Paral·lel OH! 121

Arribes al barri i et trobes amb les amigues que abans de la pandèmia veies dos cops l’any i després amb prou feines has trobat el dia més calorós de l’estiu per fer unes cerveses al bar de referència. Comença ella i et diu allò que sempre ocupa la ment d’una noia d’entre 20 i 25 anys: he trobat una feina (que no m’acaba d’agradar, però que paguen prou bé), he trobat un pis (no sé com pagaré el lloguer, però estic contenta), marxo un parell de dies a la muntanya, etc.

Les hores passen de pressa i ho perceps per les gotes condensades als gots i la xafogor que les allarga com un xiclet. I penses que això de l’estiu va bé per veure tota la gent que no has pogut veure durant l’any. Marxes fora sense marxar, perquè segueixes a la mateixa ciutat –ara es veu que plena de paneroles i rates– fent les mateixes coses de sempre però anant a dormir més tard, sortint de festa i suant com si sortissis d’una sauna de vapor.

I comences a pensar que marxar i tornar, encara que et quedis al mateix lloc, tampoc no és una mala estratè gia. Aprofitem les vacances per tornar a filar i omplir els buits que, conscientment o inconscientment, hem anat deixant quan la vida estreny i els horaris són Google calendars amb massa colors. Reconstruïm les històries que hem explicat a mitges entre missatges de veu i videotrucades a hores intempestives o fins i tot les que no ens hem explicat perquè necessitàvem silenci. I veus que fa temps que les vacances són tornar a casa, per què el millor vol és sempre el que fas quan tens arrels.

Històries del Paral·lel

Els dimonis de Montjuïc

Segons la tradició, santa Madrona va impedir als diables esfondrar la muntanya

La capelleta als jardins de Joan Maragall és molt poc coneguda, i a la gruta a mig excavar se la va anomenar durant molts anys el Forat del Diable

Segur que algun de vosaltres, en llegir el títol d’aques ta crònica ha arrugat les celles. Els dimonis no són animals, i ni tan sols existeixen a la natura. D’acord, cert. Però un bestiari sense ells és com un guisat sense pebre, o un diumenge sense tortell. Tradicional ment, els diables han estat vistos com a personatges estrafolaris, ficats en apostes absurdes i vençuts per pastorets innocents o per sants homes que els obligaven a construir ponts i altres infraestructures en una sola nit. Lluny del maligne personatge que propagava l’Església –i que han recollit el cinema i la literatura–, la relació entre els éssers infernals i la cultura popular ha estat, sinó cordial, almenys satírica i sorneguera.

A Barcelona, Satanàs apareix temptant els cons tructors de les esglésies del Pi i de Santa Maria del Mar, aleshores picades per l’alçada dels seus cam panars. Un altre lloc diabòlic era el Tibidabo, batejat així per la frase que va dir Llucifer en temptar Crist: “Tot això et donaré”. Sense oblidar la casa del Diable de Gràcia, la verdagueriana casa dels Exorcismes del carrer de Mirallers i el carrer de l’Infern, aquella via estreta desapareguda sota l’avinguda de la Catedral. Tot i això, la més antiga narració amb dimonis que

conserva la ciutat està relacionada amb un minúscul edifici situat als jardins de Joan Maragall –entre el Museu Etnològic i el Museu Nacional d’Art de Ca talunya–, que segurament és un dels llocs menys coneguts pel barceloní corrent. Si hi van es trobaran amb la modesta capelleta de pedra de Santa Madrona.

Història de la capella

La llegenda explica que quan la nau que transportava el cos de la santa va passar davant de Barcelona es va desencadenar una gran tempesta. Tement per les seves vides, els tripulants van dipositar les restes a l’ermita de Sant Fructuós, a Montjuïc; que al segle XV va ser rebatejada en honor de santa Madrona. Al costat de la capella, al segle XII, es va edificar un convent que va quedar molt deteriorat després de la batalla de Montjuïc –el 26 de gener del 1641–, quan els catalans van massacrar els terços espanyols en la seva primera derrota històrica. A Hostafrancs sempre ha existit el carrer del 26 de Gener commemorant aquesta gesta. Expliquen que quan els legionaris i els moros van entrar per la Bordeta –el 26 de gener

La capelleta de Santa Madrona, a Montjuïc Foto: Arxiu

del 1939–, tots es van quedar de pedra en passar per aquest carrer. “Aquests catalans són tan previsors que ja tenien la placa preparada per quan arribéssim!”, sembla que van exclamar. El convent seria, finalment, destruït a canonades al setge de 1714, i la capella restaria abandonada fins al 1907, quan la van res taurar, i posteriorment incorporada al palauet Albéniz.

