Paral·lel OH! 98

Nº 98 - Octubre 2020 / Magazine gratuït - Free

www.zonasec.cat

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

Històries del Paral·lel Flor de Otoño (pàg. 4)

Ale Risorio Clown i impulsor de l’Espai Piluso

El Raval Mostra de Teatre (pàg. 6) Carrers Francesc de Tamarit (pàg. 11)

‘‘Las rutinas clásicas de los payasos Gaby, Fofó y Miliki siguen funcionando y seguirán funcionando dentro de 20 años’’ (pàg. 8) Foto: Cedida

Compro oro, plata, relojes de 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles 93 001 00 00 FINS 63 344 96 24 A 40E PER GRAM @barcjoyeria JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona ¡VISÍTANOS!

D’OR

Ronda Sant Pau, 79 (esquina Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 Barcelona

APUESTAS DEPORTIVAS

ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

2

PARAL.LEL OH!

Editorial

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Mostra de Teatre de BCN pàg. 6 • L’Entrevista

pàg. 8

• La foto retro

pàg. 10

• El meu carrer: Tamarit pàg. 11 • L’Espai tecnològic

pàg. 12

• Exposició al MMB

pàg. 13

• Ruta pel comerç antic pàg. 14

Si estás pensando en vender tu vivienda,

LLÁMANOS

VALORACIONES GRATUITAS O PÁSATE POR NUESTRA OFICINA, ESTAREMOS ENCANTADOS DE ATENDERTE REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tienda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es

Salvem l’Ateneu Hi ha espais que són necessaris perquè donen vida als barris, generen xarxa i són punt de trobada per a les entitats i persones que volen involucrar-se en la vida associativa del lloc on viuen. Un d’aquests llocs és L’Ateneu del Raval, un centre cultural comunitari que funciona des de fa 5 anys al carrer de la Reina Amàlia, 3. Des d’aquest espai s’impulsen projectes en diverses àrees, com el feminisme, les migracions i la interculturalitat, entre altres. S’hi programen debats, projeccions audiovisuals i altres esdeveniments gratuïts per a la gent del barri. A més, a l’Ateneu, durant aquests anys, han acollit centenars d’entitats, col·lectius i associacions del barri que no compten amb seu pròpia i, de manera gratuïta, se’ls cedeix un espai on poder programar activitats i rebre assessorament. És un d’aquells llocs al Raval que cal preservar i ara, en aquests moments de crisi social i econòmica, més que mai.

Amb la pandèmia, l’Ateneu ha hagut de prescindir de la seva única font de finançament: un esdeveniment que es feia un dissabte al mes en què els socis de l’Ateneu podien gaudir d’una activitat musical i festiva i fer una petita aportació que permetia pagar el lloguer del local. Aquesta activitat ja no es pot fer i els socis s’han vist en la necessitat de demanar ajuda a la comunitat per poder pagar un lloguer del qual no han pogut negociar el preu. És per això que han organitzat una campanya de micro-mecenatge i ofereixen recompenses en forma de peces artístiques o rutes realitzades per artistes del barri. La campanya ha començat el passat 4 d’octubre sota la plataforma Goteo i qualsevol aportació serà benvinguda. Cal que defensem projectes socials que donen vida al Raval. Cal que #SalvemlAteneu.

www. bi k esec . c at

uncio_Revista_Sept20.indd 1

Cientos de Bicicletas

18-09-20 14:24

Poeta Cabanyes, 45 LLOGUER • REPARACIÓ • VENDA / RENT • REPAIR • SALE / ALQUILER • REPARACIÓN • VENTA Tel. 631046679 PARAL.LEL OH! 3

Històries del Paral·lel Flor de Otoño (Anys 20-anys 30)

Advocat de proletaris i pispes de dia, revolucionari anarquista i un habitual transvestit de les nits del Xino i Paral·lel La Criolla era, segons els cronistes de l’època, l’autèntic temple de la perversió de la Barcelona dels anys 20 i 30 1933. Imatge de Flor de Otoño amb una nina

