ZONA SEC 202

zs

ENTREVISTA Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de BCN pàg. 8 Jovent

Resultats 14-F

L’associació Joves Units del Poble-sec demana un espai de trobada per als joves del barri, on puguin rebre orientació acadèmia i laboral i gaudir de temps d’oci. Davant la negativa política que han rebut han engegat una recopàg. 6 llida de signatures.

El PSC ha assolit la fita que C’s va ser incapaç d’aconseguir després dels fets de l’1 d’Octubre: guanyar unes eleccions al Parlament de Catalunya al Poble-sec.

Malgrat tot, el bloc sobiranista ha tornat a ser el pàg. 9 majoritari al barri.

zonasec L’art s’imposa a la censura El diari del Poble-sec

Núm. 202 • Març 2021 • Any 23 • www.zonasec.cat

TEMA DEL MES

L’esprai, eina d’expressió

Foto: fernando alcalá

El passat 8 de febrer saltaven totes les alarmes. Una brigada de neteja, protegida per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, esborrava l’obra de l’artista Roc Blackblock.

El mural al parc de les Tres Xemeneies no havia durat ni 24 hores després que una dotzena de grafiters clamessin, esprai en mà, per la llibertat d’expressió després de la detenció del raper Pablo Hasél. El rostre del rei emèrit, Joan Carles I de Borbó, etiquetat com a “lladre” i envoltat de fletxes republicanes, quedaria amagat sota una homogènia capa de pintura.

Per sort o per desgràcia d’alguns, en ple segle XXI l’art ha deixat de ser tangible.

Si bé l’Àrea de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, controlada pel regidor socialista, Albert Batlle, va poder esborrar l’obra original (tal com va revelar el seu company de Govern municipal Eloi Badia), segueix a pàg. 3

La polèmica suscitada al parc de les Tres Xemeneies posa de manifest els límits amb què alguns volen coaccionar la llibertat d’expressió

El mural que va tornar a fer Blackblock, abans de ser vandalitzat

La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA

Demana’ns visita trucant al:

934 423 717

Sant Bertran, 14 - 08001 BCN

Roser, 6 • 08004 BARCELONA Telèfon: 93 442 66 73 lamatalasseriabcn@gmail.com

CONSTRUCCIONS YAFAIS POBLE SEC, SL

Compro oro, plata, relojes 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles

JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona

¡VISÍTANOS! 93 001 00 00 @barcjoyeria 63 344 96 24 Ronda Sant Pau, 79 (esq. Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 BCN

LAMPISTERIA OBRA, FUSTERIA ALUMINI, IMPERMEABILITZACIÓ I FUSTA, ELECTRICITAT HUMITATS, PLADUR, PARQUET, ES POLEIXEN I ABRILLANTEN AIGUA-GAS SÒLS, MARBRE I TERRATZO...

AIRE CONDICIONAT Creu dels Molers, 37 • 08004 Barcelona (Poble-sec) CALEFACCIÓ

URGÈNCIES: Tel. 93 441 59 04 - Mòbil: 629 70 92 56 - yafais.poblesec@gmail.com

FINS A 40E PER GRAM D’OR

2

zonasec

Març 2021

editorial

editorial

La pau social, al límit de presó per rimar en un gènere musical sempre contundent. El cas Hasél ha sigut la gota que ha fet vessar el got. Dit d’una altra manera, a Catalunya ha estat Hasél, però a Linares (Jaén) l’esclat va arribar després de la pallissa que dos policies van donar a un pare i una filla. Avui dia ja només cal una espurna perquè tot torni a cremar.

Al final, aquests successos no són el problema. Són símptomes del problema socioestructural que arrosseguem. S’han d’analitzar i resoldre ja les esquerdes d’una societat que corre perill d’implosionar. És més que evident que un altíssim percentatge de la població viu en estat d’ansietat permanent i sense cap mena d’estabilitat socioeconòmica. Que els somnis de joventut, emparats per un Estat del benestar teòric,

L’empresonament del raper lleidatà, Pablo Hasél, ha desfermat tota una sèrie de protestes arreu del país. Unes mobilitzacions en les quals el clam per l’exercici fonamental de la llibertat d’expressió ha après a conviure amb les barricades, els aparadors destrossats i les qüestionables actuacions dels Mossos d’Esquadra. Ara bé, un cop superada la febre de les protestes de les primeres nits, cal analitzar amb perspectiva què ha passat.

Per què s’han repetit escenes similars a les generades per la sentència del procés. I el més important de tot: què intenten amagar alguns sota la paraula vandalisme.

Cal començar a entendre que les protestes per la llibertat d’expressió ja no van només d’expressió artística, agradi més o menys, o que un cantant acumuli una pena

han evolucionat envers la nul·la esperança de futur, els asfixiants lloguers, la soga dels financers i especuladors, l’explotació laboral i, per si faltava poc, la situació antinatural que ens ha sotmès la pandèmia.

En les propestes comença a ser rellevant l’estat anímic i l’edat dels participants.

Persones, amb molts estudis, que veuen com la precarietat serà el seu destí, que no tenen res a perdre, que els seus pares són esclaus d’un compte corrent buit i que han vist com protestar sense alçar els braços no serveix de res (el procés [sic]). A tot això, el narcisisme d’aquelles elits que els han deixat un món de perpètua crisi, absurda meritocràcia i individualisme permanent serà traduït en frustració. Benzina per gent que sap perfectament com en aquest país

els canvis de veritat han vingut sempre des del carrer i amb foc de per mig.

Fa pràcticament una dècada que el moviment del 15-M va saber traduir la ràbia en propostes de canvi. Una dinàmica que va fer aflorar tot d’organitzacions polítiques amb el canvi social com a eix central dels seus programes. Ara, però, si aquestes esquerres que han escalat fins al poder no aturen la contínua hemorràgia que pateixen els drets fonamentals, la societat que esperava alguna cosa diferent els retirarà la confiança electoral tan ràpid com els la va entregar. Un hipotètic comiat que, per cert, es produiria just en el moment en què l’extrema dreta s’apropa al poder. O arriben canvis reals i tangibles, o la hipotètica pau social corre el risc de dinamitar.

ZONA Semàfor Ja tenim escut del barri INICIATIVA VEÏNAL

Un equipament que no arriba JOVES UNITS DEL POBLE-SEC

Un veí del Poble-sec ha engegat la plataforma Orgull Poblesequí amb l’objectiu de generar cohesió i sentiment de pertinença entre el veïnat a partir de la creació d’un escut on hi apareixen alguns dels símbols més característics del barri.

El diari del Poble-sec

zonasec @zona_sec

Masclisme i abús de poder INSTITUT DEL TEATRE

Fa anys que el jovent del barri reclama un espai on poder trobar-se i rebre orientació acadèmica i laboral. Des de l’associació Joves Units del Poble-sec denuncien la manca d’interès per part del Districte en aquest aspecte i han engegat una campanya de recollida de signatures.

Surten a la llum un seguit de denúncies per agressions masclistes i abús de poder contra alguns professors de l’Institut del Teatre. Des de l’assemblea feminista de la institució expliquen que el Protocol contra l’assetjament va arribar tard i no s’ha aplicat correctament.

Hem estrenat la botiga en línia fa poc i estem molt contentes. Hi podeu consultar el nostre catàleg a temps real i ara hi hem afegit (a banda de l’enviament ecofriendly) recollida a l’oficina de Correus més propera.

El desnonament del Joan del Poble sec s’aturat! #JoanEsQueda gràcies a les veïnes organitzades! #ForçaSindicat.

Fer un passeig pel Paral·lel i trobar-nos amb l’Arnau i els colors que l’envolten, obra de l’Arnau Gallery i amb la col· laboració d’artistes urbans que cada mes donen vida al mur del teatre.

Les obres de reparació d’una canonada ocuparan voreres i carrils #busbcn a l’inici del Paral·lel, a tocar de la plaça d’Espanya, durant un mes.

@_LaCarbonera Llibreria La Carbonera

@RavalSindicat Sindicat Habitatge del Raval

@ArnauItinerant Teatre Arnau Itinerant

@BCN_SantsMont Districte de Sants-Montjuïc

www.zonasec.cat

Proximitat a la xarxa:

•

facebook.com/ZonaSec •

Twitter.com/Zona_Sec

•

Flickr.com/Zona Sec

c/ Poeta Cabanyes, 67 - 08004 Barcelona Tel. 93 441 18 12 627 471 239 farmaciagineraltabella@gmail.com @farmacia.gineraltabella Farmacia Giner Altabella Tensió arterial • Glucosa • Homeopatia Fórmules magistrals • Dermofarmàcia Dietètica infantil

GINER • ALTABELL A

FERRETERIA BRICO ELKANO, SL Tota classe d’elements per a la llar, articles de ferreteria, bricolatge, jardineria, etc...

Elkano, 37-39 - 08004 Barcelona - Tel. 93 442 38 77

zonasec

sempre independents!

Edita: Zona Sec Comunicació

Maquetació: Enric Mestres

Direcció: Enric Mestres

Fotografia: Redacció

Redacció: Anna Pruna, David García Mateu, Ernest Millet, Enric Mestres, Barbara Kiessling

Il·lustracions: David Vila

Publicitat: Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com

Col·laboracions: Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Júlia Costa, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec La tirada d’aquest Zona Sec és de 6.000 exemplars

Dep. Legal: B-39.712/1997 Si voleu col·laborar truqueu al telèfon: 699 73 97 79 / 93 329 99 52 Carrer Elkano, 24-26, baixos 08004 Barcelona E-mail: zonasec@hotmail.com www.zonasec.cat

Amb el suport de:

Aquesta publicació forma part de:

Zona Sec no es fa responsable de les opinions publicades en aquest diari

zonasec

TEMA DEL MES

y DRETS Llibertat artística i d’expressió

“Aquí es reprimeix, censura i tortura, com en dictadura” es llegia al mural El món del mural urbà assegura que la manca d’espais i l’autocensura s’arrosseguen des d’abans de la polèmica amb el mural de Roc Blackblock DAVID GARCÍA MATEU

característiques; la gran majoria d’ajuntaments no volen espais lliures on qualsevol pugui pintar el que li doni la gana amb qualsevol qualitat artística o missatge”. “Tots els partits polítics que ara han assenyalat al Govern de Barcelona per dir mira com censuren, el primer que haurien de fer és mirar què fan ells allà on governen; saben que a la majoria de llocs prefereixen organitzar comissariats i pagar per propostes artístiques concretes, en comptes de tenir espais de lliure creació”.

