Paral·lel OH! 118

Nº 118 - Juliol 2022 / Revista gratuïta / Any 10

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

Mei

Vedet especialista en striptease La successora de Christa Leem

www.zonasec.cat

(pàg. 8)

Històries del Paral·lel Caserna de les Drassanes (pàg. 4) Festa Major Poble-sec (pàg. 6) L’Espai tecnològic Rostres del passat (pàg. 13)

Foto: Jordi de Abril

Compro oro, plata, relojes de 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles 93 001 00 00 FINS 63 344 96 24 A 40E PER GRAM @barcjoyeria JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona ¡VISÍTANOS!

D’OR

Ronda Sant Pau, 79 (esquina Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 Barcelona

APUESTAS DEPORTIVAS

ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

2

PARAL.LEL OH!

Sumari

Editorial

• Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Festa Major Poble-sec pàg. 6 • L’Entrevista

pàg. 8

• La foto retro

pàg. 10

• Publicitat

pàg. 11

• Cartellera de teatre

pàg. 12

• L’Espai tecnològic

pàg. 13

• 45 anys de La Salseta pàg. 14

Preocupa’t només de les coses que de veritat importen, de vendre la teva casa, ens ocupem nosaltres.

TRUCA’NS… VALORACIONS GRATUÏTES REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tenda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es

De la cosificació a l’alliberament Entrar al debat sobre l’striptease és espinós. La societat ha evolucionat, i el que als anys 70 va suposar una revolució, un desafiament a una dictadura rància que censurava tot allò que considerava allunyat de la moral, vist des de l’òptica actual podem plantejar-nos si en realitat implica tractar la dona com un objecte. És a dir, cosificar-lo.

Els últims anys hem anat prenent més consciència dels micromasclismes presents en el dia a dia. De molts d’ells no en som conscients, i és normal que això faci que ens replantegem si en moltes de les nostres accions quotidianes estem contribuint sense adonar-nos-en a perpetuar el patriarcat. Per això, és absolutament comprensible que se’ns disparin les alarmes en pensar en un striptease: és una mostra més de l’ús de dona com a objecte?

La Mei (vegeu l’entrevista de la pàgina 8) té un punt de vista completament oposat. Ella es dedica a fer striptease, i a l’entrevista ens relata com ha hagut de patir el rebuig de l’entorn més proper, els qui se l’estimen, perquè no entenen que mostri el seu cos despullat en públic. És més, per a ella, és una forma d’alliberament femení.

De sentir-se a gust amb el propi cos, d’empoderar-se, independentment del que puguin dir al respecte. I, certament, el sexe és present en les nostres vides, però alhora tenim una doble vara de mesurar quan ho fem públic.

Potser no ha passat tant de temps i l’striptease tornarà a ser, com planteja, una nova forma d’alliberament.

Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona •23/6/20 Telèfons: uncio_Revista_Jun20.indd 1 7:51 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: David García Mateu, Jordi Julià Serra, Ernest Millet, Barbara Kiessling, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Xavier Theros, Roberto Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres (CGM) Aquesta publicació forma part de: PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) zonasec@hotmail.com / Ernest Millet: 699 27 18 25 PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

PARAL.LEL OH!

3

Històries del Paral·lel Caserna de les Drassanes (1792-1935) Les antigues drassanes van deixar de construir vaixells el 1663, anys després de la Guerra dels Segadors El 20 de juliol de 1936, durant l’assalt contra els militars sublevats, va morir l’anarquista Francisco Ascaso El 1935 va començar l’enderrocament de la caserna

La caserna de les Drassanes estava situada al final de la Rambla en l’espai comprès entre l’antic convent de Santa Mònica (avui ocupat pel centre cultural Arts Santa Mònica) i el Portal de la Pau, just al lloc on avui s’aixeca l’edifici de la Comandància de Marina del Sector Naval de Catalunya, davant del monument a Colom. Era una edificació construïda el 1792 al voltant d’un gran pati central i adossada totalment al recinte de les antigues Drassanes del que n’era com una mena d’annex que completava l’equipament militar. La part posterior de l’edifici donava al carrer del Portal de Santa Madrona, on hi havien situades les parades de llibres de vell i des d’on s’accedia per un entramat de carrers estrets al sector més sòrdid del Barri Xino.

