Programa de les Festes de la Mercè 2020 I Gegants del Pi

Pròleg.

Joan Pera {pàgina 4} De pandèmies i plages.

Associació d’Amics dels Gegants del Pi {pàgina 5} Ves-li al darrere amb un flabiol sonant.

Marc Riera {pàgina 6} L’escena actual del Ball de Bastons a Barcelona, 400 anys després.

Núria Espejo {pàgina 8}

ÍNDEX

Efemèrides de la Mercè d’enguany {pàgina 11}

2

Les campanes per la Mercè Jordi Sacasas {pàgina 12} Festes Majors en temps de Covid-19 {pàgina 13}

Festes de la Mercè 1985. Arxiu Badal

Lectures per a la Festa Major {pàgina 16} La Mercè al Youtube del Pi {pàgina 18} El dissenyador del cartell d’enguany per a la Mercè dels Gegants del Pi

Marxandatge {pàgina 19}

és en Juan Carlos Bonache, il·lustrador, guionista i toy designer.

Exposicions de la Mercè’20 {pàgina 20}

Crèdits {pàgina 29}

EL CARTELL

El Programa {pàgina 22}

Apassionat dels còmics des de ben petit, té una llarga trajectòria en el món dels còmics amb obres com Norman y Mix, Fèlix entre animals o Super Games World, entre d’altres.

Actualment s’encarrega de dissenyar l’exitosa línia de joguines SuperZings. @jcbonache

De nou, una festa diferent El context social i sanitari, on sembla que l’excepció ha impregnat la quotidianitat de les nostres vides, fa que ens trobem a les portes d’una Mercè totalment inesperada. Som conscients que la pandèmia ens ha tocat a tots de prop o de molt a prop i que actualment només ens garanteix un futur ple d’incerteses. La nostra associació afrontarà, doncs, l’edició adaptada d’enguany de la Festa Major amb la voluntat de celebrar la vida. Durem en el record a les persones que ens han deixat i ballarem amb la il·lusió que tots anhelem sentir, constatant que malgrat la tempesta, estem de Festa. Bona Festa Major!

3

Pròleg. {Joan Pera. (Mataró, 1948). Actor. } De petit esperava amb

quan, assegurant-se que els deslliuraven

ansietat aquell dia que sortien els gegants,

de tots els mals que des de temps immemorials burjaven les nostres vides, es

amb paperets i serpentines. La família gegan-

resguardaven arrecerats sota els seus mantells i darrere de la seva mola gegan-

tera omplia les nostres il·lusions i els desitjos

tina. Era l’Edat Mitjana...

de vida i pertinença d’un poble tan arrelat al nostre tarannà que ni tan sols l’huracà franquista ens va po-

anècdota que, entre l’alegria dels petits i l’enyorança dels més grans, ens confirmen que hem sigut i som d’un poble tre-

der anorrear.

ballador, lluitador i valent com els nostres gegants i gegantes. I per això els traiem

De grans hem admirat els gegants i les nombroses famílies de nans dels nostres

pels carrers i places de pobles, viles i ciutats, acompanyats de gralles i tambors

somnis d’infants, conscients del sentit i essència de poble que la vella i bella tra-

per ensenyar a tot el món la nostra essència més genuïna.

dició ens ofereix. Altres persones erudites i amants del país us contaran la història de tots i cadascun dels gegants que ens representen i del perquè dels capgrossos i els Robafaves o Gegants del Pi que omplen el nostre país. Busqueu-los, llegiulos i descobrireu una part gegantina del nostre esdevenir històric... i potser del nostre futur...

Actualment i donades les circumstàncies d´aquests temps de pandèmia que vivim, rebusco en la profunditat del temps. Se m’acut que, probablement, foren els serfs, senyors o menestrals, burgesos o militars, els qui van crear aquestes figures icòniques, aquests poderosos estendards, potents i inabastables que representaven la gent del meu país. I ho devien fer en els seus somnis de seguretat i grandesa

4

Avui aquells gegants són un record i una

Ara i aquí, també necessitaríem gegants que en defensessin de les malvestats que ens assetgen. No cal que siguin tan alts ni que portin espases els cabdills ni rams de flors les dames... només cal gent de vàlua, de força, d’esperit alt i que estimi al poble com els nostres gegants ens han estimat durant generacions.

Si us faig una llista de tots els gegants que conec i fins i tot he apadrinat no acabaríem mai. A tots els admiro, els respecto i els venero. Tots són fills de la meva gent i de la terra que jo estimo i crec que tots plegats també som fills seus.◄

De pandèmies i plagues. {Associació d’Amics dels Gegants del Pi} I ja hem tornat a

Serà una festa popular, sí. Una festa popu-

donar una volta al sol. I quina volta! Qui

lar en època de pandèmia, adaptada a totes les mesures de seguretat que caldrà

ho diria que 366 dies després estaríem on

seguir fil per randa, cosa que ja hem après a fer. Esperem que sigui per ben

estem.

poc temps i que més d’hora que tard, puguem tornar a sortir al carrer i abraçar-

Mai ens haguéssim imaginat un any com aquest. Tots havíem sentit a parlar de grans pandèmies, de la pesta bubònica i de la febre groga, però poc podíem imaginar-nos que això tornaria a passar en ple segle XXI i a casa nostra. Es veu que érem uns il·lusos.

nos, anar a veure actes sense haver de deixar el nostre telèfon per si les mosques, suar en plena plaça de Sant Jaume mentre veiem ballar els gegants o com s’alcen els castells, córrer davant de les bèsties quan ens volen cremar amb les espurnes, seguir les cercaviles sense pressa però sense pausa (que estem de

El coronavirus ha arribat per quedar-se, almenys, una temporadeta. I hem d’a-

Festa Major!), que puguem agafar-nos les mans ben fort i ballar plegats... No patiu,

prendre a conviure amb ell. Aquest programa és la viva imatge d’una festa que

tot això tornarà i treballarem per fer-ho possible quan passi aquest malson.

mai ens hagués agradat ensenyar-vos, que mai haguéssim plantejat com a vàlida... Però que ara, més que mai, estem molt contents de poder-vos presentar.

