Nº 119 - Agost 2022 / Revista gratuïta / Any 10
www.zonasec.cat
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
Històries del Paral·lel La parada de Paral·lel (pàg. 4) Bicitaxis Prohibició
Eduard Estivill Membre del grup de folk Falsterbo
(pàg. 6)
El conte del mes La recerca (pàg. 14)
‘‘‘Paf, el drac màgic’ no marxa de la vida de la gent, però sí que s’en van els Falsterbo’’ (pàg. 8) Foto: Clack
Compro oro, plata, relojes de 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles 93 001 00 00 FINS 63 344 96 24 A 40E PER GRAM @barcjoyeria JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona ¡VISÍTANOS!
D’OR
Ronda Sant Pau, 79 (esquina Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 Barcelona
APUESTAS DEPORTIVAS
ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
2
PARAL.LEL OH!
Sumari
Editorial
• Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Prohibició de bicitaxis pàg. 6 • L’Entrevista
pàg. 8
• La foto retro
pàg. 10
• Publicitat
pàg. 11
• Cartellera de teatre
pàg. 12
• L’Espai tecnològic
pàg. 13
• El conte del mes
pàg. 14
Preocupa’t només de les coses que de veritat importen, de vendre la teva casa, ens ocupem nosaltres.
TRUCA’NS… VALORACIONS GRATUÏTES REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tenda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es
La felicitat
Rellegint, en una lectura d’estiu, una obra de l’autor Noah Harari apareix una reflexió sobre el grau de felicitat amb que, segons l’autor, naixem. I és el que tindrem tota la vida. La cosa va així: Alguns sistemes d’aire condicionat es programen a 25 graus, d’altres a 20. Els sistemes de felicitat condicionada dels humans també varien segons la persona. En una escala de l’1 al 10, algunes persones neixen amb un sistema bioquímic alegre que els permet mantenir un humor que oscil·la entre el nivel 6 i el 10 i que amb el temps s’estabilitza al 8. Una persona així és feliç encara que visqui en una ciutat lletja, tingui pocs diners i tingui diabetis. Altres persones estan condemnades a una bioquímica trista que oscil·la entre el 3 i el 7 i s’estabilitza al 5. Una persona així continua deprimida encara que visqui en una ciutat preciosa, tingui sort a la loteria i estigui sana com un roure. Senzillament, el seu cervell no està fet per a l’alegria, passi el que passi. Si per un moment mirem en la nostra família o els nostres amics, segur que coneixem persones que es mantenen sempre relativament alegres, passi el que passi. I després hi ha el que sempre està emmurriat o de mal humor, passi el que passi. Una altra cosa és saber a quin grau tenim cadascú de nosaltres l’aire condicionat bioquímic de la nostra felicitat i el grau de bon humor amb el qual ens anem movent per la vida, relacionant-nos amb els demés i amb nosaltres mateixos. Som una persona alegre, o som un plom? Ens ho han de dir els demés o... ja ho sabem?
Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona •23/6/20 Telèfons: uncio_Revista_Jun20.indd 1 7:51 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: David García Mateu, Ernest Millet, Barbara Kiessling, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Xavier Theros, Roberto Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres (CGM) Aquesta publicació forma part de: PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) zonasec@hotmail.com / Ernest Millet: 699 27 18 25 PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel Paral·lel, una estació d’enllaç que compleix 52 anys El 17 de juny de 1970, fa ara 52 anys, la línia 3 del metro es prolongava des de Drassanes fins a la nova estació de Paral·lel L’estació està a 9 metres de fondària i la seva construcció va ser molt laboriosa degut a les filtracions d’aigua i a la composició arenosa del terreny Batejada originalment amb el nom de Pueblo Seco, l’entrada en servei de l’estació que avui coneixem com a Paral·lel va ser el resultat d’una nova prolongació de la línia 3 del metro (Lesseps–Drassanes). Una obra que va haver de superar les nombroses dificultats que presentava un terreny sorrenc i les filtracions d’aigua provocades per la proximitat del mar. La línia 3 és la denominació que va passar a tenir la línia I del Gran Metropolità arran de la municipalització de la xarxa i de la posterior fusió amb el Metro Transversal, després de la qual es va haver de renovar i ampliar, ja que tant els trens que prestaven servei con els túnels i estacions havien quedat molt desfasats. La primera d’aquestes actuacions va ser la prolongació de poc més de 630 metres fins a la nova estació de Drassanes, a la qual seguiria la construcció d’un segon tram de 627 metres per arribar al Poble-sec. Una estació compartida La construcció del nou tram fins a l’estació de 4 PARAL.LEL OH!
