Nº 115 - Abril 2022 / Revista gratuïta / Any 10
www.zonasec.cat
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
Històries del Paral·lel Accidents infantils (pàg. 4) Tanca la Sala Barts Ha estat un referent (pàg. 7)
Mariona Castillo
Actriu protagonista de ‘La filla del mar’ al Teatre Condal
L’Espai tecnològic Solucions a la crisi (pàg. 11)
‘‘Estimo aquest personatge. És que si no te l’estimes, no el pots defensar’’ (pàg. 8) Foto: David Ruano
Compro oro, plata, relojes de 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles 93 001 00 00 FINS 63 344 96 24 A 40E PER GRAM @barcjoyeria JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona ¡VISÍTANOS!
D’OR
Ronda Sant Pau, 79 (esquina Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 Barcelona
APUESTAS DEPORTIVAS
ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
2
PARAL.LEL OH!
Sumari
Editorial
• Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Equipament SARA
pàg. 6
• L’Entrevista
pàg. 8
• La foto retro
pàg. 10
• L’Espai tecnològic
pàg. 11
• Cartellera de teatre
pàg. 12
• Escola Pia Sant Antoni pàg. 13 • El conte d’Isaac Cortés pàg. 14
Relájate Nos ocupamos de todo el proceso de venta de tu vivienda
LLÁMANOS… VALORACIONES GRATUITAS REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tienda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es
Teatre a la televisió Diuen que el teatre només interessa uns pocs, que és per apassionats de la cultura, i segurament tenen raó. Tanmateix, el programa de TV3 dirigit per Àngel Llàcer i Jose Marín, El llop, ha demostrat que el teatre també pot moure moltíssima gent. No tanta com el futbol, pèrò sí per aconseguir un 14,3% d’audiència i exhaurir en un sol dia les entrades de les dues funcions d’estrena. El llop, que no deixa de ser un reality show català, ha servit per apropar una obra de Guimerà que, a part d’estudiar-se durant el batxillerat, és una peça clau de la literatura catalana. El programa ha permés conéixer com es crea una representació teatral des de zero i quines són les fases tècniques i artístiques per les quals passa una producció; en essència, ha apropat el teatre a la gent i ara tothom vol veure l’obra. L’estratègia, doncs, ha funcionat i Llàcer i Marín poden felicitar-se. Ara bé, a nosaltres ens toca reflexionar i descobrir què cal fer perquè l’interés no decaigui i els espectadors segueixin l’escena teatral del moment, sense l’atractiu d’un programa televisiu. Segurament, parlant-ne més. I que la cultura no sigui l’últim punt d’un informatiu. I que els programes d’actualitat incorporin projectes teatrals en desenvolupament. I que la gent en discuteixi als cafés i als dinars. La qüestió és aprofitar la feina feta per El llop per seguir connectats. Que sigui un alicient per investigar les companyies actuals, les noves propostes dramatúrgiques i el conjunt de professionals que treballen al teatre per generar bellesa. En definitiva, que El llop no sigui només l’entreteniment d’uns dimecres al vespre, sinó una eina de transformació social.
Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona •07-08-19 Telèfons: 699 73 97 79 / 93 451 12 92 uncio_Revista_Agos19.indd 1 15:45 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: David García Mateu, Ana Rubió, Ernest Millet, Barbara Kiessling, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Xavier Theros, Roberto Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres (CGM) Aquesta publicació forma part de: PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) zonasec@hotmail.com / Ernest Millet: 699 27 18 25 PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel Accidents infantils Encara el 1921, un gos mossega de gravetat a deu nens, abans que els veïns el matessin El carrer Salvà, a tocar del Paral·lel, va ser el primer a ser urbanitzat fora de les muralles a partir de 1868 El carrer Salvà fa pujada o baixada, segons com es miri. En un dels seus portals hi ha un gran mosaic atribuït a Víctor Masriera amb una imatge insòlita, un paisatge holandès amb vaques i una parella a cada costat de la porta amb vestits regionals del país de les tulipes. Ara, amb la façana restaurada el 2008 aixopluga La Lleteria del Poble-sec (Salvà, 42), un espai familiar dedicat a l’ecocriança i a les teràpies alternatives on imparteixen tallers per ensenyar els nens a alimentar-se saludablement, i on també venen diversos productes de nutrició i dietètica. Tot per a la cura del cos.
