PARAL·LEL OH! 95

Nº 95 - Juny 2020 / Magazine gratuït - Free

www.zonasec.cat

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

Diosdado Toledano

Impulsor de la Renda Garantida de Ciutadania

Històries del Paral·lel Alady (pàg. 4) Teatre de barri Tocat de mort? (pàg. 6) Covid-19 El futur de la medicina (pàg. 12)

’’La iniciativa surge en 2011 cuando el gobierno de Artur Mas adoptó una serie de recortes sociales para reducir el gasto social’’ (pàg. 8) Foto: Cedida

Compro oro, plata, brillantes, monedas, papeletas de empeño, móviles y relojes 93 001 00 00 63 344 96 24 @barcjoyeria BARC la JOYERÍA DEL FLOW en Barcelona

¡VISÍTANOS!

FINS A 45E PER GRAM D’OR

Ronda Sant Pau, 79 (esquina Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 Barcelona

APUESTAS DEPORTIVAS

ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

2

PARAL.LEL OH!

Editorial

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Com queda el teatre?

pàg. 6

• L’Entrevista

pàg. 8

• La foto retro

pàg. 11

• Espai tecnològic

pàg. 12

• Llibre de Xavi Barroso pàg. 13 • Òptica Univers

pàg. 14

• Publicitat

pàg. 15

REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tenda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es

Què diria Shakespeare?

Al teatre hi tornarem. D’això no hi ha cap dubte. Hi tornarem com hem tornat als bars, com hem tornat a les places i als llocs que ens fan feliços. Ara bé, com serà el teatre en la nova normalitat? Els teatres petits podran sobreviure aquesta crisi sense precedents? Hi haurà ajudes per a tots? Imaginem un Romeo emmascarat, a dos metres de la seva estimada Julieta; un Don Juan que no pot acostar-se a Inés perquè ella es troba en una altra regió sanitària; o una superproducció de Dagoll Dagom que passa de la trentena d’artistes sobre l’escenari a la trentena de persones entre el públic. Costa d’imaginar, oi?

Això per no parlar de l’ecosistema intern a les sales, a les companyies. Actors i actrius que no poden compartir camerinos, assaigs amb el mínim nombre de persones, la supressió de les abraçades i els petons en un món en què són tan habituals com les escopinades als partits de futbol. Hi ha una cosa encara més preocupant: no oblidem que moltes famílies viuen del teatre. I no parlem només d’artistes, sinó de taquillers, tècnics, personal de sala, de neteja, productors i molts altres perfils laborals que no reben aplaudiments quan acaba la funció, però que són igualment imprescindibles en l’engranatge teatral.

Les sales de proximitat, que amb tant d’esforç han aconseguit fer-se un forat en el panorama escènic de la ciutat, auguren un futur negre. Ens haurem d’acostumar a veure (i viure) el teatre a través d’una pantalla? Què diria Shakespeare, si aixequés el cap? No sabem com serà la vida d’ara endavant. No sabem com serà el teatre. Però sí que el teatre és vida. I que, com deia el dramaturg anglès, “el món sencer és un teatre”.

MALTOSPACK, SL

Ara més que mai donem vida al seu negoci. maltospack@gmail.com Tovallons, paper de cuina, higiènics, bosses A l’agost no tancarem cap dia. d’escombraries, productes de neteja...

uncio_Revista_May20.indd 1

27-05-20 08:05

Telèfons: 93 442 99 20 • 661 155 064 • 672 20 18 71 PARAL.LEL OH!

3

Històries del Paral·lel

Alady (Carles Saldaña) (València 1902-Barcelona 1968) Artista de music-hall i figura popular del Paral·lel

Va començar pels cafès ajudant un prestigitador, després es va presentar al London Bar i més endavant va muntar un espectacle al Molino Rojo El seu humor s’adaptava més a l’estil parisenc, per l’agudesa i gran enginy de què feia gala És una placa modesta, discreta, quasi imperceptible, situada al costat del Teatre Apolo. La gent hi passa per davant sense aturar-se. Hi diu: “A la memòria de Carles Saldaña i Beut, Alady (1902-1968), còmic genial i figura cabdal del teatre i del music hall”. I afegeix, amb certa ironia: “El Paral·lel no t’oblida”. Recorda a qui el periodista Miquel Badenas va descriure com l’últim rei de l’avinguda, el potet de les essències del que va ser el carrer que no dormia mai. L’animador amb fragància de Belle Époque, l’humorista que explicava acudits i feia facècies elegants.

