Prospecció intensiva al Coll del Moro

PROSPECCIÓ INTENSIVA AL COLL DEL MORO METODOLOGIA I RESULTATS

Gener, 2018

METODOLOGIA ARQUEOLÒGICA I PILAR HUERTAS GERARD JOVER

ÍNDEX 1. Introducció ____________________________________________ (1) 2. Informe de descripció de l’àrea i situació exacta ___________________ (2) 3. Objectius _____________________________________________ (4) 4. Pla de treball

__________________________________________ (4)

5. Metodologia i tècniques ___________________________________ (4) a) Prospecció amb detectors de metalls b) Prospecció geofísica

_____________________ (5)

________________________________ (5)

c) Prospecció a peu ____________________________________ (8) 6. Resultats del treball ______________________________________ (8) 6. 1. Elements ceràmics _________________________________ (9) 6. 2. Elements no ceràmics ______________________________ (15) 7. Conclusions ___________________________________________ (16) 8. Referències documentals __________________________________ (17)

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

PROSPECCIÓ INTENSIVA AL COLL DEL MORO Metodologia i resultats 1..INTRODUCCIÓ Sobre el cim del Coll del Moro s’assenta un jaciment ibèric format per un poblat i una necròpolis tumulària datada entre el 800 i el 500 aC. L’assentament està, tanmateix, constituït per un recinte fortificat des del segle V aC. al I dC. presidit per una gran torre situada al punt més alt del jaciment. A l’interior del poblat −punt clau de la producció artesanal de l’època− s’ha descobert un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits identificables cronològicament dins del període Ibèric Antic. Segons la informació de què es disposa, el jaciment fou ocupat per la tribu ibèrica dels ilercavons, tot i que és igualment destacable la presència de materials sud-peninsulars de procedència fenícia a la zona que confirmen els vincles amb les civilitzacions antigues de la Mediterrània, segons afirmaren Rafel, García i Rubert i Jornet Niella en el seu estudi (2013-14). Quant a la morfologia física de l’assentament, destaquem que «el seu substrat geològic està format per estratificacions d’argiles, lutites, arenoses, i calcàries que foren utilitzades per erigir ambdues construccions: el poblat i la necròpolis» (Rafel; García i Rubert; Jornet Niella: 2013-14: 7). El jaciment és igualment ric en restes mobles i immobles, ja que en la part conservada, s’han pogut documentar estructures arquitectòniques de notable factura, així com ara la torre i els murs. També és destacable, si més no, la gran presència d’elements ceràmics a nivell superficial, dels quals se n’ha recollit una gran mostra d’indiscutible valor històric.

El continu estudi del lloc arqueològic ha permès ampliar els coneixements en relació als rituals i estructures socials i productives d’època ibèrica a partir d’un seguit d’intervencions programades iniciades a la dècada dels cinquanta (1953).

Durant la segona meitat del segle XX, s’han realitzat un gran nombre de campanyes arqueològiques a la zona, de les quals són especialment ressenyables les de 19711990, encapçalades per M. Berges i M. Ferrer, i les de 1985-1987. Darrerament, però, una nova intervenció, iniciada al 2016, ha tingut lloc sota la direcció de Maria Carme Belarte (ICREA / ICAC) i Rafel Jornet (UB), que van ratificar l’existència del celler de vi més antic documentat fins ara a Catalunya (segle III aC.). Quant al registre de materials documentats, són destacables els plats de vora entrant de ceràmica oxidada, les pàteres de ceràmica de cocció oxidant i diverses variants d’olles o urnes de perfils de tipus globular i de factura grollera, així com gerros amb coll de cocció i sense decoració. Igualment destacables, tal com destaca l’estudi de Rafel i Fontanals et. al. (1994), són els materials no ceràmics, entre els quals s’han documentat nombrosos pesos de telar, monedes, fragments de beina d’espasa, mànecs de ganivets i claus de ferro procedents dels sondejos realitzats a la torre (Un taller ibérico de tratamiento de lino en el Coll del Moro de Gandesa, 1994).

