Nº 82 - Març 2019 / Magazine gratuït - Free
www.zonasec.cat
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
Històries del Paral·lel A cops de pedra (pàg. 4)
Música Viva Lluita per la música en viu (pàg. 6)
Educació Escola Pia Sant Antoni
Paco Pàmies Expert en faràndula
(pàg. 11)
’’Nos falta la mitad del Paralelo por terminar. Vivimos un momento en que hablamos mucho pero no hacemos nada’’ (pàg. 8)
Foto: Efrén Montoya
Compramos Comprem Or, Plata, Rellotges, Brillants, papeletas de empeño Taller i canvi de piles Mòbils...
Síguenos en Instagram y Facebook
a l’instant!
Av. Paral·lel, 97 • Tels. 93 442 38 95
fins
a 34E per gram d’or
686 559 978
APUESTAS DEPORTIVAS
ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
2
PARAL.LEL OH!
Editorial
Sumari • Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Música en viu
pàg. 6
• L’Entrevista
pàg. 8
• Personatges singulars pàg. 10 • Escola Pia Sant Antoni pàg. 11 • El Victòria prorroga
pàg. 12
• La foto retro
pàg. 13
• Ros Joiers
pàg. 14
Tus abogados
Todospagando tus problemas solución porque tan solo 60E altienen año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros abogados VISÍTANOS EN NUESTRAS OFICINAS 934 418 278 Barcelona Blai, 9 local - 08004 932 263 730 Rocafort, 147 - 08015 Av. Generalitat, 36 - 08754 936 731 686 El Papiol
www.aagdabogados.com
L’entorn laboral Conviure o compartir un espai, ja sigui en un entorn laboral, social o familiar, comporta moltes satisfaccions, però també ens pot fer passar per situacions d’angoixa i crispació. En l’àmbit laboral ens adonem que –de manera generalitzada– les empreses mesuren l’èxit en termes de productivitat, deixant en segon terme el benestar de les persones assalariades. La filosofia de les cures –fins fa poc només vinculada a activitats relacionades amb la feminitat– es basa en la importància de posar les necessitats de les persones al centre, tenint en compte valors i creences que no estan directament relacionats amb la productivitat, però que, si es treballen adequadament, també hi poden influir. Les relacions de poder en els entorns laborals sovint s’emmarquen en un context patriarcal i capitalista on la perspectiva de gènere i les cures no ocupen un lloc determinant i on la democràcia interna no inclou mecanismes de participació equitatius i inclusius. Al nostre país cada vegada es comptabilitzen més baixes per depressió, ansietat i estrès, vinculades al malestar i els conflictes generats als llocs de treball. L’economia de les cures, en contrapartida, situa la vida al centre i tracta qüestions com la conciliació familiar, la gestió dels conflictes i la distribució justa de les tasques. Si bé no és la tònica habitual, és cert que empreses i entitats vinculades a l’economia social i solidària comencen a incloure pràctiques per tractar les emocions de les persones treballadores, així com la perspectiva de gènere i la millora de les relacions interprofessionals. Esperem que, en un futur pròxim, aquesta dinàmica estigui generalitzada i que la qualitat de vida de les persones sigui l’indicador determinant per considerar si una empresa és o no un model d’èxit.
Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel A cops de pedra La canalla utilitzava els descampats i els marges difusos entre la ciutat i les afores per fer guerres a pedrades Cap al 1860 el fenomen de les baralles a pedrades va arribar al seu punt més àlgid i en alguns casos amb morts Luis Cabañas Guevara, a Biografía del Paralelo (1945), ens fa aquesta descripció de finals del segle XIX, tot parlant dels combats de lluita en el Teatre Apolo del Paral·lel: “–Nada, Casimiro. Esto no es nada. Luchas, las que yo he visto desde niño, cuando el general Zapatero. Luchas de verdad, sin trucos, las pedreas entre los “Nous” y los “Cendrosos”, es decir, entre la chiquillería de la calle Nueva y los de la calle de la Cendra. Tiraban con honda las piedras afiladas. Unos bárbaros... La farmacia era una taberna. ¿Que descalabraban a un luchador? El tabernero lo curaba, bañándole la herida con vino, por dos cuartos, equivalentes a los seis céntimos. Le liaban un pañuelo de hierbas a la cabeza y a la pedrea otra vez.