El pallasso que va prescindir del maquillatge i el vestuari estrafolari, per vestir amb esmòquing i barret fort.

Un inici actuant pels cafès Malgrat que va néixer a València, Carles Saldaña va passar tota la vida a la capital catalana. Va viure la bohèmia en

Carles Saldaña, Alady, amb el seu esmòquing

la seva joventut, quan volia ser poeta. Més tard, va començar a actuar pels cafès com a ajudant d’un prestidigitador.

Es deixava veure sovint pel Bar London i pel Refrectorium, on un burleta Santiago Rusiñol va batejar-lo com l’“Aladí de la llàntia meravellosa”, perquè duia una taca d’oli a la pitrera. També va ser conegut com el Ganso del Hongo, per les bestieses que feia. Escrivia llibrets de modestes revistes per al Molino Rojo, com Lo mejor está dentro. I va treballar, primer, amb la Troupe Ibérica, i després, amb la Troupe Gari-Uset. L’any 1926 es va presentar al Teatre Romea de Madrid, on es va convertir en un dels pioners del claqué. Allà va conèixer Tono i K-Hito i hi va col·laborar, mentre agafava de guionista un jove Miguel Mihura. També es va fer amic del dramaturg Enrique Jardiel Poncela, a

ROSTISSERIA

Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast

MENÚ a 8,50 E C/ Blai, 51 (Poble-sec) 4

PARAL.LEL OH!

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h.

Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)

qui descrivia com un talent molt jove i divertit, però amb molt pocs diners. Aquells anys formava duet musical amb Carmencita Aubert. Grans èxits seus seran cançons tan conegudes com Cómprame un negro o Al Uruguay.

Artista compromès amb la República La temporada del 1936 va estrenar la revista Miss-Miss, amb llibret de Paco Madrid i Brauli Solsona. La guerra l’agafa a Madrid, on va actuar en nombrosos espectacles benèfics a favor de la República. Va ser professor accidental d’una escola de nens refugiats, i després va marxar a València. Era tan popular que en els programes de molts festivals organitzats per l’Exèrcit Popular hi figura una imitació d’Alady. Afortunadament, la seva tornada a Barcelona el 1939 no li va suposar cap purga, i aviat treballava a La camisa de la Pompadour, al Teatre Còmic, que seria la seva sala de referència. Allà va estrenar ¡Taxi... al Cómico!, i va començar a fer parella artística amb Mary Santpere, amb qui durant molts anys va representar una versió còmica del Tenorio, de Zorrilla, en què Doña Inés acabava emportant-se en braços Don Juan. El 1949 estrenava ¡Taxi... al Victoria!, mentre feia un programa radiofònic d’humor patrocinat per

Placa al Paral·lel, a tocar del Teatre Apolo

Alady en una de les pel·lícules que va interpretar

la marca Fogo, un insecticida que s’anunciava com “d’acció ràpida i prolongada” a EAJ-1 Radio Barcelona. Van seguir revistes com Esta noche no me acuesto, ¡Usted dirá...! o Diviértase conmigo. A part, va aparèixer en pel·lícules com Esa pareja feliz, de Juan Antonio Bardem i José Luís Berlanga.

Una figura desgraciadament oblidada Els seus darrers anys, Alady va patrocinar La Casa de l’Artista Ancià, un projecte que no va funcionar. L’any 1968 apareixia a En Baldiri de la costa, amb el seu amic Joan Capri. Aquell mateix any va haver de suspendre les actuacions al Teatre Apolo, on representava Se traspasa señora, per sotmetre’s a una operació quirúrgica. Aquella va ser la seva última actuació. Va morir el matí de l’11 de setembre del 1968 al seu domicili de la plaça Lesseps; l’enterrament va ser multitudinari.

