Paral·lel OH! 90

Nº 90 - Novembre 2019 / Magazine gratuït - Free

www.zonasec.cat

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

Històries del Paral·lel Salón Amaya (pàg. 4)

Dau al Sec Un teatre de barri (pàg. 6)

Celler de Ronda 7 anys tastant vins

Juan de Dios Ramírez Heredia

President de la Unión Romaní ’’Hoy tenemos en el Congreso de los Diputados a dos mujeres gitanas’’ (pàg. 8)

(pàg. 13)

Foto: Cedida

Comprem Or, Plata, Rellotges, Brillants, Mòbils...

Síguenos en @joyeriaparalelo97

Av. Paral·lel, 97

FINS A 34E PER GRAM D’OR

Disseny, fabricació i reparació de joies i rellotges

Tel. 93 442 38 95

Compramos papeletas de empeño 619 114 494

APUESTAS DEPORTIVAS

ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

2

PARAL.LEL OH!

Editorial

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Dau al Sec

pàg. 6

• L’Entrevista

pàg. 8

• Espai tecnològic

pàg. 10

• La foto retro

pàg. 12

• Celler de Ronda

pàg. 13

• Joyería Paralelo

pàg. 14

• Publicitat

pàg. 15

ESTE OTOÑO PREOCÚPATE SOLO DE LAS COSAS QUE DE VERDAD IMPORTAN de vender tu casa, nos ocupamos nosotros

LLÁMANOS… VALORACIONES GRATUITAS REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tienda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es

Aïllem o normalitzem?

Segons l’OMS, una de cada quatre persones experimentarà un problema de salut mental en algun moment de la seva vida. Avui en dia la malaltia mental segueix sent un tema tabú a la nostra societat, una qüestió envoltada de prejudicis que contribueixen a alimentar l’estigma i la discriminació dels afectats. “El pitjor de patir una malaltia mental és que la gent espera que actuïs com si no la tinguessis”, diu el protagonista d’una de les pel·lícules més taquilleres del moment. És cert, malgrat els progressos que s’han aconseguit en matèria de conscienciació social i la correcció de falses creences, les persones amb malalties mentals encara són vistes per bona part de la societat com a perilloses, violentes o com a persones estranyes que generen desconfiança.

Aquesta imatge distorsionada ve alimentada per la ficció; les pel·lícules de terror d’estil Hitchcockià en què el dolent és algú amb esquizofrènia o trastorn d’identitat dissociatiu...

També els mitjans de comunicació contribueixen a fomentar aquest estigma quan remarquen que algun acte delictiu ha estat fet per algú amb malaltia mental, o quan es fa servir un to paternalista i es vincula malaltia mental amb incapacitat o dependència. No oblidem tampoc l’estigma institucional, que es produeix per la manca de recursos destinats als programes de salut mental, avui insuficients. Convé també destacar positivament la tasca d’algunes entitats, com Obertament, que vetllen per trencar amb els estereotips i tabús que es generen al voltant de la malaltia mental. A les nostres mans està seguir fomentant aquest aïllament i estigmatització o començar a normalitzar les malalties i els malalts mentals, informant-nos adequadament de les eines que tenim al nostre abast per donar suport a aquestes persones.

SOM OPTOMETRISTES

uncio_Revista_Oct19.indd 1

21-10-19 09:58

C/ Sant Bertran, 14 - 08001 Barcelona Tel. 93 442 37 17 Horari: dilluns a divendres 9.30-13.30h / 16.30-20h Demaneu cita prèvia

Especialistes en Visió i Aprenentatge PARAL.LEL OH!

