Febrer 2022
461
Any 42è PVP 3,00 €
9 7 7 11 3 3 8 411 5 0
Llegeix la revista mensual del cooperativisme català — rocagales.cat
La Titaranya, habitatge cooperatiu transformador Pàg. 10
Montse Castañé:
ESS de supervivència:
Premis ES 2021:
Pàg. 13
Pàg. 16
Pàg. 20
«El sector carni ha canviat per a pitjor»
Transició ecosocial o col·lapse
La coproducció en les polítiques socials
Salut laboral per a persones i organitzacions. Transformem el nostre entorn mitjançant aportacions de caràcter social amb la fórmula cooperativa com a motor de canvi. Integració de la prevenció de riscos laborals, des de la proximitat i la implicació.
Confiança
El BenEstar de les persones, el motor de l’Economia.
Comunitat
Coneixement
sepra.coop
Sumari
04
@rocagales
TORNAVEU Rafael Vidal.
13
/FundacioRocaGales.5
05
16
Segueix-nos a les xarxes
www
rocagales.cat
EDITORIAL Cooperatives que arrelen i fan comunitat Editora: Fundació Roca Galès Redacció i administració: Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - cc@rocagales.cat www.rocagales.cat
06 NOTICIARI
Coordinació: Agnès Giner.
Agnès Giner
Consell assessor: Josep Edo, Agnès Giner, Carla Liébana, Xavi Palos, Ricard Pedreira, Xavier Pié, Joseba Polanco, Esteve Puigferrat, Àlex Romaguera, Quim Sicília, Jordi Via i Armand Vilaplana.
09
Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits Foto portada: La Titaranya, SCCL. Carles Cubos. Disseny, maquetació i impressió: L’Apòstrof, SCCL, i Cevagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.823/80 Edició impresa: ISSN 1133-8415. Edició digital: ISSN 2696-9386.
Aquesta revista ha estat impresa en paper ecològic.
COOPERATIVES DE CATALUNYA La Llei de l’economia social i solidària de Catalunya comença a concretar-se. Confederació de Cooperatives de Catalunya
10
LES NOSTRES COOPERATIVES La Titaranya, habitatge cooperatiu com a eix de transformació sociocultural i econòmica comunitària. Pep Valenzuela
L'ENTREVISTA Montse Castañé. Josep Comajoan
ECONOMIA PER LA VIDA Economia solidària de supervivència. I. Transició ecosocial o col·lapse Jordi Garcia
20
PREMIS ECONOMIA SOCIAL 2021 La coproducció en les polítiques socials a Barcelona. Una mirada des d’Alencop, Diomcoop i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Júlia Jaumot
24
RESSENYA La lluita per un futur humà. Josep Busquets
27
RETALLS Progressant adequadament. Mar Masip
461 - FEBRER 2022
3
TORNAVEU
Un parell de preguntes (que són tres) a:
Rafael Vidal Mercadé (Barcelona, 1971), gerent cooperativista d'Apindep, SCCL.
El cooperativisme té d’atractiu el fet que és un moviment amb valors que promou un model associatiu i transformador de relacions humanes, socials i econòmiques molt més igualitari i democràtic que els altres models empresarials que coneixem a la nostra societat. És un model basat en la implicació i el compromís de les persones, de base nítidament democràtica a l’hora de prendre les decisions, resilient enfront de les adversitats, orientat a les persones i a la creació de llocs de treball, transparent, pròxim i amb una elevada capacitat per generar un impacte social positiu.
4
COOPERACIÓ CATALANA
No em convenç la dificultat que té el mateix moviment per fer-se més gran, més divers i més popular. El cooperativisme roman massa acotat a certs àmbits de la nostra societat i em dona la sensació que ens manca capacitat i empenta per donar-lo a conèixer i fer-lo atractiu entre una immensa massa social que l’ignora. El cooperativisme no és cap utopia perquè ja és passat, present i futur. I a més, s’ha demostrat sobradament que el model funciona i ens enriqueix socialment. El gran repte que tenim és aconseguir que aquest moviment deixi de ser minoritari i sigui àmpliament acceptat i practicat per les comunitats diverses.
EDITORIAL
Cooperatives que arrelen i fan comunitat
Darrerament, a Cooperació catalana parlem molt sovint d’experiències cooperatives que tenen en la generació de comunitats arrelades al territori un dels seus principals eixos d’actuació. Aquest febrer ens centrem en La Titaranya, un ambiciós projecte per transformar el centre històric de Valls. En l’anterior vam tractar de l’Espai Suscultura! Coop a Palma, de la creació de la Xarxa de pols cooperatius i d’economia social i solidària, i dels espais comunitaris de cures propis de les cooperatives d’habitatge. Així mateix, anant més enrere, ens havíem fixat, per exemple, en l’Espai Kunlabi de Mediona, els supermercats cooperatius o les comunitats energètiques cooperatives. El fet que a la revista sovintegin les iniciatives amb una important dimensió territorial o comunitària no respon a cap línia editorial establerta. Sorgeix de manera natural del nostre intent per reflectir l’actualitat i el dinamisme del moviment cooperatiu. És a dir, els projectes d’aquest tipus proliferen i, a més, demostren una gran capacitat de transformació social, la qual cosa fa que els detectem i ens sembli important compartir-los. Totes aquelles experiències, i moltes altres, teixeixen llaços amb el territori, independentment que el seu objecte social sigui l’energia verda, l’alimentació, la cultura o l’habitatge. I no ens ha de sorprendre. Històricament, la majoria de cooperatives van néixer per resoldre un problema concret d’una comunitat territorial concreta i, amb el temps, van acabar sent més que això, van esdevenir l’ànima dels pobles i barris d’aquest país, com les cooperatives agràries o les cooperatives obreres de consum. Ara que comencem a adonar-nos que el mercat global declinarà perquè cada cop hi haurà menys mercaderies i menys combustible per moure-les i que la crisi socioecològica ens porta cap a economies més simples, localitzades i autosuficients, és important que intensifiquem els esforços per arrelar encara més els nostres projectes cooperatius als territoris i fer-los generadors de comunitat. Perquè, tal com diuen aquells versos de La Balanguera, de Joan Alcover: “Sap que la soca més s’enfila, com més endins pot arrelar”.
FOTO: Som Connexió, SCCL.
461 - FEBRER 2022
5
TORNAVEU NOTICIARI
CURS “LA CIUTAT DES DE BAIX ESTUDIS URBANS I”
La impremta cooperativa Cevagraf se certifica com a empresa FSC® La cooperativa Cevagraf que imprimeix mensualment Cooperació catalana ha anunciat la seva certificació com a empresa FSC®. La certificació com a empresa FSC® significa que s’han pres totes les mesures necessàries per a protegir i millorar els boscos i s’han respectat els drets de les persones treballadores que intervenen en la cadena de custòdia. També comporta haver seguit tots els estàndards i pautes aplicables establerts per l’organització, per la qual cosa s’assegura que el paper utilitzat per a imprimir productes procedeix de fonts responsables. La certificació de Cadena de Custòdia s’aplica a les persones productores, transformadores, fabricants i distribuïdores de productes certificats FSC®, com una conseqüència lògica i un pas endavant en el compromís de Cevagraf amb l’ecologia, que trasllada diàriament a totes les àrees de treball i gestió.
El passat 27 de gener va començar el curs “La ciutat des de baix. Estudis urbans I,” en el marc de la Universitat Popular Autogestionada, que s’estendrà fins al 18 de març. La conferència d’obertura en un acte obert i públic va ser “Lewis Mumford o la causa perduda per a la ciutat urbana moderna” a càrrec de Josep Muntañola (catedràtic de la UPC i president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi), presentada per Miquel Fernàndez (UPA, UAB). Totes les sessions del curs, si no s’indica el contrari, s’imparteixen de forma presencial els dijous de 18 a 20 h a La Comunal. Espai Cultural Cooperatiu del barri de Sants (c. Riera d’Escuder, 38 de Barcelona. Trobareu el programa general i detallat de totes les sessions, la bibliografia, el formulari d’inscripció i altres detalls a la secció “Cursos” del web de la Universitat Popular Autogestionada: www.upa.cat. La Universitat Popular Autogestionada (UPA) neix per la necessitat de generar un espai de recerca i d’aprenentatge autònom per a la creació i producció col·lectiva de pensament crític, com a vector de transformació social. El projecte parteix inicialment d’una proposta de La Ciutat Invisible i La Comunal, en complicitat amb diferents persones i col·lectius.
