Paral·lel OH! 89

Nº 89 - Octubre 2019 / Magazine gratuït - Free

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

www.zonasec.cat

Històries del Paral·lel Els serenos (pàg. 4)

Cooperasec Economia solidària (pàg. 6) Braseria O Meu Lar Cuina gallega (pàg. 14)

Imatge: Yo-super’, de Marcela Laspoumaderes

Marcela Laspoumaderes Artista plàstica de carrer ’’Pinto en Las Ramblas los días pares y los días impares trabajo en mi taller del Poble-sec’’ (pàg. 8)

Compramos Comprem Or, Plata, Rellotges, Brillants, papeletas de empeño Taller i canvi de piles Mòbils...

Síguenos en Instagram y Facebook

a l’instant!

Av. Paral·lel, 97 • Tels. 93 442 38 95

fins

a 34E per gram d’or

686 559 978

APUESTAS DEPORTIVAS

ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

2

PARAL.LEL OH!

Editorial

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Xarxa Cooperasec

pàg. 6

• L’Entrevista

pàg. 8

• Espai tecnològic

pàg. 10

• La foto retro

pàg. 12

• Fundació Joan Miró

pàg. 13

• Braseria O Meu Lar

pàg. 14

• Publicitat

pàg. 15

Nos ocupamos de todo el proceso de venta de tu vivienda

LLÁMANOS… VALORACIONES GRATUITAS REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tienda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es

El preu de morir-se

Potser no és una cosa que ens plantegem en el nostre dia a dia, però morir, morir-nos, és molt car. Un sepeli a Barcelona costa, de mitjana, 6.440 euros. Cal pensar en qüestions com el trasllat del difunt, la preparació, el taüt i el lloguer de la sala de vetlla, això sense parlar de complements com la tanatoestètica, els recordatoris, les flors, la música... Amb tot, possiblement estem parlant d’un dels dies més cars de la nostra existència. En el negoci de la mort hi ha poca competència, el mercat funerari està controlat per les empreses Mémora i Áltima i això fa que el client no tingui gaire on triar i que els preus siguin desorbitats. Al monogràfic El bon morir de la revista Opcions –lectura molt recomanable, per cert– hi podem llegir que les asseguradores tenen acords amb les funeràries, a qui paguen pel funeral força menys del que ha pagat el difunt en quotes, o que les grans funeràries paguen comissions a hospitals a canvi de l’exclusiva en la recollida de difunts.

Però el que encara no sap molta gent és que també en el mercat funerari existeixen opcions alternatives.

Un exemple d’això són les funeràries cooperatives, més transparents, amb preus més baixos i on el lucre no és el motor. Tampoc sabem que la vetlla es pot fer a casa, o que existeixen fèretres de cartró reciclat, més ecològics, biodegradables i notablement més econòmics. I probablement no hem sentit mai a parlar dels ecofunerals, basats en pràctiques que ens permeten reduir l’impacte ambiental dels productes i serveis que intervenen en el sepeli. Si estem començant a apostar per una forma alternativa de viure, per què no descobrim també una forma alternativa de morir?

SOM OPTOMETRISTES

uncio_Revista_Sept19.indd 1

16-09-19 17:19

C/ Sant Bertran, 14 - 08001 Barcelona Tel. 93 442 37 17 Horari: dilluns a divendres 9.30-13.30h / 16.30-20h Demaneu cita prèvia

Especialistes en Visió i Aprenentatge PARAL.LEL OH!

3

Històries del Paral·lel El sereno (s. XVIII-1976) La seva tasca era auxiliar tothom que ho necessités, evitar baralles i portar les claus de les cases de la seva zona Van desaparèixer amb la proliferació dels cotxes patrulla policials i l’arribada dels porters automàtics a les finques Un ofici desaparegut durant el darrer terç del segle XX va ser el de sereno, empleat municipal encarregat de vetllar per l’ordre als carrers i donar servei als veïns durant les hores de foscor de la nit. El seu origen a Barcelona prové de finals del segle XVIII, tot i que en temps dels romans ja existia una mena de vigilants nocturns anomenats triunvirus nocturni. Les seves funcions eren diverses si bé consistien bàsicament en obrir els portals de les cases als veïns que no duien clau i col·laboraven amb les altres forces de l’ordre.

