Nº 109 - Octubre 2021 / Revista gratuïta / Any 9
www.zonasec.cat
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
Sam Garcia
Músic i activista gitano Impulsor de l’entitat Carabutsí i de l’Ecomuseu Urbà Gitano al carrer de la Cera (pàg. 8)
Històries del Paral·lel 1940, un conte (pàg. 4)
Consum sostenible Establiments i projectes (pàg. 6)
Piquiponades L’alcalde Joan Pich i Pon (pàg. 7)
Foto: Anna Pruna
Compro oro, plata, relojes de 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles 93 001 00 00 FINS 63 344 96 24 A 40E PER GRAM @barcjoyeria JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona ¡VISÍTANOS!
D’OR
Ronda Sant Pau, 79 (esquina Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 Barcelona
APUESTAS DEPORTIVAS
ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
2
PARAL.LEL OH!
Sumari
Editorial
• Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Consum sostenible
pàg. 6
• L’Entrevista
pàg. 8
• La foto retro
pàg. 10
• L’Espai tecnològic
pàg. 11
• Cartellera de teatre
pàg. 12
• Escola Pia
pàg. 13
• Terrasses homologades pàg. 14
Relájate Nos ocupamos de todo el proceso de venta de tu vivienda
LLÁMANOS… VALORACIONES GRATUITAS REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tienda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es
Llengua en perill No gaire gent sap que diverses paraules que fem servir en el llenguatge popular català, com xaval (noi), dinyar-la (morir), cruspir-se (menjar-se), cangueli (por) o calés (diners) provenen del caló, la llengua utilitzada pel poble gitano. El caló té la seva procedència en el romaní, la llengua pròpia d’una ètnia nòmada que va començar a emigrar cap a l’oest des del nord de l’Índia a partir del segle XI. El romanó original, al contacte amb les altres llengües, es va fraccionar en dialectes que finalment van donar lloc a noves llengües catalogades com neo-romaní i que, posteriorment, es van fusionar amb les llengües vernacles (les dels països on van arribar). Curiosament, el nom gitano prové d’egiptano, ja que es creia erròniament que els primers membres d’aquesta ètnia procedien d’Egipte. No és fàcil trobar documentació sobre la parla pròpia dels gitanos en l’actualitat, alguns estudis apunten que la llengua segueix viva a la zona dels Balcans, però que només un 1% dels gitanos de la Península Ibèrica el parlen. Amb aquestes dades, es pot determinar que, en l’actualitat, aquesta llengua es troba en els últims estadis previs a la desaparició, doncs ja no es fa servir ni tan sols en l’àmbit domèstic i familiar. El caló ha estat víctima, com el seu poble, d’una aniquilació fruit dels genocidis, primer amb les anomenades lleis Pragmàtiques (que es van aprovar des del 1499 fins al 1783) i posteriorment amb els intents del nazisme d’exterminar la majoria de pobles gitanos d’Europa durant l’Holocaust. Aquesta és, molt resumida, la història d’una llengua que només té alguna esperança de sobreviure si la seva reivindicació cultural, ja iniciada per alguns grups, arriba a bon port.
Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona 07-08-19 • Telèfons: uncio_Revista_Agos19.indd 1 15:45699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Anna Pruna, Ernest Millet, David García Mateu, Barbara Kiessling, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres (CGM) Aquesta publicació forma part de: PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) zonasec@hotmail.com PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel 1940, un conte Isaac Cortés i Domingo és un escriptor instal·lat al barri del Poble-sec, guanyador del VII Premi Guillem de Belibasta de conte i finalista en el concurs de contes del blog cultural Núvol Un conte que vol parlar de la resignació de les dones en una època molt difícil per a elles Un dia més, has obert una escletxa entre el temps que t’ha tocat viure i el que ets; un nou món sobre l’escenari. És una escletxa que saps que es tancarà quan el show s’acabi i trepitgis la grisor de l’empedrat del carrer. L’ovació del teu públic, clenxinat amb una loció de bandolina, t’acompanya fins al camerino que has decorat amb garlandes, miralls i espelmes gruixudes que cremen a l’empara de la tenuïtat. Et somrius asseguda al tocador. Pots veure’t la suor exhausta que et desdibuixa el maquillatge i que ha suportat una actuació lluminosa. A vegades penses que t’agradaria que només t’aplaudissin per la teva veu i no pels teus balls encisadors, això et fa sentir menystinguda, com el crit d’un braser ofegat en una glopada aigua. Abans de llegir la nota que t’acaben de fer arribar entaforada en un ram de flors, inspires com si haguessis de pujar a escena un altre cop. “Avui no he
pogut venir, ho sento”. Sobtadament inclines el cap i confrontes la barbeta contra el pit, com si esperessis la destral d’un botxí que et vol decapitar l’esma. Aixeques el cap, i el mirall et mostra una llàgrima que et davalla per la galta fins a la comissura del carmí. Sents com la ràbia et brolla de dins, com quan els teus feligresos encorbatats et pessiguen el cul. Et canvies de roba, estripes la nota, llences el ram contra una de les parets de la cambra i surts per la porta principal del teatre. Rere teu, els llums de les aspes del molí que decora la façana enterboleixen de vermell el paviment que trepitges. Mires a l’altre costat del carrer i veus de lluny la concurrència del Teatre Arnau. Penses que allà, ja fa temps, hi va actuar la gran Raquel Meller, penses que a ella, a hores d’ara, ja no li deuen pessigar el cul. Travesses amb decisió l’avinguda del Marqués del Duero. La Ronda Sant Pau s’obre ampla al teu davant i t’acompanya fins que tombes a la dreta, pel carrer
Braseria
Cuina a la vista, amb brasa natural
Cloïsses, pop a la gallega, gambes, padrón, calamarcets... Carns gallegues i peix Horari: de 13 a 16,30 i de 20 a 23 h. / Tancat: dimarts i diumenge nit Al barri des de 1989
4
PARAL.LEL OH!
Margarit, 24 (Poble-sec) • Tel. 93 329 70 74 TAMBIÉN www.omeular.es PARA LLEVAR!
Lealtad. T’entregues al garbuix fosc del Raval. Els fanals semblen flames convalescents. Els transeünts amb els quals et creues, tenen les cares grises, macilentes; és com si la vida els hagués abatut abans d’hora. Quan mires amunt, veus com el cel s’estreny, retallat per les façanes revestides amb llençols estesos que et fan pensar en tots els fantasmes que duus a dins. Sents una por ineludible. Vols córrer, però les llambordes clivellades et xuclen els talons afilats i et dificulten la marxa. Deixes enrere la Boqueria i per fi, arribes a Les Rambles, on tot s’obre. Et prens un moment i respires l’aire fresc de la nit, aquí tot té una altra tonalitat; sembla que la tenebra d’on vens s’hagi dissipat de cop i volta. Mires a dreta i esquerra. Llavors fas via, direcció a mar, fins que et topes amb el Liceu, i esperes. Esperes mig amagada rere un arbre. Esperes per veure’l. Esperes per sorprendre’l. I el veus, sortint del teatre i agafat de bracet a una noia més jove que tu. Fan bona parella. Ella duu un vestit que mai et podràs permetre. Somriuen. Deuen comentar La Boheme, és l’obra que hi ha en cartell. Passen ben a prop teu i abaixes el cap. Tota la ràbia que havies aglutinat al camerino s’ha vestit de resignació. Una resignació que t’esmicola el cor. T’agradaria increpar-lo ara mateix, dir-li que és un miserable. Però no ho fas. No ho pots fer.
Esperes mig amagada rere un arbre. Esperes per veure’l. Esperes per sorprende’l. I el veus, sortint del teatre i agafat de bracet a una noia més jove que tu. Fan bona parella...
els teus aplaudiments. Saps que és allà on el teu cor es refarà. Saps que és allà on ell tornarà, d’amagat. Saps que ell no serà l’únic, que n’hi haurà més, més com ell, però a tu, ja no et podran trencar el cor. ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)
TR3S FOTOS
Expliquem la vostra història per immortalitzar moments únics.