La majoria dels edificis són l’antítesi del projecte de Cerdà, la nèmesi de la ciutat residencial Pensin vostès si creuen que les casualitats existeixen, jo prefereixo pensar que cada lloc té un geni que li dóna forma i caràcter. Som al primer Eixample de Barcelona, abans que existís l’Eixample. Just en aquestes voreres acabaven les hortes de Sant Bertran i començava l’anomenat Eixample de Santa Madrona o de Sant Pau. El carrer Salvà va ser el primer a ser urbanitzat fora de les muralles a partir del 1868, al costat del veí carrer de Cabanyes. Els dos carrers pertanyien al polític i periodista republicà Josep Laribal, el qual havia aconseguit que les seves terres fossin 4 PARAL.LEL OH!
En un dels portals del carrer Salvà hi ha un gran mosaic atribuït a Víctor Masriera amb un paisatge holandès
declarades urbanitzables. La majoria dels seus edificis daten del 1870, i són l’antítesi del projecte de Cerdà, la nèmesi de la ciutat residencial. Aquí, per aprofitar espai es van fer carrers estrets que seguien els límits caòtics dels terrenys particulars, amb cases que a mesura que va ser possible van anar creixent i afegint pisos per obtenir una rendibilitat més gran. Pura i dura especulació del terreny, que va ocupar un tram comprès entre els carrers Roser i Radas. Poc després, el 1884, Salvà també va ser una de les primeres travesses del barri a ser empedrades. Aleshores era una via de nou encuny habitada per emigrants aragonesos, amb un estanc de tabac, una farmàcia, una fleca i una caserna de la guàrdia municipal. Comencen els terribles relats sobre infants És a partir d’aquest moment quan se succeeixen una sèrie de notícies que infonen personalitat a aquest emplaçament. Per una raó estranya, si consultem la premsa de l’època veurem que la majoria de les mencions a aquest carrer tenen els nens per protagonistes. Dels primers temps podem llegir històries de gossos
que mossegaven transeünts, un parell de nens que van morir en saltar d’un balcó, un altre que va cremar casa seva jugant amb un llumí, i fins i tot la d’una criatura de deu anys que va llançar un test a la vorera i va matar una senyora que passava per sota. Aleshores hi havia una escola infantil al Casino del Progrés i al parvulari Santa Madrona. Pel que sembla, les bandes d’infants d’aquest lloc estaven enfrontades amb les del carrer Cabanyes (fins al franquisme dedicat a Francesc de Cabanyes, cap de miquelets durant la Guerra dels Segadors, i no al poeta romàntic Manel de Cabanyes). A la premsa sovintejaven les referències a ferits per pedrada, que era l’arma preferida en aquestes guerres. També apareixien notícies de nens treballant a les indústries del carrer, com un petit d’onze anys ferit en un moleder de pebre, o un altre detingut en una licoreria clandestina que falsificaven vermut italià.
