Nº 75 - Agost 2018 / Magazine gratuït - Free
www.zonasec.cat
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
Històries del Paral·lel El Teatre Apolo (pàg. 4) Raval 25 anys de l’Escola de Músics (pàg. 6)
Susanna Barranco Creadora artística
‘‘Ara estic en un nou projecte, ‘Breath’, que reflexa la vida a la presó de dones de Can Brians’’ (pàg. 8)
Petjada Catalana Jaume Partagàs a Cuba (pàg. 12) Foto: Marc Bartomeus
Compramos papeletas de empeño
Comprem Or, Plata, Rellotges, Brillants, Mòbils...
Taller i canvi de piles a l’instant!
Av. Paral·lel, 97 • Tels. 93 442 38 95
fins
a 35E per gram d’or
686 559 978
APUESTAS DEPORTIVAS
ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
2
PARAL.LEL OH!
Editorial
Sumari • Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Escola de Músics
pàg. 6
• L’Entrevista
pàg. 8
• Obres a Vila i Vilà
pàg. 10
• Drassanes i galeres
pàg. 11
• Petjada catalana
pàg. 12
• Celler de Ronda
pàg. 14
• La foto retro
pàg. 15
Tus abogados
Todospagando tus problemas solución porque tan solo 60E altienen año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros abogados VISÍTANOS EN NUESTRAS OFICINAS 934 418 278 Barcelona Blai, 9 local - 08004 932 263 730 Rocafort, 147 - 08015 Av. Generalitat, 36 - 08754 936 731 686 El Papiol
www.aagdabogados.com
De ‘genis’ i valentes “Quin agosarament!” o “què exagerada” són alguns dels comentaris que han despertat les declaracions de l’actriu Andrea Ros que, pocs dies després de presentar-se la nova temporada del Teatre Lliure, denunciava a través de Facebook la seva mala experiència personal amb el director del teatre, Lluís Pasqual, que acaba de renovar el seu mandat per quatre anys més. L’acusació pública de l’actriu –que ha format part de la Kompanyia Lliure durant diversos anys– apunta: “A mi, el Lluís Pasqual m’ha cridat, m’ha ridiculitzat, m’ha posat en evidència, i l’he vist fer-ho impunement perquè és un geni, i els genis criden, els genis tracten malament a la gent”. En el text, Ros reivindicava també un Lliure més feminista, més jove i amb més “bona energia”. Mentre que uns quants companys de professió de l’Andrea han manifestat el seu suport i han subscrit les seves paraules, bona part de la plana major de la institució, així com la massa aburgesada i carca que caracteritza el públic habitual del teatre a casa nostra, han preferit mirar cap a una altra banda o han suggerit que aquestes declaracions només eren una rebequeria d’algú que busca protagonisme. Però el cert és que ella no és la primera en criticar, entre altres coses, la poca sensibilitat feminista i la poca perspectiva de gènere del Lliure en els darrers anys. I tot això ens hauria de fer pensar que potser falta més gent valenta que digui les coses pel seu nom i que ja va sent hora de perdre aquesta costum d’acceptar l’explotació i les males formes, sobretot quan venen per part d’algú que és algú i que creu que es pot permetre el luxe de vexar o menysprear als demés perquè això és el que fan els genis.
Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel Teatre Apolo
(1904-1943) i (1945-1990) Sarsueles, revista, music-hall, teatre i cinema han fet d’aquest teatre una peça fonamental del Paral·lel L’empresari Matías Colsada va fer del local el temple de la revista i era conegut com El Palacio de la Revista El primer Teatre Apolo va ser construït segons un projecte d’Andrés Audet i inaugurat a finals d’octubre de 1904. Anteriorment, al mateix lloc, hi havia hagut des de 1901 una barraca on s’hi representaven espectacles musicals fins que una tempesta la va destrossar. Era a la part baixa del Paral·lel, entre el carrer Nou de la Rambla (abans conegut com a Conde del Asalto) i la central elèctrica del carrer Mata amb les seves tres altes xemeneies. Al costat hi havia el Bar La Tranquilidad, un dels centres neuràlgics d’aquell animat sector del Paral·lel. Aquest primitiu Apolo tenia l’aspecte d’una gran barraca de fira i va arribar a tenir un aforament de 1.300 espectadors. Els primers empresaris varen ser els germans Soriano (propietaris també del popular Pabellón Soriano, després Teatre Victòria), Joan Socias i Joan Mestres Calvet. Durant els primers anys es va programar bàsicament sarsueles, espectacles de revista i music-hall. A l’any 1911 s’hi varen projectar les primeres pel·lícules de la Gaumont en sessió contínua al preu de 10 cèntims. La iniciativa cinematogràfica però, no va resultar exitosa i el local es va tornar a orientar envers el melodrama teatral un cop acabat l’estiu de 1914. En aquell temps va destacar l’èxit de les representacions de Los muertos mandan el 1915. L’Apolo es va convertir en un dels referents del Paral· lel durant l’època daurada d’aquesta via barcelonina. Als 4 PARAL.LEL OH!
1905. El Teatre Apolo poc després d’inaugurar-se
anys 20 les sarsueles esdevingueren l’espectacle de més èxit del local. El 1923 s’hi va estrenar la sarsuela de Rafael Millán El dictador i el 1927 una altra sarsuela, Las alondras, de Jacinto Guerrero, ambdues amb llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw. Al febrer de 1928 s’hi estrenava la versió revisada de La dama enamorada de Joan Puig i Ferrater. Acabada la Guerra Civil el cinema tornà a l’Apolo barrejat amb varietats. S’hi estrenaren films com Melodías de Broadway i Mares de China complementades amb actuacions d’artistes com El Gran Fregolino, el Trío Alonso o Rosa de Andalucía. Finalment, el local va tancar a l’agost de 1943 per reformar completament les instal·lacions i donar pas, dos anys després, a un nou Apolo i a una nova etapa en que funcionaria exclusivament com a teatre. Segona etapa amb Matías Colsada Després de més de dos anys tancat per obres de reforma, un nou Teatro Apolo va emergir a finals de 1945. La inauguració va ser el dia 22 de desembre amb l’estrena de dues sarsueles: Adiós a la bohemia de Pío Baroja i Pablo Sorozábal i Golondrina de Madrid de Luis Fernández de Sevilla i José Serrano. L’any 1946 s’hi va representar la primera obra de teatre en llengua catalana durant la dictadura: El ferrer de tall de Frederic Soler, a càrrec de la companyia de Jaume Borràs. El dia 23 de novembre de 1948 s’hi va estrenar el drama en tres actes Ocells i llops, de Josep Maria de Sagarra, amb Maria Vila de primera actriu. A mitjans dels anys 50 l’empresari madrileny Matías Colsada va prendre la direcció del teatre i el va orientar exclusivament cap als espectacles de revista, gènere del que l’Apolo esdevingué l’autèntic abanderat del
COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA Algunas especialidades: Ensalada templada de queso de cabra, Erizos de mar gratinados, Arroz negro de Palafrugell con sepia, langostinos y mejillones, Paella de pescado y marisco. Novedad: Brandada de bacalao con tostadas, Caracoles guisados y a la ‘llauna’, ‘Esqueixada’ de bacalao, Estofado de rabo de toro, Conejo con caracoles i Croqueta de escalibada con queso de cabra. Extenso surtido en tapas, a destacar: lacón, calamares a la romana, patatas bravas y tortitas de camarones 1956. ‘Sirenas de Apolo’, amb Gracia Imperio, va ser la primera revista presentada per la companyia de Colsada
Menú diario, variado y equilibrado. Lun. a Vie. 11,75E Sáb. y Festivos 17,75E
Paral·lel i li va donar fama i popularitat durant tota la segona meitat del segle en què se’l coneixia com El Palacio de la Revista. El 4 d’abril de 1990 s’hi va representar l’última funció. Després, el teatre fou totalment enderrocat i s’hi va construir un nou edifici amb un hotel (Tryp Apolo) i als baixos un nou Teatre Apolo que va continuar sent gestionat per Matías Colsada fins a la seva mort esdevinguda l’any 2000.
Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres) T. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com
La història fins a l’actualitat De 1991 a 1993 el teatre va patir una reforma integral per tal de millorar les instal·lacions i augmentar l’aforament fins a les 1.000 persones, sent un dels teatres més grans de Barcelona. El juliol de 2017, Ethika Global Entertainment es converteix en l’empresa encarregada de gestionar el teatre, amb Ricard Reguant com a director artístic amb l’objectiu d’apostar per la qualitat i les produccions pròpies. Una de les directrius del projecte és ajudar que el Paral·el sigui un focus de les arts escèniques. BARCELOFÍLIA
Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH!
5
25 anys educant en la música al Raval L’any de les Olimpíades van passar moltes coses a la ciutat. Una important transformació urbanística i molts projectes es van gestar en aquell moment, quan el Raval estava en plena metamorfosi. Va ser aquell 1992 quan un grup de joves van decidir emprendre una aventura que va néixer en una aula del Taller de Músics: “Quan vam començar, per la tipologia de l’alumnat i les dificultats d’espai, vam pensar que no duraríem ni un mes, però d’això ja fa 25 anys”, explica en Jordi Farrés, que va començar als seus 22 anys com a professor de piano de la recent estrenada Escola de Músics i avui n’és el director. Aquesta escola va créixer i aviat l’espai els va quedar petit, aleshores es van instal·lar al carrer de Riera Alta, 10 i 43 i més tard també ho van fer al carrer del Carme, 15-17, on actualment l’Escola de Músics i JPC compta amb 500 alumnes. “El que volem és que la gent pugui fer música sense tenir en compte edats ni límits econòmics, socials o culturals de cap tipus. Volem que la música sigui un llenguatge i que les persones puguin expressar-se lliurement en tots els nivells i estils”, explica el seu director
visita la nova web
Una escola molt activa Tot i que com a escola compten amb 500 alumnes, també treballen amb més de 2.000 alumnes a 24 centres educatius i casals de gent gran. L’escola té una banda al Raval i al Besós i fan activitats culturals a centres cívics, com concerts, batucades, musicals, corals i conjunts instrumentals. Amb la voluntat de servei públic, tot i ser una escola privada, treballen per ajudar, mitjançant la música, a la gent gran a millorar el seu estat mental i emocional i també ensenyen als nouvinguts al barri com utilitzar el català a través de la música. Un dels punts forts de l’escola és el projecte Tàndem, que consisteix en impartir classes de diverses matèries però sempre amb el fil conductor de la música per millorar l’èxit escolar.
6
www.zonasec.cat
PARAL.LEL OH!