CASAMENT
FAMÍLIES
PARELLES
@tresfotos_
+34 659 066 629
www.tresfotos.net
hola@tresfotos.net
®
Quan el rierol de gent que surt del teatre s’esvaeix, tornes per on has vingut. Et crida l’atenció que la por que havies sentit a l’anada ara et resulti familiar, és com si fos una cosa tan teva que, tot i l’aparença tenebrosa, t’estimes. Et plantes al davant de la façana del Molino. Sents les escorrialles del xivarri que ve de dins. Ara ets tu qui somriu. Vols tornar a l’escenari. Vols tornar a rebre
MOTARD BAR
¡Que vivan los bares! Volvemos a estar con vosotros
de martes a jueves de 18 a 24h viernes y sábado de 18 a 1h • domingo de 12 a 24h
CON TERRAZA Av. Paral·lel, 92 Tel. 93 329 51 42
ROSTISSERIA
Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast MENÚ a 8,50 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)
Rostisseriabonprofit
EMBARÀS
Rostisseria bonprofit
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies) PARAL.LEL OH!
5
Als barris tenim alternatives Fem un repàs per algunes de les opcions de consum sostenible que trobem al Raval, Sant Antoni i Poble-sec
Foto: La Repartidora
Cada vegada són més les la salut, des d’aliments persones que aposten per ecològics fins a cosmètica una forma diferent de connatural bio. No gaire lluny, sumir, una que tingui en al carrer Vistalegre, 15, la compte no només la qualitat Casa de la Solidaritat imdels productes, sinó també pulsa el CooXino, un grup la seva procedència, les de consum ecològic amb condicions en què es proproductes agroalimentaris dueixen i la petjada que i contacte directe amb el deixen en el medi ambient. productor. Si el que voleu Davant d’aquesta tendència, és comprar roba que, a han sorgit nombrosos promés de vestir, contribueix jectes que volen empènyer a la millora de les condicila població a ser més consons de vida dels manters, cient d’allò que consumim, podeu fer-ho a Top Manta des dels aliments fins a la (carrer d’En Roig, 13), un Cistella de La Repartidora (Poble-sec) projecte d’empresa social roba, passant per tota mena de decisions de compra en en el món de la moda que altres àmbits. A continuació, assenyalem alguns espais cada vegada compta amb més adeptes. o propostes dels barris de Sant Antoni, Raval i Poble-sec. Poble-sec, alimentació sostenible Sant Antoni, a granel El Poble-sec és on més cooperatives i projectes d’ecoA Sant Antoni hi ha diverses opcions per a qui vulgui nomia social i solidària trobem. Ens centrem en els que comprar aliments i roba sense perjudicar el planeta. Un proveeixen d’aliments de proximitat i sostenibles. El priexemple el trobem a Yes Future (Viladomat, 66), un nou mer exemple el trobem cada dissabte al Mercat de la Termodel de supermercat que només ofereix productes a ra (plaça de les Tres Xemeneies), l’únic mercat de pagès granel. Els clients que ho vulguin poden anar-hi amb els eco i setmanal de la ciutat, que aposta pel consum resseus recipients i omplir-los sense generar residus. Al ponsable, les cadenes curtes de distribució i el producte mateix carrer (Viladomat, 43) hi ha la botiga Roba Amiga, de temporada. Al carrer de les Hortes, 10, hi ha La Seca, que forma part d’una xarxa de botigues de moda ètica una cooperativa de consum agroecològic on compren on venen peces de vestir de segona mà al mateix temps directament la fruita i la verdura al seu productor del Baix que aposten per la inserció sociolaboral de persones en Llobregat, i altres productes a proveïdors de proximitat. situació de vulnerabilitat. A Sepúlveda, 47 el projecte Una altra de les opcions al Poble-sec és La Repartidora Millor que nou, reparat ofereix un servei de suport i as- (Salvà, 15), una agrobotiga orgànica que té la voluntat sessorament gratuït als ciutadans per tal que es puguin d’impulsar un model de consum més responsable amb reparar ells mateixos alguns aparells i objectes. el medi ambient, la cultura i la salut. ANNA PRUNA El Raval, comerç just Al barri veí, la cooperativa Ceres Natural gestiona Molsa (Ronda de Sant Pau, 49), una botiga ecològica on venen tota mena de productes per a la cura de 6 PARAL.LEL OH!
