Paral·lel OH! 77

Nº 77 - Octubre 2018 / Magazine gratuït - Free

www.zonasec.cat

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

Històries del Paral·lel Sala Apolo, 75 anys (pàg. 4)

Protestes ‘La Barcelona que no funciona’ (pàg. 6)

Petjada Catalana Sert a Nova York

Sol Picó Ballarina i coreògrafa

(pàg. 10)

’’El meu cos pateix més quan no em moc que quan em moc. La dansa és disciplina absoluta’’ (pàg. 8)

Foto: Tristán Pérez-Martín

Compramos papeletas de empeño

Comprem Or, Plata, Rellotges, Brillants, Mòbils...

Taller i canvi de piles a l’instant!

Av. Paral·lel, 97 • Tels. 93 442 38 95

fins

a 35E per gram d’or

686 559 978

APUESTAS DEPORTIVAS

ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

2

PARAL.LEL OH!

Editorial

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Protestes a Barcelona pàg. 6 • L’Entrevista

pàg. 8

• Petjada catalana

pàg. 10

• Publicitat

pàg. 11

• La foto retro

pàg. 12

• Museu Marítim de BCN pàg. 13 • Ybachi

pàg. 14

Tus abogados

Todospagando tus problemas solución porque tan solo 60E altienen año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros abogados VISÍTANOS EN NUESTRAS OFICINAS 934 418 278 Barcelona Blai, 9 local - 08004 932 263 730 Rocafort, 147 - 08015 Av. Generalitat, 36 - 08754 936 731 686 El Papiol

www.aagdabogados.com

Dolor darrera del dolor Hi ha malalties que generen una gran sensibilització al voltant de les persones que les pateixen, bé perquè aquest entorn coneix o ha viscut de prop la patologia o bé perquè la ficció i els mitjans de comunicació han fet un bon treball de divulgació sobre la mateixa. I després estan les malalties invisibles, aquelles sobre les quals la majoria de la població no en coneix res i, per tant, no generen cap tipus d’empatia envers la gent que les pateix. Entre el 3 i el 5% de la població de l’Estat pateix fibromiàlgia, una malaltia crònica reconeguda per l’OMS el 1992 que ve acompanyada de símptomes com el dolor generalitzat no articular, un esgotament profund i alteracions de la son, entre d’altres. El 90% de les persones afectades per aquesta malaltia són dones de mitjana edat i en molts casos aquestes dones han de peregrinar d’especialista en especialista fins que se’ls fa un diagnòstic eficaç. La malaltia, de causes desconegudes, pot tenir diversos graus i arribar a causar la incapacitat laboral de qui la pateix, a més d’impedir-los fer una vida normal. Però, a més del dolor físic, als afectats de fibromiàlgia i d’altres malalties com la síndrome de fatiga crònica o la sensibilitat química múltiple, se’ls suma el dolor per la incomprensió. És habitual escoltar comentaris com: “Estàs malalta? Però si fas bona cara!” o que als seus llocs de treball no els posin les coses fàcils com ho farien amb una persona afectada per una altra patologia. El desconeixement i els prejudicis van de la mà i la societat encara no entén que per afrontar aquestes malalties invisibles el suport emocional i la comprensió per part de l’entorn són la millor medicina.

Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!

3

Històries del Paral·lel

Sala Apolo, 75 anys Amb la primera Festa Major del Paral·lel, l’any 1943, va obrir les seves portes el Baile Apolo ‘‘En esta casa se come, se fuma y se bebe por una peseta’’. Aquest era l’eslògan de la Bodega Apolo La Sala Apolo, juntament amb l’editorial Comanegra i l’Ajuntament de Barcelona, presenta Apolo, 75 anys sense parar de ballar. Un llibre que el mateix Apolo tributa a la ciutat de Barcelona, la música, la cultura, als amants i els professionals de la música, al seu públic i als ciutadans que estimen la cultura, en general.

