zs
ENTREVISTA David Bondia, Síndic de pàg. 8 Greuges de Barcelona Multes
Montjuïc
Segons denuncien des del Sindicat de Barri del Poblesec, només durant l’octubre els activistes ja han rebut aproximadament 25 denúncies per valor de 600 euros la unitat quan intentaven aturar un desnonament a pàg. 4 Creu dels Molers.
L’organització Cuidem Montjuïc ha recollit 969 quilograms de residus a la muntanya de Montjuïc, la majoria ha estat plàstic. El seu objectiu és conscienciar la població i revisar les pràctiques de consum pàg. 6 habituals.
zonasec Fluixa arrencada del BCNMarket El diari del Poble-sec
Núm. 210 • Novembre 2021 • Any 24 • www.zonasec.cat
TEMA DEL MES
L’alternativa local a Amazon
Foto: tartas del norte
La teoria de l’evolució i la selecció natural de Darwin arriba al teixit comercial. En una societat on les dinàmiques de consum cada vegada s’orienten més cap a Internet, l’Ajuntament de Barcelona i algunes entitats comercials han decidit fer un pas més per adaptar-se al nou ecosistema virtual. El resultat: la creació del BCNMarket, una plataforma web que permet comprar digitalment als establiments locals de Barcelona. L’espai virtual (bcnmarket. barcelona) cerca ser una alternativa de consum a Amazon o altres gegants de l’e-commerce. És a dir, busca convidar a aquelles persones que fan ús d’aquestes plataformes a invertir els seus diners en els establiments que omplen de vida els carrers i places de tota la ciutat. Ara bé, encara que el consistori hagi volgut segueix a pàg. 3
La plataforma virtual comença amb pocs establiments poblesequins adherits i el seu futur genera tota una sèrie de dubtes
L’establiment Tartas del Norte, entre els que més fort aposta pel comerç virtual
La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA
Demana’ns visita trucant al:
934 423 717
Sant Bertran, 14 - 08001 BCN
Roser, 6 • 08004 BARCELONA Telèfon: 93 442 66 73 lamatalasseriabcn@gmail.com
CONSTRUCCIONS YAFAIS POBLE SEC, SL
Compro oro, plata, relojes 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles
JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona
¡VISÍTANOS! 93 001 00 00 @barcjoyeria 63 344 96 24 Ronda Sant Pau, 79 (esq. Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 BCN
LAMPISTERIA OBRA, FUSTERIA ALUMINI, IMPERMEABILITZACIÓ I FUSTA, ELECTRICITAT HUMITATS, PLADUR, PARQUET, ES POLEIXEN I ABRILLANTEN AIGUA-GAS SÒLS, MARBRE I TERRATZO... AIRE CONDICIONAT Creu dels Molers, 37 • 08004 Barcelona (Poble-sec) CALEFACCIÓ
URGÈNCIES: Tel. 93 441 59 04 - Mòbil: 629 70 92 56 - yafais.poblesec@gmail.com
FINS A 40E PER GRAM D’OR
2
zonasec
Novembre 2021
editorial
editorial
La pèrdua de la Sala Hiroshima aquest projecte de caràcter alternatiu. Algunes veus assenyalaran que si el projecte no ha pogut sobreviure sense aquest suport institucional, potser és que no estava prou consolidat ni gaudia de grans afluències de públic. Una idea, però, que oblida com la major part de l’oferta cultural oficialista (des de les més prestigioses sales d’espectacles, fins als grans festivals musicals), reben enormes sumes de diners públics. En canvi, ara la ciutat veu com l’única sala dedicada a la dansa, una disciplina amb una gran tradició social a Barcelona, desapareix com si res. Tal com ha reconegut el director de la Sala Hiroshima, el Govern de l’alcaldessa Ada Colau ha sigut capaç de concretar una alterna-
El tancament imminent de la Sala Hiroshima deixarà un nou buit en el món de les arts escèniques. L’espai, dedicat en cos i ànima al reconeixement de la dansa i la música contemporània, abaixarà la persiana el pròxim 12 de novembre. Les raons: dues. La primera és la impossibilitat dels responsables de trobar un local alternatiu a l’actual (l’arrendador el reclama després d’haver-se exhaurit un contracte amb molt bones condicions per als artistes). La segona: la manca de viabilitat econòmica. Dit d’una altra manera, a diferència del plàcet econòmic que tenen les institucions amb determinades indústries culturals, en més d’un lustre cap administració ha fiat una línia de subvencions regular a
tiva per donar continuïtat al projecte. La manera com Barcelona es queda sense la Sala Hiroshima no és preocupant només pel fet que tanqui un nou espai cultural, sinó pel tipus de model que ha començat a desaparèixer. Si bé les petites sales d’espectacles ja havien de fer mans i mànigues per quadrar els comptes, ara la pandèmia ho ha acabat de capgirar tot. No es pot negar l’esforç econòmic que han fet les administracions públiques per mantenir dinamitzada l’oferta escènica, ni les injeccions econòmiques a determinats projectes, però sembla que aquests diners no han arribat a tots. Ben bé, fa la sensació que han arribat només a aquells que entenen les arts escèniques com a indústria cultural. I no, cal recordar que
la cultura no és indústria. L’únic guany que se n’hauria de poder derivar és el social, amb la pertinent remuneració digna a tots els seus treballadors. En el mateix sentit, cal que l’Ajuntament de Barcelona tingui clar quin model vol per al Paral·lel i l’exposi públicament sense conceptes carregats de fum. Per què mentre que a una vorera de l’avinguda el solar del Teatre Arnau encara espera la partida pressupostària que desencalli la seva construcció, a l’altra l’edifici recentment adquirit d’El Molino encara no sap amb concreció què acollirà. I tot plegat, mentre la Sala Barts (un dels pocs espais que tenia un present i futur consolidats) s’enfronta a un concurs públic carregat d’incògnites. y
ZONA Semàfor Casa de la Premsa ENTITATS
Marc Serra GESTIÓ MUNICIPAL
El moviment associatiu que treballa de forma incansable per recuperar l’emblemàtic palau de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 no deixa de generar nous projectes i ara ha impulsat un nou mitjà de comunicació: el Diari de Montjuïc.
El diari del Poble-sec
zonasec @zona_sec
Espais que desapareixen SALA HIROSHIMA
La darrera Enquesta de Serveis Municipals elaborada per l’Ajuntament de Barcelona ha deixat palès com la inseguretat i la brutícia tornen a ser els temes que més preocupen al veïnat. En canvi, el veïnat considera que la circulació pel barri ha millorat el darrer any. Queda feina pendent.
L’espai escènic de referència per la dansa i musica contemporània abaixa definitivament la persiana, després d’anys de múltiples esforços econòmics per mantenir-la aixecada. El pròxim 12 de novembre serà la darrera funció amb una coreografia creada pel seu director, Gastón Core.
Vols participar en un procés de creació tèxtil amb les Caminantes, grup de dones arpilleristes de Poble-sec? Som un grup de trobada de veïnes, dones diverses. Inscripcions: placomunitaripoblesec@gmail.com.
La llibreria @_LaCarbonera del carrer Blai de Poble-sec de Barcelona celebra quatre anys de vida. Una comunitat lectora que creix i que estima la #literatura, els llibres i la cultura. Enhorabona!
El Poble-Sec no seria el que és sense la gran xarxa de voluntaris que vetlla per garantir les mateixes oportunitats per a tothom i per tenir un barri cohesionat #compartimsomriures Gràcies Coordinadora d’Entitats.
Hoy los vecinos del Poble-sec han paralizado el desahucio de un fondo buitre de José María Aznar Botella, hijo del expresidente del gobierno. Orgullo de barrio.
@PdcPobleSec Pla Comunitari del Poble-sec
@gremieditors Gremi d’Editors
@georginalazaro Lázaro Fontanet
@FonsiLoaiza Fonsi Loaiza
www.zonasec.cat
Proximitat a la xarxa:
•
facebook.com/ZonaSec •
Twitter.com/Zona_Sec
•
Flickr.com/Zona Sec
c/ Poeta Cabanyes, 67 - 08004 Barcelona Tel. 93 441 18 12 627 471 239 farmaciagineraltabella@gmail.com @farmacia.gineraltabella Farmacia Giner Altabella Tensió arterial • Glucosa • Homeopatia Fórmules magistrals • Dermofarmàcia Dietètica infantil
GINER • ALTABELL A
FERRETERIA BRICO ELKANO, SL Tota classe d’elements per a la llar, articles de ferreteria, bricolatge, jardineria, etc... Elkano, 37-39 - 08004 Barcelona - Tel. 93 442 38 77
zonasec
sempre independents!