Entre la heterogènia parròquia que freqüentava les convulses nits del mític cabaret del carrer Cid La Criolla hi va destacar durant alguns anys un home amb doble (o triple) vida. Segons la llegenda que es va anar forjant al seu voltant, el nostre home exercia oficialment d’advocat de proletaris i pispes de dia i clandestinament organitzava atemptats en nom de l’anarquisme revolucionari, mentre que a les nits lluïa la seva figura amb l’arrogància de la seducció i la provocació com a transvestit. Se’l coneixia com a Flor de Otoño i era un dels habituals dels tuguris del carrer del Cid i més concretament, com ja s’ha dit, es deixava veure a les nits a La Criolla, el dancing de José Márquez, Pepe, que s’havia convertit en el local referent d’aquella zona.

La llegenda també ens diu que, lluny del que molts podien imaginar, Flor de Otoño era fill d’una família benestant i, talment com si es tractés d’un precedent històric de les actuals drag-queens, gaudia actuant de transvestit a les perilloses i fascinants nits del Barri Xino d’aquella Barcelona de les acaballes dels anys 20.

Alguns han dit que va arribar a actuar al Ba-ta-clán del Paral·lel. El que sí que és cert, és que era habitual veure’l passada la mitjanit pel bar del Sacristà o a La Criolla. Allà intentava seduir als mascles que li agradaven mentre parava amatent l’orella a qualsevol notícia que fluïa pels baixos fons de la ciutat. El caràcter transversal i interclassista dels clients de La Criolla facilitava 4 PARAL.LEL OH!

aquesta recollida d’informació. Les imatges que s’han pogut conservar d’aquest singular personatge ens el presenta com un jove amb indubtables trets femenins, llavis pintats i perfilats dibuixant un cor, celles buidades i pintades i generalment ben vestit.

Homosexualitat i anarcosindicalisme revolucionari eren possiblement dues cares d’una mateixa moneda, la de l’oposició frontal a un sistema autoritari, homòfob i explotador dels treballadors, una oposició que quedava perfectament sintetitzada en la figura de Flor de Otoño.

Un dels noctàmbuls més enigmàtics Paco Villar, probablement l’home que ha furgat més i millor en la història de la vida del Barri Xino va dedicar un capítol a Flor de Otoño en la seva excel·lent obra monogràfica sobre La Criolla. Tot intentant fugir de llegendes i de dades no confirmades, Villar ens el presenta com un personatge enigmàtic i del que no es coneix el seu veritable nom, tot i que apunta la seva condició d’activista anarquista, homosexual i addicte a la cocaïna. Apareix en diverses imatges fotogràfiques captades a l’interior de La Criolla, així com al reservat que Pepe, l’amo del local, tenia a l’altell per als clients més selectes. També han aparegut recentment altres fotos d’aquest transvestit en les que se’l veu sol i en actitud més sensual.

1933. Flor de Otoño al reservat de La Criolla al costat de Pepe Márquez, el propietari del local

1933. Imatge de Flor de Otoño ballant entre els clients de La Criolla, que estava al carrer del Cid, 10

Finalment, Villar explica també la participació del transvestit en una festa privada a La Criolla, descrita pel periodista José María Aguirre i publicada a El Mundo Gráfico el novembre de 1933, així com les connexions de Flor de Otoño amb el moviment anarcosindicalista i el seu suport i col·laboració a diverses accions revolucionàries realitzades a la caserna de les Drassanes. Amb l’arribada de la guerra es perd la seva història personal.

La vida de Flor de Otoño al teatre i al cinema Després de molts anys d’oblit, l’estela de Flor de Otoño va tornar a revifar en els últims anys de la dictadura franquista. Al 1973 el dramaturg madrileny José María Rodríguez Méndez va escriure una peça teatral sobre aquest personatge, al que donava vida amb el nom inventat de Lluís de Serracant. L’obra, com era d’esperar, no va passar la censura.

Ja desaparegut el dictador, a l’any 1978, Pedro Olea va portar a la pantalla la història de Lluís de Serracant en un film protagonitzat per José Sacristán, que es va presentar al públic amb el nom de Un hombre llamado Flor de Otoño. Mentrestant, l’obra de Rodríguez Méndez encara trigaria uns anys més estrenar-se. Va ser a València l’any 1982. BARCELOFÍLIA

La pel·lícula va ser interpretada per José Sacristán

ROSTISSERIA

Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast

MENÚ a 8,50 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h.