Las autoridades intentaban interrumpir, pero “Nous” y “Cendrosos”, al ver asomar por aquellas huertas de San Beltrán, porque todo esto pasaba en lo que después se convirtió en el Paralelo, algún mozo de escuadra, una chiquillería llenaba el aire: ‘Nois, una cadernera’, y los contendientes desaparecían. Iba mucha gente a ver aquellas pedreas, tanto como al Apolo y al Novedades.” Aquestes baralles als barris del Raval i del Paral·lel no eren un fet aïllat. Fins a la dècada de 1960 Barcelona encara estava per fer. Els indrets que havien estat fronteres naturals entre els municipis del Pla i Barcelona encara no estaven urbanitzats del tot. Eren no-espais, el lloc ideal on es desenvolupaven les activitats fora del control polític, social, familiar... Els nanos s’organitzaven en bandes Havia estat així de sempre. Activitats clandestines de tota mena s’han desenvolupat en els marges difusos de l’urbs: contraban, prostitució, joc d’apostes, venda de material robat, cau de delinqüents... O activitats consentides dins d’un desordre relatiu, sobretot si parlem d’atraccions i fires ambulants. Les barraques de mar atreien el joc il·legal. La plaça Catalunya es va omplir de barraques de fira fins l’any 1895, igual que el Portal de la Pau, fins que el naixent del Paral·lel va absorbir barraques, tavernes i espectacles fins a convertir-se en l’espai d’oci popular per excel·lència, el lloc on confluïen els veïns que van guanyar aquell espai un cop enderrocades les muralles i on la canalla s’esplaiava aprofitant carrerons, solars i la muntanya. Més recentment, en els paisatges de la postguerra, hem vist marginalitats semblants. Montjuïc, els espais
1971. Nens jugant a tirar-se pedres en un lloc de l’àrea metropolitana de Barcelona (Centre d’Estudis de l’Hospitalet)
4
PARAL.LEL OH!
territorials; els d’un carrer podíem rivalitzar amb els del carrer del costat. Això es constatava de forma molt clara per Sant Joan, on la lluita per aconseguir llenya per fer la foguera més gran podia arribar a les mans. Llançar pedres era una activitat tan estesa que s’assumia com si fos una informació genètica. Era una violència gratuïta totalment amoral. Podríem pensar que reproduïen jocs bèl·lics de la guerra que van viure de nens els seus pares. I sense estar-ne segurs del seu origen, és cert que es tractava d’una tradició popular i no era només un tret masculí característic i atàvic.
“Fa pedrades ab prudencia y va agafant esperiencia”. Ramon Casas, ‘L’auca del senyor Esteve’ (1912), de Santiago Rusiñol
ferroviaris, Can Tunis, el Besòs, la plaça de les Glòries i el Camp del Sidral, les zones limítrofes del Poblenou, el camí des del Portal de Sant Antoni cap a Sants; i podríem recórrer tota la geografia barcelonina i els seus barris trobant espais similars que han anat desapareixent a mesura que la retícula de l’Eixample ho ha anat uniformitzant tot. Però aquest espais, els que estaven verges, eren utilitzats per aquella canalla que es passava el dia al carrer i als descampats. Aquest és el nom que li donaven, descampat; llocs sense llei, frontera, espai natural de moltes generacions de nens i nenes. Fora del control de tota autoritat, allà s’imposaven les seves normes. Era l’espai d’aventura, de joc i, sorprenentment, de baralles. A tots els barris els nanos s’organitzaven en bandes
Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA Kanebo
Carita Guerlain Orlane Nuxe
Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier
Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net
Els bisbes intenten prohibir-ho Ens explica Albert Garcia Espuche, a Barcelona 1700, que l’any 1669 el bisbe Ildefonso de Sotomayor va exposar un cartell a la catedral contra les pedrades organitzades entre dos bàndols que es donaven cita a diversos indrets de la ciutat i oferien un espectacle que ocasionava sovint morts, i que era seguit per un públic entusiasta. Garcia Espuche especula sobre la possibilitat que la tradició tingui origen en el Carnestoltes i en les baralles entre estudiantines, que es llançaven taronges que sovint anaven acompanyades de terrades, fangades, immundícies i pedres. La prohibició del bisbe no va tenir cap efecte, i és així que, l’any 1701, el bisbe Benet Sala va haver de renovar la prohibició. Però de res va servir. Molts anys després, la mercromina als genolls i els traus al cap de la infantesa de la postguerra i els anys seixanta amagaven molta tradició que, de forma natural, el Xino, Montjuïc i el Paral·lel van recollir. ENRIC H. MARCH Barcelona, ciutat de vestigis (Ajuntament de Barcelona, 2016)
Escola Infantil APOLO 10 Llar d’Infants L’escola infantil del Paral·lel!!! OBERT TOT L’ANY • DE 0 a 3 ANYS Av. Paral·lel, 110 / Tel. 933 290 668
www.apolo10.com
PARAL.LEL OH!
