Nº 78 - Novembre 2018 / Magazine gratuït - Free
www.zonasec.cat
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
Històries del Paral·lel Carrer Portal de Santa Madrona (pàg. 4)
De Veí a Veí Solidaritat a Sant Antoni (pàg. 6)
Petjada Catalana El doctor Jaume Ferran
Mayte Martín Cantant i compositora
(pàg. 10)
’’El flamenco fue la banda sonora de mi niñez, cuando mis oídos y mis sentimientos eran vírgenes, por eso caló tan hondo en mí’’ (pàg. 8)
Foto: Isabel Camps
Compramos papeletas de empeño
Comprem Or, Plata, Rellotges, Brillants, Mòbils...
Taller i canvi de piles a l’instant!
Av. Paral·lel, 97 • Tels. 93 442 38 95
fins
a 34E per gram d’or
686 559 978
APUESTAS DEPORTIVAS
ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
2
PARAL.LEL OH!
Editorial
Sumari • Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• De Veí a Veí
pàg. 6
• L’Entrevista
pàg. 8
• Petjada catalana
pàg. 10
• Publicitat
pàg. 11
• La foto retro
pàg. 12
• Espai Bombers
pàg. 13
• Terra de Salut
pàg. 14
Tus abogados
Todospagando tus problemas solución porque tan solo 60E altienen año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros abogados VISÍTANOS EN NUESTRAS OFICINAS 934 418 278 Barcelona Blai, 9 local - 08004 932 263 730 Rocafort, 147 - 08015 Av. Generalitat, 36 - 08754 936 731 686 El Papiol
www.aagdabogados.com
La cara fosca del fred Té les seves coses bones, l’hivern. Les escudelles, l’escalfor al llit sota la manta, els paisatges melancòlics, llegir un llibre a prop del foc... El problema és que, per a moltes famílies, l’arribada del fred no ve acompanyada del confort que suposa obrir l’aixeta i que surti aigua calenta o arribar a casa i encendre la calefacció. En ple 2018, a Catalunya hi ha unes 500.000 llars en situació de pobresa energètica o, el que és el mateix, a gairebé el 18% de les llars es passa fred. Per a qui li pogui semblar un problema menor podríem recordar, per exemple, el cas d’aquella veïna de Reus de 81 anys que va morir cremada a casa seva en un incendi provocat per una espelma que havia encès per escalfar-se i per il·luminar-se, després que la companyia elèctrica li tallés el subministrament per impagament. No és un cas excepcional, la pobresa energètica mata, el fred mata, en ple segle XXI. El debat sobre aquesta xacra, que sembla relativament moderna –fa uns quatre anys no havíem sentit a parlar de l’expressió pobresa energètica, i no precisament perquè no existís– no sembla ser una prioritat per als polítics, i no hem de passar per alt que una trentena són consellers en empreses del sector elèctric. Si una eventual república catalana serà la solució per a aquesta problemàtica, és tot un misteri. De moment, les grans companyies continuen incrementant els seus preus, els salaris no pugen, l’atur no baixa i cada dia hem de lamentar nous casos de desnonaments a la nostra ciutat, als nostres barris. Les administracions i les empreses miren cap a una altra banda i, mentrestant, alguns veïns ja preparen les espelmes per a l’hivern que vindrà. Tornem a la caverna.
Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel
Carrer del Portal de Santa Madrona Tavernes, casernes i bordells (segle XIX - anys 40)
De la Rambla de Santa Mònica al Paral·lel aquest carrer era un clímax de pobresa, sordidesa i brutícia Les reordenacions urbanes durant la República i sobretot amb el franquisme van acabar amb aquell ambient El carrer del Portal de Santa Madrona continua avui unint la Rambla de Santa Mònica amb el Paral·lel, resseguint la part del darrera de les Drassanes i fixant el límit sud del Raval. Però en gairebé res s’assembla al que havia estat des de finals del segle XIX com a via de penetració cap a la ciutat des del Portal de Santa Madrona, l’únic que avui es conserva de la muralla que encerclava la ciutat antiga per la banda de ponent. Al segle XIX era un carrer molt concorregut, d’ambient portuari i extremadament marginal ple de mercats improvisats on es venien tota mena d’objectes, majoritàriament robats. Les flaires que s’hi respiraven eren els propis d’un lloc d’extrema humitat covada amb una fortor que barrejava el salobre marí i de peix podrit amb els fems dels cavalls de les casernes militars. Amb l’arribada del nou segle, la seva vorera de muntanya es va anar conso-
Cantonada dels carrers Migdia (esquerra) i Portal de Santa Madrona (dreta), que correspon al número 14, que en un altre temps va ocupar el dancing Red-Lion
lidant com el carrer dels bordells i les tavernes, tots ells encarats amb els murs de pedra de les casernes militars de les Drassanes. Era una via freqüentada sobretot per mariners que buscaven esbarjo i prostitutes que venien el seu cos en les habitacions sòrdides de les cases del mateix carrer o del carrer del Migdia, que s’endinsava perpendicularment cap al cor del Barri Xino. Tavernes, prostíbuls i cases de gomes Des de la Rambla estant en direcció al Paral·lel, el carrer arrencava amb una mena de placeta triangular on hi eren instal·lades, des del 1902, les barraques dels llibreters de vell. Al costat mateix hi havia l’entrada al Teatre Circ Barcelonès al número 20 del carrer de Montserrat. Just a la cantonada amb aquest mateix carrer hi havia la Cerveseria de l’Antic Gambrinus i als pisos superiors el meublé Mont d’Or. Tot seguit, el panorama s’impregnava d’una sordidesa creixent. El configuraven un grup de cases iguals arrenglerades de només la planta baixa i un pis de façana a la vorera. Els tres pisos superiors quedaven lleugerament endinsats respecte de la façana de les plantes baixes, que acollien tavernes, bars i amb els pas del temps dancings
ROSTISSERIA Menjars preparats a qualsevol hora
MENÚ a 8 E C/ Blai, 51 (Poble-sec) 4
PARAL.LEL OH!
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)
amb alguns rètols en anglès. Als pisos superiors d’aquestes cases s’instal·laven les habitacions de pagament on es dormia la mona o bé es fornicava a tarifa prèviament pactada. Passat l’Antic Gambrinus, al número 8, hi havia un establiment de gomes higièniques anomenat La Alemana amb un variat assortit de preservatius per a tots els gustos. Al bar del Manquet va començar Carmen Amaya Cap als anys 30 es va fer popular el Dancing Red Lion situat al número 14 fent cantonada amb el carrer del Migdia, al mateix lloc que en altre temps hi hagué l’anomenat Bar Mundial. El carrer continuava cap al Paral· lel amb tavernes de planta baixa que s’alternaven amb prostíbuls bruts i barats. La més coneguda d’aquestes cases de meuques era Cal Manco (número 22), un bordell propietat de Rafael Salvà, el popular Manquet, que era al mateix temps propietari d’un altre local al número 18 del mateix carrer que la gent coneixia com el bar flamenco del Manquet. Allà havia començat a ballar Carmen Amaya. Altres bordells amb nom de dona: la Isabel (número 24) o la Rosa (número 26) completaven aquella vorera sempre animada i plena d’homes expectants. Les meuques s’oferien impúdicament tot esperant els clients dempeus o assegudes als portals. Només unes passes després s’arribava a la cruïlla amb el carrer Peracamps, que conduïa al legendari carrer Cid on hi havien els dos locals més canalles de l’època: Cal Sagristà i La Criolla. Uns carrers castigats per les bombes italianes El carrer del Portal de Santa Madrona enfilava uns metres després la seva corba final formant una mena de
