Skip to main content

Paral·lel OH! 99

Page 1

Nº 99 - Desembre 2020 / Revista gratuïta / Any 8

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

www.zonasec.cat

Històries del Paral·lel El tramvia 29 (pàg. 4)

Teatre Arnau 5 projectes nous (pàg. 6) Curiositats La fava del tortell (pàg. 13)

Joan i Roger Pera

Actors de teatre, cinema i doblatge ‘‘L’èxit més gran és poder viure la vida dintre de la nostra professió i poder compartir-la’’ (pàg. 8) Foto: Cedida

Compro oro, plata, relojes de 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles 93 001 00 00 FINS 63 344 96 24 A 40E PER GRAM @barcjoyeria JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona ¡VISÍTANOS!

D’OR

Ronda Sant Pau, 79 (esquina Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 Barcelona


APUESTAS DEPORTIVAS

ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

2

PARAL.LEL OH!


Editorial

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Projectes Teatre Arnau pàg. 6 • L’Entrevista

pàg. 8

• La foto retro

pàg. 10

• El meu carrer: Borrell

pàg. 11

• L’Espai tecnològic

pàg. 12

• La fava del tortell

pàg. 13

• La llum i Montjuïc

pàg. 14

Al momento de vender tu piso, mejor hacerlo con alguien que te dé confianza. ¿Verdad? SOMOS VECINOS. VEN A CONOCERNOS

VALORAMOS TU VIVIENDA GRATIS REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tienda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es

La cultura possible La pandèmia ens està ensenyant –obligant– a reformular alguns aspectes de la quotidianitat i la forma que teníem d’aprofitar el temps lliure. Fa uns mesos, no ens hauríem pogut imaginar un món sense teatres, sales de concerts, gimnasos, bars, restaurants... Durant les fatídiques setmanes que hem passat amb aquests establiments tancats, i amb l’afegit de no poder fugir de la ciutat aquells que s’ho poden permetre, algunes persones ens hem adonat que havíem de trobar alternatives per fer alguna cosa més que treballar o alguna cosa més que no poder treballar. I és en aquest moment quan, com per obra i gràcia divina, ens hem adonat que existeixen els museus; aquestes institucions sense ànim de lucre on podem trobar recursos per enriquir el nostre coneixement amb temes d’allò més diversos. A prop de casa tenim una joia, el Museu Marítim, on podem observar una fascinant Galera Reial a mida natural, que recrea el vaixell insígnia de la Lliga Santa que va vèncer els otomans el 1571. A pocs metres, el Palau de la Virreina recull una mostra sobre el recorregut artístic d’Helios Gómez: flamenc, gitano i comunista i, a la sala contigua, una sèrie de fotografies que exploren enclavaments com Mèxic, Nova York, Berlín o una irreconeixible Barcelona durant l’abril de 2020. Caminem una mica més i ens plantem al CCCB, on hi trobem (fins el 20 de desembre!) l’exposició fotoperiodística més important del món. I, al seu costat, el Macba, on coneixereu la Fina Miralles, una artista que trenca amb l’academicisme per crear una obra àmplia i complexa. Se’ns acaba l’espai d’aquest text, però podríem seguir una bona estona. Els museus existeixen. Aneu-hi i comproveu-ho.

www. bi k esec . c at

uncio_SantAntoni_Oct20.indd 1

Cientos de Bicicletas

21-10-20 16:19

Poeta Cabanyes, 45 LLOGUER • REPARACIÓ • VENDA / RENT • REPAIR • SALE / ALQUILER • REPARACIÓN • VENTA Tel. 631046679 PARAL.LEL OH! 3


El tramvia 29

Una part del recorregut de circumval·lació d’aquest mític tramvia passava pel Paral·lel

Fotos: TMB

Històries del Paral·lel La línia 29 ja circulava des de 1876

El seu record encara perdura entre els barcelonins gràcies a l’expressió popular ‘‘donar més voltes que el 29’’

que es dirigien a les casernes de la Ciutadella o de les Drassanes, comerciants i compradors del Born i obrers del port.