Si voleu trobar altres espais on aposten pel consum responsable podeu visitar el Mapa Barcelona + Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona o el web Pam a Pam de la Xarxa d’Economia Solidària (XES).
Curiositats: L’alcalde Pich i Pon i les piquiponades Les piquiponades són errors de lèxic per confusió del significat de paraules o frases fetes. Aquest mot deriva de Joan Pich i Pon (Barcelona, 1878 - París, 1937), alcalde de Barcelona entre gener i octubre de 1935 . Va començar a treballar com electricista i pujà a poc a poc l’escala social fins a enriquir-se gràcies a la seva empresa d’electricitat. Més tard inicià una carrera política que el portaria al capdavant de la societat barcelonina com a alcalde. Era una persona amb poca cultura i durant la seva trajectòria política no va destacar com a gran orador. Ans al contrari, es feu famós popularment per les seves relliscades verbals, que hom anomenà piquiponades. Aquí tenim algunes frases que el varen fer famós: ‘‘El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac’’. (Mentre tenia una espasa a la mà)...’‘¡Me
siento com un radiador romano!’’. (Parlant del caviar)... ‘‘huevos de centurión’’. ‘‘En la Rambla de Cataluña han abierto un restaurante con luz genital’’. ‘‘Al oír cantar la Marsellesa, se me erizan los pelos del corazón’’. (Davant el rei Alfons XIII a Montjuïc)... “Majestad, ante sus pies la ubre”, en comptes de la ‘urbe’. “Soy partidario del homosexualismo, es decir, que hombres y mujeres puedan amarse y dejarse cuando les parezca bien”. Era laic i en un enterrament civil va augurar: “Llegará un día en que los entierros se harán sin curas y sin difunto”. “Es sifilítico” (parlant d’un col·leccioniste de segells). “Por fin se me ha ajusticiado”... El mateix protagonista de vegades reconeixia els seus errors i es vantava d’ells: “El otro día dije una de órgano...”, va afirmar en una ocasió, fent gala del seu tarannà. REDACCIÓ
COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA El xef Pere Arànega (Agut d’Avignom, Xicoa...) després de més de 20 anys al Paral·lel, us convida a visitar el seu nou restaurant
En el restaurante Arànega ofrecemos las más sabrosas tentaciones acompañadas de los mejores vinos: Queso provolone a la plancha con salteado de setas y jamón ibérico, erizos de mar gratinados, paella de pescado y marisco, trinxat con crujiente de panceta y crema de butifarra del Perol, bacalao con samfaina, solomillo de ternera al foie... y mucho más. ¡Ven a nuestro restaurante! y disfruta de las más ricas tapas, platos de la cocina catalana, mediterránea, paellas y arroces y lo más tradicional de la cocina española. Menú diario 12,15 E - Menú sábado 15,90 E Precio aprox. a la carta 20-25 E Tancat dissabte nit i tot diumenge
Mallorca, 287 (junto Roger de Llúria) Tel. 93 207 48 60 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com
PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista Sam Garcia
(Músic i activista gitano)
Als baixos del carrer de la Cera, 10, en ple Raval, hi ha un local que ben aviat es convertirà en el primer museu gitano de Catalunya: l’Ecomuseu Urbà Gitano. Aquest “eco”, per si algú s’ho pregunta, prové d’ecosistema i consisteix en un format de museu en què les persones que formen part d’un territori o comunitat que està perdent la seva cultura i la seva essència són les mateixes que el creen i l’alimenten. Per parlar sobre aquest projecte ens trobem amb Sam Garcia (Barcelona, 1981), músic autodidacte, impulsor de l’entitat Carabutsí i activista apassionat per la recuperació de la memòria gitana del Raval i de Barcelona. Sam, per a qui no et conegui. Et vols presentar? Soc Sam Garcia, un gitano que sempre ha viscut al Poble-sec, però que ha fet tota la vida al Raval. Em considero gitano del carrer de la Cera. Soc músic, canto, toco la guitarra, el baix i la percussió a diverses formacions de les quals formo part. També soc director de lleure, treballo de reforç escolar per a joves i fent projectes de rumba catalana per incentivar el català a través de la música. Ens trobem al futur Ecomuseu Urbà Gitano que també és la seu de Carabutsí. Què és i què s’hi fa en aquesta associació? Carabutsí és una entitat que va néixer el 2018 per recuperar la memòria dels gitanos del Raval i de Barcelona. Entre altres projectes fem No perdis el ritme, on oferim reforç escolar a joves perquè acabin l’ESO. També fem projectes musicals, com el grup de batuka8 PARAL.LEL OH!
