Paral·lel OH! 114

Nº 114 - Març 2022 / Revista gratuïta / Any 10

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

www.zonasec.cat

Històries del Paral·lel Duels miraculosos (pàg. 4) Teatres de Proximitat Compartir públics (pàg. 6) Bonus Cultura Una iniciativa d’èxit (pàg. 14)

Foto: Ana Rubió

Max Vilarrasa

Actor i ballarí a Billy Elliot ‘‘Fèiem cinc hores de classe cada dia i apreníem ballet, claqué, cant i interpretació’’ (pàg. 8)

Compro oro, plata, relojes de 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles 93 001 00 00 FINS 63 344 96 24 A 40E PER GRAM @barcjoyeria JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona ¡VISÍTANOS!

D’OR

Ronda Sant Pau, 79 (esquina Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 Barcelona

APUESTAS DEPORTIVAS

ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

2

PARAL.LEL OH!

Sumari

Editorial

• Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Teatres de Proximitat

pàg. 6

• L’Entrevista

pàg. 8

• La foto retro

pàg. 10

• L’Espai tecnològic

pàg. 11

• Cartellera de teatre

pàg. 12

• Publicitat

pàg. 13

• Bonus Cultura

pàg. 14

Relájate Nos ocupamos de todo el proceso de venta de tu vivienda

LLÁMANOS… VALORACIONES GRATUITAS REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tienda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es

Teatre accessible a tothom

Anar al teatre pot costar des de cinc fins a cinquanta euros; no és moltíssim però no és a l’abast de tothom.

Malgrat les iniciatives locals que es duen a terme, així com les ajudes puntuals del govern, s’ha perdut en certa manera el respecte cap a aquesta expressió artística.

A l’època grega, assistir a la representació d’una tragèdia de Sòfocles era una activitat esperada per tota la ciutadania. I, quan segles més tard, Terenci representava les seves comèdies al teatre romà, els privilegiats que podien assistir-hi no ho dubtaven dues vegades. Avui dia, els artistes fan representacions, sovint, amb la meitat de la sala buida.

Un dels motius pels quals s’explica aquest fenomen de l’antiguitat és que el teatre era un regal de l’estat al poble. Avui, la política està desvinculada del teatre; més enllà de proporcionar ajudes puntuals, que no satisfan les necessitats del sector, no hi interactua. Això té com a positiu que, com que no hi intercedeix, els productes teatrals no depenen de la seva aprovació cosa que permet tractar temes que preocupen a la ciutadania.

Però hem anat d’un extrem a l’altre i el teatre ha quedat bastant oblidat. Així ho expressen els membres de la comunitat teatral, que esperen recuperar algun dia l’esplendor del Paral·lel. Mentrestant, plataformes com Escena 25 o Teatres de Proximitat fan possible que el teatre arribi al poble: tant als joves que, amb feines precaritzades, s’integren en el món laboral, com a les persones amb pocs recursos que no poden invertir part del seu sou en una activitat lúdica lucrativa.

Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona •07-08-19 Telèfons: 699 73 97 79 / 93 451 12 92 uncio_Revista_Agos19.indd 1 15:45 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: David García Mateu, Ana Rubió, Ernest Millet, Barbara Kiessling, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Xavier Theros, Roberto Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres (CGM) Aquesta publicació forma part de: PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) zonasec@hotmail.com / Ernest Millet: 699 27 18 25 PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

PARAL.LEL OH!

3

Històries del Paral·lel Duels miraculosos L’últim torneig a cavall de Barcelona es va celebrar el 1833 al que avui és el Paral·lel Fins a principis del segle XX els diaris tenien una secció on comentaven l’actualitat duelística Fins al segle XV, el lloc escollit per celebrar justes i tornejos a Barcelona era la plaça del Born. Els duels individuals havien aparegut poc abans a Itàlia, motivats per la moda de portar espases i punyals com a part indispensable de la vestimenta masculina. En una ciutat on eren freqüents els avalots i les baralles, aquests combats reglamentats ben aviat van conèixer un gran auge, i això malgrat que l’Església amenaçava amb l’excomunió els que resolguessin les diferències al marge de la llei. Però quan van ser les autoritats civils les que van perseguir aquest costum, els duelistes barcelonins van començar a citar-se als camps que quedaven fora de les muralles, ocults a la vista de la justícia, als voltants de Montjuïc.