falç que el tramvia aconseguia sortejar abans de guanyar finalment el carrer del Marquès del Duero, rebatejat Francesc Layret durant la República i conegut com a Paral·lel per tothom. En aquest últim tram del carrer, que curiosament disposava de numeració pròpia, el paisatge canviava. Quedava enrere la zona de diversió més propera a la Rambla i esdevenia zona industrial amb magatzems i fàbriques diverses. Tot aquest paisatge que hem descrit no aconseguiria sobreviure a les conseqüències de la Guerra Civil i del nou ordre imposat pel franquisme. El nou règim faria esforços per eliminar progressivament la penosa imatge d’aquest barri que ja havia estat força castigat per les bombes italianes a causa de la seva proximitat al port. L’obertura de l’avinguda de García Morato (avui de Les Drassanes) va suposar un primer cop de gràcia a aquella imatge del carrer del Portal de Santa Madrona, que va veure com s’edificava l’edifici blanc del Sector Naval de l’Exércit al solar que havia deixat lliure l’antiga Caserna de les Drassanes, enderrocada durant la República. Les pròpies Drassanes van ser restaurades pel franquisme per acollir-hi el Museu Marítim i tota la vorera de cases baixes dels antics prostíbuls i tavernes va desaparèixer a finals dels anys 40 per acollir-hi dues dècades després els 26 pisos del gratacels de l’Edifici Colom, que va acabar d’esborrar qualsevol vestigi del passat. Les barraques dels llibreters van començar una nova vida rera l’edifici de la Universitat i el tramvia va deixar de passar per allà després de construir-s’hi l’estació de metro de Drassanes. Avui encara queden alguns solars buits en el tram que va de l’avinguda de les Drassanes fins al Paral·lel. BARCELOFÍLIA
COCKTAIL BAR
1921. Aspecte del carrer del Migdia a la seva confluència amb Arc del Teatre, al lloc popularment anomenat Trentaclaus. La continuació rebia el nom d’Arc d’en Cirés
SIRVIENDO COCKTAILS DESDE 1933 Tallers, 1 (esq. Rambles) - Tel. 93 318 95 92
PARAL.LEL OH!
5
Un niu de solidaritat a Sant Antoni Fa set anys, un grup de gent de Sant Antoni van veure una veïna del barri a la qual coneixien que estava buscant menjar als contenidors amb els seus fills. Això els va fer pensar que calia fer alguna cosa i van decidir crear l’ONG De Veí a Veí (Rocafort, 7), una entitat que, en els seus orígens, s’encarregava només d’oferir alimentació fresca a les persones més necessitades. Amb el temps, però, el projecte va anar canviant i, a part d’oferir menjar fresc i sec als seus usuaris, van percebre que la higiene personal i de la llar també s’havia de cobrir. Aleshores van decidir fer un pas més i van pensar que la millor manera d’empoderar a les persones en risc d’exclusió era donant-los l’oportunitat de comprar allò que necessitaven. Ho van fer generant una moneda virtual que s’anomena Tonet, com el gegant del barri: “Els usuaris, que venen derivats pels serveis socials, tenen uns tonets assignats i escullen allò que necessiten”, explica Rafael Martínez, president de l’ONG. Actualment, l’entitat atén uns 130 usuaris: persones soles o famílies que tenen la seva xarxa de proximitat esgotada. “Nosaltres donem menjar però tenim molt clar que aquí no ens morim de gana, aquí ens morim de soledat. El que hem de generar són connexions entre les persones”, diu Martínez. Fer pinya i alegrar a grans i petits De Veí a Veí té diversos projectes en marxa per aconseguir finançament, com el seu propi cava o els productes que fan les cosidores, una eina social molt interessant ja que reuneix voluntàries i usuàries que teixeixen relacions entre elles al mateix temps que cusen. Però el projecte estrella de la casa és el dels Reis Macos, que compta amb més voluntaris que usuaris: “Els nens demanen el regal que vulguin per valor de 30 euros d’una botiga de joguines del barri. Quan els Reis Mags han passat pel barri, surten sis equips de Reis Macos cap a les cases i tres es queden a l’Espai Veïnal Calàbria 66, on atenen a les famílies que prefereixen no rebre els reis a casa”, explica el president de l’entitat. També se’ls regala material escolar, llibres i entrades per a les atraccions de la Festa Major. D’altra banda, els voluntaris que apadrinen una carta o fan un donatiu també reben un detall, que 6 PARAL.LEL OH!