Quatre anys més tard es va dir de batejar un carrer pròxim al Paral·lel amb el seu nom, però no es va fer pas.

Només l’estiu del 2003 es va col·locar aquesta discretíssima placa per a qui va ser una de les grans figures de l’humor català. Sembla que, fins i tot en això, fer riure és un art de segona. XAVIER THEROS (Diari Ara)

Escola Infantil APOLO 10 Llar d’Infants

Es necessita comercial per a publicitat

L’escola infantil del Paral·lel!!!

OBERT TOT L’ANY • DE 0 a 3 ANYS Av. Paral·lel, 110 / Tel. 933 290 668

www.apolo10.com

Contacte: Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com

Capacitat de treball, empatia, professionalitat, marketing...

PARAL.LEL OH!

5

El teatre de barri, tocat de mort?

Dau al Sec, Teatre del Raval, Sala Fènix i Oracles. Són quatre sales petites i de proximitat al voltant del Paral·lel. Quina situació els espera després de la pandèmia?

La incertesa de la Fènix La Sala Fènix, al carrer de la Riereta, 31, passava per un dolç moment just abans que esclatés tot. “Estàvem omplint i fent una de les millors temporades dels darrers anys”, diu Felipe Cabezas, el seu director. Ara, però, es troben en un moment d’incertesa absoluta, sense poder obrir fins a nou avís i vivint d’estalvis i petites ajudes a autònoms que es concedeixen en l’àmbit comunitari i estatal. Cabezas té clar que no es poden permetre obrir per acollir un terç o la meitat del públic: “És inviable econòmicament i desnaturalitza l’essència de la professió”.

Des d’aquesta sala esperen poder reobrir al setembre

Foto: Arxiu Oh!

La crisi de la covid-19 ha afectat molts sectors, especialment al cultural. En aquest número de PARAL·LEL OH! hem volgut conèixer la realitat de quatre petits teatres del Poble-sec i el Raval, per saber quines conseqüències creuen que tindrà la crisi en les seves sales i com veuen el futur.

Orland Verdú a l’entrada de la Sala Oracles

Foto: Toni Pie Balaguer

en condicions de normalitat i creuen que, “si les ajudes destinades a cultura arriben a temps i són democràtiques, generoses i equitatives, el sector podrà aguantar”.

Felipe Cabezas, director de la Sala Fènix

6

PARAL.LEL OH!

Oracles. Teatre a casa Després del tancament de La Vilella, la Sala Oracles (al carrer Tapioles, 12) es convertia en una de les sales de proximitat més veteranes, tot i comptar només amb 3 anys de vida. Aquest espai artístic també començava a aixecar el cap després d’una dura crisi viscuda el 2019: “Feia mesos que consolidàvem una programació de qualitat amb nits temàtiques per diversificar el públic”, diu Orland Verdú, director de l’espai. Verdú ha optat per oferir continguts online en viu durant la quarantena: “Hem trencat el confinament a través de la pantalla i ara emetem online per a tot el planeta. Estem investigant una forma híbrida que combina teatre i vídeo en temps real”. Si la normativa ho permet, Oracles tornarà a obrir aviat amb la meitat de la seva capacitat i serà l’espai oficial on un grup d’artistes presentarà la seva recerca/documental La situació de l’art i els artistes barcelonins en temps de coronavirus. Verdú es mostra optimista malgrat tot: “Tenim

Foto: Cedida

Teatre del Raval. Crua realitat En el cas del Teatre del Raval (Sant Antoni Abat, 12), un clàssic del barri amb 12 anys d’història i programació estable, expliquen que han passat crisis importants, però anaven aguantant i lluitant per consolidar el teatre i no haver de tancar portes. L’esgotament, sobretot econòmic, els hi ve de lluny: “Ara ens trobem en una situació dramàtica” diu Empar López, directora de la sala. “Com és possible que hàgim lluitat tants anys perquè ara tot això se’n vagi en orris? Tenim 200 localitats, i amb les mesures d’ara només podríem tenir 30 persones, amb un personal que hem de mantenir igualment. Per a nosaltres és un desastre i hem decidit que, quan obrim, ho farem amb tot l’aforament i amb unes condicions de seguretat”, argumenta. Respecte al futur del sector, López no es mostra optimista: “S’han promès unes ajudes i no sabem ni com ni quan arribaran, ni quins teatres les cobraran, tot i que se suposa que és per a tothom. Crec que hi haurà molts cadàvers pel camí perquè no n’hi haurà per a tots. També crec que la crisi serà tant brutal que el teatre serà una cosa que no tothom es podrà permetre. Això farà que moltes persones que viuen

