Nº 117 - Juny 2022 / Revista gratuïta / Any 10
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
Joan Romans Director i cap de sala del Teatro Kitchen & Bar
www.zonasec.cat
‘‘Hem abaixat preus respecte al Tickets perquè trobàvem a faltar la gent d’aquí. Cal ser més terrenals’ (pàg. 8)
Històries del Paral·lel El botxí més famós (pàg. 4) Ronda de Sant Antoni El futur de la llosa (pàg. 6) Tradicions catalanes La Flama del Canigó (pàg. 13)
Foto: Jordi Julià Serra
Compro oro, plata, relojes de 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles 93 001 00 00 FINS 63 344 96 24 A 40E PER GRAM @barcjoyeria JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona ¡VISÍTANOS!
D’OR
Ronda Sant Pau, 79 (esquina Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 Barcelona
APUESTAS DEPORTIVAS
ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
2
PARAL.LEL OH!
Sumari
Editorial
• Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Ronda de Sant Antoni pàg. 6 • L’Entrevista
pàg. 8
• La foto retro
pàg. 10
• L’Espai tecnològic
pàg. 11
• Cartellera de teatre
pàg. 12
• Flama del Canigó
pàg. 13
• ‘Estiu’, el conte
pàg. 14
Preocupa’t només de les coses que de veritat importen, de vendre la teva casa, ens ocupem nosaltres.
TRUCA’NS… VALORACIONS GRATUÏTES REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tenda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es
4 anys de formigó Costa d’entendre que, quatre anys després, la Ronda de Sant Antoni segueixi tenint el mateix formigó que va quedar en retirar el mercat. Ara l’Ajuntament ha promès desencallar-ho (vegeu pàg. 6), però no sap què hi vol fer. És clar que no tindria sentit destinar milers d’euros a una obra sense consens, amb el risc que no convenci el resultat i calgui refer-la, amb el sobrecost que això pot suposar. Però quatre anys són més que suficients per trobar un acord amb totes les parts. Darrerament els debats urbanístics a Barcelona són una dicotomia entre cotxes o vianants. Aquí, el debat és un altre: si cal fer passar autobusos i bicicletes o bé fer la Ronda exclusivament per als vianants. Però no és una lluita entre transport públic i vianants. Els qui volen recuperar el pas d’autobusos justifiquen que, així, acabaran els problemes de convivència de la zona. El ‘‘mercat de la misèria’’, amb venedors ambulants venent rampoines, n’és el màxim exponent. Però si tornen a passar-hi autobusos i els manters ja no poden vendre-hi, la pobresa no desapareixerà. Cal solucionar-ho d’arrel i treballar des d’una perspectiva social per erradicar la pobresa i no amagar-la. Dit això: un doble carril bus beneficiaria amb trajectes més ràpids les línies D50, H16, V11, 55 i 120. No són poques. A més, sense cotxes, s’eliminen les habituals infraccions d’invasió del carril bus. Per contra, el carril bici perd sentit si hi ha una àmplia vorera. Cal valorar l’oportunitat de millorar el transport públic, sense oblidar la fita principal: que la Ronda esdevingui el punt de trobada de Sant Antoni i el Raval.
Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona •23/6/20 Telèfons: uncio_Revista_Jun20.indd 1 7:51 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: David García Mateu, Jordi Julià Serra, Ernest Millet, Barbara Kiessling, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Xavier Theros, Roberto Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres (CGM) Aquesta publicació forma part de: PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) zonasec@hotmail.com / Ernest Millet: 699 27 18 25 PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel El palau de les execucions Nicomedes Méndez, el botxí més famós de Barcelona, va ajusticiar entre 50 i 80 persones Al costat de La Pajarera Catalana, actual El Molino, volia obrir el seu propi espectacle sobre el seu ofici A finals del segle XIX, a Espanya hi havia cinc botxins titulars. A Madrid actuava Aureo Fernández, a Sevilla hi havia José Fernández, a Burgos exercia Gregorio Mayoral i a Càceres treballava Saturnino de León. Però cap era ni remotament tan popular com el botxí de l’Audiència de Barcelona, Nicomedes Méndez López, que es convertiria en un personatge típic de la ciutat noucentista. Méndez havia nascut a Haro (La Rioja), el 1842. S’havia casat amb Alejandra Amor, amb qui va tenir dues criatures. Va ser ajudant dels botxins de Madrid i Ciudad Real abans d’aconseguir plaça pròpia. Pel que sembla, el seu veritable ofici era el de sabater, molt comú entre els executors decimonònics, com Gregorio Mayoral i Rogelio Pérez. Es va iniciar com a titular el 1877, quan va ajusticiar a Manresa el bandoler i assaltador de camins Panchamplà, que havia sembrat el terror en aquella comarca. Amb el temps va adquirir fama de ser un professional molt diligent i orgullós de la feina. Blasco Ibáñez s’hi va inspirar per crear el personatge del botxí Nicomedes Terruño en el seu relat Un funcionario, a qui els sentenciats a mort tenien per un gran home. Malgrat que cobrava un extra de 100 pessetes per execució, va declarar a la premsa estar disposat a exercir de franc i afirmava prestar un gran servei a la societat. Sense estar-hi obligat, de tant en tant es deixava caure per 4 PARAL.LEL OH!