Foto: Escola de Músics i JPC
L’Escola de Músics i JPC celebra un quart de segle oferint un ensenyament actiu per a alumnes de totes les edats, condicions i orígens
Un moment del concert de celebració dels 25 anys
Per celebrar el seu aniversari han fet un concert a l’Auditori de Barcelona on han repassat la seva trajectòria amb entitats culturals i socials i amb tots els alumnes de l’escola “des dels més petits, de dos anys, fins als més grans”. També van ser presents antics alumnes que ara són grans músics internacionals. Les corals que formen part de l’escola, a més, van fer un concert al Palau de la Música, juntament amb l’Orfeó Català. De cara al proper curs, Farrés afirma que la seva intenció és “aconseguir que la música arribi encara a més llocs i que ajudi la gent a sentir-se millor”. ANNA PRUNA
PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista Susanna Barranco
(Creadora artística)
Parlem, en una terrassa del carrer Blai, amb una veïna del Poble-sec que podríem definir com una creadora i artista tot terreny. La Susanna Barranco (Barcelona, 1975) va estudiar crítica literària i teoria de la literatura, es va graduar en interpretació de veu i cos al Col·legi de Teatre i després va estudiar fotografia. D’ella i de la seva vocació per despertar consciències des de l’art, ha nascut l’espai La Barranco, el gran tronc d’on neixen moltes branques de creació. La Susanna ha estat la pregonera de la Festa Major del Poble-sec, el barri on viu, treballa i sent. La teva aventura comença al Raval i continua al Poble-sec Jo abans vivia just davant del carrer Robadors i estàvem esperant que construïssin la Filmoteca perquè crèiem que potser així l’ambient i sobretot la salubritat dels carrers podria canviar, però no es construïa mai i, quan vaig tenir el meu primer fill, vaig decidir marxar al Poble-sec per formar la família i el meu estudi. Em va agradar perquè també és cèntric, està al costat de la muntanya i en aquell moment no estava tant explotat pels turistes. Com vas rebre la notícia de que series la pregonera de la Festa Major del Poble-sec? És un honor i m’ha fet molta il·lusió, tot i que al principi vaig pensar “vols dir que jo...?”. Posar-te en un escenari i amb un micròfon suposa una responsabilitat perquè s’està amplificant la teva veu. Sempre que pujo a dalt 8 PARAL.LEL OH!
Foto: David García Mateu
‘‘L’art, si no transforma, no té sentit’’
Susanna Barranco, pregonera de la Festa Major del Poble-sec
d’un escenari intento vehicular els discursos entre allò personal i allò professional, i així ho he fet en el pregó de la Festa Major. Què has volgut plasmar en aquest discurs? He intentat elaborar el meu discurs tenint en compte la part cultural i també la part més social del barri. Fa molts anys que hi visc i he vist com s’ha anat transformant, per la qual cosa tinc una visió amb certa perspectiva. He parlat del teixit associatiu feminista del barri, de donar visibilitat a una inclusió real a través de totes les entitats que hi ha, de diversitat funcional i intel·lectual. I he parlat de la història dels teatres més clàssics i de les noves línies alternatives, de l’entorn i de la importància de conservar la muntanya de Montjuïc. Com et definiries a nivell professional? Jo sóc actriu i directora d’escena i de documentals.
Per a mi és molt important tenir sensibilitat cap a la llengua perquè de formació sóc crítica literària, aleshores entenc el llenguatge –ja sigui teatral, literari o audiovisual– com a mitjà de comunicació. El que m’interessa és comunicar, al principi des de la literatura i el teatre, i ara també des del món de l’audiovisual a través dels documentals. Què és l’espai La Barranco? És un obrador de creativitat on hi ha una línia social i activista però allò primordial és la creació. Si, a partir de la creació, podem denunciar o donar visibilitat a situacions, és perfecte perquè crec que l’art ha de servir per canviar consciències. Des d’un punt de vista més individual, és un espai on puc estar davant o darrera de l’escenari, segons cada projecte, perquè em sento molt a gust actuant però també dirigint. Aquest espai seria la gran mare d’altres projectes... Hi ha Mousiké, que és la vessant teatral i més social/ activitsta. A partir de la creació pura i dura de documentals