L’any 1876, la Sociedad Catalana de Tranvías va adquirir la concessió d’una línia de circumval·lació que feia la volta a tot el nucli antic de la ciutat de Barcelona. Aquesta línia va ser la primera estrictament urbana i de seguida va adquirir una espècie de caràcter turístic perquè, com afirmava la crònica d’un diari barceloní de l’època: “tota la ciutat, amb les seves places i passejos, els seus edificis i monuments, desfila davant del passatger”. El bitllet costava 20 cèntims i era la forma més econòmica de visitar Barcelona. Així, el seu itinerari es va convertir en una excursió habitual dels diumenges per a les classes populars, que passejaven per la ciutat amb la línia de circumval·lació. Pel seu recorregut, el tramvia tenia uns usuaris molt heterogenis, des d’advocats que anaven al Palau de Justícia fins a militars

Una línia molt popular i plena d’anècdotes A més, aquesta línia va generar moltes expressions i simpaties populars. Els primers tramvies eren de color blau i portaven com a distintiu una banderola blava amb un cercle blanc, amb la qual cosa la gent els va batejar com “els formatges”. Després es va substituir la circumferència per una C, i l’any 1914 se li va assignar el número 29, fet que va donar peu a la dita popular de “donar més voltes que el 29”. Segons apunta José Mora al seu web (www.autobusesbcn.es), durant alguns anys els cotxes d’aquesta línia portaven unes bústies de correus situades a la plataforma anterior que el públic utilitzava per dipositar-hi la seva correspondència. Aquesta era recollida per uns carters situats a la plaça Urquinaona, on durant molt de temps va estar ubicada l’administració principal de

Comandes a domicili a partir de 20 euros

931 923 814 671 302 001

Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona

4

PARAL.LEL OH!


Un dels models característics de tramvia

correus. Fins i tot a certes hores la recollida es feia a l’estació de França per accelerar el lliurament. 35 anys sense el 29 El recorregut complet de la línia 29 era una circumval·lació de doble sentit que discorria per la Ronda Sant Pere, Ronda Universitat, Ronda Sant Antoni, Ronda Sant Pau, avinguda Paral·lel, passeig Colom, passeig Isabel II, avinguda Marquès de l’Argentera, passeig Picasso i Arc del Triomf. Aquest recorregut va tenir tanta acceptació que pràcticament fins al 9 de setembre de 1962 la línia es va mantenir sense cap modificació. Després de successius canvis d’itinerari, el 17 de novembre de 1967, el tramvia 29 ja no va circular i el seu trajecte el va començar a fer un autobús. El motiu van ser les obres de construcció del metro, que feien intransitables les vies de l’avinguda del Paral·lel. Després de passar a ser servida per autobusos, la línia 29 va ser suprimida l’any 1985. TMB (Gustau Lamadrid)

Un 29 circulant davant de Correus

Per la línia 29 van circular pràcticament tots els tipus de tramvies que hi va haver a Barcelona, menys els tancs i els de via estreta. Van circular per ella les sèries 700 i 1200, aquests últims com a assaig d’entrada, que en origen es feia per la porta central i en aquesta línia es va provar amb entrada per davant, cosa que es va mantenir en els 1200 fins a la fi dels tramvies. Els últims cotxes que van circular per aquesta línia van ser els Washington, els últims arribats a Barcelona. El 29 va néixer amb tracció elèctrica, amb els primers tramvies d’aquest tipus, anomenats Cadeners, i va morir amb els més moderns. Aquesta línia és història del material mòbil de tramvies de Barcelona. En els últims dies de servei la línia tenia el problema d’escassetat de viatgers. Després del trasllat del Mercat del Peix del carrer Wellington a Mercabarna (el 1983) la línia era en un servei freqüentat per unes 500 persones diàries: gent gran amb la Targeta Rosa i els propis empleats que anaven a la cotxera de Borrell.

ROSTISSERIA Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)

MENÚ a 8,50 E Acceptem encàrrecs per a les FESTES DE NADAL Rostisseriabonprofit

Carrer BLAI, 51 (Poble-sec) Rostisseria bonprofit PARAL.LEL OH!