El contingent infernal es va reunir a les antigues Hortes de Sant Bertran, on avui hi ha part del barri del Poble-sec i el Paral·lel

Per entendre la importància d’aquest lloc, cal tenir en compte que santa Madrona encara és la copatrona de la ciutat al costat de santa Eulàlia, i des de molt abans que la Mercè. La seva capella era lloc de pe legrinatge per a pescadors i mariners, que pujaven a oferir-li com a exvot petites reproduccions de vaixells. Segurament per aquest motiu diu la tradició que el diable va acabar cansant-se de tant tràfec i va decidir cridar dimonis de tots els racons del món perquè vin guessin a destruir la muntanya. El contingent infernal es va reunir a les antigues Hortes de Sant Bertran, on avui hi ha part del barri del Poble-sec i el Paral·lel. I es van posar a excavar una gran mina que soscavés els fonaments d’aquestes muntanyes i en causés l’esfondrament. Però la santa va sortir de la seva capella i en fer el senyal de la creu els va obligar a marxar a corre-cuita.

Una pedrera on avui hi ha el Teatre Grec

A aquella gruta a mig excavar se la va anomenar durant molts anys el Forat del Diable o el Cau del

Diable, una antiga pedrera fa molt de temps aban donada, per la qual se suposava que van estar a punt d’entrar-hi els dimonis. Segles després el lloc va ser urbanitzat, convertint-se en l’actual Teatre Grec, al passeig que porta el nom de Santa Madrona.

Algunes nits, entre els ressons dels cotxes i dels visitants nocturns, se sent un soroll sord, subterrani, com si alguna cosa copegés contra la pedra a molta profunditat. Podria ser simplement una reverberació de l’enrenou que genera la ciutat, encara que potser és una quadrilla de dimonis persistents, que segueixen amb la seva tasca de destruir la muntanya, impassi bles i ignorants al que passi fora. Qui sap si per a tota l’eternitat.

CERVESES VINS

XAVIER THEROS (Diari El País)

Imatge de la Verge que va salvar Montjuïc

El Rouge

tornat amb aires

Després d’una pandèmia mundial en què milers de locals han hagut d’abaixar la persiana avui toca es criure sobre un local poblesequí que reobre les seves portes amb la il·lusió i energia del primer dia. És el cas del Rouge, el mític local nocturn del carrer Poeta Cabanyes 21, que va haver de tancar el 2020 i que ha tornat a obrir aquest passat mes de setembre, renovat, en forma de cocteleria d’autor i mantenint aquella aura de misteri que el va convertir en un referent de la gent de la cultura a la ciutat.

En un enclavament estratègic –prop de les sales Apolo, El Molino i el Paral·lel 62 (l’antiga sala BARTS)–el Rouge vol tornar a ser un punt de trobada rellevant. Mantenint la seva imatge vermella i els aires clan destints, torna a donar un to de “burlesque” al Poblesec. Han agafat el timó alguns dels responsables del Serielizados Fest i del grup de pop electrònic TMATNB (The Morning After the Night Before), gent connectada amb l’actualitat musical i el món de l’espectacle, per tal de fer d’El Rouge un espai musical de referència a la ciutat de Barcelona.

Còctels, menjar i música

Hi haurà set còctels d’autor que retran tribut a la història del barri (còctel Dorita, Mustang...) i pel que fa al menjar també tenen petits brioxos planxats amb diversos farciments que prepararan els propie taris de la Bodega Amposta. Obren a les 19 hores de dimecres a diumenge i tanquen a la 1 els dimecres i els dijous, i com a novetat els divendres i dissabtes

hi fan sessions de punxa-discos fins a les 3, sempre amb entrada lliure, excepte potser en alguna de les activitats culturals, com els pòdcasts en directe.