De Nicomedes Méndez només ha quedat aquest dibuix
la presó de Reina Amàlia a ajustar i greixar el garrot vil que s’hi custodiava, cosa que no agradava res als funcionaris de presons. Fins i tot va millorar la màquina amb un sistema que va batejar com el ‘‘garrot català’’, capaç de matar amb més eficàcia. Una modificació que es va provar amb èxit per primera vegada a l’execució de Santiago Salvador, el terrorista del Liceu.
Malgrat que cobrava un extra de 100 pessetes per execució, va declarar a la premsa estar disposat a exercir de franc i afirmava prestar un gran servei a la societat La resta del temps, el senyor Méndez era un trist funcionari que cuidava gallines i criava canaris. Vivia amb la dona i els dos fills en una petita torre del barri de La Salut. Habitualment, lluïa una barba espessa, que només s’afaitava quan havia de treballar. Tot i això, el seu ofici també li va portar grans desgràcies familiars. El 1892 la seva filla es va suïcidar en ser abandonada pel seu promès quan aquest es va assabentar del veritable ofici del seu pare. El seu fill es va veure implicat en una agressió a un guàrdia civil i va estar a punt de ser condemnat a mort, cosa que hauria obligat Nicomedes
a donar-li garrot; anys després va ser trobat assassinat en estranyes circumstàncies. Al final de la seva carrera, el botxí Méndez es va convertir en un vellet de poca estatura i aspecte vulgar, sempre amb vestit blau i barret. S’havia jubilat el 1908, després de la mort del terrorista i confident de la policia Joan Rull, que va ser el primer reu executat a la presó Model. De sobte, disposava de massa temps lliure i va començar a freqüentar els bars. Es va aficionar a beure i a explicar a qualsevol anècdotes de la seva professió. En aquella època el Paral·lel era un vast terreny de terra, esquitxat de cases en construcció, barracons de fira i tavernes sinistres on acudia cada cap de setmana la classe obrera a divertir-se. Allà va tenir la seva inspiració: obriria el seu propi espectacle al costat de La Pajarera Catalana (que anys després seria El Molino).
A l’interior del negoci tenia pensat col·locar-hi un patíbul i dos maniquins on faria demostracions pràctiques El negoci s’anomenaria el Palacio de les Ejecuciones
i Méndez seria la seva estrella. A la porta hi posaria el títol de botxí, el retrat i la partida de naixement. Dins, amb un patíbul i dos maniquins de cera faria demostracions pràctiques dels seus mètodes i narraria les seves millors anècdotes. Incomprensiblement, les autoritats no van considerar la seva proposta gaire encertada i van prohibir que obrís el seu teatret. Frustrat, Nicomedes es va instal·lar a Can Ramón, una de les moltes tasques del carrer Vila i Vilà, on va començar a fer conferències els dimarts, dimecres i dissabtes a les nou del vespre, a canvi de la beguda. Explicava les frases últimes dels reus, les seves reaccions, ensenyava els regals que algun havia fet o els consells rebuts, com el de Santiago Salvador, que li va recomanar deixar aquella feina tan macabre. Afirmava estar segur que Silvestre Lluís, una de les seves últimes víctimes, va morir sent innocent, encara que per això no es podia culpar la justícia. El botxí més famós de Barcelona va morir el diumenge 27 octubre de 1912, als 70 anys. Segons diverses fonts, hauria executat entre 50 i 80 persones. Quan el seu lloc va quedar vacant molts van ser els que el van sol·licitar, especialment els metges. El vell regnat dels sabaters arribava al final. XAVIER THEROS (Diari El País)
COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA El xef Pere Arànega (Agut d’Avignom, Chicoa...) després de més de 20 anys al Paral·lel, us convida a visitar el seu nou restaurant
En el restaurante Arànega ofrecemos las más sabrosas tentaciones acompañadas de los mejores vinos: Pulpo a la brasa con parmentier, erizos de mar gratinados, paella de pescado y marisco, trinxat con crujiente de panceta y crema de butifarra del Perol, bacalao con samfaina, solomillo de ternera al foie... y mucho más. ¡Ven a nuestro restaurante! y disfruta de las más sabrosas tapas, platos de la cocina catalana, mediterránea, paellas y arroces y lo más tradicional de la cocina española. Menú diario 12,15 E - Menú sábado 15,90 E Precio aprox. a la carta 20-25 E Menús para grupos (con reserva y solo cenas) máx. 25 personas Tancat dissabte nit i tot diumenge
Mallorca, 287 (junto Roger de Llúria) Tel. 93 207 48 60 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com
PARAL.LEL OH!