L’antropòloga i historiadora Eva Espinet, encarregada també de la recerca i documentació històrica de la Sala Apolo és l’autora d’aquest llibre. Un llibre que passa a ser imprescindible per entendre la història de la Barcelona popular i on he tingut el plaer de col·laborar amb material gràfic i experiències personals.

Les Atraccions Apolo L’Apolo va ser un parc d’atraccions situat a la cantonada del Paral·lel amb el carrer Nou de la Rambla. Inaugurat amb el nom d’Autopark per Josep Vallès Rovira, l’any 1935, deixa de funcionar temporalment durant la Guerra Civil, per reobrir un cop acabat el conflicte armat, ara ja com a Atraccions Apolo. Les atraccions estrella de l’Autopark van ser l’Autòdrom (Autovia) –un circuit amb automòbils de fira que circulaven per decorats de les principals ciutats del món– i les Coves del Drac (La Gruta Màgica), unes muntanyes russes subterrànies, que començaven en una boca monstruosa, des d’on unes vagonetes et transportaven pel cel i l’infern a través de diorames de dimonis, mòmies i animals fantàstics en moviment. Un escenari fabulós en el disseny del qual hi va participar el famós escenògraf 4 PARAL.LEL OH!

Eva Espinet és l’autora d’aquest llibre imprescindible

Salvador Alarma, autor de la decoració de locals mítics com el cafè de La Luna (La Lune), de la plaça de Catalunya, o de la sala de ball La Paloma.

Va ser durant les dècades de 1950 i 1960 que el parc va gaudir del seu màxim esplendor amb atraccions com El Riu Misteriós, La Ciutat Encantada, el Laberint, Teatre del Guinyol, Tren Miniatura, Ninots Mecànics o la Casa de la Risa, sense oblidar la important col·lecció d’autòmats i la pista de ball i patinatge que juntament amb uns cavallets il·luminaven els vespres, les nits i les revetlles de la terrassa.

Les Atraccions Apolo es van anar degradant durant els anys 70 i 80, sense deixar de ser un referent nostàlgic per a la generació posterior a la que visqué el seu gran esplendor, i finalment van deixar de funcionar el 1990, any en què van ser enderrocades i se’n va conservar només el Ball Apolo del carrer Nou que, rehabilitat, continua avui en funcionament. Amb elles també va desaparèixer la tronada Bodega Apolo, bar i escenari de cantants de segona fila i belles glòries que es negaven a retirar-se. Al final de la seva vida l’Apolo s’havia convertit en un saló recreatiu.

El Baile Apolo El 1943, any de la primera Festa Major del Paral·lel, va obrir les portes el Baile Apolo, com a complement de les

atraccions. Ho feia en plena postguerra girant l’esquena a les prohibicions i el cel de plom de la dictadura, precisament en una avinguda i uns barris (Poble-sec i Raval) que pel seu caràcter obrer van patir especialment la repressió i la misèria. La sala va ser escenari de concerts i actuacions diverses on l’Orquestra de l’Apolo va triomfar. Però l’Apolo també va acollir espectacles de boxa, partits de frontó i de bàsquet, que es jugaven a la pista del terrat, on es feia patinatge sobre rodes i hi tenia la seu l’Apolo Patin Club, un club d’hoquei patins que va arribar a competir a la primera divisió durant la dècada de 1950.

També feia companyia a les atraccions la Bodega Apolo, un local popular que encara recordem amb aquell aparador ple d’entrepans i que s’anunciava amb aquell eslògan que deia: “En esta casa se come, se fuma y se bebe por una peseta”. El menú consistia en un brioix amb mortadel·la, una cigarreta mataquintos i un got de vi. La Bodega, a més, oferia en el seu interior un escenari atrotinat on velles glòries de l’espectacle compartien els seus darrers dies amb joves que buscaven obrir-se camí i amb transformistes, còmics i, durant la Transició, amb strippers i personatges de la Barcelona canalla. Aquestes històries i les de les atraccions ens les rescata Eva Espinet a Apolo, 75 anys sense parar de ballar.