1929 moria un altre nen al pujar en marxa al tramvia i relliscar. I el mateix any resultava penjat un nano de dotze anys jugant amb la corda d’una persiana mentre estava pujat a un tamboret. Les últimes morts infantils recollides pels diaris daten de la Guerra Civil, quan els bombardejos franquistes es van acarnissar especialment amb el barri del Poble-sec. Des d’aquell instant, les notícies relacionades amb els nens són ben diferents i tenen a veure amb aquest centre lúdic mencionat al principi, on els petits aprenen a desenvolupar la seva imaginació i a practicar activitats com ioga o shiatsu. Pel que sembla, el geni del lloc s’ha apaivagat. XAVIER THEROS (Diari El País)
Pedrades, mossegades i penjats. Des de 1884 les notícies relacionades amb el carrer tenen a veure amb nens A començaments del segle XX, els titulars donaven compte de gossos perduts que mossegaven a nens quan jugaven a la calçada. O d’ofegaments accidentals al proper Morrot. El 1913 l’Ajuntament clausurava una granja de porcs que tancava els carrers Salvà, Cabanyes i Tapioles, apareixien les primeres barraques als peus de Montjuïc, i s’hi instal·laven diversos tallers de metal·lúrgia, la tipografia Gilabert i la casa Luís Inglada dedicada a la fabricació de vaixelles i coberts de taula. També hi ha diverses notícies de paletes als quals els hi cau un objecte des de la bastida produint la mort d’una nena, o els primers atropellaments infantils. Un cas estrany va tenir lloc el 1915, quan una criatura de dos anys va beure accidentalment àcid clorhídric. Poc després tancaven el parvulari per les seves condicions pèssimes. Encara el 1921, un gos mossegava de gravetat a deu nens, abans que els veïns el matessin. El
El carrer Salvà va del Paral·lel fins al passeig de l’Exposició
PARAL.LEL OH!
5
L’Ajuntament obrirà un nou espai d’atenció a les víctimes de violència masclista a l’Eixample L’Eixample tindrà un segon equipament per atendre víctimes de violència masclista amb atenció especialitzada en el marc del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA)
El SARA El SARA és un servei municipal d’atenció específica a persones víctimes de situacions de violència masclista (dones, infants i adolescents, i persones de l’entorn proper directament afectades per aquesta violència). També assessora professionals i persones de l’entorn de les víctimes. Actualment, la seva tasca es desenvolupa de forma
majoritària amb intervencions d’atenció individualitzada i en grups. En menor mesura, també ofereix un espai de consultes per orientar i ajudar professionals de diferents serveis o familiars, amigues, veïnat, escoles, etc. El servei ha viscut durant els darrers anys un augment molt considerable de demandes d’atenció. Així, el 2021 es van atendre 1.934 persones, un 24,05% més que l’any anterior. També va créixer el nombre de persones acollides, en passar de 563 a 595. Això ha obligat a un esforç important per augmentar el nombre de professionals, que s’ha doblat (de 23 a 47) des de la creació del servei. REDACCIÓ (Font Ajt. BCN)
Foto: Mariona Puig (ACN)
El Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), que atén víctimes de violència masclista, sumarà un nou espai a l’Eixample, que s’afegirà al centre que ja opera a Nou Barris. El nou local entrarà en funcionament el 2024 i permetrà agilitzar i millorar l’atenció a les dones. Actualment, el servei està ubicat a Nou Barris. El nou local obrirà a l’Eixample i entrarà en funcionament al principi de 2024. A partir de llavors, el servei es desdoblarà en dos: el SARA 1 com a referent de la zona Besòs, que inclou els districtes de Nou Barris, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí; i el SARA 2, de referència a la banda Llobregat, que quedarà com a referent dels sis districtes restants: Ciutat Vella, Eixample, SantsMontjuïc, Les Corts, Sarrià Sant Gervasi i Gràcia. A més, aquest nou espai endegarà un projecte d’atenció integral per atendre dones que han patit o estiguin patint una situació de violència sexual, amb un servei especialitzat d’atenció per a aquest tipus de violències.
El servei SARA ha doblat el nombre de treballadores els darrers anys, de 23 a 47
CERVESES DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)
PARAL.LEL OH!
VERMUTS
OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00
Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com
6
VINS
C/PARLAMENT 25
SANT ANTONI BARCELONA
La Sala Barts tancarà definitivament el 17 d’abril i tindrà nou gestor i nou nom L’Ajuntament, que és el propietari de l’edifici, vol convertir-lo en una futura Casa de la Música de Barcelona La Sala Barts (Barcelona Arts On Stage) del Paral· lel, de propietat municipal però gestionat per The Project i que ofereix concerts i espectacles teatrals des de l’any 2012, tancarà el 17 d’abril per “discrepàncies amb el contingut de les bases del nou concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona’’. El projecte de l’Ajuntament preveu que la nova Casa de la Música sigui un espai que doni valor a la música com a lloc de trobada i que impulsarà la seva dimensió comunitària, econòmica i cultural.