La parada de metro de Paral·lel
Paral·lel va resultar molt laboriosa. Part del seu traçat estava sota el nivell freàtic i les filtracions d’aigua constants i el terreny, molt arenós, tampoc ajudaven. A més, es va haver d’enderrocar una part del túnel de la que havia de ser la prolongació subterrània del Funicular de Montjuïc fins a la Rambla, un projecte que no va tirar endavant. L’estació de Paral·lel està situada a 9 metres de fondària a l’avinguda del mateix nom, entre la ronda de Sant Pau i el carrer Nou de la Rambla, i disposa de dos nivells i un passadís d’enllaç amb l’estació inferior del Funicular de Montjuïc. Originàriament, l’equipament comptava amb dos vestíbuls i dues andanes, però l’any 1997 s’hi van afegir dues noves andanes per donar servei a la línia 2, de la qual és també inici i final i amb la qual comparteix els accessos i la resta d’instal·lacions. Durant un temps va dir-se 3B Com a curiositat, cal destacar que l’any 1975 es va prolongar la línia 3 des de Paral·lel fins a Zona Universitària. No obstant, aquest nou tram va denominar-se línia 3B, ja que el gàlib i la diferent presa de corrent obligaven a fer un transbordament d’una andana a l’altra per continuar el recorregut. Aquesta situació va durar fins al 1982, amb la unificació de tota la línia, moment en què l’estació de Paral·lel va prendre també definitivament el seu nom actual. La darrera intervenció que s’ha fet a l’estació data de l’any 2017, quan s’hi va realitzar una rehabilitació completa per resoldre diversos aspectes estructurals i millorar la ventilació, la funcionalitat dels espais i els accessos. REDACCIÓ (Font: TMB)
Any 1972. Diverses imatges de les complexes obres que es van fer per construir l’accés de l’estació Pueblo Seco (actualment amb el nom de Paral·lel) / Foto: Arxiu TMB
CERVESES
C/PARLAMENT 25
VINS
VERMUTS
SANT ANTONI BARCELONA
PARAL.LEL OH!
5
Prohibida la circulació de bicitaxis al Paral·lel durant sis mesos La restricció s’afegeix a la que ja existeix a l’estiu a Ciutat Vella i Sant Martí. L’objectiu és alleugerir l’ocupació de l’espai públic i les molèsties al veïnat
Foto: M. Giralt-El Nacional
L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment un decret que prohibeix la circulació dels cicles de més de dues rodes (tipus C1) que facin una activitat d’explotació econòmica, coneguts com a bicitaxis, a diverses zones de la ciutat i durant un període de sis mesos. La restricció serà vigent principalment durant els mesos de més activitat turística, quan es donen majors circumstàncies d’ocupació i ús de l’espai públic. El decret entrarà en vigor amb l’aprovació definitiva. La prohibició de circulació d’aquests vehicles, també anomenats rickshaws o trixis, s’aplicarà també a la Sagrada Família, al quadrat d’or de l’Eixample, al Paral·lel, al Parc Güell i a la rodalia del Camp Nou. La nova restricció circulatòria s’afegeix als decrets dels districtes de Ciutat Vella i de Sant Martí on cada any, especialment durant els mesos d’estiu, també es limita la circulació d’aquest tipus de vehicle a determinats itineraris. L’objectiu de la mesura és alleugerir l’ocupació de l’espai públic i les molèsties per als veïns, és a dir, garantir l’equilibri entre la vida veïnal i altres usos de l’espai públic. Molèsties i problemes de seguretat La tercera tinenta de batllia i regidora de Mobilitat, Laia Bonet, ha dit: “Els bicitaxis no responen al model de mobilitat ni al model turístic que el govern municipal vol per a la ciutat: generen molèsties de circulació, problemes de seguretat i fan competència deslleial al taxi. Des de l’Ajuntament estem utilitzant tots els instruments que tenim al nostre abast per garantir la seguretat a l’espai públic, però insistim que cal que la Generalitat faci la seva feina i prohibeixi aquesta activitat”. 6 PARAL.LEL OH!