@davidgmateu

( a ve de portada) les imatges vir-

‘Trending topic’ “En comptes de perjudicar-lo, crec que l’art urbà ha sortit guanyant amb aquesta censura”, observa el responsable de Street Art Barcelona, Antonie Careil, qui també coordina els murs urbans del Teatre Arnau. “Hem vist com els grafitis tenen un paper fonamental en l’expressió d’opinió, en mostrar i difondre missatges; mai havia vist tantíssima gent a les Tres Xemeneies com quan Roc Blackblock va decidir refer la seva obra i tot va ser gràcies a la ximpleria de censurar”, afegeix. Un mural que, per cert, ja ha sigut vandalitzat.

“El més normal és que l’obra original s’hagués esborrat per la dinàmica dels murs, en un parell de dies un altre artista hauria pintat a sobre la seva obra, hauria fet la seva foto i hauria marxat, perquè tothom accepta i entén la dinàmica”, explica el director de Rebobinart, Marc Garcia, entitat que gestiona els murs lliures de les Tres Xemeneies.

Murs autoritzats Els murs de les Tres Xemeneies, com d’altres repartits per la ciutat, són una espècie de reserva natural per als grafiters. La raó: són els únics espais públics on poden desenvolupar la seva creativitat de forma autoritzada i regula-

Foto: rebobinart

tuals del grafiti van començar a córrer com la pólvora a les xarxes socials. L’efecte Streisand s’havia desfermat i ja no hi hauria cap censurador que pogués aturar la seva difusió.

Un mural amb motiu de la campanya ‘Black Lives Matters’ també va ser censurat el passat estiu

‘‘El més normal és que l’obra original s’hagués esborrat per la dinàmica dels murs’’

‘‘La gran majoria d’ajuntaments no volen espais lliures on qualsevol pugui pintar’’

da. El problema de la polèmica, però, rau en “l’ambigüitat” del protocol de bones pràctiques que han de complir els artistes: “Pot semblar molt obvi quan no es permeten missatges ofensius i es pensa en pintades racistes, contra les dones... però en temes com la policia o la monarquia... és més interpretable”, assenyala el fundador de B-Mural, Xavier

Ballaz. “Calen uns protocols i uns responsables clars, perquè no pot ser que algú que mani, si li pica alguna cosa que es pinta, doni l’ordre d’esborrar-ho”, afegeix.

En aquesta línia, Garcia destaca el fet que la polèmica només podria haver sorgit a les Tres Xemeneies: “Cal tenir en compte que l’Ajuntament de Barcelona és l’únic que té espais legals d’aquestes

L’efecte Streisand

L’efecte Streisand és un fenomen d’Internet que es produeix quan algú intenta censurar alguna informació o imatge sense èxit. En comptes d’aconseguir el seu propòsit, l’element que volia amagar passa a ser difós de forma massiva i es torna viral a les xarxes, de manera que acaba aconseguint més visibilitat. El nom del fenomen té origen en la polèmica que va aixecar la cantant Barbara Streisand, quan va exigir a un fotògraf amateur la retirada d’una imatge on apareixia casa seva per casualitat. En comptes d’aconseguir el seu objectiu, tothom va començar a compartir la fotografia (fins aleshores havia passat completament desapercebuda).

Manca d’espais Encara que Barcelona sigui un dels pocs municipis que compta amb murs públics autoritzats, els col·lectius que treballen amb els artistes asseguren que aquests són molt pocs. “És una cosa en què l’Ajuntament va haver de cedir en el seu moment, perquè fora d’aquests murs l’art urbà pateix una repressió molt forta”, apunta Careil en referència a la normativa de civisme, i que també recorda que a la ciutat “no comptem amb cap festival potent, no tenim façanes o mitgeres on pintar i tampoc atraiem artistes internacionals”.

“L’última paret que ens queda per superar és la de l’Ajuntament, que no dona ni recursos ni llicències perquè es facin murals de gran format”, observa el president de Rebobinart. Al seu parer, “s’ha de començar a dotar al sector de recursos econòmics perquè els artistes treballin de forma digna, perquè mentre que a la resta d’Europa hi ha molta empenta perquè hi hagi grans mitgeres dinàmiques que donen diferents visions de la ciutat, a Barcelona encara se segueixen donant recursos només als espais tancats de sempre”. y

CARNISSERIES CAL COLOM ESTABLIMENT RECOMANAT PEL CONSELL CATALÀ DE LA PROMOCIÓ AGRÀRIA I ECOLÒGICA

Més de 40 anys de les nostres botigues al Poble-sec

Vedella, porc, pollastre, xai, formatge i més productes Preus especials de vedella de Girona certificada i carn ecològica del Pirineu Central: Blasco de Garay, 42, baixos • 08004 Barcelona Tel. Botiga: 93 441 51 42 • Fax: 93 441 68 63 • Mòbil: 620 91 96 96 • central@calcolom.com

Març 2021

3

L’autocensura Els fets succeïts al parc de les Tres Xemeneies és un cas evident de censura institucional, però... sovint els artistes opten per no plasmar les seves idees per por a la resposta: “No puc parlar per tots els artistes, sé que alguns no s’autocensuren i entre ells Roc Blackblock, que ha evidenciat com la llibertat d’expressió no només afecta rapers, sinó també a l’art urbà”, considera el responsable de Street Art Barcelona, Antonie Careil, qui també coordina els murs urbans del Teatre Arnau.

El problema principal, però, no és la recepció pública, sinó com poden afectar les polèmiques als seus ingressos, ja que la gran majoria treballen amb empreses: “Tots poden tenir un discurs creatiu amb un determinat missatge o tendència, però ficar-se en temes polítics els pot afectar, perquè moltes empreses ja no voldran treballar amb ells o relacionar-se amb algú que estigui així de polititzat”, valora el president de Rebobinart, Marc Garcia.

Per aquesta raó, el coordinador del parc de les Tres Xemeneies considera que la veritable por amb què conviuen els artistes és el “què passarà després i què pensaran de tu els clients”. “És més una por laboral, que no pas una por a la censura de l’administració, perquè al final el que ha passat a les Tres Xemeneies en realitat és un despropòsit; des de l’Ajuntament ja es cuidaran perquè no torni a passar”, sintetitza.

En tot cas, no és la primera vegada que el poder públic censura una obra artística.

Al mateix Blackblock ja li van esborrar el que va fer a Can Vies sota el nom Estima la música, odia el feixisme, sota el pretext que incitava a l’odi. D.G.M.

Aprofiteu els nostres descomptes amb les ofertes dels lots.

Demaneu informació!

(Ofertes especials de lot només a la botiga de Blasco de Garay, 42)

Vallhonrat, 27 • 08004 Barcelona Telèfon: 93 325 61 42

4

zonasec

Març 2021

ACTUALITAT

y SALUT La tercera onada s’acomiada

y PARAL·LEL Més vida i activitat a l’avinguda

El Poble-sec deixa d’estar entre els barris més castigats per la Covid-19

El Teatre Apolo torna a obrir

El nombre de positius mensuals pràcticament es redueixen a un terç respecte al mes de gener, però la situació encara és crítica @davidgmateu

Un cop deixat enrere el febrer, el Poble-sec comença a acomiadar-se de la tercera onada de la Covid-19, però amb la vista posada en la hipotètica arribada de la quarta a conseqüència de la variant britànica (més contagiosa). Tot i això, s’ha de posar de relleu la davallada del darrer període: dels 464 positius del gener als 175 d’aquest darrer mes, segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

La tendència a la baixa en curt termini també s’ha vist replicada al conjunt del districte de Sants-Montjuïc, on els positius als tests PCR i d’antígens han caigut dels 283 casos de fa quinze dies, als 230 de la darrera setmana de febrer. Una dinàmica que sobretot ha ajudat al Poblesec a escapar de les posicions més elevades del rànquing de barris amb més contagiats de tota la ciutat, encara que la falda de Montjuïc segueix a la mitjana alta de la taula. De fet, mentre que al febrer al conjunt de Barcelona es van detectar 566 per cada 100.000 habitants, al barri van ser 427 poblesequins els infectats per cada 100.000 veïns.

Adults i joves, els més contagiats Pel que fa als grups generacionals, a diferència de la primera onada, els més afectats al febrer han tornat a ser els adults entre els 35 i 64 anys (84 nous casos),

La campanya de vacunació comença a immunitzar els més grans i els sectors considerats essencials

seguits dels joves entre els 15 i els 34 anys (49 positius). Per contra, el grup que començarà a reduir progressivament el nombre de contagis entre els seus components és el dels majors de 65 anys, gràcies a la campanya de vacunació que ja hi ha en marxa. Tot i això, al febrer encara s’han detectat 22 positius entre les persones més grans, mentre que els menors de 14 anys han reportat una vintena d’infeccions.

Més classes confinades L’afectació en aquest darrer grup generacional ha sigut el que ha conduït a confinar un grapat d’aules del Poble-sec al llarg del darrer mes, encara que cada vegada l’afectació és menor.

L’exemple: el darrer divendres de febrer al barri només hi havia quatre classes confinades: dues als Maristes Anna Ravell

Al febrer han tornat a ser els adults entre 35 i 64 anys (84 positius) els més afectats, seguits dels joves entre 15 i 34 anys (49 positius) i dues més a l’Institut Consell de Cent, segons les dades del Departament d’Educació.

