Nº 113 - Febrer 2022 / Revista gratuïta / Any 9
www.zonasec.cat
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
Històries del Paral·lel Circs de puces (pàg. 4)
Ivan Labanda Actor
‘‘Alguna cosa falla quan a un càsting no se’t valora per si ho fas bé com a actor, sinó per quants followers tens’’
Pròrroga al Condal ‘La llum tímida’ (pàg. 6) L’Espai tecnològic Energia infinita (pàg. 11)
(pàg. 8)
Foto: Clack
Compro oro, plata, relojes de 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles 93 001 00 00 FINS 63 344 96 24 A 40E PER GRAM @barcjoyeria JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona ¡VISÍTANOS!
D’OR
Ronda Sant Pau, 79 (esquina Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 Barcelona
APUESTAS DEPORTIVAS
ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
2
PARAL.LEL OH!
Sumari
Editorial
• Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• ‘Una llum tímida’
pàg. 6
• L’Entrevista
pàg. 8
• La foto retro
pàg. 10
• L’Espai tecnològic
pàg. 11
• Cartellera de teatre
pàg. 12
• Publicitat
pàg. 13
• Un conte de Carnaval
pàg. 14
Aquest hivern preocupa’t només de les coses que de veritat importen, de vendre la teva casa, ens ocupem nosaltres.
TRUCA’NS… VALORACIONS GRATUÏTES REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tenda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es
Història amb sentit crític
És un fet que moltes obres cinematogràfiques i teatrals utilitzen la memòria històrica com a punt de partida per als seus arguments. Algunes es mantenen fidels a la història real mentre d’altres es prenen la llicència d’afegir-hi modificacions. Això genera opinions diverses, hi ha els qui creuen que representar els fets tal com van succeir ha quedat desfasat i d’altres que consideren irrespectuós modificar el passat segons el desig del dramaturg. Els primers expliquen que la història es troba en canvi constant i que a l’hora de representar-la és important reinterpretar els fets en clau present, perquè sinó estem perpetuant actituds que avui dia ja no tolerem. Els segons creuen que si es canvia la història, la memòria es difumina. Solen defensar que “si va passar així, perquè ho hauríem de mostrar diferent; ja sabem que no és real en l’actualitat”. Sigui com sigui, hi ha dues maneres de relacionar-nos amb el passat: l’observadora i la crítica, i la diferència es troba en els punts de vista. Així doncs, no té sentit explicar la dictadura franquista sense explicar la situació en què es trobava la dona, sigui amb ironia o sigui buscant personatges que van lluitar-ne en contra, ni tampoc té sentit parlar de la transició sense donar veu al moviment obrer. En tots dos casos podem ser fidels o no als fets originals ja que quan escollim visibilitzar el punt de vista dels col·lectius oprimits, ja estem recollint la memòria històrica amb un sentit i no només per la morbositat dels fets.
Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona 21-01-20 • Telèfons: uncio_Revista_Ene20.indd 1 22:50 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: David García Mateu, Ana Rubió, Ernest Millet, Barbara Kiessling, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Xavier Theros, Roberto Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres (CGM) Aquesta publicació forma part de: PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) zonasec@hotmail.com / Ernest Millet: 699 27 18 25 PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel Puces ensinistrades Els espectacles amb grimoses bestioles van envair la Barcelona de principis del segle XX Un domador alemany afirmava que la procedència d’algunes de les seves puces era el Paral·lel Les puces són paràsits molestos que piquen, xuclen sang i denoten falta d’higiene; tantes n’hi devia haver al segle XIX que algunes es van fer populars com a estrelles de circ. Entre les primeres notícies que tenim de semblants exhibicions figura el comunicat publicat a El Áncora, respecte a l’arribada a la ciutat d’una companyia de pulgas industriosas dirigides per un tal Jean Essinger, a l’abril de 1851. Unes dècades més tard, l’escriptor Agustí Calvet, Gaziel, descrivia la primitiva plaça de Catalunya com un descampat, un espai de solars i tanques, habitat per un circ eqüestre, un cafè envidrat conegut com La Pajarera i una sèrie de barracons de fira, entre les atraccions dels quals figuraven les puces ensinistrades. Fent passar gana a aquestes grimoses bestioles, els seus domadors aconseguien que fessin piruetes i equilibris, estiressin un carro, o aixequessin objectes amb un pes diverses vegades superior al seu. Amb el canvi de segle, aquestes representacions van assolir un alt grau de complexitat i es van complicar amb tota mena d’experiments i innovacions. El 1909, el britànic F.P. Smith presentava una troupe de mosques, una de les quals apareixia a la pista disfressada de ama de cría. Per les mateixes dates, un japonès de cognom Kasamata era citat als diaris com un gran domador de ratolins. I el 1912 es feia famós el nord-americà Rawson com a entrenador d’ostres, a qui havia ensenyat a obrir i tancar les valves a la seva veu de comandament. 4 PARAL.LEL OH!
