Memòria sociodemogràfica 2011

2011

Els perfils de les persones ateses Dades sociodemogràfiques

Informe annex a la memòria anual-2011 Març 2012

Presentació

Surt som una Fundació sense ànim de lucre que porta gairebé 20 anys treballant amb les dones i per a les dones. Les nostres activitats estan dirigides, des d’angles diversos, a modificar la relació de subordinació i discriminació de les dones en el teixit econòmic i laboral. Especialment facilitant el camí d’accés, la millora de les condicions de treball i la ruptura del sostre de vidre que caracteritza la posició professional de les dones.

Un any més volem compartir l’anàlisi de les dades sociodemogràfiques que recollim regularment. Una anàlisi que ens permet seguir el pols dels canvis que es produeixen en la situació de les persones que s’apropen a l’entitat i de la diversitat de les seves demandes i necessitats.

Alhora, aquestes dades ens aporten elements cabdals de reflexió en relació al impacte real de la crisis en els seus processos d’inserció i, en conseqüència , en les seves vides. El resultat d’aquesta anàlisi ens referma en la necessitat de no fer cap pas enrere en les politiques de benestar per tal de poder donar resposta, en moments que estan esdevenint crítics, als problemes socials desfermats per la crisi i que afecten profundament les condicions de vida de les dones.

Les dades d’aquest any 2011, confirmen i aprofundeixen les dinàmiques que ja varem constatar en 2009 i 2010. Situacions de gran precarietat econòmica que afecten a franges de la població que, fins l’esclat de la crisi econòmica, podien mantenir condicions de vida dignes; la pèrdua de prestacions en els casos que ja es trobaven en situacions de dificultat i un mercat laboral en constricció, són alguns dels factors clau que configuren la realitat de la majoria de persones que s’han apropat a SURT amb l’esperança de trobar suport i construir sortides cap el futur.

En les pàgines següents trobareu la informació que ens permet fer visibles aquestes dinàmiques, esperem que us sigui una informació útil per al treball que duem a terme dia a dia.

Fina Rubio Presidenta de SURT, Fundació de Dones.

1

Elements clau

Del conjunt da dades recollides de manera més exhaustiva en els diferents apartats de l’informe, hem volgut ressaltar de manera sintètica alguns dels aspectes més rellevants de les dades de 2011.  La reducció de recursos disponibles ha suposat que s’ha atès un 19,5% menys de dones. Aquesta reducció ha afectat de diferent manera els grups d’origen. En el cas del grup de dones d’origen espanyol aquesta reducció és del 11,3% mentre que pel grup de dones d’origen estranger ha estat una reducció del 28,11%.  El grup que ha experimentat la reducció més important ha estat el de les dones d’origen europeu amb un 30,21% menys de dones d’aquest grup ateses. El grup de dones d’origen centre i sud americà ha baixat un 28,16% i el de dones provinents del continent Africà , un 23,96%.  La zona d’origen majoritària de les dones estrangeres continua essent Amèrica del Sud i no s’han produït tampoc variacions significatives en el pes de les diferents zones d’origen en el conjunt de la població immigrada atesa.  L’efecte combinat de la reducció del nombre de dones ateses i l’arriba de nous segments de dones autòctones que han fet demanes, ha fet que guanyi pes, en termes relatius, al grup de dones d’origen espanyol en detriment del de dones estrangeres, tot i que aquest darrer continua essent el majoritari (56,4%).  Les franges d’edat de les dones participants s’ha distribuït de manera força equilibrada. Cal destacar però l’important increment del grup de joves menors de 25 anys degut fonamentalment a la prioritat que s’ha donat des de l’entitat per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu, un dels més colpejats per la crisi. Cal destacar també el fort pes que té el grup de dones majors de 45 anys entre les dones d’origen espanyol ateses.  En el 2011 s’ha mantingut la diversitat de formes de convivència que han estat la tònica en els darrers anys: un 31% de les dones conviuen en llars nuclears; el 20% conviuen amb altres persones sense cap parentiu; el 15% en llars extenses amb diferents parents; el 13% viuen amb la seva parella i el 13% són responsables de llars monoparental. Tanmateix sí s’han produït alguns canvis en el pes de les diferents formes de convivència que apunten al impacte de la crisi en l’estructura de convivència.