Edita: Zona Sec Comunicació
Maquetació: Enric Mestres
Direcció: Enric Mestres
Fotografia: Redacció
Redacció: David García Mateu, Ernest Millet, Ana Rubió, Enric Mestres, Barbara Kiessling
Il·lustracions: David Vila
Publicitat: Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com
Col·laboracions: Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Júlia Costa, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec La tirada d’aquest Zona Sec és de 6.000 exemplars
Dep. Legal: B-39.712/1997 Si voleu col·laborar o per a informació truqueu al telèfon: 699 73 97 79 / 93 329 99 52 Carrer Elkano, 24-26, baixos 08004 Barcelona E-mail: zonasec@hotmail.com www.zonasec.cat
Amb el suport de:
Aquesta publicació forma part de:
Zona Sec no es fa responsable de les opinions publicades en aquest diari
zonasec
TEMA DEL MES
Novembre 2021
3
y ECONOMIA Nova finestra d’oportunitats
Els establiments de barri que s’han adherit al BCNMarket destaquen la possibilitat d’arribar a nous clients Els botiguers, incapaços de determinar si les vendes que han efectuat a través dels Bonus Consum es mantindran un cop finalitzi la campanya de descomptes DAVID GARCÍA MATEU
Els handicaps del sistema
@davidgmateu
( a ve de portada) impulsar la nova
Baixa presència poblesequina En data de 29 d’octubre, només set establiments de tot el Poblesec han volgut llençar-se a provar aquesta nova línia de compra online. Una xifra que queda molt lluny d’altres barris de Barcelona, on les respectives associacions de comerciants sí que s’han sumat. “Nosaltres estem associats tant a l’Associació de Comerciants del Poble-sec-Paral·lel com a Som Sant Antoni, però ha sigut arran aquesta darrera entitat que ens vam assabentar de l’existència del BCNMarket”, explica la propietària de la casa de cosmètica Manikurate, Sílvia Moreno. La seva experiència? “Per ara positiva”. “Quan vam començar no sabíem ni de l’existència dels Bonus Consum, però donar-nos d’alta va ser fàcil i àgil i des d’aleshores que ja hem guanyat tres noves clientes”, relata Moreno. Si bé observa com altres establiments els serà “difícil aconseguir competir a través del BCNMarket contra Amazon”, també considera que “si l’Ajuntament fa una bona campanya, els negocis s’animen i hi ha voluntat veïnal, doncs tot podria ser”. En la mateixa línia de captació de nous clients es troba el Bizarre Escape Room, el qual ja ha tingut algun grup de jugadors que ha fet servir els Bonus Consum. “El que
Foto: gatamagat
plataforma amb uns Bonus Consum per valor de 10 euros en les compres superiors a 20 euros, la realitat és que ben pocs negocis del Poble-sec s’han sumat a aquesta finestra d’oportunitat.
El Bizarre Escape Room ha sigut dels primers negocis a sumar-se al BCNMarket
“Quan vam començar no sabíem ni de l’existència dels Bonus Consum, però donarnos d’alta va ser fàcil i àgil’’ es fa difícil de saber és si, sense el descompte, també haurien vingut al local, encara que és cert que com a mínim cal provar qualsevol opció que et permeti apropar-te o captar a més gent”, emfatitza el president de la cooperativa Gatamagat que gestiona l’escape room, Daniel Prats. Un descompte que creu que, si es manté, els permetrà rebre més reserves a través d’aquest nou canal, però que, un cop s’acabi, “no arribem a saber si la plataforma serà capaç de seguir en marxa o s’apagarà”. El pecat original? L’impuls que ha fet l’Ajuntament de Barcelona a la platafor-
ma mitjançant el descompte dels deu euros tampoc és una cosa que faci el pes a tots els establiments adherits. Tal com reflexiona el propietari de Tartas del Norte, Hein Depoortere, “el funcionament del bonus és massa estrany, perquè al final no et porta ningú el producte a casa, sinó que has d’anar tu amb el bonus en mà a comprar el producte igualment a la botiga”. A de parer de Depoortere, si el BCNMarket volgués mirar de tu a tu a Amazon, el que hauria de fer és imitar el punt fort del gegant de l’e-commerce: “Competir amb Amazon és competir amb les entregues ràpides; tu compres a través de l’ordinador o el mòbil i t’arriba a casa en poc temps, mentre que aquí el BCNMarket t’obliga a anar a la botiga, fet que és com anar en contra del sistema que s’intenta vendre”. De fet, l’opció d’entrega a domicili és de pagament mensual per als negocis adherits (vuit euros més IVA, segons el consistori).
La presència o no dels establiments comercials del Poble-sec al món virtual sempre ha anat molt vinculada al tipus de servei que s’oferta o a l’edat dels responsables del local. Sí, la bretxa digital també existeix al món comercial, però aquest no ha sigut l’únic ingredient perquè el BCNMarket no hagi començat amb bon peu al barri. Per exemple, a dia d’avui Tartas del Norte és l’únic obrador de tota Barcelona especialitzat en pastissos que podem trobar a la plataforma. “Tinc la sensació que la meva és l’única perquè la resta de companys primer s’ho han volgut mirar des de lluny i veure com funciona, però aquí es quan s’obliden que, sense ells, les coses mai funcionaran”, destaca Hein Depoortere. En paral·lel, els qui sí que s’han volgut sumar es troben amb un altre quid: el temps. “Requereix moltes hores tenir tots els productes a l’aparador virtual, amb la seva imatge i la seva descripció; jo he pujat els que ja tenia a la meva botiga digital, però qui vulgui començar des de zero haurà de tenir en compte que estarà moltes hores treballant”, adverteix el mateix pastisser.
En tercer lloc, hi ha el camp de la desinformació. Molts establiments, tot i estar adherits o no a una entitat comercial, no saben de l’existència del BCNMarket. La raó? Només s’ha comptat d’entrada amb aquelles entitats de botiguers vinculades a Barnacom (l’entitat que agrupa els eixos comercials que conformen Barcelona Comerç i Barcelona Oberta). Per últim, el dubte del seu desenvolupament durant els mesos vinents. Encara que sigui aviat per predir cap mena de futur, sobre la plataforma de botigues virtuals pesa una espasa de Dàmocles, la qual podria estar més a prop de caure tan bon punt la ciutadania ja no es vegi seduïda a fer-la servir, en tant s’hagin exhaurit els Bonus Consum. “Si aleshores la plataforma no segueix creixent, pot quedar en una zona gris; abans que passi, però, sempre seria aconsellable que la rellancin i millorin aspectes amb el disseny, que fa la sensació de ser poc professional; o solucionar el tema de les entregues a domicili”, sintetitza qui també veu la idea com “una gran oportunitat per al comerç local”. D.G.M.
Una idea que “arriba tard” L’anhel veïnal i comercial de comptar amb una plataforma comunitària a Barcelona va sorgir amb l’inici de la pandèmia. Tot plegat, per satisfer unes necessitats de compra virtual que evitaven haver-se de desplaçar i donar oxigen econòmic a un tei-
xit comercial molt afectat per les restriccions. La seva existència, però, s’ha fet esperar any i mig. “Arriba molt tard”, opina el mateix Depoortere, que explica que en el seu cas ja va decidir apostar per la venda online de pastissos fa set anys. y
Una empresa per donar-li vida i futur al teu negoci Productes ecològics. Take away. Caixes de pizza, kebab... Compromís en l’entrega
També venda de productes de neteja i tot allò que us calgui per al vostre restaurant i bar MALTOSPACK, SL • Tels. 661 155 064 • 672 201 871 • maltospack@gmail.com
4
Novembre 2021
zonasec
ACTUALITAT
y JUSTÍCIA Abús sancionador
Allau de multes contra activistes pel dret a l’habitatge El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia més d’una vintena de sancions durant l’octubre @davidgmateu
Nova estratègia policial. Amb l’objectiu d’evitar més imatges de violència física contra activistes pel dret de l’habitatge, el cos dels Mossos d’Esquadra ha començat a aplicar una nova línia d’actuació: l’ús implacable de la Llei de Seguretat Ciutadana, popularment coneguda com a Llei Mordassa. Segons denuncia el membre del Sindicat de Barri del Poblesec, Nazario Torres, només durant l’octubre els activistes ja han rebut aproximadament 25 denúncies per valor de 600 euros la unitat, després d’haver sigut identificats i denunciats quan provaven d’aturar un desnonament al carrer de la Creu dels Molers. “Aquest dijous 28 d’octubre els companys del sindicat hem intentat aturar dos desnonaments, però s’han acabat executant després que els Mossos d’Esquadra hagin fet un cordó policial i ens hagin amenaçat amb què qui decidís no marxar de la porta, seria identificat i sancionat”, explica Torres. Si bé temps enrere la consigna hauria sigut la de resistir al portal, des que s’han començat a rebre les multes que el sindicat dona lliure albir als activistes sobre si quedar-se i assumir la possible denúncia o enretirar-se. “Hem de tenir en compte que les persones que intenten aturar els desnonaments també són humils i es troben en situacions compromeses econòmicament, de manera que no poden fer front a unes multes amb un cost exagerat
Foto: mossos d’esquadra
DAVID GARCÍA MATEU
La presència de la Brimo s’ha tornat habitual als desnonaments
“Hem de tenir en compte que les persones que intenten aturar els desnonaments també són humils’’ de 600 euros”, afegeix Torres. La desincentivació de l’activisme Segons assenyalen des del sindicat, la nova dinàmica policial els obligarà a replantejar-se les estratègies davant dels desnonaments, ja que en cas de rebre una segona multa, aquesta no és novament de 600 euros, sinó que ja ascendeix als 1.000 euros. “Setmanes enrere una companya va rebre una multa de 600 euros i una segona per desordres públics de 100 euros; des del sindicat vam celebrar una acció per recaptar fons i sufragar el cost, però és evident que ara no podem fer front a més de vint multes simultànies”, admeten. Encara que des del front organitzat ja hagin provat de recórrer alguna de les sancions
a la justícia, els jutges els han tombat, fet que de retruc els ha comportat haver d’assumir les costes legals dels advocats. “Abans, quan anàvem a aturar un desnonament ens trobàvem que era la comitiva judicial qui decidia què s’havia de fer, però ara ja veiem que són un espantaocells i que en realitat és el jutge qui d’avançada ja contacta amb la policia; quan ve la Brimo sabem que el llançament s’executarà, perquè davant l’amenaça de les multes nosaltres ja no hi podem fer res”, lamenta.
Maps
La fi de la llei mordassa? Només un canvi legal en la Llei de Seguretat Ciutadana permetria posar punt final a aquesta pràctica que dona via lliure als agents policials a l’hora d’imposar aquestes sancions. Una reforma legislativa en la qual Torres no té cap esperança: “La llei ja porta molt de temps en marxa i mai ens han collat tant com fins aquest darrer mes: desnonament que es convoca, desnonament que s’executa gràcies a la Brimo dels Mossos d’Esquadra. y
Braseria
Cuina a la vista amb brasa natural
Cloïsses, pop a la gallega, gambes, padrón, calamarcets... Carns gallegues i peix Horari: de 13 a 16,30 i de 20 a 23 h. Tancat: dimarts i diumenge nit Al barri des de 1989
TAMBIÉN PARA LLEVAR!