Un viatge del passat a l’actualitat

Segons els nous propietaris, anar al local és com un viatge del passat a l’actualitat, es conserva la idea del vermell i la singularitat que tota la vida ha tingut el Rouge, però oferint el toc de cocteleria moderna i cosmopolita, recuperant la idea del “búnquer cultural” que era abans de tancar a causa de la pandèmia, però en contacte amb l’actualitat i el panorama musical, artístic i teatral que es viu a sales com l’Apolo, El Molino i el Paral·lel 62. ANNA IÑIGO

DERMOCOSMÉTICA

INFANTIL

CAPILAR

El Rouge es troba a Poeta Cabanyes, 21 (Poble-sec)

L’entrevista Sandra González

Sandra González (Sevilla, 1993) és l’actriu que encarna a Bella al musical La Bella y la Bestia: el musical , que es representa al Teatre Apolo fins al 30 d’octubre. González és també directora i productora de la companyia sevillana que ha creat el musical, La Barbarie Teatro Musical, que va néixer l’any 2015 a Sevilla. Des d’aquell moment, han fet musicals com Els miserables , El rei Lleó i ara aquest clàssic de Disney. Amb una clara vocació pel teatre musical, González té una llarga experiència com actriu en sales i teatres de tota Espanya.

Comencem parlant de ‘La Bella y la Bestia’, per què creus que segueixen de moda els clàssics?

La Bella y la Bestia és un musical que no passa de moda, funciona molt bé i des que es va estrenar la pel·lícula de Disney fins a dia d’avui ha estat una de les pel·lícules més aclamades. Jo penso que no ha passat de moda perquè té un missatge clar i és que la bellesa es troba a l’interior, i per altra banda hi ha molts personatges que es transformen d’humans a objectes, i segueixen tenint vida, pel que la història t’enganxa des d’un principi. La història de l’amor i d’una bellesa interior és un missatge atemporal, avui dia també es troba com un punt rellevant en el nostre dia a dia, i evidentment nosaltres incorporem aspectes de l’actualitat a mesura que passen els anys i sorgeixen noves cançons o nous personatges.

Comentes que un dels missatges centrals és que la bellesa es troba a l’interior, creus que hi ha més

missatges que voleu transmetre a l’obra?

Sí, per exemple el missatge de que la família és molt important, ho podem veure amb Bella que està molt unida al seu pare, Maurice, que enyora moltíssim, però també quan Bestia la deixa anar-se’n i ella veu que deixa de tractar-la com una presonera i malgrat tot no vol abandonar al seu pare. També hi ha missatges importants entre els objectes del castell, hi ha moltes amistats i molts valors com el companyerisme, que es pot veure en la relació entre Lumière i Plumette. En aquest sentit, teniu una responsabilitat per transmetre bé els missatges als infants que us venen a veure, oi?

Sí, per descomptat, venen moltes famílies amb infants, pel que hem de procurar mantenir enganxats als més petits però també als seus pares i mares, perquè també venen a veure l’obra i han de sortir igual d’encantats. Quan vau crear la companyia no us vau plantejar explorar altres camps més enllà dels musicals?

Vam crear la companyia entre el José Manuel (el meu company) i jo, i des del principi ens vam formar molt

(Actriu a ‘La Bella y la Bestia’) ‘‘Entrar en escena és deixar-se afectar pel personatge que s’interpreta’’

Fotos: La Barbarie T. Musical

Sandra González interpreta a La Bella al Teatre Apolo

més en el cant i la música, perquè teníem més expe riència en aquest camp i perquè ens feia més il·lusió crear un musical que reunís tots els nostres interessos en escena, tot i que no descartem que en un futur puguem fer una obra més textual.

Essent una companyia petita, com heu gestionat una estrena al Teatre Apolo?

La nostra companyia és petita però va créixer molt ràpid, i és una cosa que celebrem i que volem que segueixi succeint. Has de tenir les coses clares per gestionar una gira així, perquè has de pensar que seràs fora de casa durant un temps i que els ritmes de treball seran frenètics, pel que cal una disciplina i molta força de treball.

Què espereu d’aquesta estrena? Jo crec que anirà molt bé, l’any passat ja vam estre nar també al Teatre Apolo i ara per ara s’estan venent moltes entrades.

‘‘El meu somni és seguir treballant en aquesta obra i que aquesta companyia segueixi creixent, tot i que és complicat perquè actualment hi ha molta oferta en musicals’’

Com et sents interpretant a Bella?