El que no queda clar, però, és l’evolució de la pandèmia al llarg d’aquest mes de març, ja que mentre que l’índex de reproducció del virus a la zona del nucli urbà més propera al Port de Barcelona és de 0,85, a la meitat més pròxima a la plaça d’Espanya és d’1,67. Dit d’una altra manera, per cada deu contagiats que viuen en aquesta banda del barri, se n’infecten gairebé 17 més. y

FESTA MAJOR DEL POBLE-SEC 2021 Calendari de reunions preparatòries:

2 de març - 6 d’abril - 4 de maig - 8 de juny meet.jit.si/festamajorpoblesec a les 19 hores + info a: festamajor@poblesec.org

Llegiu el Paral·lel Oh! L’altra publicació germana del Zona Sec Cada mes al Paral·lel i barris propers www.zonasec.cat

@zona_sec

Durant aquest mes de març, concretament el dia 18, el Teatre Apolo del Paral·lel tornarà a obrir portes de la mà del grup madrileny Smedia. Aquest grup és propietari d’altres sales a Madrid (Teatro Cofidis Alcázar, Teatro Fígaro, Pequeño Teatro Gran Vía, Capitol Gran Vía, Teatro Lara i el Teatro Real Carlos III de Aranjuez) i pensa reobrir l’emblemàtica sala amb ¿Quién mató a Sherlock Holmes?, un

Foto: AJT. BCN

DAVID GARCÍA MATEU

REDACCIÓ

Carrer Hortes nº 10

muntatge protagonitzat per Daniel Diges que estarà en cartellera des del 18 de març fins el proper 1 de maig. També s’estrenarà el musical Antoine, sobre Antoine de Saint-Exupéry, l’autor d’El petit príncep i faran tornar a Barcelona l’espectacle dels Joglars Señor Ruiseñor. Com a novetat destacada, la música en viu compartirà cartell amb els espectacles teatrals.

El primer espectacle, ¿Quién mató a Sherlock Holmes?, serà en petit format degut a la pandèmia i seguint les mesures de seguretat del moment. y

zonasec

PUBLICITAT

Març 2021

8M AL POBLE-SEC CC EL SORTIDOR

CC ALBAREDA

Pl. del Sortidor, 12

C. Albareda, 22

MARCADAS

KATE NASH, UNDERESTIMATE THE GIRL

Inscripció prèvia a elsortidor.inscripcionscc.com De l’1 al 19 de març

Exposició a càrrec d’Andrea Ruiz de mespapaia

MENSTRUACIÓ CONSCIENT

Dimarts 2 de març, a les 18.30 h

Xerrada a càrrec d’Andrea Ruiz de mespapaia

VIDES CÍCLIQUES, ALIMENTACIÓ I CULTURA

Dimecres 3 de març, a les 18.30 h Taller a càrrec de Francesca Bayre

ZIBILA I EL PODER DE LES RATLLES

Dijous 4 de març, a les 17.30 h

Cinema infantil a càrrec de Rita i Luca Films

ON ACHÈVE BIEN LES GROS

Dijous 11 de març, a les 19 h

Cinefòrum a càrrec de Marta Ruiz de L’Etnogràfica i Maria Clara de Moraes, de l’ODELA

PESSIGOLLES

Diumenge 14 de març a les 11 h

Contacontes familiar a càrrec de L’Etnogràfica

TRANSGENDER PARENTS

Dijous 18 de març a les 18.30 h Cinefòrum a càrrec de L’Etnogràfica

COP DE GRÀCIA

Dissabte 20 de març, a les 19 h

Teatre a càrrec de la Cia. Los Genios Locos

SALUT I PLAER, UN DRET DE LES CRIATURES

Dijous 25 de març, a les 17.30 h

Xerrada del Cicle Perspectiva a càrrec de Teo Pardo

Inscripció prèvia a albareda.inscripcionscc.com

Dimecres 3 de març, a les 18.30 h

Documental musical a càrrec de Barcelona Districte Cultural i d’In-Edit

LA MÚSICA DE CHABUCA GRANDA

Dijous 4 de març, a les 19.30 h Xerrada a càrrec de Sarah Ardite

AFRICAN MENINAS

Divendres 5 de març, a les 17.30 h Activitat familiar amb iBiscotti

LES KARAMBA

Divendres 5 de març, a les 19.30 h Concert del Barcelona Districte Cultural

ANNA ANDREU

Divendres 12 de març, a les 20 h Concert del Barcelona Districte Cultural

ROMBO

Divendres 19 de març, a les 20 h Concert del Barcelona Districte Cultural

JARDINS DE LES TRES XEMENEIES WOMART JAM

Diumenge 7 de març, de 9 a 18 h

Intervenció a càrrec de Rebobinart i WALLSPOT

A LES XARXES

CAMPANYA FOTOGRÀFICA “POBLE-SEC JOVE I FEMINISTA”

De l’1 de febrer fins al 19 de març

A càrrec de la Comissió jove del Pla Comunitari del Poble-sec

barcelona.cat/sants-montjuic

5

6

zonasec

Març 2021

ACTUALITAT

y JOVENT L’han impulsat des de Joves Units del Poble-sec y AGRESSIONS MASCLISTES El protocol era al web des del 2018 però no es va aplicar

ANNA PRUNA

@pruna_ana

És la reivindicació principal de l’associació Joves Units del Poblesec. Demanen un espai de trobada per als joves del barri, on puguin rebre orientació acadèmia i laboral i gaudir de temps d’oci: “Hem mantingut diverses reunions amb tècnics, consellers i polítics del Districte de Sants-Montjuïc i hem vist que, per part seva, hi ha molt poca voluntat i que la creació d’un equipament juvenil per a joves de 16 a 29 anys no és una prioritat per a ells”, diu Hatim Azahri, portaveu de l’associació.

L’argument del Districte, segons explica el grup de joves implicats en la proposta, és que no hi ha espais “cosa que hem pogut demostrar que no és així, especialment ara amb l’alliberament de tants locals en el nostre barri, com a conseqüència de la pandèmia”, diuen.

Iniciativa per conscienciar Davant d’aquesta negativa, han decidit engegar una campanya de recollida de signatures a través de la plataforma Change.org.

Actualment, la petició acumula més de 260 signatures i una cin-

quantena de particulars i entitats se n’han fet ressò.

Amb aquesta iniciativa volen, d’una banda, conscienciar el veïnat del Poble-sec del problema que suposa no comptar amb un espai juvenil i, de l’altra, pressionar al Districte “perquè inverteixin d’una vegada en la joventut del nostre barri, perquè destinin recursos en la creació d’un equipament juvenil amb la finalitat de frenar totes les problemàtiques que ha ocasionat la seva absència durant tants anys”.

El barri té una població jove de 7.000 persones, el 17,5% de tota la població El barri té una població jove de 7.000 persones, el 17,5% de tota la població i, des de Joves Units del Poble-sec, denuncien que l’Ajuntament ha marginat aquest col·lectiu: “Fem una crida a tots els veïns i veïnes del Poble-sec, i a totes les entitats i associacions perquè lluitin per la joventut del nostre barri i donin suport a aquesta causa per fer del barri un lloc digne i de qualitat per a tots i totes”. y

Denuncien corporativisme i silenci a l’Institut del Teatre La directora de l’Institut del Teatre, Magda Puyo, presenta la dimissió arran de l’escàndol dels suposats assetjaments sexuals ANNA PRUNA

@pruna_ana

Fa un parell de setmanes esclatava l’escàndol: un reportatge al Diari Ara treia a la llum un seguit de denúncies per agressions masclistes i abús de poder contra alguns professors de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de l’Institut del Teatre. Entre ells, s’acusava directament al reconegut actor i director Joan Ollé. Des de la direcció d’aquesta institució, ara dimitida, van exposar que lamentaven els casos, però també deien que “el protocol contra assetjaments estava penjat al web”, tal com deia Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre, en declaracions a la televisió.

Protocol contra les agressions Des de ZONA SEC ens hem interessat per aquest protocol i la seva implementació. La Núria Corominas, exmembre de l’Assemblea Feminista de l’Institut del Teatre, explica que aquest grup es va crear l’any 2016 amb la redacció d’un document mare que contenia un seguit d’objectius i d’exigències, entre les quals es demanava l’existència d’un protocol contra les agressions masclistes que no existia prèviament.

“Des del GAF (Grup d’Acció Feminista) vam fer una encartellada amb missatges com l’Institut del Teatre sexualitza les actrius i l’Institut del Teatre encobreix els agressors. L’equip directiu d’ales-

Foto: D.N.

Recollida de signatures per reclamar un equipament juvenil

Enganxada de cartells a les portes de l’Institut del Teatre

hores de l’ESAD va amenaçar de denunciar-nos per difamació”, diu la Núria. Arran d’aquesta acció, però, el GAF va començar a tenir reunions amb la directora Magda Puyo, per fer pressió perquè es redactés aquest protocol: “A partir d’aquí, la direcció es va posar en contacte amb una consultoria externa perquè l’elaborés. Es va acceptar la creació del protocol, però al mateix temps va haver-hi una criminalització de l’equip directiu cap al grup feminista.

Jugaven a dues bandes”.

Aplicació no efectiva Efectivament, el protocol es va penjar al web l’any 2018, però des de l’assemblea feminista apunten

que no s’ha aplicat de manera efectiva: “Des de l’Institut es defensaven dient que no hi ha hagut denúncies formals, però no s’ha activat perquè no s’ha volgut. La direcció ho podia haver activat perquè coneixien alguns casos. S’escudaven darrere d’aquest protocol, quan és paper mullat. Fins i tot me’n penedeixo d’haver-lo exigit, perquè ha acabat sent un parapet per justificar tot això”. En preguntar-li per les reclamacions fetes a la direcció, Núria apunta: “N’havíem fet, però sabíem que no anirien enlloc. És un clar cas de corporativisme i porten vàries dècades encobrint-se les espatlles”. y

Dimissions a l’Institut del Teatre: plega la directora, Magda Puyo, i l’equip directiu Foto: anna pruna

L’equip directiu de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre ha anunciat que renunciava a la pròrroga del mandat. D’aquesta manera, comença immediatament un nou procés d’eleccions a la direcció. En un comunicat, asseguren que prenen la decisió després de la dimissió de la directora general de l’institut, Magda Puyo, arran de les denúncies d’assetjament i abús de poder de professors fetes per desenes d’alumnes. “Ens sentim totalment identificats amb el seu projecte, un projecte en què continuem creient, però que, malauradament, s’ha vist interromput. Ho trobem trist i injust i, per coherència i responsabilitat, renunciem a la pròrroga”, especifiquen en el text. Demanen que la decisió s’interpreti com un “gest de reparació cap a l’alumnat”, especialment cap a les víctimes.

Hatim Azahri i Irene Solà, de l’associació Joves Units del Poble-sec

Comandes a domicili a partir de 20 euros

931 923 814 671 302 001

Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona

ANUNCIA’T AL ZONA SEC Tel. 699 73 97 79

zonasec@hotmail.com www.zonasec.cat

zonasec

ACTUALITAT

Març 2021

y POLÍTICA Parades a Hostafrancs i Paral·lel

y OBRES Es vol solucionar una avaria a la xarxa de distribució de gas natural

Signatures a favor de l’amnistia

Reparació d’una canalització al Paral·lel

ÒMNIUM SANTS-MONTJUÏC santsmontjuic@omnium.cat

de la negociació democràtica i és l’única via que abraça el conjunt dels represaliats’’.

