1669~2019. 350 anys Avui celebrem l’acte central dels 350 anys d’aquest parell de pinencs tan eixerits. Per commemorar-ho, s’han fet acompanyar per quatre parelles de gegants petits o gegantons ben peculiars. Tots ells, inclosos els amfitrions, van ser pensats per obrir pas a gegants més grossos i eren duts sense un cavallet llarg que arribés fins a terra, element que demostra la seva antiguitat. Aquesta jornada, senzilla però excepcional, vol ser un homenatge a tots aquells que s’estimen els Gegants del Pi i, especialment, els que els han cuidat al llarg del segles i han fet possible que avui en puguem gaudir. Per molts anys!

Els Gegants petits del Pi Documentats des del 1669, al llarg dels segles van ser molt populars ja que ballaven àgilment i, fins i tot, anaven a la moda. La parella actual és del 1858 i s’atribueix a l’escultor José Galceran. A finals del segle XIX són abandonats. L’any 1960 són recuperats de l’oblit i el 1997 se’n creen les rèpliques actuals, que van vestides segons la imatge del 1858. Els originals vesteixen com ja ho feien el 1807.

PROGRAMACIÓ

Dissabte 8 de juny - Palau de la Virreina De 10 a 17h Exposició de gegants. També es podrà visitar una part de l’exposició “Gegants petits, xics, camacurts i ballarics. 350 anys dels Gegants petits del Pi” que fins el 23 de juny es pot veure a la Casa dels Entremesos. 12h Taula rodona “Els gegants petits a la festa” a l’Espai 4 (4ª planta) amb ponents de les diferents ciutats convidades. 17h Cercavila amb els Gegants petits del Pi (originals) (acompanyats per Marc Riera – flabiol– i Carles Clavero –sac de gemecs–), els Vitxets de Reus (grallers Xalocs), els Negritos de Tarragona (grallers Els Quatre Garrofers), els Americanos de Sitges (grallers Els Marcets), els Gegantons de Valls (grallers Inxanetes) i els Gegants petits del Pi (rèpliques) (grallers del Pi). Recorregut: la Rambla, Portaferrissa, Boters, plaça Nova, Bisbe, Sant Sever, Santa Eulàlia, Banys Nous, Boqueria, Cardenal Casañas, plaça del Pi i de Sant Josep Oriol (Balls finals). Segueix-nos a @gegantsdelpi Els Gegants del Pi Hi col·laboren:

8 de juny de 2019

Mostra de Gegants petits i Gegantons emblemàtics de Catalunya #350petits Text: Nico Alonso. Fotografies: Adrià Serrat, Arxiu Badal, Arxiu Cuyàs, Cubanites de Sitges i Josep Miñana.

Els Vitxets de Reus Tot i que els gegants reusencs es troben documentats des del 1621, no és fins a finals de segle quan s’explica que són dues parelles, una de gran i una altra de petita. El 1756 se’n van fer de nous i, amb el cap d’un dels antics, es va fer un gegantó que no duia faldilles, sinó que les cames del portador quedaven a l’aire.

A aquest se’l coneixia com el Vitxet (diminutiu de bitxo) ja que duia un fuet a la mà que en voltar obria pas entre la multitud. Les figures actuals neixen cap al 1805 i formen part de les cultures del món: Vitxets (Europeus), Japonesos, Negres, Moros i Indis. L’any 2005 se’n presentaren les rèpliques.

Els Americanos o Cubanitos de Sitges Els gegants Americanos de Sitges van ser una idea de Samuel Barrachina, qui volia crear uns gegants propers als menuts. La visita dels Negritos de Tarragona l’any 1963 devia donar idees per construir la parella i estrenar-la el 1965. Van ser pagats per la Pepsi-Cola i obrats a El Ingenio sota disseny de Llorenç Picas.

Representen un parell d’americanos com els que van arribar a la vila duent-hi prosperitat després del seu retorn des de Cuba, d’aquí el sobrenom popular de “Cubanitos”. Ella va vestida segons un disseny de Lola Anglada per nines, mentre que ell llueix un vestit ratllat.

Els Negritos de Tarragona Potser amb el record encara de l’antic gegant Negrito que el Gremi de Fusters havia tingut durant el segle XVIII, l’any 1856 l’Ajuntament de Tarragona estrenà un nou gegant, obra de l’escultor Bernat Verderol. El 1859 arribà la seva parella, la Negrita. La singularitat més evident és el cavallet de

mig cos que té el gegant, tot deixant entreveure les cames del portador i donant agilitat a la figura. En el marc del seu 150è aniversari, l’any 2006 es van presentar les rèpliques de les figures, obra d’Àngels Cantos. Els Negritos surten per Corpus, Sant Magí i Santa Tecla.

Els Gegantons de Valls El primer document dels gegants vallencs és del 1725. La tradició oral diu que l’actual Lladrefaves és el mateix que l’any 1764 construí l’escultor Lluís Bonifaç. La singularitat de la figura rau en diferents elements com ara el fet que sigui de mig cos o el fuet que du a les mans (i que és l’únic del

seu gènere que ha conservat aquest element). Aquests trets distintius s’expliquen pel fet que el gegantó obria pas als gegants grossos. Per les Festes Decennals del 1951 s’estrenà la gegantona Negra i tots dos es van casar. Hi ha diverses llegendes que envolten en Lladrefaves, que és fill dels Gegants de Mataró.