El 1927 el govern de la Dictadura del general Primo de Rivera va iniciar un procés de modernització de casernes i aquarteraments militars. Es tractava de clausurar les instal·lacions més velles –moltes cèntriques– i crear-ne altres de noves al voltant de la ciutat.

La caserna de les Drassanes es va considerar una de les més obsoletes i es va deternimar que seria una de les que resultarien afectades i que es cedirien els terrenys a la ciutat.

El conjunt de les antigues Drassanes havia deixat de dedicar-se a la construcció i armament de vaixells des del 1663, després d’acabada la Guerra dels Segadors.

4 PARAL.LEL OH!

A partir d’aleshores el recinte va esdevenir caserna militar. Tot i l’esmentada afectació de l’any 1927, les Drassanes van seguir ocupades per militars fins a la Guerra Civil i el 20 de juliol de 1936 durant l’assalt contra els militars sublevats hi va morir d’un tret al cap l’anarquista Francisco Ascaso.

1934. Plànol de la caserna al costat de les Drassanes, aleshores ocupades pel Parc d’Artilleria de l’Exèrcit

La Caserna annexa però, ja havia començat a ser enderrocada al febrer de 1935, la qual cosa va permetre alliberar i fer visible la façana lateral de les Drassanes i obrir el primer segment de la via B de l’antic Pla de Reforma de Ciutat Vella (un eix que pretenia unir el port amb el carrer Muntaner a través del Raval), que després el franquisme batejaria com Avenida García Morato i avui conegut com l’Avinguda de les Drassanes.

El diumenge 3 de febrer de 1935 la caserna va ser oberta al públic per ser visitada per la ciutadania abans de l’enderrocament. Només una setmana després començaven els treballs de demolició amb un acte presidit per l’alcalde Pich i Pon que va pujar al terrat per empènyer un tros de balaustrada cap al carrer i iniciar simbòlicament l’execució de les obres. L’enderrocament de la caserna es va perllongar durant mesos i va ser viscut per la ciutadania amb entusiasme ja que millorava la imatge del final de la Rambla. La Guerra Civil va endarrerir tot el procés i fins als inicis dels anys 50 l’espai va romandre com un solar buit i abandonat fins que es va enlairar el nou edifici de la Comandància de Marina. A l’altra banda, les velles Drassanes van poder ser lentament restaurades per acollir-hi el Museu Marítim. BARCELOFÍLIA

1902. La Caserna Militar, a la dreta del monument a Colom, i les Drassanes sota les tres xemeneies del Paral·lel

1880. Cues de militars davant la porta d’accés al pati que hi havia entre la Caserna i les Drassanes

COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA El xef Pere Arànega (Agut d’Avignom, Chicoa...) després de més de 20 anys al Paral·lel, us convida a visitar el seu nou restaurant

En el restaurante Arànega ofrecemos las más sabrosas tentaciones acompañadas de los mejores vinos: Pulpo a la brasa con parmentier, erizos de mar gratinados, paella de pescado y marisco, trinxat con crujiente de panceta y crema de butifarra del Perol, bacalao con samfaina, solomillo de ternera al foie... y mucho más. ¡Ven a nuestro restaurante! y disfruta de las más sabrosas tapas, platos de la cocina catalana, mediterránea, paellas y arroces y lo más tradicional de la cocina española.

Menú diario 12,15 E - Menú sábado 15,90 E Precio aprox. a la carta 20-25 E Menús para grupos (con reserva y solo cenas) máx. 25 personas Tancat dissabte nit i tot diumenge

Mallorca, 287 (junto Roger de Llúria) Tel. 93 207 48 60 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com

PARAL.LEL OH!

5

La Festa Major del Poble-sec reconeixerà el personal sanitari Aquest 2022 la celebració serà del 15 al 24 de juliol En la primera Festa Major del Poble-sec sense restriccions per la covid-19, els organitzadors han decidit donar el protagonisme al personal sanitari que ha treballat incansablement durant els darrers dos anys. Per això, han decidit que els pregoners de la Festa Major siguin el personal sanitari dels dos centres que donen servei al barri: el CAP Les Hortes i el CAP Manso.

Així doncs, l’edició d’aquest 2022 podrà tornar a la plena normalitat amb el format habitual, amb molta festa i moltes activitats per a tothom. Començarà el divendres 15 de juliol i s’allargarà fins al cap de setmana de la setmana següent, acabant el diumenge 24 de juliol. El programa complet es podrà consultar a: www.festamajor.poblesec.org.

festamajor.poblesec.org

barcelona.cat/sants-montjuic

Districte de Sants-Montjuïc

El cartell, obra de l’il·lustradora Judit Crehuet

idea que la gent és la gran protagonista de les festes.