Margarit, 24 • Tel. 93 329 70 74 • 08004 BCN (Poble-sec) • www.omeular.es
os nclos i t n ed itza suav nclud i i r t e n rge ften dete nd so a t n rge dete
4€
PUBLICITAT
zonasec
Novembre 2021
5
Novembre 2021
zonasec
ACTUALITAT
y ECOLOGISME Una altra recollida de residus i brutícia el 21 de novembre
L’organització Cuidem Montjuïc neteja la muntanya cada mes Un grup de veïnes del Poble-Sec treballen en comunitat per reduir els residus i generar consciència sobre els hàbits de consum @annrubiojimenez
L’organització Cuidem Montjuïc ja ha recollit 969 quilograms de residus des de la seva creació, el març de 2021. La iniciativa està promulgada per les veïnes del Poble-sec, que s’autodenominen ecologistes urbanes. Actualment, Chiara Pasotti, Chantal Hubert, Elinor Ridler i Justine Roux en són les coordinadores i s’encarreguen de dinamitzar recollides mensuals de residus a la muntanya de Montjuïc. El seu objectiu és conscienciar la població i revisar les pràctiques de consum habituals. Fins al moment, ja han realitzat quatre neteges, d’una hora cadascuna, i tenen programada una cinquena; el diumenge 21 de novembre a l’esplanada del camp de futbol de la Satalia. En aquestes sessions, es troben fins a un màxim de 60 persones, per recollir tots aquells objectes que no formen part del medi natural. La majoria de residus provenen del plàstic, però estan tan desgastats que ja no poden reciclar-se. La resta es divideix segons la tipologia, es pesa per tenir un registre i es bolca en els contenidors pertinents. Aquells objectes que poden rebre una segona vida es regalen. Un moviment comunitari Les persones que hi participen són variades, hi abunden famílies amb infants, però també hi ha joves i persones grans. Majoritàriament són veïnes i veïns del barri, cosa que respon a un dels objectius de l’organització. “Volem crear comunitat i creiem que és molt important que la gent que viu en un espai, el cuidi”. Així ho expressa una de les impulsores, Chiara Pasotti, que afegeix: “les nostres neteges comencen
Foto: cuidem montjuïc
ANA RUBIÓ
Les organitzadores i els voluntaris després de netejar i classificar els residus
amb la conscienciació de com és d’important reduir els residus. Reciclar hauria de ser l’últim pas, quan ja no saps què més pots fer amb l’objecte que tens”. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), Catalunya genera 4 milions de tones de residus municipals cada any. Aquesta dada, registrada el 2019, s’està incrementant exponencialment des del 2013 i significa que, cada dia, una persona produeix 1,4 kg de brossa. Per Chiara, els hàbits de consum estan desproporcionats: “Venim d’un segle amb molta pobresa, fruit de la guerra, i ara estem ansiosos per tenir més i més”. A més consciència, menys residu La solució que es proposa des de Cuidem Montjuïc és la conscienciació. Les organitzadores tenen present que molta de la brossa generada prové de turistes i botellades però, tot i això, creuen que tothom és responsable de l’espai en què viu pel que agraeixen la participació del veïnat. En la tercera Fira d’Economia Social, Solidària i Sostenible
ANUNCIA’T AL ZONA SEC Tel. 699 73 97 79
zonasec@hotmail.com www.zonasec.cat
“Reciclar hauria de ser l’últim pas, quan ja no saps què més pots fer amb l’objecte que tens” del Poble-sec (2 d’octubre), l’organització va realitzar un taller de creació de cartells. Fets amb fusta, aquests incorporen frases i dibuixos d’alerta que apel·len a tenir cura de l’entorn. L’objectiu és generar consciència; una consciència que també volen apropar a les escoles del barri. Chiara Pasotti destaca la importància de revisar la manera que tenim de consumir i creu que és imprescindible que això comenci amb els infants i els joves. Per inscriure’s en la cinquena recollida, només cal enviar un correu a cuidem.montjuic@gmx. es i assistir a la trobada, si pot ser, amb uns guants de jardineria. Com explica la Chiara, “amb què arribem a una persona més en cada neteja i que aquesta es plantegi canviar quelcom en la seva rutina ja és un èxit brutal”. y
IV Trobada del Voluntariat i lliurament del Premi Poble-sec 2020 El passat 21 d’octubre es va celebrar la IV Trobada del Voluntariat del Poble-sec a la sala d’actes de l’escola Jacint Verdaguer. En el mateix acte es va dur a terme l’entrega de diplomes als voluntaris i voluntàries. També es va recordar el Premi Sants-Montjuïc 2020 que va rebre Màxim Montori, membre de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i de la Comissió de Seguretat Ciutadana. Després del parlament de Joan Segarra, president de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, es va lliurar el Premi Poble-sec 2020 a l’entitat Bona Voluntat en Acció pel seu esperit de solidaritat i voluntariat que ha
demostrat ajudant als necessitats del barri durant aquest temps de pandèmia. ZS y
Foto: enric mestres
6
El president de la Coordinadora va lliurar el Premi Poble-sec 2020 a Bona Voluntat en Acció
XXVI Premis Nacionals President Lluís Companys El divendres 22 d’octubre, a Sants Teatre, es va celebrar l’acte d’entrega dels XXVI Premis President Lluís Companys, organitzats per Esquerra Republicana de Catalunya de SantsMontjuïc. La regidora Elisenda Alamany, en el seu parlament, va destacar la tasca i el compromís de les entitats i associacions de proximitat que durant aquest temps de pandèmia han ajudat als veïns i veïnes. Els guardonats van ser, en l’apartat a títol personal, el tenor Josep
Carreras, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, l’exconsellera d’ERC, Marta Rovira i la Lluïsa Erill del Secretariat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. En l’apartat col·lectiu els guardonats van ser l’Organització de la Festa Major de Sants, la revista Cavall Fort, l’Associació El Cor Canta i l’Associació Esbart Ciutat Comtal. L’acte va finalitzar amb unes paraules del regidor Ernest Maragall que animava els presents a seguir mantenint la ‘‘lluita per transformar el país’’. ZS y
Creu dels Molers, 65 08004 Barcelona Tel. 93 164 69 80 hola@depaula.cat Facebook: de paula hamburgueses www.depaula.cat Us portem l’hamburgesa a domicili
Comandes a domicili a partir de 20 euros
931 923 814 671 302 001
Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona
zonasec
ACTUALITAT
Pla d’Intervenció a la plaça de les Tres Xemeneies L’AAVV i Comerciants de les Hortes de Sant Bertran va registrar al Districte una proposta d’actuació al Parc de les Tres Xemeneies ja que està en una situació de deteriorament constant. La proposta es concreta en la construcció de dues pistes per a patinets i skateboards, una per
a joves i una altra per a infants, una pista de futbol sala, dues de bàsquet, realitzar un pla de neteja i un de seguretat diari, intercalar murs per a grafits i arbustos en els murs que l’envolten i una pista de bicicletes per a infants. Per a més informació escriviu a: avchortes@outlook.es. ZS y
Millora de l’enllumenat al carrer de Cabanes llum sinó augmentar la sensació lumínica, repartint-la millor i optimitzant-ne el funcionament amb noves tecnologies. ZS (Font: Ajt. BCN) y
Foto: AJT. BCN
Des del 18 d’octubre i fins al desembre, al carrer de Cabanes es duen a terme obres de millora de l’enllumenat. L’actuació, que forma part del Pla de Renovació Integral (PRI) de l’Enllumenat de la ciutat, pot comportar talls puntuals de trànsit. Durant aquestes setmanes, s’hi instal·laran noves lluminàries i làmpades amb tecnologia led que milloraran l’eficiència energètica i el rendiment de la instal·lació. En alguns moments, mentre durin els treballs, caldrà tallar el trànsit en algun tram d’aquests carrers. El Pla de Renovació Integral de l’Enllumenat vol incrementar la seguretat, l’eficiència energètica i la gestió intel·ligent d’aquest servei bàsic de la ciutat. Es complementa amb les actuacions de la contracta de conservació i manteniment de l’enllumenat públic. L’objectiu no és sempre posar-hi més
La ciutat vol millorar l’enllumenat
Novembre 2021
7
8
Novembre 2021
zonasec
ENTREVISTA
l’entrevista
ANA RUBIÓ @annrubiojimenez
y David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona
“Algú que es queixa és algú que vol canviar les coses”
visita la web del ZS
Gairebé farà un mes que has passat a ser “el Síndic”; és un nom que inspira respecte. Honestament, jo prefereixo que em diguin David. Quan vaig rebre el càrrec, el primer que vaig deixar clar va ser, “no em tingueu por”, jo soc un més dins de la sindicatura. I sí, en soc el responsable, però ja està; no personalitzem. En el teu cas, formar part de la Sindicatura de Barcelona era un objectiu de vida? No, però jo vinc de la universitat, de l’àmbit dels drets humans. He treballat a escala internacional i també local, per la meva trajectòria, doncs, perfectament podia arribar fins aquí. No era l’únic camí... No, però crec que la Sindicatura és una institució amb moltes potencialitats per desenvolupar i tenia ganes de fer-ho. També, vull tornar a la ciutat la inversió d’escola i universitat pública que he rebut en mi. En què consisteix la seva tasca? La Sindicatura treballa per controlar que l’Ajuntament de Barcelona actuï en benefici de la ciutadania. Hi ha dos processos. Exacte, les queixes i les actuacions d’ofici. En contra del que pensa la gent, per mi, la queixa és bona: algú que es queixa és algú que vol canviar les coses. I les actuacions d’ofici? Ens anticipem a la queixa. Veiem quins són els neguits de la ciutadania i fem propostes de canvi a l’Ajuntament. Les teves predecessores són Pilar Malla i Maria Assumpció Vilà, què vols aportar de diferent del
que han fet elles fins ara? Vull, sobretot, donar a conèixer la Institució. Donar-la a conèixer, projectar-la i, en el procés, ser molt proper amb la ciutadania. També, vull treballar molt amb les entitats. El teixit associatiu de la ciutat és molt prolífic. Sí, si alguna cosa té Barcelona és el teixit social, llavors, no vull fer feina que ja s’està fent.