5
La llosa de la Ronda de Sant Antoni es retirarà aquest any Deixar passar busos o restringir-ho als vianants: el debat segueix obert
Sense consens El debat s’ha dividit entre els que creuen que, després de 13 anys sense trànsit, ja no cal que torni, i els que consideren que s’ha de recuperar el pas de vehicles, encara que només siguin autobusos en un sol sentit. Per als últims, un gran argument és acabar amb els problemes de convivència, que han minvat des que la Guàrdia Urbana hi és permanentment. I és que la Ronda fa frontera entre el Raval i Sant Antoni, i les desigualtats han aflorat amb la creació d’aquesta nova zona de convivència.
OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ OBRIM LA FINESTRA MÉS PROPERA
A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA
OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA 6
PARAL.LEL OH!
“Hi ha un compromís claríssim de començar la retirada de la llosa abans de final d’aquest mateix any”, anunciava el maig passat Sanz. En retirar-la hi ha consens. Però “si retirem la llosa, el projecte ha de venir ben ràpid”, assegura la tinent d’alcaldia. Per això, volen posar fil a l’agulla per trobar un acord: “Cal definir on volem el verd, on volem les bicicletes, la càrrega i descàrrega, si volem asfalt o pedra natural...”, detalla. També ha recordat que al Raval hi falten espais per al joc infantil. JORDI JULIÀ SERRA
Foto: Jordi Julià Serra
Al maig es van complir quatre anys de la reobertura del Mercat de Sant Antoni. Quedava en desús el mercat provisional de la Ronda de Sant Antoni, entre Urgell i Casanova. La carpa va marxar, però va deixar com a empremta dels nou anys de provisionalitat una gran llosa de formigó. Encara avui, fins i tot segueixen dempeus les baranes i rampes d’accés. “Jo mateixa vaig fer el projecte i el vaig aturar el 2018”, ha admès la tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz. El motiu: “Hi havia entitats que demanaven que tingués coherència amb el que passava al barri”. En efecte, s’estava implantant la superilla de Sant Antoni. Ara, Sanz també vol que tingui “coherència” amb la resta de Rondes que envolten Ciutat Vella. Però si la suspensió s’ha dilatat és per la falta de consens entre entitats sobre el model que ha de tenir la urbanització. Al 2018, contemplaven un carril per a autobusos i taxis en cada sentit, un carril bici bidireccional i un carril de servei de càrrega i descàrrega.
• La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat. • El periodisme és la millor garantia davant La llosa de la Ronda de Sant Antoni les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local. • La premsa de proximitat informa, integra,
• Les empreses i sobretot les administracions dinamitza i cohesiona la comunitat. públiques han de prioritzar els mitjans de • El periodisme és la millor garantia davant proximitat com a suport publicitari. Una les falses notícies. Sense mitjans, la societat inversió que sempre retorna. s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local. • Sense publicitat no hi ha mitjans i sense •mitjans Les empreses sobretot lesveraç administracions no hi hai informació i públiques han de prioritzar els mitjans de contrastada. proximitat com a suport publicitari. Una inversió que sempre retorna.
• Sense publicitat no hi ha mitjans i sense mitjans no hi ha informació veraç i contrastada.
• La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat. • El periodisme és la millor garantia davant les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.