Així mateix, ha donat un rol central al color groc per transmetre l’energia i l’alegria de la festa.

Les 17 obres que es van presentar al Concurs de cartells de la Festa Major del Poble-sec es podran veure al Centre Cultural Albareda (carrer Albareda, 22) del 6 al 23 de juliol. REDACCIÓ

Braseria

Cuina a la vista, amb brasa natural

Cloïsses, pop a la gallega, gambes, padrón, calamarcets...

Carns gallegues i peix Horari: de 13 a 16,30 i de 20 a 23 h. / Tancat: dimarts i diumenge nit Al barri des de 1989

6

PARAL.LEL OH!

JUDIT CREHUET

Un cartell ple d’energia i alegria El passat disabte 18 de juny, en un Molino de portes obertes aprofitant la jornada de la Mostra d’Entitats del Poble-sec, es va presentar el cartell de la Festa Major del Poble-sec d’enguany. Ha estat creat per la il·lustradora gironina i col·laboradora d’El Jueves, Judit Crehuet, en haver guanyat el 24è Concurs de cartells de la Festa Major del Poble-sec. Precisament, aquesta mateixa dissenyadora s’ha endut aquest any el 10è Concurs de cartells de la Festa Major de la Marina.

Segons va explicar la mateixa dissenyadora, a l’hora de dissenyar el cartell va afegir alguns símbols icònics del barri com el mateix Molino o les Tres Xemeneies, referències a colles de cultura popular com els Castellers del Poble-sec i els Gegants i Capgrossos del Poble-sec i una parella ballant tot transmetent la

Margarit, 24 (Poble-sec) • Tel. 93 329 70 74 TAMBIÉN www.omeular.es PARA LLEVAR!

PARAL.LEL OH!

7

L’entrevista Mei

(Vedet especialista en striptease)

‘‘Actuar a El Molino és el meu somni’’ La Mei (Barcelona, 1984) es dedica a l’striptease artístic i al cabaret. També és terapeuta corporal mitjançant tallers adreçats a dones. El seu pas pel cabaret de Bigas Luna li va marcar profundament, i ho plasma en ‘La Bambola Cabaret’, on vol emular el que va viure a Saragossa. Connecta amb el Paral·lel més irreverent, que ha marcat la història de l’avinguda. No amaga les seves intencions de poder portar la seva proposta al màxim exponent d’això: El Molino. L’han definit com a successora de Christa Leem, la icona de la llibertat dels anys 70 i musa de la intel·lectualitat barcelonina.

Mei és el teu nom real? És el meu nom artístic. Me’l va posar Bigas Luna, així que ja es queda per sempre. Em va preguntar quin nom em volia posar. Jo li vaig dir: Lulú, però em va dir que està molt vist. Ell estava llegint una novel·la eròtica en què la protagonista era una actriu japonesa que li recordava a mi i es deia Mei. Em va dir: ‘‘Et diràs Mei’’.

Com vas arribar a Bigas Luna?

Jo estava estudiant en una escola de teatre, i com que sempre feia coses relacionades amb el cabaret, la professora em va dir que hi havia un càsting a Barcelona que el portaria Bigas Luna, i m’hi vaig presentar. Van passar dos anys fins que em va trucar.

Dos anys no és normal!

Clar que no! Crec que és el destí. Llavors estava en un any sabàtic, vaig tornar de Tailàndia, vaig encendre el mòbil i em van trucar. Va ser tot una casualitat molt gran.

Era per a una pel·lícula?

No, per al cabaret El Plata, de Saragossa, ell n’era director artístic. Vaig estar-hi gairebé cinc anys, fins que va morir.

I ara vols anar a El Molino...

8 PARAL.LEL OH!

Mei, fer de l’striptease un art

Tant de bo! Actuar a El Molino és el meu somni. És un cabaret emblemàtic, que forma part de l’essència del cabaret real de tota la vida. Des d’abans d’estar amb el Bigas ja portava dins meu el cabaret. Quan vaig arribar a El Plata, el Bigas va agafar l’essència del cabaret de revista, donant-li el seu toc de cabaret ibèric. I l’essència de la vedet de revista, però el que va canviar és que fèiem nus integrals, tant nois com noies. El Molino és a la meva ciutat, és a casa, i és emblemàtic, tota la història que té! A més, hi va estar la Christa Leem, i que ara estic treballant en un documental sobre ella amb el Joan Estrada. Per a mi seria un homenatge doble.