Foto: De Veí a Veí
L’ONG De Veí a Veí impulsa nombrosos projectes per empoderar les persones en risc d’exclusió i promoure xarxes entre veïns
Dues voluntàries de l’entitat De Veí a Veí
enguany estarà fet pels estudiants dels Salesians i del Centre de Formació CEIR-ARCO del carrer Villarroel. A més, el 5 de gener els Reis Macos van a veure la gent gran del barri al centre de dia l’Onada, on fan una festa amb ball, cava i pastís. ANNA PRUNA Els usuaris reben productes que provenen del Banc d’Aliments i de Donacions del barri, ja sigui a través de recaptes o del Carretó Solidari Itinerant, una eina que serveix perquè els veïns, comerços o escoles se l’emportin i el tornin ple amb els productes que l’ONG necessita en cada moment. Quan es fan recaptes, de vegades s’obtenen estocs molt desiguals i aquesta és la manera d’obtenir només allò que necessiten. L’any passat, amb els viatges que va fer el carretó es va recaptar més d’una tona de productes.
De Veí a Veí: Rocafort, 7 - Tel. 93 425 06 49 www.deveiavei.org
Marisquerías Self-Service desde 1994 en Barcelona
Tel. 93 631 42 78 Av. Paral·lel, 46 De martes a domingo de 13 a 16h de martes a jueves de 20 a 23,30h • de viernes a domingo hasta las 24h Lunes cerrado PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista Mayte Martín
‘‘El arte y el negocio son antagónicos. El arte no entiende de intereses’’ Cuando faltan solo unos días para que actúe en la Sala Barts, entrevistamos a Mayte Martín (Barcelona, 1965), una compositora, cantante y cantaora de flamenco que acumula más de 25 años sobre los escenarios y ocho discos publicados. Nos habla de Tempo Rubato, su trabajo más personal que ella define como una especie de diario sonoro, y de su vida en el Poble-sec: el barrio que la vio nacer y que hoy vuelve a ser su casa. La fuerza y la libertad artística acompañan el trabajo de esta creadora que se muestra crítica con la industria discográfica y con “el consumo de música basura”. Naciste en el Poble-sec y decidiste volver. ¿Qué es lo que más te enamora de tu barrio? Volví al barrio a los 32 años, con nostalgia de sus calles, su gente, su arquitectura y su atmósfera. Aunque me fui a otro barrio con solo tres años, mis recuerdos de infancia los ubico aquí, en la calle Blesa, donde me reencontraba con mi familia andaluza y en esas tardes de domingo escuchando flamenco en casa de mis tíos. Vivo en un piso muy alto y cada final del día me regala una puesta de sol maravillosa e irrenunciable. ¿Cómo llegó el flamenco a tu vida? Mi padre fue un inmigrante andaluz de los que llegaron a Cataluña en los años cincuenta y llevaba en su maleta discos de flamenco: Valderrama, el Pinto, Marchena... Esa fue la banda sonora de mi niñez y esa era la música que escuchaba cuando mis oídos estaban aún vírgenes y mis emociones también; por eso creo que el flamenco caló tan hondo en mí. El 13 de noviembre actúas en la sala Barts para 8 PARAL.LEL OH!
