Nº 108 - Setembre 2021 / Revista gratuïta / Any 9
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
11S
Fa 307 anys www.zonasec.cat
Villarroel (pàg. 6) La Coronela (pàg. 11) Honorata (pàg. 13)
Històries del Paral·lel Batussa al Soriano (pàg. 4)
L’Entrevista Judith Colell
(Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català) (pàg. 8)
Bicing Més bicis elèctriques (pàg. 14)
imatge: Wikimedia Commons
Compro oro, plata, relojes de 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles 93 001 00 00 FINS 63 344 96 24 A 40E PER GRAM @barcjoyeria JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona ¡VISÍTANOS!
D’OR
Ronda Sant Pau, 79 (esquina Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 Barcelona
APUESTAS DEPORTIVAS
ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
2
PARAL.LEL OH!
Sumari
Editorial
• Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Antoni de Villarroel
pàg. 6
• L’Entrevista
pàg. 8
• La foto retro
pàg. 10
• La Coronela
pàg. 11
• Cartellera de teatre
pàg. 12
• La campana Honorata pàg. 13 • Més bicis al Bicing
pàg. 14
Nos ocupamos de todo el proceso de venta de tu vivienda
LLÁMANOS… VALORACIONES GRATUITAS REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tienda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es
Banalització Les set belles arts reconegudes universalment són l’arquitectura, l’escultura, la dansa, la música, la pintura, la literatura i el cinema. De totes aquestes la més sobreexplotada i en molts casos banalitzada és la música; la trobem a bars, restaurants, supermercats, autocars, sales d’espera, perruqueries, piscines públiques, estacions, taxis... arreu. El més significatiu és que se sent però no s’escolta. Està per estar. I tant pot anar d’U2 a Enrique Morente com del jazz i la bossa nova a la música llatina, el pop o el rock, és el que abans es deia un hilo musical, música d’ambient. La música ha sortit del seu lloc natural, que serien els concerts, els bars musicals o les discoteques per establir-se a la vida quotidiana amb el perill de convertir la música en un procés més de la rutina, el no sentir-la ni escoltar-la sinó utilitzar-la per no deixar entrar el silenci. És un fet que la música forma part de la nostra vida. No hi ha un moment del dia en què la música deixi de acompanyar-nos. No hem d’oblidar que és una de les característiques que distingeix l’ésser humà d’altres animals. Tot i això, de vegades, oblidem la importància que té i no la situem en el lloc que es mereix. Hem d’evitar caure en la banalització musical. Una altra cosa seria parlar del silenci, de la importància del silenci, de la necessitat del silenci. Sense voler posar-nos transcendentals deixarem caure aquestes paraules d’Isabel Allende: “Silenci abans de néixer, silenci després de la mort, la vida és pur soroll entre dos insondables silencis’’.
Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona •16-09-19 Telèfons: uncio_Revista_Sept19.indd 1 17:19699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Anna Pruna, Ernest Millet, David García Mateu, Barbara Kiessling, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres (CGM) Aquesta publicació forma part de: PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) zonasec@hotmail.com PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel Batussa al Soriano El teatre del Paral·lel va ser el focus més violent de les baralles entre aliadòfils i germanòfils durant la Primera Guerra Mundial El cas més sonat va tenir lloc a mitjans de novembre de 1914 al Gran Teatre Soriano amb un ferit de gravetat Els barcelonins veien arribar un estiu calent, però en aquells últims dies de juny de 1914 ningú suposava que seria el més càlid i sec de tot el segle XX. Quan es va conèixer l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, les notícies locals més destacades eren un concurs hípic, l’arribada a port d’un grup de turistes mallorquins i la revetlla de Sant Pere que organitzaven els ducs de Villamediana aquella mateixa nit. Només un mes més tard, els austro-hongaresos van iniciar la invasió de Sèrbia. Les potències europees van cridar als seus reservistes i l’1 d’agost, Alemanya i l’Imperi austro-hongarès li van declarar la guerra a Rússia. Dos dies més tard, els alemanys van atacar França i sense més dilació van envair Bèlgica. Tot el continent es va deixar portar per l’entusiasme, fins al punt que les autoritats espanyoles van donar ordre als cossos de seguretat de reprimir qualsevol manifestació de suport a un o altre bàndol. El país segurament s’anava a declarar neutral, i calia impedir tota complicació diplomàtica. Es va prohibir a la premsa barcelonina instal·lar pissarres
Davant el Crèdit Lyonnaise de la Rambla hi havia cues enormes d’estalviadors que retiraven els seus fons
a la porta de les redaccions per donar compte de les últimes novetats i es va anunciar que es vigilarien els consolats de les nacions implicades. En el consolat alemany es van formar cues d’entusiastes voluntaris que marxaven a combatre, la qual cosa contrastava amb la discreció amb què el francès va iniciar l’allistament o amb la reserva dels d’Austro-Hongria i Rússia. La comunitat italiana que residia a la Península va confluir a Barcelona per tornar en vaixell al seu país i el seu consolat també es va encarregar de facilitar documentació als naturals dels Balcans. Retirada de fons bancaris i arribada d’emigrants En aquelles primeres jornades de guerra es va comunicar que els trajectes en tren entre Barcelona i París quedaven suspesos. Van arribar milers d’emigrants que fugien del conflicte i que van acabar dormint pels carrers. I al port es van començar a concentrar naus de les marines contendents buscant asil. L’atac alemany sobre Bèlgica va provocar una onada de pànic en aquells que tenien inversions en empreses i bancs francesos. Durant dos dies es van formar llargues cues davant la seu del Crédit Lyonnais de la Rambla de Santa Mònica per retirar els fons dels estalviadors. Escenes com aquesta es van repetir en totes les entitats bancàries. Per a l’hostaleria
ROSTISSERIA
Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast MENÚ a 8,50 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)
Rostisseriabonprofit
4
PARAL.LEL OH!
Rostisseria bonprofit
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)
barcelonina començava una edat daurada. La Rambla vessava de transeünts que comentaven les notícies en tots els idiomes i havia estrangers a tot arreu, en els cafès, a les terrasses, als tramvies, als cinemes. Aquell setembre es va commemorar el bicentenari del setge de 1714, per aquest motiu l’Ajuntament va traslladar l’estàtua de Rafael de Casanova a la Ronda de Sant Pere. En aquella cerimònia es va iniciar el costum de les ofrenes florals, tot i que els assistents van acabar celebrant que aquell mateix dia els francesos havien frenat als alemanys davant el riu Marne. Tothom comentava que l’artífex d’aquella victòria era un català de Banyuls, el mariscal Josep Joffre. Aquell sagnant enfrontament a les portes de París va dividir els barcelonins entre francòfils i germanòfils, de vegades d’una manera absurda; ho va explicar Josep Maria de Sagarra en les seves memòries. Sacerdots i monàrquics anaven amb els alemanys, mentre artistes i intel·lectuals defensaven els aliats. Es van donar casos inversemblants, com el dels metges, que es van posar majorment a la banda d’Alemanya pel prestigi de la seva ciència. Sagarra diu que, en general, la gent del camp era favorable als alemanys, per un profund sentiment antifrancès que procedia de la Guerra de la Independència. El fet més greu, al Teatre Soriano A la tardor de 1914 la població estava tan enfrontada que molts menjars familiars acabaven a cops de puny. Corria la veu que els alemanys havien afusellat a ciutadans espanyols després de l’ocupació de Lieja, la qual cosa va provocar moltes baralles. El cas més sonat va tenir lloc a mitjans de novembre al Gran Teatre Soriano del Paral·lel, on es va organitzar una funció benèfica en suport de Bèlgica. Van assistir els cònsols d’Anglaterra, França, Rússia, Sèrbia i Portugal. Quan va entrar el cònsol belga, l’orquestra va tocar el seu himne i es va victorejar als aliats, però des de la galeria van ser respostos amb visques a Alemanya. A l’instant es va iniciar un enfrontament a cops de puny i cops de bastó, que va involucrar a gran part del públic.