L’any 1769 el rei Carles III va signar a Ciutat de Mallorca una Reial Cèdula que homogeneïtzava el servei de vigilància nocturna mitjançant els serenos a tot el Regne d’Espanya. Les primeres persones que van fer aquesta funció a Barcelona eren retribuïdes pels veïns, que establien convenis amb ells per garantir la seguretat a les nits. Posteriorment, l’ofici de sereno va passar a ser un servei públic municipal i es té coneixement d’una primera promoció de serenos que iniciaren les seves activitats el 18 de febrer de 1786.

Funcions i material dels serenos Aquests primers serenos duien una llanterna d’oli, que després va ser de carbur, una capa i un gran bastó.

Cridaven cada mitja hora anunciant al veïnat l’hora i l’estat del temps. Tenien la consideració de força armada i vestien de color vermell per fer-se notar. Actuaven des de les 10 de la nit fins a les 5 del matí i un altre element 4 PARAL.LEL OH!

Imatge típica del sereno amb els seus estris

característic eren els grans manyocs amb totes les claus de la zona i que duien a sobre.

El nom de sereno prové de la repetició constant d’aquesta paraula quan ells mateixos anunciaven l’estat del temps i del cel, generalment serè (sereno). Ho feien en intervals de mitja hora o hora sencera. A base de repetir-ho la ciutadania els va identificar popularment amb el nom de serenos fins que el mot va adquirir carta de naturalesa, tot i que en realitat el més apropiat era el de vigilants nocturns.

Comandes a domicili a partir de 20 euros

931 923 814 671 302 001

Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona

Gorra del Cos de Serenos de l’Ajuntament de Barcelona

A l’any 1814 se’ls va assignar una arma curta de foc i un fanal d’oli que en els darrers anys ja havia evolucionat cap a una llanterna de piles. Van usar una llança curta fins el 1957 que va ser substituida per una defensa de fusta amb un extrem metàl·lic que permetia colpejar sonorament el terra i advertir així de la seva presència.

La uniformitat va anar adequant-se també al pas dels temps. La gorra de llana o barretina inicial de color marronós acabaria sent substituïda per una gorra de plat blava amb banda vermella i l’escut de la ciutat dins d’una corona de llorer. Els primers xiulets de fusta van ser substituïts després per altres de metàl·lics.

Col·laboració amb les altres forces de l’ordre Anunciar l’hora i el temps i atendre a qui s’havia deixat les claus van continuar essent les seves funcions principals, però també ho era avisar els bombers si hi havia algun incendi, cridar un metge o una llevadora, perseguir lladres o actuar per apaivagar els ànims en baralles de borratxos. Durant la dictadura franquista alguns també col·laboraven amb la policia per detenir a la gent contrà-

ria al règim que feia pintades a les parets dels carrers.

Els tocs de xiulet dels serenos es van generalitzar i la policia va començar a fer-ne menys cas davant la temença que es tractés d’una falsa alarma o un avís de poc interès.

Aquesta actitud s’estengué també als ciutadans i d’aquí prové l’expressió popular castellana de ‘‘te toman por el pito del sereno’’, aplicada a algú al que no se li fa cas.

Els serenos formaven part d’aquell grup d’oficis que en arribar els Nadals passaven pels pisos amb una targeteta de felicitació de les festes per demanar el seu aguinaldo. L’arribada i generalització dels porters automàtics a les finques va ser un dels motius que varen afectar a la funció dels serenos. Amb el pas del temps l’antic fanal es va convertir en una llanterna de mà de piles i el Cos de Serenos de Barcelona es va dissoldre el 1976. Els seus 268 membres van passar a formar part del servei de Vigilància Nocturna de la ciutat i el 1981 es van integrar a la Guàrdia Urbana. BARCELOFÍLIA

1900. Serenos amb els habituals manyocs de claus penjats

POBLE SEC PEIX, SL DISTRIBUCIÓ A HOSTELERIA

C/ Mata, 13-17 • 08004 Barcelona • Tel. 670 659 012 PARAL.LEL OH!