Les anomenades Hortes de Sant Bertran es van convertir en l’escenari predilecte dels espadatxins clandestins, i el duel es va perpetuar entre els militars fins al segle XIX. L’últim torneig a cavall es va celebrar al que avui és el Paral·lel el 1833, en commemoració de l’ascens al tron d’Isabel II, aleshores de tres anys.

En aquella ocasió, es va enfrontar la vella aristocràcia contra la poderosa burgesia emergent, totes dues disfressades de senyors feudals, i davant de la befa i burla del poble pla. A partir del 1850, els duels es van democratitzar i es van fer extensius a estudiants i periodistes. Amb el romanticisme i la popularització de les pistoles, una nova onada duelística es va desfermar a la nostra ciutat.

4 PARAL.LEL OH!

Dues pistoles de duel de percussió del segle XVIII

En aquella època era molt freqüent que els llauradors trobessin cadàvers entre els seus conreus. Una matinada del 1872 va aparèixer un cap humà que va resultar pertànyer a un artesà acomodat, assassinat per la seva minyona en deixar-la hereva dels seus béns. La noia i el seu xicot el van matar tirant-li oli bullint per la boca mentre dormia. I com que trigava a morir el van acabar escanyant, alhora que li llançaven brases enceses de la llar per la cara. Tot i això, el més habitual era que els cossos pertanyessin a perdedors en un duel. Fins als primers anys del segle XX diversos diaris tenien una secció on es comentava l’actualitat duelística. La premsa es tornava didàctica i escrivia que la calor dels estius barcelonins exasperava de tal manera els homes que aquests acabaven barallant-se. En aquells mateixos dies, es creava el Comitè Antiduelista.

El Crist de Sant Pau del Camp Les justes van ser tan populars a Barcelona, que al temple de Sant Pau del Camp (carrer de Sant Pau, 99) s’hi venerava un Crist crucificat amb fama d’intercedir pels contendents. La seva història la va recollir Ricardo Suñé, un periodista de successos que abans de la Guerra Civil militava al carlisme i publicava a El Correo Catalán. Va passar els tres anys de la contesa fentse passar per boig al manicomi Pere Mata de Reus, i després va ser el gran cronista de la ciutat durant

Foto: Enrico Barazzoni

Una de les estances de l’antic monestir benedictí de Sant Pau del Camp

els primers anys de la postguerra, amb llibres com Estampes barcelonines i Nova crònica de Barcelona. Va morir prematurament al setembre de 1952, atropellat pel tramvia en sortir distret d’un taxi.

Les justes van ser tan populars que al temple de Sant Pau del Camp s’hi venerava un Crist crucificat amb fama d’intercedir pels contendents Quan Ricardo Suñé va recollir aquesta llegenda la imatge ja no existia, ja que va desaparèixer durant els primers dies de la Guerra Civil. Però fins aquell instant havia estat un crucifix amb gran fama de miraculós. El motiu d’aquesta notorietat es remuntava a l’any 1452, quan dos cavallers van renyir a causa d’una damisel·la i es van enfrontar a duel. La cosa va quedar en taules, però dies després els dos rivals es van tornar a trobar al costat de l’hort de Sant Pau, que s’estenia entre el monestir i la Rambla. Immediatament van reiniciar

el seu combat, i després de diverses picabaralles i persecucions van acabar al costat de les Hortes de Sant Bertran. Un va perdre l’arma i va buscar refugi a l’església de Sant Pau del Camp. Sense respectar el sagrat recinte, el seu perseguidor va entrar amb l’espasa desembeinada i decidit a acabar amb el rival.