1

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

2. INFORME DE DESCRIPCIÓ DE L’ÀREA El conjunt arqueològic del Coll del Moro (41° 02′ 53″ N, 0° 23′ 12″ E) es troba situat sobre una zona muntanyosa on conflueixen les vies de comunicació entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre. Està ubicat a uns sis quilòmetres de Gandesa (Terra Alta) en direcció oest, tot just al peu de la carretera CN-420. Val a dir que el jaciment, emplaçat en una àrea de tot punt estratègica, es troba a una altitud de 483,3 metres sobre el nivell del mar i engloba una extensió total de 3.350 metres dividits per parcel·les. «En aquesta zona, la morfologia del terreny presenta un relleu característic, amb turons allargassats separats per petites valls, amb materials miocènics i majoritàriament oligocènics −margues, calcàries i guixos−» (Rafel, 1989: 44). Pel general, les característiques físiques de l’assentament són idònies en relació amb les activitats de subsistència de les societats antigues i prehistòriques, especialment degut al control que des de la zona es tenia del trànsit de mercaderies entre la costa i l’interior.

Fig. 1: Terreny de prospecció. Font: elaboració pròpia.

En l’actualitat, el jaciment presenta unes condicions apropiades per practicarhi la prospecció: la distribució dels diferents tipus de cultiu que s’hi crien a la zona −principalment la vinya de secà i l’ametller− ens ha permès definir una graella de prospecció segons la disposició del sembrat, que és, pel general, regular i homogènia (veure Fig. 2). En molts casos, però, part de la vegetació ha sofert sequera, dessecació o, fins i tot, ha estat trasplantada, fet pel qual la graella de prospecció es pot haver vist en ocasions alterada.

El sòl del jaciment és argilós, ric en fitòlits i fibres de lli que són clara mostra de la intensa producció de teixits en el jaciment. També és clar el fet que moltes de les instal·lacions situades en el mateix l’assentament (torre, piletes de contenció de líquids etc.), així com els estris trobats a la zona, podrien corroborar l’existència d’un gran centre fabril proveït de punts d’emmagatzematge per a recipients ceràmics de tot tipus. És en aquests estrats on poden trobar-se abundants materials arqueològics procedents de períodes protohistòrics (s. VI i I aC.).

2

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

Fig. 2: Fotografia aèria del conjunt arqueològic. Vissir 3. Escala: 1:5.000.

Fig. 3: Mapa topogràfic. Visor cartogràfic de Catalunya. Escala 1:5.000.

3

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

3. OBJECTIUS Amb aquest projecte arqueològic encapçalat pel Departament d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona es pretén portar a terme una prospecció intensiva (microprospecció) al jaciment per tal d’obtenir-ne el màxim nombre d’informació històrica1, així com un coneixement més precís de l’àrea, de les diferents fases d’ocupació i de la seva cronologia2.

4. PLA DE TREBALL El pla de treball emprat en el projecte inclou un estudi previ de la documentació i la bibliografia de referència, una detallada prospecció en el territori i un posterior treball de laboratori sobre els materials obtinguts del jaciment prospectat.

Per tal que això fos possible, doncs, l’equip de prospectors, format per 100 estudiants de primer curs d’arqueologia, es va dividir en dos grans grups de 47 i 53 persones. Cada grup acudí al jaciment un dels dos dies establerts (17/18 d’octubre) amb l’objecte de fer efectius els processos de mostreig prèviament dissenyats i de dur a terme les tasques de prospecció de forma acurada i metòdica per tal d’economitzar els recursos materials, el temps i l’esforç dedicats.

5. METODOLOGIA I TÈCNIQUES Les necessitats pràctiques del treball encomanat suposaren la realització d’un primer treball de gabinet destinat a la planificació i a la preparació del treball pràctic per mitjà d’un estudi teòric i bibliogràfic sobre les diferents intervencions realitzades al Coll del Moro. Per la seva transcendència en els estudis històrics i arqueològics, es va tractar de recopilar treballs i documents escrits sobre els quals es va centrar bona part de la recerca, de la que es destaca una considerable aportació de materials i peces d’important valor històric. Anàlogament, ha estat necessari un treball cartogràfic3 amb què es va definir una graella de treball per tal d’ordenar el territori i delegar les diverses tasques pràctiques (veure Fig. 4).