3

Històries del Paral·lel Salón Amaya (1943-1949) Paral·lel, 106 -108

Estava considerat la catedral del swing a Barcelona i era frequëntat per parelles de classe social diversa Els autèntics protagonistes del local eren els gitanos del carrer de la Cera, anomenats els pollo-swing La imatge popular que va deixar de Barcelona la Guerra Civil i el seu desenllaç final era la d’una ciutat trista, vençuda i sotmesa a un nou ordre. Tot i això, entrada la dècada dels anys 40 començaven a obrir-se nous locals d’esbarjo, oci i diversió i la vida nocturna va anar recuperant el pols d’altres èpoques. Un dels elements que varen ajudar a aquesta recuperació va ser l’obertura de sales de ball amb música d’orquestra. Al mateix temps, els nous ritmes de moda (swing, boogie) anaven deixant enrere els balls clàssics (tango, vals) i aportaven noves vibracions sobre les pistes.

En aquest context, l’obertura del Salón Amaya va suposar la consolidació d’un punt calent d’ambient de ball durant la segona meitat dels anys 40. El local era situat a la part alta de Marquès del Duero (nom que aleshores tenia el Paral·lel) a la vorera de la banda del barri de Sant Antoni i era un local amb un interior amplíssim presidit per esveltes columnes i un gran bar. Abans de la guerra aquell mateix escenari havia acollit el taxi-dancing Royal Concert, després anomenat Dancing Estambul.

Antonio Astell Mur, que també era el propietari d’altres locals com el Club Trébol i el Casablanca, va ser el fundador de l’Amaya, que va obrir portes el 24 d’abril de 1943, dissabte de Glòria, i era anunciat com el Palacio de la Música 4 PARAL.LEL OH!

El swing i el boogie feien furor en aquells anys

Moderna. L’orquestra Virginia, amb el pianista José Matas i un músic austríac de nom Charly, varen amenitzar aquelles primeres sessions d’un local que ben aviat esdevindria un referent del swing, però també de la rumba i els ritmes flamencs. Mentre que les sales veines com el Rialto, el Price o l’Apolo es nodrien d’una clientela més proletària, a l’Amaya hi feia cap un personal d’extracció social més diversificada. Els dijous s’hi celebraven vibrants concursos de ball. A l’escenari hi varen ser habituals l’Orquestra Ribalta i el conjunt de Federico Masmitjà.

El pollo-swing, personatge estelar Jordi Pujol Baulenas i Miquel Badenes Rico van saber descriure amb precisió el tipus d’ambient que es vivia a l’Amaya. El personatge més característic era el pollo-

COCKTAIL BAR

SIRVIENDO COCKTAILS DESDE 1933 Tallers, 1 (esq. Rambles) - Tel. 93 318 95 92

Targetó publicitari del Salón Amaya anunciant les activitats del dia

swing: cabells engominats, jaqueta de fil, camisa de coll llarg, corbata a ratlles, pantaló per damunt del turmell i sabates de sola de suro. Els pollos més coneguts eren el Sardineta, el Melenas, el Patillas, el Tau, el Coqui, el Batista i el Polla. El complement femení eren noies amb faldilla acampanada per sota del genoll i sabates topolino.

Les més conegudes eren la Blanca, la Bacilo i la Queca.

A l’interior de la sala el ritme era frenètic sobre la pista de ball. Als racons es podien veure mares assegudes que sempre acompanyaven les seves filles al ball. Les vigilaven amatents per evitar que caiguessin fàcilment sota les urpes d’algun pollo-swing massa espavilat.

Altres estils de música i ball Pel que fa a la rumba i la música gitana, que ja avançava cap a la fussió amb el jazz i altres ritmes, artistes flamencs com Mr. Raymond, Patufo o Sardineta hi actuaven regularment. Els grups d’ètnia gitana, la majoria veïns de l’entorn del carrer de la Cera, n’eren també

clientela habitual i es trobaven al bar La Cubana situat just al costat del local.

A l’abril de 1945 va tenir lloc un dels campionats de swing més sonats de la història de l’Amaya. El triomf va ser per a Quique i Blanca, una parella que feia tres anys que ballaven junts i que, gràcies a aquest premi, arribaren a actuar a la pel·lícula de Juan de Orduña Mi enemigo el doctor.