Des d’aquestes modestes línies, agraïm a les coordinadores, les entitats i a l’Ajuntament la seva predisposició per fer

Els actes que ja s’han presentat i que po-

la festa. La cultura és segura i ho hem de poder demostrar. Estem a punt de fer la

dreu anar descobrint si fullegeu aquestes pàgines són el resultat de desenes i dese-

festa més gran que s’ha fet enguany a Europa, i n’hem d’estar molt orgullosos.

nes d’hores del confinament dedicades a la ciutadania. Perquè sí, aquesta Festa

Desitgem que la festa arribi al fons dels

Major (amb totes les lletres) ha sigut treballada colze a colze des de l’Ajuntament, les coordinadores i les entitats de cultura

nostres cors, i ens ajudi a veure la llum al final del túnel, gaudint com mai de la nostra cultura i les nostres tradicions.

popular. És un honor i un orgull formar part d’aquest teixit associatiu excepcional,

Visca la Mare de Déu de la Mercè!

que en les èpoques més dures, és capaç de reinventar-se i treure el millor de ca-

Bona Festa Major!◄

dascú per al bé comú: la festa.

5

Ves-li al darrere amb un flabiol sonant {Marc Riera i Albaigès, flabiolaire} Potser una de les imatges més identifica-

cents anys!), però amb molts més detalls,

tives de les festes de la Mercè (abans de la pandèmia) és la dels gegants passant

que els barcelonins d'aquella època identificaven com a propis d'aquella celebració i

per la Rambla o el carrer Ferran i una munió de famílies esperant-los drets o

de la ciutat.

asseguts on bonament poden.

Així, a la revista L'Esquella de la Torratxa

Fa cent anys una imatge semblant es pro-

de l’1 de juny de 1928 caricaturitzen l'inici de la processó del Corpus barceloní amb

duïa també a la primaveral festa del Corpus (enguany s’en commemoren els set-

un carrer ple de joves mudats a la moda del moment, asseguts en cadires que prèviament haurien llogat i soldats formant al llarg del recorregut. Allà passarien els venedors ambulants dels típics ventalls del Corpus. Als balcons, domassos penjats en senyal de festa i enramades; des d'allà es llençarien serpentines al seguici.

Al centre, com a protagonistes, uns esportistes que, per les seves dimensions, tot barceloní que es prestés identificaria ràpidament com a caricatura dels gegants de la Ciutat. I és que els èxits esportius d'aquell any els feien mereixedors d'aquell homenatge.

6

El flabiolaire és el músic que toca el flabiol i el tamborino, un autèntic “home orquestra” que des de fa segles fa ballar els gegants amb la música de moda de cada moment, molt abans de la implementació dels grups de grallers a les cercaviles.

Aquestes escenes les recorden bé els geganters més veterans del Pi! Quan en recuperar els gegants de la parròquia encara hi havia aquests costums i només sortir ja queia una pluja de cèntims des dels balcons, es llançaven serpentines o s’explicaven anècdotes del flabiolaire…◄

Agraïments: Pau Plana i Parés i Albert Domènech i Alberdi.

Així doncs, com a geganta tenim la caricatura de la tenista Lili Álvarez, pionera en el tenis femení i una de les millors en el món, i com a gegant, el mític Samitier, golejador d'aquella temporada que estava a punt de donar al Barça el Campionat de Catalunya i el d’Espanya.

Als seus peus, la resta de futbolistes de l'equip barceloní emulen els geganters, tot passant la barretina (des de temps immemorial, per festes, a les comparses se'ls permetia fer capta de diners per complementar el seu sou) i al centre d’ells, l’imprescindible flabiolaire que acompanya musicalment la colla, representat per algun dels porters de l’equip, en Llorens o en Plattko.

7

L’escena actual del Ball de Bastons a Barcelona, 400 anys després.

Els estudis ens parlen de la presència de Ball de Bastons a la ciutat de Barcelona

és una cita obligada; i la Festa Bastonera de Santa Eulàlia, una cita força jove (amb

des de fa 400 anys. Que la nostra ciutat hagi gaudit de la presència d’aquesta no-

dos anys d’història) on les colles de la ciutat conviden la colla que organitza la

ble dansa durant tant de temps, ja sigui amb grups de la mateixa població o vin-

Trobada Nacional del Ball de Bastons de Catalunya d’aquell any, dues colles d’un

guts d’altres per celebrar les festes, és una data que cal commemorar. Però, qui-

altre ball popular i una colla de fora de les fronteres catalanes.

na és la situació actual del Ball de Bastons a la ciutat de Barcelona?

A l’hora d’estudiar-les, les colles bastone-

Es podria dir que la salut del Ball de Bas-

res barcelonines no es podrien dividir en grups, ja que les classificacions que se’n

tons a la ciutat és bona, amb una tretzena de colles que conviuen i representen ca-

podrien fer són força diverses i molt canviants segons el punt de vista escollit. Tot i

dascuna el seu barri dins i fora de Barcelona. A més, dos cops l’any, es troben per

així, sí que se’n pot fer una radiografia.

celebrar les festes de la ciutat: al Matí Bastoner per les festes de la Mercè, ballada que se senten com a pròpia totes elles i

8

{Núria Espejo}

A Barcelona s’hi poden trobar colles amb molts anys d’història, les colles que van impulsar el Matí Bastoner, com l’Esbart Català de Dansaires, els Bastoners de

Gràcia, els Bastoners de Barcelona, els Bastoners del Raval i els Bastoners del Poble Sec, de l’Esbart Renaixença. Però també en podem trobar de força joves, ja que els últims 15 anys han estat uns anys de creixement. De fet, s’ha doblat el nombre de colles fins arribar a les darreres incorporacions als últims dos anys: la Colla de Ball de Bastons de Sant Andreu i la Colla Bastonera d’Horta.