Aparadors vius perquè el comerç de la ciutat guanyi visibilitat L’Ajuntament de Barcelona destina 1 milió d’euros per tal de millorar l’atractivitat exterior del comerç de la ciutat i dels carrers comercials mitjançant el canvi de les persianes que tanquen els locals. Així, els locals que canviïn les seves persianes exteriors cegues per d’altres que permetin veure l’interior de la botiga amb la persiana baixada, com són les troquelades o de malla o similars, podran acollir-se a aquesta nova convocatòria d’ajuts. L’objectiu és millorar l’atractiu exterior del comerç de la ciutat i dels carrers comercials,i també prevenir l’incivisme de les pintades. Es preveu que es puguin subvencionar uns 500 locals.
Imatge: Ajt. BCN
Ajudes econòmiques per canviar les persianes cegues exteriors per d’altres perforades o de malla per evitar també pintades
Persianes que permeten veure l’interior dels comerços
Programa ‘‘Amunt persianes’’ Les subvencions s’emmarquen en el programa “Amunt persianes” i es poden sol·licitar fins al 30 de setembre mitjançant el web del projecte (empreses. barcelonactiva.cat). Poden demanar l’ajut els establiments que hagin fet o tinguin previst fer aquest canvi de persiana durant tot l’any 2022. Hi poden optar les persones titulars d’activitats comercials, de serveis, restauració, oci nocturn i allotjaments turístics en establiments en planta baixa o a peu de carrer, o altres persones amb l’autorització de la persona propietària. 2.000 euros per persiana La substitució de cada persiana se subvencionarà amb un màxim de 2.000 euros. Un mateix titular podrà sol·licitar fins a un màxim de tres subvencions per actuacions de canvi de persiana. Les despeses subvencionables són les que estan directament relacionades amb el subministrament, transport i instal·lació de les persianes. Barcelona Activa serà l’encarregada d’atorgar les subvencions per ordre d’arribada fins a exhaurir el pressupost previst. Aquesta línia d’ajuts se suma a la destinada per impulsar la digitalització a comerços i restauració, que té un pressupost de 750.000 euros. REDACCIÓ (Font Ajt. BCN)
PETITS
MITJANS
4 a 6 anys
7 a 10 anys
EDUCACIÓ INFANTIL
CICLE INICIAL I MITJÀ DE PRIMÀRIA
GRANS 10 a 14 anys CICLE SUPERIOR PRIMÀRIA I PRIMER CICLE ESO
COLÒNIES D'ESTIU de 6 a 14 anys Setmana Període 1. 2. 3. 4. 5.
del 27/06 al 01/07 del 04/07 al 08/07 del 11/07 al 15/07 del 18/07 al 22/07 del 25/07 al 29/07
PETITS I MITJANS Per setmana Matí Matí amb dinar Matí i tarda Matí i tarda amb dinar
Horari
Preu
9:00 a 13:00 70,10 € 124,30 € 9:00 a 15:00 9:00 a 13:00 i 15:00 a 17:00 91,10 € 141,71 € 9:00 a 17:00
Dijous excursió de dia sencer amb carmanyola de
casa.
ACCEDEIX A LA WEB
GRANS
Dimarts i dijous excursió de dia sencer amb carmanyola
Per setmana
Horari
de casa.