5
Lluita per protegir la música en viu de proximitat La Plataforma Música Viva demana requeriments més accessibles per fer concerts semi-acústics a bars, botigues i associacions Aquest mes de març l’Ajuntament de Barcelona ha d’aprovar en el plenari l’Ordenança de Música en directe de petit format, una nova normativa per protegir legalment els bars, associacions i botigues de la ciutat que formaran part dels anomenats Foto: Música Viva Espais de Cultura Viva. Aquesta és la principal reivindicació de la Plataforma Música Viva Barcelona, formada per empresaris, artistes, promotors i activistes culturals del Raval, Sant Antoni i Poble-sec, entre d’altres barris de la ciutat. La mesura ha de permetre que els locals que programin música en directe tinguin les garanties i condicions necessàries per dur a terme la seva programació sense que això afecti la convivència veïnal i sense haver d’assumir els requisits excessivament restrictius de la normativa actual, a través de la qual s’han aplicat nombroses sancions administratives a petits locals que oferien música en viu, així com el tancament d’alguns d’ells. Música semi-acústica Fins ara, la normativa vigent només contemplava les categories de concerts complets o en acústic, sense instruments electrificats. Una de les novetats de la nova legislació és que permetrà els concerts semi-acústics, amb instruments endollats i a un màxim de 95 decibels. En aquest sentit, es garantirà un aïllament exterior que no superi els 45 decibels i els límits sonors en els dormitoris més propers seran de 25 decibels a partir de les 23h. Els Espais de Cultura Viva seran locals amb un aforament màxim de 150 persones, que programin com a mínim 40 actuacions a l’any –siguin de música, poesia o qualsevol altra art escènica– i que estiguin vinculats a
Una de les reunions de la Plataforma a Calàbria 66
entitats del barri. D’aquesta manera es vol arribar a un pacte entre veïns i locals, tal com manifesten des de la Plataforma Música Viva, per tal de “poder compartir el dret a l’accés a la cultura i el dret al descans del veïnat”. Altres peticions de la Plataforma Música Viva A més de demanar l’aprovació d’aquesta nova ordenança, la Plataforma Música Viva aglutina altres reivindicacions, que es van presentar el passat 14 de febrer en un manifest subscrit per nombroses associacions, artistes i bars. Entre altres, demanen que existeixin taules transversals de mediació de conflictes entre els serveis tècnics municipals i les associacions i empreses; que es doni d’alta a la seguretat social a tots els músics professionals que actuïn en aquests locals i que, des de les institucions, es faci pedagogia per informar que els concerts en acústic i semi-acústic són legals i que, tal com resa el lema de la plataforma, “si no molestem, toquem”. ANNA PRUNA Als voltants del Paral·lel es pot gaudir de concerts en viu a locals com 23 Robadors, l’Associació Jam Circus, l’Associació Cultural Porta Roja, el JazzSí Club, el bar Makinavaja o el Big Bang, entre d’altres.