és l’instrument per vehicular-los, perquè el missatge arribi a la societat. Després hi ha La Barranco Films, que és la productora de documentals. L’últim que hem fet és De rodillas corazón. De què tracta aquest documental? He estat un any i mig perseguint a la ballarina Sol Picó, convivint amb ella i rodant amb ella. El treball parla d’ella, no només com a coreògrafa i del que ha representat en el món de la dansa contemporània, sinó de la importància de ser dona i de seguir ballant després d’haver fet els 50 i dels estereotips que tenim marcats sobre com ha de ser una ballarina. He volgut arribar a la humanitat del personatge. Quins temes t’interessen per tractar als documentals? M’interessa molt parlar sobre les dones, sobre violència
de gènere, sobre la diversitat funcional i la discapacitat. I ara estic en un nou projecte, Breath, que reflexa la vida a la presó de dones de Can Brians. Com a creadora escènica en què estàs treballant en aquest moment? Estic en un projecte per a teatre que es diu Accions de resistència i és un text de Marta Galán que tracta sobre la distopia d’una societat futura en la qual ens veiem abocats a la deshumanització i al retorn a l’essència com a acte de rebel·lia. Ens ha faltat parlar de La Maquineta Produccions, la tercera pota de l’Espai La Barranco. Ho vaig crear quan va néixer el meu fill perquè veia que el teatre pedagògic era un forat on podia crear una base per invertir temps, diners i energia en projectes que potser en un primer moment no són tan rentables. Anem a escoles i a teatres, tenim més de 13 obres de creació pròpia on la música clàssica en directe és un element molt important. Comptem amb músics d’alta qualitat amb els quals expliquem històries que ens ajuden a aprofundir sobre conceptes musicals i també tractem l’àrea d’anglès. Algun altre projecte que tinguis en marxa? Amb l’Ajuntament de Barcelona estem fent Why Violence, un projecte que fem a diversos instituts de secundària on els documentals que he creat serveixen com a base per reflexionar –a través de l’art, del teatre i de l’audiovisual– sobre les microviolències, perquè potser si reflexionem sobre aquestes, no generarem macroviolències. Creus en la vesant pedagògica de l’art? M’agrada creure en un art activista però no reivindicant idees o banderes, sinó que desperti consciències, emocions... que ens faci sentir vius. Si no transforma, l’art no té sentit. ANNA PRUNA
SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales. PARAL.LEL OH!
9
Coincidint amb el període de vacances en el qual es dóna una menor mobilitat viària als nostres barris, el Districte de Sants-Montjuïc intensificarà els treballs en una desena d’actuacions i obres. L’obra més costosa tindrà lloc del 23 de juliol al 31 de setembre, quan s’invertiran 5,8 milions d’euros per millorar el tram del col·lector i el drenatge del carrer Vila i Vilà, entre els carrers de Palaudàries i de Carrera. En tots els casos es garantirà l’accés als pàrquings de les comunitats de veïns: “Es tracta d’un col·lector que ha d’evitar que es produeixin inundacions, a causa de les pluges torrencials de la tardor, en aquesta zona del Paral· lel que li falta capacitat de drenatge”, segons Francesc Jiménez, gerent del Districte de Sants-Montjuïc. El nou col·lector tindrà una longitud d’aproximadament 161m i es projectarà amb una secció de dues canonades de 2.700mm de diàmetre. El col·lector s’inicia a l’alçada del carrer Palaudàries i amb un pendent longitudinal de 0,40%, la resta de la longitud connecta amb el col·lector existent a l’alçada del carrer Carrera. REDACCIÓ
10 PARAL.LEL OH!
Foto: El3
Obres de millora del sistema de drenatge al carrer Vila i Vilà, entre Carrera i Palaudàries
Les obres s’instal·len al carrer Vila i Vilà
L’exposició ‘Drassanes i galeres’ al Museu Marítim de Barcelona La història de les Reials Drassanes va lligada a l’evolució de la ciutat de Barcelona i el desenvolupament de la corona d’Aragó cap a la Mediterrània. El domini de la Mediterrània és fonamental i les galeres són l’eina per aconseguir-ho. Uns poderosos i impressionants vaixells de guerra que senyoregen per la Mediterrània durant l’època d’esplendor de la marina catalana (segles XIII-XV). L’exposició (a l’edifici de les Drassanes) arrenca de finals de 1282, quan Pere II El Gran torna a Barcelona després d’una expedició marítima. Aquí neix un recorregut per la història de les Drassanes Reials, una infraestructura que el Rei vol que converteixi Barcelona en una de les grans ciutats de la Mediterrània, a l’altura de Gènova o Venècia. Drassanes i galeres inclou nous miradors a la Galera i el mausoleu romà descobert en les últimes intervencions arqueològiques de l’edifici (2010-2012), així com una galera en construcció. S’exposen peces de