ENRIC H. MARCH (Filòleg i escriptor)

COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA Algunas especialidades: Ensalada templada de queso de cabra, Erizos de mar gratinados, Arroz negro de Palafrugell con sepia, langostinos y mejillones, Paella de pescado y marisco.

Novedad: Brandada de bacalao con tostadas, Caracoles guisados y a la ‘llauna’, ‘Esqueixada’ de bacalao, Estofado de rabo de toro, Conejo con caracoles i Croqueta de escalibada con queso de cabra.

Extenso surtido en tapas, a destacar: lacón, calamares a la romana, patatas bravas y tortitas de camarones

Menú diario, variado y equilibrado.

Lun. a Vie. 11,75E Sáb. y Festivos 17,75E

Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres) T. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com

Atraccions Apolo: interior de la Gruta Màgica

PARAL.LEL OH!

5

Contra ‘la Barcelona que no funciona’ Part del veïnat del litoral es manifesta per reclamar mesures urgents per pal·liar problemes com l’incivisme, la brutícia i la inseguretat La plaça Sant Jaume es va omplir el dissabte 15 de setembre amb un miler de persones, segons els organitzadors, que es van mobilitzar al crit de ‘‘Barcelona no funciona’’ procedents de diversos barris del litoral, entre ells la Barceloneta, el Raval, el Poble-sec, la Ribera, el Poblenou, el Front Marítim i Nou Barris. “Vam convocar la manifestació amb l’objectiu de denunciar que tenim una ciutat incívica, insegura i molt deixada en termes de neteja i manca de manteniment de parcs i carrers”, explica Sergi Gázquez, de la Unió d’Associacions de Veïns del Poblesec, una de les entitats que van secundar la protesta. Tot i que la manifestació estava organitzada i encapçalada per associacions i entitats veïnals, alguns representants polítics de partits com Ciutadans, el PDeCAT i ERC, van comparèixer per donar suport als manifestants. En aquest sentit, els organitzadors de la protesta han explicat que la manifestació no era apolítica perquè “en definitiva, estem demanant solucions polítiques als problemes que tenim” però sí que pretenia ser apartidista: “Nosaltres no vam convidar a cap partit polític. Quan vam arribar a la plaça Sant Jaume i vam trobar que hi havia polítics atenent als mitjans, se’ls va demanar que s’enretiressin perquè no era el seu dia”, afegeixen. Pel que fa a la reacció del govern municipal, els convocants de l’anomenat tsunami veïnal expliquen que, de moment, no han rebut cap tipus de feedback, “però sembla ser que s’està preparant una reunió tant amb l’alcaldessa com amb els regidors de tots els districtes que ens hem unit a la convocatòria”, diuen.

Una reunió que encara no té data establerta.

visita la nova web

‘No en el nostre nom’ Tot i que la mobilització va reunir diversos col·lectius dels barris del litoral, també va haver-hi entitats que van preferir desmarcar-se de la convocatòria, a través d’un

6

www.zonasec.cat

PARAL.LEL OH!

Aspecte de la manifestació del 15 de setembre

comunicat titulat ‘No en el nostre nom’. En són un exemple el Sindicat de Barri del Poble-sec, l’Ateneu La Base, Acció Raval o El Lokal del Raval, els quals expliquen que no pretenien fer un boicot a l’acció però lamenten que, malgrat que la manifestació era veïnal, els partits de l’oposició la van assumir com a pròpia: “Ens sembla legítima però havia de quedar molt clar qui la convocava, ja que no era tot el barri sinó una part”, diuen des d’El Lokal. Les entitats que no van sumar-se a la protesta argumenten que “es feia menció a una part del malestar i de les causes. Es responsabilitzava molt a l’Ajuntament directament i no a la resta d’organismes. Nosaltres entenem que Generalitat, policia i sistema judicial tenen molt a veure amb això i responsabilitzar només l’Ajuntament és una forma d’atacar a uns i salvar als altres”. També afegeixen que la convocatòria no esmentava el problema dels desnonaments, un assumpte que ells consideren una emergència. “Coincidim en coses i discrepem en d’altres. Nosaltres creiem que aquest debat s’ha de fer obertament i no es pot solucionar agafant una part pel tot”, conclouen. ANNA PRUNA