El mariscal nord-català Josep Joffre i Plas
Paradoxalment, l’únic ferit de gravetat va resultar ser un dels policies que van entrar a la sala per separar els contendents i que algú li va disparar a boca de canó. Dos anys més tard, la família Soriano va vendre el negoci i el nou propietari va rebatejar la sala com a Teatre Victòria. XAVIER THEROS (Diari El País)
Aspecte del Teatre Soriano, que després seria el Victòria
Braseria
Cuina a la vista, amb brasa natural
Cloïsses, pop a la gallega, gambes, padrón, calamarcets... Carns gallegues i peix Horari: de 13 a 16,30 i de 20 a 23 h. / Tancat: dimarts i diumenge nit Al barri des de 1989
Margarit, 24 (Poble-sec) • Tel. 93 329 70 74 TAMBIÉN www.omeular.es PARA LLEVAR!
PARAL.LEL OH!
5
11S • Antoni de Villarroel, defensor de Barcelona Fins el 2009 no es va descubrir el lloc i la data de la seva mort. Els historiadors la situen a La Corunya l’any 1726, en una presó duríssima Antoni de Villarroel i Peláez (Barcelona, 1656 - La Corunya, 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714. Va lluitar contra el francesos durant el setge de Barcelona de 1697. En esclatar la Guerra de Succesió es trobava a les files de l’exèrcit de Felip V, però el 1710 va passar al costat dels austriacistes. Carles III el nomenà tinent mariscal. Com a comandant suprem de les forces catalanes es va fer càrrec de la defensa de Barcelona en el darrer setge dels filipistes. Per l’agost de 1714 organitzà, juntament amb Josep Bellver, una sortida de càstig per rebutjar els atacants. L’obertura de bretxes per part dels filipistes i l’estat precari de les defenses va decidir Villarroel a convocar un Consell de Guerra l’1 de setembre sense el consentiment dels consellers de Barcelona, on proposà la necessitat de capitular i d’acceptar l’oferiment de les forces assetjadores comandades pel duc de Berwick. Intent de dimissió per evitar mals majors Casanova i els consellers s’hi oposaren a la capitulació i Villarroel intentà dimitir. Però en produir-se l’assalt definitiu de l’11 de setembre reprengué el comandament i lluità coratjosament fins que fou ferit. No obstant això, Comandes a domicili a partir de 20 euros
continuà exercint les funcions de cap militar des de casa seva. Una vegada Casanova també fou ferit, Villarroel va ser partidari de capitular per estalviar a la ciutat el saqueig, la crema i l’assassinat en massa. Malgrat les garanties de la capitulació, els vint-icinc caps militars de Barcelona amb el mateix Villarroel, ferit, van ser empresonats. Empresonament i mort Fou dut per mar al castell d’Alacant on el seu grup de presoners austriacistes va desembarcar el 29 d’octubre. El mes següent foren traslladats al Castell de Santo Antón de La Corunya on Villarroel passaria la resta de la seva vida fins a morir el 22 de febrer de 1726 en unes condicions paupèrrimes. Aquells últims anys els va passar en una cel·la que s’inundava amb les onades de la mar, les quals li varen provocar una paràlisi total de les cames. La data real de la seva mort la van descobrir els historiadors Antoni Muñoz i Josep Catà el 2009. Fins llavors la historiografia havia cregut que Villarroel havia estat alliberat a Segòvia, gràcies a la pau de Viena, on s’hauria quedat a viure en terres castellanes amb un retir digne pagat per l’emperador Carles VI, fins a la seva suposada mort, datada equivocadament el 1742. REDACCIÓ
931 923 814 671 302 001 DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD
Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona
6
PARAL.LEL OH!