En grups de 15 membres aproximadament, es va distribuir el treball pràctic en el jaciment de forma equitativa, amb nivells equilibrats en relació al nombre de persones per equip, el volum de les tasques a realitzar i el temps assignat. D’aquesta mateixa manera, els grups van emprendre (de forma rotativa i oscil·lant) les diferents feines de prospecció intensiva a partir dels procediments pràctics que tot seguit es detallen:

A partir de la informació preliminar recopilada (mostrada a la pàgina 1), es varen marcar les línies de documentació teòrica i els objectius de recerca.

2 Amb tot, el conjunt de dades recollides facilitarà la planificació de campanyes d’intervenció posteriors que ens permetran de conèixer la possible presència d’anomalies a la zona estudiada. Per tot això serà necessària l’aplicació d’un seguit de tècniques i equipaments específics (i no destructius) a partir dels quals serà factible prospectar exhaustivament les parcel·les en qüestió.

3 La cartografia, juntament amb la fotografia aèria històrica, és una font importantíssima per interpretar el desenvolupament històric d’un indret, especialment durant el transcurs del segle XX. 1

4

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

Fig. 4: Graella de Prospecció. Font: Noguera, J. (2017).

a) Prospecció amb detectors de metalls Els treballs de detecció de metalls ens van centrar directament en la recerca d’objectes metàl·lics a poca profunditat de la superfície com ara projectils, claus i tiges detectables a partir d’un camp d’electrons en moviment que atrau els elements ferromagnètics. Quan els impulsos emesos detecten un objecte d’aquestes característiques, un senyal sonor informa de la presència de materials anòmals, probablement d’interès arqueològic.

Tot i que sovint la detecció de metalls és un mètode lent i esgotador, pot proporcionar grans resultats en cas d’aplicar-se sobre terrenys humits i compactes, i amb l’ajut de la tecnologia GPS4. S’estima que la prospecció es va realitzar en l’espai d’aproximadament una hora pel que fa el primer grup; el segon equip, a desgrat de la pluja, va haver d’aturar l’activitat de forma permanent. b) Prospecció geofísica La ubicació, les condicions del terreny i la topografia van facilitar l’adaptació de mètodes geofísics aplicats com la gravimetria i el georàdar. D’aquesta manera, i amb la intenció de detectar anomalies en el subsòl, es va realitzar, en primera instància, un perfil tomogràfic del terreny amb la fi de detectar zones d’elevada En la tasca de prospecció es varen emprar els següents aparells GPS: QG20, GHC1, MAG1 i MAG2 −errors de precisió dels quals són centimètrics−.

4

5

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

resistivitat elèctrica que podrien traduir-se com anomalies positives en el subsòl.

Tenint en compte les característiques de l’equip tecnològic, les dimensions del territori i el tipus d’anomalies cercades, es va optar per estendre un cable tomogràfic amb quaranta-vuit piquetes separades per un metre de longitud que proporcionen al gravímetre (veure Fig. 7) diferents punt de lectura (valors de resistivitat) a partir dels quals es podrà traçar el perfil. Amb les dades recollides a la parcel·la 14b, s’efectuaren els següents alçats geofísics:

Fig. 5: Perfils tomogràfics de la parcel·la 14b. Font: Himi, M.; Lovera, R. (2017).

Els perfils mostren clares anomalies (diferències de densitat en el terreny) a la part dreta de la zona representada, conseqüència de les diferències de resistivitat en els materials (que arriben a superar els 466 Ω•m i, en ocasions, els 787 Ω•m) 5.

Aquest fet prova, de forma indiscutible, l’existència de roques calcàries (de gran porositat) i, per tant, de tipus sedimentari.

Del programa de prospecció geofísica cal remarcar la necessitat d’un contrast visual entre l’encaixant i els materials d’interès per tal que sigui clara la diferència entre ambdós elements. A més és necessari que el terreny estigui desproveït de pendents i de vegetació abundant, així com també d’asfalts, ciments i altres materials aïllants» (Paredes, 2010: 28).