‘‘Nosaltres com a institució no tenim poder però sí autoritat’’ Per exemple? En el temps que porto, gairebé un mes, hem començat a parlar del tema dels rebuts de la llum i ho estem fent conjuntament amb l’Aliança de Pobresa Energètica. També, si hem de tractar el cas dels joves sense referents familiars, buscarem antropòlegs que ja hi estan treballant avui dia Descentralitzar d’alguna manera la feina. Sí, jo crec que és això. No voler capitalitzar-ho tot sinó adonar-nos que hi ha moltes entitats amb qui podem treballar. Quina petjada vols deixar en aquests cinc anys de Sindicatura? Vull convertir-la en un referent en termes de drets humans de proximitat. És a dir, generar bones pràctiques per portar-les fora i, alhora, veure les pràctiques que s’han fet fora per utilitzar-les aquí. I quina serà l’estratègia?
Doncs fer un bon pla de comunicació perquè la gent sàpiga en què s’està treballant i confiï que aquesta institució té la capacitat de canviar les coses. La Sindicatura té una incidència real en les pràctiques de l’Ajuntament? Nosaltres com a institució no tenim poder però sí autoritat. I és suficient? Bé, els partits volen poder però, posats a escollir, jo prefereixo l’autoritat. Autoritat per denunciar que l’administració ha fet una cosa malament i proposar una alternativa. Existeix un sentiment generalitzat que moltes de les accions que es suggereixen no s’acaben duent a terme i això genera frustració. Què podeu fer des de la Sindicatura?
‘‘La gent no vol que l’escoltin i li diguin que té raó amb un copet a l’esquena’’ Mirar les Sindicatures europees com funcionen. A fora, tenen molt prestigi i és perquè normalment, el 99% de les resolucions del Síndic són escoltades i aplicades per l’Ajuntament. Per tant, guanyar amb això. La gent no vol que l’escoltin i li diguin que té raó amb un copet a l’esquena, sinó que realment vol que es provoquin canvis. També per canviar Barcelona existeixen plataformes participatives com Decidim Barcelona,
www.zonasec.cat
Foto: ANA RUBIÓ
Fa un dia gris i plou; al carrer hi ha poca vida. Tot i això, per en David Bondia no significa que hagi de ser un dia dolent. Com li passa sovint, en fem broma. “Porto el millor cognom del món” em confessa, i té raó. En David és veí del Poble-sec de tota la vida, s’ha criat i format al barri i, actualment, és el Síndic de Greuges de Barcelona. Ha estat president de l’Institut dels Drets Humans de Catalunya i, perquè li apassiona, és professor a la Universitat de Barcelona.
David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona
creus en la seva eficàcia? Jo crec que Decidim Barcelona està bé però, primer, crea una bretxa amb la gent que no està a internet i, segon, no hi ha retorn. I aquest és un dels seus grans problemes. L’administració és lenta... Molt lenta. Potser són 3 mesos el que triga a donar una resposta. O molt més. La sindicatura no pot caure en el mateix parany, per contrarestar, ha de ser molt àgil. Abans de dirigir-te al Síndic de Greuges, has d’haver-te adreçat a l’Ajuntament cosa que implica que una queixa pot allargar-se indefinidament en el temps. Sí, i volem agilitzar-ho. Si l’administració triga molt, des de la Sindicatura agafarem el cas perquè si no, no té sentit. Que una persona amb una necessitat bàsica trigui un any a ser resposta no és efectiu. Les queixes tenen alguna limitació o filtre? Tu et pots queixar de tot sempre que acabi afectant l’Ajuntament. Et pots queixar que et fan pipí a la porta de casa, posem per cas, i que l’ajuntament no ho neteja. I pel que fa a les respostes, estàs d’acord que se sol treballar sobre l’efecte i no sobre la causa?
Sí. I perquè l’Ajuntament va desbordat, però moltes vegades són mesures conjunturals i s’ha de treballar amb temes estructurals. Menjador social, molt bé, estàs cobrint una necessitat bàsica d’aquestes persones, però has de començar a plantejar-te que no només vols que dinin i sopin sinó coses molt més íntegres. Cal fer pedagogia dels drets humans Molta. I també cal explicar bé les mesures. Informar a la gent què implica la zona de baixes emissions, no parlant de salvar el planeta sinó de com això ens beneficiarà. Ara que parlem d’implicació directa, s’espera del Síndic de Greuges que sigui un òrgan independent. Com et desvincules de la teva ideologia? Jo no faig política partidista però sí que faig política pels drets humans. L’he fet sempre, des de l’institut i des de la universitat. I fer política pels drets humans significa que si hi ha una víctima, hi ha un victimari. Jo no soc neutral; treballo per detectar on hi ha necessitats. I d’aquí a cinc anys? Doncs hi seguiré treballant a través de la docència; soc un animal d’universitat. y
zonasec
ACTUALITAT
Palau d’Esports, 30.000 persones participen en la passat i futur primera edició del ‘Viu Montjuïc’ y COOPERACIÓ L’esperit de l’Exposició
DAVID GARCÍA MATEU
@davidgmateu
Foto: jordi gali-pascale cholette
L’Ajuntament de Barcelona calcula que aproximadament 30.000 persones han participat en alguna de les desenes de propostes culturals i activitats de lleure que s’han celebrat sota el programa Viu Montjuïc, el parc de la cultura. Una primera edició organitzada pels 22 equipaments de la muntanya i les institucions locals, la qual fins i tot ha comptat amb el naixement d’una capçalera pròpia: el Diari de Montjuïc. La majoria d’activitats gratuïtes han girat entorn d’itineraris guiats, intervencions participatives, jocs de pistes, concerts i espectacles de dansa i teatre. Propostes que
sobretot s’han concentrat al Casell de Montjuïc, el qual ha acaparat gairebé un terç de les visites, seguit del Caixaforum, el MNAC, el Jardí Botànic i la Fundació Joan Miró. De fet, l’objectiu del projecte neix de la voluntat de coordinació dels diferents espais culturals del parc i de donar a conèixer a tota la ciutadania la idiosincràsia del Parc de Montjuïc. Un nou mitjà Per tal de donar difusió a la primera edició del Viu Montjuïc, fins i tot els membres de la Casa de la Premsa s’han llençat a publicar el primer número d’un nou mitjà de comunicació de caràcter anual: el Diari de Montjuïc. Dirigit pel periodista Gil Toll, la publicació no compta amb cap referent històric i ja té previst afrontar un nou número de cara a la segona edició del projecte. En aquesta línia i tal com ha volgut destacar l’Ajuntament de Barcelona, la col·laboració i l’empenta dels equipaments i actors socials de la muntanya no cerca una altra cosa que recuperar l’esperit de l’Exposició Internacional del 1929. y
El Palau d’Esports del carrer Lleida porta 15 anys tancat i s’ha convertit en un espai degradat. Aquest llibret (7 euros) és un instrument per lluitar contra aquesta situació. Mostra la història d’aquest equipament, construït el 1955 per allotjar els Jocs del Meditarrani i que ha tingut molta vida des de llavors amb competicions esportives, activitats musicals i mítings polítics. Però, sobre tot, el llibre aporta una visió sobre el futur de l’equipament que tenen les organitzacions del Poble-sec dedicades a l’esport, les que representen entitats socials, els comerciants i el veïnat. Una visió necessària sobre el Palau d’Esports perquè les solucions no arribin des del cel i la voluntat de la ciutadania es faci realitat. Si esteu interessats, envieu un correu a: casadelapremsa@ gmail.com. CASA DE LA PREMSA
Novembre 2021
9
ESCOLA PIA SANT ANTONI
Números o lletres?
Alumnes i mestre estudiant amb el projecte Innovamat
Triar pot ser fàcil si els números mai han sigut el teu “fort” o t’han “costat”. Aquesta és una situació acceptada per tothom i que les escoles ens estem qüestionant avui dia. Tothom sap que 2+2 és 4 però 1+3, també. I per això vam triar el projecte d’Innovamat, on per resoldre qualsevol operació o problema matemàtic no hi ha una única estratègia. Cada nen/a ha de valorar quina és la més apta. Un projecte divertit, lúdic i manipulatiu amb el qual portem tres cursos aprenent. Aquest projecte compta amb material manipulatiu i d’aula, suports audiovisuals, minijocs, i un llarg etcètera d’estris
Foto: escola pia
per estimular a l’alumnat a raonar i anar més enllà. És un projecte que engresca als més petits, als docents i motiva a les famílies, ja que tothom aporta el seu raonament que, tot i no ser sempre el correcte, obre un ventall de possibilitats per trobar la solució. En definitiva, Innovamat ve per fer-nos dubtar, resoldre, equivocar-nos, comprovar, comunicar i, sobretot, per conèixer i jugar amb els números i els símbols. ESCOLA PIA y Informació a: Tel. 93 441 06 05 santantoni@escolapia.cat www.santantoni.escolapia.cat
zonasec
10 Novembre 2021
ECONOMIA
y ECONOMIA S’han apujat un 78,2%, especialment els metalls (93,3%)
y PREUS Situació de vulnerabilitat i pobresa energètica
Puja el preu de les primeres matèries
Aturem les elèctriques!