(Servicio Personalizado Dosificación)
OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00
Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com
PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista Judith Colell
‘‘Hem de buscar la manera que aquest talent el puguem finançar’’ Conversem amb la cineasta i docent Judith Colell després de ser elegida presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. Nominada vicepresidenta de l’Acadèmia del Cinema Espanyol el 2011 i membre de la Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català des del 2017, la directora catalana s’estrena en el nou càrrec enmig d’una situació molt delicada pel que fa a la indústria de l’audiovisual català. Arrossegaves una llarga experiència prèvia en llocs de responsabilitat, per exemple, com a vicepresidenta de l’Acadèmia del Cinema Espanyol. Suposo que ha estat un element decisiu per presentar la teva candidatura? Sí. La veritat és que els anys d’experiència com a vicepresidenta de l’Acadèmia del Cinema Espanyol i de secretària de la Junta anterior de l’Acadèmia del Cinema Català amb Isona Passola va ser un dels motius que em va impulsar a presentar-me. Realment, jo havia estat fent un màster de deu anys de com funcionaven les Acadèmies i vaig pensar: “Potser és el moment d’intentar posar-ho en pràctica”. I per això em vaig presentar. Ara que estàs al capdavant de l’Acadèmia del Cinema Català, quines mesures immediates teniu previstes engegar la nova Junta? A mi m’ha fet molta il·lusió comprovar que els mitjans estaven molt pendents de nosaltres. Ara ha arribat el moment de posar-nos a treballar. La primera cosa que farem des de la Junta serà muntar grups de treball, ja que el dia a dia se’ns menja a la Junta. I, també, ampliar, començar a fer reunions tant amb institucions com amb totes les associacions, de fet ja n’hem fet unes quantes. 8 PARAL.LEL OH!
Foto: Clack / AMIC
(Nova Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català)
Judith Colell, cineasta i docent
A més, també, començar a treballar en els Gaudí de l’any vinent. I, també, intentar d’ampliar el nombre de socis i sòcies. Com més serem, més força tindrem. Un dels punts primordials del sector audiovisual català és el seu infrafinançament. Si ja heu mantingut contactes amb la Conselleria, quines reclamacions els hi heu traslladat per intentar resoldre-ho? Algunes reunions ja les hem fet, altres les farem aviat. I sí, ho tenim previst. Hem d’anar tots plegats més que demanar, a treure pit una miqueta del cinema que fem, del talentós que és el cinema que fem, de com està present a tots els festivals internacionals. Evidentment, jo penso que hem de treure pit d’això i crec que des de les institucions també en són conscients d’això. Aleshores hem de buscar la manera que aquest talent el puguem finançar i que es pugui crear una cinematografia forta i variada i que faci tota mena de cinema. I això és el que intentarem. Es posa de manifest una paradoxa. Tenim un cinema multipremiat, però tenim un percentatge de taquilla petit. Com es pot redreçar aquesta situació? Bé. Aquí també hi entra molt el tema del finançament que dèiem. Com hem de competir, ja no només les pel·lícules catalanes sinó les europees en general, amb els monstres de les pel·lícules americanes. En aquest sentit, és complicat que l’espectador se n’assabenti d’aquella pel·lícula que s’estrena. Sí que penso que potser estaria bé tenir la complicitat de la televisió. Perquè hi ha algunes cadenes
privades que les seves pel·lícules fins i tot te les posen a les sopes. No dic potser que siguem tan agressius, però sí que penso que podem arribar a algun tipus d’acord per fer més promoció del nostre cinema. La darrera edició dels Premis Gaudí ha posat de manifest una reculada progressiva pel que fa a pel·lícules en català. Es pot revertir aquesta situació? Això és un tema que ens preocupa moltíssim perquè fa deu anys hi havia moltes pel·lícules rodades en català i amb pressupostos molt grans i ara cada any va reculant això. Penso que des de la Generalitat ja se n’han adonat i hi estan posant remei i jo he vist molt bona predisposició per part de la Conselleria. No pot ser que el finançament hagi anat caient, sobretot de TV3, els darrers anys. Estic convençuda que molta gent hagués rodat en català si hagués tingut el finançament adequat des de Catalunya. I això ho volem potenciar perquè, evidentment, el cinema en català és una de les prioritats.