Foto: Anna Pruna
‘‘Els gitanos hem aportat molt a Barcelona amb la música, el comerç i la llengua’’
Sam Garcia a l’Ecomuseu Gitano, que obrirà al novembre
da o les classes de rumba, i fem actuacions als barris. Com treballeu en la recuperació de la memòria de la comunitat gitana? Jo feia temps que tenia al cap poder documentar les històries de totes les persones grans gitanos i gitanes que coneixia, a través d’entrevistes i de la recollida de fotos antigues. No sabia com articular-ho perquè mai ho havia fet, aleshores un grup de dones gitanes del barri es van engrescar i van començar a fer aquesta recerca. Vam digitalitzar totes les fotos que tenien les persones grans, les vam catalogar per temàtiques amb l’ajuda del CSIC i vam fer un acte de presentació que va ser tot un boom. Aquest material el podrem trobar a l’Ecomuseu Urbà Gitano que inaugureu al novembre? Algunes imatges sí. També hem creat la web: www. movgcat.cat on es pot consultar un arxiu de més de 1.500 fotos, vídeos i altres materials amb la seva història i les etiquetes corresponents. A l’Ecomuseu hi haurà una exposició permanent amb imatges i objectes i també hi farem activitats com les rutes pel barri, els escape rooms de rumba catalana i de la història dels gitanos, els vermuts rumbers, els Cafès de Memòria on projectem cinema gitano i altres propostes sempre
en clau gitana, per donar feina als i les joves d’aquesta comunitat i per donar a conèixer la nostra història. Explica’ns-la breument, la història de la Barcelona gitana... Els gitanos fa més de 600 anys que vam arribar a Barcelona. Vivíem a l’entrada del portal de Barcelona, a les muralles, que era on es feien els intercanvis comercials. Els gitanos hem aportat molt a Barcelona, amb la música, evidentment, però també amb el comerç i amb la llengua; hem aportat moltes paraules que provenen del caló, la nostra llengua, paraules que tothom fa servir i pocs saben que són paraules gitanes, com xaval, que ve de chavá, chavó i vol dir nena, nen. S’ha perdut la vostra llengua o encara hi ha qui la practica? A Catalunya i Espanya s’ha perdut, tot i que hi ha algunes paraules que les seguim fent servir, però no podem mantenir una conversa en caló. Això és conseqüència de la persecució que sempre hem patit els gitanos, des de l’època dels Reis Catòlics fins al nazis.