5

El Poble-sec, un barri cooperativista El Poble-sec és territori fèrtil pel que fa a la creació i el creixement de projectes cooperatius que practiquen l’economia des d’una perspectiva diferent del sistema capitalista actual: “Són iniciatives que parteixen d’una base social i solidària i que porten implícites un seguit de valors, com el d’estar arrelat a la comunitat, el de treballar de manera horitzontal o el d’intentar implicar al barri”, explica la Mar Valldeoriola, membre de la xarxa Cooperasec. Aquesta xarxa va néixer fa 8 anys amb l’objectiu de promoure l’economia social i solidària al Poble-sec, tot donant visibilitat a projectes cooperatius i enxarxant-los perquè puguin intercooperar.

Projectes de sectors diversos Si fa uns anys la paraula cooperativa ens portava a pensar en empreses principalment vinculades amb el sector agrari, el cert és que, actualment, són molts els sectors que aposten per aquesta forma alternativa d’entendre el consum. Al Poble-sec n’hi ha uns quants exemples: des de projectes culturals, com la llibreria La Carbonera, la ràdio comunitària Radioactius o el Teatre Arnau Itinerant, que ara és de gestió veïnal; fins a cooperatives d’arquitectura i urbanisme, com Raons Públiques; passant per bars com La Raposa o el Menjador de La Base.

L’economia social i solidària també està força arrelada al sector de la criança, amb propostes com el Petit Molinet,

Foto: Cooperasec

Repassem algunes iniciatives vinculades a l’economia social i solidària que tenen lloc a la II Fira d’ESSS del Poble-sec, organitzada per Cooperasec

Aspecte de la I Fira d’Economia Social, Solidària i Sostenible de l’any passat

de criança comunitària, Les Formiguetes, que és un espai de criança respectuosa, els Petits Planetes o el Monstre de Paper. Altres sectors com les cures, el feminisme, l’habitatge o l’agroecologia també compten amb iniciatives que aposten per una manera de fer, més sostenible, justa i arrelada al territori. En aquest sentit, podríem esmentar la cooperativa de consum ecològic La Seca, L’Etnogràfica –antropologia per a la transformació social– o Més que Cures, una associació de dones expertes en la cura i el benestar de les persones. ANNA PRUNA II Fira d’Economia Social, Solidària i Sostenible Totes aquestes cooperatives i fins a un total de 25 col·lectius estaran presents el dissabte 5 d’octubre a la plaça del Sortidor en la II Fira d’Economia Social, Solidària i Sostenible del Poble-sec, que organitza Cooperasec. Es tracta d’una jornada on es faran activitats i debats per mostrar tota la riquesa de les iniciatives de gestió democràtica i participativa, equitatives i solidàries, amb un fort compromís cap a la comunitat i amb una priorització de la satisfacció de les persones per sobre del lucre. La Fira començarà a les 10 del matí i acabarà a les 14 h amb un dinar popular.

6

PARAL.LEL OH!

Marisquerías Self-Service desde 1994 en Barcelona

¡DISFRUTA ESTE OTOÑO CON NOSOTROS!

Av. Paral·lel 46 / 93.631.42.78 De martes a domingo de 13 a 16h De martes a jueves de 20 a 23:30 h · de viernes a domingo hasta las 24h Lunes cerrado PARAL.LEL OH!

7

L’entrevista

Marcela Laspoumaderes (Artista plástica de calle)

‘‘Hay pocos artistas y muchos mercaderes’’ Foto: Anna Pruna

Desde hace 26 años, la pintora Marcela Laspoumaderes (Buenos Aires, 1964) ocupa su banqueta y su atril en Las Ramblas todos los días pares. Pincel en mano, hace retratos, caricaturas y, en su tiempo libre, también dibuja historietas.

Vecina del Poble-sec, esta artista argentina nos hace un retrato de la transformación de una calle que en su día fue el núcleo de la bohemia Marcela con el cuadro ‘La dama de las camellas’ pictórica en la ciudad y que hoy es territorio hostil para la mayoría de los barceloneses. por toda la bohemia que había. Ahora, ¿qué hay? Solo he¿Cuál ha sido tu recorrido como artista?