El cas més estrambòtic va ser el del milionari Charles Rothschild, que el 1914 va pagar 25.000 francs per un rar exemplar que va engrossir la seva extensa col· lecció de puces. Lluny d’aquelles xifres, a Barcelona residia Melcior Quevedo, fill del carrer Valldonzella i conegut mundialment com a Mister Quevedini, un dels mestres mundials en l’art d’ensinistrar insectes, que comprava puces a pesseta la peça. Les artistes treballaven a canvi de sang Quevedo havia començat exhibint fenòmens de la natura (va arribar a presentar un matrimoni entre una geganta catalana i un nan andorrà, o un suposat salvatge que suposadament s’alimentava de carn humana). Però molt aviat va descobrir el negoci de les puces ensinistrades, i a elles es va dedicar amb tenacitat. Va muntar una companyia amb 300 minúscules artistes que treballaven a canvi de sang (en acabar la funció deixava que s’alimentessin del seu braç), les mostrava en una barraca situada on anys més tard es construiria el Teatre Poliorama. Coneixia cadascuna de les seves bestioles pel seu nom i nacionalitat, les tenia de tots els països on havia estat, tot i que puntualitzava que la majoria eren del barri de Sants. Amb els seus petits astres de l’espectacle va recórrer mig món, actuant per a tota mena de públic. Malgrat tot va acabar arruïnant-se i passant a formar part de la bohèmia barcelonina més astrosa i decadent, la que
es reunia cada nit a les tertúlies del bar del Centre (avui part de la moderna ampliació del Liceu, a la Rambla de Caputxins). A aquest artista del barracó el va entrevistar Carlos Caballero el 1926, per a la seva sèrie Figuras del hampa internacional a La Voz. I novament el periodista Joan Tomàs el 1935, per a Mirador. Aleshores era un pobre jubilat vestit sempre de frac, amb el pit constel·lat de medalles, llarga cabellera blanca i perilla romàntica, que malvivia al Barri Xino com a venedor ambulant de rellotges, bijuteria, estilogràfiques o entrades de futbol. En ple declivi, els insectes ensinistrats ja compartien espai a la premsa amb els nous insecticides (com el Flit o el Vulcan-Gas) que garantien la destrucció radical de “xincxes, arnes, puces, mosques, polls i altres insectes”.