Per la seva banda, els grups de gitanos varen posar en pràctica el jitterbug, una modalitat de ball apareguda als Estats Units a finals dels anys 30 i derivada dels ritmes més accelerats de les danses africanes. El jitterbug constituia un veritable espectacle per a la vista i comportava uns nivells de contorsionisme extrem que exigia dels ballarins una gran preparació física i atlètica.

L’Amaya no va tenir una vida gaire llarga. A finals dels 40 va desparèixer i al mateix lloc s’hi varen instal·lar els Estudis Cinematogràfics IFI, propietat del cineasta Ignacio F. Iquino. BARCELOFÍLIA

POBLE SEC PEIX, SL DISTRIBUCIÓ A HOSTELERIA

C/ Mata, 13-17 • 08004 Barcelona • Tel. 670 659 012 PARAL.LEL OH!

5

Dau al Sec, un teatre de barri al Poble-sec La sala del carrer Salvà arrenca la segona temporada amb el propòsit d’oferir una programació de qualitat i acostar la cultura escènica al veïnat Fa un any que Dau al Sec (Salvà, 86) va obrir portes al Poblesec, en un espai construït el 1910 i que va ser fàbrica de joguines, pastisseria i un magatzem abans que, als anys 80, l’adquirís la companyia de teatre gestual Vol Ras. Just en el moment en què l’actriu Mercè Managuerra marxava del Teatre Akademia, on va ocupar el càrrec de directora durant 10 anys, la companyia Vol Ras va posar a la venda la sala i ella no s’ho va pensar dues vegades i va decidir quedar-se el local per fer-hi un “teatre social i radical”, tal com ella explica. Ara, amb la sala ja establerta, Managuerra assegura que s’estan complint els objectius que van traçar en començar el projecte: “Dinamitzar la reflexió, l’agitació, el compromís amb la paraula i el diàleg sobre els conflictes d’avui”. A Dau al Sec s’hi han programat col·loquis, cursos per a actors, laboratoris internacionals, lectures dramatitzades i debats oberts al barri, a més de l’exhibició d’espectacles.

Foto: Tristán-Pérez-Martín

Programació de tardor Dau al Sec comença la temporada del 7 de novembre a l’1 de desembre amb l’obra El mercader de Venècia, que es representarà a la Sala Versus. Es tracta d’un clàssic de Shakespeare que tracta sobre la usura, la riquesa i l’oci recíproc de cultures que conviuen. A Dau al Sec s’hi representarà, del 21 de novembre a l’1 de desembre, Qüestió d’honor, un espectacle dut a terme per una companyia jove resident a la sala i que planteja a l’espectador “fins on som capaços d’arribar per defensar el nostre honor, allò que ens fa merèixer el respecte i l’amor propi i dels altres”, expliquen. A més,

de novembre a juny tindrà lloc el curs Teatre i pensament.

El món en la mirada de Shakespeare, un curs de filosofia i teatre a través dels clàssics de Shakespeare que és apte per a qualsevol persona, vinculada o no a les arts escèniques.

Un teatre social Per a la seva directora, tan important com la programació és la relació amb el barri i amb els veïns: “Durant aquests primers mesos hem dut a terme un taller de cinema per a nens sense recursos i hem col·laborat amb la Fira de la Gent Gran”. A més, el 23 de novembre comencen un taller de hip hop per a adolescents i joves amb el col·lectiu Median T la Danza. Managuerra té clar que vol “seguir amb la tasca de crear un microclima d’empara, càlid i fèrtil, que dinamitzi la interacció” i convertir Dau el Sec un espai íntim que afavoreixi les relacions humanes. Per informació i reserves: www.daualsecartsesceniques.cat. ANNA PRUNA

MANZAN S

R PE l en e

RESTAURANTE PERUANO Cocina tradicional MENÚS de mediodía, de noche y de fin de semana Ú

AL

PAR

Façana del Teatre Dau al Sec (Salvà, 86)

6

Cocina de 13 a 16 y de 20 a 22,45h Domingos hasta 17h Ceviche

Machu Picchu

PARAL.LEL OH!