Fotos: Isabel Camps
(Cantant i compositora)
Mayte Martín, una veu imprescindible del flamenc
presentar ‘Tempo Rubato’. ¿Qué tendrá de especial este concierto? Los proyectos van cuajando y madurando contigo; por tanto, en cada interpretación del mismo repertorio, si ha pasado un tiempo, hay nuevo contenido emocional y expresivo que es muy hermoso percibir y transmitir. Por otro lado, este concierto en la sala Barts tiene el plus de contar con la presencia de Belén Maya, embajadora de la belleza y de la delicadeza en la danza flamenca. En alguna ocasión has explicado que se trata del disco de tu vida. ¿Cómo ha sido su proceso de gestación? Tempo Rubato ha visto nacer todos mis proyectos, porque su contenido son las canciones que he compuesto a lo largo de toda mi vida desde que empecé a componer. Al principio no pensé en publicar las canciones pero después pensé que sería muy hermoso que quedasen registradas en una especie de diario sonoro. A medida que las componía, las iba entregando a Joan Albert Amargós para que las vistiera con los instrumentos que yo siempre imaginé para ellas, y eso es exactamente lo que suena en Tempo Rubato. Jamás me puse un plazo de grabación ni de publicación del disco, lo ha construido y lo ha concluido la vida misma. ¿Qué quieres transmitir con este trabajo? Solo pretendo que sea mi diario amoroso, como escribo en el libreto del disco: “Tempo Rubato es mi cardiograma. El trazado sonoro de mi registro vital y amoroso”. He
visita la nova web
querido contar en él cómo y cuánto he amado, y que quede constancia de ello cuando yo ya no esté. Este proyecto se ha financiado gracias a una campaña de micromecenazgo. ¿Por qué decides recurrir a esta herramienta? Hace mucho que llevo a cabo mis proyectos a través del micromecenazgo. Es una manera bonita de celebrar tu libertad artística con quienes la valoran, la disfrutan y la secundan. Una forma de hacer partícipes directos de tu obra a las personas que son felices con lo que haces. El arte y el negocio son antagónicos. El arte no entiende de intereses. Y cuando, al hacer arte, te pones a pensar en los frutos y no en la siembra, ya no estás haciendo arte. ¿Qué es para ti la libertad? Ser libre es ser dueño absoluto de tus actos. También lo son quienes venden su alma al diablo por un plato de lentejas. Lo que ocurre es que no todo el mundo está dispuesto a pagar el precio que hay que pagar por ser honesto, es una cuestión de prioridades. Yo no soy una persona ambiciosa de nada material, solo ambiciono tiempo, paz, rodearme de personas que estén a mi lado por quien soy y no hacer nunca nada que no haga por amor. ¿Cómo ves el momento actual de la industria musical? La industria musical no está al servicio del arte, se mueve por intereses puramente económicos, por tanto, en este momento es el peor enemigo que tiene el arte. Las discográficas se dedican a lanzar al estrellato a artistas de diseño que buscan únicamente alimentar su ego y su ambición. Así, ambos –artista y discográfica– se enriquecen juntos a costa de empobrecer el panorama artístico y maleducar al público, que cada vez tiene que hurgar más para encontrar propuestas con calidad y solidez. ¿A qué artistas del momento admiras? ¿Qué piensas de la nueva hornada de cantantes de flamenco que arrasan entre los jóvenes? Hay buenos artistas flamencos, pero prácticamente todos están en la sombra. Todos los que pueden mantener vivo y sano este arte son perfectos desconocidos para el gran público. Porque lo que es de verdad, no es manipulable, lo que no es manipulable no interesa a la industria, y lo que
no interesa a la industria siempre permanece en la sombra. Vamos a pagar muy caro este consumo masivo de música basura que está enriqueciendo a las multinacionales, porque esos “productos discográficos” que el marketing impone al público a base de poder, es decir, de dinero, tienen copado el mercado. No hay espacio para nada más. En estos momentos políticos que vivimos parece que ser artista y catalana implica tenerse que posicionar con respecto a la cuestión nacionalista. ¿Lo evitas? Yo jamás evito posicionarme en ningún aspecto ni en ningún sentido. Soy un ser humano libre y con ideas propias y siempre manifiesto mis opiniones claramente, gusten o disgusten a quien sea. Una persona que no tiene sensibilidad ni valentía para reaccionar ante la injusticia, la manipulación y el abuso de poder, tampoco tiene sensibilidad ni valentía para hacer arte. Háblanos de tus planes de futuro. Mis proyectos son vivir y seguir creando, a mi forma, a mi ritmo, con la libertad que me permite ser feliz y hacer felices a quienes me escuchan. Ser fiel a mis principios, ese es mi compromiso con la vida y con el don que me fue concedido. ANNA PRUNA
La cantaora en plena actuació
www.zonasec.cat PARAL.LEL OH!