L’Ajuntament de Barcelona ha detectat que en els darrers anys, malgrat l’entrada en vigor de les restriccions als cicles de més de dues rodes i als vehicles de mobilitat personal d’ús comercial de Ciutat Vella i Sant Martí, l’impacte del creixement de l’activitat econòmica i del turisme a altres zones de la ciutat ha provocat el desbordament d’aquests vehicles cap a altres districtes, així com cap a determinats àmbits i zones emblemàtiques de la ciutat amb un interès artístic, cultural, esportiu o de grans esdeveniments. En conseqüència, en aquests espais s’ha observat el mateix problema de saturació de l’ús de l’espai públic provocant un increment de problemes de convivència entre els diversos tipus de mobilitat. No es pot exercir activitat econòmica La mesura de prohibir la circulació dels bicitaxis es pren, segons el consistori, per la necessitat d’assegurar que la mobilitat dels ciutadans es faci amb seguretat, especialment els desplaçaments de vianants, bicicletes i certs vehicles de mobilitat personal, fent compatible l’equitativa distribució de l’espai públic entre totes les persones usuàries de la via. L’Ordenança de circulació de vianants i vehicles obliga els vehicles a estar inscrits en un registre municipal. Aquesta mesura només implica la seva identificació, però no constitueix un títol habilitant per poder exercir l’activitat econòmica de transport de viatgers des de la via pública. Per altra banda, l’Ajuntament de Barcelona està en converses amb la Generalitat perquè reguli aquest tipus d’activitat econòmica, en tant que competents en matèria de transports de passatgers. REDACCIÓ (Font: VilaWeb)
Curiositats catalanes L’escut del Barça a Santa Maria del Mar Més d’un visitant queda parat quan, admirant l’interior de Santa Maria del Mar, aixeca la vista i pensa que té una al·lucinació. I això passa quan la vista es clava en un escut del FC Barcelona amagat en una de les vidrieres de la basílica. La realitat és que la presència de l’emblema blaugrana no té res a veure amb el barcelonisme del temple, sinó que cal buscar-lo en un dels episodis de destrucció que ha viscut al llarg de la història l’anomenada Catedral del Mar. Una donació de 100.000 pessetes de l’època L’escut es troba al peu d’un dels finestrals del segon pis, a l’esquerra, segons es mira cap a l’altar. Va ser col· locat allà a finals de la dècada dels 60 del segle passat, quan es va decidir restaurar els vitralls, que havien resultat molt danyats com a conseqüència de l’incendi que va patir la basílica el 17 de juliol de 1936, just el dia abans de l’inici de la Guerra Civil. El Barça va col·laborar amb 100.000 pessetes de l’època i en agraïment a
L’escut en una vidriera de Santa Maria del Mar
aquesta donació es va posar el seu escut en una vidriera. L’escut de vidre emplomat del Barça fa 50 x 40 cms i va ser realitzat per Pere Cánovas Aparicio, el gran mestre vitraller, mort el 2020, i que comptava amb més de seixanta anys d’ofici a les espatlles. REDACCIÓ
COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA El xef Pere Arànega (Agut d’Avignom, Chicoa...) després de més de 20 anys al Paral·lel, us convida a visitar el seu nou restaurant
En el restaurante Arànega ofrecemos las más sabrosas tentaciones acompañadas de los mejores vinos: Pulpo a la brasa con parmentier, erizos de mar gratinados, paella de pescado y marisco, trinxat con crujiente de panceta y crema de butifarra del Perol, bacalao con samfaina, solomillo de ternera al foie... y mucho más. ¡Ven a nuestro restaurante! y disfruta de las más sabrosas tapas, platos de la cocina catalana, mediterránea, paellas y arroces y lo más tradicional de la cocina española. Menú diario 12,15 E - Menú sábado 15,90 E Precio aprox. a la carta 20-25 E Menús para grupos (con reserva y solo cenas) máx. 25 personas Tancat dissabte nit i tot diumenge
Mallorca, 287 (junto Roger de Llúria) Tel. 93 207 48 60 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com
PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista Eduard Estivill
(Membre del grup de folk Falsterbo)