‘‘Estic convençuda que molta gent hagués rodat en català si hagués tingut el finançament adequat des de Catalunya. I això ho volem potenciar’’ També ens trobem que Madrid fagocita molt el talent català, no només a través de les televisions privades sinó ara també amb les grans plataformes, no? Totalment. És una llàstima que s’hagi perdut l’oportunitat de tenir una de les plataformes aquí. La veritat, això és un tema que ens preocupa moltíssim. No pot ser que el nostre talent se’n vagi a Madrid perquè hi ha més feina allà. Això és el que et deia al principi, que ens hem d’unir totes les associacions i treballar conjuntament amb la Conselleria, TV3 i tots els actors que puguin estar implicats
en això i intentar tornar a tenir aquí una indústria forta. Ets també sòcia fundadora i impulsora de CIMA (Asociación de mujeres cineastas y de medios audiovisuales). Què en penses que el paper de la dona en la indústria audiovisual catalana sigui una mica minso? A veure, en la indústria catalana i en la indústria del món! No és una mica minso, és miserable. Ja et dic, directores, productores i guionistes, encara, però si entrem en altres especialitats com fotografia, so o música, és gairebé inexistent. I això és injust, ens estem perdent la mirada de la meitat de la població. Per primer cop una dona guanya la Palma d’Or de Canes i sembla que aquest any estem en un bon any, però si et poses a mirar els tant per cent, segueixen sent miserables. A mi m’agradaria que els percentatges s’acostessin més al cinquanta. Tenint en compte que la realització de pel·lícules s’ha vist aturada per culpa de la pandèmia, com es preveu la pròxima edició dels Premis Gaudí? Pot ser un any complicat de producció i també d’estrena. Ha sigut un any molt difícil, tant de producció com d’exhibició, però jo crec que al setembre s’animarà tot. En un any de pandèmia, segurament sí que hi haurà una baixada de produccions, però hi ha hagut molt bones pel·lícules que aquest any ja s’han estrenat o pel·lícules que s’estrenen al setembre o octubre. Penso que hi haurà una bona collita tenint en compte de l’any d’on venim. Tu també podries ser part afectada, ja que tens una pel·lícula pendent d’estrena, ‘15 horas’, no? Acabada està, va estar al darrer Festival de Màlaga i va guanyar el Premi Signis. Però ja veurem... perquè estan les coses molt difícils per estrenar les pel·lícules, ara, hi ha un embut de pel·lícules per estrenar i les sales són les que hi ha. Hi ha el que hi ha. Espero que sí, que la pugui estrenar per estar en aquesta edició dels Premis Gaudí. JOAN MILLARET / AMIC
Tractaments i teràpies
Ybachi
Teràpies naturals Palaudàries, 25, local Tel. 659 94 63 14 @ybachiterapias www.ybachiterapias.es
Teràpia sistèmica • Constelacions familiars, individuals i tallers grupals • Cartes terapèutiques • hipnosi regressiva • Flors de Bach • Reiki piramidal • Sanació energètica • Massatges terapèutics • Reflexologia • Classes regulars de meditació • Mindfulness • Chikung • Cursos i Tallers
Raquel Ayres, coach emocional
PARAL.LEL OH!