Mentre s’insultaven a crits van arribar a l’altar del Sant Crist, que estava situat al costat de la làpida sepulcral del rei Guifrè II. El cavaller desarmat suplicava per la seva vida. Però l’altre, obcecat per la fúria, li va llançar una estocada mortal. En aquell instant, el Crist es va deixar anar dels claus que el subjectaven a la creu i va interceptar el tall amb el seu propi cos. Atònits, aquells homes van deixar de barallar i van caure de genolls. Explica la llegenda que tots dos es van fer monjos i que cada aniversari dels fets passaven la nit resant junts. La imatge va quedar torçada de manera similar al seu col·lega, el Crist de Lepant. L’últim duel legal va tenir lloc el 1522, encara que el 1914 els polítics Rodrigo Soriano i Antonio Maura es van citar per defensar el seu honor. XAVIER THEROS (Diari El País)

ROSTISSERIA

Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast MENÚ a 8,80 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Rostisseriabonprofit

Rostisseria bonprofit

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies) PARAL.LEL OH!

5

Teatres de Proximitat per compartir públics La recentment creada xarxa de teatres locals ha impulsat un descompte per captar nous espectadors Les onze sales de proximitat de Barproduccions. Afegeix que els teatres celona (Teatre Akadèmia, Sala Atrium, petits són “el gran aparador perquè els creadors de Barcelona i Catalunya Antic Teatre, LaBadabadoc, Teatre La puguin créixer professionalment”.

Gleva, Sala Fènix, Sala Flyhard, El Maldà, Teatre Tantarantana, Teatre Eòlia i Això és possible gràcies a un públic Sala Versus Glòries) han creat un se“curiós i amb ganes de no comprar el gell propi per reivindicar la singularitat mainstream sinó anar a buscar coses de l’experiència teatral que ofereixen. diferents que el sorprenguin”, així deSota el lema “On el teatre batega” han fineix Isabella Pintani els seus especimpulsat un codi promocional (BATEtadors i explica que a la Sala Fènix la GAPROX) per atraure nous públics i, programació está pensada per a un com explica Isabella Pintani, codirecpúblic jove. Una franja d’edat que tamtora de la Sala Fènix, “resoldre l’emerbé comparteix el Teatre Tantarantana Façana del Teatre Tantarantana i que volen atraure amb produccions gència post pandèmica”. La iniciativa innovadores que tractin temes actuals. està servint per generar moviment entre teatres i gràcies al bonus, persones que només seguien una sala ara coneixen de noves. Ferran Murillo, El producte teatral que s’ofereix en director del Teatre Tantarantana, posa en valor les “coaquests espais és tan bo com el de municacions creuades” ja que afavoreixen que la inforles sales grans mació dels espectacles i les estrenes arribi a més gent.

Aparador per als creadors Fer xarxa també ajuda a canviar la “falsa percepció” que, segons el codirector de la Sala Flyers, Sergio Matamala, els teatres de proximat són “alternatius”, en el sentit despectiu de la paraula. Matamala defensa que el producte teatral que s’ofereix en aquests espais és tan bo com el de les sales grans. En comparació a l’espectacularitat d’aquestes, Murillo destaca la “intimitat” de les seves

Ferran Murillo afegeix que el seu “no és un públic educat en el teatre i, com que en consumeix de forma puntual, és molt exigent”. Per a Murillo, això implica construir programacions diverses que agradin a diferents perfils. Sobre el preu del teatre, Pintani reivindica que no és tan car com sembla i assenyala que la crisi no està a la butxaca sinó en les prioritats. “Actualment es dona més valor a un gintònic que a consumir teatre”. ANA RUBIÓ

CERVESES DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)

PARAL.LEL OH!

VERMUTS

OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00

Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com

6

VINS

C/PARLAMENT 25

SANT ANTONI BARCELONA

El restaurant Tickets canvia de mans i passarà a dir-se Teatro Després de mesos tancat, el nou propietari del local on estava el Tickets, Manuel Lao, fundador i expropietari del grup de joc i lleure Cirsa, preveu reobrir durant les pròximes setmanes l’emblemàtic establiment del Paral·lel i inaugurarà també en el mateix local una cocteleria sota la marca Backstage. El nom triat per a la reinauguració del restaurant és Teatro, en homenatge a l’avinguda del Paral·lel. Un altre dels objectius de Lao és recuperar la cocteleria que va acompanyar el Tickets durant els seus primers anys, així, l’antiga Cocteleria 41ºExperience renaixerà sota la marca Backstage, que tindrà el seu propi accés des del Paral·lel.