ROSTISSERIA Menjars preparats a qualsevol hora
MENÚ a 8 E C/ Blai, 51 (Poble-sec) 6
PARAL.LEL OH!
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)
Marisquerías Self-Service desde 1994 en Barcelona
Tel. 93 631 42 78 Av. Paral·lel, 46 De martes a domingo de 13 a 16h de martes a jueves de 20 a 23,30h • de viernes a domingo hasta las 24h Lunes cerrado PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista Paco Pàmies
‘‘Todo lo que he ido haciendo en la vida ha sido por los contactos y por la buena relación que tengo con la gente’’ Paco Paquito Pàmies, del bar Loco Loco Paralelo, es historia viva del Paralelo y cualquiera que tenga relación con la avenida debe conocer sus andanzas y todo lo que este hombre ha hecho por el Paralelo desde que llegó, hace casi 50 años. Paco (La Murada de Orihuela, 1955) conoce la noche barcelonesa mejor que nadie y su estrechísima relación con artistas, periodistas, folclóricas y personajes de lo más variopinto le hace digno merecedor del sobrenombre de experto en farándula. ¿Cómo recuerdas tu primer contacto con el mundo de la farándula? Con 16 años empiezo mi profesión en el mundo del espectáculo en el Teatro Moratín, lo que ahora es Luz de Gas. Allí empiezo a trabajar como actor con Joan Pera, Anna Maria Barbany, Martín Galindo y Sancho Gracia. Hacíamos la obra Tiempo de espadas, la historia de los 12 apóstoles, pero en tiempos modernos. Yo hacía de hermano de Joan Pera y no tenía ninguna frase. Joan me decía “Jano, abre la puerta” y yo la abría. Y de allí saltas al Paralelo... Estuve un año en el teatro Moratín y de allí fui al Paralelo, al Teatro Español, que era la sede del Teatro Nacional de Barcelona. Allí estaba la compañía de Àngel Guimerà, con actrices como Montserrat Carulla, Vicky Peña, Carme Elias... todas jovencísimas porque estamos hablando del año 73. Con 18 años me nombraron representante 8 PARAL.LEL OH!
Foto: Efrén Montoya
(Experto en farándula)
Paco Pàmies ante su bar Loco Loco Paralelo
de gira de esta compañía, aunque yo en realidad lo que quería era seguir siendo actor. ¿Así empieza tu recorrido como relaciones públicas? Yo era muy espabilado, había aprendido mucho y dominaba los medios de comunicación. Por el Teatro Nacional pasaban las mejores figuras del mundo del espectáculo y yo organizaba los encuentros con periodistas. Allí es cuando empiezo a darme cuenta de que a mi lo que se me da bien no es ser actor sino echar una mano, programarles la agenda, organizar citas con la prensa... En definitiva, estar con ellos para cualquier cosa que necesitaran. Después del Teatro Español y del servicio militar ¿dónde continúa tu andadura? Estando en el servicio militar, Pepe Buira –que llevaba el Teatro Victoria– me manda cartas con dinerito para convencerme de que al salir de la mili me incorpore a trabajar con ellos. Así es como me contratan con la compañía Loco Loco Paralelo, que es el primer musical que hace Paco Morán, y me nombran promotor y relaciones públicas del Teatro Victoria. ¿Cómo te introduces en el mundo de la noche? Estando en el Teatro Victoria me ofrecen llevar la primera discoteca donde trabajé: Camelot. Yo era un personaje con mucha fuerza porque dominaba todo el Paralelo, era un pimpollo con mucha labia, los invitaba a las discotecas, los llevaba a cenar... Y dominaba a la prensa. Todo lo que yo he ido haciendo en la vida ha sido por los contactos y por la buena relación que tengo con la gente. Y gracias a esos contactos inauguras una sala de fiestas en el Paralelo...