A la Sala Barts s’hi han representat més de 1.500 funcions teatrals entre companyies consolidades i emergents. Destaca El Petit Príncep amb vuit temporades en cartellera i que “s’ha convertit en un clàssic a la ciutat”. També gairebé 1.000 artistes de tots els gèneres musicals han passat per l’escenari de la Sala Barts.
Una mica d’història Abans de ser la Sala Barts, es va dir Artèria Paral·lel. Originàriament era el Circo Español Modelo, que es va reconvertir en el Teatro Español. Més d’un milió i mig La Barts s’ha convertit en un clàssic del Paral·lel Més endavant s’hi va instal·lar la discoteca d’espectadors Oberta el novembre del 2012, la Sala Barts ha estat Studio 54. El 1997 es va enderrocar l’edifici, que va gairebé una dècada acollint concerts, propostes escè- renéixer com a restaurant-espectacle amb el nom de niques, musicals i també monòlegs. Fins al moment ha Scenic Barcelona. acollit a més d’1.500.000 d’espectadors, segons dades The Project en va agafar les regnes fa una dècaEl Terrat com a soci principal, la productora de The Project, qui consideren que l’espai ha estat “un da amb • La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona comunitat. model de referència per la multiplicitat de projectes d’Andreu Buenafuente, ambla la idea de promoure el • El periodisme és la millor garantia davant artístics que s’hi han celebrat’’. Barcelona Arts on Stage (Barts). REDACCIÓ les falses notícies. Sense mitjans, la societat
OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ OBRIM LA FINESTRA MÉS PROPERA
A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA
OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA
s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.
• La premsa de proximitat informa, integra,
• Les empreses i sobretot les administracions dinamitza i cohesiona la comunitat. públiques han de prioritzar els mitjans de • El periodisme és la millor garantia davant proximitat com a suport publicitari. Una les falses notícies. Sense mitjans, la societat inversió que sempre retorna. s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local. • Sense publicitat no hi ha mitjans i sense •mitjans Les empreses sobretot lesveraç administracions no hi hai informació i públiques han de prioritzar els mitjans de contrastada. proximitat com a suport publicitari. Una inversió que sempre retorna.
• Sense publicitat no hi ha mitjans i sense mitjans no hi ha informació veraç i contrastada.
• La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat. • El periodisme és la millor garantia davant les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.
PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista
Mariona Castillo (Actriu)
D’aquí una hora, Mariona Castillo (Barcelona, 1983) ha de ser al teatre. De moment, l’actriu ja ha realitzat més de cinquanta funcions de La filla del mar al Teatre Condal i, per ara, no ha deixat d’estimar el seu personatge, la Mariona. Castillo fa vuit funcions setmanals i, amb el temps restant, dona classes de cos i veu i treballa en creacions pròpies. A més, creu en l’activisme relacional i, per davant de tot, vol que els seus projectes moguin el món. Creus que el teatre pot ser una eina d’activisme? Jo considero que totes les eleccions de la nostra vida són activisme ja que tot el que triem genera un tipus de món o un altre. Això implica una reflexió constant, creus que les produccions teatrals ho tenen en compte? No totes. Sí que és cert que tu, com a espectadora, pots trobar suc a tot el que vegis, però és perquè la teva mirada és crítica i vol trobar reflexió allà on vas. Hi ha obres, però, que busquen la transformació social. Moltes! De les que has interpretat, quina és la teva preferida? A nivell d’activisme més teòric, a mi em va volar el cap amb Limbo, un espectacle que vaig interpretar amb la companyia de les Impuxibles, que parlava de la transexualitat des d’una mirada molt actualitzada. A nivell de material va ser totalment transformador i, a més, la vaig fer sabent que allò aportava un valor a la societat. Anava més enllà de l’art per l’art... 8 PARAL.LEL OH!