Antes de llegar a Barcelona, hace 26 años, estuve en Brasil pintando y en otros lugares de Suramérica. Pero me había educado en la cultura europea y tenía claro que quería marcharme. Yo siempre le echaba fantasía a todo y quería aventura porque la vida, tal como me la pintaban, no me apetecía para nada vivirla. Yo había escrito un relato para el concurso de cuento ilustrado Apel·les Mestres y lo había mandado desde Buenos Aires. Me mandaron una carta diciendo que habían aceptado el cuento, y para mí eso fue la excusa para dejarlo todo y venir a Barcelona a probar suerte, me lo tomé como una señal del destino.

Llegas a Barcelona. ¿Dónde empiezas a trabajar?

Me di cuenta de que la única salida que tenía aquí era hacer retratos, así que me puse en Las Ramblas a dibujar, que en ese momento era algo que podía hacerse libremente.

Y desde entonces no has dejado de estar en Las Ramblas. ¿Cómo ha cambiado la zona?

Las Ramblas tuvieron su fama por los artistas de calle, 8 PARAL.LEL OH!

laderías y tiendas de suvenires... Personalmente ya no le veo ningún atractivo. Los pocos pintores que quedamos ya tenemos más de 50 años, no hay jóvenes, está todo estancado, hoy en día no se permite la espontaneidad en Barcelona. ¿Hay suficiente clientela para los artistas que resistís en Las Ramblas?

Ahora solo quedan caricaturistas, y la caricatura triunfa por el low cost. Este verano las vendían a 10 euros en color. Un día de agosto podías ver uno de los artistas que lo hace por 10 euros con una tremenda cola, y el resto de artistas estábamos de brazos cruzados. El año pasado yo cobraba 30 euros el retrato, sin problemas, pero ahora es imposible. Así es muy difícil sobrevivir. ¿Cualquiera puede ponerse a pintar en Las Ramblas?

No, esto funciona por concurso y los que tienen mayor puntuación eligen la parada. Para mí esto ha sido un despropósito porque juzgar por igual a artistas de diferentes estilos es injusto. Además, los que juzgaron, que eran de la Escola Massana, eligieron como número uno a una artista que solo sabía hacer caricaturas. Como

decía Leonardo Da Vinci: “No es digno de admirar aquel pintor que solo es especialista en un área, el artista debe ambicionar ser universal”... Además, al final resultó que la gente que quedó fuera y estaban en lista de espera acabaron teniendo mejor plaza que los que estaban ya dentro. Fue un desastre. ¿Qué otras posibilidades tienen los artistas de calle?

Para muchas personas la calle es la única manera que tienen de salir adelante con su arte, pero creo que el Ayuntamiento no tiene ningún interés en fomentarlo y la biodiversidad cultural está paralizada. Hay pocos artistas y muchos mercaderes. Estas personas que degradan la profesión poniendo la caricatura a 10 euros al final lo que hacen son monigotes como churros, no caricaturas. La caricatura es algo más profundo, tiene un perfil psicológico y tienes que saber ironizar los rasgos adecuados.

Pero los clientes prefieren el ‘low cost’...

Además llegan unos clientes, sobre todo los que vienen de los cruceros, que son extremadamente groseros. Te regatean hasta el extremo, te tratan como si les quisieras timar, te interrumpen mientras trabajas... me dan grima.

Tantos años en Las Ramblas, debes tener muchas anécdotas. ¿Qué personajes recuerdas con más cariño?

Recuerdo los títeres, la marioneta que cantaba rock and roll, el sapo que tocaba el piano, un uruguayo que se llenaba de sogas y se iba desatando mientras contaba chistes y una gorda que decía que estaba anoréxica, divertidísima. Había el que hacía de Charlie Chaplin, a su alrededor se formaban unos corros impresionantes.

Hace años también había escritores que se ponían en Las Ramblas a vender sus obras y había personajes excéntricos, gente que simplemente se paseaba por la calle, como el señor que iba lleno de botones, el faquir o el que se vestía de virrey y vendía sus poemas en papeles enrollados. Ahora solo quedan turistas... ¿Y cómo viviste el atentado del 17 de agosto?