5


Nova temporada del Teatre Arnau Itinerant Mentre duren les obres de l’edifici, cinc projectes formen la programació d’un teatre sense seu però amb esperit transformador

Foto: Metzineres

Març va deixar sobre temes relacionats amb el Raval projectes culturals a mitges, obres i i visibilitzar estigmes a través d’un reformes per acaprograma de ràdio bar i concursos púdigital que comença blics pendents de resolució. El Teatre aquest desembre. El segon projecte és la Arnau reuneix les Barraca de Fira del tres particularitats; el confinament els Paral·lel de l’associació Carabutsí i va agafar en ple procés d’inici de Inter-Acció, que vol les obres d’aquest posar en valor les barraques de fires edifici emblemàtic del Paral·lel i enmig Gravació del programa Ràdio Metzineres, un projecte de l’Arnau 20/21 itinerants com a de la tria dels promanifestació d’esjectes que havien de formar part de la programació pectacle popular i de carrer. En aquest sentit, es faran de la nova temporada. Ara, encara amb la sensació xerrades-espectacle i s’oferirà una programació de màgia, agredolça d’incertesa pel que passarà, els nous projec- música d’arrels i teatre d’ombres. El tercer projecte, tes de l’Arnau Itinerant 20/21 comencen a activar-se. Passar Revista de la companyia Laminimal Teatre, ofereix un espectacle multidisciplinari que vol recuperar l’esperit transgressor de la revista a la vegada que es parla del Un teatre sense seu (de moment) Des que l’antic Teatre Arnau va tancar les portes l’any concepte de reconstrucció i de la necessitat de l’art en 1999, plataformes veïnals i entitats van lluitar fins acon- els espais mentals i físics, individuals i col·lectius de la seguir, a través d’un procés participatiu i assembleari, ciutat. La música estarà molt present en la programació evitar la demolició de l’edifici. Mentre duren les obres de de l’Arnau, especialment amb la proposta Arnau Musica’t rehabilitació del teatre –ara aturades– el veïnat del Raval, de l’Escola de Músics i JPC en què es planteja que els el Poble-Sec i Sant Antoni ha fet de l’Arnau un projecte alumnes de gran diversitat cultural de l’Escola Collaso i cultural nòmada on les memòries, les comunitats i les Gil i l’Institut Milà i Fontanals experimentin el procés de arts escèniques es donen la mà. Avui, l’Arnau Itinerant creació d’un musical i que treballin la memòria històrica és un teatre de titularitat pública, però de la gestió se tot teixint xarxes de col·laboració amb les entitats i person’encarrega “una comunitat mobilitzada que vol gestionar nes que viuen, treballen o que estudien en els tres barris el teatre, però també produir i crear els projectes col· limítrofes. Per últim, Raval Cuir de l’Ateneu del Raval és lectivament amb l’ideal de dignificar les professions cul- un projecte que ret homenatge als artistes de varietats turals i feminitzar-les”, tal com expliquen des del projecte. com a part fonamental del patrimoni immaterial del Raval i la seva cultura popular, a través d’un cicle de concerts i Cinc propostes nascudes als barris actuacions i l’exhibició d’un documental. ANNA PRUNA Pel que fa a la programació de la nova temporada, les propostes són d’allò més diverses. En primer lloc, Seguiu informació i novetats del Teatre Arnau a: el programa Ràdio Metzineres, una col·laboració entre www.barcelona.cat/teatrearnau el col·lectiu Metzineres i RavalTep que vol aprofundir 6 PARAL.LEL OH!


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

PARAL.LEL OH!