Aspecte del Teatre del Raval

Foto: Arxiu Oh!

la intuïció que els espais petits i mitjans podrien arribar a ser d’una importància vital, perquè si la crisi de la covid-19 es cronifica, voldrà dir que els espais multitudinaris ho tindran més magre per la massificació. El nostre repte és fer conviure un futur digital amb un present que impliqui una comunicació viva”, resumeix.

Mercè Managuerra, directora de Dau al Sec

del teatre, no només artistes, passaran per moments molt durs”. Finalment, respecte al teatre en versió digital, la directora també té la seva opinió: “Em sembla totalment fora de lloc. Això no té res a veure amb el teatre, fer teatre a través d’una pantalla va en contra de l’essència, l’emoció i la tendresa que és el teatre”, conclou.

Dau al Sec. Fent barri La més novella de les sales del Poble-sec és Dau al Sec (Salvà, 86). Oberta fa un any i escaig, la crisi els va enxampar en un moment d’expansió: “Començàvem a omplir la sala a cada nova exhibició programada. Teníem moltes demandes per cedir i llogar l’espai, molta activitat cultural i propostes en col·laboració amb les escoles del barri”, explica Mercè Managuerra, directora de la sala.

Dau al Sec ha hagut de suspendre tota la programació, així com els bolos que tenien contractats: “Hem perdut diners i, sobretot, hem hagut d’aturar-nos en un moment àlgid”, lamenten. A més, al tractar-se d’una sala relativament nova, encara no comptaven amb el recolzament de cap administració i no s’han pogut acollir a cap ajuda.

De moment, però, intenten mantenir l’activitat dins de les possibilitats: “Estem preparant tallers gratuïts per als nens i nenes del Poble-sec que no tinguin possibilitats d’anar a casals o colònies el mes de juliol. També tirarem endavant el Premi Dau per a joves creadors teatrals emergents. Tot el que puguem fer mentre els teatres romanguin tancats”, conclouen. ANNA PRUNA PARAL.LEL OH! 7

L’entrevista

Diosdado Toledano ‘‘Pedimos 500 millones de partida presupuestaria y en 2021 establecer el 4% del presupuesto de la Generalitat para la RGC’’ Diosdado Toledano (Barcelona, 1949) lleva gran parte de su vida luchando contra las injusticias sociales. Es la cara visible de la plataforma impulsora de la Renta Garantizada de Ciudadanía, una prestación social a través de la cual se garantiza el mínimo para una vida digna a las personas y unidades familiares que se encuentran en situación de pobreza. Toledano se muestra preocupado ante el previsible incremento de la pobreza y exclusión social como consecuencia de la crisis provocada por la pandemia del coronavirus. Hablamos con él sobre su dilatada trayectoria en el sindicalismo y los movimientos sociales y sobre esta ley que parece no estarse aplicando de forma adecuada.

Háblenos un poco de su recorrido como activista. ¿Cuándo empieza su interés por la lucha social?

Vengo de una familia de tradición republicana y de izquierdas. Durante la Guerra Civil, mi padre se fue de voluntario a luchar con el Ejército Rojo contra el alzamiento franquista. Eso influyó en mi toma de consciencia y mi posicionamiento. Cuando estudié ingeniería técnica en la Escuela Industrial enseguida me involucré en la creación del Sindicato de Estudiantes.

Desde entonces no he dejado de estar activo en los movimientos sociales.

8 PARAL.LEL OH!

Foto: Cedida

(Impulsor de la Renta Garantizada de Ciudadanía)

Diosdado Toledano responent als mitjans de comunicació

Ha estado vinculado al movimiento sindicalista hasta el momento de su jubilación...