9
La foto retro
23 de setembre de 1963. El Teatre del Liceu convertit en circ, amb gàbia per a lleons i tigres, per la Productora Broston per rodar-hi escenes de la pel·lícula ‘El fabuloso mundo del circo’ / Foto: Pérez de Rozas / AFB
COCKTAIL BAR
Asesoría Atena Asesoría Atena Asesoría Atena Fiscal - Laboral - Conta Fiscal - Laboral - Contable C/Parlament Parlament Local55(Esquina ( Esquina Comte Borell ) C/ 3838Local Comte Borrell)
0815 Barcelona Barcelona C/08015 Parlament 38 Local 5 ( Esquina Comte Borell ) 0815 Barcelona 937 706 996
937 706 996
SIRVIENDO COCKTAILS DESDE 1933 Tallers, 1 (esq. Rambles) - Tel. 93 318 95 92
10 PARAL.LEL OH!
937 706 996
679254 254 717 717 679
Integral Autónomos y PYMES: 50E+IVA
asesoria-atena@outlook.com 679 254 717 asesoria-atena@outlook.com
asesoria-atena@outlook.com
11S • La Coronela: una milícia amb privigelis militars La Coronela era una força armada no professional formada per menestrals i artesans que va enquadrar 4.000 barcelonins, organitzats en 48 companyies i 6 batallons. Cada companyia constava de 80 homes i 8 companyies formaven un batalló. El conseller en cap, Rafael Casanova, en va ser el coronel. La pertinença als gremis o als oficis determinava la formació de les companyies, i els batallons duien el nom dels patrons catòlics de la ciutat (Santíssima Trinitat, Immaculada Concepció, Santa Eulàlia, Santa Madrona, Sant Sever i Mare de Déu de la Mercè). Aquest cos militar liderà la defensa radical i popular de Barcelona durant el setge de 1713 i 1714 després que la ciutat fos abandonada per les tropes regulars aliades. Quan s’inicià el setge borbònic s’ordenà reforçar la defensa de la ciutat amb la formació de les esquadres de quarts, que havien d’agrupar civils i refugiats no allistats a l’exèrcit de Catalunya o a la Coronela. Es van formar vuit esquadres en les quals hi ha-
via més de 2.700 homes, i en els darrers mesos del setge es van transformar en quatre batallons que es van acabar integrant a la Coronela. Implicar la majoria dels ciutadans en la defensa de Barcelona era una conseqüència del model polític de la ciutat, en què els sectors populars també participaven en els òrgans de govern del Consell de Cent a través de les organitzacions gremials (cirurgians, apotecaris, notaris, sabaters, sastres...). L’ingrés a la Coronela era percebut com un deure cívic dels ciutadans, inherent a l’exercici dels seus drets polítics. L’abandonament de les autoritats reials i dels exèrcits aliats va fer recaure la resistència de la ciutat exclusivament en les institucions catalanes, que van recórrer a la mobilització ciutadana apel·lant a la defensa dels drets i les lleis pròpies dels catalans. El 13 de setembre va ser desarmada i abolida, passant a partir de llavors a estar la ciutat custodiada per l’exèrcit del rei Felip V. REDACCIÓ
COCINA CATALANA Y MEDITERRANEA El xef Pere Arànega (Agut d’Avignom, Xicoa...) després de més de 20 anys al Paral·lel, us convida a visitar el seu nou restaurant
En el restaurante Arànega ofrecemos las más sabrosas tentaciones acompañadas de los mejores vinos: Queso provolone a la plancha con salteado de setas y jamón ibérico, erizos de mar gratinados, paella de pescado y marisco, trinxat con crujiente de panceta y crema de butifarra del Perol, bacalao con samfaina, solomillo de ternera al foie... y mucho más. ¡Ven a nuestro restaurante! y disfruta de las más ricas tapas, platos de la cocina catalana, mediterránea, paellas y arroces y lo más tradicional de la cocina española. Menú diario 12,15 E - Menú sábado 15,90 E Precio aprox. a la carta 20-25 E Tancat dissabte nit i tot diumenge
Mallorca, 287 (junto Roger de Llúria) Tel. 93 207 48 60 / 606 43 67 50 • www.aranegabcn.com
PARAL.LEL OH! 11
Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL
www.teatrecondal.cat