Per contemplar aquells ‘shows’, el reduïdíssim públic (només sis persones per passi) havia de mirar a través d’unes lents d’augment Puces ballarines, equilibristes i pallasses El circ de puces més recordat de la ciutat va ser un dels darrers que es van poder veure per aquestes latituds. Va tenir lloc amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, el gran cronista Domènec de Bellmunt ho va explicar al seu Anecdotari inèdit de cinquanta anys de periodisme català. Per contemplar aquells shows, el reduïdíssim públic (només sis persones per passi) havia de mirar a través d’unes lents d’augment. Dins d’una caixa de vidre, les puces ballaven un vals de Strauss, després una dansa oriental vestides d’odalisques, i una sardana de Pep Ventura a càrrec de 32 bestioles amb barretina, el número final de les quals consistia en un comiat circense de múltiples pistes que incloïa des de puces equilibristes a puces pallasses. Bellmunt va entrevistar el domador –un savi alemany segons el cronista–, que li va explicar les diverses procedències dels seus animalets, catorze dels quals eren
Ensinistrar aquests insectes era tot un repte
autèntiques puces barcelonines nascudes a diversos barris, des d’aristocràtics exemplars de Pedralbes i la Bonanova, a democràtics insectes populars caçats al Paral·lel, o “puces catalanistes del Barri Gòtic”. Un final amb carrossa i casament El record de tan insòlit espectacle es va perpetuar durant molt de temps després. El 1985, el periodista Jordi Torras recordava a La Vanguardia la passió de Carlos Gardel per Barcelona. I citava el partit de futbol que unes puces ensinistrades havien disputat a La Foixarda, en un pavelló del recinte d’atraccions exòtiques de l’Exposició Internacional on compartien espai amb domadors de serps, una font de mercuri, o un dipòsit d’aigua que simulava el fons marí. Aquell article va provocar diverses cartes al director per part de lectors que havien assistit a les funcions durant la seva infantesa. Com a prova presentaven fulletons publicitaris de les representacions i d’altres anteriors realitzades per la mateixa companyia al parc d’atraccions del Turó Park, durant la dècada de 1920. Afegien que el colofó final d’aquell circ era un casament sumptuós, que incloïa una carrossa nupcial tirada per quatre hercúlies puces. Així doncs, sembla que la història dels paràsits ensinistrats va tenir un final feliç. XAVIER THEROS (Diari El País)
ROSTISSERIA
Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast MENÚ a 8,50 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)
Rostisseriabonprofit
Rostisseria bonprofit
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies) PARAL.LEL OH!
5
L’obra ‘Una llum tímida’ segueix al Condal La producció del Col·lectiu La Cicatriz prorroga una altra vegada i estarà en cartellera fins el 7 de març
La música, clau en l’espectacle L’obra ha estat dirigida per Marilia Samper i compta amb un repertori musical propi, interpretat per Andrea Puig Doria (guitarra) i Laura Masferrer (violoncel). Les cançons serveixen per explicar allò que els personatges no diuen en un espectacle que Eduardo de Vicente (El Periódico) defineix com “un dels millors musicals de
petit format dels darrers anys”. Des que es va estrenar el 2020, en el marc del Festival Berdache, Una llum tímida ha rebut més de 6.000 espectadors. El públic, com ha comentat Alonso, ha estat majoritàriament femení; tanmateix les actrius fan una crida a que hi assisteixi tothom, independentment de la seva orientació sexual. “Durant quant de temps ens hem identificat amb una obra heteresexual sent-ho o no?”, reflexionen. Amb aquesta obra, el col·lectiu de producció cultural feminista, La Cicatriz, vol mostrar una realitat “encara viva i recurrent” en la nostra societat per, en paraules d’Àfrica Alonso, “remoure consciències”. En definitiva, l’espectacle vol trencar amb el silenci i reivindicar les vides de les lesbianes com a part de la memòria històrica del nostre país. ANA RUBIÓ
Foto: BCN Musical
El Col·lectiu La Cicatriz prorroga novament al Teatre Condal l’obra Una llum tímida, de l’intèrpret i dramaturgue Àfrica Alonso Bada. L’espectacle, que porta en cartellera des del 25 d’octubre, es podrà veure al Paral·lel tots els dilluns fins el 7 de març. Una llum tímida narra la història de dues professores, la Carmen (Júlia Jové) i la Isabel (Àfrica Alonso) que, en plena dictadura franquista, s’enamoren i, pel context clarament homòfob en què viuen es veuen obligades a portar en silenci la seva relació. La trama està basada en fets reals i busca visibilitzar una situació d’opressió i violència invisible que van patir moltes persones del col·lectiu LGTBI durant aquest període. “Volem posar el focus en allò que no s’ha tingut en compte, aquelles vides que se’n van sense fer soroll”. Així ho explica, en una entrevista a la revista Metal, Àfrica Alonso que, per escriure l’obra va recollir diversos testimonis de persones del col·lectiu de l’època. La dramaturgue va detectar, entre d’altres, factors com la vergonya, la doble vida i l’odi a la pròpia identitat i així ho va volgut transmetre amb el seu text.
Escena de l’obra ‘Una llum tímida’, al Condal
CERVESES DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)
PARAL.LEL OH!