5

6

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

Fig. 6

Fig. 7

Fig. 8

A diferència de la tomografia, el georàdar detecta elements centimètrics en el subsòl. Es tracta d’un aparell rodat proveït d’un ordinador, una unitat central i una antena transmissora-receptora que emet ones radiades que es reflexen envers la superfície i es refracten en profunditat. «En els estudis de georàdar és important que el contrast de permitivitat dels diferents materials sigui elevat» (Lovera, 2017).

Fig. 9: Perfils de georàdar de la parcel·la 14b. Font: Himi, M; Lovera, R. (2017).

7

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

Els perfils per georàdar revelaren la presència de roques calcàries, formades, en la seva major part, per més d’un 50 % de carbonat de calci (CaCO3)6. c) Prospecció a peu Les bones condicions del jaciment i la seva indiscutible riquesa material resulten idònies per portar a cap la prospecció a peu o macroprospecció. Els factors que poden afectar al desenvolupament d’un exercici d’aquesta naturalesa podrien haver estat, en qualsevol cas, la distància entre els prospectors −que ha de ser ampla i homogènia−, el moviment progressiu i dinàmic en línia recta, i l’època en què s’ ha de prospectar: sovint la tardor és considerada la millor estació de l’any per sondejar el terreny, degut a la humitat del sòl i al clima7. Amb aquest procediment, i entre els dos grups de treball, es va recuperar un gran nombre de peces de ceràmica ibèrica (6.114), de ceràmica a mà (205 exemplars) i inclús de ceràmiques vidriades (135), entre d’altres.

6. RESULTATS DEL TREBALL A partir de les prospeccions realitzades en superfície s’ha recuperat una amplia gamma de ceràmiques i altres elements que hem classificat segons la seva procedència i segons els seus materials de confecció: d’aquesta manera, doncs, trobem, amb especial abundància, ceràmiques a mà i a torn (ambdues pròpies del període Ibèric Antic). Igualment es recuperà una xifra important de ceràmiques vidriades datades en eres posteriors, composició i origen de les quals pot situar-se en època moderna i/o contemporània.

Així no obstant, ha estat possible aplegar en superfície un gran assortiment de materials metàl·lics de tota classe, des de claus fins a projectils de la Guerra Civil, així com bales de caçador, tiges i, entre d’altres, filferros i diversos cossos de procedència i naturalesa indeterminada. A fi d’investigar aquesta temàtica es va plantejar una graella cartogràfica (veure Fig. 9) de les quatre parcel·les en què es va treballar, amb la qual fou possible una informació més precisa de la distribució dels materials en el seu territori de procedència. Així, la major densitat d’elements s’observa a les àrees 14b i 35, clares evidències de la gran predominança de la terrissa ibèrica a la zona (4.340 entre ambdues àrees).

Per la obtenció d’aquests resultats fou precís treballar lluny de materials metàl·lics, d’argiles o sorres humides a poca profunditat, tot i que el desenvolupament de la pràctica esdevingué impossible el dia 18/10/17 degut a les extremes condicions meteorològiques del moment.

7 A la primavera la vegetació, tot i preservar el jaciment, dificulta l’accés als arqueòlegs, mentre que a l’estiu, són els sembrats els qui dificulten les activitats de la prospecció extensiva.

6

8

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

Fig.9: Concentració de tots les restes trobades en el jaciment. Font: elaboració pròpia.

ELEMENTS CERÀMICS Les troballes foren classificades al laboratori 8 en base a la seva procedència i a la seva naturalesa funcional, tot conformant una base de dades digital amb diferents categories tipològiques amb què s’indicà numèricament la distribució de les peces recollides en l’espai (veure Fig. 10). A partir d’aquests processos, del rentat i del siglat de les restes recavades, es va aconseguir un coneixement més complet sobre la procedència dels artefactes9.

La necessitat de compendiar els materials procedents de la prospecció ens va portar, darrerament, a emmagatzemar cadascuna de les peces recollides al laboratori d’arqueologia de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

9 L’estudi de laboratori permeté reconstruir les antigues formes d’assentament, d’edificació i les diferents activitats socioeconòmiques desplegades en el jaciment al llarg del temps.