Ese día yo no estaba en Las Ramblas, porque era impar.

Fui al día siguiente, pero solo estuve un rato y me fui, era todo extraño.

¿Dónde ejerces actualmente como artista?

Sigo en Las Ramblas los días pares, de 10 de la mañana a 8 de la tarde, y los días impares trabajo en mi taller de la calle Elkano (Poble-sec). La pintura no me da para hacerme rica, pero puedo vivir. ¿Cómo definirías tu estilo?

Te diría que yo tengo varias búsquedas dentro de mi arte.

Tengo una colección de genealogías donde retrato a mis antepasados y a mi familia; hace un año hice una exposición de jeroglíficos apócrifos del futuro; también tengo retratos religiosos y otros de temática feminista, como mi obra La Dama de las camellas. A parte de pintar también hago historietas underground para niños y para adultos.

Para terminar, en qué estás trabajando ahora...

Ahora estoy elaborando una obra que es El aeroplano tirado por caballos. Es una alegoría del ser humano basada en las ideas del esoterista ruso Ouspensky, que parte de la idea de que el hombre es una máquina. Es como si el ser humano tuviera la posibilidad de volar, pero va arrastrado por caballos... ANNA PRUNA

ROSTISSERIA Menjars preparats a qualsevol hora

MENÚ a 8 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

El mago Julián al carboncillo

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h.

Dilluns tancat (excepte festius i vigílies) PARAL.LEL OH!

9

L’Espai tecnològic Fins quan duraran les fotografies de les vacances?

Fa uns anys acabaven les vacances i tots corríem a revelar les fotografies. Els laboratoris anaven desbordats i trigaven dies o setmanes. Ara fem una instantània amb el mòbil i al moment els amics ja ens fan un like a l’Instagram o al Facebook. La tecnologia digital avança vertiginosament però també té greus problemes. Estem en un món de tot o res, és a dir, sense termes mitjos. Al món analògic –previ al digital– podíem tenir fotografies dels avis deteriorades però visibles, o veure la TV amb boira si teníem problemes de senyal. Ara no és possible, les dades digitals han d’estar en perfecte estat o no es poden veure.

Amb aquesta gran limitació, qui pot garantir que d’aquí cent, dos-cents o mil anys les nostres fotografies o documents digitals persistiran com ho han fet les pintures i escriptures durant mil·lennis?

Una tecnologia que no és immortal La tecnologia digital d’avui no té encara una solució per assegurar la permanència de les dades durant gaire temps. Els discs durs (HD) dels ordinadors, per exemple, són els que menys. Aquests encara utilitzen una tecnologia magnètica anacrònica. Si proveu de passar un imant per sobre del vostre disc, veureu com totes les dades es malmeten i ja és inservible.

La resta de suports, com CDs, DVDs, pendrives (USBs), discs sòlids (SSD) tenen una millor persistència però tampoc infinita. Es deterioren amb el temps: humitat, llum i ús.

L’única opció digital avui recomanable és el núvol però tampoc pretenguem que les fotografies es mantinguin gaires generacions. Per assegurar tenir espai i una mínima persistència és molt recomanable registrar-se en algun

Kat May

Restaurant - Pizzeria Menús diaris, Festius i Carta 938 015 064 Sant Antoni Maria Claret, 132-136 08025 Barcelona Obert de 08.00 a 24.00 h

10 PARAL.LEL OH!

servei de pagament com Google Drive, Apple iCloud o Dropbox. Així, per un o dos euros al mes, es faran còpies de seguretat i ens guardaran les dades, en alguns casos fins a 100 anys (si l’empresa existeix i si seguim pagant, evidentment). Per fugir d’incerteses, per ara, no ens queda més remei que mantenir-nos en el sistema analògic i portar a imprimir les fotos més apreciades si és que volem assegurar-nos que els nostres descendents conservin imatges dels avis. VÍCTOR CARBONELL

Si els egipcis haguessin usat Word en comptes de la pedra Rosetta per escriure els seus decrets, possiblement avui no coneixeríem gran part de la història de la humanitat

Mor als 99 anys l’artista Carmen Wernoff. Va ser una de les estrelles en l’edat d’or del Paral·lel i era la mare de la vedet Christa Leem L’artista Carmen Picot, coneguda amb el sobrenom de Carmen Wernoff, va morir el passat 7 de setembre a les Franqueses del Vallès als 99 anys. Probablement era l’única protagonista que quedava dels millors anys del cabaret al Paral·lel, on hi va actuar les dècades dels 50, 60 i 70.