Marisquerías Self-Service desde 1994 en Barcelona

Tel. 93 631 42 78 Av. Paral·lel, 46 De martes a domingo de 13 a 16h de martes a jueves de 20 a 23,30h • de viernes a domingo hasta las 24h Lunes cerrado PARAL.LEL OH!

7

L’entrevista Sol Picó

(Ballarina i coreògrafa)

Balla des que té consciència i el moviment és la seva vida. Aquest mes parlem amb la coreògrafa i ballarina Sol Picó (Alcoi, 1967), que –després de més de 40 anys de carrera– acumula 10 premis Max i el Premi Nacional de Dansa 2016, entre molts altres reconeixements. Ens trobem al seu refugi d’inspiració, La Piconera, un espai dedicat a la dansa al carrer Sancho Marraco 6, que fa cantonada amb el passeig de l’Exposició.

Ens parla de la seva trajectòria, dels primers entrebancs i de les seves il·lusions; una d’elles és que els poblesequins perdin la por a creuar la porta de La Piconera, on els esperen un munt de propostes per estimar el propi cos.

Com van ser els teus primers passos en el món de la dansa?

A casa, jo era la típica nena inquieta que no parava.

Vaig fer tota la formació de clàssic i espanyol al conservatori d’Alcoi, després vaig anar a València i d’allà a Barcelona, on vaig intentar entrar a l’Institut del Teatre però no m’hi van acceptar.

Com vas rebre aquesta negativa?

Em van dir que no m’agafaven perquè estava gorda. Per a una persona que està intentant dedicar-se al món de la dansa, allò va ser un fracàs absolut. Però aleshores em van becar a La Fàbrica Espai de Dansa, on vaig fer una formació meravellosa durant dos anys. A partir d’aquí vaig anar a París, on –després de passar-ho bastant malament perquè la competència era brutal– vaig poder començar a treballar en una companyia.

8 PARAL.LEL OH!

Foto: Gorka Bravo

‘‘M’intressa molt que la gent del barri no tingui por d’acostar-se a La Piconera ’’

La ballarina Sol Picó en un espectacle

Després em van trucar de Madrid i més tard vaig venir a Barcelona i em vaig adonar que no només m’agradava fer d’intèrpret sinó que també volia coreografiar.

Quina ha estat la dificultat més gran a l’hora d’intentar obrir-te portes durant aquest temps?

N’hi ha moltes, però això no para mai. Jo estic en risc d’extinció constant perquè l’art és molt variable i tens la sensació que has d’estar en les modes que existeixen.

Quan tu tens una manera de fer una mica personal i no entres en aquestes modes, tens el perill d’extingir-te.

A nivell físic també és una professió dura.

Sí, encara que només sigui per donar classes has d’estar en forma i el cos va canviant al llarg del temps, però jo no ho visc com un sacrifici perquè la disciplina diària és una cosa innata en mi, el meu cos pateix més quan no em moc que quan em moc. La dansa és disciplina absoluta.

Has pensat mai en llançar la tovallola?

Ho penso dia sí, dia no. Però crec que serà difícil que la tiri perquè això de moure’m i treballar ho porto a l’ADN. I cada dia que entro en aquest espai meravellós

em venen ganes de besar el terra només de pensar que tinc un lloc per poder treballar i poder seguir creant, que per a mi és el més important.

Com vas trobar el teu temple, La Piconera?

Jo abans compartia un espai amb diversos coreògrafs.