Preu
Matí i tarda 9:00 a 13:00 i 15:00 a 17:00 Matí i tarda amb dinar 9:00 a 17:00
103,22 € 141,75 €
COLÒNIES D'ESTIU TORN
TROBARÀS: ACTIVITATS HOMOLOGADES INSCRIPCIÓ ACCÉS DIRECTE ALS AJUTS
PREU
Sortida el 20 de juliol Tornada el 22 de juliol
129,33 €
dilluns a dijous de 16:30 a 19 hores i Ajuda divendres de 16:30 a 18 hores o mail a: Presencial secretaria.casal@escolapia.cat Eduard Salinas infovacances.casal@santantoni.epiaedu.cat Berta Artigas/Martí Feliu
t Antoni
cial ativa presen Sessió inform 0 :0 18 s le a 31 de maig
Escola Pia San
PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista Joan Romans (Director i cap de sala del Teatro Kitchen & Bar)
Un dels millors restaurants del món, el Tickets, va tancar fa dos anys. Manuel Lao, l’empresari de les escurabutxaques Cirsa, es va adjudicar en seu judicial aquest i altres restaurants del grup El Barri, en suspensió de pagaments. Sense Albert Adrià i rebatejat com a Teatro (Paral·lel, 164), va reobrir el març passat. Ha recuperat bona part de l’equip anterior, incloent el seu director, Joan Romans (Alcoi, 1992), cap de sala del Tickets des del 2018. És mitja tarda, no hi ha comensals, però el Teatro bull, els treballadors no paren. Ens refugiem del brogit per conversar a la seva cocteleria, Backstage. Com va arribar a la restauració? Jo era un estudiant bastant dolent. Volia ser entrenador de futbol, però els meus pares em van dir que no. Vaig treballar de cuiner al restaurant de la meva tieta i em va agradar molt. A l’Escola d’Hostaleria de Barcelona vaig adonar-me que preferia la sala. Vaig fer pràctiques a Sicília, vaig treballar al restaurant Fermí Puig, a un restaurant d’Alcoi... i el 2017, un cap de sala amb qui havia coincidit em va trucar per fer de cambrer al Tickets. En uns mesos era segon de sala i a mitjans del 2018, cap de sala. Fins a la pandèmia. El Tickets va tancar... Vaig treballar per a altres restaurants, però quan els germans Iglesias em van dir que reobrien el Tickets, no m’ho vaig pensar: aquí hi estic com a casa. Quan va arribar al Tickets ja era un lloc reconegut... Ja era el 25è millor restaurant del món i tenia estrella Michelin. Pensava que era massa per a mi. Però m’anava com anell al dit. Va ser amor a primera vista: 8 PARAL.LEL OH!
Foto: Jordi Julià Serra
‘‘Volem tornar a les arrels del primer Tickets’’
Joan Romans al restaurant Teatro, Paral·lel, 164
soc un pocavergonya, m’agrada parlar amb la gent, no m’agrada el protocol... Repescaran Albert Adrià? Això era una societat entre els germans Iglesias i els Adrià. Amb la pandèmia l’Albert ha decidit no continuar i es queda l’Enigma en solitari. Quin paper hi juga Manuel Lao? És amic dels Iglesias des de fa temps i els ha ajudat. No intervé, ho ha deixat tot en mans d’ells. No hi haurà canvis? El concepte és el mateix: gaudir d’un àpat molt bo, sentint-te com a casa, sense cotilles de menú degustació o un protocol de sala que incomoda. Que tothom estigui a gust, vingui amb xancletes o xandall. Hem abaixat preus perquè trobàvem a faltar la gent d’aquí. Els Iglesias tenien clar que calia ser més terrenals. Abans hi havia dos mesos de llista d’espera, el 75% eren turistes i la pandèmia ens ha fet reflexionar: hem de ser més per a la gent d’aquí. Els turistes són una bona
font d’ingressos, però no ho hem de fer tot per a ells. Quin preu mig per persona tenien? Al Tickets, entre 125 i 130 euros. Al Teatro, entre 70 i 80. Seria tornar al Tickets inicial? Exacte. Quan va obrir era fins i tot més barat. Amb la repercussió que va tenir es van crear llistes d’espera de dos mesos i es va apujar el nivell fins a cobrar el que es cobrava, totalment raonable. Ara volem tornar a les arrels del primer Tickets: menjar menys plats perquè tenen més quantitat, i que sigui més assequible per a tothom i més fàcil reservar. Abans hi havia moltes taules bloquejades per compromisos. Ara intentem tenir-ne un 80 o 90% d’obertes. Pots trobar taula per a la setmana següent. Si abaixen preus, no crearan igualment llista d’espera? Seria molt bona notícia! Hem de ser realistes, ara ja no tenim el cognom Adrià. Ens costarà arribar al nivell de reserves anterior.
‘‘Abans hi havia moltes taules bloquejades per compromisos. Ara intentem tenir-ne un 80 o 90% d’obertes. Pots trobar taula per a la setmana següent’’ Per què canvia el nom si manté el concepte? Tickets ho té registrat l’Albert i no el podem fer servir. També mostrem que continuem el concepte però trencant, dient que ja no hi ha l’Albert i fem un camí nou. El nom Teatro no és casual al Paral·lel... Fem un homenatge a tot el que va ser als anys 20 i segueix sent de teatres i sales d’espectacles. Per això treballem amb la sala Barts i l’Apolo. Abans teníem uns cartells d’espectacles que no eren reals, i vam pensar que després de tot el que hem passat ens hem d’ajudar mútuament i aprofitar per promocionar espectacles reals. Han canviat la decoració en la línia teatral?