7


L’entrevista

Joan i Roger Pera (Actors de teatre, cine i doblatge)

Joan Pera (Mataró, 1948) i el seu fill Roger Pera (Mataró, 1973) formen una estranya i entranyable parella artística. Molt sovint els veiem sobre els escenaris o a la petita pantalla, però no tothom sap que també són la veu de grans celebritats de Hollywood, com Woody Allen, Matt Damon o Tobey Maguire. Després d’un llarg confinament que han passat plegats, la seva agenda treu fum: doblatges, teatre, pel·lícules i la presentació d’Èxit. On tot comença, el llibre autobiogràfic del Roger. Els Pera són d’aquella gent que es fan estimar; provoquen el riure fins i tot sense voler-ho i tenen una desmesurada passió per allò que fan millor: emocionar els espectadors amb la seva autenticitat. En primer lloc, expliqueu-nos per què ens heu citat aquí, en aquest estudi de doblatge... Roger: Estem en un moment en què hi ha força feina de doblatge. Les grans plataformes volen estrenar tot el que es pugui i no volen que torni a passar com l’abril i el maig, quan no hi havia possibilitat de veure moltes de les pel·lícules o sèries doblades al català o castellà. Joan: Cada setmana estem fent diferents doblatges. Ara estic treballant en una pel·lícula mexicana que encara no sé com es dirà. També estic dirigint el doblatge de La pantera rosa i farem El sexto sentido en català per Nadal. Qualsevol actor pot fer doblatge? J: Els bons sí (riu). No és intuïtiu, has de saber la tècnica. Cal dominar la lingüística, la interpretació, la memorització, l’encaix... R: De fet, jo dono classe a diverses escoles de doblatge. Cal dominar la tècnica perquè avui et demanen més que siguis ràpid que no pas que siguis bo. 8 PARAL.LEL OH!

Foto: Anna Pruna

‘‘L’èxit és haver aconseguit l’estima de la gent’’

Els Pera als estudis de doblatge International Sound Studio

Està en marxa una campanya per denunciar la precarització del sector. J: Sí, perquè hi ha molta feina i de vegades es fa de qualsevol manera i es busquen preus molt barats. S’intenta fer un treball de mínims quan una feina com el doblatge, que és tan important per a la llengua d’un país, hauria de prioritzar la qualitat. R: El doblatge abans es feia amb orfebreria, a poc a poc, i ara estem lluitant perquè no es converteixi en una fàbrica de fer xurros. El doblatge només té sentit si es està ben fet. Anem als orígens de tot. Roger, com són els primers records que tens actuant al costat del teu pare? Jo vaig començar als vuit anys fent doblatge i, des dels deu fins als quinze, no volia treballar amb el meu pare perquè em collava molt. Quan anava amb altres directors em deien “que bé que ho fas” i ell sempre era el més exigent. Però el primer record que tinc és fent el doblatge de Charlie Brown. A més de treballar plegats, durant el ‘confitament’ vau conviure i vau explotar la vostra part més creativa a través de les xarxes amb ‘Els Pera Confitats’. J: Allò ho vam fer com un divertiment i no estava gaire preparat. Ara, gràcies a Déu, tenim molta feina i no ho seguim fent, però va tenir molt bona acollida i sí que


J: On ho fan això? (bromeja). No, no sé si algun dia em trobaré malament o estaré cansat, però de moment no. Jo no sé ni l’edat que tinc, però durant tota la meva vida he fet el mateix que faig ara. Al Teatre Condal fa 28 anys que hi soc cada any! De moment no trobo el moment de jubilar-me... Ni el busco! R: De fet, les vacances més llargues que ha fet aquest senyor han estat el confinament i per obligació. Trobàvem molt a faltar el teatre perquè és terapèutic, és jugar. Per acabar, ens havíeu promès una primícia... R: La primícia és que al febrer farem una pel·lícula a TV3 basada en una obra del meu pare que es diu El Metralla, en la qual el pare i jo farem dos personatges molt especials que han de conviure junts i amagats. J: No diguis res més, que ja no us podem fer més espòilers! ANNA PRUNA