A un prestatge del despatx de la Clínica del Son del doctor Eduard Estivill (Barcelona, 1948), neuropediatra amb llarga experiència d’especialització en el tractament de l’insomni, hi ha un vinil. Es titula Adéu, Paf (U98 Music, 2021), i es tracta del darrer disc de Falsterbo, grup amateur de folk català amb 55 anys de trajectòria que Estivill integra actualment amb Montse Domènech i Jordi Marquillas. Després de més de mig segle de vida musical, reconeguda recentment amb el Premi Enderrock a la Trajectòria, els Falsterbo, els quals van popularitzar a Catalunya la cançó Paf, el drac màgic, s’acomiaden dels escenaris. Ho faran el febrer del 2023 al Palau de la Música, en una gran festa d’agraïment a les quatre generacions de catalans que s’han fet seu el Paf. “Allà plorarem tots junts i això serà el final”, afirma Estivill. El febrer del 2023 posen punt final, al Palau de la Música, a la trajectòria de Falsterbo després de 55 anys. Quan tiren la vista enrere, de totes les vivències que han tingut, amb quina es queden? Hem tingut la gran sort de poder viure una afició, que és la música, sense haver de dependre d’ella econòmicament, i això ens ha donat molts amics, molta amistat; ens ha donat que no haguéssim de prendre ni ansiolítics ni hipnòtics ni antidepressius perquè hem pogut fer una feina molt agradable (riu), que, a més a més, ha estat patrimoni cultural i musical de tres generacions. Les cançons que vam començar a cantar ara fa 55 anys, la gent se les ha fet seves. La culminació, ara al Palau de la Música en aquest comiat, és un agraïment a tota aques8 PARAL.LEL OH!
Foto: Clack
‘‘S’en van els Falsterbo, però ‘Paf, el drac màgic’ no marxa de la vida de la gent’’
Eduard Estivill, músic i neuropediatra
ta gent que ens ha seguit i ens ha donat tanta felicitat. Com defineix l’aportació diferencial de Falsterbo en l’àmbit de la música catalana? No va ser una cosa volguda, sinó trobada. Nosaltres vam començar a cantar l’any 67. Va resultar que jo tornava d’Estats Units: vaig guanyar una beca quan tenia 17 anys i vaig viure un moment, quan em va tocar anar a Califòrnia, on la música que feien allà eren els Beach Boys, els The Mamas & The Papas, els Eagles... Tota aquesta gent ja començaven a cantar aleshores. I jo, quan vaig tornar, amb un amic meu, en Joan Boix, vam començar a traduir aquest tipus de música, que és el folk-rock. El què ho diferenciava del que feien en el seu moment Els Setze Jutges, que van ser molt importants, és que nosaltres fèiem cantar la gent. I això va constituir un moviment d’aquest tipus de música folk-rock on estàvem inclosos diferentes persones; allà hi havia també el Pau Riba, en Jaume Arnella, hi havia els germans Casajoana, els germans Batista, el Xesco Boix i nosaltres. Això ha sigut el fet diferencial d’aquest tipus de música, i Falsterbo ha estat un dels continuadors durant tants anys d’aquesta música.
Després de tants anys, com han viscut l’evolució de la llibertat creativa en el marc del context social i polític vigent en cada moment? Quan vam començar, a nosaltres ens deixaven cantar les cançons que volíem, però teníem censura. Encara érem al franquisme, i havíem de passar les lletres al Ministerio de Cultura perquè les aprovés. Una molt divertida que sempre ens la tombaven era La Vall del Riu Vermell, perquè l’havíem de traduir i la traducció era “El Valle del Río Rojo”, i ens deien: “No, no, el río no es rojo, esto es que ustedes quieren poner aquí algo de política” (riu). Des del punt de vista musical, Catalunya ha progressat moltíssim; els músics que tenim ara són molt bons, molt bons, molts són músics professionals perquè han estudiat la carrera de Música. Nosaltres, quan vam començar, tots estudiàvem alguna carrera, no érem músics de veritat. Només n’hi havia un, l’Enric Herrera, que després va crear diferents grups de música d’aquell moment, però ara el moment creatiu és molt important. Potser no hi ha tant compromís polític, però jo crec que encara hi ha grups que defensen la nostra llengua. Nosaltres hem cantat en català perquè som catalans.