6
COOPERACIÓ CATALANA
Un certificat FSC® és un segell expedit pel Forest Stewardship Council, el qual certifica que una explotació forestal està sent gestionada seguint criteris de sostenibilitat ambiental i social. Aquests certificats també es poden atorgar a les empreses transformadores de productes forestals, com és el cas de les impremtes i la seva principal matèria primera: el paper. La certificació FSC® es demostra mitjançant la inclusió del logo FSC® en el producte. A més, la inclusió del logo té uns paràmetres que s’han de respectar cada vegada que s’afegeixi, sigui en paper o format digital. Properament el veureu inclòs a la nostra revista Cooperació catalana, com a continuació del procés per fer-la més sostenible i persistir en l’objectiu estratègic d’ecologitzar les nostres publicacions. Es tracta, en definitiva, d’un pas més en la construcció d’una economia per la vida. Més informació a: www.cevagraf.coop
NOTICIARI
PREMIS DE COOPERATIVISME PER A INSTITUTS DEL CAMP DE TARRAGONA 2021 La Fundació Roca Galès i CoopCamp, l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona, guardonen dos treballs d’alumnes de l’institut Jaume Huguet de Valls en la convocatòria anual dels premis als millors treballs grupals sobre cooperativisme per a instituts del Camp de Tarragona 2021. El premi al millor treball de recerca sobre cooperativisme de Batxillerat en l’últim curs al Camp de Tarragona ha correspost al treball El màrqueting digital en la cooperativa de Vila-rodona, de l’alumna Júlia Pié Diaz. El treball analitza la cooperativa de Vila-rodona, des de la seva història i característiques fins a qüestions més concretes com l’ús que s’hi fa del màrqueting i el mercat agrícola actual. El premi al millor treball de projectes sobre cooperativisme de cicles formatius de grau superior ha estat per al treball Natna de les alumnes Núria García Aranda, Nathalia Oliveira i Alba Segovia Gallardo, que fan segon curs del Cicle Formatiu d’Administració i Finances a l’institut Jaume Huguet.
cooperativisme i l’economia social i solidària entre l’alumnat de secundària del Camp de Tarragona i introduir als instituts continguts per analitzar l’economia i l’emprenedoria des dels principis de la democràcia, la igualtat i el bé comú. En aquesta edició, la categoria al millor treball grupal sobre cooperativisme de 4t d’ESO ha quedat deserta. El passat 21 de gener, Lluís Carreras i Marc Casellas, en representació de la Fundació Roca Galès i l’Ateneu CoopCamp, respectivament, van lliurar a les estudiantes els guardons consistents en un val de 200 euros per a compres de l’economia social i solidària del Camp de Tarragona. L’Institut Jaume Huguet també ha rebut un val de 100 euros per a compres de l’economia social i solidària del Camp de Tarragona, una subscripció anual a Cooperació catalana i un exemplar de les dues últimes biografies de la col·lecció Cooperativistes catalans editades per la Fundació Roca Galès.
Natna SCCL és un projecte empresarial creat per les tres alumnes en forma de cooperativa de treball associat. Plantegen l’oportunitat de negoci de fabricació i venda en línia de roba esportiva ecològica com una forma real d’autoocupació.
SEGONA EDICIÓ D’AQUESTA INICIATIVA
Aquesta era la segona edició dels premis organitzats per CoopCamp i la Fundació Roca Galès, uns premis originats en un pla d’actuacions per fomentar el coneixement del
Es presenta la biografia d’Eladi Gardó
El Seminari de Filosofia de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona va acollir el passat 20 de gener l’acte de presentació del llibre Eladi Gardó i Ferrer. Activista, organitzador i propagandista del cooperativisme català, escrit per l’historiador i professor d’història contemporània, Jordi Ibarz. La presentació de la biografia, el volum 34 de la col·lecció de biografies Cooperativistes Catalans, va ser a càrrec de Llorenç Ferrer Alòs, catedràtic d’Història Contemporània. L’acte també va comptar amb les intervencions de l’autor, Jordi Ibarz; el director de la col·lecció, Antoni Gavaldà, i de Xavier Palos, president de la Fundació Roca Galès.
Eladi Gardó i Ferrer (Barcelona, 1874 – 1958) fou un cooperatista, advocat i polític republicà català. Sovint se l’ha presentat com el paradigma de l’obrer que, mitjançant l’estudi i l’esforç personal, aconseguí transcendir la seva classe social. Fou, sobretot, un activista, organitzador i propagandista del cooperatisme català. A finals del segle XIX va prendre una part molt activa en la fundació de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears. Més endavant es distingí per les seves campanyes en pro de les compres en comú i de crear cooperatives obreres per a la construcció de cases barates. Presidí la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya entre 1920 i 1923. El 1902 havia estat un dels fundadors de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Inicià la seva activitat política en el lliure pensament, d’allí passà al socialisme i posteriorment s’afilià al Partit Republicà Radical, del qual fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona entre 1915 i 1920. Allunyat del cooperatisme en el període de més èxit, durant la Segona República espanyola, fins al moment i malgrat la seva importància, ha estat una figura poc coneguda del cooperativisme català. La biografia d’Eladi Gardó l’ha editat la Fundació Roca Galès i Cossetània edicions, amb l’ajut de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). + info: www.rocagales.cat
461 - FEBRER 2022
7
NOTICIARI TORNAVEU
SOM CONNEXIÓ PUBLICA UNA GUIA PER ACOMPANYAR L’ÚS DEL MÒBIL A FILLES I FILLS
La cooperativa Som Connexió ha publicat una guia per acompanyar a les famílies en la introducció del mòbil durant la preadolescència i l’adolescència. La guia planteja estratègies i pautes clares que permeten una introducció progressiva i conscient del mòbil en aquestes edats. Amb el títol de Guia per a famílies malvades, la guia recopila molta informació i bons consells, però tots aterrats a la realitat del que suposa conviure i educar una persona adolescent. També facilita un exemple (imprimible) de plantilla de pacte d’ús, una estratègia que serveix per arribar a acords amb l’adolescent i que es pot anar ampliant (o restringint) segons es copsi la seva maduresa durant el procés d’incorporació del mòbil. Trobareu les guies a les següents botigues Abacus, amb la qual Som Connexió ha establert una aliança per fer aquesta prova pilot: —B arcelona: Carrer d’Enric Granados, 112; Carrer d’Ausiàs Marc, 16 — Girona: Ronda Sant Antoni Maria Claret, 39, 41 — Lleida: Rambla d’Aragó, 14 — Tarragona: Carrer del Gasòmetre, 32 La guia va acompanyada d’una targeta SIM de Som Connexió que es pot activar quan es desitgi. Per a les persones que ja sou de Som Connexió i no necessiteu més línies, podeu regalar-la a qui vulgueu i explicar-li el projecte. Més info: www.somconnexio.coop
8
COOPERACIÓ CATALANA
Mapatge de programes de desenvolupament cooperatiu internacional: nova plataforma de dades cooperatives en línia
Les cooperatives juguen un paper important en la creació d’una economia inclusiva i sostenible arreu del món. Per demostrar l’impacte de les organitzacions de desenvolupament cooperatiu (CDO) en el desenvolupament cooperatiu internacional, el Consell de Desenvolupament Cooperatiu a l’Estranger dels EUA (OCDC) i l’Aliança Cooperativa Internacional (ICA) uneixen forces per crear una plataforma de dades globals en línia que mostra els projectes de desenvolupament internacional dirigits per les CDO. Aquest projecte de mapatge mostrarà l’ampli abast que tenen les CDO i demana augmentar la col·laboració amb els socis de desenvolupament. I què són les CDO? Les organitzacions de desenvolupament cooperatiu són cooperatives i organitzacions cooperatives de suport que proporcionen fons i/o implementen projectes de desenvolupament fora dels seus països d’origen. Aquests projectes solen estar dirigits a països d’ingressos baixos o mitjans. Les dades que es mostren en aquest mapa global facilitaran accedir a la informació d’unes 35 CDO per al desenvolupament cooperatiu internacional, incloent-hi els membres de la Plataforma de Desenvolupament ICA (ICADP), i obriran el seu perfil a donants, institucions internacionals, persones decisores, sòcies i les parts interessades. S’espera que el projecte acabi aquest 2022, el qual estarà disponible en els llocs web d’ICA i OCDC, de manera que es millorarà la col·laboració entre CDO i donants per tal d’incrementar l’impacte del desenvolupament cooperatiu internacional. + info: www.ica.coop
JORDI PARETO
COOPERATIVES DE CATALUNYA
LA LLEI DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA DE CATALUNYA COMENÇA A CONCRETAR-SE Confederació de Cooperatives de Catalunya @CooperativesCAT
L
a futura Llei d’economia social i solidària de Catalunya ja està fent els seus primers passos. Després de més de dos anys de treball conjunt amb les diferents famílies que formem l’economia social catalana i que integrem l’AESCAT, les bases d’aquesta llei van ser presentades el desembre del 2020. A finals de l’any passat es va començar a treballar en la redacció de l’articulat i també en els indicadors que serviran per discernir quins projectes i entitats es poden considerar economia social a Catalunya. En l’elaboració del document de bases vam determinar com a eix vertebrador que la Llei d’economia social i solidària (ESS) ha de respondre a la necessitat d’una legislació inclusiva –ha de combinar, alhora, la singularitat de les diferents formes jurídiques de l’ESS, així com l’amplitud de la mirada cap a noves realitats socials i comunitàries–, transformadora –ha de ser una eina que permeti avançar cap a la transformació del sistema econòmic actual en un altre de sostenible, plural, democràtic, solidari, equitatiu i feminista– i flexible. En definitiva, la Llei d’economia social i solidària ha de respondre a la necessitat d’una legislació que reconegui i impulsi un nou model econòmic basat en una economia plural i transformadora que pugui satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt del país. Aquesta necessitat s’ha vist accentuada en els darrers mesos com a conseqüència de la crisi socioeconòmica derivada de la COVID-19. A Catalunya, podem celebrar que tenim un moviment divers de l’ESS, amb uns principis i valors compartits que són els fonaments sobre els quals ha de construir-se tot el desplegament normatiu. L’ESS de Catalunya s’ha marcat com a fita irrenunciable,
prenent de base la diversitat i llibertat organitzativa pròpia del nostre país i els reptes que ens depara el planeta, materialitzar un nou model productiu i un nou model reproductiu basat en la sostenibilitat de la societat i del planeta. En aquest sentit, l’ESS de Catalunya estableix com a propis els principis i valors essencials i universals i n’afegeix de nous per fer front a aquests reptes que ens demanen valentia per assumir els canvis necessaris: funcionament democràtic i sistemes de governança democràtica en la decisió i en la participació, que incorporin els diferents col· lectius que formen les entitats; transformació social feminista i d’igualtat de gènere; generació d’ocupació estable, relacions laborals justes i de qualitat i equitat salarial; compromís amb el medi ambient; arrelament al territori i participació en el teixit social; transparència sobre l’activitat, sistema de govern, gestió i distribució d’excedents i retribucions. Certament, no només hem establert les bases per disposar d’una llei oberta, inclusiva, transformadora i flexible, sinó que també hem vertebrat una idea d’ESS adaptada als nous temps per avançar en les noves necessitats i que pot arribar a ser pionera i mirall per a altres territoris o països que apostin per posar les persones i el planeta al centre de les nostres vides, que apostin per la defensa dels drets i assumeixin els deures; mirall també per aquelles que, com nosaltres, som conscients que caldran renúncies per assolir un bé major, assumir el canvi necessari i mirar cap a formes que construeixin futur. Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, com a membres de l’AESCAT, valorem les passes endavant que Catalunya està fent en aquest sentit i apostem pel lideratge, enfortiment i reconeixement de l’economia social i solidària del nostre país. 461 - FEBRER 2022
9
LES NOSTRES COOPERATIVES TORNAVEU
La Titaranya, habitatge cooperatiu com a eix de transformació sociocultural i econòmica comunitària
CARLES CUBOS
La Titaranya (Valls) ha guanyat l’europeu Premi Acció Transformadora 2021. El va rebre el novembre passat en una cerimònia virtual organitzada des de Brussel·les pel Comitè Europeu de les Regions. El reconeixement s’ha atorgat a un projecte «d’acció transformadora» amb l’objectiu de rehabilitar físicament i socialment el centre històric, «pel seu potencial per catalitzar una transformació sociocultural i socioeconòmica dins de la seva comunitat».