De martes a sábado:

Abierto de 10 a 17 y de 20 a 23,30h ·LEL

Pisco Sour Sabores

Comte Borrell, 6 (junto al PARAL·LEL) Tels. 93 382 60 45 - 653 212 855

Marisquerías Self-Service desde 1994 en Barcelona

Av. Paral·lel 46 / 93.631.42.78 De martes a domingo de 13 a 16h De martes a jueves de 20 a 23:30 h · de viernes a domingo hasta las 24h Lunes cerrado PARAL.LEL OH!

7

L’entrevista

Juan de Dios Ramírez Heredia

‘‘Si el mundo de los payos adoptara algunos de los valores gitanos, serían más felices’’ Es prácticamente imposible resumir en esta entradilla toda la trayectoria de Juan de Dios Ramírez Heredia como político y como activista por los derechos del pueblo gitano. Nacido en Puerto Real (Cádiz) en 1942, fue diputado independiente por Barcelona en la lista de UCD y diputado socialista por Almería desde la primera legislatura, convirtiéndose en el primer gitano en ocupar tal puesto en el Congreso. Doctor en periodismo, abogado y maestro, Juan de Dios es el presidente de la Unión Romaní, una entidad dedicada a la defensa de la comunidad gitana.

En 1977 se convirtió en el primer diputado gitano. ¿Cómo fue su camino hasta llegar ahí?

Mi camino empezó en el mismo momento en que tomé conciencia de que vivíamos en una sociedad injusta y que el régimen político que nos gobernaba negaba a los ciudadanos el mayor de los bienes al que jamás de se debe renunciar: la libertad. Con 22 años me vine a Barcelona donde encontré la ayuda y los medios necesarios para promover en toda España un movimiento reivindicativo de los derechos que a los gitanos se nos negaban.

Usted vivió en primera persona el Golpe de Estado de Tejero. ¿Cómo recuerda ese suceso?

Ahora, con la lejanía del tiempo, contemplo las 18 horas que estuvimos secuestrados como la gran aventura que puso en peligro la transición y que, gracias al Rey y al 8 PARAL.LEL OH!

Foto: Cedida

(Presidente de la Unión Romaní)

Juan de Dios Ramírez, presidente de la Unión Romaní

pueblo español, fuimos capaces de superar. Pero al mismo tiempo no puedo evitar recordar que pasé miedo.

Sobre todo, cuando, tirado en el suelo, oía los disparos de los asaltantes. Temía que en algún momento una bala podía entrar por mi espalda... ¿Cuáles son las diferencias entre el pueblo gitano y los payos? ¿Llegará el día en que se diluyan?

Como seres humanos, individualmente, los grandes valores de la humanidad los compartimos con los ciudadanos que no son gitanos. Buenos y malos los hay en todas partes. Sin embargo, como colectividad, los 14 millones de gitanos y gitanas que vivimos en el planeta, poseemos una cultura, unas costumbres y unas tradiciones que, a veces, difieren de los comportamientos de la sociedad mayoritaria en la que nos ha tocado vivir. Déjeme decirle una cosa: yo no sé si algún día las diferencias desparecerán. Sí le digo, con humildad, pero con convencimiento, que si el mundo de los payos adoptara algunos de los valores gitanos, serían más felices. ¿Y cuáles son, hoy en día, los grandes retos de esta comunidad?

Dejar de ocupar el último lugar en el ranking del progreso y el desarrollo. Tenemos el mayor índice paro. Muchas familias viven en condiciones tercer mundistas en vivi-

endas que carecen de los más elementales servicios. El analfabetismo todavía hoy sigue siendo para nosotros una lacra...

Tal como usted lo ve, ¿es machista la comunidad gitana?