‘‘Jo crec que encara hi ha grups que defensen la nostra llengua. Nosaltres hem cantat en català perquè som catalans’’ I ja a l’etapa democràtica, han viscut algun episodi de censura o autocensura? Mai, mai! La veritat és que hem tingut la gran sort de poder cantar sempre les cançons que hem volgut. Sí que hi va haver un moment crític, que va ser quan nosaltres teníem al voltant dels 23 o 24 anys. Aleshores ens van proposar, des d’una discogràfica estrangera, si volíem fer el pas a ser professionals. Era el moment en què cantaven grups com Mocedades, Nuestro Pequeño Mundo... Els agradava aquest tipus d’harmonies vocals.
Ens deixaven cantar en català, castellà, anglès, però ells volien decidir quines cançons havíem de cantar. La gran llibertat que nosaltres vam triar en aquell moment va ser no ser professionals perquè així podíem continuar cantant les cançons que ens agradaven. En quins grups de l’actualitat veu representat el llegat de Falsterbo? És molt curiós perquè, com que no hem sigut professionals a l’hora de viure de la música, hem tingut la gran sort de ser amics de tota la gent que canta. A través de Paf, el drac màgic ens hem fet amics de Joan Manuel Serrat, Ramon Mirabet i Andrea Motis... És a dir, tenim amics a tot arreu. Aleshores, el què és molt divertit, com que som amics de tots, és que tothom ens diu: “Nosaltres vam començar a cantar gràcies a vosaltres!”. Això ho hem vist parlant amb en Gerard Quintana, el Pep Sala, el Carles Sabater... Tots ens diuen: “Oh, jo aquestes cançons les cantava de petit quan anava al CAU o d’excursió!”. Fins i tot els Txarango saben aquestes cançons, i el Ramon Mirabet és un fan total de Paf, el drac màgic. Això ens fa molt feliços, perquè suposo que érem els referents de tota aquesta gent. Ells van començar a tocar la guitarra amb aquestes cançons, el què passa és que tota aquesta gent que cito són músics extraordinaris que han seguit la seva carrera, la seva línia, totalment diferent d’allò que fèiem nosaltres, però que ens diguin que van començar gràcies a nosaltres ens fa molt feliços. Com entomen, personal i musicalment parlant, el gran comiat que han preparat al Palau de la Música el febrer del 2023? Bé, jo ploraré, només et dic això. Jo ploraré perquè acabar una afició, de la manera que estan anant les coses ara... Tenim un espectacle molt rodat, amb uns músics magnífics, que són els mateixos que han gravat el disc. Esperem que el Palau s’ompli. I la gent que vindrà també plorarà, n’estic segur, perquè el Paf no marxa de la vida de la gent, però sí que se’n van els Falsterbo, que són els que han cantat aquesta cançó i l’han fet popular. I com que jo m’emociono i ho explicaré, plorarem tots junts i això serà el final. MANUEL ARENAS / Clack
PARAL.LEL OH!
9
La foto retro
La gran Núria Feliu (1941-2022), cantant i actriu
Núria Feliu i el seu amic, Tete Montoliu, als anys 60
MANZAN S DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)
OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00
Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com
RESTAURANTE PERUANO Cocina tradicional
MENÚS MEDIODÍA
RÚ PE l en e
Abierto de martes a sábado: de 13 a 17 y de 20 a 24 h EL Cocina de 13 a 15,30 y de 20 a 22 h L · L A
PAR
Ceviche
Machu Picchu
Pisco Sour
Comte Borrell, 6 (junto al PARAL·LEL) Tels. 93 382 60 45 - 653 212 855
10 PARAL.LEL OH!
MITJANS DE PROXIMITAT,
PERIODISME D’ALTA FIDELITAT C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Perquè a l'AMIC som fidels als mitjans de proximitat professionals i de qualitat, propers a la gent i compromesos amb el bon periodisme. Això és el que ens ha portat a fer 25 anys comptant amb la confiança de 500 mitjans i amb la fidelitat dels lectors; els coneixem bé i treballem per oferir-los la informació més rigorosa de la seva comunitat. Alta fidelitat, perquè estimem la premsa, perquè estimem la gent.