Christa Leem és el teu referent?

Ara mateix, sí. Ha arribat a mi pel Joan. Diverses persones m’han dit que m’hi assemblo, no físicament sinó l’essència. Ara estem fent un estudi amb el Joan per al tribut, estic llegint molt sobre ella.

Quina és la teva essència?

L’art de despullar-se, despertant tot els sentits. No és tant ballar o treure’s la roba, sinó treballar amb els meus sentits: l’oïda, l’olfacte, la vista, el gust. Sentir amb tots

els sentits oberts quan em trec la roba. Això porta a una forma de presència.

Per a tu l’striptease és reivindicatiu?

Clar que sí. Ho sento des de dins. No tant per l’època, perquè despullar-se avui dia és més comú, sinó pel meu entorn: amics, parelles, pares... he fet una reivindicació que això no ho veig malament, està bé, tot i que ells no ho veien així.

Busques alguna altra cosa?

L’alliberament. Jo quan fa molt de temps que no ballo ho noto en la meva forma interna i externa d’ésser. I quan hi torno em sento molt més alliberada, la seguretat la tinc més forta, m’estimo molt més. Ho sento molt dins meu.

Un alliberament feminista?

Totalment. I en canvi el món feminista està molt en contra d’això, diuen que ens prostituïm. Però jo soc súper lliure i ho escullo perquè em sento lliure, precisament.

Creus que contribueixes a la cosificació de la dona?

No. El que jo faig és expressar-me des de dins amb el nu, amb aquesta forma d’alliberament i de treballar amb el meu cos. No és una forma de provocar ni de reivindicar-me.

Va ser idea meva, però ho vam muntar entre tots cinc integrants. És un homenatge al que vam fer amb el Bigas Luna. La cantant, Lorena, també va estar a El Plata. Volem recuperar l’essència del cabaret de revista, que inclogui despullar-se, cosa que avui en dia no hi és gaire perquè hi ha més burlesque, que és un cabaret americà, però nosaltres volem tornar al cabaret espanyol, de revista.

Fem copla, hi ha música en directe amb saxo, jo faig striptease i un transformista és mestre de cerimònies.

On es pot veure?

Ara mateix tenim programat de manera periòdica a la sala Tarantos, però busquem també altres propostes.

No sou un espai fix, ho aneu fent on sorgeixi...

No. Però el que ens agradaria és El Molino.

Ho heu demanat?

Sí, estem fent reunions amb l’Ajuntament, n’hem parlat.

Per ara les coses van bé. Però no hi ha res decidit. També s’ha parlat que tornarà a obrir La Paloma...

La idea seria fer el que feu a ‘La Bambola Cabaret’ de forma més fixa a El Molino?

Sí, obrir tots els caps de setmana com feien els cabarets antigament. Fer de dijous a dissabte. Però si ens diuen de fer-ho tots els dies, ho faré feliç! JORDI JULIÀ SERRA

‘‘El món feminista està molt en contra d’això, diuen que ens prostituïm. Però jo soc súper lliure i ho escullo perquè em sento lliure, precisament’’ També fas tallers amb dones. En què consisteixen?

Són cabarets amb cadires, fem striptease i ball. Són terapèutics. Treballem la part femenina, obrir-te, desinhibir-te, i funciona moltíssim. Una alumna em deia l’altre dia que des que fa les classes es mou millor al llit!

Busquen sentir-se millor amb el seu cos, amb la intenció de la seva vida, el seu comportament, sentir-se millor. A vegades venen molt tancades i rígides, i en surten felices.

De totes les edats?

Hi ha molta varietat. La que em va parlar de la Christa Leem té 60 anys.

No és habitual una dona de 60 anys fent striptease...

No, però bé, jo he treballat amb vedets de 70 anys ballant i traient-se la roba. És el sistema mental que tenim. Però la gent no ve a despullar-se per fer-se pública, és una forma d’alliberament.

Quin paper tens a ‘La Bambola Cabaret’?