2

 El 65% de les dones ateses tenien persones al seu càrrec. Una xifra que ha crescut 2,2 punts en relació a l’any anterior tot i que s’ha ampliat la franja de dones menors de 25 anys incorporades a programes de l’entitat.  En global, el nivell d’estudis secundaris ha estat el majoritari. Però en 2011 ha crescut el percentatge de dones amb estudis primaris. Destaca però el 18,5% de dones amb estudis universitaris. Percentatge que puja fins el 24% entre les dones immigrades, desmuntant l’estereotip que les vincula, en general, a nivells de formació més baixos que els de la població autòctona.  El 56,2% de les persones d’origen estranger tenien permís de Residència i Treball i el 18% nacionalitat espanyola. El 2011 s’ha reduït de manera importat el percentatge de persones ateses sense regularitzar (ha passat del 4,2% de 2010 al 2,5% el 2011). En contrapès lògic, puja el percentatge de persones amb permís de residència i treball del 47,0% del 2010 al 56,2 el 2011. 

El 66,8% de les persones immigrades ateses portava més de 6 anys residint aquí.

 El 91% de la població atesa estava en atur (el 90% de les dones i el 96% dels homes). El 46% portava més de 24 mesos en atur i el 55 de les persones en atur no rebien cap tipus de prestació.

3

Les xifres de 2011

Durant l’any 2011, 1.709 persones s’han posat en contacte amb l’entitat per incorporar-se als diferents programes d’orientació, inserció i suport que s’han dut a terme al llarg de l’any. El 92,3% han estat dones.

El 77,9% de les persones contactades han participat en les sessions informatives prèvies a la realització dels programes i el 92,9% de les persones participants en Sessió Informativa s’han incorporat a programes.

Aquestes dades presenten algunes diferències significatives respecte els resultats de l’any anterior. S’ha produït una forta baixada del nombre de sol·licituds recollides (el 30% menys). Cal aclarir que la reducció s’ha donat per la restricció posada per la pròpia entitat en el mecanisme de recollida de demandes. Com ja varem començar a fer en 2010, només hem recollit i registrat demandes en els períodes en que teníem oberts, o s’havien d’obrir de manera imminent, els programes. Va ser una decisió pressa el 2010 degut al gran nombre de demandes rebudes l’any 2009 a les que no varem poder donar cap resposta per la manca de recursos.

Aquesta caiguda ha afectat més a les dones que als homes, que han mantingut una xifra molt similar a la de l’any anterior. L’estabilitat en el nombre de participació masculina té a veure amb el fet que es tracta de derivacions directes a dos programes específics acordada amb les entitats derivadores (OTG i CIRE) Taula 1. Evolució dades Acollida

Sol·licituds

Acollida General Any 2007 Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 2011

Total 2.084 2.445 4.114 2.440 1.709

% dones /homes

Dones 2.084 2.445 4.114

Sessions Informatives

Homes -

1.578

131

92,3%

7,7%

% de variació interanual

% participació %Variació interanual

-30%

Total 1.252 1.521 2.213 1.622 1.330

Dones 1.252 1.521 2.213 1.493 1.202

Homes 129 128

90,4%

9,6%

% Participants en S.I. de total de sol·licituds

Derivades a Programes

Total 968 1.333 1.635 1.156 1.235

Dones 968 1.333 1.635 1.031 1.108

Homes 125 127

92,2%

7,8%

% participants en S.I. que se incorporen a programes

77,9%

76,2%

97,7%

92,9%

92,2%

99,2%

-18%

-19,5%

-0,78%

+6,8%

+7,5%

+1,6%

4

De les persones ateses en aquest primer contacte, finalment, 1.330 han assistit a les Sessions Grupals o Individuals d’Informació i Acollida, en les que s’ha treballat les seves demandes i expectatives i les possibilitats de l’entitat per donar-hi resposta.

Del total de persones participants en les primeres acollides, el 90,4% han estat dones i el 9,6% homes.

El nombre de participants totals (dones i homes) en les Sessions d’Informació (primeres acollides) ha disminuït per segon any consecutiu (una baixada del 18% en 2011 i un 26,7% en 2010). Tanmateix, i degut a la restricció imposada en l’entrada de sol·licituds, augmenta significativament el percentatge de persones que s’incorporen a Sessions Informatives després de la sol·licitud (el 76,2% en 2011 front el 66,5% en 2010) Si segreguem les dades per sexe, la baixada del percentatge de dones ateses en relació a l’any anterior augmenta lleugerament fins el 19,5%, mentre que en el cas dels homes pràcticament no hi ha reducció. Com senyalàvem abans aquesta estabilitat es deu bàsicament a que es tracta d’un petit percentatge que ve ja molt determinat d’inici per a programes específics.