8

9

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

Considerats en primera instància, els resultats van permetre confirmar la presència d’una intensa activitat productiva a la zona, molt condicionada per la naturalesa geo-estratègica de l’entorn, fet que implica una organització concreta de la vida quotidiana dels seus explotadors. Davant la gran diversitat de formes i materials recollits, diferents tipologies poden establir-se com a criteris de classificació dels diferents artefactes:

Fig. 10: Graella de materials recollits per parcel·la. Font: Noguera, J. (2017).

Els resultats indiquen que la densitat d’elements materials és diversa i desigual a nivell parcel·lari: la major concentració de troballes s’observa a la parcel·la 35, amb un predomini evident de la ceràmica ibèrica, seguida dels solars 14b, 14a i, finalment, el 34. A la taula (Fig. 10) s’aprecien diferents freqüències de materials especialment nombrosos com ara la ceràmica a mà i la ceràmica vidriada, tot i que molts altres elements com els vernissos, com també les àmfores itàliques i les púniques ebusitanes (PE), són considerablement escasses en totes les àrees. Sobre el conjunt d’aquestes dades d’anàlisi s’ha realitzat el següent estudi gràfic:

Fig. 11: Gràfica de peces recollides a la parcel·la 14a. Font: elaboració pròpia.

10

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

Fig. 12: Gràfica de materials recollits a la parcel·la 14b. Font: elaboració pròpia.

Fig. 13: Gràfica de materials recollits a la parcel·la 34. Font: elaboració pròpia.

Fig. 14: Gràfica de peces recollides a la parcel·la 35. Font: elaboració pròpia.

11

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

La distribució de la ceràmica −i molt especialment de la ceràmica ibèrica− es registra en totes les parcel·les de forma predominant, arribant a quotes superiors als 2.500 exemplars per solar, i englobant una forquilla d’entre 777 i 2.544 peces a nivell de jaciment10.

Fig 15. Mapeig de les restes de ceràmica ibèrica. Font: elaboració pròpia.

Es destaca que la major densitat artefactual, en aquest sentit, respon a la incidència d’una intensa activitat industrial i comercial desenvolupada al llarg de l’espai comprès entre els segles V i I aC. 10

12

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

Fig 16. Mapeig de les restes diverses de ceràmica [tret de la ibèrica]. Font: elaboració pròpia.

La riquesa i la major heterogeneïtat dels artefactes es concentra considerablement en els quadres de prospecció de la parcel·la 14b i en les zones inferiors de la parcel·la 14a, tot i que el major nombre de materials prové del solar 35, on −degut a les seves grans dimensions− s’ha detectat una major presència d’elements ceràmics de tipus divers. En totes aquestes zones −juntament amb l’àrea 34− es pot distingir la presència d’àmfores greco-itàliques, ceràmiques de vernís negre (campaniana A i B), itàliques, i fins i tot vidriades.

Ja des del propi laboratori11 es va advertir que les ceràmiques procedents de la prospecció presentaven una important amplitud tipològica, tal com pot observar-se en els diferents perfils d’àmfora: Una qüestió enormement interessant, amb tot, fou establir una classificació dels tipus de mostres extretes en el jaciment per tal de determinar l’origen, la forma i el volum dels diferents materials ceràmics recollits.

11

13

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

14

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

ELEMENTS NO CERÀMICS Pel que fa els elements no-ceràmics, es destaca la trobada de metalls (Mitja moneda), ferros (32 Indeterminat, 28 Claus, 1 Clau Porta, 12 Tiges, 1 Eina, 1 Fíbula, 7 Filferros, 1 Ferralla, 3 Metralles, 1 Peça, 2 Escòries, 1 Argolla partida), ploms (2 projectils, 1 Grapa), Coure (1 Botó, 2 Beines, 1 Cilindre), aluminis (Indeterminat), i llautons (1 Bala fusell). Alguns dels exemplars més destacables són les metralles recuperades de la Guerra Civil:

Fig. 20: Fíbula Ibèrica, Bala contemporània tipus Minié [de plom], Bala de fusell contemporània [de llautó]. Font: Noguera, J. (2017).