L’obertura del nou restaurant Teatro i de la cocteleria Backstage arriba després que Lao hagi rescatat del concurs de creditors un grup de restaurants que van suspendre pagaments a conseqüència de la pandèmia

i els elevats deutes que arrossegaven. Després de posar sobre la taula al voltant de 2,5 milions d’euros, l’empresari es va adjudicar en seu judicial un paquet d’actius que, a més del restaurant Tickets, inclou també els restaurants Rías de Galicia, Espai Kru, Casa de Tapas Cañota i Pakta. La compra d’aquests establiments ha permès salvar 63 llocs de treball.

El Tickets, que el 2019 era el vintè millor restaurant del món segons el prestigiós rànquing The World‘s 50 Best Restaurants, va obrir el 2010 de la mà d’Albert Adrià, que va gestar en aquest local una autèntica escola de referència internacional i l’anomenat “estil de tapeig contemporani”. Ara, el local renaixerà sota la marca Teatro amb l’objectiu que continuï sent un restaurant espectacular i de màxima categoria a Barcelona.

REDACCIÓ (Font: The New Barcelona Post)

‘Imatges trobades. La Barcelona marítima de postguerra’. El fons Joaquín Tusquets de Cabirol El Museu Marítim de Barcelona (Av. Drassanes, s/n) presenta, a partir de l’11 de març, la col·lecció fotogràfica de Joaquín Tusquets de Cabirol, recentment adquirida per l’MMB. A través d’aquesta exposició es ressalten algunes de les fotografies més destacades i una selecció de temes que contextualitzen l’obra. L’exposició fa un retrat de la Barcelona de l’època, del museu inaugurat l’any 1941 i del Port de Barcelona. Joaquín Tusquets de Cabirol (1904-1979) era un apassionat de la fotografia.

La seva posició benestant, de professió pèrit químic i copropietari d’una fàbrica de química industrial, li permetia dedicar hores a retratar instantànies de la vida quotidiana del seu voltant durant els anys de post-guerra.

Escenes de la Barcelona marítima, de la costa (Mont-

Una de les fotografies de l’exposició

gat, Castelldefels o Sitges, entre d’altres), així com espais de la Catalunya interior, eren la seva font d’inspiració. La col·lecció està integrada per 4.000 negatius sobre plàstic, en format 6x6, blanc i negre, datades entre els anys 1942 i 1959. Es tracta d’un format semi-professional, executat per part de l’autor amb una gran habilitat tècnica i una acurada composició artística. REDACCIÓ

Braseria

Cuina a la vista, amb brasa natural

Cloïsses, pop a la gallega, gambes, padrón, calamarcets...

Carns gallegues i peix Horari: de 13 a 16,30 i de 20 a 23 h. / Tancat: dimarts i diumenge nit Al barri des de 1989

Margarit, 24 (Poble-sec) • Tel. 93 329 70 74 TAMBIÉN www.omeular.es PARA LLEVAR!

PARAL.LEL OH!

7

L’entrevista Max Vilarrasa

(Actor i ballarí a Billy Elliot)

Max Vilarrasa (Hostalets de Balenyà, 2009) és un dels set Billy Elliots que interpreten el personatge principal del musical de Lee Hall, a Barcelona. És l’actor número 314 de tot el món en fer aquest paper i ha estat dos anys preparant-se abans de pujar a l’escenari del Teatre Victòria. Vilarrasa ha estudiat dansa a l’escola Nova Generació (Centelles) i a Quality Dance Studio (Badalona) i, anteriorment a Billy Elliot, va participar en una producció amateur de l’obra del Rey León. A més de ballar, cantar i actuar, en Max també estudia; actualment cursa el primer curs de l’Educació Secundària Obligatòria.

Quantes hores creus que portes en aquest teatre?

En total? Moltíssimes! Des de l’agost, abans hi venia cada dia per assajar.

I ara ja no?