També fou significatiu, aprofitar l’avinentesa perquè represaliats poguessin expressar els seus sentiments i emocions i posar a l’abast de les persones presents, la

Després de molt de temps per culpa de la Covid-19, hem pogut muntar dues parades, una a Hostafrancs i una altra al Poble-sec, en concret al carrer Callao, davant mateix del Mercat i l’altra a la plaça Bella Dorita respectivament.

Aquestes parades obeeixen a un projecte de la seu nacional d’Òmnium per posar a l’abast del tot el país espais singulars per recollir Aspecte de la parada d’Òmnium a Hostafrancs signatures a favor de l’amnistia i que aquestes servei- injustícia que estant patint per la xin per portar una llei al Congrés defensa d’unes idees que conforespanyol en aquest sentit. men l’ideari de la majoria dels ciutadans del país, autodeterminació, L’amnistia: única possibilitat amnistia i ser allò que volem ser.

Vàrem iniciar l’acte amb la Agraïm la presencia de la Lídia lectura, per part d’una vocal de la Rodrigo i el Jordi Pesarodona i no Junta de Sants-Montjüic, del posi- solament pel seu testimoniatge, sinó cionament d’Òmnium Cultural també per la capacitat de comunivers l’amnistia i no ens vam estar car-nos de manera ponderada i de recordar les paraules del nostre versemblant les seves realitats perpresident Jordi Cuixart: ‘‘Tenim sonals viscudes. Per últim, dir-vos molt clar que la fi de la repressió que va venir moltíssima gent, fins mai no vindrà de renúncies, ni de i tot, persones que volien tornar a penediments, ni de reformes parci- signar (però no podien) simplement als del codi penal, ni d’indults, com per manifestar el seu sentiment intenta fer-nos creure el govern d’injustícia que estem patint tots de l’Estat espanyol. L’amnistia és plegats. Es van recollir més de 300 l’única possibilitat real per a l’inici signatures demanant l’amnistia. y

REDACCIÓ

@zona_sec

Fins al 26 de març, la companyia de gas Nedgia repara una canalització a l’inici de l’avinguda del Paral·lel, a tocar de la plaça d’Espanya, amb afectació a voreres, carrils bus i un carril de serveis.

Per solucionar una avaria a la xarxa de distribució de gas natural, la companyia està renovant la canalització que creua el Paral·lel a tocar de la plaça d’Espanya.

S’obriran rases a banda i banda de l’avinguda: primer a la vorera sud, la que queda davant de la Fira de Barcelona (Paral·lel, 203), i després a la del davant del gual

de la comissaria dels Mossos d’Esquadra (Paral·lel, 206). A la banda de Fira de Barcelona ja s’ha fet una excavació per dur a terme la cala que ha permès detectar l’avaria. Això ha obligat a traslladar uns metres una de les parades d’autobús que hi ha a la zona.

Afectacions al carril bus Fins al 19 de març, se seguirà treballant al cantó sud i, a més de la rasa a la vorera, en un tram d’entre 20 i 30 metres s’ocuparà el carril bus en sentit mar. Davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, els treballs començaran una mica més tard i s’allargaran fins al 26 de març.

7

En aquest cas, a més de la vorera, s’ocuparà el cordó d’estacionament de vehicles policials i un dels dos carrils bus que arriba fins a la plaça d’Espanya. Tant en una banda com a l’altra, a la vorera quedarà prou espai lliure per als pas de vianants.

En un altre sector de la plaça d’Espanya, entre el carrer de Tarragona i la Gran Via de les Corts Catalanes, continuen les obres de millora de l’accessibilitat de les estacions de metro (L1 i L3). En la fase 1 d’aquestes obres, que durarà fins a l’estiu, està ocupada la vorera de davant de les Arenas i hi ha una reducció a cinc carrils de la rotonda en aquest punt. y

8

zonasec

Març 2021

ENTREVISTA

l’entrevista

ANNA PRUNA

@pruna_ana

y Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona

“L’activitat a la Casa de la Música començarà el gener de 2022”

visita la web del ZS

Estàs implicat en molts projectes culturals, no només des de l’Ajuntament. D’on ve aquest interès i vinculació amb el món cultural?

Podríem dir que des de petit perquè la meva família ha estat vinculada a una militància política molt activa, des de la lluita antifranquista i els espais de cultura. Durant un temps vaig estudiar música a l’escola de música de Cornellà, però va ser poc temps perquè no m’interessava l’educació acadèmica en aquest context i soc més aviat autodidacta.

He après tocant amb els amics i de sempre m’he mogut en espais de militància cultural.

Sentim molt a parlar de cultura de base i de cultura comunitària, dos àmbits en què centreu gran part de la vostra atenció. Què signifiquen aquests conceptes?

Aquests dos conceptes es vinculen en l’àmbit dels drets culturals, que es plantegen des de la perspectiva de l’accés a la cultura. Tothom té dret a accedir a l’exhibició cultural, sense discriminació de cap mena, però cal incloure un altre àmbit fonamental que és el del dret a les pràctiques culturals en condicions dignes. És des d’aquí des d’on s’explica el concepte de cultura de base, un entramat de cultura professional, però que sovint té moltes dificultats per exercir la pràctica cultural en condicions dignes.

La cultura comunitària s’explica també a partir del dret a la pràctica cultural, però no tant per part de professionals, sinó del conjunt de la ciutadania. Tot ciutadà té dret a

representar la seva identitat cultural sense cap discriminació, perquè tots som agents culturals per defecte. La cultura comunitària habilita programes, espais i recursos perquè aquest dret estigui reconegut.

Això és un dels fonaments de Cultura Viva. Quin paper desenvolupa aquest programa en l’ecosistema cultural de la ciutat?

El programa Cultura Viva neix, de fet, amb la vocació de reconèixer quines són les pràctiques de les entitats que estan fent política pública sense ser administració pública i generar estratègies conjuntes per desenvolupar, a escala de ciutat, diferents línies que reconeguin el dret a la pràctica cultural per part de la ciutadania, un dret no legitimat històricament.

L’estratègia clau és el codisseny i la coproducció d’aquestes propostes culturals.

“Respecte a l’Arnau ara mateix no tenim assignada la partida per poder fer l’obra, però això no vol dir que haguem renunciat a fer-la” Entre els projectes d’aquest programa es troba l’Arnau Itinerant, que existeix per tornar a omplir de vida el Teatre Arnau quan estigui reformat, però no hi ha pressupost per començar

la reforma aquesta legislatura...

El que sí que aprovarem, aquest 2021, és el projecte executiu, que és el pas previ per poder fer les obres. És cert que, per la re-priorització dels recursos, ara mateix no tenim assignada la partida per poder fer l’obra, però això no vol dir que haguem renunciat a fer-la. Estem treballant per trobar els recursos i, mentrestant, en el marc de l’Arnau Itinerant s’estan fent un seguit de pràctiques relacionades precisament amb la cultura de base i la cultura comunitària i, a més, teixeixen programes entre àmbits territorials fronterers, com són els diferents barris del Paral·lel.

Hi ha altres espais al Paral·lel que també estan abandonats, com el Molino o el desaparegut Talia.

Teniu alguna proposta a llarg termini per recuperar-los?

Sobre el Talia no tinc informació, sobre el Molino sí que estem parlant amb la propietat, però encara no hi ha cap proposta encaminada. Crec que és un espai rellevant i que val la pena que l’Ajuntament treballi per veure quin és el seu futur.

També ens preguntem com avança la futura Casa de la Música, que és la vostra proposta per a l’actual sala BARTS. La Casa de la Música busca donar continuïtat a l’excel·lent programació de música en directe que hi ha avui, però ampliar les seves competències i les seves estratègies. En tant que és un espai de titularitat pública, volem incorporar més valor públic, generant vincles amb

www.zonasec.cat

Foto: thomas wilhem

Daniel Granados (Esplugues de Llobregat, 1981) és veí del Poblesec i delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona. Molt abans d’això ja estava implicat en moviments de militància cultural, sobretot en l’àmbit de la música. És músic, director del programa municipal Cultura Viva i fundador, juntament amb Joe Crepúsculo i Daniel Flamaradas, de Producciones Doradas, una discogràfica i espai de recerca sobre nous usos de la música en l’àmbit digital.

Parlem amb ell sobre el sector cultural a la ciutat i sobre el futur d’alguns equipaments de titularitat pública del Paral·lel.

Daniel Granados, sempre implicat en el món de la música

projectes d’educació i música, amb projectes musicals d’acció comunitària i amb el conjunt de sales de concerts de la ciutat. La Casa de la Música serà un punt de trobada i d’experimentació sobre escenografies digitals i sobre hibridació de disciplines. La sala BARTS ha d’ampliar les competències i ho farà a través d’un concurs públic que acabarà esdevenint la Casa de la Música de la ciutat. Aquest concurs es publicarà el segon trimestre d’aquest any i l’activitat com a Casa de la Música començarà el gener de 2022.

‘‘El teixit musical de la ciutat està en una posició desfavorable respecte a d’altres àmbits culturals’’ Segons aquest plantejament, tindrem una Casa de la Música, però perdrem un altre teatre al Paral·lel, el BARTS. Jo no diria que perdrem un teatre perquè en el projecte hi haurà hibridació de diferents àmbits culturals i es podran fer arts escèniques vinculades amb la música. També és cert que el teixit musical de la ciutat està en una posició desfavorable

respecte a d’altres àmbits culturals.

Mentre les arts escèniques, en totes les seves dimensiones, tenen un entramat d’institucions públiques significatives, com el Lliure, el Mercat de les Flors, el TNC o fàbriques de creació, en l’àmbit de la música popular no existeix una institució, més enllà de l’Auditori, que doni sortida com a fàbrica de creació, com a espai d’exhibició i com a espai d’experimentació. Des del nostre punt de vista, Barcelona necessita un equipament que doni resposta a les necessitats d’aquest teixit musical.

Per últim, com treballeu en la futura reactivació de l’activitat a les sales de concert?