PARAL.LEL OH! 11
Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL
DAU AL SEC
www.teatrecondal.cat
El diablo cojuelo (fins al 7 d’agost)
www.daualsecartsesceniques.cat
El Misantrop (del 15 al 18 de setembre) Ells i jo o aquella sensació que els arbres et miren (del 28 de setembre al 2 d’octubre)
Nada es imposible Teatre Victòria
Ells i jo o aquella sensació que els arbres et miren Dau al Sec
TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com El mago Pop (a partir del 14 de setembre) TEATRE APOLO www.teatreapolo.com Paso a paso (fins al 21 d’agost) Corta el cable rojo (fins al 21 agost) El musical de los 80 i 90 (els dijous i divendres) Pretty woman-El musical (a partir 22 setembre)
TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com Reset (del 7 de setembre al 2 d’octubre) Quanta, quanta guerra... (a partir 14 de setembre)
SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 17h a 18h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro, musical y cine. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.
®
MOTARD BAR CON TERRAZA de martes a jueves de 18 a 1h viernes y sábado de 18 a 2,30h • domingo de 18 a 0,30h
BUENA CERVEZA Y BUENA MÚSICA Celebrando 30 años de buenos momentos en vuestra compañía ¡GRACIAS!
Av. Paral·lel, 92
12 PARAL.LEL OH!
Tel. 93 329 51 42
Gran Via Corts Catalanes, 715 (esq. Sicília) • Metro: Monumental Tel. 93 231 22 20 - 618 606 572 • www.lasmananitas.es
A los clientes que vengan del Paral·lel ¡CHUPITO GRATIS!
L’Espai tecnològic El port, motor d’innovació Com a ciutadans del Poble-sec i Paral·lel, el port sempre l’hem vist com un motor econòmic per al barri i la ciutat. Però aquest passat mes de juny la seva aportació ha fet un salt endavant amb una fita històrica. Per primer cop a la ciutat s’ha provat sobre el terreny un prototip de vehicle autònom elèctric, és a dir, un mini bus que condueix sol, sense necessitat de conductor (nivell d’autonomia 4) i que no contamina. El vehicle ha fet, durant un mes, un trajecte d’aproximadament 2 km entre el World Trade Center (Torre de Jaume I) i l’aparcament per a treballadors del port, tot sortejant innumerables interferències com ara camions, semàfors, vianants, la rotonda de la Carbonera, taxistes amb pressa i, en general, l’alta afluència de vehicles. Ha estat una prova pilot i, per seguretat de tothom, s’ha incorporat un operari (nivell d’autonomia 3) que validava les decisions que l’enginy a través de la seva intel·ligència artificial prenia tot sol. Per augmentar la seguretat de la prova s’ha limitat la seva velocitat a 15 km/h malgrat que el vehicle pot anar fins a 40km/h. Això només és un primer pas per construir el futur, semblant al que va succeir el 3 d’agost de 1907 quan es va matricular a Barcelona el primer turisme en una època on el transport habitual eren els carruatges de cavalls. ‘‘La prova ha estat tot un èxit i sense cap incident remarcable’’, ha comentat Alba Gonzalez, d’Innovació del Port de Barcelona. Els treballadors han acollit el projecte amb molta il·lusió i la idea és crear un Blue District o Espai d’Innovació on es puguin provar projectes que millorin aspectes com la sostenibilitat, l’ecologia, el consum energètic i la reducció d’accidents laborals. No eliminar llocs de treball, sinó crear-ne Sobre la possibilitat que tecnologies avançades com aquesta tregui llocs de treball, en Christian Riester, director de Pendel Mobility, l’empresa que ha executat el
El mini bus ha fet 379 viatges de 6 minuts (40h) sense cap incident remarcable
projecte, indica que en cap cas. La idea, diu, no és eliminar llocs de treball en els propers anys, sinó generar-ne de nous. Els automòbils autònoms cobriran trajectes d’última milla que ningú, ni taxistes ni transports públics, volen fer perquè són insostenibles econòmicament, afirma Riester. En canvi sí que necessitarem operaris de flotes per coordinar grups de 5 a 10 autobusos autònoms. Riester afegeix que a nivell europeu hi ha un dèficit important de conductors de vehicles de transport. Com va dir Neil Amstrong quan va posar el peu a la Lluna: “Això és un petit pas per al home però un gran salt per a la humanitat”... Segur que veurem, en un futur no gaire llunyà, una Barcelona verda plena de vehicles autònoms públics, ecològics i econòmics, sense accidents i que ens permetin desplaçar-nos amb agilitat, respirar millor i sense soroll. VÍCTOR CARBONELL linkedin.com/in/victor-carbonell
ROSTISSERIA
Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast MENÚ a 8,80 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)
Rostisseriabonprofit
Rostisseria bonprofit
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimecres a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns i dimarts tancat (excepte festius i vigílies) PARAL.LEL OH! 13
El conte del... La recerca
L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte sobre la recerca de la felicitat...
