Programa d'exposicions 2017

Programa 2017 Fundació Antoni Tàpies

Fundació Antoni Tàpies Departament de Comunicació Daniel Solano t. +34 667 060 753 www.fundaciotapies.org press@ftapies.com

Programa d’exposicions del 2017 Oriol Vilanova. Diumenge Del 5 de febrer de 2017 al 28 de maig de 2017 Antoni Tàpies, col·lecció. Objectes Del 5 de febrer de 2017 al 28 de setembre de 2017 ___ Allan Sekula. Sísif col·lectiu Del 13 de juny al 24 de setembre de 2017 Opavivará Juny del 2017 Antoni Tàpies, col·lecció. Objectes Del 5 de febrer de 2017 al 28 de setembre de 201 ____ Susan Meiselas Del 5 d’octubre de 2017 al 14 de gener de 2018 Antoni Tàpies. Col·lecció, 1948-1951 Del 5 d’octubre de 2017 al 14 de gener de 2018

La Fundació Antoni Tàpies presenta el seu programa d’exposicions per a l’any 2017. El programa de l'any vinent reuneix una sèrie de propostes que posen l’accent en la crisi de la fotografia moderna i en l’emergència d’un paradigma crític per a la pràctica de l’art. Allan Sekula (Erie, 1951 – Los Angeles, 2013) i Susan Meiselas (Baltimore, 1948) representen dos dels noms claus que juntament amb les mostres de la col·lecció d’obres d’Antoni Tàpies continuen desenvolupant la història de l’art de la segona meitat del segle XX, una narrativa en la qual la figura de Tàpies comparteix espai amb artistes i moviments associats a una modernitat crítica. Entenem que el llegat de Tàpies invita a considerar-lo un cas d’estudi a partir del qual la modernitat resulta més paradoxal i menys lliure de contradiccions, així com més situada en els paràmetres de la nostra història.

El diàleg entre les mostres de col·lecció i les exposicions temporals pretén justament fer de la Fundació Antoni Tàpies un lloc on gaudir de l’obra de l’artista que dóna nom a la institució, alhora que la col·lecció, enriquida amb préstecs de col·leccions públiques i privades, és

presentada com un element dialèctic, específic i d’una capacitat representativa que la converteix en testimoni històric de la Catalunya que va patir el franquisme. En la mesura que la Fundació Antoni Tàpies assumeix en la seva missió esdevenir un lloc d’estudi i d'acollida d’altres artistes, el programa de l’any s’inicia amb una producció especial dedicada al treball d’Oriol Vilanova, una iniciativa que s’entén com un suport explícit a la creació jove del nostre país.

Exposicions Oriol Vilanova. Diumenge Comissari: Carles Guerra Del 5 de febrer de 2017 al 28 de maig de 2017 Oriol Vilanova (Manresa, 1980) és un artista català resident a Brussel·les. En els darrers anys, la seva obra ha aparegut en cites destacades de l'art contemporani i ha despertat l'interès d'un ampli sector de la crítica. Sovint el seu treball es resumeix descrivint-lo com una pràctica que té lloc de diumenge en diumenge als mercats de segona mà i on surten a la venda ítems usats. Allí és on adquireix sobretot, a baix preu, postals de totes les èpoques i de motius diversos. Això ha fet que amb el temps reunís una col·lecció de 30.000 postals que no es pot considerar, en cap cas, acabada. Les qüestions relatives a la gestió d'aquest enorme volum d'imatges i la possibilitat de visualitzar-les o no, de classificar-les, d'emmagatzemar-les, d'exposar-les o de considerar la completesa o la incompletesa de certes seccions, crea una tensió que dóna per resultat formes de presentació provisionals i susceptibles de ser revisades.

En aquest projecte per a la Fundació Antoni Tàpies, Oriol Vilanova desplega un sistema conjuntural que permetrà treure a la llum la quasi totalitat d'una col·lecció miscel·lània. Si bé l'artista ha proposat una sèrie de motius que ha destriat en seccions més o menys operatives les compres indiscriminades de cada diumenge, en aquesta ocasió sotmet la massa acumulada de cartes postals a una indistinció que amenaça de desfer les més de cent categories que ell mateix s'havia donat per ordenar aquest fascinant conjunt d'imatges.