9
Petjada catalana pel món El metge català que va descobrir una vacuna contra el còlera Jaume Ferran i Clua (Corbera d’Ebre, 1851 - Barcelona, 1929) fou un il·lustre metge i bacteriòleg català, que descobrí una vacuna contra el còlera i posteriorment contra el tifus i la tuberculosi. Era fill del metge del poble. Va fer estudis primaris a Sant Lluís de Tortosa, el batxillerat a Tarragona i, el 1873, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona. El 1884 fou comissionat per l’Ajuntament de Barcelona per estudiar l’epidèmia de còlera a Marsella i a Toló. A Marsella aconseguí unes mostres del bacil que provocava el còlera i que Koch havia aïllat un any abans. Les mostres les va posar en cinc flascons, disposat a dur-les a Catalunya i provar amb elles una variant del mètode de vacunació de Louis Pasteur. A la duana de La Jonquera arribaren els problemes: les ordres eren destruir els flascons amb el còlera per evitar que la malaltia entrés a territori espanyol. Dins del seu maletí els duaners recolliren quatre flascons. Durant vuit dies van retenir el doctor Ferran a la frontera. Finalment fou alliberat enduent-se dins d’un mitjó el darrer flascó. Amb els bacils que salvà va poder elaborar una vacuna contra la malaltia. Els conillets d’Índies de la vacuna foren el mateix doctor Ferran i la seva família. Per sort la medecina va funcionar bé. El 1885, el còlera arribà al País Valencià i el doctor Ferran hi fou cridat. A Alzira inoculà 30.000 dosis de la vacuna. Les autoritats, alertades per alguns metges contraris a Ferran, van prohibir que continués vacunant. El ministre
10 PARAL.LEL OH!
El doctor Jaume Ferran i Clua
Romero Robledo suspengué la vacunació, la qual cosa comportà que s’arribés a les 150.000 víctimes mortals a Espanya en aquell any 1885. Dels vacunats per Ferran en van morir només 54. Incomprès i discutit a Espanya, fou apreciat i honorat per la ciència europea i va ser reconegut per l’aplicació de les seves mesures profilàctiques entre els combatents de la Primera Guerra Mundial. REDACCIÓ
ESPAI DE TERÀPIES NATURALS
Reiki Flors de Bach Massatges Reflexologia Hipnosi Classes regulars de chikung i meditació, cursos i tallers...
Palaudàries, 25, local • Tel. 659 94 63 14
Pots seguir les novetats per instagram o facebook a: @ybachiterapias
Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA Kanebo
Carita Guerlain Orlane Nuxe
Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier
Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net
El Millor en Vins, Caves i Cerveses Artesanes
Ronda de Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona
PARAL.LEL OH! 11
La foto retro
6 de setembre de 1966. El Ballet Rus a Montjuïc / Pérez de Rozas (AFB)
SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales. Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Comte d'Urgell, 112-114, 3r, 4a • 08011 Barcelona • Tel. 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Anna Pruna, Ernest Millet, David García Mateu, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@gmail.com i per a Hosteleria: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
12 PARAL.LEL OH!
L’Espai Bombers ofereix una exposició permanent L’Espai Bombers (Lleida, 30) ofereix una exposició permanent que té com a finalitat apropar els visitants al Cos de Bombers de Barcelona, tant al llarg de la seva història com a l’actualitat. Situada a la planta baixa de l’edifici s’estructura al voltant de cinc illes temàtiques que desgranen la vida al Cos de Bombers de Barcelona: els vehicles, els parcs i les casernes, les comunicacions, els bombers i el seu equipament. Totes les illes estan equipades amb recursos textuals, imatges, objectes i un element interactiu que amplia la informació.
COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA Algunas especialidades: Ensalada templada de queso de cabra, Erizos de mar gratinados, Arroz negro de Palafrugell con sepia, langostinos y mejillones, Paella de pescado y marisco. Novedad: Brandada de bacalao con tostadas, Caracoles guisados y a la ‘llauna’, ‘Esqueixada’ de bacalao, Estofado de rabo de toro, Conejo con caracoles i Croqueta de escalibada con queso de cabra. Extenso surtido en tapas, a destacar: lacón, calamares a la romana, patatas bravas y tortitas de camarones
La bomba de vapor Merryweather
Aquesta informació es veu recolzada amb elements audiovisuals que ens parlen de la missió i funció dels bombers, ens fan viure una actuació dels bombers a la ciutat per apagar un incendi, i ens fan reviure la història del cos i la seva evolució. Dues de les peces més importants de la col·lecció del Cos de Bombers de Barcelona són: la Genoveva, un dels primers vehicles de motor adquirit per l’Ajuntament l’any 1923, i la bomba de vapor Merryweather, un dels avenços més importants en material i equipament de finals del segle XIX. Per fer de la visita a l’Espai Bombers una experiència única, es disposa d’un recurs museogràfic que procura submergir el visitant en la vivència d’un avís real i una actuació dels bombers, des de la recepció de la trucada d’emergència fins a l’extinció de l’incendi que provoca que aquesta experiència es visqui a tot l’espai, de manera que el visitant queda copsat per aquesta situació inesperada. REDACCIÓ
Menú diario, variado y equilibrado. Lun. a Vie. 11,75E Sáb. y Festivos 17,75E
Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres) T. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com
L’Espai Bombers (Parc de la Prevenció de Barcelona) es troba al carrer Lleida, 30. www.espaibombers@bcn.cat
PARAL.LEL OH! 13
La ruta del... Terra de Salut Carrer Blesa, 45 08004 Barcelona (Poble-sec) Telèfon: 93 441 45 56 www.terradesalut.com A l’Elisenda Ribas i a la Rosa Navales els agrada dir del seu projecte: “Terra de Salut, on ho tens tot”. Les dues són al davant d’un projecte engrescador i creatiu al Poble-sec. Tenen una botiga i centre de teràpies on s’ofereix un assessorament i tractament terapèutic per al nostre cos físic, emocional i energètic, per millorar les dolències comunes. El projecte de Terra de Salut, herbodietètica i centre de teràpies, s’engega el 2016 on ambdues cercaven un espai per consolidar les seves carreres professionals. L’Elisenda, biòloga i terapeuta amb experiència en la indústria farmacèutica, volia que el seu temps tingués un valor afegit per a ella i la comunitat. La Rosa, abans treballadora social, volia seguir ajudant a la gent però des d’un punt de vista menys paternalista i assistencial. L’Elisenda s’encarrega de la botiga, on té tota mena de productes relacionats amb la suplementació, la cosmètica natural i l’alimentació ecològica. Ella t’assessora sobre quins productes et poden anar millor i, si ho creu convenient, et deriva a d’altres professionals (metges,
14 PARAL.LEL OH!
Elisenda Ribas
Fotos: Terra de Salut
Herbodietètica i centre de teràpies
Interior de la botiga Terra de Salut, a Blesa, 45
terapeutes...). Tot i que la botiga és petitona, té infinitat de productes de molts proveïdors diferents, que tria amb molt de carinyo, buscant sempre productes locals, de proximitat i amb la millor relació qualitat-preu. I si no té el què necessites, t’ho porta en poques hores. La Rosa és la responsable del centre de teràpies. Amb el seu equip ofereix alternatives naturals a dolències tan comunes com ara sobrepès, ansietat, mal d’esquena, cames inflades, preparació al part i altres, amb disciplines com el massatge, acupuntura, programació neurolingüística i altres tècniques naturals i energètiques. Tots els professionals de Terra de Salut estan altament qualificats i tenen una clara vocació d’ajudar els altres, oferint als seus clients un tracte personalitzat a preus molt assequibles. ERNEST MILLET
Rosa Navales
La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com
La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17
Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH! 15
Ulleres progressives EYEWEAR
amb vidres antireflexants per
179 e
Mollet. •Pl. Major, 3 · Mollet del Vallès de Manso C/ Manso,Illa 17 de • Barcelona Tlf.: 934 242539local 37 • Davant de l’ambulatori Tlf.: 935 70 16 57
Promoció vàlida fins al 31/12/2018. Lents: Lents progressives Vistasoft Basic amb tractament AR, per graduacions compreses dins dels rangs de fabricació dels proveïdors Vistasoft. Muntures: Col•leccions de les marques exclusives d’Opticalia: Pepe Jeans i Mango. Altres muntures, lents i/o tractaments: consulteu-ho a la vostra Opticalia habitual. PVP recomanat des de 179 euros.
16 PARAL.LEL OH!