Finalment, després d’aquestes sessions grupals o individuals de acollida, han estat 1.235 persones les que s’han incorporat als diferents programes oberts (el 92,6%).

Un percentatge molt superior al que es donava en anys anteriors (72,6% en 2010 i 74% en 2009). L’evolució d’aquest percentatge és el que palesa més clarament la dinàmica que s’està produint: 

Un tancament en l’accés als programes, per la manca de recursos disponibles, però una major eficàcia en la resposta a les demandes, escurçant el diferencial entre el nombre de demandes i el de persones incorporades a accions que millora respecte l’any anterior.

Per sexes les xifres no varien gaire: El 99,9% del homes participants en Sessions Informatives han participat en un programa, mentre que en el cas de les dones ha estat el 92,2%. Tot i que de nou cal tenir present que el reduït nombre d’homes atesos fa que les seves xifres no siguin representatives en la dinàmica general.

5

Dades sociodemogràfiques

1. Lloc d’origen dels i les participants Durant l’any 2011 el 56,6% de les persones ateses eren d’origen estranger i el 43,6% d’origen espanyol.

Aquestes xifres suposen un increment del nombre de persones d’origen espanyol que ha passat del 38,3% de 2010 al 43,5% de 2011. En contrapartida, el percentatge de persones estrangeres ateses ha passat del 61,1% en 2010 al 56,5% en 2011.

Observant les dades desagregades per sexe, aquests percentatges varien lleugerament en el cas de les dones participants: el 42,4% són nascudes a Espanya i el 57,6% són d’origen estranger.

Per als homes atesos els percentatges tenen una variació important invertint el pes entre estrangers, que representen el 48% del seu grup, i els d’origen espanyol que són el 52%.

S’inverteix així la dinàmica de creixement sostingut del percentatge de dones estrangeres ateses per l’entitat en els darrers anys en relació a les d’origen espanyol.

Es tracta d’una dada rellevant que palesa una de les situacions noves produïdes per l’efecte de la crisi: el increment de dones autòctones que es troben en situacions de vulnerabilitat laboral i també de les que, per la situació de crisi econòmica, s’incorporen de nou al mercat laboral.

6

Entre el grup de dones immigrades, la zona d’origen majoritària continua essent Centre i Sud Amèrica, que representa el 58% de les dones d’origen estranger. El mateix pes exacte que en l’any 2010.

Seguides, amb molta distància, pel grup de dones d’origen Africà que representen el 26,1%. Aquest grup creix lleugerament respecte el 2010 que va ser el 23% del total de dones immigrades.

Dones estrangeres per zones d'origen

Asia 3,9%

Les dones provinents del conjunt de països europeus representen el 12% de les dones immigrades (també exactament igual que l’any anterior).

Europa 12,0%

Africa 26,1% Centre i Sud Amèrica 58,0%

En darrer lloc es troben les dones d’origen asiàtic que suposen el 3,9% del grup de dones d’origen estranger, rebaixant en 1,1 punt percentual el pes que van tenir l’any 2010.

Per països d’origen, el que aporta el nombre més alt de dones estrangeres continuen essent Marroc, seguit per Equador, Perú , Colòmbia i República Dominicana. Països que mantenen el mateix lloc que en 2010. Romania perd pes, situant-se per darrera de Bolívia.

Pakistan i Brasil també han estat desplaçat dels 10 primers països, en els que s’han incorporat Nigèria i Xile.

Principals Països d'Origen- 2011 Xile

11

Argentina

20

Nigeria

21

Romania

28 32

Bolivia Rep.Dominicana

39

Colòmbia

43

Perú

50

Equador

85 95

Marroc 0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

7

2. Els grups d’edat

El 56% de les dones tenen entre 25 i 45 anys, tot i que es dóna una distribució molt equilibrada entre les diferents franges d’edat. Per grups d’edat, el 20% tenen menys de 25 anys; el 30% tenen entre 25 i 35 anys; el 26% entre 36 i 45 anys i el 24% té més de 45 anys.

En relació als resultats de 2010 ha pujat el grup de dones joves que ha passat del 12% al 20% actual.

Dones participants per franges d'edat

més de 45 anys 24%

menys de 25 anys 20%

de 25 a 35 anys 30% de 36 a 45 anys 26%

Hi ha un descens del grup de dones majors de 45 anys (-5 p.p.) i del grup de dones entre 36 i 45 anys (-3 p.p.). El grup d’edat entre 25 i 35 anys manté el mateix percentatge.