Inici de la primera fase d'obres i rehabilitació de Ca Robuster.
10
COOPERACIÓ CATALANA
La Titaranya SCCL, de Valls (Tarragona), ha guanyat l’europeu Premi Acció Transformadora 2021. El va rebre des de Brussel·les el passat mes de novembre, en una cerimònia virtual organitzada pel Comitè Europeu de les Regions. No és que això passi cada dia, ni és freqüent que guanyi una cooperativa de «l’interior» del territori o, potser, de la Catalunya oblidada, que tampoc. El reconeixement s’ha atorgat a un projecte «d’acció transformadora» de l’entitat amb l’objectiu de la rehabilitació física i social del centre històric de Valls, «seleccionat pel seu potencial per catalitzar una transformació sociocultural i socioeconòmica dins de la seva comunitat». Aquests premis els concedeix un dels ens d’aquesta Unió Europea que, encara no sabem ben bé què és o què ens volen fer creure, però sí que és, segur, la fortalesa neoliberal i austericida (recordem Grècia), del «compromís fiscal» dels pobles i classes empobrides europees i del món. Encara que poc, la lluita de classes arriba una mica en aquests nivells. No per bona fe, és clar: molts barris
Pep Valenzuela @pepvalenzuela
de tots els països d’Europa, banlieus perifèrics o al centre de les ciutats, són espais on esclaten amb violència les contradiccions de l’Ordre. A Valls, potser de forma sorprenent per a molta gent, «la degradació de l’espai físic i social, en un barri d’una superfície molt gran», explica en Tais Bastida Aubareda, soci de la cooperativa l’Economat i també de La Titaranya, «és molt greu, amb moltes cases tancades i que cauen, infrahabitatge, atur, pobresa, tràfic i narcopisos...». Amb tot, la situació de Valls, «que és potser especialment greu, no està massa lluny de la que viuen la majoria de capitals de comarca del país», assegura en Tais, historiador de l’art, gestor de projectes i màster en gestió i interpretació del patrimoni, i afegeix que resoldre aquesta problemàtica és objectiu principal de La Titaranya. El projecte sorgeix, tot plegat, d’una reflexió iniciada entorn del 2016, quan analitzen a fons la situació de la ciutat i cerquen propostes en altres llocs. La conclusió a què arriben és que «calia fer diferent, aterrar projectes com aquest, ajun-
CARLES CUBOS
LES NOSTRES COOPERATIVES
tant diferents necessitats, com són l’habitatge, els espais per a entitats, la rehabilitació de patrimoni i la recuperació urbanística i social de zones degradades». Tant la reflexió com el projecte els promou el Casal Popular La Turba, una associació cultural i política nascuda el 1997 que es defineix com a «moviment sociopolític de transformació social», juntament amb el grup de consum cooperatiu La Bajoca. En aquest camí s’afegiren L’Economat, cooperativa de treball especialitzada en projectes d’economia social i solidària; La Dinamo, fundació de promoció de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, i el Coop57, cooperativa de finances ètiques. Aquesta «unitat s’articula no només entorn de l’actual projecte, sinó de quelcom més enllà, de pensar la transformació social», subratlla en Tais, que destaca també el fet que «totes les actuacions de les administracions públiques han resultat un fracàs, tant les de l’Ajuntament, que no ha fet massa esforç, com les de la Generalitat, amb la Llei de barris, per exemple; a la ciutat no hi ha ha-
gut canvis significatius, al contrari, el barri va pitjor cada vegada». Amb objectius a l’altura dels problemes, La Titaranya es va posar en marxa, i l’any passat va començar la primera fase d’obres i de rehabilitació a Ca Robuster, un edifici de cinc-cents anys amb elements patrimonials «excepcionals o únics a Catalunya», com és un sostre de guixeres gòtiques comparables a algunes de Segòvia només. Això, continua explicant en Tais, ha fet que el projecte sigui especial, difícil i costós: restaurar i construir habitatge al mateix temps. En aquesta primera fase, es treballa en set habitatges i tres locals, tot deixant accés per visitar els baixos i les guixeres des d’un dels locals socials, que ocuparan La Bajoca i dues cooperatives de treball. Hi haurà també un local sociocomunitari compartit per entitats. Elaborat el projecte i presentat el 2020, aconseguí un finançament Feder de mig milió d’euros i, més tard, una subvenció del Departament de Cultura. L’arrencada de la primera fase es completa amb la
Presentació de les obres de Ca Robuster, que es preveuen finalitzar el juny de 2023.
participació econòmica també de les persones que hi viuran, que són sòcies fundadores de la cooperativa. Aquestes han tingut opció a crèdits del Coop57, que finança a la vora del 80%. El 20% restant el posen les persones sòcies amb capital social retornable, uns 20.000 euros, amb dret d’ús per tota la vida. La quota mensual que els resta serà equiparable a un lloguer, però «per sota del preu de mercat», emfasitza en Tais.
La situació del centre històric de Valls, potser especialment greu, no està massa lluny de la que viuen la majoria de capitals de comarca del país. 461 - FEBRER 2022
11
LES NOSTRES COOPERATIVES TORNAVEU
L’estructura organitzativa i el projecte comunitari volen «crear i assentar model», afegeix. Com a diferències, destaca la separació de la propietat i la gestió. Hom parla de cinc finques, dos edificis, tres entitats (La Turba, Coop57 i Fundació La Dinamo). S’ha posat en pràctica allò que Coop57 denomina «sòl comunitari», per substituir l’Administració on aquesta no està apostant. El primer pas és la compra de patrimoni amb garanties que no tornarà al mercat. O sigui, matisa en Tais, «amb l’objectiu de treure sòl del mercat perquè l’especulació no faci de les seves», i després es fa la cessió d’ús. En el nostre cas, un dret de superfície a La Titaranya a 75 anys vista, per fer la promoció i gestionar durant tot aquest temps el conjunt. D’aquesta manera, La Titaranya pot abordar el repte, perquè no té la despesa de la compra, al mateix temps que tampoc no podrà vendre mai. La gestió la fa La Titaranya, en tant que cooperativa de persones sòcies usuàries. Però hi ha també sòcies col·laboradores, interessades en el projecte, que faran tasques de suport, i sòcies consumidores, com ara entitats usuàries dels locals. «Som una cooperativa integral d’habitatge i consum que acabarà donant serveis als socis, com pro12
COOPERACIÓ CATALANA
ducció d’energia renovable, internet i telefonia, atenció a domicili, neteja», matisa en Tais. Fins aquests moments, la gestió operativa és a càrrec de L’Economat. El novembre de 2022 s’hauria de finalitzar l’obra d’estructura de l’edifici, i els baixos seran visitables. Quedarà llavors l’interior dels habitatges, amb previsió de finalitzar el juny de 2023. En aquest punt, han rebut ja propostes de propietaris que volen donar ús al patrimoni; «ara, però, no estem en condicions», certifica en Tais. Això no obstant, preparen màquines per a la segona fase del projecte en marxa: 15 habitatges i diversos locals més. Fins aquí s’ha parlat només de les entitats jurídicament compromeses, tanmateix hi participa en el projecte tota una xarxa local d’entitats, entre les quals hi ha set cooperatives i associacions culturals, que també són sòcies de La Titaranya, amb igualtat de drets i deures. En Tais utilitza com a referència, per fer-se una idea aproximada, el cas de l’Impuls Cooperatiu de Sants. Entre les entitats hi ha també algun sindicat, com és la CGT, i altres entitats en procés d’incorporació. Amb els peus ben a terra, però sense perdre de vista l’horitzó de la
CARLES CUBOS
El 2021 va començar la primera fase d’obres a Ca Robuster, un edifici de cinc-cents anys amb elements patrimonials «excepcionals o únics a Catalunya».