Hi estem treballant. On més n’hem fet és en la cocteleria Backstage, que abans era La Dolça, dels postres. Ara hi hem posat focus de concerts i caixes de música. A la nit projectem un teló i una dona maquillant-se. Quin serà el nou fil conductor del menjar? Calia un apartat que recordés el Tickets: snacks petitons que es mengen amb una mossegada d’un nivell tècnic molt alt. Hem fet una segona part amb plats més grans per compartir, creació de l’Oliver Peña. Algun exemple? Cigrons amb cap de vedella i tripa de bacallà, arròs negre amb sepionetes a la planxa i allioli de julivert, o cabdells a la brasa. Són plats més reconeixibles per al públic català. Abans era tot més tècnic. I a l’Ovació Final, l’Oliver va pensar que tu et preparis el teu final. Per exemple, tenim una orada amb majado, una pasta a base de pebrots escalivats en un morter, ho servim en una safata amb fulles d’enciam, maionesa, verduretes envinagrades... i la gent es prepara el seu propi ssam, un taco coreà. O amb la ploma ibèrica, fem uns panets fregits que la gent obre i s’hi posa la ploma. Estan tenint molt d’èxit, agrada compartir al centre i preparar-ho. Seria una cuina més tradicional? Sí. Amb el punt de l’Oliver, sofisticat i modern, però reconeixible. La idea és recórrer tota la carta? Sí: un primer petitó, per compartir fred, per compartir calent, un mollete, un fregit, l’ovació final i postres. No quedes ple? No! No tenim menú degustació, ho tries a la carta. O el cambrer fa una selecció sorpresa a partir d’un petit interrogatori. Això ens encanta perquè fa treballar el cervell del cambrer i és molt personalitzat. La cocteleria Backstage és un retorn a la cocteleria 41º que hi havia inicialment? Sí, seria recuperar-ho. Es pot entrar de forma independent i beure i menjar algun petit snack. El cocteler, Álvaro Martos, farà 8 còctels a partir dels gèneres teatrals. Per exemple, en una tragèdia, sour pel final amarg, o fruites per a la comèdia. JORDI JULIÀ SERRA
PARAL.LEL OH!
9
La foto retro
Henri Toulouse-Lautrec (1864-1901)
‘La bugadera’ (1886)
A dalt: ‘Al llit’ (1892). A baix: ‘Ball al Moulin Rouge’ (1890) Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec-Montfa, pintor i cartellista, bohemi, 1,52 metres d’alçada, minusvàlid, alcohòlic, au nocturna, provocador, depressiu, sifilític... Un aristòcrata que es considerava a si mateix cronista social pintant al poble i a la nit de la ‘belle epoque’ parisenca, incloses les prostitutes, que va freqüentar i va estimar. Tot plegat, un dels millors artistes de l’art modern francès. El neoimpressionisme, que va irrompre en l’art europeu a la segona meitat del segle XIX, va tenir amb Toulouse-Lautrec un dels seus exponents més importants. Famós per la seva trajectòria pictòrica i també per la seva malaltia, picnodisostosi, que el va marcar tota la vida.
ROSTISSERIA
Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast MENÚ a 8,80 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)