MANZAN S RESTAURANTE PERUANO Cocina tradicional

MENÚS MEDIODÍA

RÚ PE l en e

Abierto de martes a sábado: de 13 a 17 y de 20 a 24 h EL Cocina de 13 a 15,30 y de 20 a 22 h L · L A

PAR

Ceviche

Machu Picchu

Pisco Sour

Comte Borrell, 6 (junto al PARAL·LEL) Tels. 93 382 60 45 - 653 212 855 PARAL.LEL OH! 9

La foto retro

Valentina Tereshkova (1937), cosmonauta, enginyera i política russa. Va ser la primera dona en viatjar a l’espai

La cosmonauta moments abans d’entrar a la càpsula espacial Vostok 6, el 16 de juny de 1963

Valentina Tereshkova i Nikita Kruschev (dreta) celebrant l’èxit de les expedicions espacials soviètiques Vostok 5 i Vostok 6

ROSTISSERIA

Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast MENÚ a 8,80 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Rostisseriabonprofit

10 PARAL.LEL OH!

Rostisseria bonprofit

Valentina Tereshkova va ser seleccionada entre més de 400 aspirants per pilotar el Vostok 6. Durant els tres dies de viatge, Tereshkova va experimentar nàusees i migranyes, les quals no li van impedir mantenir al dia el diari de bord i dur a terme tots els detalls de la missió. A més, s’havia produït un error en la programació de la trajectòria i ella mateixa va haver de variar-la per aconseguir que la nau no s’allunyés de la Terra. Després de 48 voltes a la terra i 70 hores de vol, Tereshkova abandonava la càpsula de vol i acabava el descens en paracaigudes des de 6.000 metres d’alçada fins a posar els peus al Kazakhstan. S’havia convertit en una llegenda de l’aeronàutica espacial. El 2013 va sorprendre tothom expressant el seu desig de viatjar a Mart, encara que el viatge fos només d’anada.

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimecres a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns i dimarts tancat (excepte festius i vigílies)

MITJANS DE PROXIMITAT,

PERIODISME D’ALTA FIDELITAT

C

M

Y

M

Y

Y

MY

K

visita la web del ZS

Perquè a l'AMIC som fidels als mitjans de proximitat professionals i de qualitat, propers a la gent i compromesos amb el bon periodisme. Això és el que ens ha portat a fer 25 anys comptant amb la confiança de 500 mitjans i amb la fidelitat dels lectors; els coneixem bé i treballem per oferir-los la informació més rigorosa de la seva comunitat. Alta fidelitat, perquè estimem la premsa, perquè estimem la gent.

www.zonasec.cat PARAL.LEL OH! 11

Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL

www.teatrecondal.cat

Loop Aracaladanza (del 15 al 17 de juliol) El diablo cojuelo (del 19 de juliol al 7 d’agost) Loop Aracaladanza Teatre Condal

TEATRE VICTÒRIA

DAU AL SEC

www.daualsecartsesceniques.cat

Memòries joves (8, 9 i 10 de juliol) L’ombra de Wendy i Peter Pan (16 i 17 de juliol) Cos d’estiu (curs per a joves) (del 18 al 22 juliol)

www.teatrevictoria.com

El mago Pop (a partir 14 de setembre)

L’ombre de Wendy i Peter Pan Dau al Sec

TEATRE APOLO www.teatreapolo.com Paso a paso (fins al 21 d’agost) Corta el cable rojo (fins al 21 agost) El musical de los 80 i 90 (els dijous i divendres)

TEATRE TANTARANTANA (del 6 al 10 de juliol)

SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 17h a 18h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro, musical y cine. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.

®

MOTARD BAR CON TERRAZA de martes a jueves de 18 a 1h viernes y sábado de 18 a 2,30h • domingo de 18 a 0,30h

BUENA CERVEZA Y BUENA MÚSICA Celebrando 30 años de buenos momentos en vuestra compañía ¡GRACIAS!

Av. Paral·lel, 92

12 PARAL.LEL OH!

Tel. 93 329 51 42

www.tantarantana.com

Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig

RISTORANTE DI RAFFAELE ABIERTO TODOS LOS DÍAS de 13,30 a 24 horas Margarit, 12 (Poble-sec) Tel. 93 442 50 56 www.bellanapoli.es

L’Espai tecnològic Intel·ligència artificial per a la Història ta. Són més curiosos que Tots hem vist estàtues d’emperadors romans, científics però no deixen d’escriptors famosos o d’apropar-nos a aquells quadres de celebritats, personatges i veure’ls més però són obres d’art tot a prop, com les persones i que siguin excel·lents. que realment eren.