Estem estudiant la manera de tornar a fer activitats aquest estiu, no només al Castell de Montjuïc, com es va fer l’any passat, sinó també subvencionant l’activitat de les sales. Ara mateix, l’Ajuntament no té competències en el marc normatiu de la pandèmia, però entenem que, si es compleixen les normes establertes, hauríem de poder obrir per no perdre el que per a nosaltres és un dels pulmons principals de la ciutat, que és la música en directe, sobretot a espais de petit i mitjà format. Aquestes sales permeten, a la gent que comença, tenir un espai on tocar. y

zonasec

ACTUALITAT

Març 2021

y INICIATIVES Els quatre colors utilitzats representen la diversitat

y 14-F L’anàlisi de les urnes

Un símbol de l’orgull de barri

El PSC guanya les eleccions catalanes al Poble-sec

9

De vegades coneixem històries que demostren que només cal una mica d’empenta i motivació per tirar endavant projectes engrescadors i originals. És el cas de Jordi Lladó, un dissenyador gràfic poblesequí que, fa un any, va decidir emprendre una aventura: la creació d’un escut del barri que esdevingui un símbol d’unió per a totes les persones que hi viuen.

Potser ho heu vist a les xarxes socials, on Orgull Poblesequí acumula ja milers de seguidors.

Es defineix com “una plataforma per fomentar la cohesió transversal i potenciar l’orgull de pertinença al barri del Poblesec a través d’un escut que sigui representatiu per a tothom”. En Jordi ens explica que, malgrat fa 11 anys que viu al Poble-sec, no s’havia implicat en els moviments associatius que es couen, però, en veure que altres barris tenen un domàs i el pengen amb orgull a balcons i establiments, va pensar que al Poble-sec també es podria tenir un element similar: “Per què no tenir un símbol que ens uneixi a totes les persones del barri?”. I així va començar la història, va dedicar uns mesos a documentar-se bé sobre la història del barri i la seva creació i, a partir d’aquí, va començar a triar els símbols, fent unes primeres versions més barroques que després va simpli-

Fotos: jordi lladó

Un veí impulsa la plataforma Orgull Poblesequí per generar un El bloc sobiranista es torna a imposar en sentiment de pertinença a partir de la creació d’un escut uns comicis on la participació ha caigut a ANNA PRUNA @pruna_ana mínims històrics

Aquesta és la correlació de forces que ha escollit la ciutadania Així quedaria el domàs penjat a un balcó

ficar fins a arribar a la creació de la proposta actual.

Un disseny molt estudiat Veiem que el fons del domàs té forma d’aspa, amb quatre zones que representen els quatre subbarris del Poble-sec: la zona de la França Xica, l’Eixample de Santa Madrona, Les Hortes de Sant Bertran i la Satalia. Els quatre colors utilitzats representen diversitat i també són els colors que formen part de la majoria dels logos de les entitats més importants del barri: el vermell, el groc, el blau cel i el blau més fort. L’escut s’ha dissenyat agafant els símbols més rellevants del barri: el perfil de Montjuïc, les Tres Xemeneies i el vaixell que Santa Madrona porta

El creador de l’escut amb algunes aplicacions del disseny

a la mà a diverses representacions artístiques i que també simbolitza la diversitat d’origen dels poblesequins. Darrera del vaixell surten uns raigs de llum que recorden els de Montjuïc. També hi apareix l’any 1869, quan es va derogar la llei militar que delimitava les zones on no es podia construir, i que es considera l’any d’origen del Poble-sec. Per últim, les sigles ZP fan referència a la tercera Zona Polèmica de la muntanya de Montjuïc, que va començar a edificar-se l’any 1869 donant lloc al naixement del barri.

Presentació del disseny El seu creador ja ha presentat el disseny a la Coordinadora d’Entitats i al Centre de Recerca Històrica (CERHISEC). El seu objectiu és crear un element d’unió entre el veïnat i generar un sentiment de pertinença al barri, per això convida a tothom qui hi tingui interès a sumar-se a la plataforma i seguir treballant plegats en la seva difusió: “Alguns botiguers ja m’han dit que vendran les samarretes i domassos, si en fem, i això pot servir per donar suport a les diferents reivindicacions que sorgeixen al barri”. Esperem, doncs, que aviat els balcons comencin a lluir aquest símbol d’unitat i d’orgull. y Podeu conèixer aquest projecte i contactar-hi a: orgullpoblesequi. blogspot.com

DAVID GARCÍA MATEU

@davidgmateu

El PSC ha assolit la fita que C’s va ser incapaç d’aconseguir després dels fets de l’1 d’Octubre: guanyar unes eleccions al Parlament de Catalunya al Poble-sec. Si bé l’any 2017 ERC va aconseguir emportar-se la victòria amb un ampli avantatge per sobre dels taronges, aquest 14-F els socialistes han sabut nodrir-se de les despulles socialdemòcrates de C’s. Una desfeta on els més reaccionaris de la formació també han fugit cap al vaixell de l’extrema dreta de VOX, però sense aconseguir fer el sorpasso al seu antic partit per només sis paperetes.

Bloc sobiranista: la idea de construir un nou Estat ha tornat a ser la majoritària a la falda de Montjuïc Tot i la caiguda en picat de la participació per culpa de la pandèmia (del 73,6% al 48,7%), els socialistes han sabut capitalitzar l’electorat constitucionalista, fet que els ha ajudat a convertir-se en l’única formació que ha sumat més vots respecte als anteriors comicis. Això sí, el bloc sobiranista no ha cedit pas davant la victòria del PSC. Tot al contrari:

el percentatge de vot que ha aplegat la idea de construir un nou Estat ha tornat a ser la majoritària a la falda de Montjuïc. Fins i tot els independentistes han posat més terra de per mig gràcies a la millora dels resultats d’En Comú Podem (14,1%).

Els republicans lideren l’independentisme En la infatigable batalla que lliuren els partits sobiranistes, ERC ha sabut gestionar el seu electorat (21,9%), mentre que la marca desgasificada de JuntsxCAT (Junts) ha perdut empenta respecte a l’anterior 21-D. Una de les raons: la trencadissa amb el PDeCAT. En aquest darrer cas, però, els neoconvergents han obtingut un irrisori resultat electoral al barri: només l’1,3% dels sufragis. Per contra, la CUP ha tornat a recuperar la senda dels bons resultats i els anticapitalistes ja se situen com a cinquena força política entre els poblesequins (8,8%).

Per la cua de la taula C’s (5,2%) ha fet valer el seu honor enfront el PP (3,2%) i VOX (5,2%), encara que els ultres s’han quedat a només sis vots de superar la llista liderada per Carlos Carrizosa. En aquest cas, destacar que l’extrema dreta només ha pogut millorar en un punt el resultat que van obtenir a les darreres eleccions generals, fet que fa suposar el seu estancament al barri. y

zonasec

10 Març 2021

ECONOMIA

y ECONOMIA Els empleats públics catalans són els més productius de l’Estat

y CONSUM Dia dels Drets de les Persones Consumidores

Una Catalunya més eficient

Lluita pel dret al consum sostenible

Els Països Catalans, amb uns dèficits fiscals brutals, financen la manca d’eficiència dels empleats públics de la resta de l’Estat

AICEC-ADICAE (Consumidors Crítics, Responsables i Solidaris!) aicec@adicae.net @AicecAdicae

Quan l’euro va començar a circular molta gent es preguntava si amb una moneda comuna els preus i els salaris s’igualarien, la resposta és que els primers sí, però no els salaris. Vegem un exemple: una indústria d’un país fabrica un producte amb 100 empleats i el ven a un preu determinat; si la d’un altre país en fabrica la mateixa quantitat amb 200 empleats, potser podrà igualar el preu de venda, però els sous seran més baixos, i així ha passat dins de la zona de l’euro. La clau per igualar els salaris és la productivitat, que hem d’entendre-la com una relació entre els béns i serveix produïts i els recursos emprats per obtenir-los. Els polítics, en general, no acostumen a tenir experiència laboral o d’empresa, però són els responsables de les normes que regeixen el país i de les infraestructures que incideixen sobre la productivitat (com a màxim fan algun curset accelerat), d’aquí que Catalunya des de fa dues dècades perd pes en l’economia de l’Estat en bona part a causa d’una estructura radial i ineficaç de les comunicacions.

Les comunitats més eficients Donem una ullada a la productivitat dels empleats públics, és a dir, dels empleats de l‘Estat, comunitats, diputacions, ajun-

taments, cabildos, etc., incloses les forces de seguretat o el personal d’universitats. Són 2.588.174 empleats que representen el 13,50% dels ocupats a nivell estatal. Se suposa que per gestionar serveis similars cal la mateixa proporció d’empleats públics, però una ullada a com es distribueixen ens demostra el contrari. Ceuta i Melilla, amb el 35,50% i 32,09% d’empleats públics sobre el total d’ocupats, són una excepció per la seva singularitat. Les comunitats més eficients són Catalunya (9,76%), les Illes Balears (9,95%), i València (11,67%). Els pitjors: Extremadura (23,15%), Castella i Lleó (16,75%) i Aragó (16,15%).

No és casual que les tres comunitats dels Països Catalans tinguin dèficit fiscal. A més de ser les més eficients financen els sous dels més ineptes i la més alta productivitat no proporciona millors

SERRALLERIA MANUEL FRANCO ACOSTA Des de l’any 1980

C/ Elkano, 40 (Poble-sec) 08004 Barcelona Tels. 93 441 00 46 93 441 06 52

sous als seus empleats públics, com passaria en un mercat privat o en cas d’independència.

Perseverar en l’objectiu En plena pandèmia i campanya electoral catalana s’ha inaugurat un tram de l’AVE de Madrid a Alacant, de manera que ja el 80 % de les inversions en el corredor del Mediterrani són connexions amb Madrid, ineficients i ruïnoses. El nou govern català haurà d’encarar la recuperació econòmica, però l’economia i la societat catalanes només tenen una sortida viable cap al progrés: perseverar en el procés cap a la independència, que és el camí que els ciutadans han assenyalat als partits polítics.

Caldrà vigilar el cavall de Tròia dels Comuns. El contrari suposaria mantenir l’actual estatus econòmic amb flaire colonial, per l’elevat dèficit fiscal. y

El 15 de març és el Dia Internacional dels Drets de les Persones consumidores. Aquest dia té el seu origen l’any 1983, quan les Nacions Unides el van instituir per reivindicar, defensar, reconèixer i legitimar els drets de les persones consumidores en l’àmbit internacional.