La pujada experimentada pel grup de dones més joves es deu fonamentalment al increment en el nombre de programes dirigits a aquest grup que l’entitat a posat en marxa per respondre al fort impacte de l’atur entre els i les joves.

Les franges d’edat dels homes participants presenten algunes diferencies significatives, amb un pes major del grup de nois joves menors de 25 anys (el 22% del grup d’homes) i també de la franja d’edat entre 36 i 45 anys que representa el 33% del total de seu grup.

Homes participants per grups d'edat

més de 45 anys 25%

entre 36 i 45 anys 33%

menys de 25 anys 22%

entre 25 i 35 anys 20%

8

La distribució dels grups d’edat varia també sensiblement segons quina sigui la zona d’origen. Com es pot veure en el gràfic, les dones provinents del continent Africà són les que tenen un percentatge més elevat de dones menors de 25 anys (el 25% del seu grup), seguides pel grup de dones espanyoles en el que les joves menors de 25 anys representen el 23%. És entre el grup de dones d’origen espanyol on s’ha incrementat més el percentatge de dones joves participants en programes, passant del 11,8% de 2010 al 23% d’enguany.

Dones participants per franges d'edat i zones d'origen

100%

11%

90% 80%

24%

26%

31%

30%

29%

60%

19%

16%

25% 27%

41%

40% 30% 20%

22%

29%

23%

70% 50%

26%

25%

10%

22%

37%

23%

16%

0% Africa

Asia

menys de 25

Centre i Sud Amèrica

entre 25 i 35

Estat Espanyol

entre 36 i 45

Resta Europa

més de 45

En l’antre extrem, la franja d’edat de majors de 45 anys, és majoritària entre el grup de dones d’origen espanyol en el que representen el 29% del total del grup.

9

2. Les formes de convivència

L’any 2010 es va posar en funcionament una nova base de dades que introduïa canvis importants en el tipus de dades a recollir i la sistemàtica per a fer-ho. Un dels canvis més significatius va ser la reordenació de les diferents formes de convivència i la sistematització de la recollida d’aquestes dades.

Tipologia Llar Extensa Llar Nuclear

En parella

Descripció Dones que conviuen amb altres parents 1. Dones que conviuen amb la seva parella i fills/filles 2. Dones joves que conviuen amb els pares Llars en les que conviuen sols la parella Dones que viuen soles

Llar Unipersonal Llar Dones caps de família que viuen Monoparental amb els seus fills i/o filles Llar sense nucli Dones que conviuen amb altres persones que no són familiars

La tipologia amb la que es treballa en la nova base de dades és la que es recull en el quadre.

Aquesta estructura permet recollir alhora el fet què moltes dones tenen responsabilitats familiars tot i no estar convivint directament amb les persones al seu càrrec. Aquest és el cas, especialment, de les dones d’origen Centre i sud Americà que estructuren les famílies transnacionals.

Gràfic 10:Formes de convivència de les dones participants

Formes de convivència La manera en que trien – o poden- conviure les dones manté com tret característic al llarg dels Llar unipersonal darrers anys una gran En parella 9% 13% diversitat. Del conjunt de Llar sense nucli Llar extensa 20% dones participants, el 31% 14% conviuen en llars de famílies nuclears (el tipus Llar monoparental de llar majoritària); el 20% 13% Llar nuclear conviuen amb persones amb 31% les que no tenen parentiu (llars sense nucli); el 14% en llars extenses (amb diferent tipus de parents); el 13% viuen amb la seva parella i el 13% són famílies monoparentals; per últim, un 9% de les dones participants viuen soles (llars unipersonals).

10

En relació a la distribució de l’any anterior, cal ressaltar algunes dades que refermen tendències apuntades ja en 2009 i que semblen estar vinculades als efectes generats per la crisi econòmica: les majors dificultats econòmiques i laborals a les que s’enfronten moltes de les persones ateses, tenen efectes en les seves estratègies de convivència. 

En 2011 de nou s’ha reduït el percentatge de llars unipersonals (dones que viuen soles): en 2009 varen representar el 21%; en 2010 el 12%; i en 2011 han baixat fins el 9% en 2011.



Ha pujat el percentatge de llars monoparentals: que en 2010 va ser el 10% mentre que en 2011 han suposat el 13%.