L'acte d'inici d'obra de la restauració de Ca Robuster a finals de novembre de 2021.
«transformació social», consideren que fins ara «han posat més esforç en el continent, però que cal reforçar el contingut, que és el punt de partida i l’activitat de tots aquests agents socials», declara el soci cooperativista, el qual resumeix en cinc punts els objectius: projecte dintre del centre històric, on no entra ningú per invertir; rehabilitació patrimonial; habitatges assequibles econòmicament amb els barems de l’habitatge de protecció oficial; projectes sociocomunitaris; i objectiu mediambiental: autoconsum energètic amb aerotèrmia.
S’ha posat en pràctica allò que Coop57 denomina «sòl comunitari», per treure sòl del mercat i l’especulació.
SARA BLÁZQUEZ
L’ENTREVISTA
Montse Castañé
«El sector carni ha canviat molt, però per a pitjor» Un personatge històric que voldries conèixer... Rosa Parks. Una lectura imprescindible... La gran traición, d’Alan Woods. Un perfil de Twitter que no pots deixar de seguir... Càrnies en lluita. No podries viure sense… La meva família, els meus animals i els meus amics. Encara tens pendent… Poder derrotar aquest sistema patriarcal i racista, i la màfia de les càrnies. El cooperativisme és… Si és el cooperativisme legítim, un model fantàstic.
Montse Castañé (Els Hostalets de Balenyà, 1962) és la cara més coneguda de la lluita per la dignificació del treball en el sector carni. Membre de Càrnies en Lluita des de la seva fundació i sindicalista de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), el març de 2016 va liderar la lluita a l’escorxador vigatà Esfosa, un dels més grans de l’Estat espanyol, una lluita que va culminar amb una vaga de dos dies, la primera al sector en molts anys. Entre altres conseqüències, se’n va derivar la modificació de la Llei de cooperatives per erradicar les falses cooperatives del sector. Josep Comajoan Dies d’Agost SCCL @diesdagost 461 - FEBER 2022
13
TORNAVEU L’ENTREVISTA
«El món cooperatiu també s’ha beneficiat de la modificació de la llei, les falses cooperatives donaven molt mala imatge del sector.» No fa pas quatre dies que ets a les càrnies.
Hi ha més precarietat que abans, dius?
Doncs fa 48 anys. Hi vaig entrar a onze anys, fent retall amb tres dones més, a preu fet. Recordo que, com que era una nena, quan necessitaven caixes, me les feien anar a buscar, i quan tornava ja m’havien tret tot el retall que havia fet. Però era una època que encara es treballava escoltant la radionovel·la i els consultoris de l’Elena Francis i la Montserrat Fortuny.
En diuen escorxadors de porcs, però són escorxadors de persones. Valen més els porcs que hi ha penjats que les persones que hi treballen.
On era això?
Sí. Perquè gràcies a aquesta vaga vam poder fer saber a la societat de l’existència dels falsos autònoms, de la precarietat laboral als escorxadors, i es va poder canviar la Llei de cooperatives i aconseguir molts drets per als treballadors.
Als Hostalets de Balenyà, al meu poble. A dalt els homes desfeien els porcs, nosaltres pujàvem a buscar les caixes i les quatre dones treballàvem a baix, fent el retall. Era un garatge. Com ha canviat el sector en aquests gairebé cinquanta anys? El sector carni ha canviat molt, però a pitjor. Hi ha molta més precarietat. Abans els empresaris et valoraven pel que eres. Ara els sindicats de la vergonya el que han fet és vendre’s a la patronal i, tot i donar a entendre que ajuden la classe treballadora, hi van a la contra. Només s’ha de veure l’última vaga dels escorxadors, que no s’ha acabat fent.
La vaga de dos dies de març de 2016 a Esfosa, un dels escorxadors més grans de l’Estat espanyol, on tu presidies el comitè d’empresa, marca un abans i un després en la millora de les condicions laborals de les persones que treballeu a les càrnies?
Com s’aconsegueix parar Esfosa dos dies en un sector on la tradició de la lluita obrera havia pràcticament quedat en l’oblit? Perquè jo feia feina de formigueta. Cada dissabte reunia les persones nouvingudes, que la majoria de treballadors de les càrnies ho són. Me n’anava a fer cafè amb ells, agafava grupets de sis treballadors i els explicava els drets, que ells ni saben que els tenen. I a partir d’aquí decideixo que s’ha acabat això de triar a dit els co-
«Als escorxadors valen més els porcs que hi ha penjats que les persones que hi treballen.» 14
COOPERACIÓ CATALANA
mitès d’empresa. Amb la precarietat que hi havia, cada vegada més gran, amb sous cada vegada més retallats, hores extres que no es pagaven, etc., vaig decidir anar a buscar un advocat, el senyor Toni Iborra, i ell ens va ajudar a organitzar-nos. Però abans va ser molt important aquesta feina de formigueta dels dissabtes que, en el seu moment, va poder donar els seus fruits. Què vols dir quan parles de comitès d’empresa escollits a dit? Doncs que venia el gerent i et deia: tu, tu i tu sereu de CCOO. I així passaven els quatre anys, sense que ni et cridessin a les reunions, ells ja ho tenien tot pactat amb l’empresa. I als quatre anys següents va i em diuen que he de ser d’UGT. I demano com és que si era de CCOO ara havia de ser d’UGT. És quan em diu que els grans sindicats es reparteixen les majories absolutes cada quatre anys, per poder anar cobrant de l’Estat. Em sento enganyada i és quan decideixo que s’han de fer eleccions com Déu mana, i amb l’ajut d’en Toni Iborra, busquem un sindicat, la COS, que ens va ajudar molt. Estic molt orgullosa de la COS, un sindicat de base que no cobra subvencions d’enlloc. Quin paper ha jugat Càrnies en Lluita en aquests últims anys? Un gran paper, com a grup de suport que es va muntar per a l’acampada d’Esfosa, davant l’escorxador, i que ha tingut continuïtat al llarg dels anys. Gràcies al seu suport s’ha pogut apoderar moltes persones treballadores, que s’han sentit acompanyades. Apoderar les treballadores és el millor que ens podia passar. I els sindicats convencionals, dius que malament? Són un frau. Enganyen la classe treballadora, com quan van dir que convocarien una vaga a les càrnies i a l’hora de la veritat van fer el joc a la patronal. Jo, de seguida, vaig dir que no la farien. Enganyen dient que han aconseguit això o allò, i només saben penjar-se medalles de la lluita dels treballadors de base. Tot i que ells també tenen gent de base molt bona. Però no els deixen treballar. Qui mana, mana, i s’ha acabat. I els únics que manen són els de dalt i els alliberats. Vergonyós i denigrant. Una de les fites aconseguides ha estat poder erradicar les falses cooperatives del sector carni. Va ser un pas molt gran, perquè els treballadors s’havien de comprar totes les eines, pagar-se els autònoms, i els deien
L’ENTREVISTA
SARA BLÁZQUEZ
que estaven en una cooperativa, però mai se’ls convocava a cap assemblea ni podien prendre cap decisió, tenien un sou miserable i, a l’hora de fer-los al carrer, cap dret. Penso que el món cooperatiu també s’ha beneficiat de la modificació, perquè les falses cooperatives donaven molt mala imatge del sector, de les cooperatives reals. Com reaccioneu quan us adoneu que el gruix del sector cooperatiu desconeixia l’abús que s’estava fent del model cooperatiu per explotar milers de persones al sector? Amb sorpresa, la mateixa sorpresa que van mostrar ells en saber la situació. Després el sector cooperatiu, amb la XES al capdavant, ha fet costat a la lluita a les càrnies. Sí, sempre, no ens han deixat mai de costat. I aquí vull fer esment especial del Xavi Palos, que per a nosaltres ha estat un referent, i sempre ens l’hem sentit al nostre costat. I ara què? Sense falses cooperatives ja tot funciona? No! Ara no hi ha falsos autònoms, però hi ha empreses interposades que continuen sent un frau. A la pràctica venen a funcionar com els falsos autònoms. Són empreses noves que no els reconeixen l’antiguitat, els paguen un sou miserable i els fan fora avui per demà, funcionen més o menys igual. No són cooperativa, però tampoc es treballa per a l’empresa principal, que és la que els hauria de reconèixer els drets. Però bé hi deu haver inspeccions de treball, l’administració ha fet gala que amb la nova llei s’acabarien els abusos… Les inspeccions van com van. Primer que quasi no n’hi ha, i quan n’hi ha s’avisa l’empresa i aquesta ja té les seves maneres perquè no es descobreixin els fraus. I l’administració no fa res. Als de dalt, els
Montse Castañé és la cara més coneguda de la lluita per la dignificació en el sector carni.