En AICEC-ADICAE, associació de persones consumidores amb seu al barri del Poble-sec, reivindiquem no solament la figura de la persona consumidora en general, sinó també la situació de vulnerabilitat de tot el col·lectiu davant els abusos de grans empreses, entitats financeres i assegurances, així com la necessitat de construir un model de consum responsable, crític, solidari i sostenible.

Nou model de consum En aquesta línia, la sostenibilitat esdevé una característica essencial a tenir present en la construcció d’un nou model de consum en un moment de crisi econòmica, financera i sanitària que ha posat en relleu la necessitat de canviar el model de producció. Nosaltres, les persones consumidores, tenim poder i capacitat d’influència en aquest àmbit, podem triar i marcar el rumb de la demanda i, per tant, l’oferta i la producció, mitjançant els nostres hàbits de consum.

L’economia circular és aquest paradigma que ens permet lluitar contra un model de producció lineal i establir el camí cap a una

24h.

Obertura de portes, Col·locació de panys, Cilindres, Portes, etc... cerrajeriamfranco@hotmail.com

El problema del plàstic Tanmateix no tot es pot reciclar.

El plàstic ha estat un dels elements més nocius per al medi ambient i durant la pandèmia el seu ús s’ha incrementat: a l’Estat espanyol des de la pandèmia es van adquirir 659 milions de mascaretes quirúrgiques, això són 1.300 tones de plàstic. L’organització internacional de les persones consumidores, Consumers International, s’ha fet ressò de la importància de la lluita contra el plàstic i, per aquest motiu, s’ha decidit que aquest any seria el tema per al 15 de març. Des de l’associació reivindicarem la seva importància en una taula rodona d’economia circular el dia 25, on farem una crida pels drets de les persones consumidores a consumir i viure en un món més sostenible. y

Foto: CNMMA

JOSEP M. TORREMORELL - Economista jmtorremorell@yahoo.com

economia regenerativa en la qual els processos s’assimilen als de la natura. Tot recurs és un nutrient per a la indústria i els productes es reciclen de manera contínua dins el sistema.

Deixalles de plàstic

OBERT 12 HORES DERMOCOSMÉTICA • INFANTIL CUIDADO CAPILAR • NUTRICIÓN SPD (Servicio Personalizado Dosificación)

Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00

Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona - Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com

ENSENYAMENTS D'ESO I BATXILLERAT

AL BATXILLERAT ARTÍSTIC ENS ESPECIALI

TZEM EN ART URBÀ!

zonasec

ACTUALITAT

Març 2021

11

y DISTRICTE Cada barri del districte té la seva ludoteca per als infants

Tornem a jugar! respectant les mesures establertes Tornen a funcionar les ludoteques municipals i la Guingueta de Jocs de la Rambla de Sants @zona_sec

Des del 22 de febrer, la modificació de les restriccions sanitàries per evitar el contagi de la Covid-19 permet reprendre les activitats extraescolars i de lleure educatiu per a l’alumnat d’educació infantil i primària, sempre amb grups de sis infants com a màxim, respectant les mesures establertes i prioritzant les activitats a l’aire lliure.

Les ludoteques municipals de Sants-Montjuïc han reobert les portes progressivament, avisant prèviament a les famílies a les que els tocava assistir-hi. La

Foto: CC El sortidor

REDACCIÓ

Ludoteca del Poble-sec

Ludoteca del Poble-sec (al Centre Cívic El Sortidor), l’Olzinelles a la Bordeta i la Casa dels Colors a la Marina han hagut de reestructurar els grups de manera que ara, a cada sala, només hi haurà dos infants petits, dos adults i un/a monitor/a; o bé cinc infants grans i un/a monitor/a.

Pel que fa als espais de joc a l’aire lliure, la Guingueta de Jocs dels jardins de la Rambla de Sants torna a funcionar, amb dos espais separats per a tres infants i tres adults cadascun. S’hi han establert torns de joc de mitja hora, als quals es pot accedir sense reserva prèvia. L’horari és dissabte i diumenge d’11 a 14 h. y

¡Ven a conocernos!

Visitas

personalizadas presenciales o por videoconferencia 93 441 80 06 Inscríbete

www.fje.edu/personesquecreixen

OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA • La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat.

Maps

os nclos i t n ed itza suav nclud i i r t e n rge ften dete nd so a t n rge dete

• El periodisme és la millor garantia davant les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.

• Les empreses i sobretot les administracions públiques han de prioritzar els mitjans de proximitat com a suport publicitari. Una inversió que sempre retorna.

• Sense publicitat no hi ha mitjans i sense mitjans no hi ha informació veraç i contrastada.

4€ Creu dels Molers, 65 08004 Barcelona Tel. 93 164 69 80 hola@depaula.cat Facebook: de paula hamburgueses www.depaula.cat Us portem l’hamburgesa a domicili

12 Març 2021

zonasec

FENT BARRI

y CC EL SORTIDOR Continua el projecte Balandra de suport a la creació

y 8 DE MARÇ Protagonisme de les dones al cicle Amazones

Exposicions, tallers i xerrades al CC El Sortidor

Cicle Amazones, Improfest i Khaled a l’Albareda

cinema! Per a les més petites de la casa, la pel·lícula Zibila i el poder de les ratlles.

Per al públic adult, estrenem el cinefòrum (In)digestió: Lluites i resistències de dones en el sistema alimentari amb la pel·lícula On achève bien les gros, sobre la discriminació a les persones grasses i en defensa de l’autoacceptació.

CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR www.barcelona.cat /ccelsortidor

‘‘El teu cos és un camp de batalla’’. Amb aquesta frase l’artista conceptual Barbara Kruger denunciava les violències que exerceix el sistema heteropatriarcal en els cossos de les dones i els reivindicava com a espais de conflicte.

Amb motiu del 8M, al Sortidor hem volgut retre homenatge a les vides que acullen aquests cossos i celebrar les seves lluites.

Exposicions, tallers i xerrades A partir de l’1 de març es pot visitar l’exposició Marcadas, que reflecteix les empremtes que deixa la pressió estètica en nosaltres a través de la fotografia de cossos nus de diferents dones.

El dimarts dia 2 es va fer l’activitat Menstruació conscient on es va aprofundir en els processos pels quals passa el nostre cos al llarg del cicle, de la gestió del dolor... I el dia 3, a la cuina, amb un espai d’inter-

canvi de coneixements dedicat a la relació entre l’alimentació i el cicle menstrual des de la nostra trajectòria personal, familiar i cultural.

Com que defensem que la salut sexual i reproductiva ha de ser per a tots els públics, amb la xerrada Salut i plaer, un dret de les criatures parlarem de la necessitat d’una educació sexual feminista durant la infància posant al centre la diversitat.

Cinema i arts escèniques I per seguir parlant de diversitat, no us perdeu el cicle de

Projecte Balandra La darrera proposta cinematogràfica és el documental Transgender parents, que visibilitza experiències que no s’emmotllen a la versió més tradicional i conservadora del concepte de família.

En el marc del projecte Balandra de suport a la creació, la companyia Los genios locos, resident al centre estrena l’espectacle Cop de gràcia, que narra els conflictes que afloren entre els participants d’un curs d’autodefensa feminista per a persones LGTBI. Salut, cultura i feminisme! y

y CULTURA El procés culminarà el mes de maig amb una activitat de final de curs conjunta

Gresol Cultural, nou projecte de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec Professorat i equips pedagògics d’equipaments culturals de la muntanya de Montjuïc treballen per impulsar el potencial cultural del territori NÚRIA LACASA - SÒNIA GARCIA SUSANNA CRESPO Junta Directiva de la Coordinadora

La Coordinadora d’Entitats del Poble-sec ha iniciat aquest curs el programa Gresol Cultural que té com a objectiu promoure el treball conjunt entre els grans equipaments culturals i els centres educatius del barri del Poble-sec desenvolupant projectes de llarga durada integrats en el currículum acadèmic. Així mateix, vol impulsar el potencial cultural del territori en les diverses formes d’expressió que ofereixen (musical, artística, teatral, de patrimoni, etc.) per crear propostes educatives

Vine a la ràdio!

RÀDIOACTIUS radioactiuspoblesec@gmail.com

Ràdioactius neix el 2016 de la mà del Pla Comunitari amb l’objectiu de ser la ràdio del Poble-sec, oberta a tot el veïnat i amb una clara mirada comunitària que incorporés la diversitat i la veu dels col·lectius i entitats del barri.

adaptades a la realitat de l’alumnat.

Entre els participants d’aquest primer curs del projecte es troben: la Fundació Joan Miró, el Museu Etnològic i de Cultures del Món, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu de Ciències Naturals, el Museu Olímpic, el Museu Arqueològic de Catalunya, així com les escoles Mossèn Jacint Verdaguer i Poble-sec, a més de la BiblioMusiCineteca i el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec.

Dissenyades 14 gresolades Durant el mes de desembre, els equips pedagògics dels equipaments culturals i el professorat de les escoles han dissenyat 14 gresolades que implementaran i

s’adaptaran al grup al qual vagin dirigides. Els projectes s’enfoquen a donar resposta a les necessitats educatives, al contingut de les àrees, a les competències a treballar, així com a les característiques de l’alumnat. Es té present la diversitat de l’alumnat i la voluntat d’incidir en l’apropament als equipaments culturals de les seves famílies.

Aquest procés culminarà el mes de maig amb una activitat de final de curs conjunta, on s’exposaran les gresolades desenvolupades al llarg del curs escolar.

Gresol Cultural pretén dissenyar projectes agrupant els ingredients culturals de totes les persones que en formen part, tot tenint com a principals valors el respecte i la tolerància. y

Durant aquests anys, hem anat obrint els micros a moltes veïnes del barri i parlat de temes que ens toquen directament. Per l’equip han passat moltíssimes persones que han aportat el seu granet de sorra, a la vegada que han aprés una forma diferent de fer ràdio. La diversitat de veus i de perfils han enriquit molt els programes i han convertit Ràdioactius en una ràdio assembleària i amb un estil propi.

Tot i la situació provocada per

la Covid no hem aturat l’activitat i ens continuem reinventant dia a dia per poder continuar fent programes que apropin l’actualitat del barri al veïnat d’una manera diferent.