Augmenta el percentatge de llars nuclears, que passen del 26% de 2010 al 30% en 2011. A l’hora de valorar aquest increment cal tenir en compte el impacte del creixement del nombre de dones joves, menors de 25 anys, ateses. Aquest grup conviu, de forma majoritària amb els pares.



Es mantenen pràcticament igual els percentatges de les llars sense nucli (20% en 2011; 21% en 2010) i la convivència en parella (13% en 2011; 14% en 2010).

Observant aquestes dades per dones d’origen, tal com es recull en el gràfic següent, es poden apreciar diferències significatives segons el grup de procedència, tot i mantenir-se de manera transversal la mateixa diversitat de formes de convivència.

Formes de convivència per zones d'origen

100% 90%

10,6%

60%

30% 20% 10%

0,0% 9,1%

7,6% 18,7%

41,0% 59,1%

30,0%

32,6%

42,0%

50% 40%

6,4% 21,0%

14,4%

80% 70%

8,2%

13,1% 16,8% 15,9% 12,3%

11,1%

8,2% 9,8% 19,7%

9,1%

8,9% 8,3%

13,6%

13,4%

9,1%

15,8% 14,2%

0% Estat Espanyol En parella

Llar extensa

Resta Europa

Llar monoparental

Africa

Llar nuclear

Asia

Centre i Sud Amèrica

Llar sense nucli

Llar unipersonal

11

La família nuclear és la forma majoritària de les llars per al conjunt de zones d’origen, excepte pel grup de dones provinent d’altres països de la Unió Europea on representa sols el 13,1% (el mateix percentatge que l’any anterior). Aquesta forma de convivència ha guanyat pes en totes les zones d’origen excepte, de nou, entre el grup de dones provinents de la resta de països europeus, amb un pes molt prominent entre el grup de dones d’origen Africà Asiàtic. Dins del grup de països africans el que aporta el major nombre de dones ateses és Marroc. És aquest país el que fa pujar el pes de les llars nuclears, en el que representen el 47,6%. Entre el grup de dones d’origen espanyol aquesta forma de convivència ha pujat lleugerament respecte l’any anterior (27,2% en 2010; 30% en 2011).

Una de les dades que ens interessa seguir més acuradament és el nombre de dones que són responsables de famílies monoparentals, en la mesura que es tracta d’un grup, prioritari per a l’entitat, que té més risc d’exclusió i pobresa. El major percentatge de llars monoparentals es dóna entre el grup de dones d’origen espanyol on representen el 16,8% del seu grup.

Com es pot veure en la taula següent, aquest grup ha incrementat el seu pes en totes les zones d’origen, especialment entre el grup de dones d’origen espanyol, on ha guanyat 3,2 p.p. i entre les dones centre i sud americanes amb un increment de gairebé 4 p.p.

Any

2010 2011

Estat Espanyol

Resta Europa

Àfrica

Àsia

Centre i Sud Amèrica

13,6% 16,8%

7,4% 8,2%

8,3% 8,9%

7,3% 9,1%

7,3% 11,1%

Entre el grup de dones provinent de la resta de països europeus destaca el fort pes de les llars sense nucli (41% del seu grup), molt per sobre de la mitjana general. Per al grup de dones d’origen espanyol aquesta forma de convivència suposa el 14,4% del grup i ha perdut gairebé 2 punts respecte el 2010.

12

3.Responsabilitats de cura

L’any 2011 el 65,3% de les dones participants tenien persones al seu càrrec. Un 2,2% més que l’any 2010. Un creixement que és més significatiu si tenim en compte el creixement del grup de dones menor de 25 anys que tenen menors percentatges de persones a càrrec.

Tal com s’aprecia en la gràfica de “persones a càrrec per tipologia”, el grup més nombrós el representen les dones amb fills i filles al seu càrrec (49,8% sobre el total).

Altre percentatge significatiu (11,3%) és el de les dones que tenen cura de altres parents a més dels fills i/o filles. Finalment hi ha un 4,2% de dones que tenen cura d’altres parents que no son fills o filles.

En relació a les dades de l’any 2010, el grup de dones amb fills i filles a càrrec és el que ha experimentat la pujada de 2 punts percentuals, mentre que el de dones que tenen altres parents a càrrec s’ha mantingut pràcticament en els mateixos percentatges.

El pes de les responsabilitats de cura està present de en un elevat percentatge sigui quin sigui el grup d’origen. No obstant això, existeixen algunes diferències significatives.