Cada día lo es menos, por suerte. De todas formas, el feminismo es un concepto todavía muy alejado de la mayoría de nuestra gente. Conseguir que las mujeres gitanas ocupen en el seno de nuestra sociedad el lugar que les corresponde es uno de nuestros grandes retos. ¿Ve un cambio generacional con respecto a esto?

Por supuesto. Le daré un dato. Hay más mujeres gitanas en las universidades españolas que jóvenes varones gitanos. Y algo que no debe olvidar. Hoy tenemos en el Congreso de los Diputados a dos mujeres gitanas. Llevamos muchos años luchando por conseguirlo y al fin lo hemos logrado.

En Catalunya estamos viviendo un momento crucial política y socialmente. ¿Toma usted partido? ¿Cómo vive la exaltación de las naciones un pueblo que, por definición, siempre ha sido nómada?

“Tomar partido” para mí es muy fácil. He sido diputado socialista en el Parlamento Español y en el Parlamento Europeo durante 23 años continuados. El nomadismo forma parte de nuestra historia. Los gitanos españoles nunca hemos podido ser nómadas. La primera pragmática dictada contra nosotros el 1490 ya lo prohibía. Los tiempos han cambiado enormemente. Ya no quedan nómadas en Europa. En los países gobernados por el comunismo desde 1917 los gitanos no tenían libertad de movimiento, y en el resto de Europa cada día fuimos más perseguidos. ¿Se imagina un presidente o presidenta gitano? ¿Cuáles serían sus primeras medidas si usted lo fuera?

Ya hemos tenido un presidente de Gobierno gitano, nada menos que en Brasil. Se llamaba Juscelino Kubitschek y

mantuvo su mandato durante los cinco años de su legislatura. Fue muy querido y respetado por los brasileños. Se le reconoce ser el propulsor de grandes obras públicas, especialmente puentes y carreteras. Y fue quien ideó y puso en marcha la creación de Brasilia, nueva capital del país. Y con respecto a lo segundo dedicaría todos mis esfuerzos a luchar contra la pobreza. Como dicen en mi tierra andaluza, “la jambre tiene mu mala cara”.

Háblenos de la tarea de Unión Romaní en la lucha por la conquista de los derechos del pueblo gitano.

Una de las fortalezas de la Unión Romaní es nuestra amplia implantación territorial gracias a que somos una Federación de Asociaciones Gitanas, lo que permite que nuestro trabajo llegue a miles de gitanos repartidos en diversas comunidades autónomas españolas.

Divulgamos de forma permanente y enérgica la promoción social que experimenta nuestro pueblo, y que en la Unión Romaní se lleva a cabo desde diversos ámbitos de actuación como son la salud, la educación, la inserción laboral, la promoción de la mujer o la cultura, entre otros.

En esta misma línea, nuestra organización ejerce de altavoz continuo de los ataques racistas o discriminatorios que todavía afectan a nuestro pueblo, convirtiéndose en una plataforma de denuncia constante de la gitanofobia que nos sigue estigmatizando y relegando a los márgenes de la sociedad por nuestra condición étnica.

Para terminar, me gustaría saber cuál es su gran deseo para el pueblo gitano. ¿Qué lucha le queda por ganar?

Que se cumpla lo que dice el artículo 13 del código deontológico de los periodistas del Reino Unido, que aproximadamente dice así: “Los periodistas evitarán hacer mención de la raza, el color, la cultura o el origen de los ciudadanos cuando hayan de referirse a ellos en contextos peyorativos”. ANNA PRUNA

BRASA NATURAL - CUINA A LA VISTA des de 1989

Carns gallegues i Peix, Xai, Garrí de Burgos, Cloïsses, Pop a la gallega, Calamarcets, etc...

Extensa bodega

www.omeular.es

MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74

PARAL.LEL OH!

9

L’Espai tecnològic El vot electrònic, realment interessa?