Ara només quan tinc funció, la resta de tardes faig classes de ballet a l’escola Sol Picó.

Què et motiva a treballar dia rere dia?

Home, sincerament em motiva tot: el ball, perquè m’apassiona ballar, saber que veuré els meus amics de Billy Elliot i, clar, també actuar en aquest teatre. Al final, fer una hora de viatge té premi.

T’impressiona ballar davant de tanta gent?

Sí, una mica... al principi m’impressionava molt més, ara m’hi estic acostumant.

I t’has cansat alguna vegada del teu personatge?

No, de cansar-me no m’he ne cansat mai; ara bé, que vulgui provar un altre personatge, sí.

A qui t’agradaria interpretar?

Al Michael, l’amic d’en Billy.

Per què?

8 PARAL.LEL OH!

Foto: Ana Rubió

‘‘Al final, com que m’hauré equivocat tant, ho faré perfecte’’ Max Vilarrasa a la platea del Teatre Victòria

És super divertit, espontani... m’agrada molt.

Vas fer el càsting pensant en interpretar-lo?

No, quan vam començar practicàvem amb qualsevol paper. Fèiem cinc hores de classe cada dia i apreníem ballet, claqué, cant i interpretació. No va ser fins després de quatre mesos que ens van dir, “tu seràs el Billy, tu el Michael...”

I què és el que més t’agrada del Billy?

El seu potencial i el seu caràcter. El Billy és molt sincer i els seus sentiments els controla, però quan explota, explota amb tota la seva llibertat.

T’identifiques amb això?

Per una part sí, perquè jo també soc molt directe i m’encanta ballar, però, a diferència del Billy, a mi els meus pares m’han cuidat i fet costat.

Recordes quan vas començar a ballar?

Sí! Jo jugava a futbol i cada vegada que algú marcava un gol, feia una roda.

Apuntaves maneres...

I tant, el meu pare en veure’m deia “això no és lo seu” i em va fer provar moltes coses. Aleshores, la meva mare va començar a fer classes de dansa i jo la vaig acompanyar un dia. Allà, vaig començar a imitar-la i vaig notar que, mentre ballava, deixava de pensar en les coses que eren dolentes.

I què et van dir els teus amics?

Bé, al principi costava; si fos en una ciutat, crec que

ho haguessin acceptat més, però en un poble... Després, el meu millor amic i uns quants nens més ho van començar a acceptar.

Eres l’únic nen que ballava?

Sí, a la primera escola on vaig anar, només hi havia nenes a la classe, però jo crec que vaig motivar els nens a ballar. Fins i tot es va crear una classe de nens!

I al musical de Billy Elliot, per què vas decidir participar-hi?

Doncs una amiga de la meva mare va dir-nos que estaven fent un càsting per a uns Billy Elliots, que si m’hi volia presentar. Jo no sabia res de clàssic, ni de cantar però vaig anar a provar.

Ets un noi amb sort...

Sí! Jo hi vaig anar sabent que no m’agafarien, que hi havia moltes persones millors.

Estaves nerviós abans de la prova?

Molt, però el meu pare em va tranquil·litzar fent broma i un cop vaig entrar a la sala per fer el ball, la cançó i el monòleg vaig ser súper lliure, vaig ser el Max.

‘‘Jo també soc molt directe i m’encanta ballar, però, a diferència del Billy, a mi els meus pares m’han cuidat i fet costat’’ Com creus que t’ha canviat la vida aquest paper?

Doncs he après moltíssimes coses, diferents estils de ball com el ballet o el claqué, per exemple. Jo venia del hip-hop i el break dance i no tenia idea de ballar clàssic. I cantar, jo cantar no...

I què tal cantes?

Prou bé! La professora de cant m’ha ajudat molt i molt.

I de totes les disciplines que formen part del muComandes a domicili a partir de 20 euros

sical, quina és la que més t’agrada?

M’agrada el claqué perquè, a diferència del ballet que és molt correcte, és més deixat, més lliure.

I un cop acabis Billy Elliot, vols continuar formant-te en aquests estils?