Diumenge transformarà la Fundació Antoni Tàpies en un museu de totes les èpoques i àmbits geogràfics que turistes d'altres temps han compartit a través d'un format tan modest com és la carta postal.

La compulsió del col·leccionisme, les economies subalternes i genuïnes que es donen en mercats de la mena que visita Oriol Vilanova i la possibilitat de fabricar una història de la cultura a través dels intercanvis d'imatges també han donat lloc, en el cas d'aquest artista, a una sèrie de lectures dramatitzades. Aquest contrapunt narratiu i parateatral a l'opulència visual que molt sovint trobem en la multitud d'imatges que carrega d'un lloc a l'altre es presenta com una ocasió per ocupar els espais d'exposició amb actors. La cita amb el públic fa d'aquestes lectures dramatitzades una espècie de ritual amb el qual es reelaboren textos i

drames del passat. Aquestes converses viatgen fins al present d'una manera no gaire diferent com ho fan les postals, activant una nova composició que ningú havia estat capaç d'imaginar.

L'exposició a la Fundació Antoni Tàpies inclourà una revisió d'aquests textos i lectures que es duran a escena mentre l'exposició resta oberta.

Amb ocasió de l’exposició ​Diumenge s’editara una publicació que recull assajos i textos crítics al voltant de l’obra d’Oriol Vilanova. Aquesta és una exposició produïda per la Fundació Antoni Tàpies.

Antoni Tàpies, col·lecció. Objectes Del 5 de febrer de 2017 al 28 de setembre de 2017.

A finals de la dècada de 1960, coincidint amb un increment del seu compromís polític, Antoni Tàpies va accentuar el treball amb objectes. Aquest interès, però, no era nou. Tàpies ja s'havia endinsat en el món dels objectes des de l'inici de les pintures matèriques. El 1956 va realitzar per a l'aparador de la botiga Gales del passeig de Gràcia de Barcelona l'obra Porta metàl·lica i violí. Aquesta obra posava en relació una vella porta de magatzem, en aparença estrident i lletja, amb un violí. Amb aquesta intervenció, que s'emmarcava en la creació de cinc escenaris nadalencs organitzats per Alexandre Cirici, posava en valor aquells elements socialment condemnats al desús.

Els objectes de Tàpies eren extrets del seu entorn quotidià i l'artista els incorporava a la superfície del quadre o bé en feia assemblatges. Eren objectes comuns, com ara peces de roba o de mobiliari. El treball amb objectes va coincidir amb l'eclosió de l'​art povera a Europa i del postminimalisme als Estats Units. De tota manera, en el cas de Tàpies, aquests objectes sempre van ser tractats i reorganitzats de tal manera que el primer que s’hi reconeix és, com passa en les seves pintures, la mà de l’artista.

Allan Sekula. Sísif col·lectiu Del 13 de juny al 24 de setembre de 2017 Comissaris: Hilde van Gelder, Anja Schneider i Carles Guerra Allan Sekula (Erie, 1951 – Los Angeles, 2013) és tal vegada el nom més destacat de la fotografia moderna a la segona meitat del segle XX. La seva trajectòria va estar marcada per una crítica als vincles que la fotografia sempre havia mantingut amb l’economia, el treball i les polítiques de la representació. Des de ben aviat, als anys setanta, Sekula va esdevenir el referent d’una fotografia que incorporava la textualitat que l’art modern li havia negat. El seu llibre ​Photography Against the Grain: Essays and Photo Works, 1973-1983 (1984)

constitueix una fita del nou discurs fotogràfic a la fi del segle XX i el situarà entre els historiadors menys ortodoxos d’aquest mitjà.

Per a la que serà la primera presentació monogràfica d’aquest artista a l’Estat espanyol, la Fundació Antoni Tàpies mostrarà dos importants blocs de treball en els que Sekula va observar i analitzar l’impacte de l’economia marítima sobre la incipient mundialització dels anys noranta, així com el nou marc moral imposat pel neoliberalisme de principis del segle XXI. I tot això amb una ambició geogràfica fins aleshores insòlita. ​Fish Story (1989-1995), un clàssic entre les obres que inicien una crítica al capitalisme de la globalització, i ​Ship of Fools / The Docker’s Museum (2010-2013), el treball en el qual Sekula aboca les energies durant els darrers anys de vida, conformen una nova manera d’entendre la pràctica fotogràfica. L’activisme, la literatura, les economies d’accés a les imatges i l’estatut precari de l’artista donen com a resultat un nou gènere artístic que podríem definir com assajos visuals a mig camí entre la fotografia, el museu de rampoines i la literatura social.