Dilluns tancat (excepte festius i vigílies) PARAL.LEL OH!

5

La Mostra de Teatre de Barcelona fa 25 anys El Teatre del Raval acull aquest esdeveniment i prorroga els espectacles ‘Un encuentro sobrenatural’ i ‘Elles. Cosas de chicas’

Foto: Cedida

Les platees tornen a omplir-se, poc a poc i amb cautela, i les propostes culturals van fent-se un forat entre la incertesa i la il·lusió de recomençar. Una d’aquestes propostes és un clàssic; la Mostra de Teatre de Barcelona arriba a la seva 25a edició entre el 5 d’octubre i el 3 de novembre: “És una plataforma necessària per als professionals del sector i les companyies que volen projectar-se professionalment, des de la voluntat de protegir els espectacles de creació pròpia i afavorir la recerca de nous llenguatges”, expliquen des del Teatre del Raval, on té lloc la Mostra.

Es tracta d’un concurs en què 10 companyies teatrals, actors, directors i creadors tenen l’oportunitat d’ensenyar els seus treballs al jurat i al públic, que s’encarreguen d’atorgar premis en diverses categories. “Aquesta serà una Mostra atípica marcada per la situació sanitària que vivim a nivell mundial i on tothom ha de fer un gran esforç per poder mantenir el teatre i la cultura al lloc que li correspon. També serà una Mostra plena d’agraïments cap a tothom que l’ha fet possible durant aquest quart de segle d’existència”, apunten les organitzadores de

l’esdeveniment. En l’anterior edició, el guanyador va ser l’espectacle Mort a les cunetes de la companyia del mateix nom, integrada per David Pintó, Joan Valentí, Martí Marsal i Albert Pascual Pascu. Enguany, les 10 companyies seleccionades presentaran els seus espectacles els dilluns i dimarts a les 20.30 h i l’espectacle guanyador formarà part de la programació estable del Teatre del Raval. Èxits que es prorroguen El Teatre del Raval ha tornat a obrir portes després de sis mesos tancat i la seva directora, Empar López, es mostra satisfeta per la resposta del públic: “Hem tornat amb més força que mai i amb molta il·lusió. La cultura és segura i la gent té ganes de cultura perquè ha entès que és un bé essencial”. De moment, han programat dos espectacles que ja havien atret nombrosos espectadors, abans que, al gener, estrenin una nova producció. El primer espectacle en cartellera és Un encuentro sobrenatural, que tracta d’un sopar organitzat per Jorge amb les tres persones més importants de la seva vida. El motiu de la cita és un misteri per a tothom, però aviat el protagonista els confessa que el seu germà mort se li apareix amb freqüència...

En un registre força diferent, al Teatre del Raval també es pot gaudir de l’espectacle Elles. Cosas de chicas, de la companyia La Melancòmica; una peça d’humor satíric que fa un repàs als clixés de gènere i treu a escena alguns temes femenins dels que ningú parla. ANNA PRUNA Aquests espectacles estan programats fins el 24 i el 25 d’octubre. Més informació i entrades a: www.teatredelraval.com

Un moment de l’espectacle ‘Elles. Cosas de chicas’

HORARIO Miércoles y jueves de 14 a 24 h viernes, sábado y domingo de 14 a 3 h madrugada SERVICIO A DOMICILIO +39 3498879715 (solo WhatsApp)

C/. França Xica, 15 (a 15 m. del INSTITUT DEL TEATRE) • Tel. 93 017 43 47

6

PARAL.LEL OH!

SIGUENOS EN:

AUDIÒFONS DIGITALS

12

´50

/mes

AUDIÒFONS D I G I TA L S

12

´50

/mes

C/ Manso, 17 · Barcelona · Tel. 934 243 937 · Davant de l’ambulatori de Manso Vàlid perde audiòfons Nevara.

El preu és per audiòfon.

Finançament finsaudiòfon. a 60€, Finançament fins a 60€, Oferta vàlida de l’1 de Febrer al 31 Març delBernafon 2020. Vàlid per audiòfons Bernafon Nevara.