Com ja s’ha dit, hi ha colles amb més o menys anys d’història. També en podem trobar algunes que després d’uns anys en funcionament van deixar de ballar i d’altres que després d’anys d’inactivitat han retornat, com és el cas dels Bastoners del Casc Antic, hereus dels antics Bastoners de l’Esbart l’Espiga d’Or.

Cal apreciar la feina que fan les colles bastoneres a la ciutat, des de les que ballen danses bastoneres tradicionals, recuperant i recordant aquelles danses més antigues, com per exemple la colla de Ballets de Catalunya; fins a les que creen les seves pròpies coreografies deixant així la seva empremta al món del Ball de Bastons, com és el cas del Ball de Bastons del Clot, la Colla Bastonera de Sants i la Colla Bastonera de l’Eixample, entre d’altres.

Per altra banda, cal destacar aquelles colles com El Bastó de Sarrià que, a través de la investigació, han pogut recuperar danses que es ballaven antigament al seu propi barri tot contactant amb aquells que les ballaven per aprendre-les.

En el món del Ball de Bastons, sempre es parla dels estils de la dansa. I és que no és el mateix veure ballar una colla del Penedès o una colla de Ponent. Cada zona del territori català té el seu estil de ball.

9

En el cas de la ciutat de Barcelona, costa

tes les colles de la ciutat, formant part

molt definir quin seria l’ “estil Barcelona”, ja que cada colla ha crescut amb uns refe-

dels actes on participa el Seguici Popular, on els podreu trobar ballant actualment.

rents i uns models de dansa diferents i s’ha fet a ella mateixa creant el seu propi

El vestuari que llueixen és molt especial i està recuperat d’un gravat antic.

estil i caràcter. Així doncs, de la mateixa manera que a nivell de Catalunya podem parlar de l’estil d’una zona o d’una altra, quan parlem de Barcelona podem parlar de l’estil d’una colla o d’una altra. Aquesta varietat és la que fa del Matí Bastoner un

compta amb molt bona salut a la ciutat de Barcelona. Tant aquesta com els barris que la formen estan molt ben represen-

espectacle tan ric i vistós.

tats per les seves colles bastoneres, ja sigui a les festes pròpies de la ciutat com

Cal mencionar que en els últims anys el Ball de Bastons barceloní ha fet un pas

a les diferents actuacions que es fan fora de Barcelona i, fins i tot, fora de Catalunya.

important. Gràcies a la unió de vàries colles, es va crear el Ball de Bastons del

I que així sigui per 400 anys més.◄

Seguici, una colla que consta de representants de diferents grups i que va néixer amb la il·lusió de poder representar a to-

10

Com a conclusió, tal com s’ha dit al principi, pot afirmar-se que el Ball de Bastons

Efemèrides de la Mercè d’enguany Cada any, la nostra festa té elements desta-

A més, en aquest recull volem presentar-

cats que estan d’aniversari. Enguany no serà un any amb grans celebracions ni tro-

vos altres aniversaris de la cultura popular barcelonina, que estem commemorant

bades multitudinàries, però sí que volem deixar constància dels elements mercedaris

aquest 2020 i que esperem poder celebrar al carrer plegats quan tornem a retrobar-

que arriben a una xifra prou rodona.

nos.

Aquests són:

Per molts anys!

 400 anys de la primera referència d’un

 700 anys de la Processó de Corpus

ball de bastons a Barcelona

 340 anys del nomenament de la Mercè com a patrona de la ciutat per part del Consell de Cent

 100 anys de la Travessa al Port  25 anys de la primera encesa multitudinària de bengales durant el Piromusical

 75 anys dels Gegants vells de Sants  75 anys de l’Esbart Sant Martí  75 anys de la Colla Sardanista Violetes del Bosc

 50 anys de l’Obra Sardanista Violetes del Bosc

 50 anys de l’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó Martinenc

 25 anys de la Festa Major del Fort Pienc  25 anys del Ball de Rams d’Hostafrancs  25 anys de la recuperació de les Festes de Sant Josep Oriol al barri del Pi

 25 anys del gegantet Perot lo lladre del Pi  25 anys de la Porca de Sant Antoni  25 anys del mussol Xot de Sants  25 anys d’en Tolc del Clot  25 anys dels Gegants i Capgrossos del Casc Antic

11

Les campanes per la Mercè {Jordi Sacasas, arxiver i conservador de Santa Maria del Pi} A casa nostra no és bona una festa major si

És per això, perquè no es perdi el llenguat-

no se senten les campanes cridant tothom a sortir al carrer per celebrar el patró o el vot

ge antic de les campanes, que els campaners de Santa Maria del Pi toquem cada any

de poble. Sempre han estat la veu de la gent i també la veu d’allò transcendent que des

a la Basílica de la Mercè per la festa major, en honor de la patrona de la diòcesi i en

d’antic és ànima de tota manifestació cultural compartida per una col·lectivitat i que

record del vot de poble que Barcelona va fer a la Mare de Déu l’any 1683 quan

avui anomenem cultura popular.

l’assolava una plaga de llagosta. I, com sempre, enguany també es tocarà amb els

La seva capacitat d’expressar sentiments les han fet vehicle eficient per la comunicació col·lectiva, tant per l’alegria de la festa com pel dolor i el plany de la mort. Avui, potser, ho tenim una mica oblidat, però és curiós i encoratjador veure com la gent entén intuïtivament aquest llenguatge tan bon punt sent una campana dalt d’un campanar explicant un esdeveniment.

tocs canònicament establers des de molt antic: la vigília per anunciar la solemnitat de l’endemà, i el dia 24 a l’ofici. Els qui ja hi van ser l’any passat, us explicaran la gran sensació de festa que fa el sentir, al punt de sortir de missa, les magnífiques campanes de la Mercè sonant a solemnitat mentre actuen els gegants i balls, i s’alcen els pilars castellers, tots alhora.