El grup de dones d’origen espanyol és el que té el percentatge més bais de persones a càrrec amb el 59,9%. Es tracta d’un percentatge pràcticament idèntic al de l’any anterior (59,3%). Les dones d’origen asiàtic són les que tenen el major percentatge.

Aquest grup ha experimentat una pujada molt important (18 punts més que en 2010), però s’ha de tenir en compte que es tracta d’un grup poc nombrós ( 22 dones) i que 13

petites variacions, com ara la pujada del grup de dones filipines ateses, tenen un fort impacte en el percentatge del grup.

Les dones d’origen centre i sud americà tenen 70,2% de dones amb responsabilitats de cura i també han experimentat un creixement de 3 punts respecte l’any 2010.

En la mateixa dinàmica d’increment es situa el grup de dones provinents del continent europeu que passen del 50,9% del 2010 al 72,1% en 2011. Aquest creixement espectacular s’explica fonamentalment pel creixement del grup de dones romaneses ateses que aporten uns percentatges molt més elevats de dones amb responsabilitats de cura d’altres membres familiars.

14

4. Els Nivells d’estudis

La distribució del nivell d’estudis presenta una forta concentració en el grup de dones amb estudis secundaris o similars, que representa el 48,3% del total de dones ateses.

Aquest grup torna a experimentar una pujada del 2% respecte el 2010, any en el que ja va créixer un gairebé el 20%.

Creix també el percentatge de dones amb estudis primaris que es situa en el 31,1%, mentre que el 2010 va ser el 25,5%. Baixa el percentatge de dones amb estudis universitaris, passant del 24% de 2010 al 18,5% en 2011; un percentatge pràcticament igual al de 2009 (18%). El percentatge de dones sense escolarització també s’ha reduït sensiblement, passat del 4,5% de 2010 al 2,1% d’enguany.

Entre les dones d’origen estranger es dóna una distribució de nivells formatius amb algunes diferències significatives.

Destaca el major percentatge de dones amb estudis universitaris que arriba al 24%, força per damunt de la mitjana general que està en el 18,5%.

Aquest major percentatge d’estudis universitaris és una constant al llarg del anys en que hem recollit les dades. Igualment, aquest grup presenta un percentatge menor de dones amb estudis primaris (21% vers el 31,1% global) a favor del grup de dones amb estudis secundaris que és, amb diferència, el majoritari (53% vers el 48,3% global).

15

Un cop més hem de posar de relleu el desmuntatge que suposen aquestes dades d’alguns del mites més estesos entre la població autòctona que vincula la immigració, i especialment la femenina, amb baixos nivells d’estudis. La realitat de les dades ens mostra un grup amb nivells més alts que els de les dones autòctones.

Observades per zones d’origen, aquestes distribucions presenten diferències significatives.

Els majors percentatges de persones sense escolaritzar s’ha donat entre el grup de dones asiàtiques amb el 6,7%; és inexistent entre les dones africanes i les d’origen europeu i representa un reduït percentatge -0,9%- en el cas de les dones centre i sud americanes. Entre les dones d’origen espanyol aquest grup ha representat el 1,9%.

El nivell d’estudis secundaris és el majoritari entre les diverses zones d’origen, excepte per al grup de dones d’origen espanyol entre el que guanya pes el nivell d’estudis primaris.

El grup de dones d’origen centre i sud americà és el que aporta el major percentatge de dones amb estudis universitaris –el28,8%- seguides de molt a prop pel grup de dones provinent de la resta de països europeus -27,3%. Els percentatges més baixos estan entre el grup de dones asiàtiques -14,1%- i el d’origen espanyol que té el percentatge menor -11,1%-.

16

5. Situació jurídica i temps de residència

Les dades referides a la situació jurídica de les persones immigrades ateses en els diferents programes de l’entitat palesen, com es pot veure en el quadre següent, el pes majoritari d’aquelles que tenen permís de Residència i Treball (el 56,2% del total). Lluny d’aquest grup, i amb pesos semblants, es troben els grups amb nacionalitat espanyola (18,2%) i permís comunitari (12,5%). El grup de persones que disposen sols de permís de residència ha representat el 7,2%.

Altres dos grups tenen un pes molt menor: persones en altres situacions (passaport i altres) que representen el 2,5% del total i persones amb permís d’estudiant (0,5%). El reduït pes d’aquest dos darrers grups s’explica fonamentalment pel fet que es tracta de serveis i programes dirigits a la inserció laboral que requereixen, tan per poder treballar com per exigències dels finançadors dels programes, estar en una situació jurídica regularitzada. Tot i amb això, des de l’entitat s’atén algunes persones en situació “irregular” a les que se les acompanya en el procés de regularització en paral·lel al seu procés d’inserció.