Me ofrecen que deje el teatro y Camelot para inaugurar el Barbarroja: una sala de fiestas de 1.800 m2 al lado del Teatro Martínez Soria. Allí organicé las mejores actuaciones que la gente podía imaginar (Lola Flores, Rocío Jurado, Raphael...) en directo y con músicos. Y contraté a José María Iñigo, el mejor presentador de aquellos tiempos. Es en esa época cuando consigues que se recupere el Teatre Arnau. Cuando marcho del Teatro Victoria y voy al Barbarroja, hago gestiones y consigo que mi jefe de Barbarroja ayude a mi ex jefe Pepe Buira para que este pueda comprar el Arnau en 1982 y recuperarlo como teatro de revista, porque entonces era un cine de pajilleras. Esta es la primera recuperación que hago de un establecimiento en el Paralelo. Tras tu paso por el Barbarroja, te marchas del Paralelo. Después de esta etapa me hicieron una oferta que no pude rechazar de un local en Consell de Cent y luego estuve en Quartier. Después de esto yo ya tenía suficiente dinero como para jubilarme y estaba cansado de las discotecas. Pero regresas al Paralelo casi 30 años después... Regreso para montar Barcelona de Noche, uno de los locales más emblemáticos de la ciudad, estaba en la calle Tàpies i era de transexuales. Mi objetivo era convertirlo en un restaurante con espectáculo, pero no pudo ser. Se convirtió en un local de despedidas de soltero y entonces es cuando decido dejar de trabajar allí. Y me dedico a vivir, a disfrutar y a viajar por todo el mundo. Y así me pasé 15 años, sin querer saber nada del mundo del espectáculo. ¿Cuándo decides montar el Loco Loco Paralelo? Yo buscaba un local solo para guardar mis cosas, no tenía ninguna intención de montar un bar. Pero mi mujer me dio la idea de montar allí mi oficina, mientras ella estaba en la caja atendiendo a la clientela. Y de allí surge la idea del Loco Loco Paralelo, pero tardé cuatro años en montarlo porque no tenía ganas. Yo, con ser la mano derecha del señor Jaime, ya tenía suficiente... Háblanos de tu relación con él, con Jaime Albó, uno de los más importantes empresarios del Paralelo y dueño de la Sala Apolo... Nuestra relación empezó cuando yo estaba en Barbarroja, en esa época nos reuníamos todos los folclóricos por las noches en el bar Arnau, que no cerraba nunca. Allí hicimos muy buena amistad y yo le conseguí la primera entrevista para televisión, a través de Julià Peiró, una de las personas a quien yo estoy más agradecido. Cuando él adquiere la Sala Apolo le ayudé a montar los Miércoles Golfos, una fiesta en la que se invitaba a los artistas de Barcelona y
actuaban con la orquesta de señoritas. Así es como la sala empieza a ganar popularidad y empiezan a alquilársela para hacer actuaciones y sesiones de alto nivel. En el sótano de tu local tienes un museo lleno de recuerdos de la época dorada del Paralelo... Mi ilusión es conseguir un local en el Paralelo donde exponer todo lo que tengo. Los dueños del Teatro Apolo me han cedido todo lo que hay en el almacén desde los años 40: músicas, libretos, fotos, carteles... Me lo ceden a mí porque saben que soy la única persona que tiene interés en que todo esto algún día se pueda exponer. Una de las opciones era hacer un museo en el futuro Teatre Arnau... ¿Qué opinas sobre cómo se está llevando su gestión? A mi nadie me ha comunicado nada ni me ha pedido nada para el supuesto museo... Creo que el Arnau será un desastre, no podrá funcionar nunca porque está en manos oficiales, en manos de gente que no conoce el Paralelo de verdad. ¿Y el plan de usos del Paralelo qué te parece? Creo que tendríamos que dedicarnos más al comercio y eliminar locales de hostelería, y sobre todo de hostelería cutre, que estamos invadidos. Aquí cada uno hace lo que quiere, unos tienen ocho mesas, otros catorce, hay otros que no deberían tener terraza y la tienen... También nos falta la mitad del Paralelo por terminar. Vivimos un momento en qué hablamos mucho pero no hacemos nada. ¿Te jubilarás algún día? De trabajar, sí, pero de mi vida farandulera y del mundo de la noche espero no jubilarme nunca, porque yo soy... experto en farándula! ANNA PRUNA
COCKTAIL BAR
SIRVIENDO COCKTAILS DESDE 1933 Tallers, 1 (esq. Rambles) - Tel. 93 318 95 92
PARAL.LEL OH!