A allò més tradicional s’afegeixen també les campanes de la Basílica de Santa Maria del Pi, que acompanyen de fa un temps el Toc d’Inici de la Festa i el Toc a Plegar, un cop finalitzat el rebombori i mentre s’acompanya a dormir els bons Gegants de la Ciutat. Aquest tocs encara no són tradicionals però, amb el temps, potser la gent se’ls faci seus i els afegeixi al programa festiu amb els honors que només la saviesa popular sap concedir.

Bona festa!◄

12

Festes Majors en temps de Covid-19 {Dani Mosquera, graller i geganter del Pi} Encara recordo, com si fos ahir, com estàvem el diumenge 9 de febrer a la plaça de Sant Jaume, davant dels nostres gegants, veient com el públic i nosaltres mateixos gaudíem de la cultura popular que s’havia aplegat per celebrar la festivitat de Santa Eulàlia, patrona de la nostra ciutat. Qui ens ho diria que un mes després estaríem tancats a casa i que trigaríem temps a tornar a viure un moment així.

Però ja ho diuen, reinventar-se o morir. I així s’ha fet. Les festes majors s’han reinventat a la nova situació, amb actuacions que poden agradar més o menys però que habitualment es realitzen seguint dos objectius: vetllar per la seguretat ciutadana i no deixar al públic sense cultura.

Des d’exposicions del Seguici Festiu fins a ballades dels elements més representatius

Corpus a Barcelona. Foto: Enric Peñalver

de la festa durant l’Ofici de Festa Major, passant per activitats virtuals o mostres de balls presencials dels entremesos de la població.

Si escombrem cap a casa, una de les primeres festes majors que es va adaptar a la situació de confinament total van ser les Festes de Sant Josep Oriol. Havien de començar el dissabte 21 de març i el dia 14 ens van confinar, tan sols una setmana abans.

Ni us podeu imaginar la feinada a contrarellotge que va suposar per tota l’entitat transformar unes festes presencials en unes festes virtuals, donant molt de pes al material audiovisual d’edicions passades i adaptant el programa per tal de celebrar, amb tot el públic i a través de les xarxes socials, tots els actes de les festes des de casa. Val a dir que el públic va respondre molt bé, amb un èxit de participació.

Exposició a Berga. Foto: Sergi Mosquera

13

Exposició a Vilanova i la Geltrú. Foto: Sergi Mosquera

14

L’Àliga de Solsona. Foto: Albert Caelles

Tristament, al llarg del confinament van ser moltes les festes majors que van anul·lar o

festes de Valls, Reus, Mataró, Vilanova, Tarragona, Sitges, l’Arboç, Vilafranca, Solsona,

transformar. Calia adaptar-se a la situació que s’estava vivint, amb activitats virtuals a

Olot... Totes van haver de donar una resposta a la situació. Hem intentat agrupar-les

les xarxes socials. Fins que no van arribar les famoses fases de desescalada, amb la

d’acord amb aquesta resposta, classificantles en diferents grups.

sortida al carrer de nou, la cultura no va començar a treure el cap. I això va coincidir

D’una banda hi hauria els que han decidit

amb la festivitat del Corpus Christi.

realitzar exposicions del Seguici Festiu. Un bon exemple d’aquesta mesura és Vilanova i

Moltes poblacions van optar per realitzar la missa i la processó per l’interior dels llocs

la Geltrú, amb una exposició pedagògica per conèixer la Festa Major i els entremesos

de culte, amb aforament limitat o a porta tancada. No obstant, algunes van treballar

que en formen part, donant especial rellevància la comprensió de la festa dins del

per tenir presents, d’una forma o d’una altra, els elements festius que normalment

seu context. Amb l’anul·lació de la Patum, Berga també va decidir realitzar una expo-

prenen part d’aquesta celebració. Per exemple: a Barcelona, l’Àliga i els Gegants

sició de la comparseria, aportant també una visió històrica i contextualitzada dels ele-

de la Ciutat van sortir a la processó que es va realitzar, a porta tancada, pel claustre de

ments i de la festa. Vilafranca, Mataró i Solsona també formarien part d’aquest grup.

la Catedral i a Reus, els entremesos van ser presents a la processó gràcies a la inter-

Per altra banda, trobem aquells llocs on

pretació de les seves melodies.

s’ha aconseguit la participació dels entremesos més representatius als oficis de

Amb l’arribada de l’estiu, època de festes majors per excel·lència, era el moment de

Festa Major. És el cas de Vilafranca del Penedès i Solsona, on les respectives Àligues

descobrir com cada festa s’adaptava a la ‘nova normalitat’. I es van anar succeïnt les

van realitzar les seves danses davant de l’altar major, sota l’atenta mirada de Sant

Grallers al campanar a Reus. Foto: Jaume Cuartero

Fèlix i la Mare de Déu del Claustre, respectivament. En altres indrets, els representants de les diferents entitats del seguici van participar de l’Ofici vestits de colla.

Seguici de Sant Roc a la plaça Nova Foto: Albert Caelles

lles des de les altures.

Tot i la varietat d’opcions, hi ha veus crítiques que al·leguen que no estem per fer

Per acabar, trobem pobles que han realitzat

festes i, en el cas que es facin, aquestes han de ser per totes i tots, no només per a

activitats puntuals al carrer, sense cridar a la participació, retransmetent-ho en directe

una part de la població com pot passar si reduïm aforaments. A títol personal, donat

i seguint un estricte protocol de mesures sanitàries. Aquest és el cas de les Festes de

el moment en què ens trobem, crec que tota activitat cultural que arribi al màxim de gent

Sant Roc de la Plaça Nova, que van realitzar

ha de ser mirada amb bons ulls. Per a mi

el Seguici de Sant Roc, amb l’objectiu de mantenir i renovar el vot del poble.

l’objectiu primer ha de ser apropar la cultura a la població, donant dosis de felicitat en

En paral·lel, podríem afegir un quart grup amb aquelles poblacions que han realitzat activitats virtuals i, fins i tot, un cinquè amb les que han decidit suspendre la festa.