L’augment del preu de les primeres matèries minerals amenaça l’economia mundial, mentre la Xina es fa amb els recursos del planeta
AICEC-ADICAE (Consumidors Crítics, Responsables i Solidaris!) aicec@adicae.net @AicecAdicae
JOSEP M. TORREMORELL - Economista jmtorremorell@yahoo.com
Els preus internacionals de les primeres matèries han pujat entre juliol del 2020 i juliol d’enguany un 81,2%, segons dades del Fons Monetari Internacional, amb els energètics (gas i petroli) al capdavant, amb un augment del 171,7%. Les matèries industrials s’han apujat un 78,2%, especialment els metalls (93,3%): molibdè, estany, ferro, etc. Entre les causes, l’evolució de la oferta mundial d’alguns productes, especialment dels minerals necessaris per a la tecnologia. I als problemes que ja s’arrossegaven s’hi van afegir els confinaments per la Covid-19, que van suposar un augment del consum d’equips domèstics electrònics a nivell mundial: ordinadors per al teletreball, professors fent classes en línia, consoles per entretenir els nens... i una certa especulació. A més, el cost dels contenidors del transport marítim gairebé s’ha quadruplicat, en un context en el que la Xina està adquirint un fort lideratge en matèries primeres, els Estats Units es van defensant i Europa en pateix les conseqüències. Així, l’Estat espanyol ha registrat pujades interanuals al setembre de 23,6% en els preus
industrials i del 4,0%, en els de consum. Pugna pel domini d’Àfrica El 1898 dues expedicions colonials, l’una francesa i l’altra britànica es van trobar a Fachoda, un llogaret al mig del no-res en l’actual Sudan del Sud, on s’havien de creuar dos
camins: els britànics volien unir Egipte amb Sudàfrica i els francesos el Senegal amb Djibuti. Van fracassar i van estar a punt d’enfrontar-se en una guerra pel domini colonial d’Àfrica. El passat juliol, els ferrocarrils xinesos van inaugurar la línia que uneix Dar es Salaam (Tanzània), banyada per l’Índic, amb el port atlàntic de Lobito, a Angola. El viatge es pot fer en un comboi de luxe en una travessia de 15
dies. Això se suma al ferrocarril Nairobi-Mombasa inaugurat el 2017 també pels xinesos. La contrapartida de l’amistad xinesa és que pel port de Mombasa, connectat amb 80 ports de tot el món, surten els minerals africans. Àfrica té el 90% de les reserves de platinoides, el 80% del coltan, el 60% del cobalt, el 70% del tàntal, el 46% de les reserves de diamants i el 40% de les d’or. Com a conseqüència de tot plegat, la Xina té el 86% de l’oferta mundial de les anomenades terres rares i el 69% del grafit natural, usats en la fabricació de bateries o de microxips, que ara escassegen a Europa. Ja m’imagino Xi Jinping dient: “Que n’aprenguin!” Pressupostos 2022 Mentrestant, en l’àmbit polític, el govern de l’Estat cerca recolzaments per aprovar els pressupostos del 2022. Fem memòria: els de 2021 es van aprovar amb els vots d’ERC, amb l’argument que es destinaven 2.339,4 milions d’euros en inversions per a Catalunya, dels quals durant el primer semestre d’enguany l’Estat només n’ha invertit 275,6, el 13,3%. L’acord incloïa una clàusula perquè una comissió es reunís cada quatre mesos per fer el seguiment del grau d’execució, però mai no s’ha reunit. N’hem après? y
L’oligopoli elèctric existent al mercat espanyol està fent patir la butxaca de les persones consumidores amb preus d’energia que marquen màxims de manera sovint i que posen al límit les economies de les llars. Aquest context, al que s’afegeix la crisi econòmica i sanitària derivada de la pandèmia de la Covid-19, fa que moltes famílies es trobin en una situació de vulnerabilitat extrema i pobresa energètica. És per aquesta situació injusta que des de l’associació de persones consumidores AICEC-ADICAE s’inicia una campanya de formació i informació, incidència política i mobilització, amb l’objectiu de fer visible aquest abús inqüestionable i promoure un canvi. Sessions formatives Fins ara, s’han fet diverses xerrades i jornades al voltant de l’anomenat “tarifàs elèctric” per debatre i denunciar aquesta situació. Portem a terme tallers de formació per a les nostres persones sòcies, les quals seran protagonistes de sessions formatives obertes a tothom on explicaran el sistema de fixació de preus, les empreses i bancs que controlen aquest sector, les diferències entre mercat lliure i regulat i com posar en marxa l’eficiència i l’economia circular a les nostres llars. Dijous 4 de novembre a les 18.30 hores farem la sessió a la
OBERT 12 HORES DERMOCOSMÉTICA • INFANTIL CUIDADO CAPILAR • NUTRICIÓN SPD (Servicio Personalizado Dosificación)
Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00
Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona - Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com
nostra seu del barri del Poble-sec (Creu dels Molers, 13). D’altra banda, s’ha traslladat a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, la importància de la defensa del preu elèctric regulat i del bo social. Des de l’associació calculem que quatre milions de llars podrien beneficiar-se d’aquests bons socials, tot i que segons l’últim butlletí d’indicadors elèctrics de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMV) només 1.137.000 persones es beneficien d’aquests bons. Precisament, en aquesta diferència, tindrà a veure l’actitud de les elèctriques que obstaculitzen la tramitació d’aquests ajuts desincentivant les sol·licituds. Contra l’oligopoli Així mateix, hem iniciat una mobilització conjunta i coordinada en diverses ciutats de l’Estat en contra de l’oligopoli de les elèctriques, mtjançant una performance als carrers de Barcelona el pròxim 19 de novembre a les 18 hores. Fem una crida a recuperar espais i accions de protesta per reivindicar els nostres drets davant l’espoli d’un servei bàsic per a les persones com és l’energia. La posició d’AICEC-ADICAE en aquest sentit és clara: pobresa energètica zero. És incomprensible que existeixin persones que no puguin accedir a energia per escalfar-se, dutxar-se o cuinar; estalvi energètic, tot el que cadascun vulgui i pugui tenint cura de la sostenibilitat del nostre planeta; i un preu de l’electricitat acceptable, raonable i just per a tothom. y
Llegiu el Paral·lel Oh! L’altra publicació germana del Zona Sec Cada mes al Paral·lel i barris propers
CARNISSERIES CAL COLOM ESTABLIMENT RECOMANAT PEL CONSELL CATALÀ DE LA PROMOCIÓ AGRÀRIA I ECOLÒGICA
Més de 40 anys de les nostres botigues al Poble-sec
Vedella, porc, pollastre, xai, formatge i més productes Preus especials de vedella de Girona certificada i carn ecològica del Pirineu Central: Blasco de Garay, 42, baixos • 08004 Barcelona Tel. Botiga: 93 441 51 42 • Fax: 93 441 68 63 • Mòbil: 620 91 96 96 • central@calcolom.com
www.zonasec.cat
Aprofiteu els nostres descomptes amb les ofertes dels lots. Demaneu informació! (Ofertes especials de lot només a la botiga de Blasco de Garay, 42)
Vallhonrat, 27 • 08004 Barcelona Telèfon: 93 325 61 42
zonasec
FENT BARRI
Coordinadora d’entitats
Poble Sec
Novembre 2021
La Coordinadora d’Entitats del Poble Sec
guardonada amb el Premi La Confederació 2021
LA CONFEDERACIÓ ÉS L’ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL QUE DES DE L’ANY 1997 REPRESENTA LES ENTITATS NO LUCRATIVES – ASSOCIACIONS, COOPERATIVES D’INICIATIVA SOCIAL I FUNDACIONS – QUE PRESTEN SERVEIS SOCIALS I D’ATENCIÓ A LES PERSONES A CATALUNYA. AGRUPA PROP DE 1.200 ORGANITZACIONS QUE, AMB VOCACIÓ DE SERVEI PÚBLIC I DES D’UNA VOLUNTAT EXPRESSA NO MERCANTIL, GESTIONEN SERVEIS SOCIALS I D’ATENCIÓ A LES PERSONES. MÉS ENLLÀ DE LA SEVA CLARA FUNCIÓ SOCIAL – I SENSE AFANY DE LUCRE – EL TERCER SECTOR SOCIAL GENERA ACTIVITAT ECONÒMICA I OCUPACIÓ, AMB UN TOTAL DE 100.400 PERSONES CONTRACTADES A CATALUNYA.
Un premi excepcional per a un any excepcional
En aquesta cinquena edició dels Premis La Confederació, el Tercer Sector Social ha volgut guardonar el compromís, resiliència, adaptació, transformació i innovació de les entitats socials per continuar oferint serveis a les persones amb la màxima qualitat, fent front a la COVID-19.
Des d’una mirada àmplia s’han volgut guardonar quatre iniciatives (Fundació Espigoladors, Reflexes SCCL, Fundació Solidança i Coordinadora d’Entitats del Poble Sec) que han suposat un alt nivell d’innovació i adequació a la situació sobrevinguda per la pandèmia, mantenint o generant oportunitats per a les persones, especialment per als col·lectius més vulnerables, creant nous serveis i productes per donar resposta a les noves necessitats socials i impulsant transformacions organitzatives o noves maneres de treballar, intercooperant i treballant en xarxa.