visita la web del ZS
La buscava, com qui busca un tresor, però la felicitat se’m resistia. Tossut de mena, vaig decidir sortir a cercar-la. El primer que vaig fer va ser anar a la biblioteca del carrer Blai. Potser allà descobriria alguna pista entre tants llibres, però les úniques coses que vaig trobar fullejant aquell embalum de literatura, van ser aventures, vides estroncades i històries d’amor impossibles. Per sort, la bibliotecària, una dona eixerida i entesa, em va recomanar un llibre d’autoajuda. Volia fullejar-lo de seguida i, per fer-ho, vaig seure a la terrassa del restaurant Mombiela. Sota una ombrel·la ben tibada i entre glops de cafeïna vaig devorar el primer capítol. Deia que la clau per aconseguir la felicitat era l’equilibri espiritual. Quan va ser l’hora de pagar, em vaig adonar que m’havia deixat la cartera a casa, per sort, el cambrer em va fiar el tallat exercint una amabilitat impròpia d’aquests temps. Vaig prosseguir amb la cerca, volia obtenir l’equilibri espiritual del qual parlava el llibre i se’m va ocórrer visitar el centre de ioga del carrer Mata. Quan vaig entrar per demanar informació, em van oferir una sessió gratuïta que començava en aquell precís moment. No m’ho podia creure, tanta sort de cop i volta. Vaig fer la classe i, amics, em vaig adonar que l’equilibri, és una cosa tan breu i inestable com la passió. Em sentia, si cap, més desorientat que abans. Esmaperdut, clenxinava un per un els carrers del
www.zonasec.cat
14 PARAL.LEL OH!
barri, assaboria el desencís acompanyat de la cadència vital del tràfec de la gent. Sobtadament, vaig sentir un bon dia tan afable que va escapçar-me de soca-rel el capteniment. Provenia d’un rodamon que seia sobre la vorera acompanyat de dos gossos gegantins, vaig tornar-li la salutació amb certa reserva i ell, va assentir somrient, sense demanar res a canvi, com si la plenitud l’hagués segrestat de fa temps. Allò va donar-me un bri d’esperança i, sense saber com, vaig desembocar al Paral·lel. L’edifici de l’Arnau se’m va aparèixer com un gegant afeblit per la deixadesa. Vaig voler flairar el seu passat de disbauxa, creient possible que entre l’alegria d’un temps d’esplendor podria trobar la pista definitiva del que buscava. Però vaig topar-me amb runes d’una melangia que no sé per què em va resultar atractiva. Ja no sabia cap a on anar. Caminava sense rumb. Els carrers s’alzinaven al meu davant i les cames se m’afeblien. La darrera parada va ser al mirador del passeig de Miramar. Des d’allà podia veure tot el barri i ubicar els llocs per on acabava de passar; la biblioteca, el Mombiela, el centre de ioga, el carrer del rodamon i el Paral·lel. Vaig fer una foto de les vistes amb el telèfon mòbil i seguidament vaig buscar a Google la definició de felicitat: “estat de l’ànim plenament satisfet”. No em va costar gaire adonar-me que el Poble-sec i la gent amb qui m’havia topat, acabaven de satisfer, plenament, totes les necessitats que havia requerit el meu estat d’ànim capritxós. ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)
La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com Comandes a domicili a partir de 20 euros
931 923 814 671 302 001
Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona
Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH! 15
16 PARAL.LEL OH!