importa un rave la classe treballadora. Ells l’únic que volen és que es produeixi, que hi hagi macrogranges com aquestes de què es parla aquests dies, però tampoc els acaba important gaire que el petit pagès se n’hagi anat a la merda. A ells els importa un Tarradellas, un Esfosa, un Le Porc Gourmet. I gràcies a la desídia de l’administració estem plens de purins, els escorxadors estan fets un matapersones, però només pensen que es produeixi, que es produeixi, que es produeixi… No deixa de ser un altre frau, d’aquells que només busquen les cadires. La possibilitat que les persones que treballen al sector poguessin muntar cooperatives reals per impulsar projectes empresarials propis no la veus a curt o mitjà termini? És molt difícil, perquè ja d’entrada la patronal del sector carni els posarà totes
«Els sindicats de la vergonya el que han fet és vendre’s a la patronal.»
les traves possibles. Ells volen fer-se rics i prou, tant els és el que vulgui fer el treballador. Només s’han mirat amb bons ulls les cooperatives quan qui les ha impulsat era per fer el que ells diguessin, cobrar de sotamà i continuar tenint els treballadors precaritzats i amb sous de misèria. A les càrnies, a part d’explotació laboral, hi ha racisme i masclisme? Sí, i molt! Allà a un negre li poden dir mort de gana, i que no passi res. Com un dia que jo em vaig haver de barallar amb un encarregat perquè un noi negre tenia lumbàlgia, i ell em va dir: total, un negre menys. I el masclisme l’he viscut en les meves pròpies pells. I l’empresa defensant l’assetjador. Darrere aquesta imatge dura i de dona forta i valenta que mostres públicament em consta que hi ha una dona que ha patit molt als últims anys. Quin record t’emportes de tota aquesta etapa de lluita a les càrnies? Una etapa molt bona, tot i el que he patit, les destrosses al cotxe, l’oferta de molts diners per deixar les lluites, les amenaces de mort…, m’enduc amb mi que ha estat una lluita meravellosa, i que el que es va aconseguir a Esfosa ha servit després per seguir lluitant en altres empreses. Però queda molt camí per córrer, que torni la consciència de classe a les empreses i que els treballadors ens puguem defensar organitzant-nos entre nosaltres, no quedant en mans dels sindicats de la vergonya.
461 - FEBRER 2022
15
ECONOMIA PER LA VIDA
ECONOMIA SOLIDÀRIA DE SUPERVIVÈNCIA
Jordi Garcia Jané jordi@apostrof.coop
I. TRANSICIÓ ECOSOCIAL O COL·LAPSE Publiquem aquest article en dues parts; la segona apareixerà al número següent. L’article és una síntesi de la versió íntegra que podeu llegir al blog de l’autor (www.economiasolidaria.cat).
NARA - WIKIMEDIA COMMONS DOMINI PÚBLIC
Durant la Segona Guerra Mundial, es van crear milers d'horts arreu de Londres, els anomenats "Victory Gardens". Si volen ser sostenibles, les ciutats actuals hauran de fer el mateix.
16
COOPERACIÓ CATALANA
ECONOMIA PER LA VIDA
“Si [els governs] diuen la veritat, la conseqüència immediata és que la Borsa s’ensorra. Perquè si tu dius la veritat, estàs dient que el creixement econòmic s’ha acabat. Si tu dius la veritat reconeixes que la quantitat d’energia de què disposarem no augmentarà, i per tant l’economia no pot créixer. I si el PIB no pot créixer, vol dir que no tenen sentit les inversions que ara mateix s’estan fent, que s’acaba la societat de consum... que s’acaba la societat del creixement. Si tu reconeixes la veritat, que hem arribat als límits de la capacitat dels recursos naturals, reconeixes que s’ha acabat el capitalisme, tal com l’entenem ara mateix.” Antonio Turiel, citat per Jorge Riechmann a Otro fin del mundo es posible, decían los compañeros. Sobre transiciones ecosociales, colapsos y la impossibilidad de lo necesario.1
La necessitat d’una estratègia
mulat alguns objectius estratègics més generals i han mobilitzat mitjans per aconseguir-los. Normalment, han estat variants d’un De moment, l’economia social i solidària (ESS) ha estat la vaga objectiu molt genèric consistent a crear i consolidar el tipus d’enformulació d’un desig també vague. Vaga formulació perquè ha titats que representen, i a aconseguir-los avantatges. Fins i tot, pres la part (algunes empreses) pel tot (l’economia). Desig vague una colla de persones vinculades a perquè ha anhelat un nou sistema l’ESS han proposat per a l’àmbit obeconòmic que estigui al servei de la jectius estratègics en clau anti i postsocietat, del qual les organitzacions capitalista. d’ESS serien l’avançada, sense perfiEls grans reptes que té la Tanmateix, ara com ara l’ESS lar-lo gaire ni pensar com fer-lo realihumanitat per als pròxims catalana no compta amb una visió tat. De fet, el nucli dur de l’ESS a les vint o trenta anys són compartida de la realitat i del paper nostres latituds, el cooperativisme, fa erradicar la pobresa i reduir que pot jugar-hi, ni segueix cap esmés de cent anys que s’ha estès artratègia general. No hi ha res a partir reu del món però no ha construït cap la desigualtat, així com del qual deduir les línies principals societat cooperativa enlloc, ni allà on aturar la crisi ecològica i d’acció de les entitats representatives està present de manera significativa reinserir l’economia dins i de suport de l’àmbit, menys encara ha aconseguit tampoc fer un sistema del gruix d’iniciatives que en formen econòmic gaire més just. Per tant, neels límits biofísics de la algunes de les quals són vitals cessita definir millor el seu desig de Terra. Si no els superem, la part, per realitzar qualsevol estratègia transformació social, convertir-lo en mateixa supervivència de d’ESS, com ara les finances ètiques. un ferm propòsit i elaborar una estraL’estratègia d’ESS que necessitem tègia –sempre revisable– que ens hi l’espècie estarà en perill. hauria de contribuir a resoldre els porti o, si més no, ens hi acosti. grans reptes globals. No podria ser És cert que ja s’han formulat obaltrament, parlant com parlem d’orjectius i seguit estratègies en l’àmbit ganitzacions d’economia social i solidària. El procés de reflexió de l’ESS. En primer lloc, moltes iniciatives i empreses d’ESS seestratègica iniciat per la XES intenta avançar per aquest camí, gueixen una estratègia per aconseguir els seus propis objectius. però requereix la implicació de moltes més entitats i persones2. En segon lloc, les seves entitats representatives també han for-
461 - FEBRER 2022
17
ECONOMIA PER LA VIDA
Els grans reptes de la humanitat
La difícil transició ecosocial
BLUESYPETE. CC BY SA 3.0
DOMINI PÚBLIC FLICKR
Gosaria dir que els grans reptes que té la humanitat per als pròPer impedir o minimitzar aquests fenòmens que amenacen la xims vint o trenta anys s’agrupen en dos blocs. L’un és erradicar supervivència de la majoria de la humanitat i fer recular la poblala pobresa, que té cara de dona, i reduir la desigualtat social enció que quedi moltes dècades en drets i condicions de vida, hautre pobles, gèneres i classes. L’altre és aturar la crisi ecològica i ríem d’emprendre urgentment un procés de transformació que reinserir l’economia dins els límits biofísics de la Terra. L’incompodem anomenar transició ecosocial, és a dir, aquell conjunt de pliment de qualsevol dels dos reptes i, no cal dir-ho, de tots dos, canvis econòmics, polítics i culturals necessaris perquè totes les amenaçaria el conjunt de l’espècie humana, sigui per la generalitpersones puguin satisfer les seves necessitats fonamentals dins zació de la fam, per la proliferació de les catàstrofes climàtiques, dels límits biofísics del planeta3. per l’esgotament dels recursos, per la pujada de la temperatura Aquesta transició ecosocial requeriria als països del Nord gloglobal i la consegüent disminució de la productivitat de les collibal, com el nostre, reestructurar el model de producció, distributes, per la proliferació de les guerres i l’esclat d’una guerra nució i consum actual de tal manera que exigís molts menys mateclear o per la probable combinació rials i energia, la qual hauria de ser d’uns quants d’aquests fenòmens. Per renovable; expropiar i socialitzar el resumir: tenim el repte d’aturar, ja, el sistema financer i monetari, així com genocidi i l’ecocidi. les grans companyies energètiques; La transició ecosocial és Aquest escenari imminent de caredistribuir millor la riquesa, per tal aquell conjunt de canvis tàstrofes ambientals i d’escassetat que tothom tingués cobertes les neeconòmics, polítics i culturals cessitats bàsiques, i guanyar demogeneralitzada farà que es redueixi necessaris perquè totes les cràcia econòmica i autosuficiència en tant la producció com el comerç mundial. Es passarà d’un capitalisme globéns essencials. persones puguin satisfer balitzat a un altre de dividit en grans La transició ecosocial no equival les seves necessitats blocs regionals tancats en si mateixos a desmantellar el capitalisme patrifonamentals dins dels límits arcal i productivista; no tenim prou i enfrontats pel saqueig dels últims recursos disponibles del Sud global, força encara. De moment es tractaria biofísics del planeta. que seguirà fent-nos de mina, graner, d’erosionar-lo. La transició ecosocial banc de pesca i abocador. Si no ho eviintentaria embridar el capitalisme tem, els governs seran cada cop més desbocat regulant-lo en benefici de autoritaris, més sectors de les nostres societats cauran en l’atur, les majories, apartant-lo dels camps d’acumulació en activitats la pobresa i la marginació, i s’agreujarà el règim mundial d’aparessencials, i reduint el poder i la riquesa de la classe capitalista. theid: al Nord global, uns estats fortalesa i militaritzats cada veTot i amb això, “només” domesticar el capitalisme ja suposa gada més incapaços per proveir de béns i serveis essencials els una empresa titànica. Aconseguir que les classes dominants reseus habitants; al Sud global, estats fallits i senyors de la guerra nunciïn a una part del poder i la riquesa que detenen, només serà controlats pel Nord, imposant el terror en uns territoris pràctipossible si la majoria social es mobilitza de manera massiva i soscament inhabitables i centenars de milions de persones desespetinguda per la transició ecosocial i pren el control dels governs i rades per fugir-ne. les altres institucions de l’estat.