Però si una cosa ha posat en relleu aquesta nova normalitat festiva ha estat la importància de la música. Reus, Vilanova i la Geltrú, Gràcia o Vilafranca han realitzat matinades des dels seus campanars, Valls i Tarragona les han fet al carrer i per grups, Torredembarra i Vilafranca han dut a terme concerts amb les músiques dels entremesos de la població i Reus i altre cop Vilafranca, s’han atrevit a realitzar balls de gra-

moments complicats. Ja tindrem temps de retrobar-nos al carrer gaudint de les nostres festes. Fins al moment, seny i paciència, molta paciència.

Amb tot aquest repàs, i tenint en compte que no hi ha hagut cap rebrot durant la realització d’aquestes activitats, queda demostrat que la cultura és segura. I des d’aquestes línies vull llençar un missatge: ajuntaments i administracions, aposteu per la cultura, que és segura. En tenim ganes, i la població encara més. I recordem, sense cultura, no som res.

Cuidem-nos.◄

15

Lectures per a la Festa Major En aquest any tan extraordinari, us volem

Grups Festius de Barcelona

recomanar diferents llibres que tenen a veure amb la nostra estimada Festa Major.

Xavier Cordomí (tots) i Nico Alonso (Singulars). Il·lustracions de JuanolO.

Descobriu-los!

El Cep i la Nansa, 2017-2020.

Petita Història de la Mulassa de Barcelona Nico Alonso, Laura Anton, Roger Herrera i Joana Olivés. Il·lustracions de Pilar Bayés.

Editorial Mediterrània, 2018 Amb motiu dels 450 anys de la primera referència escrita de la Mulassa de Barcelona, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi va editar aquesta història per a tots els públics. Una història que explica de primera mà les vicissituds de la bèstia més divertida del Seguici Popular. El llibre fa un recorregut per les festes de la ciutat i repassa altres mulasses de Catalunya, a més dels elements del Seguici barceloní.

16

Es tracta de la col·lecció més completa sobre les colles i elements festius de la ciutat de Barcelona, on s’hi poden descobrir singularitats i curiositats sobre les nostres festes i els seus protagonistes.

Actualment hi ha 7 volums: Diables, Bestiari, Seguici Popular, Gegants i Capgrossos I i II, Bastoners, Castellers i altres construccions humanes i Singulars de les festes barcelonines.

Les Festes de Sant Josep Oriol

La Mercè il·lustrada.

Nico Alonso i Dani Mosquera.

Ass. d’Amics dels Gegants del Pi, 2020.

Guia de la festa major de Barcelona Jordi Pablo

La publicació consta de dues parts diferenciades. La primera repassa la història

Edicions El Mèdol, 2000.

Si algú vol conèixer la història de la Festa

de les festes a partir dels actes propis i singulars que la formen: la Passejada dels

Major de Barcelona ha de llegir-se aquest deliciós llibre.

Oriols, els Atracaments d’en Perot, l’Emmulassa’t, el Retaule de Sant Josep Oriol o

L’obra, que ja té uns quants anys, és un

Bestieses. També s’hi explica que un estudi recent a l’Arxiu Històric de Santa Maria del Pi ha constatat que les festes s’han celebrat gairebé sense interrupcions d’ençà del 1806, tot i que el format actual, més popular i participatiu, és del 1995.

La segona part del llibre és un catàleg gràfic que conté més de tres-cents gegants, capgrossos, bèsties, balls tradicionals i altres colles de cultura popular. Es tracta de tots els entremesos que han sigut convidats a les festes al llarg d’aquest quart de segle. S’hi poden veure elements de tot el país i, fins i tot, d’altres

repàs exhaustiu de la Mercè, des de la seva proclamació com a patrona l’any 1687 fins a l’estrena dels nous vestits dels Gegants de la Ciutat l’any 1999, passant per moments cabdals com la primera edició de les festes organitzada per l’Ajuntament, les espectaculars festes del 1902 o la recuperació dels carrers l’any 1979.

A més, el llibre recorda actes que ja no se celebren, com les diferents Cavalcades temàtiques, el guarniment de carrers o la Gimcana de la Mercè, amb nombroses il·lustracions i, fins i tot, desplegables.

països com Andorra, França o Bèlgica.

17

Aquesta Mercè serà molt i molt especial i, per això, us hem preparat uns quants vídeos al nostre canal de Youtube!

Sabies que hem arribat als 100.000 subscriptors al nostre Youtube? Doncs sí, ja podem dir que els Gegants del Pi són uns dels Youtubers més festius del món mundial.

Prepareu-vos perquè us portem una programació que no té pèrdua, així que enceneu la tele, agafeu les crispetes i gaudiu dels records d’altres anys que portem per aquesta Festa Major!

18

Aquesta Mercè’20 serà molt inusual però tot i així, a la Casa dels Entremesos hi trobareu els productes de Festa Major que us oferim.

Trieu i remeneu!

- La samarreta (per encàrrec previ) .

- Ninots de goma dels Gegants del Pi (l’Oriol, la Laia, l’Elisenda i en Mustafà) i del Lleó i la Mulassa de Barcelona.

- Calcomanies dels Gegants del Pi, el Lleó i la Mulassa.

- Polseres de l’Oriol, la Laia, l’Elisenda i en Mustafà.

- Mascareta dels Gegants del Pi. - Llibre ‘La Petita Història de la Mulassa’.

- Llibre ‘Les Festes de Sant Josep Oriol’.

No us en quedeu sense!