Foto:Cedida

ens va quedar al subconscient que algun dia ho podríem reprendre. R: Tota la sèrie era molt de veritat perquè ja és el rol que juguem ell i jo. Jo soc molt aventurer i ell es pensa que li caurà el cel a sobre. Quan li vaig dir al pare que això estava tenint molt d’èxit, em va fer dues preguntes: “Que ho cobrarem, això?” i “Quanta gent tenim al tinder?” les xarxes socials no les domina gaire... Roger, fa poc també has publicat el teu primer llibre ‘ÈXIT. On tot comença’. És una autobiografia? R: És un llibre amb molta veritat on trec coses que normalment es tenen sota l’estora, els tabús. Aquí costa molt parlar de les addiccions tot i que estan molt a tocar, no només les drogues: les addiccions al joc, a les xarxes... En el llibre explico tot des del començament i per a mi escriure’l ha estat molt important. A més, al teatre del Raval farem un monòleg del llibre dirigit pel pare. J: Per a mi és extraordinari que s’hagi pogut arribar a fer això, que hagi tingut l’èxit que ha tingut; haver pogut compartir aquesta història –que nosaltres hem viscut– amb la gent i que serveixi l’experiència. R: De fet, jo això ho he escrit pels nanos. Perquè si a mi als setze anys m’haguessin dit que, si jugava a aquesta loteria, em podia tocar la grossa... No sé si hi hagués jugat. Quin és el teu èxit més gran? R: L’amor que tinc per la vida i la gent. Això ho he heretat del pare: l’amor que rebo de la gent. J: L’èxit més gran és poder viure la vida dintre de la nostra professió i poder compartir-la. Sou una família molt estimada a Catalunya... J i R: Això és l’èxit. Haver aconseguit l’estima de la gent. Que la gent ens aturi pel carrer i ens recordi les estones que hem plorat junts, que ens hem emocionat junts i que hem rigut junts. Joan, tu tens una núvia esperant al Teatre Condal. Es reprenen les funcions d’‘El pare de la núvia’? J: Ho reprenem aquest desembre, amb aquella núvia que a veure si l’arribo a casar! Dies abans de Nadal, a més, la filmarem per televisió perquè tothom la pugui veure. I tu, Roger, què ens tens preparat al Teatre del Raval? Quina feinada!, un èxit de Broadway en què represento 34 personatges en una hora i quart. I un d’aquests personatges és el Joan Pera perquè l’hem adaptat a la meva vida. És una bogeria, però és molt maco i és un conte de Nadal. Joan, alguna vegada et passa pel cap la idea de jubilar-te?

Roger i Joan Pera en plena actuació

COCKTAIL BAR

SIRVIENDO COCKTAILS DESDE 1933 Tallers, 1 (esq. Rambles) - Tel. 93 318 95 92

PARAL.LEL OH!

9


La foto retro

Nevada de 1962 al carrer Roser / Foto: Josep Camp i Permanyer (Fons família Camp Fabré). AFB

Festa de la Flor de l’Associació de l’Arbre de Nadal per als infants necessitats. 1934 / Foto: C. Pérez de Rozas. AFB

Escola Infantil APOLO 10 Llar d’Infants

CERVESES

VINS

VERMUTS

L’escola infantil del Paral·lel!!! OBERT TOT L’ANY • DE 0 a 3 ANYS Av. Paral·lel, 110 / Tel. 933 290 668

www.apolo10.com

C/PARLAMENT 25

MALTOSPACK, SL maltospack@gmail.com

Tovallons, paper de cuina, higiènics, bosses d’escombraries, productes de neteja...

SANT ANTONI BARCELONA

Ara més que mai donem vida al seu negoci.

Telèfons: 93 442 99 20 • 661 155 064 • 672 20 18 71 10 PARAL.LEL OH!