El preu és per subjecte Money, segons segons els els seus seus termes termes ii condicions. condicions.Només NomésaaOpticalia OpticaliaFlorit.

Florit. subjecteaal’aprovació l’aprovació de de l’empresa l’empresa Pepper Pepper Money,

PARAL.LEL OH!

7

L’entrevista Ale Risorio

(Clown i impulsor de l’Espai Piluso)

‘‘El día que me gradué en medicina lo dejé para dedicarme al teatro’’ Foto: Anna Pruna

Se llama Alejandro Nicolás Muñoz (Buenos Aires, 1974), pero en el mundo del espectáculo se le conoce como Ale Risorio. Este payaso ha actuado en la calle, en festivales nacionales e internacionales y ahora ofrece formación teatral en el Espai Piluso del Poble-sec (Salvà, 68), una asociación que Ale Risorio a l’Espai Piluso (Salvà, 68) cuenta con más de 800 socios. Con él tratamos de dar respuesta a algunas cuestiones, como cuál es la diferencia entre ser payaso o ser clown y ¡Vaya cambio! ¿Cómo fueron tus inicios en Barnos preguntamos si todavía hoy nos hacen reír celona?

Hacía espectáculos de fin de semana en la calle y, las mismas cosas que hace 50 años. ¿Quién es Ale Risorio?

Es mi nombre artístico. La gente me conoce más por mi trabajo como clown, pero me formé también en máscaras, teatro físico, mimo corporal... Podríamos decir que soy multidisciplinar. Hago de todo cuando puedo y como puedo. ¿Cómo empieza tu vocación? ¿Siempre quisiste ser payaso?

La vocación pedagógica como la de clown aparecen de casualidad. De hecho, cuando mis padres me llevaban al circo de pequeño, odiaba a los payasos hasta el punto que cuando salían al escenario me entraba fiebre y me tenían que sacar de allí. Mi abuelo sí que era un actor bastante reconocido en Argentina y en Uruguay, y creo que viene un poco en la sangre. Pero la cuestión es que yo estudié medicina en la facultad y allí conocí una persona que hacía teatro. Así empiezo a entrar en el mundo artístico, empiezo a ver espectáculos de calle...

Y finalmente hice las dos carreras, la de medicina y la de teatro. El mismo día que me gradué en medicina lo dejé para dedicarme por completo al teatro.

8 PARAL.LEL OH!

mientras seguía estudiando, organizaba unos cabarets en el Teatre Riereta, que ahora es el Ateneu del Raval.

Mi primera experiencia en la docencia también fue allí, monté unos talleres de teatro físico y mimo. A partir de eso me fueron conociendo y cada vez fue interesando más el tema de los cursos. De hecho, este espacio no estaba concebido para ser una escuela, la idea original era tener un sitio para poder ensayar y crear.

Háblanos de este espacio, del Espai Piluso. Y, ¿por qué este nombre?

Lo abrimos hace cuatro años y es una asociación donde damos formación teatral. Nos dedicamos principalmente al teatro físico, a la improvisación i al clown. Muchas veces traemos maestros de clown o de otras disciplinas para hacer talleres y, unas dos veces al mes, programamos funciones abiertas a los socios. El nombre es porque cuando yo era pequeño, al salir de la escuela veíamos en la televisión el programa del Capitán Piluso, que era un payaso que hacía rutinas clásicas. ¿Por qué elegisteis el Poble-sec?

Siempre viví en el barrio desde que llegué a Barcelona.

Encontramos este local que era un taller mecánico,

nos encantó y en seguida proyectamos aquí el Espai, haciendo varias reformas para adaptarlo. ¿Cualquiera que esté interesado puede apuntarse a los cursos que ofrecéis o son para profesionalizarse?

Puede venir cualquier persona adulta, tengo alumnos de 20 años y de 75 años. De los que hacen los cursos de formación, muy pocos se terminan dedicando al clown, pero muchos lo utilizan como una terapia personal.

Es un gran desafío porque supone un proceso de autoconocimiento y de aceptarse tal cual uno es.