Tenía la convicción de la importancia del movimiento obrero para la transformación de la sociedad. Dejé de estudiar ingeniería y me metí a trabajar en fábricas, tuve que escapar de casa y vivir clandestinamente por intentos de detención. En ese entonces estaba metido en las Comisiones Obreras de la época y así empezó mi vida sindical.

Era usted muy joven...

Sí, antes de ir al servicio militar entré a trabajar en Seat. Era el año 70 y estuve implicado en un conflicto. En una reunión clandestina en Sant Boi nos detuvo la Guàrdia Urbana y estuve unos días en la Modelo. Durante el servicio militar, como tenía convicciones de cambiar las cosas y luchar contra la dictadura, organicé comités de soldados. La policía militar me llevó a ser interrogado a la comisaría de Via Laietana y posteriormente dieron la orden de que tenía que ir a prisión militar. Tomé la decisión de desertar. Estuve un año clandestino en Barcelona, con el apoyo de compañeros de los comités de soldados que había organizado, pero cuando los recursos escasearon para los compañeros que me escondían, opté por exiliarme y me refugié en Francia durante dos años y medio, antes de volver clandestinamente a España poco antes de la muerte del dictador. ¿Entonces regresa a Seat?

Al principio de la transición lideré la batalla por la amnistía

Foto: Parlament.cat

laboral en Seat. Fue una de las primeras fábricas en que se consiguió y como consecuencia de ello regresé a la empresa. Desde ese momento volví a retomar la actividad sindical.

Ha visto evolucionar el movimiento sindical. ¿Está usted decepcionado?

La palabra no sería decepción, porque siempre hay que comprender lo que sucede. Sí es cierto que durante el franquismo había una gran solidaridad y unidad en el movimiento obrero y una capacidad de respuesta importante.

Con el tiempo, eso fue cayendo por diferentes causas. Para mí el punto de inflexión que se produce en Seat fue cuando los sindicatos entraron a negociar con la empresa la gestión de las contrataciones. Para la empresa fue un gran negocio porque obtenía unas contraprestaciones. Es decir, si tú te mantenías reivindicativo, la empresa te cortaba el flujo de administrar esos contratos. Se creó un cierto clientelismo sindical. Algunos nos opusimos a ese sistema y a consecuencia de nuestra protesta se expulsó del sindicato a los dirigentes de CCOO de Seat Martorell. Eso condujo a un problema de desmovilización del sindicalismo.

Cuéntenos el desenlace de su lucha en Seat.

En 2005 la empresa impuso un Expediente de Regulación de Empleo (ERE) a 680 trabajadores de la plantilla, que también me afectó a mí, y que fue un proceso de limpieza de la gente más combativa. Ese expediente fue participado también por los dirigentes sindicales de CCOO y UGT. No era un problema de que sobrara personal porque, al cabo de unos meses, la empresa volvía a contratar gente. Una parte de los afectados por el ERE volvieron a la fábrica, pero el núcleo que ellos consideraron que había que cargarse, no podíamos reingresar. Eso nos lo comunicaron en 2008 y precipitó que algunos compañeros nos pusiéramos en huelga de hambre e hiciéramos varias acciones. A raíz de esto, los trabajadores acabaron apretando a los sindicatos para convocar una huelga en fábrica y, a partir de la convocatoria de esa huelga unitaria, la empresa se bajó los pantalones y aceptó el reingreso del resto de gente. ¿Qué poder real tienen hoy en día los sindicatos?

Los sindicatos solo tienen poder si la clase trabajadora en las fábricas tiene consciencia y participa. Hace falta un movimiento obrero educado, consciente, que se una en asambleas... Las crisis evidentemente debilitan el movimiento sindical porque la gente prioriza el tener trabajo. ¿Los movimientos sociales operan al margen de los sindicatos?

Inicialmente los sindicatos históricos eran socio políticos, globalizaban toda la respuesta al sistema capitalista de

Toledano en una intervenció al Parlament de Catalunya

la época. Cuando su actividad pasa a reducirse a las fábricas y los centros de trabajo, dejan todo un espacio que, en la medida que nadie lo cubre, es la clase trabajadora y la propia ciudadanía la que se organiza y genera movimientos sociales autónomos.