Aquest és el segon any que podem recollir aquest bloc de dades i això ens permet analitzar els canvis que es van produint en relació a la situació jurídica de les persones ateses, cercar les tendències que s’apunten i intentar esbrinar les seves possibles causes.

En aquest sentit, entre les dades de 2010 i 2011 existeixen algunes diferències importants d’analitzar: Taula 1: situació jurídica i temps de residència del total de persones immigrades ateses

Situació Jurídica Altres (passaport) Nacionalitat Espanyola Permís Comunitari Permís Estudiant Permís de Residència P. Residencia i Treb.

TOTAL PERSONES ESTRANGERES

Distribució % 2,5% 18,2% 15,5% 0,5% 7,2% 56,2% 100%

Temps de Residència Fins 3 anys

1 a 3 anys

4 a 5 anys

6 a 10 anys

Més de 10

2,7% 7,3% 33,3% 8,9% 11,2% 9,2%

1,8% 20,8% 0,0% 17,8% 9,2% 10,3%

5,3% 19,8% 0,0% 26,7% 12,9% 13,7%

28,3% 34,4% 66,7% 22,2% 42,1% 36,7%

61,9% 17,7% 0,0% 24,4% 24,6% 30,1%

 Es redueix de manera significativa el percentatge de persones sense regularitzar (altres –passaport) que passa de representar el 4,2% en 2010 al 2,5% en 2011. En la interpretació d’aquesta dada cal tenir en compte que no està referida al nombre de persones que han fet sol·licitud sinó a les persones que finalment han estat ateses. I en aquest pas existeix un filtre important que ve determinat per la capacitat de l’entitat de donar resposta o no a aquest col·lectiu depenen del tipus

17

i el nombre de programes oberts. En definitiva, aquest resultats ens informen més de l’obertura del ventall d’atenció que pot fer l’entitat que no pas del increment o disminució de demandes.  Cau també el percentatge de persones ateses que tenen sols permís de residència.

En part, aquesta baixada té a veure amb les modificacions legals que faciliten l’entada al mercat de treball de les persones reagrupades (i per tant l’accés al permís de treball).  Han pujat el percentatge de persones nacionalitzades espanyoles, que passen de representar el 17,4% en 2010 al 18,2% en 2011.  Puja també, i de manera important, el percentatge de persones que tenen permís de residencia i treball, passat del 47,8% el 2010 al 56,2 el 2011. Aquesta dada és una de les que s’ha incrementat més. Segurament ens informa de les majors dificultats de les persones immigrades per mantenir el seu lloc de treball, i del fet que ha estat un del col·lectius més colpejats per l’atur.

Quant al temps de residència, destaquen els elevats percentatges de persones que porten més de 6 anys al país -66,8%-. Un grup que ha crescut en relació a l’any anterior que van representar el 59,1%. Entre les persones que tenen nacionalitat espanyola aquest percentatge arriba al 90,2% i entre les que tenen permís de residència i treball al 67,7%. És a dir, estem davant persones molt arrelades i, com es veurà en la situació laboral, en una llarga experiència de treball en el nostre país.

18

Situació Laboral

De la població total atesa el 91% es declara en situació d’atur i el 8% treballant. D’aquest darrer grup el 42% està treballant amb contracte i el 58% sense contracte, es adir en economia submergida.

Aquest percentatges es situen pràcticament en els mateixos paràmetres que l’any anterior, en el que el 90,2% de les persones ateses es declarava en situació d’atur i el 6,7% treballant.

Entre les persones aturades el 32% porta entre 1 i 6 mesos d’atur (2 punts més que l’any anterior).

El 22,3% entre 7 i 12 mesos (el mateix percentatge que en 2010).

El 21% entre 13 i 24 mesos (2 punts menys que en 2010).

El 12% entre 25 i 36 mesos i el 13% més de 36. L’any 2010 vàrem considerar en un únic grup l’atur superior als 24 mesos, que ens semblava la granja de 2 anys a partir de la qual considerar atur de molt llarga durada. Tanmateix aquest any ens hem trobat que aquesta franja d’atur ha crescut enormement, disparant-se especialment en la franja de més de 36 mesos. Si, a efectes de la comparativa sumen ambdós grups ens trobem amb que l’atur de més de 24 mesos afecta al 25% de la població atesa vers el 12% anterior.