Ara ens agradaria poder tornar a obrir la participació i ampliar l’equip. Per això, us convidem a participar a Ràdioactius i formar part del projecte. No cal experiència prèvia en ràdio. Ens reunim tots els dilluns a la tarda, acomplint totes les mesures de seguretat. y

CENTRE CULTURAL ALBAREDA www.barcelona.cat /ccalbareda

El cicle Amazones del Centre Cultural Albareda vinculat al 8M torna a donar protagonisme a projectes liderats per dones. Dins el BCN Districte Cultural tindrem en concert Las Karamba, amb un estil on es fusionen el son, el txatxa-txa, la salsa i la timba amb el rap i la música urbana; històries de migracions, maternitats subversives, pensaments per crear consciència i contagiar la il·lusió per crear (5 de març). També dins el mateix circuit, Anna Andreu debutarà en solitari amb el disc Els Mals Costums (Hidden Track Records 2020), acompanyada de la violinista Marina Arrufat aventurada a la bateria, amb una proposta càlida i màgica (12 de març).

El grup Rombo presentarà Clara Montse Núria. Un disc curt amb

vuit cançons plenes d’urgència i d’harmonies boniques que parlen del que parla el pop: d’estimar i de deixar-ho de fer (19 de març).

Festival Improfest i Khaled, una instal·lació amb músics joves migrants i refugiats El centre torna a acollir el BCN Improfest que enguany obrirà la improvisació i la música a l’apassionant món animal, un tema captivador i exòtic convertit en art (13 de març). L’exposició que l’acompanya, Música interespècies o biomúsica, és una instal·lació col·lectiva que tindrà Pipocarlitos com a artista convidat, una cacatua nimfa! Veniu a conèixer una forma de música experimental que tracta amb sons creats o interpretats per no humans. S’inaugura dijous 11 i la podreu visitar fins el dia 27!

El projecte Khaled, camí de refugi (17 i 18 de març) també presentat en forma d’instal·lació, portarà un relat on la paraula és tan directa i lluminosa com ho és la música. Una història tràgica i bella, un monòleg coral d’una vivència universal, l’exili i la cerca de refugi. Aquest projecte de recerca i creació col·lectiva s’ha dut a terme en residència al centre i parteix de l’experiència de cinc músics i artistes emigrants i refugiats. y

zonasec

CULTURA

Març 2021

13

y PREMSA La publicació no sortia als carrers des de l’estiu de 2019

‘L’Altaveu del Poble-sec’ diu adeu ANNA PRUNA

@pruna_ana

L’Altaveu del Poble-sec va néixer fa gairebé 10 anys, el 2012, en el marc de l’Assemblea de Barri. Es definia com una publicació autogestionada que tenia per objectiu utilitzar la comunicació com una eina de transformació social al Poble-sec i les persones que hi escrivien per militància tractaven temes diversos i posaven sobre la taula polèmiques, denúncies

i realitats del veïnat. Recordem alguns reportatges punyents sobre la creixent gentrificació al barri, sobre els desnonaments o sobre el cas de la Zohra Chafehi, qui regentava la desapareguda Cuineta del Poble-sec.

El cop de la Covid-19 La publicació no sortia als carrers des de l’estiu de 2019. En un comunicat que han publicat al seu web, expliquen que no tenen prou força per seguir treballant en

el projecte: “La feina, les amistats, la militància, el sosteniment de les nostres vides i de les que depenen d’algunes de nosaltres, juntament amb les diferents tasques que comporta la publicació de cada número: assemblees, documentació, investigació, redacció, edició, fotografia, il·lustració, maquetació, correcció, repartiment...” i la pandèmia de la Covid que ha estat el cop definitiu per aturar l’activitat. No obstant això, expliquen que les persones impli-

Il·lustració de ‘L’Altaveu’ per dir adeu als seus lectors

cades en la publicació seguiran vinculades a altres iniciatives del barri i conviden a qui ho vulgui a fer-los arribar propostes “perquè aquest projecte torni a viure en altres mans i caps del Poble-sec”.

Des de ZONA SEC volem reconèixer la tasca professional dels i les periodistes que han omplert les pàgines de L’Altaveu durant aquest temps i els desitgem molta sort en el futur. y

Exposició XAVIER RODRÍGUEZ - (CERHISEC) ara fa anys ‘Postals sonores y 29 de març de 1931 Inaugurada l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer del carrer de Lleida de Barcelona’ El Castell de Montjuïc presenta, fins el 6 de juny d’enguany, l’exposició Postals Sonores de Barcelona, que proposa una experiència immersiva a través de l’oïda, a partir de sis postals que evoquen sis llocs representatius de la ciutat. La instal·lació sonora, situada a la sala 20 del Castell de Montjuïc, posa a prova els sentits del visitant, que experimenta i viu fragments de Barcelona més enllà de la mirada.

L’exposició presenta cadascun dels espais acompanyats del seu so en format 3D i un audiovisual, inicialment en negre, que acaba esdevenint també postal visual, amb l’objectiu d’experimentar un mateix lloc, primer a través de l’oïda i posteriorment amb la vista. D’aquesta forma, Postals Sonores de Barcelona mostra la relació entre la percepció visual i l’auditiva a través del so immersiu, també conegut com a so 3D. L’espai de l’exposició compta amb una instal·lació i un material altament especialitzat que permet crear una impressió clara i exacta dels sons. ZS y

El primer centre públic escolar del Poble-sec El febrer de 1919 començà la construcció de l’edifici de les oficines de serveis de l’Exposició Internacional de 1929, anomenat Pabellón Regio del Parque, a la cruïlla dels carrers de Lleida i Fra Juncosa, avui avinguda de Rius i Taulet. L’octubre es lliurà a la ciutat un edifici de dues plantes, construït amb pedra de Montjuïc, rematat amb quatre torres cantoneres, on totes les instal·lacions tenien llum i ventilació directa.

L’Exposició generà l’arribada d’immigrants que s’establiren a Montjuïc i el Poble-sec. En acabar el certamen, amb la manca de places escolars, les famílies recolliren signatures per demanar que l’edifici es destinés a grup escolar. Així, l’Ajuntament de Barcelona decidí destinar el pavelló a equipament escolar, amb el nom de Mossèn Jacint Verdaguer, poeta de les belleses de Montjuïc i de Barcelona.

El 29 de març de 1931, s’inaugurà oficialment l’escola i onze grups escolars més; i també, com a annex

al Verdaguer, l’escola maternal Forestier, en honor a l’arquitecte que dissenyà la urbanització de la muntanya, instal·lada a l’antic pavelló de la Compañía General de Tabacos de Filipinas.

El primer estiu es condicionà l’edifici, d’acord amb les necessitats dels 800 infants. L’escola inicià les activitats amb criteris de la pedagogia activa i els ideals de solidaritat, responsabilitat, valors i civisme; en una escola catalana, laica i en coeducació de nens i nenes.

Repercusions de la guerra En esclatar la guerra, el juliol de 1936, les activitats no s’aturaren, però en avançar el conflicte, l’absentisme anà augmentant per por dels bombardeigs. El 1938, la Generalitat ordenà la construcció de refugis en tots els edificis d’ensenyament; el refugi 289 tenia accessos: un, des de la mateixa escola, i els altres, des de la plaça Alferes Cabré, actual Santa Madrona, i als

CLÍNICA VETERINÀRIA • Medicina interna (canina i felina) • Cirurgia General • Traumatologia • Dermatologia • Oftalmologia

• Diagnòstic per imatge • Anestesiologia • Odontologia • Neurologia • Reproducció • URGÈNCIES

De dilluns a divendres de 9 a 14h i de 16 a 20h - Dissabtes de 9 a 14h - 24h de servei trucant al 93 442 48 54

CLÍNICA FELINA BARCELONA Marquès de Campo Sagrado, 12, baixos 3 08015 Barcelona Tel. 936 244 854 clinica@clinicafelinabarcelona.cat www.clinicafelinabarcelona.cat

El Pabellon Regio abans d’urbanitzarse el carrer de Lleida

carrers de Fonthonrada, Mare de Déu del Remei i de Lleida.

Acabada la guerra, el règim franquista determinà controlar l’adoctrinament i la ideologia de mestres i alumnes: els docents foren represaliats, l’ensenyament fou tot en castellà, els grups se separaren

per gènere, l’ensenyament se centrà en la memòria i la religió catòlica i els criteris ideològics franquistes foren els únics en tot el període 1939-1976. Al Verdaguer també se’n van patir conseqüències: Jesús Fernández fou obligat a deixar la docència; i Josep M. Peix romangué a l’escola; però com a mestre, destituït de la direcció; i molts abandonaren la docència o s’exiliaren.

Amb l’arribada dels governs democràtics, es varen restablir els criteris de l’escola activa, en les condicions en què avui dia es fa tot l’ensenyament català. A més, s’incrementaren les partides destinades al manteniment; i així, s’han anat fent diverses obres d’arranjament i ampliació: sostre, teulades, façana, aules, lavabos, calefacció, patis, servei de menjador, vestidors, instal· lacions telemàtiques, construcció d’un nou edifici i zona d’esbarjo per als menuts. De la inauguració de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer, ara fa 90 anys. y

Separacions i divorcis, Declaracions de Renda, Contractes, Reclamació de Deutes, Comptabilitat i Fiscalitat d’Autònoms i Assessoria Jurídica Societats, Tramitació de Palou-Jounou, SL tot tipus de Procediments Assessoria Jurídica, Fiscal i Laboral Judicials, Reclamacions per Accidents de Circulació Miquel M. Palou Jounou Ana Vélez Costa Advocats

www.palouijounou.com

Magallanes, 79-81, baixos - Tel. 93 329 91 22 - Fax 93 441 25 27 - BARCELONA Castell, 12, baixos -Tel. i Fax 973 48 12 66 - SOLSONA miquel@palouijounou.com

www.facebook.com/Assessoria.Palou.Jounou

anna@palouijounou.com

14 Març 2021

zonasec

cine amèrica

CULTURA

y LLIBRES Nova novel·la de Júlia Costa

NÚRIA BELTRÁN - Crítica de cinema

‘L’extraordinària vida d’en Tomeu Valent’

y ‘NUEVO ORDEN’ Va rebre el premi Forqué al millor film llatinoamericà

ANNA PRUNA

Distopia o realitat Aquest thriller gairebé terrorífic és el sisè llargmetratge del mexicà Michel Franco que ha obtingut diversos premis com el del Jurat en el festival de Venècia o el Forqué al millor film llatinoamericà.