Bella és una part més de mi, des del primer moment vaig sentir una espècie d’instint i també era conscient que reunia les qualitats a nivell de formació musical per poder interpretar-la. És de les protagonistes que més estimo perquè és el personatge que més cops he fet a la vida; em surt sol, tot i que cada interpretació és diferent perquè cada obra és diferent a l’anterior. Quan entrem al teatre hem de dir adeu a les emocions dolentes, tot i que el dia a dia de les nostres vides entri sempre una mica en el personatge. Jo cada dia he sentit que es generava una simbiosi entre el personatge i jo, com si creixés i aprengués del personatge. Quin és el teu somni com actriu?

El meu somni és seguir treballant en aquesta obra i que aquesta companyia segueixi creixent, tot i que és complicat perquè actualment hi ha molta oferta en musicals.

T’han tancat portes per ser dona directora?

A mi particularment no, perquè sempre hem anat de la mà amb el meu company, treballem en conjunt i tenim clar qui som i quins valors té la nostra companyia. Vull pensar que no és quelcom que tanqui les portes, sinó que sigui un valor afegit que encoratgi a altres dones a sumar-se a aquesta professió. Creus que a dia d’avui, després de la pandèmia, el món del teatre s’ha recuperat?

Penso que ara mateix està tot en un nivell pre-pandè mia, o fins i tot millor, perquè la gent ha tornat amb moltíssimes ganes de veure i viure el teatre. Hi ha musicals molt potents actualment a les sales de teatre, i això és motiu de celebració.

Teniu plans de futur com a companyia?

Sí, aquest any estrenarem el musical Germinal , que té com a compositor Iván Macías, que ha treballat a mu sicals com El médico i El tiempo entre costures . Per a nosaltres és un pas de gegant i estem molt il·lusionats, i més sabent que comptem amb un compositor reco negut a nivell estatal.

ANNA IÑIGO

Una escena de ‘La Bella y la Bestia’

La foto retro

Sylvia Pankhurst (Manchester, 1882) va ser una activista pel vot femení que va anar molt més enllà, per acabar com una important socialista revolucionària i ser clau en el moviment contra la I Guerra Mundial. Amb la seva mare Emmeline i la seva germana Christabel, van fundar el 1903 la Women’s Social and Political Union (WSPU), que va arribar a ser un emblema del moviment feminista en la lluita pel dret al vot de les dones. Se les anomenava: les sufragistes

1928. Grup de sufragistes espanyoles. Aquesta foto es conserva al Museu Reina Sofía de Madrid

Torna la

La Reparatruck, el servei gratuït d’autoreparació de petits electrodomèstics, aparells electrònics i bicicletes, es torna a posar en marxa aquesta tardor i s’instal·larà, com ja és habitual, al carrer Tamarit amb Comte Borrell, just al costat del Punt Verd del Mercat de Sant Antoni. S’hi podrà aprendre a fer reparacions fàcils i de manera segura! La Reparatruck és una unitat mòbil que es posa a disposició del veïnat seguint un calendari d’ubicacions alternatives. Es tracta d’un servei gratuït que compta amb el suport d’una persona especialitzada i amb les eines necessàries per ensenyar a fer petites repara cions. L’objectiu és fomentar la prevenció de residus entre la ciutadania i allargar la vida útil dels objectes: en definitiva, assegurar-nos que, abans de llançar un objecte, aquest ja no pugui ser reparat.

Per accedir al servei gratuït de la Reparatruck cal inscripció prèvia trucant al telèfon: 93 685 44 34. La ubicació és a Tamarit amb Comte Borrell (al costat del Punt Verd del Mercat de Sant Antoni). La unitat mòbil

Una opció per allargar la vida útil del nostres estris

es trobarà quinzenalment els dijous de 10.30 a 13.30 hores i durant les següents dates: 6 i 27 d’octubre, 10 i 24 de novembre i 15 de desembre. El projecte de la Reparatruck està impulsat per l’entitat d’economia social i solidària Solidança. REDACCIÓ (Font Ajt. BCN)

Foto: Solidança

Cartellera de Teatre al Paral·lel

TEATRE CONDAL

DAU AL SEC www.daualsecartsesceniques.cat

Autopsia de un desenfreno (del 5 al 9 d’octubre)