Aquesta exposició ret tribut a un artista que va mantenir una estreta relació amb la Barcelona postolímpica, una ciutat que el va fascinar com a cas d’estudi per a pensar les noves formes que adopta la injustícia en el marc del neoliberalisme. La condició marítima de Barcelona va fer que Allan Sekula la incorporés en el relat d’una globalització on hi apareixen ciutats com Los Angeles, Atenes, Bilbao, Rotterdam, Tòquio o d’altres marcades per la influència del mar. L’exposició es produeix en col·laboració amb la Universitat de Leuven i el MUHKA d’Amberes.

Projecte relacionat:

OPAVIVARÁ!

Juny del 2017 Projecte artístic a la platja de Barcelona amb el col·lectiu d’artistes OPAVIVARÁ!.

Amb motiu de l’exposició ​Allan Sekula. Sísif col·lectiu de la Fundació Antoni Tàpies.

El treball de Sekula investiga la lògica capitalista en el món global i el tràfic de vides humanes en l’àmbit laboral. Part de la seva obra s’ha centrat en les zones costeres i els seus habitats i modes de treball, i el mar com a lloc oblidat on el tràfic internacional de mercaderies de les grans corporacions es desenvolupa segons tractats i convenis dubtosos. És per això que s’ha pensat un projecte comú entre l’entitat The Green Parrot i la Fundació Antoni Tàpies que activi la zona costera de la nostra ciutat a través de les pràctiques artístiques i la relació amb els col·lectius locals.

Les platges sempre han estat relacionades amb espais d’alienació, plaer i descans.

Però el seu poder de promoure la trobada de persones de totes les àrees geogràfiques, classes socials i religions transforma aquest espai en una enorme àgora de sorra, sal i sol, capaç de generar debats, converses i discussions. Mitjançant la mediació del

col·lectiu artístic OPAVIVARÁ! proposem crear unes jornades a la platja de Barcelona, on els visitants puguin gaudir d’activitats com performances, karaokes o xerrades amb alguns agents de la ciutat i convidats especials internacionals.

L’objectiu principal és el de la reivindicació de la platja com a espai públic i lloc de trobada, més enllà dels eslògans turístics de “sol i platja” i de la caricatura que se’n fa de la costa mediterrània. Una sèrie de moments de creació col·lectiva en un espai molt més proper que el cub blanc del museu i dels espais on normalment tenim una experiència artística.

OPAVIVARÁ! És un col·lectiu artístic de Rio de Janeiro que realitza accions a l’espai públic de la ciutat, a galeries i institucions culturals, proposant maneres d’invertir els modes d’ocupació de l’espai urbà, a través de la creació de dispositius relacionals que proporcionen experiències col·lectives. Des de la seva creació al 2005, el grup ve participant activament del panorama de les arts contemporànies al Brasil i internacionalment. Les seves principals exposicions inclouen: Bienal de Sao Paulo (2016-2014), ​Ao Amor do Público, Galeria A Gentil Carioca, Rio de Janeiro (2013); Circuitos Cruzados – O Centre Pompidou encontra o MAM, Museu de Arte Moderna de São Paulo (2013); ​Abrigo e o Terreno – MAR, Museu de Arte do Rio, Rio de Janeiro, Brazil (2013); Acción Urgente!, Fundación Proa, Buenos Aires (2014); Solo Project, ArtRio International Art Fair, Rio de Janeiro (2012); i Encontro De Coletivos Brasil-Espanha, Matadero Madrid.