Assasinat a l’Orient Express (a partir 14 setembre) Una llum tímida (a partir del 27 de setembre) TEATRE VICTÒRIA
www.teatrevictoria.com
Billy Elliot, el musical (a partir del 9 d’octubre) TEATRE APOLO
www.teatreapolo.com
BARTS
www.barts.cat
Itaca Band (9 de setembre) Benedicta Televisió (del 9 al 30 de setembre) La ansiedad no mata, pero fatiga (14 de setembre) Albert Pla (del 16 al 19 de setembre) Pablo Ibarburu (del 24 al 26 de setembre) Albert Pla
Sabor a Rumba (fins el 26 de setembre) La casa de Bernarda Alba (fins el 26 setembre) Flavio, sobran las palabras (24 de setembre) Fama, el musical (a partir del 8 d’octubre) La casa de Bernarda Alba
TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com Adela (fins el 26 de setembre) Una intervenció (fins el 26 de setembre) SALA HIROSHIMA
www.hiroshima.cat
Assombro / Fantôme Méchant (1 i 2 d’octubre) Correspondencias coreográficas (15 i 16 d’octubre)
OBRIM LA FINESTRA A LA SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB INFORMACIÓ OBRIM LA 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com FINESTRA MÉS PROPERA El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por
• La premsa de proximitat informa, integra,
LINO RUÍZ. programa especializado en la crítica de teatro y musical. dinamitza i cohesiona la comunitat. AUnLA • El periodisme és la millor garantia davant Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.
INFORMACIÓ MÉS PROPERA
OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA 12 PARAL.LEL OH!
les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.
• La premsa de proximitat informa, integra,
• Les empreses i sobretot les administracions dinamitza i cohesiona la comunitat. públiques han de prioritzar els mitjans de • El periodisme és la millor garantia davant proximitat com a suport publicitari. Una les falses notícies. Sense mitjans, la societat inversió que sempre retorna. s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local. • Sense publicitat no hi ha mitjans i sense •mitjans Les empreses sobretot lesveraç administracions no hi hai informació i públiques han de prioritzar els mitjans de contrastada. proximitat com a suport publicitari. Una inversió que sempre retorna.
• Sense publicitat no hi ha mitjans i sense mitjans no hi ha informació veraç i contrastada.
• La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat. • El periodisme és la millor garantia davant les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.
11S • Honorata: La mare de les campanes rebels Honorata era el nom d’una de les campanes de la Seu de Barcelona. Durant la Guerra de Successió i el setge a Barcelona repicà repetides vegades alertant els defensors de la ciutat. Tothom sabia a quina plaça havia d’anar, i allà es trobava amb els companys d’ofici que es reunien al voltant de la bandera gremial i corrien a defensar el seu pany de muralla. Aquesta institució, el sometent, tenia els seus orígens en el passat medieval i havia estat dissenyada com a cos d’autodefensa ciutadana contra els invasors responent a l’alarma d’un toc especial de campana. El dia 16 de març de 1714, al tombant de mitja nit, una bomba llençada per les tropes felipistes que assetjaven la ciutat explotà sobre la Torre de les Hores, malmetent la campana fins el punt de deixar-la muda. El ‘dret de campana’ Perduda ja la guerra, quan la ciutat intentava aixecar-se sobre les seves runes, els barcelonins demanaren a les noves autoritats la restauració de la seva campana. El Consell Reial en aquell moment es plantejà el cas i descobrí que aquella ferralla era veu de rebel·lió i havia servit
MANZAN S