19

Exposicions de la Mercè’20 De l’11 al 27 de setembre

Del 6 al 25 de setembre

Ajuntament de Barcelona (pl. Sant Jaume, 1)

Casa de la Caritat (Montalegre, 6)

EXPOSICIÓ DEL SEGUICI POPULAR

MOSTRA DE GEGANTS

Un any més, el Seguici Popular s’exposa a l’Ajuntament per la Mercè. En aquesta oca-

La Mostra de Gegants de la Mercè és el gran pòrtic geganter de la festa. Enguany hi

sió, la idea era tornar a la Virreina però així l’aforament pot estar molt més controlat.

ha un centenar de gegants, nans i gegantons exposats. Abans d’anar-hi, cal reser-

L’entrada és lliure i es fa per la porta del carrer de la Font de Sant Miquel.

var plaça a recintes.cat/gegantsbcn

Enguany hi ha algunes novetats: els mani-

Raval, Barceloneta, Casc Antic, Sant Pere

quís dels Capgrossos Macers i els plafons del Ball de Bastons i els Falcons!

de les Puel·les, Sant Jaume, Casa de Caritat, Carrer de la Princesa, Pedrera, Sant

Hi participen: Gegants de la Ciutat, del Pi i de Santa Maria del Mar, Capgrossos Macers, Àliga, Lleó, Mulassa, Bou, Víbria, Drac, Tarasca, Cavallets Cotoners, Ball de Bastons del Seguici i Falcons.

Fins al 30 de setembre La Casa dels Entremesos (pl. de les Beates)

EXPOSICIONS A LA CASA Amb motiu de la Mercè es podran visitar les exposicions ‘425 anys de les Festes de Sant Roc a la plaça Nova’ i ‘El Pi en festes. 25 anys de la recuperació de les Festes de Sant Josep Oriol’.

20

Hi participen: Gegants del Pi, Plaça Nova,

Antoni, Colònies Jordi Turull, Sagrada Família, Eixample, Esquerra de l’Eixample, Poble -sec, Les Corts, Nou Camp, Sarrià, Gràcia, Nou Barris, Horta-Guinardó, Xerrac, Guinardó, Sant Andreu de Palomar, la Sagrera, Trinitat Vella, el Clot, el Besòs i el Maresme, Sant Josep de Calassanç, el Poblenou i, per primera vegada, els capgrossos de Folch i Torres del Raval.

Del 10 al 26 de setembre

Nova, Fogonet del Fort Pienc, Porca i Es-

El Born CCM (pl. Comercial, 6)

MOSTRA DE BÈSTIES

purna de Sant Antoni, Bretolàs de Sant Andreu, Cuca Garlanda de Gràcia, Farfolla,

Els dracs, cavallets, víbries i porcs que habiten la ciutat es troben com cada any al

Farfolletes i Farfollot de la Sagrada Família, Sagresaure, Sagresaureta i Drac Volador de

Born. En aquesta edició tan singular de la Festa Major però, n’hi ha molts més que mai

la Sagrera, Banyut, Jussà, Ullals i Capallà d’Horta - el Carmel, Griu, Barrufafoc de

ja que s’hi ha sumat tota la corrua de bèsties no fogueres de Barcelona.

l’escola Barrufet, Pork i Tolc del Clot, Atzeries de la Vella de Gràcia, Sírius del Poblesec i Dofí del Casc Antic.

Probablement és l’exposició de bestiari més gran que mai s’ha vist a Catalunya!

La mostra es complementa amb l’exposició ‘Corpus a Barcelona’ i els guarniments flo-

Hi participen: Mulassa (vella), Drac (vell),

rals realitzats per la Casa dels Oficis amb motiu dels 700 anys del Corpus barceloní.

Cavallets Cotoners (vells), Víbria (vella), petita Àliga de la plaça Nova, Arpella del Gòtic, Niku dels Falcons, Cavallets infantils de l’Esbart Català, Drac de Gràcia, Bouets i

A més, hi ha diverses activitats paral·leles programades:

Vaqueta del Raval, Cavallets del Poble Espanyol, Boc de Can Rosés, Mussol de Sants,

15 de setembre a les 18.30 h - Xerrada ‘Fa

Drac de Sants, Gaudiamus del Coll, Mosquit

700 anys que la festa passeja a Barcelona’, a càrrec de Josep Fornés.

Tigre de Can Baró, Espiadimonis de Sant Martí, Drac de la Trajana, Drac Hydros i Fo-

17 de setembre a les 18.30 h - Presentació

llet Nèbula de Trinitat Vella, Gata de Trinitat

del llibre ‘Corpus. La festa de les festes’ d’Amadeu Carbó.

22 de setembre a les 18.30 h - Xerrada ‘De la processó del Corpus al Correfoc’, a càrrec d’Amadeu Carbó.

Per participar a les xerrades i presentacions, cal reservar entrada prèviament al web del Born CCM. A més, en el marc de la mostra es presentarà l’app Digibestial, una aplicació de realitat augmentada.

21

El Programa COMENÇA LA FESTA! Dimecres 23 19.00h_Saló de Cent

19.00h_Basílica de Santa Maria del Pi

REPIC DE CAMPANES Repic de campanes anunciant l’inici de la

PREGÓ DE FESTA MAJOR

Festa Major, a càrrec dels Campaners de Santa Maria del Pi. Les campanes i els

Aquesta Mercè tan especial ha de començar amb un pregó que recordarem per

seus tocs han estat declarats Elements Festius Patrimonials d’Interès Nacional

molts anys. Enguany el pregoner serà l’enginyer i pallasso Jaume Mateu Bullich.

per la Generalitat de Catalunya.

És fundador de Pallassos sense Fronteres i del Circ Cric.

Serà un inici molt peculiar, que de ben segur ens posarà la pell de gallina a totes i tots. Com és preceptiu, comptarà amb la presència de l’alcaldessa i els regidors, i un castell de focs final. A més, hi haurà el Ball de l’Àliga i el dels Gegants de la Ciutat. L’acte serà emès per Betevé.

Que comenci la Festa Major!