No m’ho he plantejat del tot, però tinc clar que vull seguir en aquest món, m’encanta.

Un món diferent del dels teus amics, no? Què creus que fas que un noi de dotze anys no ha viscut mai?

Estar en un escenari tan gran, que la gent t’aplaudeixi i sentir que diuen “aquest nen té un potencial increïble”.

Tens por d’equivocar-te?

Por no perquè és normal que t’equivoquis en una funció de tres hores. Però clar que quan t’equivoques dius “merda, m’he equivocat, no pot ser, que ho havia fet molt bé”. Jo tinc la sort, però, que mai m’he equivocat en els mateixos llocs. Al final, com que ja m’hauré equivocat tant, ho faré tot perfecte.

Quin és el moment més difícil que has tingut des que vas començar a assajar?

Al principi de tot, perquè no sabia absolutament res; si m’equivocava en algun lloc o arribava tard per a alguna cosa, m’angoixava. Ara ja sé on estic i què esperar.

I de l’espectacle, quina és la teva escena preferida?

En tinc dos. Una, que es diu Expressing, en què el Michael i el Billy expliquen dos secrets molt forts: que al Michael li agrada vestir-se de noia i que el Billy ha fet una classe de ballet i li ha agradat. I l’altra es diu Angry, una escena en què els personatges ens desfoguem molt. L’Elliot està enfadat perquè no ha pogut anar a presentar-se a l’escola de ball que volia.

I tu, vols dedicar-te a la dansa?

Bé, més que a la dansa, als musicals. A mi ballar m’encanta, però també cantar i actuar, trobo que fer-ho tot junt és especial. ANA RUBIÓ

931 923 814 671 302 001

Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona

PARAL.LEL OH!

9

La foto retro

1957. Dorothy Counts, primera noia negra en assistir a una escola de blancs als EUA, amb els companys burlant-se’n d’ella

COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA El xef Pere Arànega (Agut d’Avignom, Chicoa...) després de més de 20 anys al Paral·lel, us convida a visitar el seu nou restaurant

En el restaurante Arànega ofrecemos las más sabrosas tentaciones acompañadas de los mejores vinos: Pulpo a la brasa con parmentier, erizos de mar gratinados, paella de pescado y marisco, trinxat con crujiente de panceta y crema de butifarra del Perol, bacalao con samfaina, solomillo de ternera al foie... y mucho más. ¡Ven a nuestro restaurante! y disfruta de las más sabrosas tapas, platos de la cocina catalana, mediterránea, paellas y arroces y lo más tradicional de la cocina española.

Menú diario 12,15 E - Menú sábado 15,90 E Precio aprox. a la carta 20-25 E Menús para grupos (con reserva y solo cenas) máx. 25 personas Tancat dissabte nit i tot diumenge

Mallorca, 287 (junto Roger de Llúria) Tel. 93 207 48 60 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com

10 PARAL.LEL OH!

L’Espai tecnològic Comença el 6G! Arriba el MWC a Barcelona. Encara no tenim implantat el 5G de forma generalitzada –la tecnologia que prometia revolucionar el món de les comunicacions mòbils– i ja hi ha investigadors provant el seu successor, el 6G. Si teniu mòbil 5G comprat d’aquest Nadal estareu tremolant, però no us heu d’espantar, no ha quedat obsolet. Estem parlant d’una tecnologia pensada inicialment per a ús militar (com va passar amb Internet als seus inicis) i per a comunicacions sense fils de gran capacitat, com per exemple la substitució de fibra òptica entre pobles o dins una ciutat, evitant haver de foradar tot el recorregut per al cablejat.

La diferència entre 5G i 6G és abismal tant en el resultat com en la tecnologia utilitzada. Si els dispositius mòbils 5G són capaços d’enviar informació a 20 Gbps (20 Gigabits per segon és a dir, 200 vegades la velocitat de

la fibra òptica típica de casa de 100 Mbps), amb la nova 6G la capacitat de transmissió de dades multiplicarà per 10.000 la velocitat de la nostra hipotètica fibra domèstica de 100Mbps. Això vol dir que es podran transmetre 10.000 vídeos d’alta definició (HD) simultàniament.