‘‘A l’Ecomuseu Urbà Gitano hi haurà una exposició permanent amb imatges i objectes i també farem activitats com les rutes pel barri, ‘escape rooms’ de rumba catalana i altres’’ Actualment no parlaríem de persecució, però creus que els gitanos encara esteu estigmatitzats? És clar que no hi ha una persecució com abans, però sí que vivim situacions d’antigitanisme en el nostre dia a dia. Per exemple, a l’hora de llogar un pis o trobar una feina, ho tens més difícil pel fet de ser gitano, a banda de moltes expressions que se segueixen fent servir
i alimenten els estigmes: “vas brut com un gitano”. Quina relació té la comunitat gitana del Raval amb les altres comunitats tan diverses que hi ha al barri? Nosaltres hem estat aquí tota la vida. De fet, és ara que estem marxant per culpa de la gentrificació i estem anant a altres barris o ciutats. Al carrer de la Cera queden famílies que es poden comptar amb els dits d’una mà, però sempre hem tingut bona convivència amb les altres comunitats, comprem en els seus negocis, tenim amics de tota la vida que són marroquins o africans, i altres amb qui senzillament no hi tenim relació. Un dels valors principals dels gitanos és la família. No deu haver estat fàcil viure una pandèmia on no ens podíem trobar més que amb les persones convivents. La família és un dels nostres valors fonamentals, el fet de poder estar units és la forma que hem tingut de resistir quan se’ns volia exterminar. Quan li passa alguna cosa a un gitano, sigui un problema o sigui una celebració, tots anem a veure’l i a fer-li costat. Aquesta pandèmia ens ha afectat molt, certament, tenir persones malaltes al voltant i no poder anar a ajudar-les ha estat molt dur. Per últim, et volíem preguntar per La Barraca de Fira del Paral·lel, que ha format part de la programació del Teatre Arnau Itinerant. Tindrà continuïtat aquest projecte? Això va ser un projecte artístic i de memòria pel qual vam construir una maqueta d’una barraca de fira com les del segle XVIII i la instal·làvem a diversos espais per fer actuacions. Ara que ha acabat la temporada de l’Arnau no sabem què passarà amb ella, perquè no tenim un lloc on guardar-la, però la nostra il·lusió seria que pogués seguir rodant per Barcelona i poguéssim seguir fent espectacles. ANNA PRUNA
Tractaments i teràpies
Ybachi
Teràpies naturals Palaudàries, 25, local Tel. 659 94 63 14 @ybachiterapias www.ybachiterapias.es
Teràpia sistèmica • Constelacions familiars, individuals i tallers grupals • Cartes terapèutiques • hipnosi regressiva • Flors de Bach • Reiki piramidal • Sanació energètica • Massatges terapèutics • Reflexologia • Classes regulars de meditació • Mindfulness • Chikung • Cursos i Tallers
Raquel Ayres, coach emocional
PARAL.LEL OH!
9
La foto retro (acolorides)