El "periodo especial" cubà quan va desaparèixer l'URSS podria acostar-se a la situació d'empobriment que viurem nosaltres d'aquí a uns anys. A la foto, imatge del metrobús o "camello", un vehicle inventat per transportar unes tres-centes persones.
18
COOPERACIÓ CATALANA
Desgel antàrtic a causa de l’escalfament global.
ECONOMIA PER LA VIDA
WIKIMEDIA COMMONS
Ara bé, aquesta transició ens assenyala també a cadascú de nosaltres. Ens demana que canviem com a persones, que siguem més solidàries i cooperatives, que vivim d’una manera més austera i trobem altres fonts de felicitat que no siguin tenir sempre més. Demana, doncs, un canvi antropològic en tota regla. No cal dir que aquesta transformació personal topa amb la cultura amb què ens hem socialitzat i topa amb la nostra habilitat per enganyar-nos fent-nos tota mena de trampes cognitives per no escoltar allò que no volem sentir ni mirar allò que no volem veure (“si no ho crec, no ho veig”). Però hi ha més: la resistència a canviar s’escuda també en l’encertada sensació que els sacrificis sempre se’ns demanen a la gent de baix, mentre que als qui són més responsables dels desastres no els toca mai el rebre. Per tant, si no es reparteixen molt bé les càrregues de l’inevitable decreixement que hem d’emprendre, afectant més els qui més conEl març de 2021, l'Ever Green, un vaixell portacontenidors, va encallar al canal de Suez i el va bloquejar durant uns dies. Va ser una demostració de la sumeixen, difícilment reeixirem. vulnerabilitat de les cadenes de producció globals. Per acabar-ho d’adobar, totes dues coses –canviar el sistema i canviar-nos a nosaltres– s’han de fer en molt poc temps, a tot el Nord global i des d’un mal punt de partida, perquè els nivells de consciència, d’organització i de lluita de les classes populars són gualtat social, transformar el model de producció i consum per avui molt inferiors als de fa unes dècades. posar fi a la crisi ecològica i alçar un dic cultural, social i polític Per tant, tot fa pensar que ens trobem en un diabòlic carreque faci inviables les respostes militaristes i feixistes a les enorró sense sortida. Les diverses dimensions de la crisi ecològica es mes tensions associades a aquest procés tan complex. En rearealimenten entre elles, convergeixen litat, seria demanar simplement que amb l’augment de la pobresa, la vioels estats complissin l’Agenda 2030 a lència i el feixisme, i provoquen una la qual s’han compromès. situació explosiva. Serà molt difícil L’objectiu mínim, en canvi, consisImpulsem tant com puguem que en aquests anys immediats acutiria a preparar-se per al col·lapse, és la transició ecosocial, però mulem prou força social per desmana dir, per col·lapsar millor, creant cofem-ho de tal manera que, tellar el capitalisme, ni tan sols per munitats locals autogovernades, solisi abans de dur-la a terme, domesticar-lo. Tal com afirma Jorge dàries i el màxim d’autosuficients des Riechmann, el nostre gran problema d’on les noves generacions, passada la humanitat s’enfonsa és que allò que és socialment i ecolòaquesta nova edat fosca, poguessin en el col·lapse, tinguem gicament necessari és políticament i reorganitzar la societat damunt nopossibilitats de resistir-lo en ves bases justes i sostenibles. culturalment impossible, perquè la majoria de la gent abans s'imagina la Si l’ESS assumís aquells dos obcomunitats autogovernades fi del món que la fi del capitalisme4. jectius generals com a propis, podria i el màxim d’autosuficients. traduir-los en aquesta màxima estraPerò no tenim més remei que intentègica: impulsem tant com puguem la tar-ho, i l’ESS ha de ser una de les transició ecosocial i enfortim-nos perforces que hi posi el cos. què l’ESS sigui part d’un embrió a l’economia capitalista, però fem-ho de tal manera que, si abans de dur-la a terme, la humaniEls objectius de les forces emancipadores tat s’enfonsa en el col·lapse, tinguem possibilitats de resistir-lo en Vistos tant el punt de partida com les perspectives, potser el més comunitats locals autogovernades, solidàries i el màxim d’autosuencertat per als anys vinents sigui treballar per dos objectius alficients inspirades en l’ESS. hora, un objectiu màxim i un objectiu mínim. En la segona part d’aquest article, proposaré algunes idees de L’objectiu màxim seria imposar al capital i als governs la trancom l’ESS podria contribuir a aquests dos objectius. sició ecosocial a fi d’erradicar la pobresa i la fam, reduir la desi-
Notes 1. Riechmann. Jorge. Otro fin del mundo es posible, decían los compañeros. Pàg. 151. MRA Edicions, Barcelona, 2019. 2. Podeu seguir el procés i participar-hi a https://xes.cat/proces-reflexio-estrategica-xes/ 3. Un desenvolupament del que podria significar la transició ecosocial podrien ser les 13 mesures per a la democratització econòmica i la transició ecosocial, elaborades i aprovades per la Xarxa d’Economia Solidària. https://xes.cat/wp-content/uploads/2021/07/13MESURES-democratitzaci%C3%B3-econ%C3%B2mica-i-transici%C3%B3-ecosocial.pdf 4. La frase és del crític i teòric literari marxista, Frederic Jameson. 461 - FEBRER 2022
19
PREMIS ECONOMIA SOCIAL 2021
LA COPRODUCCIÓ EN LES POLÍTIQUES SOCIALS A BARCELONA. UNA MIRADA DES D’ALENCOP, DIOMCOOP I EL SINDICAT POPULAR DE VENEDORS AMBULANTS Júlia Jaumot i Lluch1 2n Premi Millor Treball de Final de Grau Premis economia social 2021
20
COOPERACIÓ CATALANA
PREMIS ECONOMIA SOCIAL 2021
En els darrers anys, l’arribada de persones migrants a Espanya ha estat considerable i això requereix una resposta per part dels poders públics encarada a facilitar la inclusió d’aquest col·lectiu reduint les desigualtats socioeconòmiques, oferint alternatives i fent-los partícips de la vida social i política. L’obstacle més gran és el fet que l’existència de l’actual Llei d’estrangeria2 converteix aquestes persones en “il·legals” i això, directament, els impedeix accedir al sistema laboral, per la qual cosa han d’exercir la venda ambulant o altres pràctiques no reconegudes pel mercat com a únic mitjà de supervivència (Brizuela, 2019:4). És en aquest punt on entren en joc l’economia social i solidària (ESS) i el cooperativisme com a eina de transformació social, en tant que l’ESS es presenta com una alternativa al sistema capitalista hegemònic i com una via d’inserció laboral de les persones migrades amb l’objectiu de crear llocs de treball de forma sostenible. Una de les possibles vies per impulsar iniciatives d’aquesta mena és a través de la coproducció de polítiques públiques de la mà de l’Administració com una via per poder treballar conjuntament des de la corresponsabilitat i el colideratge, implicant un canvi en les estructures de poder. La coproducció busca respondre a la següent qüestió: com es resol els problemes col·lectivament, de forma innovadora i implicant la ciutadania (Parés, 2017)?