per cridar a la defensa de la ciutat. Atenent al dret de campana que permetia fondre les campanes enemigues per fer-ne canons des del segle XVI, l’Honorata fou trossejada al mateix campanar davant la indignació dels barcelonins. Amb el pas dels anys i amb els ànims més calmats, es decidí fondre una campana nova, tot i que els resultats no foren satisfactoris fins el tercer intent del 1865. Avui dia, a la catedral de Barcelona la campana Honorata toca els quarts i l’Eulàlia, més gran i també de 1865, toca les hores. La campana Honorata com a rellotge La campana Honorata va ser el primer rellotge públic de Barcelona que tocava les hores de dia i de nit i poc a poc va comportar la pèrdua de la vinculació amb el sol i els estels. I tot gràcies a dos sonadors que mesuraven el temps amb un rellotge de sorra (com que alguna vegada es distreien i no tocaven exactament a les hores, en deriva la dita de ‘‘ets un tocacampanes!’’). Concretament l’Honorata va tocar les hores des de les 6 del vespre del 28 de novembre de 1393 fins al setge de 1714, on va ser malmesa per una bomba. REDACCIÓ
CERVESES
VINS
VERMUTS
RESTAURANTE PERUANO Cocina tradicional
MENÚS MEDIODÍA
RÚ PE l en e
Abierto de martes a sábado: de 13 a 17 y de 20 a 23 h L Cocina de 13 a 16 y de 20 a 22 h E L · AL PAR Ceviche
Machu Picchu
C/PARLAMENT 25
SANT ANTONI BARCELONA
Pisco Sour Sabores
Comte Borrell, 6 (junto al PARAL·LEL) Tels. 93 382 60 45 - 653 212 855
PARAL.LEL OH! 13
La ruta del... Més bicis elèctriques abans de fi d’any
Gràcies a un equip elèctric que permet transformar una bici mecànica en elèctrica de manera molt senzilla, s’incrementarà la flota d’aquests vehicles i durant aquest estiu ja s’adaptaran tres-centes bicis. L’impuls per iniciar aquesta transformació es basa en la bona acollida que ha tingut la bici elèctrica entre els usuaris i usuàries. De fet, el 36% dels viatges totals del servei es fan amb bicicleta elèctrica i els nous abonats i abonades l’utilitzen més que els més antics. Aquest increment de les bicis elèctriques coincideix amb la incorporació de noves estacions i un model més equitatiu de cobertura territorial amb l’arribada del servei a barris amb una orografia més complicada. Ara el nou Bicing té 519 estacions, 97 més que fa dos anys, i s’ha estès a barris com la Marina del Prat Vermell, la Trinitat Nova, Canyelles, la Vall d’Hebron, Vallcarca i els Penitents, la Clota, el Carmel, el Verdun, les Roquetes i Ciutat Meridiana.
visita la web del ZS
Un model innovador i en auge El segon semestre del 2020 s’hi van registrar gairebé 47.000 persones, un 11,5% més que l’any anterior, i el 18% de les noves altes són de barris on no hi havia cap estació. Pel que fa als viatges, les últimes dades
www.zonasec.cat
14 PARAL.LEL OH!
Foto: Ajt. BCN
El servei del Bicing evoluciona cap a un model elèctric més sostenible amb la incorporació de mil bicicletes elèctriques, que se sumaran a les dues mil que ja estan en funcionament
Bicicleta elèctrica del Bicing
corresponents al mes de maig assenyalen que es van superar els 1,4 milions de viatges mensuals, la xifra més alta dels últims tres anys, i es preveu que en acabar l’any se superin els 14 milions de viatges anuals. A més, el servei ha implantat en els darrers mesos un nou model de roda massissa antipunxades i està desenvolupant un sistema predictiu que permetrà, a través de l’App Smou, consultar quina serà la disponibilitat estimada dels propers 5 o 10 minuts a cada estació. De fet, ara els usuaris i usuàries poden fer una reserva prèvia de 5 minuts de la bicicleta mecànica (funcionalitat que s’estendrà pròximament als vehicles elèctrics), veure la disponibilitat i el tipus de bicicletes de l’estació o consultar l’històric de desplaçaments realitzats directament al mòbil, entre d’altres funcionalitats. REDACCIÓ (Font Ajt. BCN)
La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com
Si us voleu anunciar: Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com www.zonasec.cat PARAL.LEL OH! 15
ESMORZARS
16 PARAL.LEL OH!