También está usted metido en Marea Pensionista. ¿Qué futuro augura usted en este sentido? ¿Las generaciones venideras tendremos pensiones?

Creo que la gente joven tiene que mirar la experiencia de las mareas pensionistas y entender que estas no luchan solo por su generación, luchan por mantener las pensiones públicas también para las generaciones venideras. Durante un tiempo, la gente joven solo ha vivido la precariedad y, cuando eso ocurre, la tendencia es a creer que la precariedad es normal. Pero a pesar de esas circunstancias, la gente joven ha sido capaz de reaccionar, de autoorganizarse y de obtener victorias. Yo confío que es posible ganar la batalla de las pensiones.

En estos últimos años ha estado enfrascado en la lucha por la Renta Garantizada de Ciudadanía (RGC). ¿Cuándo surge esta lucha?

Esta iniciativa surge en el 2011 cuando el gobierno presidido por Artur Mas adoptó una serie de recortes sociales para reducir el gasto social. Hicieron una contrarreforma de lo que era la Renta Mínima de Inserción (el PIRMI) y criminalizaron a las personas que cobraban esta prestaPARAL.LEL OH! 9

ción acusándolos de fraude. En el verano de 2011, cuando ya había surgido el movimiento del 15M, respondimos.

Entonces nos planteamos que, mejor que volver a la situación anterior al recorte del PIRMI, era apostar por el derecho a la Renta Garantizada de Ciudadanía, establecida en el Estatuto de Autonomía (artículo 24.3). Esa era una formulación mucho más avanzada que el PIRMI. Se constituye entonces la plataforma impulsora de la Renta Garantizada de Ciutadana...

Entonces impulsamos una ILP con el objetivo de hacer realidad ese derecho que había en el Estatuto y construimos el proyecto de ley de la Renta Garantizada. Hubo elecciones de por medio y el proceso se ralentizó hasta poder presentar la ILP al Parlament. Cuando ésta fue admitida a trámite, recogimos más de las 50.000 firmas necesarias y, en 2014, presentamos en el pleno del Parlament la propuesta del contenido de esa ILP. Des de la Generalitat siempre se ha intentado que el proceso se dilatara al máximo para que no se votase esta ley y nosotros tuvimos que hacer varias acciones hasta que pudimos empezar la negociación con el gobierno, una negociación que fue muy dura hasta que, finalmente, se aprobó por unanimidad en julio de 2017. ¿Se aplica correctamente esta ley?

Sabíamos que con todas las trabas que había puesto el gobierno de la Generalitat, haría todo lo posible por no aplicarla correctamente, por eso decidimos no disolvernos. La RGC tiene una prestación central, la propia renta garantizada, y los complementos de pensiones no contributivas y prestaciones sociales. Los problemas los encontramos con las nuevas solicitudes, porque se descubrió que estaban incumpliendo la aplicación de la ley; no se aplicaba el silencio positivo y se denegaron muchas solicitudes sin alegar razones claras. El nivel de resoluciones negatorias era del 90% y la gran mayoría eran injustas. A partir de aquí iniciamos acciones iniciativas ante el Parlament para que se revisen todas las solicitudes denegadas, se recorte el tiempo de carencia a dos meses (el tiempo que tienes que demostrar que tus ingresos son inferiores al umbral de la renta garanti10 PARAL.LEL OH!

zada) y se acorte el tiempo de resolución administrativa. ¿El presupuesto que destina la Generalitat a la RGC es suficiente?

Los datos de Idescat en Catalunya, relativos a 2018 cuando ya se aplicaba la ley, indican que hubo un incremento de la pobreza severa y la pobreza relativa. Demostración evidente de que se incumplió la ley. Pongamos como ejemplo la Renta de Garantía de Ingresos de Euskadi, en la que el gobierno de Euskadi se gasta el 4,35% del presupuesto, con una tasa de vulnerabilidad mucho menor que en Catalunya. Aquí se le destina solo el 1,1% del presupuesto.