Per superar el repte del 5G s’han hagut de fer les coses de forma diferent. La cinquena generació de telefonia mòbil fa ús de les ones de radiofreqüència tradicional, les mateixes que s’usen en la TDT o les emissores de radio, és a dir ones bidimensionals semblants a les onades que es formen quan tirem una pedra a l’aigua. En canvi, 6G revoluciona el sector fent ús d’ones tridimensionals en forma de tornado, enviant molta més informació.

Aquest sistema no és una invenció recent si no que la idea la va publicar el 1909 el físic britànic John Henry però, fins ara, mai s’havia aconseguit fer-ho amb èxit. Paciència, cada cop que apareix una tecnologia emergent ens parlen d’anys per a la seva implantació. La data prevista per posar-la en marxa és el 2030, si és que no hi ha algú investigant el 7G...

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

MANZAN S RESTAURANTE PERUANO Cocina tradicional

MENÚS MEDIODÍA

RÚ PE l en e

Abierto de martes a sábado: de 13 a 17 y de 20 a 24 h EL Cocina de 13 a 15,30 y de 20 a 22 h L · L A

PAR

Ceviche

Machu Picchu

Pisco Sour

Comte Borrell, 6 (junto al PARAL·LEL) Tels. 93 382 60 45 - 653 212 855 PARAL.LEL OH! 11

Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL

www.teatrecondal.cat

BARTS

www.barts.cat

Una llum tímida (fins al 14 de març) Todo bien (març) La filla del mar (fins al 10 d’abril) Ariel Rot & Kiko Veneno (2 d’abril) Ocaña, reina de las Rambles (fins al 15 març) Recuérdame, tributo a Coco (fins al 20 de març) ORACLES THEATRE www.oraclestheatre.com Pinocchio (del 4 al 6 de març) La filla del mar De través (del 18 al 20 de març) Teatre Condal Flamenco de cerca (3, 10, 17, 24 i 31 de març) De través Oracles Theatre

TEATRE VICTÒRIA

www.teatrevictoria.com

Billy Elliot, el musical (març)

TEATRE APOLO

www.teatreapolo.com

Don Quixot. Ballet de Catalunya (del 2 al 6 març) Paz Padilla, El humor de mi vida (fins 10 d’abril)

TEATRE TANTARANTANA

www.tantarantana.com

Amor. Un exercici argumentatiu (fins al 20 març)

OBRIM LA FINESTRA A LA SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 17h a 18h en RKB INFORMACIÓ OBRIM LA 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com FINESTRA MÉS PROPERA El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por

• La premsa de proximitat informa, integra,

LINO RUÍZ. programa especializado en la crítica de teatro, musical y dinamitza i cohesiona la comunitat.

AUnLA El periodisme és la millor garantia davant cine. Regalamos entradas de teatro y conciertos• musicales.

INFORMACIÓ MÉS PROPERA

OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA 12 PARAL.LEL OH!

les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.

• La premsa de proximitat informa, integra,

• Les empreses i sobretot les administracions dinamitza i cohesiona la comunitat. públiques han de prioritzar els mitjans de • El periodisme és la millor garantia davant proximitat com a suport publicitari. Una les falses notícies. Sense mitjans, la societat inversió que sempre retorna. s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.

• Sense publicitat no hi ha mitjans i sense •mitjans Les empreses sobretot lesveraç administracions no hi hai informació i públiques han de prioritzar els mitjans de contrastada. proximitat com a suport publicitari. Una inversió que sempre retorna.

• Sense publicitat no hi ha mitjans i sense mitjans no hi ha informació veraç i contrastada.

• La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat.

• El periodisme és la millor garantia davant les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.

Escola Pia Sant Antoni Bagul de buf!

El Bagul del Buf és un conjunt d’activitats de respiració relacionades amb el buf que es treballen dels 0 als 6 anys i que permeten millorar la quantitat i la qualitat respiratòria dels nens i nenes. La seva pràctica contribueix a evitar disfonies funcionals, estimular els òrgans fono articulatoris i a potenciar l’adquisició del llenguatge. El nostre alumnat del CFGS d’Educació Infantil, us mostra diferents racons per treballar-ho. Aquests us els expliquem per si, a casa, voleu posar-los en pràctica amb les i els infants.