Foto: David Ruano
‘‘La màgia de Guimerà és que, per molt que ens foti, parla de conductes humanes que ens passen’’
Mariona Castillo interpretant ‘La filla del mar’ al Condal
Exacte, amb l’obra vam veure que no només estàvem entretenint la gent, no només els oferíem bellesa, que és molt important, sinó que a més els oferíem una reflexió que podia canviar-los el paradigme. Creus que amb ‘La filla del mar’ pots aconseguir el mateix efecte? No ho sé, en aquest espectacle no hi ha una proposta política, però jo estic molt contenta cada vegada que surto del teatre i algú critica el que acaba de veure. Per què? Perquè penso: menys mal! (Rialles) Hi ha moltes persones que surten fascinades per la posada en escena, que no m’estranya perquè és exquisita, però aleshores jo em pregunto: no marxeu també molt rebotades? És un text polèmic en el context actual. Moltíssim. De fet, per a mi ha estat un dels reptes amb què m’he trobat com a intèrpret. És a dir, realment hem de seguir explicant aquest tipus d’històries? I si realment les hem d’explicar tal qual, l’espectador està preparat per ser prou crític o ens ho seguirem menjant com a vàlid? On creus que està la clau per evitar perpetuar el discurs de l’obra? Crec que es troba en la profunditat dels personatges. Què vols dir? És evident que, a ulls d’avui, la història està totalment
desfasada a nivell de gènere i de models relacionals, però el fet de portar treballant-la durant gairebé dos anys i mig, ens ha permés evitar l’estereotipació de personatges. Sí que hi ha prototips com el seductor cabró, la dolenta, la vengativa, el tiet àvar... però els hem dotat de riquesa i d’identitat. La Mariona, com la definiries? Doncs com una noia que es veu atrapada en una situació on no pot triar entre dues forces en què li van la vida. El sexe i els diners? Sí, són dues forces que mouen el món i ella no és capaç de renunciar-ne; llavors fa el que sigui per tal de poder-les mantenir. I sí que és veritat que jo, que me la miro amb innocència per poder-la encarnar, veig que no ho pot controlar. No es pot imaginar com arribarà la tragèdia. No, després es veu arrollada per una gelosia i una possessió que no és capaç de sostenir. I és fort perquè companyes meves, amb qui estem en activismes relacionals, se senten identificades amb el meu personatge i em diuen “ostres, realment puc veure que jo m’he comportat així”. És així; gran part de la màgia de Guimerà és que, per molt que ens foti, parla de sentiments i de conductes humanes que ens passen.