La iniciativa guardonada
La “Xarxa d’Entitats Socials 2021: Resposta comunitària a l’emergència social produïda per la crisi de la COVID-19” de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, ha estat guardonada per impulsar la col·laboració amb el veïnat i els serveis socials i de salut durant la pandèmia. Especialment per la creació d’una taula d’entitats socials al barri (Bona Voluntat en Acció, Castellers del Poble-sec, Comitè Revolucionari d’Aliments, Parròquies del Poble-sec i Casa de la Premsa i els programes comunitaris de la Coordinadora: Espai de la Infància, Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom, Acompanyament a la Gent Gran i Baixem al Carrer) per fer recerca, recollida, emmagatzematge i distribució d’aliments i altres productes de primera necessitat, així com el recapte i distribució de donacions directes, i un llarg etcètera d’accions per donar resposta a les necessitats de les persones afectades per la crisi social de la COVID-19.
Junta Directiva de la Coordinadora Barcelona | El Poble-sec, 26 d’octubre de 2021
Coordinadora d’entitats
Poble Sec
Contacte: www.poblesec.org / coordinadora@poblesec.org / @comunicaps
11
12 Novembre 2021
zonasec
FENT BARRI
y COORDINADORA D’ENTITATS Més museus, escoles i entitats
y CC ALBAREDA Hi haurà una exposició sobre la rumba
Comença la segona edició del programa Gresol Cultural Poble-sec
Activitats al voltant del 25 de novembre
y PLA COMUNITARTI lluita contra la soledat
Arriba ‘Radars’ al Poble-sec PLA COMUNITARI POBLE-SEC placomunitaripoblesec@gmail.com
Ja ha arribat al nostre barri, el projecte d’acció comunitària, Radars, impulsat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona i del que el Pla Comunitari del Poblesec és col·laborador, entre altres entitats i equipaments. Radars, té com a objectiu, prevenir i pal· liar la soledat no desitjada i les situacions de risc en les persones grans. Per dur a terme aquest projecte, és necessari comptar també, amb la participació i col·laboració de comerços, farmàcies, veïns i veïnes i persones voluntàries del barri que facin de radar. Per a formar part d’aquesta acció solidària cap a les persones grans del barri com a radar, hauràs de prestar atenció a les dinàmiques de les persones grans del teu voltant, des del respecte i la sensibilitat, i si detectes algun canvi en els seus hàbits diaris o que poden estar en situació de risc, posar-te en contacte amb Radars. Si vols col·laborar com a voluntari/ària, la teva tasca serà trucar periòdicament a les persones grans
i convidar-les a fer activitats. Si vius sol/a o acompanyat/da d’una persona gran i us sentiu sols/es, si vius amb algú que està en situació de dependència i/o vols enriquir les teves relacions personals, pots ser usuari/ària de Radars. y Si vols ser ‘Radar’ o voluntari/a: Truca al Tel. 93 291 58 84 Mail: radarsgentgran@bcn.cat. Apropat al teu centre de serveis socials o CAP i demana informació.
La meva experiència de pràctiques al Pla Comunitari El 6 d’octubre, vaig iniciar les meves pràctiques, del CP Mediació Comunitària, al Pla Comunitari de Poble-sec. Desconeixia com es treballa als barris en l’àmbit comunitari i l’experiència ha estat molt
en la direcció de millorar les condicions de vida del veïnat, a través dels infants, de les seves famílies, de l’educació i de la cultura. En aquesta edició hi participen: Els grans equipaments culturals: Fundació Joan Miró, Museu Etnològic i de Cultures del Món, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu de Ciències Naturals, Museu Olímpic i de l’Esport, Museu Arqueològic de Catalunya, Museu de l’Espai Bombers, Castell de Montjuïc, Arxiu del Teatre Lliure, CaixaFòrum i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Els centres educatius públics: Escola de Bosc de Montluïc, Escola Jacint Verdaguer, Escola La Muntanyeta, Escola Pau Vila, Escola Tres Pins, Institut Consell de Cent i Institut Bosc de Montjuïc. I les entitats: Centre de Recerca Històrica del Poble-sec, Consell de Cultura Popular i Tradicional, Casa de la Premsa, Centre Cívic El Sortidor, Centre Cultural Albareda i la BiblioMusiCineteca. Aquest procés culminarà el mes de maig amb una trobada conjunta on compartirem les gresolades desenvolupades al llarg del curs escolar. y millor del que esperava. Al Pla Comunitari, es duen a terme projectes molt interessants i diversos. He pogut assistir a algunes de les taules i comissions (salut, infància i cultura) on entitats i equipaments exposen els seus projectes i es coordinen per oferir serveis, recursos i benestar al veïnat. Tots els projectes i activitats a les quals he assistit, m’han semblat fantàstiques. El taller del grup intercultural i intergeneracional de dones Caminantes, el taller d’autodefensa feminista, la difusió del projecte Radars –impulsat per Serveis Socials–, la taula d’intercanvi solidari Trocasec i el programa de ràdio Radioactius. També he fet de suport als tallers en escoles públiques de primària, per conscienciar l’alumnat de la importància del reciclatge, el canvi climàtic, l’economia sostenible amb l’Associació Som La Clau. Tot això ho he dut a terme amb l’assessorament i suport en tot moment de les tècniques del Pla Comunitari, l’Esther i la Raquel, i la Chiara de Som La Clau, que han estat la meva guia en aquesta experiència. Vagi el meu agraïment per donar-me aquesta oportunitat de conèixer i participar en el Pla Comunitari del Poble-sec. EVA FERNÀNDEZ - Pràctiques al Pla Comunitari y
Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència de gènere, l’Albareda programa el documental Bruk Out! A dancehall queen documentary (18/11), una finestra al món de les reines del dancehall. El concert de Monique Makon i Clara Martín amb el projecte Aura (20/11), on reivindiquen la lluita feminista a través d’un recorregut per les veus femenines més potents dels últims anys i Lilith (o el incendio del paraíso) (24/11), una obra que parla de la càrrega cultural i el relat religiós que va educar les dones que van deixar de ser nenes durant els anys 90. També hi haurà el Musicalment parlant: El jazz també protesta (25/11) on parlarem amb Olga Àbalos de com el jazz ha estat eina de reivindicacions social, culturals, racials i feministes al llarg de la seva història.
Foto: cedida
El Programa Gresol Cultural Poble-sec, que impulsa la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, comença una nova edició amb la incorporació de nous equipaments culturals, noves entitats i la participació de totes les escoles públiques del barri, així com d’alguns equipaments de la Font de la Guatlla, la qual cosa suposa la incorporació de centenars de persones: alumnes, professorat i responsables dels museus i les entitats. En l’acte d’inici, Antoni Reig, president de la Coordinadora, va senyalar: “Gresol Cultural és un programa engrescador, fresc, integrador, comunitari, perquè ens obliga a tots a moure’ns dels nostres hàbits i rutines i ens obliga a repensar-nos, a adaptar-nos”. Va afegir-hi que “estimem aquests barris (Poble-sec i Font de la Guatlla), cosa que vol dir que estimem la seva gent, la nostra gent”. El programa té com a objectiu promoure el treball comunitari entre els grans equipaments culturals i els centres educatius del barri del Poble-sec desenvolupant,
de manera conjunta, projectes de llarga durada integrats en el currículum acadèmic. Però sobretot, involucrar les famílies i apropar-les a la cultura a través de les activitats i visites als equipaments. La Coordinadora organitza programes per millorar, innovar i fer créixer el nivell educatiu i cultural. L’any passat ja es va fer un tast amb dues escoles i cinc museus, però ara, a més de les ja involucrades, comencem un nou curs amb vuit centres educatius públics, onze equipaments culturals i sis entitats. En aquest sentit, Antoni Reig va dir: “Tenim ganes i ambició per fer-ho bé i anar més enllà”. Partint d’una mirada comunitària, Gresol Cultural treballa des del potencial cultural del territori, amb les seves diverses formes d’expressió que aquesta ofereix (musical, artística, teatral, patrimonial, etc.) per crear propostes educatives adaptades a l’alumnat que garanteixin l’accés i la participació dels infants en la vida cultural del barri. Antoni Reig va destacar la importància de programes d’aquesta mena perquè tenen una voluntat transformadora de la realitat que ens envolta, el propòsit d’actuar
La cantant i compositora Anna Tréa
Angeladorrrm, quartet de rock liderat per la poblesequina Angela Balcells, on la música oscil·la entre el xiuxiueig i el crit (19/11) i Falgos, trio de retropop de cançons urgents i intenses, preparades per a ser devorades a cada sospir (26/11). Cultura popular i rumba Aquest novembre podrem veure dues exposicions: La rumba catalana: gitana i catalana (10/11), fruit d’un treball comunitari sobre la memòria gitana de l’Associació Carabutsí a través d’un grup de dones gitanes del carrer de la Cera. I per altra banda, Els nans del Poble-sec (11/11), a càrrec del Consell de cultura popular i tradicional del Poble-sec. Entrada gratuïta amb reserva prèvia. y
Grups de la casa, en concert Torna com cada trimestre el cicle de concerts de La Carbonera, una mostra dels grups que tiren endavant els seus projectes a l’Albareda. En aquesta ocasió, podrem veure Anna Tréa, cantant i compositora d’origen brasileny (12/11),
y CC EL SORTIDOR Amb l’Oficina d’Afers Religiosos
I si trenquem el tabú de la mort? CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR www.barcelona.cat /ccelsortidor