15

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

7. CONCLUSIONS Després de les consideracions teòrico-metodològiques, es pot valorar que la ceràmica ibèrica domina en l’assentament amb una xifra total de 6.114 exemplars, la majoria dels quals foren trobats entre la parcel·la 35 (2.544) i la 14b (1.796). Per això pot pensar-se que la parcel·la 35 fos un dels indrets clau en el desenvolupament i, en general, del jaciment, doncs bona part de la riquesa material prové d’aquí. Això mateix es confirma amb el cas de la ceràmica a mà, registrades 205 peces de les quals 91 provenen de l’àrea 35. Fins i tot en aquest límit s’han documentat 94 de les 135 mostres de ceràmica vidriada. Contràriament, la parcel·la 14b, sobrada de materials indeterminats (no catalogables), presenta una clara mancança d’àmfores itàliques, així com també d’ebusitanes i vidriades (0 peces). És indiscutiblement baix el volum d’àmfores ebusitanes a nivell general (només es localitzaren 2 peces, ubicades entre les parcel·les 34 i 35). A grans trets es remarca que, segons els índex estadístics, els materials recuperats sumen un total de 6.595 exemplars, 398 dels quals presenten formes dibuixables. És clara, doncs, la importància històrica de l’indret degut, en certa manera, a la riquesa arquitectònica i a l’evident desenvolupament industrial i comercial dels seus explotadors, que ja en època antiga semblaren abocar llum sobre noves formes de poblament més jerarquitzades que s’obriren directament el pas a un sistema econòmic de gran transcendència, en part gràcies a les condicions geoestratègiques del lloc.

Moltes fonts senyalen el Coll del Moro com un dels punts vertebradors del territori iber: «és en aquest jaciment on es produeix l’únic cas conegut en el territori que ens ocupa d’una clara segregació demogràfica d’una part de la població envers l’assentament, característiques urbanes, dimensions i troballes del qual semblen definir-lo com un autèntic centre de poder» (Álvarez; Asensio et.al., 2008).

16

Metodologia arqueològica I Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història

8. REFERÈNCIES DOCUMENTALS ● ÁLVAREZ, R; ASENSIO, D. et. al. «Residències aristocràtiques al món ibèric septentrional. El cas de Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre, Tarragona)». Varia: tema monográfico: La cámara de Troya y la arqueología monumental ibérica, 2008, pp: 87-102. ● «Confirmat el trull del segle III aC al Coll del Moro de Gandesa». Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), 2016. En línia. ● «El poblat ibèric del Coll del Moro era un centre de producció artesanal».

Ebredigital.cat, 2017. En línia. ● «Poblat Ibèric Coll del Moro». Arqueoxarxa [jaciments], 2012. En línia. ● Diccionari de la ceràmica antiga (Segle VII. BC.N.E. Setè s. N. Th.). Lattara 6, 1993 (Reeditat el 2007). En línia. ● FERRER, M. «Necròpolis del Coll del Moro, Gandesa». Excavacions Arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, 1982, 1: 238-241. En línia. ● LOVERA, R. Explicació geofísica. Universitat de Barcelona, 2017. ● MOLAS, D. et. al. Necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta).

Campanya de 1984 al sector maries. Butlletí Arqueològic, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 1983, 4-5: 21-71. ● RAFEL, N. El jaciment protohistòric del Coll del Moro (Gandesa, la Terra Alta). 1989. En línia. ● RAFEL, N.; BLASCO, M.; CARBONELL, J. Un taller ibérico de tratamiento de lino en el Coll del Moro de Gandesa (Tarragona). Trabajos de Prehistoria, 1994, 51.2: 121. ● RAFEL, N.; García i Rubert, D.; Jornet i Niella, R. Nuevos datos sobre el poblamiento en la Catalunya meridional entre el siglo VII ane y época romana: el Coll del Moro de Gandesa. «Revista Kalathos 26-27», Teruel, 2013-2014, pp. 113-171. En línia. ● SANTOS PAREDES, I. Prospección geofísica: métodos. Universidad Nacional de Ingeniería Sergio Castro Chunga, 2010. En línia.

17