‘‘Cada dia que surto a escena, el meu cos passa per aquesta experiència: es desviu, s’esquinça, es pega, s’entrega sexualment...’’ Portades a l’extrem... Sí, però la llavor del sentiment que veig en tots els personatges jo l’he sentida en algun moment o altre. Llavors, ho hauré dissimulat millor o pitjor i m’hauré encarregat de neutralitzar-ho millor o pitjor... però la sensació hi és o hi ha estat. Com heu fet per traslladar aquest procés a escena? A nivell interpretatiu hem treballat dues forces: l’emoció visceral i irracional, de supervivència, i el sentiment
que l’oculta perquè sigui acceptada socialment. Crec que aquest enfrontament passa i és per això que als espectadors els està tocant tant, perquè els confronta. Toca botons que en realitat humanament passen. T’has cansat del teu personatge? Mai; l’he estimat tota l’estona. És que si no te l’estimes, no el pots defensar. Personalment, m’ha servit per entendre funcionaments relacionals que jo defujo constantment en la meva vida, activament, no una miqueta. Per rebutjar-los? Al contrari! M’ha servit per empatitzar amb un funcionament humà existent i també per reconciliar-me amb el meu propi funcionament humà; amb la Mariona Castillo que també té gelos i que també és possessiva, tot i que jo no ho vull i treballo per corregir-ho. No deu ser fàcil... Cada dia que surto a escena, el meu cos passa per aquesta experiència: es desviu, s’esquinça, es pega, s’entrega sexualment... I m’estic adonant aquests dies que per poder fer la nostra feina, hem d’estar molt endreçades mentalment. Com fas per deixar la Mariona d’Àngel Guimerà a l’escenari? Tot just ho estic aprenent ara, perquè quan fèiem funcions úniques o temporades curtes doncs no passava res; ho donava tot, m’entregava i després em recuperava. Ara bé, quan has de fer vuit vegades a la setmana això, que gairebé ocupa més part del teu temps que la teva altra vida normal, has de tenir realment eines de tancament. I més si el personatge en qüestió porta el teu nom. Exacte, me n’adono que a vegades em quedo molt tocada. Però estic intentant diverses coses: em dutxo amb aigua freda quan acabo, pujo i baixo caminant de casa al Paral·lel... i també, a l’hora d’actuar, entendre que estàs jugant, que per molt que juguis a fons, és un joc, no és veritat. Jo a vegades em confonc i és una cosa que he de resoldre perquè, com a artistes, necessitem que el nostre instrument, tant físic com mental com emocional estigui molt fi; sinó no ens podem donar aquests viatges. ANA RUBIÓ
ROSTISSERIA
Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast MENÚ a 8,80 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)
Rostisseriabonprofit
Rostisseria bonprofit
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies) PARAL.LEL OH!
9
La foto retro
Foto completa de la famosa imatge d’Albert Einstein traient la llengua. El fotògraf li va demanar que posés cara d’intel·ligent
MANZAN S RESTAURANTE PERUANO Cocina tradicional
MENÚS MEDIODÍA
RÚ PE l en e
Abierto de martes a sábado: de 13 a 17 y de 20 a 24 h EL Cocina de 13 a 15,30 y de 20 a 22 h L · L A
PAR
Ceviche
Comandes a domicili a partir de 20 euros
931 923 814 671 302 001
Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona
10 PARAL.LEL OH!
Machu Picchu
Pisco Sour
Comte Borrell, 6 (junto al PARAL·LEL) Tels. 93 382 60 45 - 653 212 855
L’Espai tecnològic Solucions a la crisi energètica El preu de l’energía i carburants no paren de pujar i al ser majoritàriament d’origen fòssil (gas, petroli...) o nuclear, també és contaminant i limitada. Però no tot són males notícies, això es revertirà els propers anys, cap al 2030. Ja hi ha tecnologies d’alta capacitat de generació energètica, renovables i sense emissions. Són la salvació de la humanitat i el planeta. La primera d’elles i segurament la més potent és la fusió nuclear. Encara està en fase embrionària però promet generar de forma molt econòmica i neta energia infinita. Es tracta d’aplicar les mateixes fórmules que es donen a les estrelles que generen altes quantitats de calor durant milers de milions d’anys i sense combustible extern. Una segona font verda i molt econòmica que ja s’usa en països com Islàndia és l’energia geotèrmica, és a dir, el