La mort és un tema tabú en la societat occidental i costa trobar expressions socials i culturals que l’abordin amb serenitat. Patim el que alguns experts en diuen tanatofòbia o por a la mort, accentuada l’any passat per l’impacte de la Covid-19. Amb el cicle Absències el Centre Cívic El Sortidor vol abordar la mort des d’un punt de vista cultural, plural i reflexiu. Es durà a terme fins el 28 de novembre, coincidint amb la festivitat de Tot Sants, amb 20 accions culturals per a tots els públics. De mort n’hi ha com a mínim sempre dues, la dels altres i la pròpia, i és per això que el cicle s’orientarà en aquestes dues vessants: les morts viscudes, en forma dels dols que transitem; i les morts futures, inclosa la nostra pròpia. Absències busca fer col·lectiva la mort, que és el valor que la pandèmia ens ha pres. L’Oficina d’Afers Religiosos col·labora en la iniciativa amb quatre activitats: la primera taula rodona sobre com ens enfrontem
IMATGE: dani torrent
NÚRIA LACASA - SONIA GARCÍA Junta Directiva de la Coordinadora d’Entitats
CENTRE CULTURAL ALBAREDA www.barcelona.cat /ccalbareda
a la pròpia mort, el taller de cuina funerària i mexicana, un concert de música sufí i un itinerari pels espais de culte del Poble-sec. El cicle tractarà el dol, la mort als mitjans de comunicació, l’enyorança, el dol migratori, els rituals, l’espera o la gestió de les emocions... I ho farà a través de tallers d’expressió, una videoinstal·lació, tallers de cuina, una exposició, activitats familiars i cinema. I, sota l’etiqueta Absències expandides, altres equipaments de Montjuïc i el Poble-sec s’apunten a trencar el tabú i a celebrar una festa plural de Tot Sants al barri. Consulteu la web per a informació i inscripcions. y
zonasec
CULTURA
Novembre 2021
13
y RUTES A través d’itineraris temàtics diferents
Passejades per la història de Sants REDACCIÓ @zona_sec FONT: Ajt. BCN
El passat dissabte 30 d’octubre es va fer la primera passejada anomenada El Sants misteriós. A tot arreu hi ha personatges llegendaris i Sants, Hostafrancs i la Bordeta no estan lliures d’història negra. Coneixeu la relació d’Enriqueta Martí amb la Bordeta? Sabíeu que al carrer Miquel Àngel hi ha haver un
Exposició al MMB Al Museu Marítim de Barcelona (Av. Drassanes, s/n) i fins el 31 de desembre d’enguany es pot gaudir de l’exposició, en un recorregut virtual en 3D, Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar, mestre republicà de Mont-roig del Camp, que seguía les tècniques pedagògiques de Célestin Freinet. La metodologia de treball consistia a editar a l’escola unes petites publicacions o quaderns a partir dels dibuixos i els textos lliures que feien els nens i nenes, i que eren un reflex de la seva manera de viure i d’entendre el món: sobre la família, les amistats, la població, els paisatges, les festes, les excursions, els viatges, els jocs, el folklore... Els quaderns de Bañuelos de Bureba eren el Gestos i el Recreo. Ben aviat les pràctiques educatives de Benaiges van entrar en conf licte amb algunes famílies i els poders fàctics locals. Els nens i nenes de Bañuelos no havien vist mai el mar i el gener de 1936 el mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. El resultat va ser el quadern El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca. ZS y
temple espiritista? Què diu la història del segrest dels lladres del pou? En aquesta ruta es van descobrir tots aquests misteris i molts altres. 27 de novembre 11 h: Guerra Civil i refugis (compra d’entrades, 5 euros). Al carrer del Sant Crist, sota l’església de Santa Maria de Sants, hi ha el refugi antiaeri 819, construït pel veïnat de Sants per refugiar-se dels bombardejos de la Guerra Civil. Aquesta passejada recordarà
com la guerra va afectar la vida d’aquests barris i les estratègies de resistència desenvolupades per la població local. 11 de desembre 11h: El Sants industrial (compra d’entrades, 5 euros). Sants ha crescut a l’entorn dels grans vapors que s’hi van instal·lar a mitjan segle XIX, grans complexos com el Vapor Vell o l’Espanya Industrial. Amb aquesta passejada seguirem el fil d’aquesta història descobrint aquests
Mapa antic de Sants
espais i com s’hi treballava. Les passejades, que arrenquen a la Lleialtat Santsenca, són conduïdes per historiadors de Memòria en Moviment. Totes
ara fa anys
les visites estan adaptades per a persones sordes. Hi ha un intèrpret de llengua de signes catalana de l’associació Més Accés. y
XAVIER RODRÍGUEZ - (CERHISEC)
y 4 de novembre de 1921 El municipi de Sarrià s’annexiona al de Barcelona
Sarrià, el darrer a annexionar-se a la ciutat Contra la voluntat de la majoria dels sarrianencs, el 4 de novembre de 1921 es va aprovar l’annexió del seu municipi al de Barcelona. Potser és un bon moment per repassar la història d’aquesta antiga vila de la nostra actual ciutat. Es té memòria de Sarrià des del segle X, en referència a l’església de Sant Vicenç, de l’any 980. La vila va anar creixent a partir d’aquest nucli, però amb altres àmbits perifèrics, com Pedralbes, les Tres Torres, Santa Amèlia, Can Caralleu, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles... Així, fins al segle XVI, fou una societat fonamentalment rural, basada en els conreus de la terra. A partir d’aquest segle, es desenvolupa, al voltant de l’església, un nucli artesà i menestral, que va romandre fins a primers del segle XX, anomenat la Sagrera de Sarrià. Sobre l’església medieval de 1373, entre 1781 i 1817, es cons-
trueix un nou temple d’estil neoclàssic, que és l’actual, a la plaça de Sarrià. El 1727 es va separar Sant Gervasi de Cassoles, per constit uir-se municipi separat. El segle XIX, a partir de la invasió napoleònica, la participació ciutadana s’incrementa en totes les activitats, coincidint en la primera industrialització; a més, s’hi edifiquen moltes cases. El 1836, Les Corts se separa de Sarrià, per formar un nou municipi independent.
Creixement de la població Sarrià, situat en el tram de camí de Barcelona a Sant Cugat que s’enfila per Collserola, el 1863 va experimentar un canvi
CLÍNICA VETERINÀRIA • Medicina interna (canina i felina) • Cirurgia General • Traumatologia • Dermatologia • Oftalmologia
1905. Església de Sarria, amb la Sagrera
• Diagnòstic per imatge • Anestesiologia • Odontologia • Neurologia • Reproducció • URGÈNCIES
De dilluns a divendres de 9 a 14h i de 16 a 20h - Dissabtes de 9 a 14h - 24h de servei trucant al 93 442 48 54
CLÍNICA FELINA BARCELONA Marquès de Campo Sagrado, 12, baixos 3 08015 Barcelona Tel. 936 244 854 clinica@clinicafelinabarcelona.cat www.clinicafelinabarcelona.cat
radical amb la creació de la línia de ferrocarril fins a la plaça barcelonina de Catalunya. Això, juntament amb l’enderroc de les muralles de la ciutat en la dècada anterior, van afavorir l’arribada
de nous habitants a la vila. I així, el creixement de la població fou ostensible i entre 1887 i 1920 se’n triplica el cens. Durant tot el segle XIX, en especial des de 1835 amb la desamortització, moltes ordes religioses es traslladaren o obriren centres escolars i monestirs a Sarrià. Malgrat la mala acollida de l’annexió a Barcelona, Sarrià va continuar creixent en població fins als anys vuitanta del segle XX, quan part de la població se n’anà a Sant Cugat del Vallès, a l’altre banda de Collserola. Alguns sarrianencs il·lustres són el poeta i pastisser JV Foix, l’escriptora Carme Karr, el pintor Josep Obiols, el cineasta Bigas Luna i Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. Amb Sarrià, el 4 de novembre de 1921, s’incorporaven també a Barcelona, Vallvidrera i part de l’antic municipi de Santa Creu d’Olorda. De l’annexió de Sarrià a Barcelona, ara fa 100 anys. y
Separacions i divorcis, Declaracions de Renda, Contractes, Reclamació de Deutes, Comptabilitat i Fiscalitat d’Autònoms i Assessoria Jurídica Societats, Tramitació de Palou-Jounou, SL tot tipus de Procediments Assessoria Jurídica, Fiscal i Laboral Judicials, Reclamacions per Accidents de Circulació Miquel M. Palou Jounou Ana Vélez Costa Advocats
www.palouijounou.com
Magallanes, 79-81, baixos - Tel. 93 329 91 22 - Fax 93 441 25 27 - BARCELONA Castell, 12, baixos -Tel. i Fax 973 48 12 66 - SOLSONA miquel@palouijounou.com
www.facebook.com/Assessoria.Palou.Jounou
anna@palouijounou.com
zonasec
14 Novembre 2021
cine amèrica
CULTURA
NÚRIA BELTRÁN - Crítica de cinema
y ‘El buen patrón’ Una pel·líula amb un dels millors guions de l’any
Calibrar la balança Vint anys després de Los lunes al sol, Fernando León de Aranoa dirigeix el seu contrapunt. Canvia el personatge de l’obrer aturat i desesperat pel cap poderós i explotador. Aquest relat laboral entre la comèdia i el drama serà la candidata del cinema espanyol en els propers premis Oscar. Julio Blanco (Javier Bardem) és propietari d’una empresa de balances industrials que espera la imminent visita d’una comissió que ha de decidir si li atorguen un premi a l’excel·lència. Tot ha d’estar perfecte, per això s’ocupa personalment de resoldre els problemes que sorgeixen. Però durant els cinc dies previs una sèrie d’esdeveniments, com l’acampada d’un comptable acomiadat davant de la fàbrica o una becària espavilada, provoquen el caos. El més rellevant del film és sens dubte l’estratosfèrica interpretació de Bardem. La seva figura carismàtica, cínica,
El guió mordaç és ple de diàlegs brillants i de situacions tintades amb humor negre. El buen patrón és una sàtira social, un joc d’embolics on tothom sucumbeix a l’ambició, on l’amo esdevé esclau dels seus desitjos i els empleats patrons de les seves mancances. És divertida, àcida, fresca i amb un fons amarg. y
un balcó al Poble-sec
JÚLIA COSTA Escriptora
Cinema i famosos a la plaça del Sortidor
a torero i la noia com a cantant. El millor d’aquella pel·lícula, avui, per als poble-sequins, és que hi podem veure la plaça del Sortidor com era aleshores, la barberia era autèntica i s’hi pot retrobar la famosa barraqueta de llaminadures i gelats del senyor Isidre.