En aquests dies de noves eleccions i resultats, els sistemes electorals estan en entredit després de múltiples repeticions i de l’esgotament psicològic que això representa, així com els escàndols de presumptes manipulacions que hi ha hagut al llarg del temps, com ara la candidatura de Trump que encara cueja. Però no cal anar tant lluny, al nostre país també hi ha hagut força controvèrsia i el premi se l’endú el vot per correu, entre altres coses, per ser molt manipulable. Un 4% de la ciutadania vol votar a distància i entre un 25% a un 30% ja ni vota. Son percentatges que poden fer capgirar totalment el resultat final d’unes eleccions i que es reduirien dràsticament si es facilités al ciutadà poder votar per Internet.

El sistema electoral actual és molt rígid, antic i no s’ha adaptat a la nova realitat. Si ens fixem en altres països com Estònia (país líder europeu en tecnologia) veurem que es vota per Internet des de 2005, els cantons suïssos també des de 2004, França des de 2012, Canadà, Regne Unit, Emirats Àrabs... és a dir, la tecnologia existeix, funciona i, a sobre, la tenim a casa.

El software català de l’empresa Scytl Una de les empreses referents a nivell mundial en vot per Internet i que proporciona el software a gran part d’aquests països és la catalana Scytl. El seu responsable de recerca en polítiques públiques, l’Adrià Rodríguez, ens explica que el vot per Internet, a diferència del vot per correu, està totalment auditat i, per tant, permet conèixer si s’ha produït alguna irregularitat. Però no tot acaba aquí, en un estudi fet a Estònia, explica Adrià, es

TT

El vot per Internet reduiria l’abstenció i el vot per correu, amb uns resultats més reals, en conseqüència, més democràtics. Segurament aquest és el problema

PELUQUERÍA • ESTÉTICA BARBERÍA • SALA DE ARTE

TRIS TRAS

by Emily Kalenberg

HAIRSALON BEAUTY ART BARBERSHOP

10 PARAL.LEL OH!

va concloure que el vot electrònic remot té la meitat de cost que el vot presencial en paper.

I perquè no implantem el vot per Internet al nostre país?

Li hem traslladat a Rodríguez. Aquesta és la gran pregunta, ens ha respost. La Junta Electoral Central, el màxim òrgan electoral de l’estat, ho demana des de 2016 però cal l’aprovació dels màxims implicats, els partits polítics.

Si ens fixem en el parlament de Catalunya, el govern ha presentat de nou un projecte de llei per tal que els catalans a l’estranger puguin votar per Internet però, curiosament, els tres partits de l’oposició auto denominats constitucionalistes han presentat esmenes a la totalitat i un d’ells va canviar d’opinió després de l’1-O. Per tant, es pot concloure que els problemes per implantar el vot per Internet no són ni tecnològics ni jurídics, si no polítics. VÍCTOR CARBONELL

Carrer de Vila i Vilà, 75 08004 Poble Sec Tel. 934 428 545 tristrashairsalon@gmail.com @tristrashairsalon

Los consejos de Recicla Tecnologia: La duración de las baterías El tiempo de vida útil de las baterías puede optimizarse y conseguir utilizarlas por más tiempo. Este es el modo más eficiente de contribuir a la sostenibilidad del planeta.

Reduciendo el consumo de nuevos productos y extendiendo la vida útil de los dispositivos es una política ecológica.

Debido a los niveles elevados de contaminación y de desechos producidos de manera indiscriminada, los esfuerzos para reciclar no son efectivos para contrarrestar los efectos negativos que producen.

En Recicla Tecnología potenciamos nuestros esfuerzos para que la vida útil de cada equipo, ya sea un patinete, robot aspirador, móvil, ordenador, etc., alarguen al máximo su rendimiento. Esto puede lograrse siguiendo unos sencillos consejos sobre el uso correcto de tu batería: • Mantener conectadas a la corriente las baterías el mayor tiempo posible. Si estás cerca de una toma de corriente o en cuanto sea posible, deja conectada la batería con el cargador y no malgastes su uso si no es necesario.

• No dejes descargar completamente tu batería. Evita que tu batería llegue al cero por ciento.