A ciutat de Mèxic dues famílies benestants celebren el casament dels seus hereus. A pocs metres, en els carrers adjacents es viuen violentes protestes amb el focus posat en la lluita de classes. Tota aquesta tensa situació deriva en un cop d’estat. Els rics protagonistes viuen aliens a tot plegat, immunes a la desgràcia, protegits en les seves bombolles de poder A partir d’aquí el caos, el descontrol, un malson salvatge sota la mirada de la núvia i dels servents. La violència es passeja per la pantalla de forma hipnòticament reposada amb la intenció de mostrar-la com quelcom real, possible i existent. Brillantment executada, amb una precisa

‘Nuevo orden’ ens mostra una ciutat de Mèxic pròxima al caos

posada en escena i una cruesa colpidora, ens mostra quin és el risc del col·lapse social. Tot i està centrada en els conflictes autòctons de racisme i classisme fruit de la colonització, la seva temàtica és global i desgraciadament encara actual. No pretén donar respostes i tampoc mostra un posicionament clar, només constata que el nou ordre no ha

de ser necessàriament millor que l’ antic.

Nuevo orden és una pel·lícula espectacular, plena de fúria, d’imatges impactants i irracionals, amb un discurs totalment corrosiu i una narrativa contundent. Una mena de teràpia de xoc per reflexionar sobre el present i el futur de les nostres societats. y

un balcó al Poble-sec

Ja no es mengen tants cacauets

Josep Pla, en un seu text dels anys vint del segle passat, evoca una taverna del barri, a la porta de la qual unes noies cridaneres mengen cacauets i deixen muntanyes de clofolles pel terra.

Van fer córrer la brama, segurament per enveja, de què el venedor

L’escriptora poblesequina Júlia Costa segueix amb la seva prolífica carrera i, després d’haver publicat El parc i les ombres fa poc més d’un any, torna ara amb L’extraordinària vida d’en Tomeu Valent, on narra la vida d’un personatge de ficció. El llibre s’inicia explicant els darrers dies del protagonista, Tomeu Valent, ja gran i resident en un poble del sud de França. Poc a poc, va desgranant la vida d’aquest personatge des del seu naixement, durant una epidèmia de febre groga que va trasbalsar la seva ciutat d’origen (Balconera, un acrònim de Barcelona). Tomeu, sense família ni recursos, portarà una vida atzarosa, lligada als canvis, guerres, revoltes i misèries del segle XIX. Premiada diverses vegades L’obra, que es mou entre la novel·la fantàstica, la d’aventures i la històrica, s’ha publicat a tra-

vés de l’editorial Stonberg i ja es pot comprar en algunes llibreries del barri, com la papereria Nitus (Blai, 6). Júlia Costa compta amb diferents premis de poesia i narrativa, forma part de les associacions Tot Història i CERHISEC i ha rebut la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2020 per la seva implicació en el barri del Poble-sec. y

y ART La modernitat a la Barcelona republicana

REDACCIÓ

de cacauets havia estat botxí, i la gent se’l va començar a mirar malament. Un dels motius podia ser que al teatre s’havia representat una obra de por, on sortia un botxí que feia pensar en el venedor. El pobre home va continuar venent però havia de traslladar sovint la parada, d’un lloc a un altre, per evitar curiosos i tafaneries.

Avui no hi ha aquell tipus de paradetes ambulants i els cacauets van ser rellevats per les pipes, que també provocaven munts de deixalles. Actualment, la menja estrella dels cinemes son les crispetes, que no s’han de pelar, tot i que també se’n poden veure pel terra quan acaba la sessió. y Més articles de Júlia Costa al seu blog: balcopoblesec.blogspot.com.es

Coberta del llibre de Júlia Costa

L’empremta del grup d’artistes i intel·lectuals denominat ADLAN

JÚLIA COSTA Escriptora

Aquells temps dels cacauets Enguany és dona la culpa a les xarxes actuals d’escampar notícies falses però això ha passat sempre. Miquel Badenas, en els seus llibres sobre el Paral·lel, recull la història d’un venedor de cacauets que tenia, durant els anys trenta del segle XX, una paradeta davant mateix del Teatre Español. Era aragonès, amable, i comptava amb força clientela.

Els cacauets van ser durant dècades la menja habitual de les classes populars i es veien clofolles de cacauet per tot arreu ja que, malauradament, la gent no tenia gaire cura en recollir-les.

Gonzàlez Ledesma explica en un llibre que amb les clofolles que aplegava al cinema Condal el senyor Barril, que venia i conreava plantes al costat del cinema, elaborava un adob d’allò més bo.

@pruna_ana

@zona_sec

A la Fundació Joan Miró (Parc de Montjuïc, s/n) es pot gaudir, des del 12 de març i fins el 4 de juliol, de l’exposició Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936), mostra que reconstrueix el paper cabdal que va tenir el grup d’artistes i intel· lectuals ADLAN (Amics de l’Art Nou) en la introducció de la modernitat a la Barcelona republicana dels anys trenta. Mentre que a les grans ciutats d’Europa les avantguardes gaudien del suport de la crítica i dels col·leccionistes, aquí la modernitat va necessitar l’empenta d’un grup entusiasta que volia regenerar la cultura catalana i que va prendre Joan Miró com a estendard en la promoció de l’”art nou”.

L’exposició presenta els documents i materials del gran arxiu d’ADLAN, conservat en diversos centres públics i privats, prin-

cipalment als arxius del COAC i de la Fundació Joan Miró. La figura d’Adelita Lobo, secretària d’ADLAN, va ser fonamental en la documentació i preservació del material d’aquest arxiu: invitacions, quaderns o cartells es converteixen en objecte de memòria i permeten recrear el paper clau que va tenir el grup en la construcció de la modernitat a Catalunya, organitzant més de cinquanta actes de totes les disciplines artístiques: pintura, arquitectura, música, dansa, circ, fotografia, cinema, etc. y

SINDICAT DE BARRI Ens reunim cada dilluns a les 18 h.

Us ajudem. Us assessorem si teniu problemes amb el vostre pis LA BASE. Carrer de les Hortes, 10

zonasec

CULTURA

crítica literària

JORDI LLAVORÉ - Crític literari @jordillavore

y LITERATURA Roger Vinton dibuixa un full de ruta perquè el Barça superi la dramàtica situació actual

El Barça, un club en crisi El diumenge 7 de març, el FC Barcelona celebra unes de les eleccions més importants de la seva història. Potser, les més transcendentals, si tenim en compte que el Barça viu una situació crítica, sobretot en l’àmbit econòmic, ja que si estiguéssim parlant d’una empresa, seríem a les portes d’una fallida.

Per tal de treure’n l’aigua clara, Roger Vinton ha escrit un breu assaig –només 100 pàgines–, El Barça davant la crisi del segle (Destino), on analitza la situació actual a partir d’una reflexió sobre què és el Barça, què volem dir quan parlem de “pensament blaugrana”, etc.

Però... Qui és en Roger Vinton?

Per qui encara no el conegui, hem de dir que rere aquest pseudònim s’hi amaga un dels autors sobre economia més coneguts a les xarxes socials. Sense anar més lluny, el seu primer llibre, La gran teranyina (Periscopi), que posava al descobert qui són i com funcionen els rics i poderosos de casa nostra (banquers, empresaris, membres de l’Opus Dei...), va ser un èxit absolut de vendes.

El perill d’un canvi de model Amb El Barça davant la crisi del segle tenim una autèntica “carta nàutica” –com diu David

Carabén en el pròleg–, que tots els socis i sòcies del club blaugrana que encara no hagin votat o ja ho hagin fet farien bé de llegir, perquè qui sap si serà la darrera vegada que la seva veu serà escoltada, ja que el perill d’un canvi de model de propietat del club –una conversió en societat anònima esportiva–, és ben real. En qualsevol cas, el llibre de Roger Vinton és una peça clau per entendre com el Barça ha pogut arribar al punt en què es troba i quines podrien ser les solucions perquè això no es torni a repetir mai més. Per ara, tot és en mans del socis i sòcies. y

El Pare Lelu, el mossèn del Poble-sec!

y TEATRE

‘La malaltia’ per a tothom...

farmàcia F. IGLESIAS HUIX dermofarmàcia • veterinària • homeopatia ortopèdia • fòrmules magistrals Paral·lel, 131 • 08004 Barcelona • Telèfon 93 289 21 90

El Teatre Lliure (a la Sala Fabià Puigserver) presenta, del 5 de març al 17 d’abril, l’obra La malaltia. Escrita el 1929, la peça original del dramaturg vienès Ferdinand Bruckner presenta uns joves estudiants de medicina que, en el període d’entreguerres postexpressionista i nihilista, només veuen futur en la mort o en l’aburgesament. Els principals temes que tracta són el suïcidi i la depressió, el trànsit al món adult i l’amor romàntic, i el capitalisme i la legislació penal al voltant de l’eutanàsia o la prostitució.

Juan Carlos Martel dirigeix per primera vegada un espectacle des que va situar-se al capdavant del Lliure fa dos anys. I ho fa amb un repartiment de sis intèrprets molt joves. ZS y

BPB AUTOMOCIÓ

Març 2021

15

zona fogons MARIBEL CRAUS - Cuinera

Crema de llenties

La llentia es el llegum de més consum, ja que és de fàcil digestió i de ràpida cocció, perquè la pardina no requereix remull. Té un 25% de proteïnes i també és rica en minerals, cosa que la fa molt preuada en dietes vegetarianes.

Ingredients: 1 pastanaga gran 1 ceba gran 1 tomàquet gran 250 grs. de llenties pardines aigua llorer / oli / sal Elaboració: Tallem la ceba i la pastanaga, a la juliana. Pelem el tomàquet, retirem les llavors i el fem a daus.

En una olla, sofregim la verdura amb una cullerada d’oli; hi afegim les llenties, amb la fulla de llorer; ho cobrim d’aigua i ho fem bullir durant uns 30 minuts, o fins que les llenties siguin cuites.

Triturem la crema amb la batedora, ho corregim de sal i la servim, acompanyada amb uns talls de botifarra negra. Bon profit! y

Reparació de l’Automòbil Revisió i Reparació d’Aire Acondicionat Olivera, 28 - 08004 Barcelona Tel. 93 325 58 06 bpb28@hotmail.com

ANUNCIA’T AL ZONA SEC Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com www.zonasec.cat

16 Març 2021

ESMORZARS

zonasec

PUBLICITAT