METODOLOGIA L’estudi realitzat fa una aproximació a la coproducció, en tant que una modalitat de política pública. Es desenvolupa a partir d’una anàlisi comparada de tres iniciatives socials, Diomcoop, Alencop i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que tenen en comú estar formades per persones migrades i estar vinculades a l’ecosistema barceloní de l’economia social i solidària. A tall d’introducció, Alencop es va crear el 2015, gràcies a la col·laboració amb LabCoop, com a cooperativa de gestió de residus amb el col·lectiu de treballadors subsaharians de la ciutat de Barcelona, amb la voluntat d’idear un nou model d’intervenció municipal des d’un abordatge integral de les necessitats de les persones. Tanmateix, Alencop es troba en una situació de dissolució on la principal causa va ser la poca sostenibilitat en termes de viabilitat econòmica. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants es va crear el 2015 amb l’objectiu de denunciar el racisme social i institucional i per establir una xarxa d’ajuda i d’acompanyament a persones migrades en el procés de regularitzar les seves situacions administratives. El 5 de juliol del 2017 va néixer la marca Top Manta, una de les seves fites principals que va permetre impulsar estratègies pròpies de creació i venda tèxtil, creant així la seva pròpia línia de marca. Actualment, des de l’1 de maig del 2021, ja s’han constituït com a cooperativa. Diomcoop neix el 2017 amb un grup de quinze persones subsaharianes com a projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i BCNActiva, a partir de la creixent preocupació i reivindicació social que es va generar al voltant de la venda ambulant no autoritzada. Aquesta iniciativa triangula tres eixos d’actuació que són: generar ocupació, atenció als drets de la persona i participació comunitària. Diomcoop es considera una iniciativa social referent i encara continua activa oferint serveis de logística i neteja d’espais; gastronomia africana a través de fires i càterings, i moda i costura a través d’un taller de confecció propi i una línia de marca anomenada Diambaar.
Aquesta investigació parteix de la voluntat de voler donar forma i entendre el sorgiment de tres iniciatives socials i esbrinar la relació que han establert cada una d’elles amb els poders públics locals. Cada iniciativa té un recorregut diferent, però comparteixen la necessitat de voler transformar les condicions de persones migrades i de poder regularitzar la seva condició per poder adquirir els drets corresponents. En aquest punt, la coproducció es presenta com una forma d’impulsar projectes de la mà de l’Administració en iguals condicions i coliderant, amb la finalitat d’afrontar de manera col·laborativa els nous desafiaments i generar complicitat. El treball posa el focus exclusivament en les tres iniciatives, amb la intenció d’aportar coneixement que resulti d’utilitat a l’hora de dissenyar processos de coproducció que realment suposin co-lideratge amb la voluntat d’introduir els discursos d’aquests col·lectius, els quals són qui participen i reben els resultats d’aquesta nova pràctica, i així contrastar la teoria que emmarca la coproducció amb les percepcions que tenen com a col·lectiu. L’anàlisi comparativa de les tres iniciatives s’ha realitzat a través de definir les cinc dimensions d’anàlisi3 que defineixen els atributs de la coproducció: 1. Grau de coproducció en les diferents fases del projecte 2. Treball unificat i col·laboratiu en condicions d’igualtat 3. Empoderament i transformació social 4. Voluntat de donar resposta col·lectiva a problemes col·lectius de forma innovadora 5. Possibles rols de l’Administració pública
RESULTATS A través d’aquestes dimensions i posant en diàleg la literatura revisada amb el treball de camp, es pot acordar que, en primer lloc, la coproducció és una eina emergent que té la intenció de crear una nova forma de relació, redefinint els rols de l’Administració local i la ciutadania. En aquest punt, sent conscients que hi ha febleses, considero que això sí que s’ha dut a terme, ja que, d’una banda, l’Administració local ha desenvolupat un rol diferent de l’habitual, el qual, anteriorment, es basava en l’assistencialisme i la prestació de serveis, i, d’altra banda, hi ha hagut una activació de la ciutadania a través de fer-se visibles a l’esfera pública per mitjà de l’acció organitzada. A través de l’anàlisi, s’ha pogut extreure que, en el cas d’Alencop, l’Administració local va adoptar un rol promotor, en tant que la coproducció s’entén com una con-
ALENCOP
INTRODUCCIÓ
Equip d'Alencop, SCCL.
461 - FEBRER 2022
21
SPVA
DIOMCOOP
PREMIS ECONOMIA SOCIAL 2021
Equip de la cooperativa Diomcoop.
Mobilització a Barcelona del Sindicat Popular de Venedors Ambulants
tribució a millorar la política pública on l’administració adopta un rol de lideratge i busca la complicitat de la societat civil (Parés, 2017). En el cas de Diomcoop, l’Administració ha dut a terme un rol relacional, en tant que l’administració i la ciutadania prenen la iniciativa per abordar la problemàtica i busquen fórmules de col·laboració buscant el benefici col·lectiu (Parés, 2017). El Sindicat Popular de Venedors Ambulants està al marge de la coproducció, en tant que encara perdura el sentiment de desconfiança cap a l’Administració i prefereixen no entrar en aquest terreny de col·laboració i opten per l’autogestió i per crear noves formes d’acció col·lectiva basades en la capacitat d’incidir i pressionar els poders públics.
lacions socials com laborals, per tant, cal que vingui acompanyat d’un procés de maduració i interiorització (Andújar, 2019). Aquesta investigació aporta coneixement útil a l’hora de prendre consciència de quina manera s’articula la coproducció, la immigració i l’economia social i solidària. Atenint-nos als discursos dels col·lectius, es pot extreure que, gràcies a la creació d’Alencop, Diomcoop i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, s’ha pogut visibilitzar la situació de desprotecció que hi havia cap aquests col· lectius i això ha generat reivindicacions de la ciutadania demanant que els poders públics responguessin des de la responsabilització. Amb el sorgiment d’aquestes iniciatives s’ha aconseguit un reconeixement social d’aquests col·lectius i, a poc a poc, s’està aconseguint un canvi de mirada cap a les persones migrades. Cal apuntar que la immigració i l’economia social i solidària és el nexe de les tres cooperatives i és cert, que amb aquesta investigació, s’ha confirmat que ha estat una via d’accés al món laboral, ja que els ha permès la regularització de la situació administrativa i, per tant, adquirir els drets corresponents. Això és el gran èxit de totes tres i s’ha de continuar treballant i millorant col·laborativament per tal replicar més projectes com aquests i, així, fomentar la inclusió de les persones migrades a la ciutat de Barcelona i poder traslladar la història d’aquestes persones a un relat més ampli i que no es quedin com a experiències d’èxit aïllades.
CONCLUSIONS FINALS La coproducció és una molt bona eina per respondre conjuntament de forma innovadora a problemes col·lectius, ja que és una manera de reconèixer la capacitat ciutadana i de fer valdre el seu coneixement per fer front a problemes, les conseqüències dels quals rep la ciutadania. A l’hora de pensar polítiques socials i de proximitat és clau tenir en compte què vol la ciutadania i com ho vol per tal de treballar des de l’eficiència i la utilitat. És important que els poders públics actuïn de manera estratègica i preventiva (Parés, 2017:30) per tal de no utilitzar la coproducció de manera reactiva responent amb certa arbitrarietat sobre com i amb qui coproduir. Seria idoni que l’ordre dels fets fos primer crear un espai de diàleg conjunt i que d’aquí sorgís la idea de crear un projecte coproduït (i no viceversa). Certament, un obstacle per a la coproducció, on es tracta de compartir poder, és la cultura hegemònica laboral i de relació amb l’Administració basada en la jerarquia, en tant que la societat en general està acostumada a una relació top-down on les decisions vénen preses des de dalt i la ciutadania té poca incidència en això (Saragossà, 2019). La coproducció implica un canvi de paradigma on la ciutadania adquireix protagonisme i capacitat d’incidir. Aquest canvi implica una transformació tant en les re-
Notes
BIBLIOGRAFIA Andújar, L. (2019). “Diomcoop, una cooperativa per a un canvi de mirada”. Quaderns d’Educació Social, (21), 80-85. Brizuela, F. (2019). “Lluites antiracistes. La continuïtat d’una llarga memòria”. Papers Cristianisme i Justícia, 250. Parés, M. (coord.) (2017). Repensar la participación de la ciudadanía en el mundo local. Barcelona: Diputació de Barcelona. Saragossà, L (2019). Les pràctiques populars d’innovació social i la seua incidència en la política institucional: la perspectiva dels moviments socials de València (Treball de fi de Màster, IGOP – Universitat Autonòma de Barcelona).
1. Treball de Fi de Màster. Màster Oficial en Polítiques Socials i Acció Comunitària. Escola IGOP - Universitat Autònoma de Barcelona, juny de 2021. 2. Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre Derechos y Libertades de los Extranjeros en España y su Integración Social. 3. E laboració pròpia tenint en compte la literatura revisada.
