. Els astres diuen que les teves passions seran fortes i que les has de gaudir minut a minut. Bon moment per deixar-te emportar per tot allò que et reserva l’amor.

SAGITARI 22/11 - 21/12 L’actitud exigent que et caracteritza acostuma a ser positiva, però sempre que es basi en la saviesa.Medita bé les teves decisions. I compte amb la teva imaginació. A vegades és desbordant i aquests dies podria jugar-te una mala passada..

CAPRICORN 22/12 - 12/01 Aquests dies més que mai cal que cuidis el teu aspecte extern, especialment la manera com et vesteixes dia a dia. No fer-ho podria jugar-te una mala passada, o fer-te passar un bon disgust. En les relacions serà un bon moment per estar amb persones del signe Verge. I si el que vols és lligar, llança’t, t’esperen uns bons dies en aquest sentit. Qui sap, potser trobes aquella persona que has estat buscant durant tant de temps.

AQUARI 20/01 - 17/02 Agafa’t el començament d’estiu amb serenitat.I posa sempre els peus a terra, que a vegades tens tendència a deixar-te emportar massa pels teus desitjos i somnis. No sempre és negatiu, però aquests dies caldrà que siguis molt realista. L’amor estarà marcat per un canvi de rumb,la teva situació amorosa actual podria canviar.

PEIXOS 18/02 - 19/03 T’esperen uns dies marcats per la bona sort. NO els desaprofitis i intenta ser feliç. A més aquests seran dies afortunats en les teves relacions amoroses.

El futur dels famosos... Pronòstics de la Clarivident Josette. Contacta amb ella al 972 47 26 03 i al 639 23 13 85

Gi

RAQUEL MOSQUERA I LA SEVA RECENT EX-PARELLA Aquest era un trencament que es veia a venir des de feia temps. Havia d’acabar i així serà. No hi haurà reconciliació i Raquel Mosquera s’acabarà casant amb una altra persona totalment diferent. ENRIQUE IGLESIAS Y ANNA KOURNIKOVA Tot i els rumors que han aparegut sobre un possible trencament d’aquesta parella, en breu anunciaran que es casen o que se’n van a viure junts. No hi ha trencament.

64 DONA


la bruixa d’aurises i anubis la font de la vida

Esoterisme i teràpies La Bruixa d’Aurises a Girona per a tothom des de fa 1 any hi trobaràs: BISUTARIA FINA ARTESANAL PLATA, ANTIAL·LÈRGICS ESPELMES, RITUALS, BANYS DE DESCÀRREGA LLIBRES, CD’S ...I MOLTS ARTICLES ESOTÈRICS CAFETERIA PRÒPIA EN EL MATEIX LOCAL Es fan trobades i xerrades Ajuda personal Cursos de Tarot Tarot en viu a la pròpia botiga

TAROT PER TELÈFON 806 416 775 Hores concertades telèfon fixe

Passeig Marquès de Camps, 7 (cantonada c/ Àngel Guimerà) - SALT - Tel 972 40 71 02 labruixadaurises@hotmail.com


ENTRETENIMENTS

1. FÀCIL

2. MIG

Q S B Y Z C D X L G M O M P A

E I N F C O E R I E I D A L P

F P E K A C I S G R F R D I R

A M F J E R Y A S M U E U Q U

N E S P R E C T E E R G I U N

SOLUCIONS

SUDOKU

SOPA DE LLETRES Sabem que aquests dies ja has estrenat la platja. I també sabem que segurament sempre vas a la mateixa platja. A continuació posem a prova els teus coneixements sobre la costa gironina. Troba en aquesta sopa de lletres el nom de 10 platges del litoral de les comarques gironines. Recorda que has de buscar el nom de la platja, no el nom del poble on es troba. SA TUNA, LA CONCA, FENALS, CANYERETS, SANT FRANCESC, LA FOSCA, ALMADRAVA, MONTGÓ, TAMARIU, CANADELLNDRIA

S L O S I B L G R R R A X E A

1. FÀCIL

3. DIFÍCIL

2. MIG

Gi

3. DIFÍCIL

66 DONA

E O D E H L O E I T T P O R L

O J R P O A X I U D A M T I L

T U S J B A A I R D N I S N E

K C I R E R A T F I S N U I R


Gidona 2  

Segona Gidona

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you