1912. L’escapista Houdini davant la caixa amb plom on va ser tancat i llançat, encadenat, al mar. Va sortir en 1 minut
1865. El president Abraham Lincoln dos mesos abans que fos assassinat. Resulta sorprenent veure’l en color!
1887. Foto del gran poeta nord-americà Walt Whitman. Li agradava tant aquesta foto que les venia i repartia
1911. L’inventor Thomas Alva Edison mostrant un dels seus invents més revolucionaris, la bombeta elèctrica
10 PARAL.LEL OH!
L’Espai tecnològic 50 anys amb la pandèmia dels virus informàtics Tots hem sentit a parlar, o hem sofert, els virus informàtics. Ara, mirarem de saber què són i com funcionen. El primer virus informàtic es deia Creeper i acaba de complir 50 anys. L’autor, el nordamericà Bob Thomas, simplement experimentava i volia passar-s’ho bé i va fer un programari que s’autoreplicava. Això va passar el 1971. El codi feia copies de si mateix introduint-se dins d’altres programes informàtics i expandint-se a través de la xarxa ARPANET, predecessora d’Internet. Un cop havia contagiat un ordinador, llavors mostrava inesperadament la frase I’m the creeper, catch me if you can!, és a dir, ‘‘jo soc el creeper (enredadera), atrapa’m si pots!’’ Del seu comportament ve el nom dels virus informàtics ja que, tot i ser totalment digitals (són programes), actuen com un virus biològic: es multipliquen i contagien altres programaris (cossos) que faran de nous hostes per seguir expandint-se. Per fer això, els virus informàtics creen còpies de si mateixos i, de forma intel· ligent, s’afegeixen dins els fitxers executables d’altres programes com MS Word (normalment els que tenen el sufix .exe o una icona a l’escriptori). Son tant sigil·losos i intel·ligents que ho aconsegueixen sense alterar el
seu funcionament i de tal manera que quan engegui el programa, també s’executi el virus i faci de les seves. Virus, antivirus, maldat i ambició Tot i que els virus als inicis eren inofensius, posteriorment l’ego i maldat d’alguns autors els van convertir en malignes destruint fitxers i discs. Així va néixer tota una indústria –la dels antivirus– que actualment factura uns 50 milions d’euros anuals només a l’Estat. Però causar danys no justificava les ingents quantitats d’hores que suposa crear un virus. Per aquest motiu a la maldat i tecnologia s’hi va afegir l’ambició i van néixer els troians: virus informàtics que utilitzen forats de seguretat a Internet per infectar aleatòriament ordinadors de tot el món. Un cop dins, emulant al Cavall de Troia, aquests virus es despleguen, però en aquest cas, segrestant dades, robant contrasenyes o, simplement, mostrant desenes d’anuncis que reconverteixen en ingressos. Tot apunta que, com la grip o el Covid-19, els virus informàtics seguiran existint, infectant els hostes mes dèbils o desprevinguts i haurem d’aprendre a conviure amb ells. VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)
COCKTAIL BAR
SIRVIENDO COCKTAILS DESDE 1933 Tallers, 1 (esq. Rambles) - Tel. 93 318 95 92
PARAL.LEL OH! 11
Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL
www.teatrecondal.cat
BARTS
www.barts.cat
Assasinat a l’Orient Express (fins l’1 de novembre) Sexo, amor y otros whatsapps (6 a 27 octubre) L’ombra d’en Peter Pan (del 10 al 24 d’octubre) Led Varela (13 d’octubre) Mocedades y Los Panchos (14 d’octubre) Paula Mattheus (16 d’octubre) TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com Billy Elliot, el musical (octubre) Beatles for kids (17 d’octubre) TEATRE APOLO
www.teatreapolo.com
Fama, el musical (a partir del 8 d’octubre) El Yiyo y su troupe (17 d’octubre) El showcito de nanutria (25 d’octubre) Fama
TEATRE TANTARANTANA
www.tantarantana.com
Combat de negre i gossos (del 2 al 31 octubre) Te deix, amor, la mar com a penyora (fins 24 octubre) SALA HIROSHIMA
www.hiroshima.cat
Bailes de histèricas (17 d’octubre) Bailar en tiempos de crisis (6 de novembre)
OBRIM LA FINESTRA A LA SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB INFORMACIÓ OBRIM LA 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com FINESTRA MÉS PROPERA El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por
• La premsa de proximitat informa, integra,
LINO RUÍZ. programa especializado en la crítica de teatro y musical. dinamitza i cohesiona la comunitat. AUnLA • El periodisme és la millor garantia davant Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.
INFORMACIÓ MÉS PROPERA
OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA 12 PARAL.LEL OH!
les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.
• La premsa de proximitat informa, integra,
• Les empreses i sobretot les administracions dinamitza i cohesiona la comunitat. públiques han de prioritzar els mitjans de • El periodisme és la millor garantia davant proximitat com a suport publicitari. Una les falses notícies. Sense mitjans, la societat inversió que sempre retorna. s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local. • Sense publicitat no hi ha mitjans i sense •mitjans Les empreses sobretot lesveraç administracions no hi hai informació i públiques han de prioritzar els mitjans de contrastada. proximitat com a suport publicitari. Una inversió que sempre retorna.
• Sense publicitat no hi ha mitjans i sense mitjans no hi ha informació veraç i contrastada.
• La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat. • El periodisme és la millor garantia davant les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.