• No dejes a media carga ni descargada por mucho tiempo las baterías. Siempre que sea posible cárgala al 100% y cuanto antes.

• Usa cargadores originales o de calidad.

• Cada tres meses, haz una descarga completa y deja la bateria 5 horas descargada antes de volver a cargarla.

Cuidando bien tu batería puedes aprovechar al máximo su rendimiento durante 4 o 5 años. IMPORTANTE: Las baterías están compuestas de varios módulos. Si deja de funcionar antes de tiempo, puede que uno de los módulos sea el que se ha dañado. Antes de desechar tu batería consulta con nuestros técnicos, ya que disponemos de métodos para repararla. RECICLA TECNOLOGIA

Recicla Tecnologia (Dpto. de Comunicación) Creu dels Molers, 30 - 08004 BCN Tels. 93 187 23 37 - 93 624 19 54 www.reciclatecnologia.com

COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA Algunas especialidades: Ensalada templada de queso de cabra, Erizos de mar gratinados, Arroz negro de Palafrugell con sepia, langostinos y mejillones, Paella de pescado y marisco, Solomillo de ternera con foie de pato y salsa al Oporto, Lenguado a la plancha, Caracoles guisados y a la ‘llauna’, Estofado de rabo de toro, Conejo con caracoles, Txangurro a la donostiarra....

Extenso surtido en tapas, a destacar: calamares a la romana, patatas bravas, tortitas de camarones, croqueta de escalabida con queso de cabra y pincho de foie de pato con cebolla caramelizada

Menú diario, variado y equilibrado.

Lun. a Vie. 11,90E Sáb. y Festivos 18,25E

Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres) T. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com

Escola Infantil APOLO 10 Llar d’Infants L’escola infantil del Paral·lel!!!

OBERT TOT L’ANY • DE 0 a 3 ANYS Av. Paral·lel, 110 / Tel. 933 290 668

www.apolo10.com

PARAL.LEL OH! 11

La foto retro

L’antic camp de Les Corts en un partit del FC Barcelona / Foto: Somatemps

SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical.

Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.

Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Comte d'Urgell, 112-114, 3r, 4a • 08011 Barcelona • Tel. 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Anna Pruna, Ernest Millet, David García Mateu, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@gmail.com i per a Hosteleria: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

12 PARAL.LEL OH!

A finals d’aquest any la Dilcia López i el Xavier Soto faran set anys que van aixecar les persianes del seu celler. Un projecte empresarial que vol unir la tradició de les velles bodegues de Barcelona i la innovació, amb la presentació de nous vins poc coneguts de petites bodegues però de gran qualitat i preus raonables.

Una olor de vins a doll us dóna la benvinguda al Celler de Ronda. Atravessem un passadís amb 14 bótes de vins que reconforta la vista i l’esperit. Tocar una bóta de 200 litres t’apropa a la natura. Aquí reposen vins del Priorat, Gandesa, Penedès... competint amb La Rioja i La Ribera.

Les bótes més petites de 25 litres guarden els secrets de l’Oporto, Moscatell, vi ranci i fins i tot vinagre blanc i negre.

Una vegada descanseu la mirada podreu escollir vins i caves de noms poc comuns: Altos, Veïnat, Mas Rodó, Casanovas, Mas Pujadó, Sogas Mascaró. Bons vins i millors preus.

Els petits gestos ens fan més grans: el Celler de Ronda vol eliminar el plàstic i ja ha instaurat l’ampolla de vidre retornable per tal d’eliminar l’ampolla de plàstic. Més novetats que explica la Dilcia, una línia de vins econòmics i de qualitat a partir de 2,50 euros. Cuidar la gent gran,

Foto: Celler Ronda

Publireportatge Celler de Ronda, set anys tastant vins

El Xavier i la Dilcia, els amos del Celler de Ronda

li porten el vi a casa. Els avis de Sant Antoni, Poble-sec i Raval poden escollir el seu vi i els hi portaran a casa.