Aquí, mis alumnos se permiten ser realmente quienes son. ¿Qué momento pasa ahora el proyecto con toda la situación de crisis cultural?

Es un momento bastante extraño e incierto. En marzo teníamos programado un festival de improvisación de mujeres y tuvimos que cancelarlo por el confinamiento. Hace poco hemos vuelto a abrir y hemos retomado las clases abiertas, adaptándonos a las nuevas formas de trabajo.

Tratando de hacerlo lo mejor posible, pero sin dejar de trabajar porque necesitamos seguir pagando el alquiler del local.

Recuerdo, hace años, un payaso que siempre estaba en el Portal de l’Àngel. Ahora ya no se ven. ¿Se ha perdido la figura del payaso de calle?

Sí, lo recuerdo, ese payaso se llamaba Joaquín. Sí que se ha ido perdiendo y con la pandemia más, porque antes, cuando había turismo, había algún clown o mimos en las Ramblas y salía más o menos rentable económicamente, pero ahora la gente no está saliendo.

Nos tenemos que reinventar y reformatearnos. Justo yo estaba en la programación de un espectáculo de sala pero, con la reducción del aforo, preferimos no abrir por ahora. Aquí caben 60 o 70 personas y abrir para la mitad es muy difícil de sostener económicamente.

Las formas de comunicarnos, de relacionarnos,

incluso el humor, todo ha cambiado con el tiempo. ¿Todavía hace reír el payaso? ¡Sí! Las rutinas clásicas de los payasos españoles Gaby, Fofó y Miliki siguen funcionando y seguirán funcionando dentro de 20 años. Lo que sí que ha pasado es que el abanico del clown se ha abierto mucho. Hay mucha variedad y muchas formas de hacerlo, pero es importante recordar que la risa es una emoción más del clown. También nos emocionan, nos entristecen, nos movilizan. No es solo hacer reír. Tengo un maestro y amigo que dice que el clown somos nosotros mismos puestos en juego.

Por último, una duda conceptual, ¿clown y payaso es exactamente lo mismo?

Para mí es lo mismo, aunque el clown se relaciona más con un formato teatral y el payaso se relaciona más con rutinas clásicas, que son las que se ven en el circo. Yo lo tomo simplemente como una traducción al inglés de la palabra porque las rutinas del circo funcionan en un teatro y a la inversa. ANNA PRUNA

COCKTAIL BAR

SIRVIENDO COCKTAILS DESDE 1933 Tallers, 1 (esq. Rambles) - Tel. 93 318 95 92

PARAL.LEL OH!

9

La foto retro

1936. Milicià anarquista a la Caserna Bakunin (actual Caserna del Bruc) / Foto: A. Campañà

1968. L’actriu Brigitte Bardot a Deauville (França), durant el rodatge de la pel·lÍcula ‘Shalako’ / Foto: T. O’Neill

12 d’abril de 1912. Aquesta fotografia és l’última imatge coneguda del Titanic en la superfície de l’oceà. Va ser presa durant el seu viatge inaugural a Crosshaven, Irlanda, just després que el vaixell partís de Queenstown on s’havia aturat abans de dirigir-se cap a l’oest, cap a Nova York. Tres dies després estaria al fons de l’Àtlantic i moririen 1.514 persones

10 PARAL.LEL OH!

Història del meu carrer: Francesc de Tamarit Carrer que va del Paral·lel al carrer Villarroel. Francesc de Tamarit i Rifós (Barcelona 1600-1653). Va ser membre del Consell de Cent i, més tard (1638-41), membre del braç militar de la Generalitat; actuà conjuntament amb Pau Claris i altres diputats contra els propòsits de la cort de Madrid i els projectes del comte duc d’Olivares (com la Unión de Armas) i protestà sorollosament contra les excessos comesos per les tropes castellanes, especialment el saqueig de Palafrugell (1639). El virrei comte de Santa Coloma intentà d’atreure’l a la causa de Felip IV de Castella, sense èxit. El 1639 anà a Salses al davant d’una companyia reclutada a Barcelona i participà en el setge de la plaça per tal de recuperar-la, caiguda la qual tornà a Barcelona, on fou entusiàsticament rebut (gener del 1640). La seva oposició –juntament amb altres diputats– a l’allotjament de tropes castellanes a Barcelona motivà que el govern de Madrid ordenés la seva detenció i el seu trasllat a Perpinyà. El virrei comte de Santa Coloma l’empresonà, però no s’atreví a treure’l de Barcelona. La notícia provocà una commoció a la ciutat; les autoritats sol·licitaren l’alliberament del pres i enviaren una ambaixada a Madrid que fou obligada