Susan Meiselas Del 5 d’octubre de 2017 al 14 de gener de 2018 Comissaris: Carles Guerra i Pia Viewing La figura de Susan Meiselas (Baltimore, 1948) s’inscriu en la història recent del fotoperiodisme. La seva cobertura de les crisis de Centre Amèrica als anys setanta i vuitanta la van convertir en una celebritat d’aquest gènere. No obstant, la seva trajectòria és molt més complexa i rica. Des de l’impacte obtingut amb ​Carnival Strippers, una sèrie que li va obrir l’accés a la històrica agència Magnum, i els treballs produïts en aquella època, on sovint utilitza la fotografia per observar comunitats properes, fins a l’autocrítica que Meiselas experimenta en practicar un fotoperiodisme que li produeix una certa dosi de desconfiança envers la possiblitat de fer justícia als esdeveniments i les persones involucrades, aquesta fotògrafa sempre s’ha mantingut fidel a la necessitat de repatriar la fotografia. Això vol dir que en tots els seus projectes Meiselas s’obliga a retornar les imatges, d’una manera o una altra, al lloc on han estat captades. Aquest contracte tan infreqüent farà que en arribar al Kurdistan iraquí a principis dels anys noranta per documentar la massacre d’Anfal, ordenada per Sadam Hussein, considerés que la fotografia no podia oferir evidència d’un crim que, més enllà d’una massa d’individus, el que va assassinar va ser una societat civil constituïda i formada per ciutadans kurds. Aleshores Meiselas reconsidera el seu estil fotogràfic, com ho havia fet abans, per demostrar que cada conflicte exigeix un dispositiu diferent. Els seus projectes més recents sobre la violència domèstica completen una visió retrospectiva en la

que Meiselas apareix com una fotògrafa capaç de transitar escales de temps i conflicte que van d’allò personal a una dimensió geopolítica.

Aquesta exposició coproduïda amb el Jeu de Paume aplega els nombrosos projectes de Susan Meiselas en una retrospectiva de les més completes que mai se li han dedicat a Europa. La publicació que s’editarà per acompanyar l’exposició inclourà textos d’Ariella Azoulay, Eduardo Cadava, Thomas Keenan, Carles Guerra i Pia Viewing.

Antoni Tàpies. Col·lecció, 1948-1951 5 octubre 2017 – 14 gener 2018 Antoni Tàpies va viure els seus anys de formació durant la dècada de 1940 i principis de la de 1950, en el context del primer franquisme, que afavoria un art conservador i allunyat de qualsevol connotació política.

Durant aquests anys, Antoni Tàpies es va sentir atret pel surrealisme, l'últim moviment d'avantguarda que havia tingut lloc a Catalunya abans de l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Les obres de Tàpies d'aquest període tenen una forta càrrega narrativa i literària, i es caracteritzen per les freqüents referències a Miró, Ernst i Klee, artistes que admirava i que van influir la seva obra primerenca.

Activitats Activitats relacionades I tu, què col·lecciones? | ​Activitat per a famílies.

Visita dinamitzada a l’exposició ​Diumenge d’Oriol Vilanova. Una proposta que transformarà el museu en una instal·lació gegantina creada a partir de postals que l’artista col·lecciona, classifica i ordena en l’espai expositiu. Per què ens sentim atrets pels objectes? Com sorgeix el desig de col·leccionar? Què en fem, de les coses que atresorem? Què converteix un objecte corrent en una obra d’art? Aquesta i moltes altres reflexions ens portaran a conèixer el procés creatiu de l’artista.

Calendari: diumenges 12 de març, 2 d'abril i 14 de maig de 2017, a les 12.00 h. | Grup d’edat: nens i nenes de 6 a 12 anys amb els seus acompanyants. | Durada: 1 h i 30

min. | Preu: 4 € per persona. Cal fer reserva de plaça (932 075 862 / reserves@ftapies.com).

Col·laboració amb L'Escola Massana en el muntatge d’​Oriol Vilanova.

Diumenge Vint-i-dos alumnes de l'Escola Massana de Barcelona col·laboraran amb el muntatge de l'exposició ​Oriol Vilanova. Diumenge de la Fundació Antoni Tàpies i participaran en els tres tallers impartits per l'artista, juntament amb les comissàries Blanca Callén i Soledad Gutierrez. Aquests tallers s'emmarquen dins del projecte europeu Objections.

Calendari: Els tallers tindran lloc el 23, 26 i 27 de gener de 2017.

Els venedors de postals del Mercat de Sant Antoni de Barcelona participen a l’exposició O ​ riol Vilanova. Diumenge Amb motiu de l’exposició ​Oriol Vilanova. Diumenge, els venedors de postals del Mercat de Sant Antoni de Barcelona muntaran la seva parada, per un dia, a la Fundació Antoni Tàpies.