VERMUTS
OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00
Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com
6
VINS
C/PARLAMENT 25
SANT ANTONI BARCELONA
UNA SANITAT PÚBLICA MÉS FORTA És l’hora de fer una Catalunya on garantim una sanitat pública de qualitat i accessible per tothom. Per això incrementem el pressupost en 5.000 milions d’euros addicionals durant els propers cinc anys.
Fem-ho bé. Fem-ho tot. Fem-ho possible.
/
BÉ TOT POSSIBLE
PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista Ivan Labanda (Actor)
L’actor Ivan Labanda (Barcelona, 1980) es defineix com a “artista multidisciplinar” i només cal donar un cop d’ull a la seva trajectòria per confirmar que diu la veritat: televisió, teatre, cinema, doblatge, locució publicitària i el que calgui. Labanda, crític amb la “voràgine” i la “bogeria” en què les xarxes socials han sumit l’ofici de la interpretació en particular i el món actual en general, protagonitza al Teatre Tívoli de Barcelona el musical Cantando bajo la lluvia, dirigit per Àngel Llàcer i Manu Guix i produït per Nostromo Live, espectacle que l’ha portat al límit degut a la seva exigència física però, a la vegada, li ha permès fer un “estirament artístic”. Tornes al Tívoli, teatre on vas començar amb dotze anys amb l’espectacle ‘Nou memory’. En quina mesura està present aquest viatge al passat, els teus inicis, en les actuacions que fas avui dia? Al Tívoli també vam fer La jaula de las locas, primer cop que hi tornava després de tants anys, i ja arriba un punt en què ho normalitzes. Sí que és veritat que, a vegades, m’assalten imatges de quan tenia dotze anys i estava entre bambolines mirant què feien a l’escenari. Aquell va ser el moment en què em va enlluernar la professió. Tot i la teva dilatada experiència al teatre musical, des de ‘La Bella y la Bestia’ fins a ‘Cabaret’ (Premi Teatre Barcelona) passant per ‘Polònia’ o ‘40 El Musical’, què consideres que t’aporta de nou artísticament aquest ‘Cantando bajo la lluvia’? Moltíssimes coses! Jo sobretot em moc per reptes, i a Cantando bajo la lluvia el procés d’assajos ha sigut tan dur que jo crec que he fet un estirament artístic. Ja només el fet de cantar sota la pluja aplicant tota la 8 PARAL.LEL OH!
Foto: Clack
‘‘Li estic trobant molt de gust al fet d’entrevistar’’
Ivan Labanda, actor polifacètic
coreografia ja és un repte. Això, clar, deixant al marge que és el millor musical de la història, per què no dir-ho. Hi ha alguna anècdota que et vingui al cap i que es pugui explicar d’aquests assajos exigents? Per exemple, a mi em van agafar dos atacs d’ansietat. Havíem d’absorbir tant de material en tan poc temps amb tanta gent i estar tant al nivell que... Tot i això, estem molt contents perquè veiem que la gent ho està gaudint i ha valgut la pena. A què has hagut de renunciar personalment per poder dedicar-te a projectes i àmbits culturals tan diversos durant la teva trajectòria professional? A moltes coses, però la cosa més forta és que pràcticament ni te n’adones. Renuncies a poder veure la teva família i els teus amics, cada cop els dediques menys temps... Al teatre treballes quan tothom fa festa, i té ocasió de trobar-se. Molta gent et diu: “Oh, quina sort tens de poder dedicar-te al que t’agrada...!”. I sí, és una sort i em considero una persona superafortunada, però la cara b és que és una feina molt sacrificada, més encara perquè vivim en un món en què et penalitzen, et castiguen si dius ‘‘no’’ a feines. Abans has parlat de la teva ansietat durant els assajos. Aquestes “renúncies” a les quals fas referència
van en aquest mateix sentit, ara que sembla que la salut mental està al centre del debat públic i polític? Els atacs d’ansietat no sé si em van venir pel volum de feina, si la cosa ja venia del confinament o si va ser degut al món boig que estem vivint: la immediatesa, el hate a les xarxes... L’altre dia ho parlava amb un amic: quan tenia dotze anys i vaig decidir que volia ser actor, el meu somni era pujar a l’escenari i fer una funció, una pel·lícula, una sèrie. Ara, però, veus que no només és pujar a un escenari, sinó que has d’estar a les xarxes constantment, que has de veure a no sé qui, que t’han de veure els followers. Ja no és només que puguis expressar-te, sinó que has de lluitar tant per la teva visibilitat que és esgotador... I, al final, quan agafes distància, dius: “On queda, aquell somni?”. És tot molt boig. I a mi personalment m’afecta. Fins a quin punt creus que aquesta sobreexposició té una implicació en l’essència del teu ofici, en la separació entre la ficció del personatge que s’interpreta i la realitat personal de l’actor?