Y eso es insuficiente para implementar correctamente la RGC. Por eso hemos sacado un comunicado en que, ante la situación de emergencia en que la pobreza se va a disparar, planteamos que haya 500 millones de partida presupuestaria y en 2021 establecer ya el 4% del presupuesto de la Generalitat.

Se ha aprobado el Ingreso Mínimo Vital por parte del Gobierno estatal. ¿Cómo han recibido esta noticia?

En abril del mes pasado enviamos una carta al presidente del Gobierno con una serie de propuestas para garantizar la compatibilidad y complementariedad con la RGC. En primer lugar, esperamos que dicha ley respete las competencias de la Generalitat de Cataluña, así como de otras comunidades autónomas, buscando el mejor encaje con las diversas leyes existentes de Rentas Mínimas, Básicas, de Garantía de Ingresos...

Hemos oído que se presenta a las primarias por Podem junto a Noelia Bail. ¿Como será este proyecto político?

Sí, eso es a título personal. Soy miembro del Consell Nacional de Catalunya en Comú y estoy en Podem desde hace un año y pico. La idea es recuperar lo mejor del impulso inicial de Podem, en que la influencia del 15M fue muy evidente, porque con el tiempo se generan desgastes y abandono de aquellas ideas iniciales. También hacemos una apuesta muy clara por el papel de los movimientos sociales, que nadie se piense que la acción del gobierno es suficiente. Siempre hay que tener muy clara la opinión de los movimientos cuando se hacen debates o medidas parlamentarias. ANNA PRUNA

La foto retro

Ágata Lys i Àngel Pavlovsky a la Terraza Martini, 6 de Novembre, 1979 / Foto: A. Capella. AFB

visita la nova web

C/ Poeta Cabanyes, 45 - 08004 Barcelona Tel. 631046679

www.zonasec.cat PARAL.LEL OH! 11

L’Espai tecnològic El futur de la medicina La pandèmia que estem vivint portarà un abans i un després. Deia Albert Einstein que “les crisis són la millor benedicció que els pot succeir a les persones perquè porten progrés”. Podem afirmar que ens hem adonat de la fragilitat de l’èsser humà i del que suposa que els recursos siguin limitats. La crisi, gràcies a les vídeo-conferències (Zoom, Jitsi, Skype, Whereby, Hangouts...) i programaris col·laboratius com Slack, han trencat el mite que per a feines d’oficina s’hagi d’estar tancat en un local. Ens ha fet perdre la por al tele-treball. Però com afectarà aquesta transformació digital a la medicina, el principal sector en aquesta pandèmia?

Hem vist la saturació dels serveis sanitaris. Els recursos són valuosos i limitats. La solució està en la tele-medicina i la intel·ligència artificial, però cal perdre de nou la por.

Una de les primeres empreses del món en crear un sistema d’intel·ligència artificial que fa diagnòstics clínics validats per estudis científics amb un encert del 91,1% és la barcelonina Mediktor (podeu usar la seva app gratuïta descarregant-la al vostre mòbil o a través de: www.mediktor. com). El cos humà és un sistema bio-químic que s’espatlla com ho pot fer un cotxe. Avui els mecànics endollen el cotxe

Sistemes informàtics pregunten símptomes i diagnostiquen la nostra possible patologia amb un 91% d’encert

a un ordinador i en treuen el diagnòstic. Amb medicina no és gaire diferent però sí molt més complexe.

Els metges recopilen i comparen símptomes amb el que han après i dedueixen la patologia per oferir la millor solució. Els sistemes basats en IA van més enllà, comparen els símptomes amb algoritmes, milers de milions de casos clínics reals, bases de dades de medicines i incompatibilitats, indicadors mèdics globals en temps real i ho creuen tot. Una tasca impossible de realitzar per un humà. Si volem mantenir la societat del ben estar haurem de donar més protagonisme a la tecnologia en la sanitat.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical.

Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.

Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona • Telèfons: 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Anna Pruna, Ernest Millet, David García Mateu, Barbara Kiessling, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@gmail.com i per a Hosteleria: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

12 PARAL.LEL OH!

‘L’avinguda de les il·lusions’, una novel·la de Xavi Barroso sobre els anys daurats del Paral·lel Penguin Random House ha publicat aquest passat 28 de maig la novel·la L’avinguda de les il·lusions de l’autor del barri Xavi Barroso. Es tracta de la seva primera novel·la en la qual viurem l’ascens a l’estrellat d’una jove vedet a la Barcelona revolucionària de la Setmana Tràgica i la vaga de La Canadenca.