Calendari: L'activitat tindrà lloc el dia un dissabte de març o abril del 2017 (data a confirmar).

Presentació del projecte educatiu al voltant de l'exposició ​Oriol Vilanova.

Diumenge.

Sessió formativa per al professorat. El departament d'Educació proposa al professorat una visita comentada de l'exposició ​Oriol Vilanova. Diumenge seguida d'una sessió de treball conduïda pel mateix artista.

Calendari: dissabte 4 de febrer de 2017, a les 12.00 h. | Durada: 1h i 30 min | Preu: gratuït. Cal fer reserva de plaça (932 075 862 /reserves@ftapies.com).

I tu què col·lecciones? | ​Activitat per a centres educatius.

Visita dinamitzada a l’exposició ​Diumenge d’Oriol Vilanova. Una proposta que transformarà el museu en una instal·lació gegantina creada a partir de postals que l’artista col·lecciona, classifica i ordena en l’espai expositiu. Per què ens sentim atrets pels objectes? Com sorgeix el desig de col·leccionar? Què en fem de les coses que

atresorem? Què converteix un objecte corrent en una obra d’art? Aquesta i moltes altres reflexions ens portaran a conèixer el procés creatiu de l’artista. La visita conclourà amb la participació dels alumnes en una instal·lació de dibuixos que s’anirà construint al llarg de l’exposició.

Calendari: de 19 de febrer a juny 2017 | Nivell d’edat: Tots els nivells. | Durada: 1,30 h. | Preu: 75 euros per grup/classe.

Activitats del servei educatiu Aproximacions Visites comentades a les exposicions ​Antoni Tàpies, Col·lecció. Objectes i ​Oriol Vilanova. Diumenge.

Calendari: diumenges 26 de febrer, 26 de març, 30 d'abril i 28 de maig de 2017, a les 12.00 h. | Durada: 1 h i 15 min. | Idioma: català. | Preu: 5,50 €. Joves fins a 16 anys i Amics de la Fundació Antoni Tàpies, gratuït. Es recomana fer reserva de plaça (932 075 862 / reserves@ftapies.com).

La Montaner i Simon. Una editorial amb història Itinerari guiat que té com a objectiu donar a conèixer la història de l'antiga editorial Montaner i Simón, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, a través d'una visita a la Fundació Antoni Tàpies, antiga seu de l'editorial, i dos edificis del mateix arquitecte que estan estretament lligats: el palau Montaner, ara seu de la delegació del govern d'Espanya a Catalunya, i la Casa Thomas, avui botiga de mobiliari de disseny Cubiñá.

Calendari: dissabtes 4 de març, 1 d'abril, 6 de maig, 17 de juny, 7 d'octubre, 4 de novembre i 2 de desembre de 2017, a les 11.00 h. | Lloc de trobada: Fundació Antoni Tàpies. | Durada: 2 h. | Idioma: català. | Preu: 7 €. Joves fins a 16 anys i Amics de la Fundació Antoni Tàpies, gratuït. | Informació i reserves: places limitades. Reserva prèvia amb anterioritat a la data de l’itinerari (932 075 862 / reserves@ftapies.com).

Altres projectes Flow sèries Flow sèries. Trobades, converses i àpats Flow sèries és un programa impulsat per la Fundació Han Nefkens i la Fundació Antoni Tàpies l'objectiu del qual és reunir diferents persones del món de l'art procedents de continents i contextos diversos. Les trobades al voltant d'un artista i les seves produccions en curs són l'objecte d'una conversa seguida d'un àpat. Tota una invitació a pensar les implicacions d'una escala global en el treball dels artistes contemporanis mentre ingerim les creacions comestibles d'artistes locals.

Al llarg de l'any les sessions convocaran vuit artistes que desenvoluparan els seus projectes amb el recolzament de la Fundació Han Nefkens. Cada trobada comptarà amb la presència de l'artista i d'un invitat que conduirà la conversa fins al moment de l'àpat.

Calendari: Per determinar. | Lloc: Auditori de la Fundació Antoni Tàpies | Dates: de gener a desembre de 2016 | Hora: 19 h | Aforament limitat