Durant aquest període era un moment d’ebullició de companyies que sortien i vam agafar aquell espai, però l’havíem de compartir, coordinar els horaris de tots... En un d’aquests moments en què pensava en deixar-ho, vaig fer Bésame el cáctus, que va ser el gran hit de la companyia, i em van fer companyia resident del Teatre Nacional. Allà em vaig adonar que tenir un espai les 24 hores del dia significava poder fer molta cosa. Quan vaig sortir del TNC vaig decidir buscar un lloc per a mi.

Per què al Poble-sec?

Per casualitats de la vida havia vingut a viure al Poblesec i el mateix dia que vaig mudar-me vaig començar a buscar local. Vaig trobar això, que abans era un taller mecànic de cotxes, i amb tota la companyia el vam remodelar per convertir-ho en aquest espai, que primerament era la seu de la companyia per assajar i tenir les oficines, però amb la crisi ens vam adonar que era inviable mantenir un espai així i va ser quan vam començar a pensar en la possibilitat de fer tallers per traspassar la nostra experiència al barri.

Què pot trobar a La Piconera la gent del barri?

Tallers de contemporani per a nens, dansa contemporània per a gent que no balla, ioga, teatre... Classes perquè la gent pugui compartir una bona estona amb professors molt potents que han treballat per tot arreu. A part d’això, també lloguem l’espai per a la gent que vulgui treballar. És una manera de compartir la nostra passió per la dansa amb aquest barri i m’interessa moltíssim que la gent no tingui por d’acostar-se a La Piconera.

Més enllà dels tallers, quins projectes tens en marxa en aquests moments?

Ara mateix estic preparant un encàrrec per part de la Generalitat valenciana sobre l’essència del poble valencià. També estic de gira amb l’espectacle Dancing with frogs, la peça sobre la masculinitat que vam estrenar fa un any, i també tinc en gira We women, un espectacle sobre la dona. El ying i el yang.

Tots dos espectacles els has creat tu. Què t’inspira per fer-ho?

Jo creo a partir de les meves necessitats. Vaig tenir una època en què la mort estava molt present a la meva vida i parlava sobre el més enllà. Fa quatre anys vaig voler fer una revisió sobre la meva carrera i el pas del temps i vaig fer One-hit wonders. Quan vaig tenir ganes d’analitzar la figura de la dona del segle XXI amb dones d’altres continents va ser quan vaig fer We Women. Després d’un any creant aquest espectacle era molt important per a mi plantejar-me què passa amb l’home del segle XXI. Els temes es basen en allò que respiro a la vida.

Creus que ets una artista rebel? És una etiqueta que m’han posat els altres. Jo no em sento rebel ni trencadora, només faig les coses des de la meva pròpia personalitat i no em callo. Però no concebo la creació com una cosa només per distreure, per a mi és una reflexió i m’agradaria que el públic també reflexionés amb mi.

On està el teu sostre professional? Què et queda per fer?

Em queda molt per fer. Hi ha tot un món fora de les nostres fronteres i jo necessito seguir en contacte amb la resta d’Europa i la resta del món. Em queden molts llocs per conquerir, per seduir... ANNA PRUNA (Teniu l’entrevista ampliada a: www.zonasec.cat)

POBLE SEC PEIX, SL DISTRIBUCIÓ A HOSTELERIA

C/ Mata, 13-17 • 08004 Barcelona • Tel. 670 659 012 PARAL.LEL OH!

9

Petjada catalana pel món Les pintures murals de Josep M. Sert al Rockefeller Center El vestíbul d’entrada a l’edifici del L’encàrrec de les pintures Rockefeller Center de Nova York, murals al RCA Building del Rocdes del qual es pot pujar al Top kefeller Center no va ser exempt of the Rock, una de les principals de polèmica. Sert i l’artista anatraccions turístiques de la ciutat, glès Brangwyn, havien de fer les rep els visitants amb l’obra de parets on es situen els ascensors, mentre que el mexicà Diego de l’artista català, Josep Maria Sert.