A tocar del mercat de Sant Antoni teniu un bon racó per conéixer nous vins i recrear-vos la vista. ERNEST MILLET Celler de Ronda Ronda de Sant Pau, 77 (Sant Antoni - Barcelona) Tels. 93 192 38 14 - 671 30 20 01

35 anys creant bellesa!

CENTRE UNISEX DE PERRUQUERIA I ESTÈTICA El 1984 Dolors Ponsa i Àngela Pérez obren un centre de perruqueria, estilista i especialitzat en pentinats de núvies i festes. Han passat 35 anys i Nou Styl té un equip professional i humà que cada dia que passa creix amb formació. La Dolors i l’Àngela estan acompanyades per la Mar i la Laura. Totes quatre han contribuït a crear un centre de bellesa que és referència al Poble-sec i a Barcelona.

Vila i Vilà, 74 • 08004 Barcelona • Tel. 93 441 19 50 (a 5 min. del Molino i del metro Paral·lel)

www.facebook.com/noustyl.peluqueria

ROSTISSERIA Menjars preparats a qualsevol hora

MENÚ a 8 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h.

Dilluns tancat (excepte festius i vigílies) PARAL.LEL OH! 13

La ruta del...

Joyería Paralelo

Experiència i professionalitat

La Carmen Elena és el nou rostre de la nova Joyería Paralelo. Carmen aporta l’experiència i els anys de professió al món de la joia en la seva definició més ampla. És molt coneguda al Poble-sec per la seva implicació professional al món de la restauració i dels negocis de la joieria.

A la nova botiga de l’avinguda del Paral·lel, 97, a cinc minuts caminant de la plaça del Molino i entremig de les estacions de metro del Paral·lel i Poble-sec, hi podeu trobar peces d’or, plata, bijuteria i una àmplia gamma de rellotges de diferents marques i qualitat. Tenen un taller propi per reparar joies i rellotges. Un dels serveis més destacats que donen a la Joyería Paralelo és dissenyar i fabricar les joies al gust del client per tal de personalitzar-les. Això és possible perquè a la Carmen l’acompanya un equip molt capacitat i entès en els coneixements tècnics necessaris en el comerç de la joieria i rellotgeria per tal d’oferir un servei i una atenció de primera qualitat.

Carmen Elena creu que el Poble-sec ha evolucionat positivament i ha passat de ser un barri oblidat i solitari

Foto: Cedida

Av. Paral·lel, 97 Tels. 93 442 38 95 - 619 114 494 Seguir a @joyeriaparalelo97

Carmen Elena, gerent de la Joyería Paralelo

a ser un barri molt freqüentat i amb una vida diürna i nocturna força interessant. I neixen nous negocis que li aporten prestigi. Ja ho sabeu. A la Joyería Paralelo us espera un equip de professionals que us orientarà, us oferirà algun detall de compromís, personalitzaran una joia o us restauraran una altra que és un record de família o una enyorança. ERNEST MILLET

Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA Kanebo

Carita Guerlain Orlane Nuxe

Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

14 PARAL.LEL OH!

La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com

DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)

OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00

Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com

La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH! 15

N E W

C O L L E C T I O N

PROGRESSIVES

179 AMB ANTIREFLECTOR DES DE

3

FLORIT C/ Manso, 17 · Barcelona · Tel. 934 243 937 · Davant de l’ambulatori de Manso Promoció vàlida fins al 31/12/2019. Lents: Lents progressives Vistasoft Basic amb tractament AR, per graduacions compreses dins dels rangs de fabricació dels proveïdors Vistasoft. Muntures: Col•leccions de les marques exclusives d’Opticalia: Pepe Jeans. Altres muntures, lents i/o tractaments: consulteu-ho a la vostra Opticalia habitual. PVP recomanat des de 179 euros. Els productes sanitaris objecte d’aquesta promoció són conformes a les regulacions legals EC MDD 93/42 i RD 1591/2009.

16 PARAL.LEL OH!