Rostisseriabonprofit
10 PARAL.LEL OH!
Rostisseria bonprofit
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimecres a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns i dimarts tancat (excepte festius i vigílies)
L’Espai tecnològic Pegasus: el cavall alat de l’espionatge Segons la mitologia grega, Pegàs era un cavall màgic. Tenia ales i era capaç de volar i fer brollar fonts d’aigua. Era molt cobejat però també indomable i difícil d’atrapar. Un nom molt adient per a un programa informàtic pensat per aterrar en qualsevol dispositiu i fer brollar tota la informació d’aquest. Però què en sabem del software Pegasus, a part que ha estat instal·lat sense autorització dins de números mòbils de polítics catalans? Doncs poca cosa i molta. L’empresa israeliana propietària del programari, NSO Group, va ser fundada, entre d’altres, per Niv Carmi (ex-agent del Mossad israelià) i Shalev Hulio també ex-agent de les forces de defensa d’Israel. A banda d’aquest fet, que relaciona directament el software amb l’espionatge de màxim nivell, és també curiós que tractant-se d’un virus informàtic en venda (concretament un troià), no hi hagi cap demanda contra ells exceptuant la d’Apple. Tots els governs del món callen i només l’empresa nord-americana, indignada perquè s’han posat de manifest les debilitats dels seus telèfons, ha activat els seus advocats. Però la qüestió és si Apple s’ha preguntat com pot ser que una
empresa externa aconsegueixi programar un virus capaç de fer-se totalment amb el control d’un iPhone (tècnicament es denomina fer un jailbreak) sent un dels dispositius més segurs que hi ha? Com pot el cavall entrar dins de Troia si Troia no el vol deixar entrar? La veritat és que es fa difícil pensar que algú pot aconseguir això cercant esquerdes a les parets exceptuant que algú l’ajudi des de l’interior, curiosament la feina principal dels serveis d’espionatge. Però això només són opinions... Pegasus, com tota eina, pot fer el bé o el mal. Aquest programari, al 2014, va servir per detenir al Chapo Guzmán, líder del càrtel de Sinaloa, a Mèxic. Però usar-lo per aconseguir objectius polítics no criminals posa en entredit la qualitat democràtica de tot un país. El fet és que la tecnologia ja és la base de tot sistema d’informació, negoci o, inclús, de lleure i, per tant, a partir d’ara ja gairebé tot és controlable. Les lleis s’hauran d’endurir i els sistemes judicials hauran de millorar per tal d’assegurar que tot això sigui pel bé de la societat (nosaltres) i no per atacar-nos. VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)
CERVESES DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)
VINS
VERMUTS
OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00
Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com
C/PARLAMENT 25
SANT ANTONI BARCELONA
PARAL.LEL OH! 11
Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat N9U (4 i 5 de juny) Una noche con ella (a partir del 9 de juny) Amor x amor, viatge pel pop espanyol (27 juny) Una noche con ella Teatre Condal
TEATRE VICTÒRIA
www.oraclestheatre.com
Flamenco de cerca (2, 9, 16 23 i 30 de juny) Ecstatic Dance (10 de juny) Justo (17, 18 i 19 de juny) Cicle Irrupcions Dau al Sec
DAU AL SEC
www.teatrevictoria.com
No te metas en política (10 de juny) TEATRE APOLO
ORACLES THEATRE
www.daualsecartsesceniques.cat
Cicle Irrupcions (del 8 al 22 de juny)
TEATRE TANTARANTANA
www.teatreapolo.com
www.tantarantana.com
Company, el musical (fins al 12 juny) Goyo (fins al 5 de juny) Corta el cable rojo (22 juny i del 2 juliol al 21 agost) Assajar és de covards: El retorn (13 de juny)
SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 17h a 18h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro, musical y cine. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.
®
Comandes a domicili a partir de 20 euros
931 923 814 671 302 001
MOTARD BAR CON TERRAZA de martes a jueves de 18 a 1h viernes y sábado de 18 a 2,30h • domingo de 18 a 0,30h
BUENA CERVEZA Y BUENA MÚSICA Celebrando 30 años de buenos momentos en vuestra compañía ¡GRACIAS!
Av. Paral·lel, 92
12 PARAL.LEL OH!
Tel. 93 329 51 42
Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona
Tradicions catalanes La Flama del Canigó: símbol d’identitat catalana Una de les tradicions dels Països Catalans més lligada al solstici d’estiu és la Flama del Canigó. No es tracta d’una tradició mil·lenària ni tan sols centenària, és bastant més recent. Tot va començar quan Francesc Pujades, un veí d’Arles de Tec, al Vallespir (Catalunya Nord), amb un gran sentiment de catalanitat, excursionista enamorat del Canigó i inspirat en el poema de Mossèn Cinto Verdaguer Muntanyes del Canigó, va decidir la nit del 23 de juny de 1955 pujar amb uns amics al cim del Canigó i encendre les fogueres de Sant Joan allà, per després repartir la Flama per totes les comarques dels Països Catalans. Durant els onze anys següents la Flama del Canigó no va sortir de França, es va limitar a encendre les fogueres de la Catalunya Nord. El primer cop que traspassa la frontera és l’any 1966 quan arriba a Vic, en plena dictadura franquista, quan no era fàcil demostrar els sentiments
de catalanitat i durant uns quants anys s’havia de fer sense publicitat i quasi amb clandestinitat. A Barcelona va arribar l’any següent, 1967, on va ser rebuda per les autoritats municipals a la plaça de Sant Jaume, a partir d’aquí va anar cobrint els barris de la ciutat, la resta del país i baixant fins a València l’any 1973 i més tard, l’any 1976, a Alacant. Després d’anys de semiclandestinitat, amb l’arribada de la democràcia la Flama del Canigó reafirma el seu simbolisme de catalanitat, de reafirmació de la nostra cultura i del sentiment de país. La Flama del Canigó no s’apaga mai, es guarda encesa al Castellet de Perpinyà i cada 22 de juny es puja al cim del Canigó; a mitjanit es fa la cerimònia de regeneració i tothom que vulgui pot prendre la seva flama per encaminar-se a encendre les fogueres del seu poble, ciutat o barri. REDACCIÓ
MANZAN S RESTAURANTE PERUANO Cocina tradicional
MENÚS MEDIODÍA
RÚ PE l en e
Abierto de martes a sábado: de 13 a 17 y de 20 a 24 h EL Cocina de 13 a 15,30 y de 20 a 22 h L · L A
PAR
Ceviche
Machu Picchu
Pisco Sour
Comte Borrell, 6 (junto al PARAL·LEL) Tels. 93 382 60 45 - 653 212 855 PARAL.LEL OH! 13
El conte del... Estiu
L’escriptor del barri, Isaac Cortés (guanyador del XIII Certament literari Francesc Candel en categoria de conte curt adult) ens ha enviat un conte sobre l’estiu i les ganes de fugir...