Sert (Barcelona, 1874-1945) Rivera faria el mur de l’entrada va ser un dels nombrosos artisal vestíbul. La temàtica havia de ser l’esperança en un món millor, tes catalans que van viure a la ciutat dels gratacels durant les s’havien d’utilitzar exclusivament darreres dècades del segle XIX blanc, negre i grisos i la família del magnat havia d’aprovar i les primeres del XX. El pintor ‘El progrés americà’, de Josep Maria Sert prèviament l’esbós. L’escàndol s’havia donat a conèixer a nivell internacional a París, on havia es desencadenà quan Rivera va realitzat pintures murals en cases d’aristòcrates francesos. incorporar a la pintura la imatge de Lenin i la família RockeEl reconeixement del seu estil propi, més inspirat amb els feller el va obligar a interrompre l’execució de l’obra. Anys clàssics que amb els moviments d’avantguarda de l’època, més tard, es va encarregar a l’artista català que realitzés li permeté portar a terme projectes de l’envergadura i la el mural d’aquella paret i posteriorment, el 1941, també se li encarregà el sostre i les parets d’algunes escales de rellevància d’aquest, entre d’altres.

El salt a l’altre costat de l’Atlàntic el va fer el 1924 de l’edifici. Aquest seria l’últim treball de l’artista a la ciutat. la mà d’una prestigiosa galeria, Wilensetein Gallery, que El mural principal, instal·lat el 1937, es titula El progrés el va donar a conèixer entre l’alta societat americana. americà on hi ha representats els elements que han fet Sert va saber aprofitar el seu talent per a les relacions créixer el país: els ideals de la humanitat (representats públiques i el 1931 tornava a Nova York per instal·lar els amb les figures de les muses de la música, la poesia i la murals encarregats per al menjador de l’hotel Waldford dansa) i el treball dels homes (homes treballant, entre els Astoria, que va rebre el nom de Sala Sert. quals Abraham Lincoln). REDACCIÓ

10 PARAL.LEL OH!

ESPAI DE TERÀPIES NATURALS

Reiki Flors de Bach Massatges Reflexologia Hipnosi Classes regulars de chikung i meditació, cursos i tallers...

Palaudàries, 25, local • Tel. 659 94 63 14

Pots seguir les novetats per instagram o facebook a: @ybachiterapias

Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA Kanebo

Carita Guerlain Orlane Nuxe

Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

El Millor en Vins, Caves i Cerveses Artesanes

Ronda de Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona

PARAL.LEL OH! 11

La foto retro

1934. Equip femení de bàsquet / Pérez de Rozas (AFB)

SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical.

Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.

Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Comte d'Urgell, 112-114, 3r, 4a • 08011 Barcelona • Tel. 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Anna Pruna, Ernest Millet, David García Mateu, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@gmail.com i per a Hosteleria: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

12 PARAL.LEL OH!

El Museu Marítim de Barcelona (Drassanes) ofereix l’oportunitat de visitar l’exposició ‘7 vaixells, 7 històries’ A través de set embarcacions es presenten set històries explicades per set personatges de totes les èpoques que expliquen sorprenents aventures marítimes. La mostra aborda qüestions universals com ara el descobriment del món, el mar com a espai de lleure, la vida a bord d’un transatlàntic, el mar com a escenari de conflictes, la càrrega i la seva manipulació, la pirateria i el cors, o el canvi tecnològic.

La nau Santa Maria de la Victoria, un balandre del segle XX, el transatlàntic Royal Edward, el vaixell mixt City of Paris, el portacontenidors Pilar, un navili de 80 canons i el xabec de Santa Cristina són els 7 protagonistes de les

diverses seccions de la mostra. Vinculats amb cadascuna d’aquestes embarcacions destaquen els testimonis de personatges com ara una estibadora, un oficial d’un navili, una banyista barcelonina dels anys 30 dels segle XX, un capità de vaixell de 1890, el fill d’un cartògraf del 1300, un cuiner d’un transatlàntic i una dona del segle XVII a qui els pirates han segrestat els fills. La mostra presenta més de 80 objectes, entre cartes nàutiques i esfèriques, atles, esferes terrestres, teodolits, cartells publicitaris, vestits de bany, gravats, pintures o canons de la col·lecció del MMB. La mostra compta amb interactius que permeten experimentar amb l’olfacte, l’oïda i el tacte. REDACCIÓ

MANZAN S

Maps

NU

RESTAURANTE PERUANO Cocina tradicional MENÚS de mediodía, de noche O y de fin de semana EV

l en e

·LEL

AL PAR

De martes a sábado: de 10 a 16,30 y de 19 a 23 h.