‘‘Estem molt contents amb ‘Cantando bajo la lluvia’ perquè veiem que la gent ho està gaudint i ha valgut la pena tant de treball’’ Alguna cosa falla en el moment en què fas un càsting i optes a un paper i se’t valora no per si ho fas bé o malament com a actor, sinó per la quantitat de followers que tens. Jo em volia dedicar a això perquè pensava que, si ho feies prou bé, podies accedir a papers protagonistes i començar a fer brillar la teva trajectòria. Ara t’adones que pots fer-ho si de cop i volta la fas grossa a Twitter. Aleshores dius: clar, ja no es tracta de si ho
fas bé o malament, sinó de com et visibilitzes; de com aconsegueixes arribar a tota aquella gent, i ja no té a veure amb l’art, sinó amb una altra cosa. Quines alegries i decepcions personals i inesperades destacaries de la teva experiència més mediàtica, sobretot a la televisió? Una alegria i una sorpresa va ser quan em van trucar per ser professor a Operación Triunfo, per exemple, perquè va ser superinesperat. I entre tanta gent, que de cop i volta marxin Los Javis i et truquin a tu... Va ser: “Però per què?” (riu). Algun cop has afirmat que no és un artista a qui li agradi gaire la zona de confort, motiu pel qual vas sortir del programa Polònia (TV3). Més enllà del teu desig de presentar un ‘late night’, com també has expressat en alguna ocasió, quin tipus de format o temàtica et semblaria interessant per sortir de la zona de confort de cara al futur? Qualsevol cosa que no hagi fet abans. Jo sempre penso en un late night perquè crec que se m’està despertant alguna cosa de l’animal on li estic trobant molt de gust al fet d’entrevistar i d’empatitzar amb l’altre. Crec que hi ha alguna cosa que em diu que tirar d’aquest fil per mi és molt atractiu, i crec que un late m’ofereix el tauler de joc perfecte; ja no només això, sinó que pots comunicar, però també sorprendre cantant o ballant, alguna cosa que encara crec que no fa ningú a la televisió. Aquí hi ha un espai. A un altre nivell? No sé, em puc imaginar presentant les notícies, si vols (riu). Em posa catxondo pensar-hi (riu). També flueixo amb la vida. És a dir, sempre procuro escoltar els senyals arran de les coses que venen, i dir: “Ara ve allò? Potser és que hi ha quelcom que s’ha ordenat i la cosa ha d’anar per aquí”. Sempre he funcionat d’aquesta manera. MANUEL ARENAS (Clack) Comandes a domicili a partir de 20 euros
931 923 814 671 302 001
Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona
PARAL.LEL OH!
9
La foto retro
Foto anònima feta el 1932 a l’edifici RCA de Nova York. El segon per l’esquerra era el basc Natxo Ibargüen
COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA El xef Pere Arànega (Agut d’Avignom, Chicoa...) després de més de 20 anys al Paral·lel, us convida a visitar el seu nou restaurant
En el restaurante Arànega ofrecemos las más sabrosas tentaciones acompañadas de los mejores vinos: Pulpo a la brasa con parmentier, erizos de mar gratinados, paella de pescado y marisco, trinxat con crujiente de panceta y crema de butifarra del Perol, bacalao con samfaina, solomillo de ternera al foie... y mucho más. ¡Ven a nuestro restaurante! y disfruta de las más sabrosas tapas, platos de la cocina catalana, mediterránea, paellas y arroces y lo más tradicional de la cocina española. Menú diario 12,15 E - Menú sábado 15,90 E Precio aprox. a la carta 20-25 E Menús para grupos (con reserva y solo cenas) máx. 25 personas Tancat dissabte nit i tot diumenge
Mallorca, 287 (junto Roger de Llúria) Tel. 93 207 48 60 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com
10 PARAL.LEL OH!
L’Espai tecnològic Energia infinita
les centrals nuclears, és la unió de nuclis d’àtoms i és totalment neta. La fissió que coneixem consisteix en el contrari: separar nuclis d’àtoms, que és més senzill però menys eficient i genera enormes residus radioactius.