Retrat esculpit de Tamarit a la façana de la Generalitat

a renunciar d’entrar-hi. Finalment, un aldarull popular (22 de maig) assaltà la presó i l’alliberà juntament amb altres detinguts. Pel juliol del 1640 anà a Perpinyà, des d’on inicià contactes secrets amb representants francesos del cardenal Richelieu, tot i que mostrà un cert recel envers els futurs aliats. Davant l’amenaça castellana damunt Barcelona, tornà a la ciutat i formà part del consell de guerra que organitzà la defensa; contribuí eficaçment a la victòria del 26 de gener de 1641 sobre les tropes castellanes (batalla de Montjuïc) i més tard es destacà al front de Lleida, ja en plena Guerra dels Segadors. Pel juliol del 1641 cessà en el seu mandat com a diputat. Més tard fou mestre racional de la ciutat de Barcelona (1643). REDACCIÓ

Escola Infantil APOLO 10 Llar d’Infants

CERVESES

VINS

VERMUTS

L’escola infantil del Paral·lel!!!

OBERT TOT L’ANY • DE 0 a 3 ANYS Av. Paral·lel, 110 / Tel. 933 290 668

www.apolo10.com

C/PARLAMENT 25

MALTOSPACK, SL maltospack@gmail.com

Tovallons, paper de cuina, higiènics, bosses d’escombraries, productes de neteja...

SANT ANTONI BARCELONA

Ara més que mai donem vida al seu negoci.

Telèfons: 93 442 99 20 • 661 155 064 • 672 20 18 71 PARAL.LEL OH! 11

L’Espai tecnològic Gamifiquem?

L’Ajuntament ha anunciat que en els propers anys implantarà un canvi tecnològic amb contenidors de reciclatge intel·ligents on els ciutadans, identificant-nos amb una tarja magnètica, rebrem bonificacions segons el volum de reciclatge que fem. Aquest sistema ja està en prova a poblacions com El Papiol amb força èxit i l’objectiu és incrementar la taxa de reciclatge (estancada en un 38%) a un 50% o 60% fins arribar a les taxes exigides per la UE. Aquest mètode de motivació s’anomena gamificació (de l’anglès game, joc). Els que tenim certa edat ja ho fèiem quan baixàvem al súper amb ampolles de vidre buides i les canviàvem per 5 pessetes. Ara, gràcies a la tecnologia, veurem aquest sistema de forma més habitual.

La gamificació es basa en aplicar en àmbits no lúdics mecanismes usats en els jocs per motivar les persones a aconseguir de forma divertida uns objectius. En el cas de l’educació trobem el famós Kahoot que permet als professors crear jocs de preguntes i respostes amb rànquings per tenir als alumnes motivats i aprenent de forma divertida.

A l’empresa tenim les targetes de fidelització de les cafeteries, per exemple, on per cada consumició et posen

un segell i la desena et surt gratuïta o les targetes de punts dels establiments comercials. En empreses innovadores podem veure grans pantalles penjades de forma visible amb rànquings de vendes per regió (equip) o per venedor.

El sector dels electrodomèstics tampoc està absent.

Cada cop podem veure mes rentadores, neveres o termòstats amb pantalles més grans i colorides que es volen allunyar dels incomprensibles displays digitals minimalistes. En aquest cas la gamificació s’utilitza per facilitar la vida als usuaris, guanyar-se la seva simpatia i, òbviament, incrementar les vendes i guanys.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

El sistema Carplay dels cotxes és una forma de gamificació ja que fa més atractiu i divertit l’ús dels serveis del cotxe

SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical.

Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.

Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona • Telèfons: 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Anna Pruna, Ernest Millet, David García Mateu, Barbara Kiessling, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres PUBLICITAT: Víctor Bernabéu: Tel. 607 54 08 34 • bernabeu3@gmail.com i per a Hosteleria: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

12 PARAL.LEL OH!

‘Vaixells mercants: La transició de la vela al motor’, al MMB El Museu Marítim de Barcelona (Drassanes) ofereix una exposició virtual a la seva web (www.mmb.cat/exposicions/vaixells-mercants-la-transicio-de-la-vela-al-motor) de fotografies de l’IEFC i l’MMB. Fins no fa tants anys, el transport de mercaderies es va fer principalment per via marítima. Els vaixells, cada cop més grans i potents, van fer possible transportar un major volum de mercaderies. El motor va anar substituïnt la vela progressivament. A casa nostra, aquesta transició de la vela al motor, s’allarga des de principis del segle XX fins ben bé la dècada dels 60.

L’exposició virtual Vaixells mercants: la transició de la vela al motor presenta una selecció d’imatges dels arxius fotogràfics del Museu Marítim de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, que il·lustren aquest procés. Una ocasió per consultar en línia una selecció de fotografíes de la col·lecció de dues institucions culturals rellevants en la preservació del patrimoni marítim i la cultura marítima a Catalunya i la Mediterrània. REDACCIÓ

Si us voleu anunciar: Tel. 607 54 08 34 bernabeu3@gmail.com

Perfumeria Cosmètica Foto: Col·lecció A. Cortés

P. BRUGUERA

1930. Vaixells de fusta i de ferro als molls de Barcelona

DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)

OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00

Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com

Fem liquidació de tot el nostre stock per jubilació

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

RISTORANTE DI RAFAELLE ABIERTO TODOS LOS DÍAS de 13,30 a 24 horas Margarit, 12 (Poble-sec) Tel. 93 442 50 56 www.bellanapoli.es

PARAL.LEL OH! 13

La ruta del...

Ruta teatralitzada pel comerç antic Cada divendres i cada dissabte, fins al 14 de novembre, s’explica de forma teatralitzada com era el comerç del barri des d’abans de l’Exposició Universal de 1929 Viatge a la botiga de l’àvia són rutes històriques per descobrir tant el patrimoni comercial com les riqueses humanes dels barris de Sants-Montjuic. Es tracta d’un projecte creat per Artixoc amb suport municipal a través de Barcelona Activa en el marc de la convocatòria Impulsem El Que Fas 2019-2020.

La ruta se centra principalment a la Creu Coberta, el carrer principal del barri d’Hostafrancs, que ressegueix l’antiga carretera Reial, un dels traçats de l’antiga Via Augusta romana. De forma teatralitzada, viatjarem al passat, recuperarem els sabors i les olors que envoltaven la Creu Coberta i la Carretera de Sants just abans de l’Exposició Universal de 1929.

visita la nova web

Tast de productes i servei d’àudio Les rutes tenen lloc tots els divendres a les 18.30h i dissabtes a les 10h, fins al proper 14 de novembre.

Per assistir-hi, cal inscriure-s’hi prèviament a: www. escenahistorica.cat/viatgealabotigadelavia.

El punt de partida és el Meeting Point de Creu Coberta (Creu Coberta, 26). Les visites són interactives i inclouen disfressa per als petits, tast de productes i copa de cava.

www.zonasec.cat

14 PARAL.LEL OH!

Cartell promocional de l’activitat

Es disposa de servei d’àudio en català, castellà, francès i anglès. El preu és de 7 euros i el preu reduït és de 5 euros (caldrà acreditar-ho) per a associats a entitats de Sants-Montjuïc, persones a l’atur, família nombrosa, família monoparental, infants fins a 12 anys, persones de 65 i més i persones amb diversitat funcional.

Impulsem El Que Fas és una convocatòria d’ajuts de l’Ajuntament de Barcelona que, a través de Barcelona Activa, cerca millorar la situació socioeconòmica dels barris de la ciutat. REDACCIÓ

La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com Comandes a domicili a partir de 20 euros

931 923 814 671 302 001

Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona

PARAL.LEL OH! 15

16 PARAL.LEL OH!