les col·leccions del MMB sobre la història de les Reials Drassanes, maquetes de l’edifici, models de galeres, audiovisuals i interactius. REDACCIÓ
L’exposició compta amb elements interactius
PARAL.LEL OH! 11
Petjada catalana pel món Jaume Partagàs, fundador dels cigars Partagàs a Cuba Jaume Partagàs i Rabell, nascut a la població d’Arenys de Mar el 1816, fou un industrial i comerciant que s’establí a Cuba on es dedicà al cultiu de tabac. El 1845 fundà la fàbrica de cigars cubans La Flor de Tabacos Partagás y Cía. L’empresa continuava la tasca engegada per un altre català, Joan Conill i Pi. Partagàs també va fundar una destil·leria de rom i fou president de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya. Va morir el 1864 d’un tret en la seva plantació a Vuelta Abajo. El seu fill, que va continuar els negocis del pare, també va trobar la mort a causa de rivalitats. Si bé la fàbrica fou adquirida per Bances primer i, posteriorment per la família Cifuentes fins a la revolució cubana el 1959, el nom de Partagàs s’ha mantingut fins a l’actualitat. La seu de l’empresa a l’Habana, darrera l’edifici del Capitolio, és de visita obligada pel visitant de l’illa si vol veure el procés de creació de l’habà. No és d’estranyar tampoc que es pugui trobar alguna curiositat, com un autobús de Transports Metropolitans de Barcelona aparcat davant la fàbrica.
A Partagàs se li atribueix la introducció de la figura del lector a la seva fàbrica, que tenia la important missió de llegir en veu alta diaris i novel·les per entretenir als torcedores de cigars mentre treballaven. La primera aparició del lector a les fàbriques va ser molt apreciada pels treballadors, i va arribar a ser considerada una cosa així com un dret social i cultural. REDACCIÓ
La Real Fábrica de Tabacos a l’Habana
Bodega l’Antiga Carboneria Vins i Vermut a Granel I també: Denominacions d’Origen, Cervesa artesana, Begudes ecològiques, Salvà, 19 Metro Paral·lel Sifó de vidre...
Tel. 644 248 537
Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Comte d'Urgell, 112-114, 3r, 4a • 08011 Barcelona • Tel. 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Anna Pruna, Ernest Millet, David García Mateu, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@gmail.com i per a Hosteleria: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 12 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
12 PARAL.LEL OH!
La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com
El Millor en Vins, Caves i Cerveses Artesanes
Ronda de Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona
La seguretat de la llar a les teves mans COM HO FAN?
COM HO FAN?
COM HO FAN?
ESCALEN
FORCEN LA PORTA
EXTREUEN EL BOMBÍ
Accedeixen al domicili aprofitant els elements de la seva estructura: parets, baranes, canonades, bastides...
Poden col·locar entre el marc i la porta una barra de metall, una pota de cabra o un tornavís de grans dimensions, i els accionen com si fos una palanca.
Amb una eina com el bec de lloro o un extractor”, arrenquen amb força el bombí per poder girar les voltes de clau amb un tornavís.
QUÈ PODEM FER?
QUÈ PODEM FER?
QUÈ PODEM FER?
Reforceu les finestres i portes d’accés amb reixes, barrots o sensors d’obertura. En el cas que instal·leu reixes a les finestres, assegureu-vos que l’estructura metàl·lica no serveixi d’escala per accedir a pisos superiors.
En el cas que col·loqueu passadors trieu els que tinguin fixacions reforçades per instal·lar en marcs ferms.
És molt recomanable posar dos panys de diferents models i sistemes que disposin d’un pestell de bloqueig del pany de cop.
* El robatori pel mètode de la radiografia, consisteix a obrir la porta de la casa amb un plàstic rígid, com ara una radiografia, que fa saltar el pestell de cop.
COM HO FAN?
COM HO FAN?