20.30h_Youtube de Cultura Popular

XAMBANGA DE GEGANTS Enguany els gegants i gegantes de la ciutat no es trobaran la nit del 23 per celebrar la seva festa més esbojarrada però sí que podrem recordar la Xambanga a les xarxes! És per això que han preparat un muntatge amb vídeos i imatges d’anys anteriors, que ens anuncia que demà és el dia gran de la nostra Festa Major!

22

LA DIADA DE LA MERCÈ Dijous 24 8.00h_Basílica de Santa Maria del Pi i altres campanars de la ciutat

MATINADES Avui és el dia de la nostra patrona, la Mare de Déu de la Mercè, i els grallers i taba-

10.30 i 12.00h_Basílica de la Mercè

REPIC DE CAMPANES de la basílica de la Mercè, a l’entrada i a la sortida de l’Ofici de Festa Major, a càrrec dels Campaners del Pi. 10.30h_Basílica de la Mercè

OFICI DE FESTA MAJOR, oficiat per

lers de les colles de cultura popular de la ciutat ens ho recorden. En aquesta festa

l’Arquebisbe de Barcelona, el sr. Joan Josep Omella i Omella. amb les autoritats.

tan atípica, sonaran des dels campanars i terrats de diferents barris de la ciutat, per

11.00h_Youtube de Cultura Popular

fer arribar a tothom que avui és Festa Major!

MATÍ GEGANT: MOSTRA DE BALLS DE GEGANTS VIRTUAL

Els grallers del Pi i els de la Pessigolla de

Com que no podran sortir a ballar, els gegants dels barris ens ensenyen les se-

la Plaça Nova tocaran des del terrat de la Basílica del Pi.

ves danses pròpies en un vídeo que inclou molts dels balls que podem veure el dia 24 de setembre a la plaça de Sant Jaume. No us ho perdeu!

11.30h_Palauet Albéniz

DANSA TRADICIONAL Un any més, els esbarts barcelonins tornen al Palauet Albéniz i ho fan amb les seves millors gales i música en viu.

A càrrec dels esbarts Sant Jordi (11h), Joventut Nostra (12h) i Vila de Gràcia (13h), amb la Cobla Sabadell.

10.00h_Moll de la Fusta

GALEJADA TRABUCAIRE tot despertant als barcelonins i barcelonines, anunciant que avui és el dia gran de la festa!

Hi participen: Trabucaires de Sant Andreu, Gràcia, d’en Perot Rocaguinarda, de Sant Antoni i de la Santíssima Trinitat.

23

12.00h_Moll de la Fusta

TOC DE MERCÈe En aquesta festa tan singular, el Seguici Popular vol sortir al carrer i celebrar que avui és el dia de la Mercè. Per això s’ha organitzat una ballada que és la suma de dos actes protocol·laritzats: el Toc d’Inici i el Seguici de la Mercè.

Serà un moment únic per veure els balls del Seguici, tornar a picar de mans a les corrandes i sentir com se’ns posa la pell de gallina quan els Ministrils del Camí Ral

els diables i els esbarts Ciutat Comtal, Maragall, Sant Martí i Gaudí. A la música,

entonin la melodia del Toc d’Inici mentre ballen els esbarts barcelonins.

els Ministrils del Camí Ral que, a més dels balls, interpretaran el Toc d’Inici, el Toc

Un instant irrepetible!

Final i el Cant dels Segadors.

Hi participen: Seguici Popular de Barcelona (els Gegants de la Ciutat, els Capgros-

17.00h_Moll de la Fusta

sos Macers, els Cavallets Cotoners, l’Àliga, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria,

A càrrec del Cor de cambra Dyapason i del Cor de cambra Tessàlia.

el Drac de Ciutat Vella, la Tarasca, els Gegants del Pi, els de Santa Maria del Mar, el Ball de Bastons del Seguici i els Falcons),

24

CONCERT DE CANT CORAL

19.15h_Moll de la Fusta

11.00h_Palauet Albéniz

AUDICIÓ DE SARDANES

DANSA TRADICIONAL

Amb la Cobla Marinada.

A càrrec dels esbarts Ciutat Comtal (11h),

21.00h_Moll de la Fusta

Sant Martí (12h) i Gaudí (13h), amb la Cobla Mediterrània.

HAVANERES La Mercè recupera les havaneres per a la festa d’enguany, amb les Anxovetes dalt

11.00h_Plaça de Joan Coromines

de l’escenari!

És una de les cites claus de la Mercè des que l’Esbart Català de Dansaires guanyà

21.00h_Basílica de la Mercè

MERCÈ DANSA

l’any 1993 el concurs ciutadà per proposar

CONCERT DE COBLA A càrrec de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

L’EPÍLEG

actes nous per la Festa Major. En aquesta edició només hi participaran balls barcelonins, que representaran la gran varietat de danses que tenim a la ciutat. També es podrà sentir el Galop de la Mercè, en format concert.

Dissabte 26 11.00 i 12.50h_Moll de la Fusta

MATÍ

BASTONER

Enguany l’acte bastoner de les festes es divideix en dos, per arribar a més públic.

Hi participen: Capgrossos Macers de la Ciutat, Cavallets Cotoners, Ball del Corpus de Sang de Sant Andreu de Palomar, Ball del Roser de Sarrià, Ball de Bastons de Gràcia, Ball de Bastons de l’Esbart Català de Dansaires i Ball de Rams de la Dreta de l’Eixample.

A les 11h podrem veure els Bastoners de Sant Andreu, de l’Esbart Català de Dansaires, del Bastó de Sarrià, d’Horta i del Raval.

A les 12.50h ballaran els Bastoners del Casc Antic, del Poble-sec, de Ballets de Catalunya i de Gràcia.