Domingos de 10 a 17 h.

Ceviche

Machu Picchu

Pisco Sour Sabores

Comte Borrell, 6 (junto al PARAL·LEL) Tels. 93 382 60 45 - 653 212 855

ROSTISSERIA Menjars preparats a qualsevol hora

MENÚ a 8 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h.

Dilluns tancat (excepte festius i vigílies) PARAL.LEL OH! 13

La ruta del...

Ybachi On comença la teva transformació

Raquel Ayres ha obert a Palaudàries, 25, al Poble-sec, un espai amb un ampli ventall de teràpies. El local de la Raquel és a prop de la muntanya de Montjuïc i està situat en un carrer, fins a dia d’avui, tranquil, cosa que la nostra interlocutora aprecia molt, ja que les activitats que es realitzen a Ybachi –el nom de l’entitat– són sinònimes de silenci i tranquil·litat.

En una conversa d’una mitja hora la Raquel ens desgrana la seva feina d’ençà sis mesos que ha obert portes. Ella, però, porta quinze anys de professió.

Massatge emocional, on es treballa tot el cos a través de moviments relaxants, acompanyat amb pressions en punts concrets del cos que la terapeuta realitza. Aquesta

Ybachi és sinònim de pau i tranquil·litat

14 PARAL.LEL OH!

Fotos: Ybachi

Palaudàries, 25-27, local 08004 Barcelona Tel. 659 94 63 14 L2 i L3 Paral·lel

Raquel Ayres a l’entrada del seu establiment

sessió finalitza amb una relaxació total per tal que la persona s’alliberi del bloqueig emocional que tingui.

Altres activitats que tenen lloc al seu local són el massatge terapèutic, el reiki, on es treballa l’energia de punts concrets del cos.

La imaginació no té fronteres a Ybachi i la Raquel ens explica què es fa en un dels grups de persones que treballa: “La meditació ens ajuda a empendre un viatge a llocs imaginaris on apaivagar sentiments com la ràbia, la tristesa, el dol...”.

L’infant més preciat d’Ybachi és el chikung, de tradició xinesa, gimnàstica de l’eterna joventut. És un exercici que equilibra la part física, emocional i mental amb l’ajut de la postura del cos, la respiració i la ment atenta.

Més que paraules ja ens calen coneixements de tot allò que es respira en aquest petit espai del Poble-sec i apropar-nos un matí a Ybachi, tot caminant tranquil· lament. ERNEST MILLET

La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com

La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17

Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH! 15

2

ULLERES DE MARCA AMB VIDRES INCLOSOS

99

C/ Manso, 17 · Barcelona · Tlf.: 934 24 39 37 · Davant de l’ambulatori de Manso Promoció vàlida de l’1 de setembre al 30 de novembre de 2018. Les dues ulleres portaran lents amb la mateixa graduació, són lents bàsiques, blanques, sense cap tractament. Graduacions compreses en els rangs de Stock dels proveïdors de la línia de lents Vistasoft d’OPTICALIA. Els rangs són Esfera.+/- 4.00 diòptries. Cilindre. +/- 2.00 diòptries. Les col•leccions de muntures exclusives incloses a la promoció són: Amichi, Amichi Kids, Pepe Jeans, Pepe Jeans Kids, Pull and Bear, CUSTO Barcelona, Davidelfin, Javier Larrainzar, Mango i V&L. Germans Optics SL - B61975959 - C/ Manso, 17 - Barcelona.

16 PARAL.LEL OH!