9
Personatges singulars Una espeleòloga audaç i un rei efímer d’Andorra A l’avenc amb vestit de diumenge Un rei rus als Pirineus Encara que sembli una historia de pel·lícula, els Pirineus, i més concretament Andorra, va tenir un rei d’origen rus. Però si aquest fet ja és curiós de per si, encara és més curiós que el fet va tenir lloc recentment, al 1934. En aquest any va ser proclamat rei d’Andorra el rus Boris Mijáilovich Skossyreff Mavrusov. Boris, nascut el 1896, era d’ascendència noble, i després d’una vida plena d’aventures, va arribar a la Seu d’Urgell als anys 30. Allà va néixer el seu objectiu de convertir-se en rei d’Andorra. No tenia cap dret dinàstic i segons ell, volia arribar a ser monarca sols per millorar les condicions socials i polítiques d’Andorra. Increïblement les seves propostes de millorar Andorra i convertir-la en un centre comercial d’importància a Europa foren escoltades i acceptades pels consellers andorrans; i proclamat rei d’Andorra el 1934, com a Boris I. Però el seu regnat va durar sols 9 dies, quan el bisbe d’Urgell el va fer detenir. REDACCIÓ
Providència Mitjans baixant a l’Avenc de l’Esquerrà
La Providència Mitjans va ser una de les primeres dones a Catalunya vinculades al món de l’espeleologia. Tal com es veu a la foto, va utilitzar un vestit de passeig de l’època per baixar l’any 1908 a l’Avenc de l’Esquerrà, una cavitat subterrània situada a Olesa de Bonesvalls, municipi del Garraf, d’on era originària. El replà on va ser fotografiada va ser batejat com el Replà de la Providència. L’Avenc de l’Esquerrà és el més important del Garraf, ja que és el més profund de tot el Massís del Garraf. REDACCIÓ
Boris Skossyreff, conegut com a Boris I d’Andorra
POBLE SEC PEIX, SL DISTRIBUCIÓ A HOSTELERIA
C/ Mata, 13-17 • 08004 Barcelona • Tel. 670 659 012 10 PARAL.LEL OH!
Educació Una escola per a tothom L’Escola Pia Sant Antoni (Ronda de Sant Pau, 72) és la institució de Barcelona amb la més llarga trajectòria educativa. Es va inaugurar el 1815 per poder donar educació als fills de les classes treballadores que omplien el barri del Raval. Per les característiques del seu ensenyament i el seu tarannà liberal, l’escola es convertí en centre de referència. La voluntat de la institució era fer arribar el coneixement a les classes més populars d’arreu, s’educava tothom en igualtat de condicions. Avui, l’esperit fundacional es manté viu. És una escola acollidora i inclusiva, manté la seva vocació per a la innovació educativa i tracta de cercar l’excel·lència de totes i tots els alumnes. El proper dissabte 16 de març fa la seva Jornada de Portes Obertes: Un tomb per l’escola 2019 per tal que les famílies de la comunitat educativa i les que s’hi volen incorporar, atretes pel seu projecte pedagògic, puguin rebre de primera mà tota la informació desitjada. ESCOLA PIA SANT ANTONI
MANZAN S
RESTAURANTE PERUANO Cocina tradicional MENÚS de mediodía, de noche y de fin de semana RÚ
PE l en e
·LEL
AL PAR
De martes a sábado: de 10 a 16,30 y de 19 a 23 h. Domingos de 10 a 17 h.