Objectius que persegueixen aquestes activitats: - Despertar la curiositat dels infants i invitar-los a la màgia d’explorar, provar i bufar.

COMERÇ de

PROXIMITAT,

- Millorar la capacitat pulmonar dels infants.

- Adquirir precisió i agilitat en la mobilitat bucal.

Les imatges ens mostren, per exemple: Bufar pintura amb una palleta i després de preparar diverses pintures sobre un paper prou gran (DIN A-3 si ho fem per parelles) els donem una palleta a cada nen/a perquè bufin creant diferents formes sobre el paper; una cursa de pilotes de tenis taula on col·loquem les pilotes dins un cèrcol que ens faci de pista i anem bufant per ordre i veurem qui queda primer; apagar una espelma amb les mans i tot i que no requereix bufar, sí que inFotos: Escola Pia tenta la sincronia de les mans de les nenes i els nens movent les mans amunt i avall. Altres recomanacions són: Bufar un vaixell de paper dins l’aigua; marcar una porteria en una taula amb dos objectes i ficar gols.

ESCOLA PIA SANT ANTONI Aquest article ha estat redactat per l’alumnat del CFGS d’Educació Infantil. Més informació a: www.santantoni.epiaedu.cat El Pau, llevant-se cada dia a les 4 del matí per poder oferir-nos el millor pa del barri.

un veí de

confiança!

• T’ofereix el millor producte amb la cara més humana • Cuida de la comunitat on vius • Paga impostos i dona vida a la ciutat • Contribueix a un entorn més sostenible • Sempre és a prop teu!

Mitjans Km 0

PARAL.LEL OH! 13

La notícia del...

Una iniciativa d’èxit

El Bonus Cultura, impulsat per cinc entitats del sector cultural, ha generat més de vuit milions d’euros de negoci en el sector

Foto: Flickr

Amb una inversió total de 2.087.195 euros i un any i mig de durada, la campanya del Bonus Cultura ha incentivat la recuperació del consum cultural en temps de pandèmia, així com l’activitat empresarial a la ciutat vinculada a les indústries creatives. Els àmbits més beneficiats han estat el teatre i les llibreries.

visita la web del ZS

El Bonus Cultura ha ajudat al sector de la cultura

www.zonasec.cat

14 PARAL.LEL OH!

La campanya es va impulsar amb la col·laboració de cinc entitats del sector cultural: l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), la Cambra del Llibre de Catalunya, el Gremi de Llibreters de Catalunya i el Gremi de Cinemes de Catalunya. També hi ha participat el TRESC com a entitat gestora de la plataforma logística en línia.

En total s’han validat 296.084 vals, distribuïts entre els 191 establiments i espais culturals de Barcelona que s’hi van adherir: 109 llibreries, 34 sales de teatre, 17 sales de cinema, 16 sales de música, 10 botigues de discos, 3 festivals de música i 2 festivals de cinema.

La iniciativa va començar el juliol del 2020 com a resposta a la situació d’excepcionalitat que vivia el sector, afectat per les conseqüències de la crisi sanitària provocada per la covid-19. Durant la primera fase es van validar 78.373 vals per valor de 40 euros: 30 euros els aportava la persona usuària i els 10 euros restants l’Ajuntament.

Segona edició El març del 2021 el consistori va reeditar els Bonus Cultura i hi va afegir el format de 20 euros mantenint la proporció del 25% que hi aportava l’Ajuntament. Fins al desembre del 2021 es van validar 217.702 vals més.

La inversió del projecte l’any 2021 va provenir del fons extraordinari de recuperació de l’economia impulsat pel Centre de Coordinació de la Resposta Econòmica (Cecore), que va crear l’Ajuntament arran de la pandèmia i durant el 2021 va destinar 87 milions d’euros a mesures de reactivació econòmica a la ciutat.

REDACCIÓ (Font Ajt. BCN)

La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com

Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH! 15

16 PARAL.LEL OH!