Fa anys que s’està lliurant una batalla internacional pel preu de l’energia. El món encara depèn de fonts d’energia ITER, el reactor termonuclear internacional fòssils com el petroli o el gas que ja són molt limitades. El problema energètic és tant important que ha unit Això redunda en una batalla pel preu que acabem pa- potències tant dispars com la UE, EUA, Xina o Rússia en un projecte conjunt. ITER és un gant els contribuents. L’alternativa projecte de reactor termonuclear sembla que és l’energia renovaexperimental que ja comença a ble, però, serà suficient per abasdonar fruits: a la Xina han acontir tots els països amb el nivell de seguit generar temperatures de creixement actual? Es fa difícil plasma de fins a 70 milions de pensar que molins, onades o plagraus durant 17 minuts (s’havia ques solars podran subministrar arribat a 120 milions però només energia suficient a cotxes, avidurant 2 minuts). Pensem que la ons, vaixells, indústries i ciutats. temperatura del Sol és d’uns 15 Mentre l’energia verda va proITER no estarà llest fins al 2060 milions de graus. gressant, científics de tot el món L’èxit d’aquest projecte seria un gran avenç per a la estan provant una nova font d’energia igual de verda però que sembla inesgotable: la fusió nuclear. De fet humanitat ja que si tot evoluciona bé, aquesta enorme no és nova ja que existeix des dels inicis de l’univers font d’energia neta seria pràcticament inesgotable. El i és la reacció física que es realitza a l’interior de les problema és el camí. Hem arribat a un punt d’evolució estrelles, com el Sol, i que les manté alliberant enormes on tot experiment va al límit. Estem jugant a ser déus i quantitats de calor durant milers de milions d’anys i de hem de confiar en no equivocar-nos. VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com) forma autònoma. La fusió, a diferència de la fissió de
COMERÇ de
PROXIMITAT,
La Mercè, sempre portant les últimes tendències en perruqueria a la gent del barri.
un veí de
confiança! • T’ofereix el millor producte amb la cara més humana • Cuida de la comunitat on vius • Paga impostos i dona vida a la ciutat • Contribueix a un entorn més sostenible • Sempre és a prop teu!
Mitjans Km 0
PARAL.LEL OH! 11
Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL
www.teatrecondal.cat
Una llum tímida (fins al 7 de març) La filla del mar (a partir del 9 de febrer) Ocaña, reina de las Rambles (15 febrer a 15 març) Ocaña, reina de las Ramblas Teatre Condal
BARTS
www.barts.cat
Empode...raras (fins al 12 de febrer) Nicki Nicole (23 de febrer) Javi Sancho (26 de febrer) ORACLES THEATRE
www.oraclestheatre.com
Flamenco de cerca (3, 10, 17 i 24 de febrer) Pinocchio (de l’11 al 20 de febrer) Nicki Nicole Sala Barts
TEATRE VICTÒRIA
www.teatrevictoria.com
Billy Elliot, el musical (febrer) TEATRE APOLO
www.teatreapolo.com
Fama, el musical (febrer) Paz Padilla, El humor de mi vida (4 març al 10 abril) TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com Don Quixot. Ballet de Catalunya (del 2 al 6 març) Si mai has baixat (del 10 febrer al 27 de febrer)
OBRIM LA FINESTRA A LA SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 17h a 18h en RKB INFORMACIÓ OBRIM LA 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com FINESTRA MÉS PROPERA El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por
• La premsa de proximitat informa, integra,
LINO RUÍZ. programa especializado en la crítica de teatro, musical y dinamitza i cohesiona la comunitat. AUnLA El periodisme és la millor garantia davant cine. Regalamos entradas de teatro y conciertos• musicales.
INFORMACIÓ MÉS PROPERA
OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA 12 PARAL.LEL OH!
les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.