Cerca del mar (del 21 al 25 d’octubre)

Murmut (del 4 al 6 de novembre)

TEATRE VICTÒRIA

TEATRE APOLO

Pretty woman-El

La Bella y la Bestia (fins

el cable

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com

La primavera de bèsties (fins al 9 d’octubre)

Assajar és de covards (10 d’octubre)

El club oblidat, Barcelona Lyceum club (del 13 d’octubre al 6 de novembre)

Cerca

Premis a

Volem felicitar a tot l’alumnat de l’escola que al llarg del curs 2021/22 s’ha presentat a diferents concursos

premis. I en especial a:

• Joan Mateo i Júlia Sidro de 2n de batxillerat per la Menció de les Proves d’Accés a la Universitat.

• Kevin Colorado de 2n de batxillerat per la seva menció en els XVII premi #RecercaPau amb el seu tre ball Evolució de la lluita LGTBI+ durant el franquisme, la transició democràtica i l’actualitat.

• Les alumnes i els alumnes: Valentina Jaimes, Berni Cuevas, Isfha Ali; Marina Joan, Manel Puntas, Nacho Domínguez, Carla Herranz, Mateo Vallejo; Júlia Ayala, Irene Miró, Carla Muñoz i Laura Torrell pels seus respec tius primer premi i finalistes al PREMI BOOKTRAILER.

• Rhealyn Handugan, Clàudia Pi i Maria Ribes amb “Vaporize” per la seva menció d’honor al 9è premi World Play de “The New York Times”.

• Karl Joshua Agudo, Júlia Sidro, Clàudia Ayala i Jana Saumell, per participar en la categoria d’SPOT

en els premis Josep Maixenchs amb “El català raja!”.

I, volem felicitar a tots i totes les jugadores dels diferents esports, als i les judokes, que han anat guanyant medalles i copes dels seus esports preferits dins l’espai ESPORTS del CASAL.

Animem a tot el professorat i alumnat a continuar participant en els diferents premis que es proposen en relació amb l’àmbit escolar.

Fotos:

Escola Pia

La notícia del...

La meitat del nou espai firal de Montjuïc tindrà usos ciutadans

La reforma que es planteja incorporarà el model de superilla i la transformació s’acabarà el 2029, que serà el centenari de l’Exposició Internacional

La proposta d’actualització del planejament urbanístic de l’espai firal de Montjuïc passa a destinar la meitat de l’espai a habitatge, equipaments públics i zones verdes i de passeig. Els edificis històrics es rehabilitaran per als nous usos ciutadans i es preveu tenir acabada la transformació el 2029 per al centenari del recinte.

Si actualment el 100% de l’espai és d’ús firal, el projecte proposa reduir-lo al 48% i destinar la resta de

la superfície a usos veïnals. La nova distribució preveu 500 habitatges públics i equipaments, com un nou cen tre d’atenció primària, un equipament assistencial per a gent gran i per a persones amb diversitat funcional, una biblioteca, un espai veïnal, un pavelló esportiu i l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

La proposta també amplia les zones verdes per als vianants per tal de millorar les condicions ambientals de l’espai i fer que s’hi pugui passejar i fer vida. La mobilitat és un altre dels aspectes que canviaran: es crearà un eix transversal que connectarà els barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla i l’avinguda del Paral·lel amb Montjuïc.

A més, es busca millorar la mobilitat convertint els carrers de Lleida i de Mèxic en carrers d’un únic sentit i transformant l’avinguda de la Reina Maria Cristina en un eix per a les persones i el transport públic.

Reforç de l’activitat firal

Respecte a l’activitat econòmica, als baixos dels edificis d’habitatges s’ubicaran nous establiments i comerços de proximitat. L’activitat pròpia de Fira Barcelona estarà més integrada en la trama urbana i enfocada a esdeveniments de dimensió petita o mitjana. Tindrà espais expositius i àrees destinades a l’emprenedoria, la innovació i la transferència de coneixement en sectors relacionats amb els principals salons de la institució. Aquesta nova ordenació urbanística dona resposta a les demandes veïnals recollides al llarg del procés participatiu que ha tingut lloc els últims mesos, i que s’ha portat a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per a l’aprovació inicial. REDACCIÓ (Font