Foto: Escola Pia
Ceviche
Machu Picchu
Façana de l’Escola Pia Sant Antoni
Pisco Sour Sabores
Comte Borrell, 6 (junto al PARAL·LEL) Tels. 93 382 60 45 - 653 212 855 PARAL.LEL OH! 11
La Plaça del Diamant, obra que es representa al Teatre Victòria, ha prorrogat les seves funcions fins el dijous 14 de març. Inicialment estava programada per a tots els dimarts del mes de gener i febrer però degut a la gran resposta del públic s’ha decidit que tingui més funcions a la cartellera. A l’estrena de La Plaça del Diamant, el passat 8 de gener, van assistir-hi el mateix president de la Generalitat, Quim Torra i l’expresident José Montilla. Aquest dimarts passat Núria de Gispert, expresidenta del Parlament de Catalunya, també ha gaudit de l’obra. La Plaça del Diamant, publicada per primer cop el 1962, és considerada l’obra més emblemàtica de Mercè Rodoreda
Foto: Mariona Olmos
Teatre al Paral·lel El Teatre Victòria prorroga ‘La Plaça del Diamant’
La història de la Colometa i el Quimet al Victòria
i un clàssic imprescindible de la novel·la de postguerra. Aquesta adaptació que està dirigida per Paco Mir (Tricicle) i produïda per la Companyia Eòlia compta amb 7 actors que interpreten a més de 20 dels personatges de la novel·la. L’espectacle té un doble repte: intentar ser fidel a l’esperit de l’obra a la vegada que donar un tractament visual contemporani a aquesta novel·la cabdal de la literatura catalana. REDACCIÓ
SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales. Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Comte d'Urgell, 112-114, 3r, 4a • 08011 Barcelona • Tel. 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Anna Pruna, Ernest Millet, David García Mateu, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@gmail.com i per a Hosteleria: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
12 PARAL.LEL OH!
La foto retro
Marรง de 1908. Arribada de senyoretes amb el tren / Frederic Ballell (AFB)
La Franรงa Hostal per a parelles intimitat, discreciรณ i luxe www.lafransa.com C/ La Franรงa Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH! 13
La ruta del... Ros Joiers
Una joieria familiar des de 1969 Ronda de Sant Antoni, 14 08001 Barcelona Tel. 93 329 84 04 www.rosjoyeros.com En Joan, artesà joier des de fa més de 50 anys, junt amb la Fina, la seva dona, van començar plegats l’aventura d’obrir un petit taller de joieria. Anys més tard aquest taller es convertiria en la Joieria J. Ros, a la Ronda de Sant Antoni 14, on ara les seves filles prenen el relleu com a Ros Joiers. A Ros Joiers podreu trobar joies en or i plata, rellotges de marques com Festina, Lotus, Casio i Orient. Disposen d’un taller propi, servei de rellotgeria i compra d’or, on us valoren les vostres joies sense cap compromís. Una de les seves especialitats són les aliances de
Fotos: Ros Joiers
Entrada de Ros Joiers a la Ronda de Sant Antoni, 14
visita la nova web
Isa i Maite són al capdavant de Ros Joiers
www.zonasec.cat
14 PARAL.LEL OH!
matrimoni i joies per a la núvia, ja que són distribuïdors oficials de la firma Maiter Alianzas. A Ros Joiers us oferiran un configurador d’aliances on les parelles es poden dissenyar els seus anells (www.joyasmaiter.com). Ros Joiers és una de les joieries més antigues del barri de Sant Antoni. Sempre hi trobareu un tracte familiar i proper. A més, us ajudaran i aconsellaran en les vostres compres, així com en ofertes i descomptes. I ara també podeu comprar a través de les seva botiga on line: www.rosjoyeros.com. REDACCIÓ
La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com
Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH! 15
C/ Manso, 17 · Barcelona · Tlf.: 934 24 39 37 · Davant de l’ambulatori de Manso Promoció vàlida de l’1 de gener al 31 de març de 2019. Les ulleres promocionades portaran sempre lents monofocals orgàniques bàsiques, 1,50 blanques, sense cap tractament. Graduacions compreses en els rangs d’estoc dels proveïdors de la línia Vistasoft d’Opticalia. Els rangs són Esfera: +/– 4,00 diòptries. Cilindre: +/– 2,00 diòptries. La col•lecció de muntures Mango serà dels models seleccionats per a aquesta promoció. Els productes sanitaris objecte d’aquesta promoció són conformes a les regulacions legals EC MDD 93/42 i RD 1591/2009.
16 PARAL.LEL OH!