Wernoff que va néixer a Barcelona l’any 1920 pertanyia a una família de llarga tradició en el món del circ i va destacar al teatre i al music-hall barceloní. Va debutar al Teatre Circo Barcelonés quan tenia 17 anys i va cantar i ballar durant l’edat d’or del Paral·lel. També era coneguda per ser la mare de la desapareguda actriu i vedet Christa Leem.

“Wernoff representava la vedet de la vella escola”, ha assenyalat el promotor cultural Joan Estrada, que ha afegit que “mai no va ser una dona de grans escenaris, sinó de locals més de cabaret”. Segons Estrada, Wernoff es va consagrar “quan va passar a ser la mare de Christa Leem, una personalitat transgressora i creativa que va morir el 2004 i que encara és reconeguda pels seus espectacles d’estriptis i cafè concert”. Wernoff va acompanyar a la seva filla a la desapareguda Cúpula Venus fent de presentadora i cantant. REDACCIÓ

COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA Algunas especialidades: Ensalada templada de queso de cabra, Erizos de mar gratinados, Arroz negro de Palafrugell con sepia, langostinos y mejillones, Paella de pescado y marisco, Solomillo de ternera con foie de pato y salsa al Oporto, Lenguado a la plancha, Caracoles guisados y a la ‘llauna’, Estofado de rabo de toro, Conejo con caracoles, Txangurro a la donostiarra....

Extenso surtido en tapas, a destacar: calamares a la romana, patatas bravas, tortitas de camarones, croqueta de escalabida con queso de cabra y pincho de foie de pato con cebolla caramelizada

Menú diario, variado y equilibrado.

Lun. a Vie. 11,90E Sáb. y Festivos 18,25E

Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres) T. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com

Escola Infantil APOLO 10 Llar d’Infants L’escola infantil del Paral·lel!!!

OBERT TOT L’ANY • DE 0 a 3 ANYS Av. Paral·lel, 110 / Tel. 933 290 668 Una de les poques fotos de jove de Carmen Wernoff

www.apolo10.com

PARAL.LEL OH! 11

La foto retro

1986. Bomberos / Foto: Colita

SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical.

Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.

Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Comte d'Urgell, 112-114, 3r, 4a • 08011 Barcelona • Tel. 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Anna Pruna, Ernest Millet, David García Mateu, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@gmail.com i per a Hosteleria: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

12 PARAL.LEL OH!

Fundació Joan Miró ‘Gira tot gira’, cicle de l’Espai 13 per a la temporada Gira tot gira consta de quatre projectes expositius a càrrec de Laia Estruch (del 20/9/2019 al 8/12/2019), Beatriz Olabarrieta (del 20/12/2019 al 22/03/2020), Julia Spínola (del 03/04 al 21/06/2020) i Lorea Alfaro-Jon Otamendi (del 02/07/2020 al 06/09/2020), i un projecte educatiu a càrrec de Víctor Ruiz Colomer. REDACCIÓ

Propostes de quatre artistes La resposta a determinats estímuls, però també la circulació d’idees o la comprensió física i cultural de la realitat, tenen lloc sovint a partir d’automatismes de difícil detecció. Gira tot gira s’acosta a formes de comunicació que es resisteixen a aquests automatismes, juguen amb els significats i desplacen esdeveniments del seu context habitual. El cicle convida a posar en suspens els sentits i transitar per una zona d’incertesa on els artistes estableixen un diàleg, més enllà de les convencions, amb l’espai que acull les seves propostes.

DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)

OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00

visita la nova web

Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com

Foto: Enric Mestres

La Fundació Joan Miró (Parc de Montjuïc, s/n) presenta Gira tot gira, el cicle de l’Espai 13 per a la temporada 2019-2020. El cicle, que compta amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, va ser presentat el 19 de setembre pel seu comissari, Marc Navarro, i la responsable d’exposicions de la Fundació, Martina Millà.

El projecte examina i posa en pràctica la noció d’estranyament, tot proposant una relectura del nostre entorn immediat i de la forma com ens hi relacionem. El cicle experimenta amb els llenguatges i vol estimular una mirada crítica que permeti dubtar dels codis que condicionen la nostra percepció.

L’artista Laia Estruch presenta ‘Crol’

La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17

www.zonasec.cat PARAL.LEL OH! 13

La ruta del...

O Meu Lar

30 anys al peu dels fogons

La història de la braseria O Meu Lar comença com tantes aventures professionals de petits negocis i petites empreses al nostre país. Ens situem a l’any 1989 quan l’Antonio Rodríguez amb l’ajut de la seva dona Magda i el seu fill Santiago obren un restaurant al carrer Margarit, 24, a cinc minuts de pas lleuger del Paral·lel i vint minuts de passeig si veniu de la Rambla.

La idea que l’Antonio Rodríguez havia madurat des de la seva arribada a Barcelona l’any 70 –ell porta aires de terres gallegues– no és altra que un restaurant de cuina a la vista, brasa natural i cuina tradicional, però de gran qualitat.

Podeu començar l’àpat amb un pica-pica que us farà salivar: unes cloïsses, gambes, un excel·lent pop a la gallega i a continuació, després de reposar l’estómac, podeu continuar amb l’especialitat de la casa, com són les carns gallegues a la graella o peix del dia fresc. No podia ser d’una altra manera!

Si encara us queda algun raconet per a les postres,

Foto: Cedida

Carrer Margarit, 24 08004 Barcelona (Poble-sec) Tels. 93 329 70 74 686 39 15 15 - 669 43 55 23 www.omeular.es

L’acaldessa Ada Colau amb l’Antonio Rodríguez

deixeu-vos aconsellar per l’Antonio o el Santi. De segur que us oferiran un final de festa d’allò més agradable.

O Meu Lar és un restaurant de barri. Els clients són del Poble-sec, els vells veïns i els nou arribats com també d’altres racons de Barcelona i d’arreu del món.

El Santi explica la història d’una veïna, la Roser, de 96 anys, que sempre celebra el seu aniversari al restaurant envoltada de la seva família. Petites històries que fan més gran la braseria O Meu Lar. ERNEST MILLET

Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA Kanebo

Carita Guerlain Orlane Nuxe

Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

14 PARAL.LEL OH!

La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com

Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79

zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH! 15

ULLERES VIDRES INCLOSOS

o 10 quotes de 9,95€/mes

C/ Manso, 17 · Barcelona · Tel. 934 243 937 · Davant de l’ambulatori de Manso Promoció vàlida de l’1 de setembre al 30 de novembre de 2019. Les dues ulleres portaran lents amb la mateixa graduació; són lents bàsiques, blanques, sense cap tractament. Graduacions compreses en els rangs d’estoc dels proveïdors de la línia de lents Vistasoft d’Opticalia. Els rangs són esfera. +/- 4.00 diòptries. Cilindre. +/- 2.00 diòptries. Les col•leccions de muntures exclusives incloses a la promoció són: Amichi, Amichi Kids, Pepe Jeans, Pepe Jeans Kids, Pull and Bear, V&L. Els productes sanitaris objecte d’aquesta promoció són conformes a les regulacions legals EC MDD 93/42 i RD 1591/2009. Finançament 99,50 € (10 quotes mensuals a 9,95 €/mes). Sense interessos. TAE 0%. El preu de venda al públic i finançat són iguals.

Promoció finançada per PEPPER FINANCE CORPORATION, S.L, i ABANCA SERVICIOS FINANCIEROS, E.F.C., S.A, subjecte a la seva prèvia aprovació, per al producte i client.

16 PARAL.LEL OH!