Història del meu carrer: comte Borrell II de Barcelona, el primer comte català independent El carrer Borrell porta el nom del de vassallatge amb el rei de Francomte Borrell II (Barcelona 927-Seu ça, però les peticions d’ajuda del d’Urgell 992 o 993), fill del comte de comte Borrell van ser ignorades pel Barcelona Sunyer I i de la seva segorei franc Lotari I de França que en na muller, Riquilda de Tolosa. Va ser aquells moments s’enfrontava als sobirà dels comtats independents seus propis problemes al Comtat de Verdun. A conseqüència d’això i de Barcelona, Girona, Osona i Urgell. com a resultat d’un creixent desarBorrell II era net del comte Guifré I el Pilós. Al contrari que el seu pare, relament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el va ser un comte molt més diplomà988, Borrell II es va negar a renovar tic que no pas militar. Va procurar mantenir sempre relacions cordials el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i va instauamb els seus dos poderosos veïns: rar la independència de facto dels els francs, al nord i els musulmans, Rotlle genealògic de Borrell II territoris sota el seu poder. Els seus al sud. No obstant això, Borrell passaria a la història com el primer comte català independent. fills, Ramon Borrell I (als comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona) i Ermengol I (al comtat d’Urgell) ja actuarien de forma plenament independent del poder franc. De Trencament del pacte de vallasatge Durant el seu govern va haver de fer front a la campa- tota manera, jurídicament, no es sancionaria aquesta nya militar del cabdill àrab Al-Mansur (985) que va des- situació fins al Tractat de Corbeil, signat l’any 1258 entre truir la ciutat de Barcelona. El seu comtat tenia un pacte Jaume I el Conqueridor i Lluís IX de França. REDACCIÓ

13a EDICIÓ

FEM DE L’ESCRIPTURA UN JOC... Si ets alumne de 3r o 4t d’ESO, Batx o CFGM Inscriu-te fins al 8 de febrer de 2021 a:

www.ficcions.cat Participa i guanya!

PlayStations

Organitza:

Amb el suport de:

iPhones Smartphones

iPads

Auriculars sense fils

Amb la col.laboració de:

PARAL.LEL OH! 11


L’Espai tecnològic Del PC a l’ordinador flexible Fa quasi 40 anys (1981) que IBM va trencar esquemes i va treure una versió reduïda i assequible dels seus súper ordinadors per a grans empreses, però ara, destinat a les llars i despatxos de tot el món. Era l’IBM PC 5150. Aquest primer ordinador personal era monocrom, és a dir, la pantalla verda, sense quasi gràfics i menys colors. No tenia disc dur (HD) i només incloïa dues unitats de disquet de 5,25 polsades que emmagatzemaven 320 KB (kilobytes). És a dir, en un disc o llapis de memòria actuals d’1 TB (terabyte) cabrien les dades d’uns 300.000 disquets d’aquella època. El microprocessador que portava (Intel 8088), el cervell de la màquina, també tenia una capacitat molt limitada. La venda del PC d’IBM a la xinesa Lenovo Aquesta fita va canviar el món de la tecnologia i la societat. Els ordinadors, que fins llavors només eren accessibles per a grans corporacions, van envair llars, escoles i petites empreses. També van sorgir clons de l’ordinador d’IBM i es va iniciar una guerra de competència i preus que encara dura. IBM, finalment, va optar

per abandonar aquesta guerra ja que no podia mantenir la seva filosofia de màxima qualitat i innovació i el 2014 va decidir vendre la secció PC a Lenovo. Des de llavors la multinacional xinesa ha sabut mantenir la innovació i excel·lència de la seva predecessora, així com els preus molt competitius. La darrera notícia disruptiva l’han presentat fa unes setmanes: Lenovo ja té a la venda el primer ordinador amb pantalla flexible. La veritat és que aquest portàtil híbrid es podria calificar de tablet flexible, llibre electrònic o de pantalla intel·ligent. El nou ThinkPad X1 Fold fa més fàcil el trasllat i la mobilitat ja que es pot plegar com un llibre. Això obra de nou la porta de la innovació i la competència. El problema, com tota tecnologia innovadora, és el preu d’uns 4.000 euros. Però l’augment de la demanda i la competència disposada a clonar-lo farà baixar el preu fins que algun dia tots n’acabarem tenint un a la butxaca. VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

IBM PC 5150 (1981)

LENOVO THINKPAD X1 FOLD (2020)

SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales. Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona • Telèfons: 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Anna Pruna, Ernest Millet, David García Mateu, Barbara Kiessling, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres Aquesta publicació forma part de: PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) zonasec@hotmail.com PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