25

12.00h_Moll de la Fusta

11.00 i 13.00h_Diferents zones de la ciutat

CONCERT ‘ELS INICIS DELS CORS DE CLAVÉ’

MOSTRA DE BALLS DE GEGANTS

Per Festa Major, la Federació de Cors de Clavé presenta un nou format per als seus

converteix en petites ballades descentralitzades per la ciutat, amb l’objectiu de fer

concerts, amb el Cor de directors de Josep Anselm Clavé i l’orquestra Camerata.

arribar els gegants a tothom qui ho vulgui.

Per aconseguir-ho, es faran dues tandes

Enguany l’acte geganter de la Mercè es

idèntiques d’una hora aproximadament.

19.15h_Moll de la Fusta

AUDICIÓ DE SARDANES

Hi participen:

A càrrec de la Cobla Lluïsos.

Plaça de Joan Coromines: Gegants del Pi,

21.00h_Palau de la Generalitat de Catalunya i carrers dels voltants

CONCERT DE CARILLÓ A càrrec d’Anna Maria Reverter, al Carilló de la Generalitat.

de la Barceloneta, de la Plaça Nova, del Poblenou, del Raval, de Sant Antoni i de les Colònies Jordi Turull.

Zona Barça: Gegants de les Corts, del Nou Camp, de l’Esquerra de l’Eixample, de la Pedrera, del Poble-sec i de Sarrià.

Diumenge 27 11.00h_Moll de la Fusta

70è CONCURS SARDANISTES

DE

COLLES

A càrrec de la Fed. de Colles Sardanistes.

Park Güell: Gegants de Gràcia, de la Sagrada Família, de Sant Andreu, de Sant Jaume i de Sant Josep de Calassanç.

Jardins del Dr. Pla i Armengol: Gegants de la Ciutat i Capgrossos Macers, d’HortaGuinardó, del Guinardó i del Xerrac.

Seu del Districte de Nou Barris: Gegants del Casc Antic, de Nou Barris i l’Ocellaire de l’Eixample.

26

11.00h_Palauet Albéniz

DANSA TRADICIONAL A càrrec dels esbarts Ballets de Catalunya (11h), esbart Maragall (12h) i Català de Dansaires (13h), amb De Soca-rel i la Cobla Sabadell.

18.00h_Moll de la Fusta

MOSTRA DE FOC

21.00 h Enceses de diables amb els del

La Mercè d’enguany té un únic acte amb

barri Gòtic, Farró Foc, de Nou Barris, Tarascaires i la Vella de Gràcia.

les colles de foc com a protagonistes.

Aquesta mostra vol ser un compendi de les diferents entitats que treballen amb el

21.00h_Youtube de Cultura Popular

foc festiu i que tradicionalment omplen el centre de Barcelona per la Festa Major.

Els Gegants de la Ciutat i els Capgrossos

Sentiu l’olor de la pólvora i gaudiu de les enceses!

TOC A PLEGAR Macers acomiaden la Mercè amb una ballada virtual amb molta marxa!

21.30h_Basílica de Santa Maria del Pi

19.00h Tabalada amb Tabalers del Clot i altres grups de la Mostra de foc.

20.00h Enceses de bestiari amb la Mulassa, la Víbria, l’Arpella del Gòtic i el Dofí del Casc Antic.

REPIC DE CAMPANES I TRONADA Anunciant el final de les festes.

22.00_des de casa

PIROMUSICAL que clourà la festa i es podrà seguir des del balcó o terrat.

27

Els dibuixos del programa de la Mercè 2020 han estat realitzats per la canalla de la secció infantil dels Gegants del Pi. Des d’aquestes línies els volem felicitar i per això us els anomenem a continuació.

Gràcies artistes! Àliga (Adrià Mosquera), Lleó (Aina Ferrer), Mulassa (Aina Reche), Bou (Arnau Taixés), Drac (Eloi Estrada), Víbria (Eva Duch), Tarasca (Genís Roca), Cavallets Cotoners (Hugo Cayuelas), Gegants de la Ciutat (Jahn Lester), Gegants del Pi (Joan Pineda), Gegants de Santa Maria del Mar (Joan Medir Closa), Capgrossos Macers (Martí Taixés), Ball de Bastons del Seguici (Núria Rubio), Falcons de Barcelona (Pere Duran), Gegants petits del Pi (Pere Torrente), Perot lo lladre (Pol Zaragoza), Mustafà i Elisenda petits (Pol Eduardo), Castellers (Roman Albà), Grallers (Seny Gaye) i Diables (Zac Pera).

28

Crèdits Els textos, horaris, participants i totes les indicacions d’aquest programa són correctes a 15 de setembre, segons les documentacions rebudes per part de les diferents coordinadores i federacions que

Idea original: Associació d’Amics dels Gegants del Pi.

organitzen els actes de #laMercè.

Consulteu el web www.bcn.cat/merce per

Fotografies: Ajuntament de Barcelona, Nicolás Alonso, Josep Lluís Badal, Albert

saber la darrera hora de la Festa Major.

També us recomanem que ens seguiu a

Caelles, Jaume Cuartero, Josep Lluís Esteras, Toni Lucena, Dani Mosquera, Sergi

les xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) per estar assabentats de tota

Mosquera i Enric Peñalver.

Ajudant gràfic: Víctor Bassedas.

la informació sobre els actes en els quals hi participen els Gegants del Pi, els Ge-

Correcció: Nico Alonso, Laura Anton, Roger Herrera, Dani Mosquera i Joana Oli-

gants infantils del Pi , la Mulassa o el Lleó.

vés.

LA FESTA MAI NO TORNARÀ A SER COMPLETA MENTRE TINGUEM PRESOS POLÍTICS I EXILIATS La vostra presó és la dignitat d’un poble. Ens han jutjat a tots i no dubteu que seguirem al vostre costat.

El 24 de setembre farà 1.057 dies que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó.

Farà 1.040 dies que Oriol Junqueras i Joaquim Forn són a la presó.

Farà 947 dies que Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull són a la presó.

PER ELLS, PELS EXILIATS I PER NOSALTRES, LLIBERTAT

Bona Festa Major! @gegantsdelpi