calor que generen les capes inferiors del nostre planeta. Només cal perforar el terra uns kilòmetres i extreure’n calor. Resultat? Els islandesos tenen llum i calefacció tot l’any per 20 euros al mes. En països no volcànics és més complicat però l’Institut Tecnològic de Massachusetts ja ha descobert la forma de perforar el terra fins a 20 kms amb ones sonores. I, finalment, la darrera energia neta i il·limitada per la que s’està apostant és l’hidrogen verd o H2V. L’hidrogen és l’àtom més comú de l’Univers i es pot extreure fàcilment de l’aigua separant l’hidrogen (recordem la fórmula H2O) amb un procés que se’n diu hidròlisi, és a dir, subministrant energia elèctrica, això sí, verda. Un cop s’ha separat l’hidrogen, aquest es pot enviar líquid a estacions de servei per abastir cotxes i vehicles que, en comptes d’usar motors dièsel o gasolina, usin una pila d’hidrogen. Aquest mecanisme barreja de nou l’hidrogen amb oxigen i genera electricitat, emetent només vapor d’aigua residual. VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)
COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA El xef Pere Arànega (Agut d’Avignom, Chicoa...) després de més de 20 anys al Paral·lel, us convida a visitar el seu nou restaurant
En el restaurante Arànega ofrecemos las más sabrosas tentaciones acompañadas de los mejores vinos: Pulpo a la brasa con parmentier, erizos de mar gratinados, paella de pescado y marisco, trinxat con crujiente de panceta y crema de butifarra del Perol, bacalao con samfaina, solomillo de ternera al foie... y mucho más. ¡Ven a nuestro restaurante! y disfruta de las más sabrosas tapas, platos de la cocina catalana, mediterránea, paellas y arroces y lo más tradicional de la cocina española. Menú diario 12,15 E - Menú sábado 15,90 E Precio aprox. a la carta 20-25 E Menús para grupos (con reserva y solo cenas) máx. 25 personas Tancat dissabte nit i tot diumenge
Mallorca, 287 (junto Roger de Llúria) Tel. 93 207 48 60 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com
PARAL.LEL OH! 11
Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL
www.teatrecondal.cat
La filla del mar (fins l’1 de maig) Recuérdame, tributo a Coco (fins l’1 de maig) La filla del mar Teatre Condal
ORACLES THEATRE
www.oraclestheatre.com
Flamenco de cerca (7, 14, 21, 28 d’abril) Open Mic Miracles (8 i 23 d’abril) Hermanas Dolor Concert (22 d’abril) Hermanas Dolor Oracles Theatre
TEATRE VICTÒRIA
www.teatrevictoria.com
Billy Elliot, el musical (fins al 24 d’abril)
TEATRE APOLO
www.teatreapolo.com
El origen del hielo (Frozen) (14, 15, 16, 17 d’abril)
BARTS
DAU AL SEC www.daualsecartsesceniques.cat Glassmur (del 27 d’abril a l’1 de maig) Las ávidas raíces (del 5 al 8 de maig) TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com Ratas (del 20 d’abril al 15 de maig)
www.barts.cat
Mocedades y Los Panchos (12 d’abril)
SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 17h a 18h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro, musical y cine. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.
®
MOTARD BAR CON TERRAZA de martes a jueves de 18 a 1h viernes y sábado de 18 a 2,30h • domingo de 18 a 0,30h
BUENA CERVEZA Y BUENA MÚSICA Celebrando 30 años de buenos momentos en vuestra compañía ¡GRACIAS!
Av. Paral·lel, 92
12 PARAL.LEL OH!
Tel. 93 329 51 42
Recicla Cultura és un projecte del Servei Solidari de l’Escola Pia de Catalunya que ofereix a les escoles, com Escola Pia Sant Antoni l’oportunitat de viure un Sant Jordi diferent i amb valor afegit. A l’Escola Pia Sant Antoni el projecte s’organitza des dels grups Mou-te i Kasumay, amb la supervisió de l’Equip Pastoral-UNESCO de l’escola i amb la col·laboració del grup Verd. Motiva a tota la Comunitat Educativa a aportar un o dos llibres o contes infantils. Per tal de poder obtenir el màxim de llibres, les famílies tenen uns dies per dur els llibres o contes. Aquests s’ordenen i es classifiquen per
Fotos: Escola Pia
Escola Pia Sant Antoni Projecte Recicla Cultura
Professorat i voluntaris porten la parada solidària
edats, des del Kasumay, per a després el dia de Sant Jordi o el dia més proper, s’exposen en taules i es poden adquirir al preu simbòlic d’un euro. Aquesta parada es munta a l’entrada de l’escola, parada solidària, i els venedors i venedores són els voluntaris dels grups implicats i professorat de l’escola. Els diners recaptats es destinen íntegrament als programes de la Fundació Servei Solidari per a persones que no saben llegir i escriure.