Si ens fixem en la foEn la majoria d’ocasions desconeixem la realitat, és tografia adjunta aquestes persones no existeixen, a dir, com era aquell persón reproduccions digisonatge històric en carn tals basades en IA que i ossos. Els historiadors ens mostren com serien porten dècades intentant actualment certs personatesbrinar-ho, però ara som a l’era de fer realitat el que ges històrics. A la primera Napoleó, Mozart, Juli Cèsar, Mona Lisa, Shakespeare i filera hi trobem a Napoleó abans era impossible.

Isabella Eugenie Boyer Bonaparte, Mozart i Juli Avui, la tecnologia permet arribar on mai s’havia arribat. Mitjançant la César. A la segona filera hi trobem la model del quadre La Intel·ligència Artificial (IA) aplicada a múltiples imat- Mona Lisa de Leonardo Da Vinci, William Shakespeare i a ges d’aquells personatges s’ha arribat a reproduir de Isabella Eugenie Boyer, duquessa i esposa del propietari forma realista la seva aparença. Però no només això, de les màquines de cosir Singer, però més famosa per el potencial d’aquesta tecnologia és tan gran que fins i ser la model de l’estàtua de la Llibertat. La tecnologia no tot s’ha aconseguit recrear aquells personatges i saber deixa de sorprendre’ns per la seva capacitat de fer-nos com serien avui dia, adaptats a l’estètica dels nostres entendre el passat i construir el futur.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com) temps. Els resultats es poden veure a la fotografia adjun-

Gran Via Corts Catalanes, 715 (esq. Sicília) • Metro: Monumental Tel. 93 231 22 20 - 618 606 572 • www.lasmananitas.es A los clientes que vengan del Paral·lel ¡CHUPITO GRATIS!

PARAL.LEL OH! 13

La notícia del...

45 anys de La Salseta del Poble Sec

Salvador Escribà, co-fundador l’any 1977 de la banda, torna a encapçalar l’orquestra barcelonina i refunda la formació per presentar-la arreu del país La Salseta del Poble Sec és una de les orquestres emblemàtiques de Barcelona i ha portat el nom d’un dels barris més populars i carismàtics de la ciutat arreu de Catalunya i de l’Estat Espanyol amb una manera d’entendre la música de ball que l’ha fet renovadora i recuperadora de la participació més popular a les Festes Majors. La Salseta del Poble Sec s’ha mantingut sempre fidel a l’esperit amb el qual va néixer: portar la festa a la ciutadania, fer-la protagonista d’aquest esdeveniment i motivar als ciutadans a la convivència i participació populars. Aquest missatge continua vigent i ara més que mai cal reivindicar-lo.

Aglutinadors de generacions La Salseta representa tot un esforç de normalització cultural, musical i lingüística i, sense el seu granet de sorra no s’entendria l’evolució que en el terreny de la cultura popular, més lligada a la Festa, ha viscut Catalunya. La sensibilització per les seves cançons, per adaptar i versionar temes universals, per portar ritmes foranis a les nostres contrades, tot plegat ha

contribuït a refermar la riquesa musical a casa nostra.

També, per primera vegada, dins de la nostra història més recent, en els seus inicis va fer que la joventut participés a les Festes Majors de pobles i ciutats fent d’aglutinador intergeneracional, amb pares i fills ballant en un mateix envelat o plaça.

Per tot això La Salseta del Poble Sec commemora el 45è aniversari i,a partir d’una formació musical bàsica, amb músics salseteros de gran nivell, que remet als seus inicis de finals dels 70 i principis dels 80, està recuperant i reconstruïnt un repertori de ballables basat en les cançons que més han fet disfrutar al personal en les seves actuacions en envelats, places, pavellons... i així retrobar-se amb els balladors i balladores que han fet possible que La Salseta es mantingués durant tots aquests 45 anys en què vàries generacions han ballat amb ells. REDACCIÓ

CERVESES DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)

VERMUTS

OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00

Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com

14 PARAL.LEL OH!

VINS

C/PARLAMENT 25

SANT ANTONI BARCELONA

La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com Comandes a domicili a partir de 20 euros

931 923 814 671 302 001

Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona

Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH! 15

16 PARAL.LEL OH!