• La premsa de proximitat informa, integra,
• Les empreses i sobretot les administracions dinamitza i cohesiona la comunitat. públiques han de prioritzar els mitjans de • El periodisme és la millor garantia davant proximitat com a suport publicitari. Una les falses notícies. Sense mitjans, la societat inversió que sempre retorna. s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local. • Sense publicitat no hi ha mitjans i sense •mitjans Les empreses sobretot lesveraç administracions no hi hai informació i públiques han de prioritzar els mitjans de contrastada. proximitat com a suport publicitari. Una inversió que sempre retorna.
• Sense publicitat no hi ha mitjans i sense mitjans no hi ha informació veraç i contrastada.
• La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat. • El periodisme és la millor garantia davant les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.
MANZAN S RESTAURANTE PERUANO Cocina tradicional
MENÚS MEDIODÍA
RÚ PE l n e e
Abierto de martes a sábado: de 13 a 17 y de 20 a 24 h L Cocina de 13 a 15,30 y de 20 a 22 h E L · AL PAR Ceviche
Machu Picchu
Pisco Sour
Comte Borrell, 6 (junto al PARAL·LEL) Tels. 93 382 60 45 - 653 212 855
PARAL.LEL OH! 13
El conte del... Una disfressa per al més enllà
l’escriptor del barri, Isaac Cortés, aquest cop ens ha escrit un conte amb el rerefons del Carnaval, les disfresses i les altres realitats...
visita la web del ZS
L’Anna va ser la primera amb qui em vaig atrevir a parlar, ella no em feia por, suposo que perquè tenia la meva edat. La recordo amb els ulls enfonsats en el fosc i un cabell tan fi que semblava que se li hagués de despendre del cap. Se m’apareixia a les nits, quan apagava el llum de la tauleta. S’asseia als peus del meu llit i plorava. No em va costar gaire preguntar-li què li passava. Entre somics em va dir que la seva mare li havia promès una disfressa de mosqueter per Carnestoltes, i que no havia tingut temps a complir la promesa. També em va explicar que sempre l’havien disfressat de princesa, cosa que odiava. Aquell febrer, els pares, com cada any, em van donar els diners per comprar-me la disfressa per Carnestoltes. Tan bon punt vaig entrar a la botiga vaig saber el que havia de fer. L’Anna se’m va aparèixer aquella mateixa nit, com de costum, plorant i quan la foscor ja havia engolit la cambra. Vaig regalar-li la disfressa de mosqueter. Em va fer il·lusió veure-la empunyant l’espasa i cridant el
www.zonasec.cat
14 PARAL.LEL OH!
mític “u per a tots i tots per a u!”. Va jugar fins que el seu cos es va fondre amb la llum del matí. L’endemà vaig pensar que no la tornaria a veure mai més, però a la nit següent se’m va tornar a aparèixer amb la disfressa posada. Em va demanar que l’acompanyés fins a casa seva. Jo em vaig resistir, no tenia permís per sortir tot sol passades les nou de la nit, així i tot, me les vaig empescar per fugir sense que els pares se n’adonessin. Va resultar que vivíem a prop, jo al carrer Blai i ella al carrer de Piquer. Encara somric quan la recordo xalant i lluint la disfressa pel carrer, tot i que sabia que jo era l’únic que la podia veure. Una veu femenina i gruixuda va respondre a l’intèrfon. A mi només se’m va acudir dir-li que tenia un missatge de l’Anna. No em va obrir. Però passat un minut una dona de l’edat dels meus pares va baixar fins al portal. “És la meva mare” em va dir l’Anna. La dona tenia l’esguard trist, exhaust de tant plorar. Em va preguntar si era amic de la seva filla, vaig fer que sí amb el cap i, llavors, em va preguntar què volia. No vaig saber que respondre, va ser l’Anna qui ho va fer, i vaig ser jo qui, com si fos el nino d’un ventríloc, vaig pronunciar en veu alta el missatge de l’Anna: ‘‘Mama no ploris més, estic bé, i sàpigues que al final, m’he pogut disfressar de mosqueter, t’estimo’’. Després, simplement, l’Anna es va esvanir. ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)
La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com
Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com PARAL.LEL OH! 15
16 PARAL.LEL OH!