L’Escola Pia fomenta la lectura entre els infants
COMERÇ de
PROXIMITAT,
ESCOLA PIA SANT ANTONI Més informació a: santantoni@escolapia.cat www.santantoni.escolapia.cat / Tel. 93 441 06 05 La Mercè, sempre portant les últimes tendències en perruqueria a la gent del barri.
un veí de
confiança! • T’ofereix el millor producte amb la cara més humana • Cuida de la comunitat on vius • Paga impostos i dona vida a la ciutat • Contribueix a un entorn més sostenible • Sempre és a prop teu!
Mitjans Km 0
PARAL.LEL OH! 13
El conte del... Llegenda
L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha escrit un conte ambientat en el dia de Sant Jordi, el dia dels llibres, de les roses, de passejar amunt i avall...
visita la web del ZS
M’afanyo, com cada matí. Agafo l’armadura i surto de casa ben d’hora. Avui serà un bon dia de feina. Travesso la plaça acolorida amb grafits i, des del Paral·lel, contemplo la magnitud de les tres xemeneies. Cap llibre diu que vaig acabar amb una bèstia de tres caps; malaguanyats historiadors. La fortor del tràfec desdibuixa la ciutat. Travesso l’avinguda Drassanes. M’atabalo amb un patinet elèctric que sembla que m’empaiti com un cavall desbocat. Per fi, arribo a la Rambla de Santa Mònica, on tinc marcat el meu espai amb un petit símbol. M’engipono l’armadura, la llança, l’espasa i el casc. Col·loco el recipient buit al meu davant i em quadro com ho feia a l’exèrcit. No em moc. Aquesta és la meva feina; estàtua humana. Avui és 23 d’abril, un dels pocs dies que els vianants se senten generosos; és el meu dia. Per cada moneda que rebo faig uns moviments amb l’espasa, com si lluités. La gent em fotografia, riu i marxa. A estones maleeixo la immortalitat que m’ha atorgat el santoral, potser hauria d’haver mort el dia que se’m va ocórrer matar el drac. El passeig s’omple de gom a gom de seguida. Quasi tothom m’assenyala i diu el meu nom amb la paraula “Sant” al davant. Buido
www.zonasec.cat
14 PARAL.LEL OH!
el recipient de tant en tant, no fos cas que pensin, que m’estic fent ric. Em prenc un descans. Li faig un gest al Quixot que treballa a l’altre costat del passeig. Fem un cafè plegats. Em diu, enfadat, que seran pocs els que llegiran els llibres que compraran avui. Pensa que la gent ha deixat de llegir, d’imaginar; tot, per deixar-se hipnotitzar per la immediatesa dels telèfons mòbils. Jo ric, assenteixo, li dic que no és cosa meva, que només soc un mata-dracs retirat. Ell em contesta que si encara estic aquí, viu, és per alguna cosa. Demanem el compte. Mentre em col·loco un altre cop al meu lloc, penso en el que m’acaba de dir el Quixot, sé que a vegades delira, però és un home de paraula noble. Em pregunto, per què no he envellit. Em pregunto, per què he hagut d’assistir a totes les misèries humanes, dècada rere dècada. Torno a casa amb les butxaques plenes de xavalla. Avui soparé com cal. Deso l’armadura entresuada a la galeria. Em dutxo. M’assec al sofà i engego la tele. L’informatiu comença amb la notícia dels llibres més venuts durant el dia i, després, continua amb el de sempre; guerra, pandèmia, crisi econòmica, futbol... M’adono que el món fa més por que el drac que vaig matar, m’adono que la por és un drac amb massa caps. M’adono que hi ha molts dracs per matar. M’adono que tinc molta feina per fer i, que tot plegat, potser, serà una nova llegenda. ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)
La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com
Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH! 15
16 PARAL.LEL OH!