A la novel·la, la Francisca és una jove pagesa que arriba a Barcelona per servir a casa d’una família burgesa. La seva ambició la convertirà en la María Green –protagonista inspirada en figures com la Raquel Meller o l’Elena Jordi–, una de les actrius i cantants més famoses del Paral·lel. Amb talent, tossuda i tenaç, la Francisca serà una fèrria defensora del sufragi femení i dels drets dels treballadors. REDACCIÓ

Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA

Fem liquidació de tot el nostre stock per jubilació

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)

OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00

Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com

Si us voleu anunciar: Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH! 13

La ruta del... Òptica Univers de la Visió Paral·lel 10 anys vetllant pels teus ulls

Yolanda Vierbücher té la seva consulta optomètrica al carrer de Sant Bertrán,14, un carreró perpendicular a l’avinguda del Paral·lel. Des d’el Paral·lel ja podem observar el rètol d’Òptica Univers, ja que som a menys d’un minut de la botiga.

Si vostè ja fa més de sis mesos que no es revisa la seva visió es recomanable, segons la Yolanda Vierbücher, que es faci una revisió optomètrica a fons. I mai millor dit: perquè a Òptica Univers Paral·lel els realitzaran una anàlisi per prevenir, detectar i diagnosticar qualsevol problema amb a la seva vista, visió i escolta.

Yolanda Vierbücher es dedica a assessorar i millorar la salut visual de les persones, ja sigui des de l’òptica que dirigeix com també visitant escoles per tal de prevenir i informar de la importància d’una correcta visió a l’hora de l’estudi i de la comunicació. És membre de la Vocalia de Visió Infantil i Teràpia Visual del COOOC i és vocal a Barcelona de l’Associació Catalana de Teràpia Visual.

14 PARAL.LEL OH!

Foto: Arxiu Oh!

Carrer de Sant Bertran, 14 08001 Barcelona Telèfon: 934 423 717 (demanar cita prèvia)

Yolanda Vierbücher, especialista en visió i aprenentatge

Des de la seva consulta donen importància als problemes d’aprenentatge que tenen molts infants i treballen amb una sèrie d’estímuls: la vista, la visió, l’escolta i les habilitats motrius. De fet, no és estrany de trobar-nos a l’establiment de l’Òptica Univers de la Visió Paral·lel molts infants i adults que passen revisió de la vista per tal de corregir la seva vista amb unes ulleres adequades, detectar problemes optomètrics i fer una previsió amb prou temps. Una mala postura a l’hora de llegir, per exemple, pot ser sinònim d’algun problema optomètric.

Un últim consell que ens dóna la Yolanda: fer una primera revisió visual i d’escolta als 3 anys, segons que ens indica el Protocol de Salut Visual. I sobretot vigilar l’excés d’ús de les pantalles, perquè ens pot provocar problemes refractius. I recordeu, revisions periòdiques cada 6-8 mesos. ERNEST MILLET

La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com Comandes a domicili a partir de 20 euros

931 923 814 671 302 001

Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona

PARAL.LEL OH! 15

AUDIÒFONS DIGITALS

12

´50

/mes

AUDIÒFONS D I G I TA L S

12

´50

/mes

C/ Manso, 17 · Barcelona · Tel. 934 243 937 · Davant de l’ambulatori de Manso Vàlid perde audiòfons Nevara.

El preu és per audiòfon.

Finançament finsaudiòfon. a 60€, Finançament fins a 60€, Oferta vàlida de l’1 de Febrer al 31 Març delBernafon 2020. Vàlid per audiòfons Bernafon Nevara.

El preu és per subjecte Money, segons segons els els seus seus termes termes ii condicions. condicions.Només NomésaaOpticalia OpticaliaFlorit.

Florit. subjecteaal’aprovació l’aprovació de de l’empresa l’empresa Pepper Pepper Money,

16 PARAL.LEL OH!