TREUEN L’ESPIELL
FAN SERVIR CLAUS FALSES
Desenroscant o utilitzant un trepant s’extreuen l’espiell per observar o escoltar sorolls a l’interior i per comprovar el tipus de porta. També poden introduir una eina modificada per obrir la maneta de l’interior. QUÈ PODEM FER? Eviteu col·locar un espiell que es pugui descargolar. Al mercat hi trobareu una gran varietat de models digitals.
Utilitzen claus perdudes, modificades o instruments fabricats artesanalment i aconsegueixen, amb habilitat, que els pius del bombí s’alineïn i permetin fer volta al pany. QUÈ PODEM FER? Per evitar la còpia fraudulenta, podeu triar claus amb garantia de control de duplicat. Les claus que incorporin algun element mòbil en la seva serreta són difícils de copiar.
Col·loqueu bombins fabricats amb materials resistents que impedeixin la seva extracció i que no sobresurtin de la superfície de la porta. Protegiu el bombí amb escuts reforçats que evitin qualsevol intent de forçament i retardin i dificultin la seva manipulació. * Com a complement, i en el cas que tingueu una porta reforçada, a la part interior podeu instal·lar un pany de seguretat denominat invisible que s’acciona amb comandament a distancia i funciona amb bateria o corrent elèctrica. CGRIP-RPD-067-V01-CAT-CAT
Si teniu la possibilitat, col·loqueu dispositius d’alarma audibles i preferiblement connectats a una central receptora.
Instal·leu portes cuirassades o blindades amb elevats graus de seguretat que compleixin els estàndards tècnics. Les portes de seguretat tenen graus i certificacions des de l’any 2011.
* El mètode bumping consisteix en la introducció d’una clau modificada a l’interior del bombi i amb l’ajuda d’uns petits cops, alliberen el gir de la clau. Es realitza amb menys de 30 segons i no fa malbé el pany.
PARAL.LEL OH! 13
La ruta del... Celler de Ronda On tots els camins conflueixen Ronda de Sant Pau, 77 08015 Barcelona Telèfon: 93 328 44 65 Quants camins cal recórrer per arribar a tastar amb la vista i el paladar més de 150 referències de vins i 20 marques de diferents caves? I a més heu d’afegir 9 bótes d’una capacitat de 300 litres i 5 de petites per poder gaudir de l’espectacle de vins a doll de les comarques de Catalunya i d’Espanya. Vins que ens arriben del Priorat, Penedès, Gandesa, La Rioja... I el vermut, ara que torna a presidir llars i bars, presentat a la seva temperatura i que raja a cor que vols de la seva bóta. Us parlem d’un celler, el de la Ronda Sant Pau, situat quasi al davant del renovat mercat de Sant Antoni. Molts comerciants, com el Xavier i la Dilcia, els amos del Celler de Ronda, calculaven un augment de la clientela, sobretot dels molts turistes que visiten la ciutat. Però el turista els hi cau com pluja avara i la
seva clientela fidel no s’ha mogut del barris pròxims. “Vivim de la gent de Sant Antoni, Poble-sec, Raval... Som una botiga de barri’’, comenta el Xavier. Els seus projectes passen per augmentar l’oferta de vins i caves i assessorar el client de quin és el vi més adient per a un àpat quotidià o de festa, i també per fer un bon regal als amics. I aviat faran 5 anys de portes obertes. Són els comerços que ens salven de la mediocritat. Benvinguts al Celler de Ronda! ERNEST MILLET
Vins, caves i cerveses artesanes
Àmplia selecció amb preus competitius
14 PARAL.LEL OH!
Les bótes del Celler de Ronda
La foto retro
6 de maig de 1959. Arribada al Prat de Llobregat de la cantant Maria Callas. AFB. Pérez de Rozas
20 d’agost de 1970. Arribada a l’aeroport de Barcelona de l’actor Kirk Douglas i el seu fill / AFB. Pérez de Rozas
La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH! 15
REBAIXES
50%
FINS EL
Només en Opticalia Florit
C/ Manso, 17 · Barcelona Tlf.: 934 24 39 37 · Davant de l’ambulatori de Manso
16 PARAL.LEL OH!