12 PARAL.LEL OH!


Curiositats nadalenques: La fava del tortell L’origen del tortell de Reis se situa al segle II aC, quan els romans celebraven el solstici d’hivern amb una festa en què menjaven una coca de mel i fruita seca. No obstant, la fava no es va introduir fins al segle III dC, quan aquest llegum era símbol de prosperitat i augurava sort a tot aquell que la trobava. El seu significat va canviar quan, al segle XVIII, Felip V va portar de França el costum d’afegir-hi també una moneda com a premi (que més tard es va canviar per una figureta), cosa que va transformar la fava en un símbol negatiu. Amb el pas del temps, a qui li sortia la figureta se’l va començar a coronar com el rei de la festa i a qui li sortia la fava, que era qui havia de pagar les postres, se l’anomenava tonto de la fava, cosa que va originar el conegut insult en castellà tontolaba (acrònim de tonto del haba). REDACCIÓ

DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)

OBERT 12 HORES

MANZAN S RESTAURANTE PERUANO Cocina tradicional

MENÚS MEDIODÍA

RÚ PE l en e

EL

AL·L

PAR

Ceviche

Machu Picchu

Pisco Sour Sabores

Comte Borrell, 6 (junto al PARAL·LEL) Tels. 93 382 60 45 - 653 212 855

Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA

Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00

Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com

Abierto de martes a sábado: de 10 a 16 y de 19 a 21,30 h Cocina de 13 a 16 y de 19 a 21 h

Fem liquidació de tot el nostre stock per jubilació

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

®

MOTARD BAR

¡Que vivan los bares! ¡Gracias a todos por tan buenos momentos! Av. Paral·lel, 92

Tel. 93 329 51 42 PARAL.LEL OH! 13


La ruta del... La importància de la llum i Montjuïc Els polítics Cambó i Pich i Pon van ser triats per fer una exposició d’indústries elèctriques que es va ajornar per la primera guerra mundial Francesc Cambó era l’advocat de Sofina, una societat financera vinculada a l’AEG, que va tenir una intervenció decisiva en tot el procés d’electrificació a Catalunya. Joan Pich i Pon era el líder del partit radical a Barcelona. Quan els radicals manaven a l’Ajuntament, es va fer la concessió municipal a l’AEG per a l’enllumenat públic de la ciutat, després d’un viatge que va fer Lerroux expressament a Barcelona per entrevistar-se amb els representants d’aquesta empresa.

visita la nova web

Promoció del consum de l’electricitat Cambó i Pich i Pon tenien capacitat per influir en les decisions municipals de la segona dècada del segle. Eren els regidors més destacats dels seus partits i van ser triats el 1913 per organitzar una exposició d’indústries elèctriques que promocionés el consum d’aquella naixent forma d’energia. L’Ajuntament va assumir el projecte i va triar la muntanya de Montjuïc com a marc de l’exposició, que havia de fer-se el 1917. Un reial decret va autoritzar l’Ajuntament a expropiar els terrenys, declarats d’utilitat pública. Es van encarregar projectes d’urbanització als arquitectes més importants del moment –Puig i Cadafalch,

www.zonasec.cat

14 PARAL.LEL OH!

Francesc Cambó i Batlle

Domènech i Montaner, Enric Sagnier i August Font, entre altres– i van començar les obres amb molta empenta. Exposició Internacional de l’any 1929 La guerra europea va aconsellar ajornar l’exposició, ja que difícilment hi participarien les empreses estrangeres, però les obres no es van aturar, pensant que podrien servir per a altres exposicions. El mateix dia que Primo de Rivera va donar el cop d’estat, el 1923, se n’hi va inaugurar una de mobiliari i, sis anys després, amb les obres d’urbanització acabades, s’hi feia l’Exposició Internacional. La llum, tal com havia estat la intenció inicial, hi ocupava un lloc molt important, amb els raigs del Palau Nacional, la font màgica de Buïgas, la torre de la plaça de l’Univers i els fanals art déco de l’avinguda de Maria Cristina. La muntanya va quedar configurada tal com és ara, des de la plaça d’Espanya fins a Miramar. REDACCIÓ


La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com

Si us voleu anunciar: Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com www.zonasec.cat PARAL.LEL OH! 15


16 PARAL.LEL OH!


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Paral·lel OH! 99 by garciamateudavid - Issuu