Segons aquestes dades, si utilitzem el criteri de comptabilitzar l’atur de llarga a partir dels 12 mesos, les xifres són aclaparadores: afecta el 46% de les persones ateses. Sembla evident l’agreujament progressiu que suposa la crisi en la situació laboral de les persones i, com a conseqüència, en les condicions de vida. Es si es

19

creuen aquestes dades amb les del 55% de persones que, estan en atur, no reben cap tipus de prestació.

Si s’observen aquestes dades segregades per sexe, tot i el desequilibri en el nombre de dones i homes atesos, es poden apreciar algunes diferències. En relació a la situació laboral en el moment d’arribada el 90% de les dones ateses es declara en situació d’atur i el 9% està treballant, i d’aquestes el 43% amb contracte i el 57% sense contracte. Mentre que en el cas del grup d’homes (cal recordar que es tracta d’un grup reduït en relació a la població total) el 96% es declara en atur i sols el 4% està treballant, el 50% del qual ho està fent sense contracte.

La distribució entre les diferents franges de temps d’atur també presenta algunes diferències, especialment en els percentatges d’atur de llarga durada d’un i altre grup. El 32% de les dones es troba en la franja d’atur de 1 a 6 mesos; el 23% entre 7 i 12 mesos; el 21% entre 13 i 24 mesos i el 23% porta més de 24 mesos en atur i el 12% porta més de 36.

Entre el grup d’homes atesos el 32% porta entre 1 i 6 mesos d’atur; el 19% porta entre 7 i 12 mesos; el 18% porta entre 13 i 24 mesos i el 28% porta més de 24 mesos, un percentatge que s’ha disparat respecte a 2010, any en el que

20

va suposar sols un 9,4%. Un dels motius que expliquen aquest canvi de percentatge és la modalitat d’un dels programes en el que s’han integrat majoritàriament homes en situació de privació de llibertat, amb llargs períodes d’inactivitat. Aquest programa s’ha posat en marxa aquest any per primer cop.

Analitzant la situació laboral de les dones ateses segons zones d’origen, el percentatge de dones en atur presenta algunes diferències importants. Les dones de l’Estat Espanyol i les d’origen africà tenen un percentatge lleugerament per sobre de la mitjana, mentre que les provinents dels països asiàtics i de la resta d’Europa es situen gairebé 10 punts per sota.

Tenint en compte que es tracta de programes d’inserció als que, lògicament, accedeixen fonamentalment persones en atur, aquesta dada ens informa, sobretot, del pes de l’economia submergida en aquests grups d’origen que tenen els percentatges més baixos.

Situació laboral de les dones per zones d'origen 92,8%

4,6% 1,7%

Aquest és el cas de les dones asiàtiques, entre les que el 100% de les que treballaven en el moment d’apropar-se a l’entitat, ho estaven fent en economia submergida.

Altra dada que recollim és la correlació entre la situació laboral i el nivell d’estudis de les dones participants, tot i que també en aquest cas cal fer la consideració aquesta dada ve mediatitzada pel fet que la majoria de les dones que s’apropen a l’entitat ho fan justament per que es troben en atur. Aquest fet explica que es donin pràcticament els mateixos percentatges per nivell d’estudis que per població atesa.

Estat Espanyol En atur

91,9%

84,1%

81,8%

10,1%4,3% Resta Europa

9,1% 0,0% Àsia

Treball amb contracte

4,0% 3,4% Àfrica

treball sense contacte

87,4%

6,1% 4,9% Centre i Sud Amèrica no contesta

Dones en atur i nivell d'estudis Sense escolaritzar Estudis 2% universitaris Estudis 18% primaris 31%

Estudis secundaris 49%

21

El percentatge d’atur registrat i de cobrament de prestacions també presenten variacions significatives: el 98,4% del total d’homes atesos estan registrats a les OTG com demandants d’ocupació, mentre que en el cas de les dones aquest percentatge baixa fins el 85%. Dada que s’ajusta al major percentatge de dones que estan treballant en economia submergida, però que també informa d’una major dificultat i/o distanciament respecte els circuïts oficials d’ocupació.

Igualment la cobertura de les prestacions (atur, pirmi i altres) manté diferencies importants: el 44,7% de les dones ateses estaven cobrant alguna prestació en el moment d’arribar a l’entitat, mentre que en el cas dels homes aquest percentatge arriba fins el 52%.

22