I el bar Jeniu, un dels establiments que ha conservat més l’aspecte del passat. Hi sortien algunes persones del barri, com ara una jove carnissera del carrer de Blasco de Garay, molt ben plantada. El cinema, aleshores, era una mena de mite que embolcallava amb el seu misteri tota la gent que s’hi dedicava. Al Paral·lel teníem els Estudis Iquino, on també anàvem a badar per si ens ensopegàvem amb alguna estrella ni que fos de volada modesta. Las estrellas no és avui un títol gaire recordat però se’n pot trobar alguna còpia si es busca amb afició. El seu valor, avui, és més documental que no pas cinematogràfic. y Més articles de Júlia Costa al seu blog: balcopoblesec.blogspot.com.es
farmàcia F. IGLESIAS HUIX dermofarmàcia • veterinària • homeopatia ortopèdia • fòrmules magistrals Paral·lel, 131 • 08004 Barcelona • Telèfon 93 289 21 90
@davidgmateu
Sis anys i mig després d’haver apujat la persiana per primera vegada, la Sala Hiroshima l’abaixarà per darrer cop el 12 de novembre. El Poble-sec perdrà l’espai referent en el món de la dansa de la ciutat, després que els seus promotors hagin decidit posar punt final a l’angoixa econòmica que els ha perseguit des del primer dia. “Tant de bo Hiroshima perduri en la memòria del món de la dansa com un espai que ho va intentar, que ho va fer bé, i sempre amb sensibilitat i afecte”, desitja el director i programador de la sala, Gastón Core. Tancaran al novembre El comiat d’aquest emblemàtic escenari és gairebé la crònica d’una mort anunciada. Mesos enrere els propietaris del local, llogat a un preu molt per sota de mercat, els van advertir que necessitaven vendre l’espai per raons econòmiques. Un marge de temps prou important que va conduir al fet que els responsables de l’Ajuntament de Barcelona s’oferissin a cercar-los un nou local adequat. Tanmateix, a dos mesos d’exhaurir el contracte del lloguer, “el consistori no ha acabat de concretar res”. “No sabem què
passarà en un futur, però nosaltres ja hem decidit tancar al novembre per no assumir més riscos i no estirar més el xiclet”, assumeix resignat Core. Toc d’alerta El tancament de la Sala Hiroshima és particularment sensible pel fet que era l’única sala de Barcelona avesada en cos i ànima al món de la dansa. Una pèrdua que, des de l’apartat econòmic, s’explica per la manca d’ajudes econòmiques estables de les institucions (les quals sí que reben la resta d’espais escènics). “No volem marxar amb la voluntat de criticar a ningú, però estaria bé que exemples com el nostre serveixin per alertar a les administracions sobre la necessitat de donar suport a projectes que demostren una aportació a la ciutat des del primer dia”. En tot cas, des de la direcció també admeten que “arriba sempre un moment que cal acceptar que hi ha projectes que aconsegueixen consolidar-se més fàcilment”. El darrer comiat del públic serà el pròxim 12 de novembre amb la coproducció de la Sala Hiroshima i el Festival Grec, The very last northen white rhino. Una peça que resulta ser una al·legoria del darrer capítol d’aquest emblemàtic racó escènic. y
Foto: sala hiroshima
Durant uns dies, a principis dels anys seixanta del segle passat, en sortir de l’escola de les Monges Franciscanes, les nenes d’aleshores vam viure una interessant experiència. A la placeta hi filmaven una pel·lícula. L’actor més conegut, per a nosaltres, que érem unes criatures, era Tony Leblanc. Després he sabut que hi sortia més gent famosa: Alady, Julián Mateos, Lilian de Celis, Antonio Garisa... Per la plaça hi van penjar cartells fent veure que érem a Madrid. La dirigia Miguel Lluch i en el guió hi va intervenir Carlos Arniches. No va ser una gran pel·lícula, la veritat, però per a nosaltres, aleshores, el món del cinema era mític. Explicava la història d’un barber que volia que els seus fills, noi i noia, arribessin a ser estrelles, el xicot com
Tanca definitivament la Sala Hiroshima DAVID GARCÍA MATEU
Javier Bardem protagonitza aquesta pel·lícula
humana, intuïtiva i maliciosa es situa en el centre i tots els altres personatges compareixen davant d’ell. Tant el protagonista com la pel·lícula busquen constantment l’equilibri, com ho faria una balança, entre allò que ens convé i allò que cal fer, entre el deure i el plaer, entre la maldat i la bonhomia, entre resultar menyspreable i alhora fascinant.
y DANSA Nova pèrdua escènica
Instant del darrer espectacle que acollirà l’espai
BPB AUTOMOCIÓ
Reparació de l’Automòbil Revisió i Reparació d’Aire Acondicionat Olivera, 28 - 08004 Barcelona Tel. 93 325 58 06 bpb28@hotmail.com
zonasec
CULTURA
crítica literària
JORDI LLAVORÉ - Crític literari @jordillavore
y LITERATURA La filòloga Marta Nadal recull a ‘Baula’ vint-i-una entrevistes a escriptores catalanes
Veus literàries encadenades L’escriptora Maria Aurèlia Capmany deixà escrit al Dietari de prudències que “només hi ha una manera d’anar endavant i és recollir l’herència del passat i assimilar-la i modificar-la amb la pròpia interpretació”, i, precisament, a això és el que ha contribueix el darrer treball de la filòloga i crítica literària Marta Nadal a Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura (Comanegra, 2021), a recollir l’herència del passat perquè d’altres la puguin assimilar, interpretar i modificar. A Baules, Marta Nadal demostra el seu mestratge en el terreny de l’entrevista literària al llarg de vint-i-una converses amb algunes
de les escriptores més interessants de les darreres dècades: Anna Murià, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies, Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Maria-Antònia Oliver, Carme Riera, Maria Barbal, MariaMercè Marçal, Cèlia SànchezMústich, Mercè Ibarz, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Bel Granya, Eva Piquer, Núria Cadenes, Sònia Moll, Àngels Gregori i Irene Solà. Unes entrevistes plenes de veu i matisos que ens poden servir per a conèixer el pensament de totes aquestes escriptores, com a mecanisme d’entrada o, com li hagués agra-
dat a Montserrat Roig, com un vehicle per a apropar-nos a les veus desconegudes penjades a
l’aire i de les escriptores en són transmissores. No tinc cap dubte que aquest llibre serà una fita important a l’hora de reivindicar algunes de les veus que haurien de ser indiscutibles (i indiscutides) de la nostra literatura, unes veus que haurien de ser referents i que massa sovint han estat apartades a les golfes, tancades dins d’un injust rol secundari o, fins i tot, silenciades. Unes veus, en definitiva, que són capitals i essencials per a bastir la genealogia d’escriptores de la literatura catalana, una cadena, una herència forjada durant segles a la qual no hi podem pas renunciar. y
El Pare Lelu, el mossèn del Poble-sec!
y POBLE ESPANYOL Senyor... dona’ns llum, però no a 1.000 euros el KWh
Concert ‘Dreamy Winehouse’ El dissabte 20 de novembre, a les 21.30 h, actuarà Dreamy Winehouse. Un dels tributs més carismàtics i amb més història d’Amy Winehouse que tocarà a l’Hivernacle del Poble Espanyol. Dreamy Winehouse és un viatge per la breu i intensa trajectòria de la música de la icona de l’era contemporània Amy Winehouse. Sonaran els temes més emblemàtics de la seva discografia amb una posada en escena molt cuidada que transportarà el públic a l’escenari de la major representant del soul del segle XXI. Més que un concert és una ocasió única per gaudir en directe d’alguns dels temes més escoltats de la història de la música en un entorn excepcional. ZS y
Novembre 2021
zona fogons MARIBEL CRAUS - Cuinera
Arròs amb llenegues
És temps de bolets; aprofitem la temporada per gaudir-ne. Aquesta recepta és una bona excusa per degustar les llenegues, uns bolets també coneguts com mocoses, per la seva pell llefiscosa. Ingredients: 300 grs. d’arròs 200 grs. de cebes 120 grs. de llenegues 120 grs. de costella de porc 80 grs. de salsitxes 2 carxofes / 60 grs. de pèsols 700 cl de brou d’au alls / julivert / oli / sal Elaboració: Netegem i tallem les llenegues; piquem la ceba i els alls; escalfem el brou; tallem a trossos petits la costella, salsitxes i carxofes. En una paella amb oli, daurem la costella i les salsitxes i ho reservem. Amb el mateix oli, sofregim els bolets i les carxofes i ho reservem tot amb la carn. Fem un sofregit amb la ceba, els alls i el julivert. Quan el sofregit estigui llest, hi afegim la carn, els pèsols i les carxofes. Hi incorporem l’arròs, les llenegues i el brou. Ho rectifiquem de sal, i ho fem coure a foc suau durant uns 20 minuts. Bon profit! y
OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA •
La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat.
•
El periodisme és la millor garantia davant les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.
•
•
Les empreses i sobretot les administracions públiques han de prioritzar els mitjans de proximitat com a suport publicitari. Una inversió que sempre retorna. Sense publicitat no hi ha mitjans i sense mitjans no hi ha informació veraç i contrastada.
15
SINDICAT DE BARRI Ens reunim cada dilluns a les 18 h.
Us ajudem. Us assessorem si teniu problemes amb el vostre pis LA BASE. Carrer de les Hortes, 10
16 Novembre 2021
ESMORZARS
zonasec
PUBLICITAT