Després del temps de vacances, ens cal a tota la comunitat educativa tornar a les rutines diàries del curs escolar. Aquest curs, com el passat, tornem amb mascareta, grups bombolla i mesures d’higiene, a més de la ventilació i accessos esglaonats. Així i tot, als patis, l’alumnat amb mascareta es podrà barrejar! És possible que amb les més petites i els més petits, l’inici de curs provoqui emocions diverses, per això l’escola desenvolupa un acompanyament emocional des d’Infantil i fins a 6è de primària. Es treballa en tallers on aprenen a reconèixer i explicar les seves emocions d’una manera fàcil. També amb els de primer cicle de l’ESO es treballa aquest vessant emocional i social, oferint a primer Parlant ens entenem que té com a objectiu treballar les habilitats socials i a segon de l’ESO els tutors sota el nom Emocions.cat treballen els sentiments i les emocions. Creiem que és important que des de casa transmeteu confiança i motivació per fer una nova entrada i la reforceu dia rere dia. I, reflexioneu amb els adolescents sobre la
CERVESES
VINS
Foto: Escola Pia
Escola Pia Sant Antoni Tornada a l’escola!
La il·lusió dels primers dies de cole
responsabilitat, el respecte i el repte que implica recuperar els hàbits i les rutines. Aquest curs hauran de seguir unes quantes normes en les pujades i baixades per les escales, continuar amb la mascareta i rentar-se les mans sovint. Us recomanem que torneu a marcar horaris per anar a dormir, per llevar-se o pels àpats. Junts podrem afrontar aquest nou curs 2021/22 amb confiança, comprensió i afecte per part de les famílies i l’escola. ESCOLA PIA SANT ANTONI (santantoni@escolapia.cat - Tel. 93 441 06 05)
VERMUTS DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)
C/PARLAMENT 25
SANT ANTONI BARCELONA
OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00
Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com
Compro pisos, casas, edificios y herencias No importa el estado (Zona Barcelona, Maresme, Costa Brava)
Tel. 679 879 684 PARAL.LEL OH! 13
La ruta del... Terrasses homologades Aprovada inicialment la modificació de l’Ordenança de Terrasses que consolidarà de forma permanent l’espai guanyat a la calçada durant la pandèmia de la Covid-19 per al servei de bars i restaurants. La regulació permetrà mantenir aquest espai per a l’ús del veïnat, reduir la presència de vehicles privats, afavorir el pas dels vianants i donar suport al sector de la restauració, molt afectat per la crisi de la Covid-19. Les terrasses a la calçada hauran de disposar d’una de les set plataformes homologades que s’han provat durant l’estiu per garantir l’accessibilitat, la visibilitat, el pas de serveis i l’accés a equipaments i pàrquings.
visita la web del ZS
Les llicències podran ser definitives Des de l’inici de la pandèmia s’han concedit 1.588 llicències de noves terrasses en cordons d’aparcament, carrils de circulació i xamfrans, que podran passar a ser definitives amb estructures de qualitat estètica i bon encaix en el paisatge urbà que deixin enrere els elements provisionals. La modificació de l’Ordenança de Terrasses es debatrà al Plenari municipal abans que entri en vigor l’any vinent. La vigència dels permisos excepcionals, que caduca el 31 de desembre, s’ampliarà fins al juny del 2022 perquè durant aquests mesos es puguin incorporar les plataformes homologades. REDACCIÓ (Font Ajt. BCN)
www.zonasec.cat
14 PARAL.LEL OH!
Fotos: Ajt. BCN
Llum verda per consolidar les terrasses a la calçada que s’han guanyat durant la pandèmia
Tres dels set prototips per a les terrasses que s’han desenvolupat, homologat i dissenyat a Barcelona i que s’adapten a les diferents localitzacions. Són modulars, accessibles, segurs, resistents i de fàcil manteniment i neteja
La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com Comandes a domicili a partir de 20 euros
931 923 814 671 302 001
Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona
Si us voleu anunciar: Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com www.zonasec.cat PARAL.LEL OH! 15
ESMORZARS
16 PARAL.LEL OH!