visita la web del ZS
Flaires l’estiu. Si poguessis l’abraçaries per no deixar-lo anar mai més i sentir aquella treva innòcua que t’embrunia la pell sota la fuetada del sol. Et deixes caure al pou de la nostàlgia per veure’t de nena, al final del curs escolar, just quan tancaves els llibres de text que t’havien castigat durant l’hivern i t’alliberaves de la custòdia de les obligacions, dels deures. Ara camines ferma, agafada al tracaleig d’una maleta. Per un moment la culpa et pessiga com la fiblada d’una vespa, però suportes el dolor, com ho has fet aquests darrers anys. Gires el cap per mirar enrere i acomiadar-te del Poble-sec. Des del Paral·lel, sembla que el barri s’enrinxoli cap a Montjuïc. Trobaràs a faltar el seu alè vespertí, els racons adormits, les places vives, el desordre dels carrers alzinats i, fins i tot, la fatiga dels seus edificis corcats. Aixeques un braç, el taxi s’atura als teus peus. Dius la paraula aeroport amb un convenciment fictici. No pots evitar fitar per la finestra fins que les tres xemeneies et corresponen la mirada, veus com s’allunyen rabent i notes el pessigolleig d’una llàgrima que et cau galta avall. Et poses les ulleres de sol i mires de gaudir del trajecte. Pagues amb targeta i t’acomiades del taxista, agraeixes que no t’hagi donat conversa. La terminal és força plena, et sents desorientada i busques la zona
www.zonasec.cat
14 PARAL.LEL OH!
per facturar l’equipatge. Has escollit Costa Rica aquest matí, quan en Joan ha marxat amb el Pau per dur-lo al campament d’estiu, encara que fa massa temps que vols escapar-te. O tu o ells, has pensat. Perquè no podràs amb un altre final d’estiu, ni amb una altra tardor, ni amb un altre hivern. No, no podràs amb un altre cicle rutinari en el qual la vida et passi davant dels ulls com un pla seqüència inacabable, asfixiant. El que vols és fer reposar la memòria, manyegar-la fins a esprémer-la tant com puguis i recordar qui ets. Buscaràs la nena que jugava els estius. La que saltava fogueres a cada revetlla de Sant Joan. La que no tenia por de viure. Així, podràs transformar cada preocupació que t’ha amarat d’ansietat aquests darrers anys en anècdotes reversibles. Ja tens la maleta viatjant a la cinta transportadora i la targeta d’embarcament a les mans. Passar el control policial és molest; un últim escull. Tens un seient al costat del passadís. Et cordes el cinturó. Anuncien un petit retard a través de la megafonia de l’avió i et sona el mòbil. És en Joan. Contestes amb la mateixa inèrcia amb què heu conviscut darrerament. Et diu que el Pau ha marxat content i que si compra alguna cosa per sopar, et proposa una vetllada romàntica, tots dos sols. Tu li dius que sí, que compri el que vulgui. Quan penges actives el mode avió. Penses en la nota que has deixat sobre la taula del menjador, saps que no entendrà res, que no n’hi haurà prou, però ara mateix t’és igual, perquè has decidit salvar-te i abraçar l’estiu. ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)
La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com
Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH! 15
16 PARAL.LEL OH!