22
COOPERACIÓ CATALANA
PROMOCIÓ 2022
Si esteu interessades a portar l’exposició Catalunya, terra cooperativa a la vostra població o entitat demaneu informació per correu electrònic a: fundacio@rocagales.cat
Revista Cooperació catalana, especialitzada en cooperativisme i economia social i solidària, des de 1980.
rocagales.cat
RESSENYA
La lluita per un futur humà Josep Busquets Rocaguinarda cooperativa cultural @rocaguinarda_
24
COOPERACIÓ CATALANA
Una afirmació: «les tecnologies de la informació i la comunicació estan ja més esteses que l’electricitat, assoleixen 3.000 milions dels 7.000 milions de persones que avui hi ha al món». I segueix, «totes les criatures s’orienten en funció de la seva llar. És el món des d’on tota espècie fixa la direcció i el rumb ben orientat, no hi ha cap més manera de navegar en aigües desconegudes; sense llur orientació, estem perduts. Podem elegir la forma, la ubicació, però no el seu significat, la llar és on ens coneixem i som reconeguts… part refugi, part perspectiva de futur». «Rèquiem per a la llar. Quan s’està connectat per wifi i en xarxa, els enrevessats magatzems de dades personalitzades del termòstat es pugen als servidors de google. Cada termòstat ve amb la seva “política de privacitat”, el seu “acord en termes de servei” i el seu “acord de llicència per a l’usuari final”». En l’actualitat, aquest dret de la privacitat als coneixements i a l’aplicació ha estat usurpat per una audaç aventura de mercat propulsada per l’atribució unilateral d’un presumpte dret a disposar de les experiències d’altres persones i del coneixement que es deriva d’aquestes experiències. ¿Se suposa que aquest canvi és fonamental per a nosaltres, els nostres fills, les nostres democràcies i per a la possibilitat mateixa que existeixi un futur humà en un món digital? Aquest llibre tracta de respondre aquesta pregunta. Dir que el món digital ha irromput amb força d’uns anys ençà és una obvietat, tanmateix no sabem cap a on ens porta
o condueix com a societat. Doncs Shoshana Zuboff, en aquesta treballada i dilatada obra, ens desvela l’entramat del món tecnològic i la seva evolució, i ens adverteix i ens reclama com a societat estar desperts amb voluntat participativa. Ajuda a pressentir l’evolució del món virtual que ens espera per ser-hi responsablement. La lucha por un futuro humano frente a las nuevas fronteras del poder; amb aquest subtítol es pot deduir, en paraules de la mateixa autora, per on pot anar el tema del llibre. Què és el capitalisme de la vigilància? «És el nou ordre econòmic que es reclama de l’experiència humana, com a matèria primera gratuïta, aprofitable per a una sèrie de pràctiques comercials ocultes d’extracció, predicció i vendes. Lògica econòmica parasitària en què la producció de béns i serveis és subordinada a una nova arquitectura global de modificació de les conductes. És la mutació inescrupolosa del capitalisme caracteritzat per grans concentracions de riquesa, coneixements i poder que no té precedents en la història». Impressiona la quantitat d’informació que aboca l’autora en aquest voluminós llibre, on res no és superflu, dades, aproximacions, intuïcions, fets referencials, evidències i un desenvolupament historiogràfic amb documentació contrastada, tot per acostar la persona lectora a una realitat que, si bé està present entre nosaltres, no acabem de parar l’atenció deguda en el seu profund significat present i sobretot futur. Ens parla d’excedent conductual,
RESSENYA
del nou poder instrumentari que s’hi juga, ens parla de la intel·ligència de màquines, de productes predictius, de mercats de futurs conductuals. Tot un món en marxa conduït, però submergit i poderós, del qual nosaltres estem al marge, satisfets i enganyats alhora o, si voleu, distrets, pels seus propis efectes volitius més immediats. Ens diu: els capitalistes de la vigilància ho saben tot de nosaltres, però les seves activitats estan dissenyades perquè no puguin ser conegudes per nosaltres. Acumulen ingents muntanyes de nous coneixements extrets de nosaltres, però no per a nosaltres. Des del principi, la seva lectura és incisiva però també aclaridora, impertinent per a un sector minoritari de la societat, també. En qualsevol cas, desvetlladora d’on ens han situat en nom nostre, desvergonyidament. Estem instal·lats i el nostre paper condescendent previsible hi és comptat. Descriu tot el procés de desenvolupament del món virtual per arribar a un avui ple a vessar de tecnociència. Des d’un Silicon Valley que propicià les primeres troballes on planava i segueix planant damunt seu, amatent, un àvid capital inversor que ha proporcionat beneficis ingents i espectaculars. Aquest escenari segueix ben viu i a l’expectativa de noves troballes de l’enginyeria en la intel·ligència artificial que no ens pot deixar indiferents. Ha donat i ve donant fins a un avui saturat i sobrepassant qualsevol límit fa ben pocs anys, una profusa llarga llista de productes i subproductes que alimenten el sector
industrial informàtic. En plena expansió de la tecnociència, fins a on? Hi ha una pregunta des del principi que es va repetint de manera recurrent al llarg del llibre: «¿quién sabe, quién decide y quién decide quién decide?». Suposo que, per tal que qui llegeix no en perdi el fil de fons, per anar a l’arrel. No hi ha ni gota de banalitat i molt d’apel· lació a la responsabilitat, en una societat que s’ha de seguir fent preguntes, però... per obtenir respostes i actuar, no pas com a comparses agraïts. He de confessar que es tal el recorregut històric d’aquest extens llibre que fa difícil descriure’l en poques paraules, com requereix una ressenya. Només dir que l’autora l’omple de citacions i afirmacions fetes en públic de moltes persones i corporacions rellevants en el món de la ciència, la tècnica, la política i les finances que han vingut jugant i juguen un paper poderós i decisiu, que venen a confirmar una clara intencionalitat o desig de seguir explorant i explotant el món virtual com un negoci immens d’uns quants mentre la immensa majoria de la societat resta com a substrat extractiu i predictiu, sent objecte.... i subjecte només per consumir. Des d’estadis de poder, amb palanques que sovint són accionades vers projectes que requeririen un control inexistent, deixen a la intempèrie una població distreta amb una sensació de satisfacció-insatisfacció permanent, que demana més i més, sense veure’n la distància que ens separa cada vegada més i l’abisme que s’està contribuint a obrir.
ZUBOFF, Shoshana La era del capitalismo de la vigilancia. La lucha por un futuro humano frente a las nuevas fronteras del poder.
Shoshana Zuboff ens alerta d’una orientació i una confiança desbocades per una tecnociència que, si bé ens ha portat canvis positius innegables, pot també contribuir a un desastre, en la consideració d’éssers humans que som. La tecnociència no pot ser deixada en mans d’uns poders a l’ombra, els quals, ebris pels immensos beneficis que poden obtenir, abandonen la responsabilitat dels grans reptes que tenim com a humanitat. La consciència de ciutadania que vol encarar un futur amb un progrés a l’altura de les exigències que reclama avui un món malalt –conseqüència d’anar alimentant un sistema depredador– no pot ser conduïda amb la visió de grups de poder sense control democràtic. Aquests estan encegats. Segurament, vist el que descriu aquest llibre, es fa més urgent que mai neutralitzar i/o desposseir els poders creixents que no incorporen la responsabilitat eticodemocràtica exigible. Ens hi juguem massa. No volem un futur humà? Això és el que ens hi juguem, un futur humà, doncs. Aportació final i personal. El món de la cooperació, el nostre cas, ha de veure’s més que mai empès a jugar un paper específic en el camp de la tecnociència. Amb la perspectiva pròpia dels valors que animen les nostres pràctiques, com la visió integradora vers una societat humana. Justament per això ens cal esperonar-ho en el procés formatiu i crític de responsabilitat ètica que hem de mantenir permanentment actiu. Bona i profitosa lectura.
Aquest llibre el trobareu a la llibreria de la cooperativa cultural Rocaguinarda
Barcelona: Paidós, 2020 ISBN: 9788449336935 23,3 x 15,5 cm 910 pàg.
461 - FEBRER 2022
25
Som representativitat Participació Visibilitat Enfortiment i creació Sectors Territori Economies feministes
Cooperatives de Treball Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya Premià 15, 1ª planta. 08014 Barcelona Tel: 93 318 81 62 · Fax.93 302 18 85 cooperativestreball.coop
Anunci A4_adapt1.indd 2
16/10/19 12:01
Participa de les economies feministes!
T’ho expliquem a nexe.coop
RETALLS XXXX
PROGRESSANT ADEQUADAMENT Mar Masip Centre de Documentació Cooperativa @rocagales Del número de desembre d’Alternativas Económicas cal destacar el titular La economia solidaria para el golpe. Aquest article, escrit per Pere Rusiñol, resumeix clarament la principal conclusió que es pot extreure de l’informe anual efectuat per la Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria (REAS). Tal com es destaca a l’article, les empreses integrants de REAS superen per primera vegada el llindar dels mil milions d’ingressos el 2020 i, a més, sense renunciar a les característiques que defineixen aquests models econòmics alternatius. Com bé destaca el mateix informe, consultable al web de REAS, les gairebé sis-centes empreses que han participat en la seva conformació aportant les seves dades i xifres, no només representen significativament uns models econòmics alternatius als hegemònics, sinó que vetllen, potencien i garanteixen uns valors imprescindibles per, tal com emfatitzà Maravillas Espín, directora general de Trabajo Autónomo, Economía Social y Responsabilidad Social, «aconseguir una societat més justa i solidària, posant el focus en la transformació social». Entre aquests valors és destacable la cooperació que existeix entre les entitats de l’economia social i solidària. Gràcies a aquesta, són nombroses les col·laboracions entre entitats del sector. La intercooperació activa entre entitats de l’ESS, tal com recull l’informe, comporta que aquestes s’impliquin i participin en iniciatives i xarxes de transformació social, ja sigui a través de l’intercanvi de coneixements o experiències, configurant i duent a terme projectes en comú, o compartint espais de desenvolupament de les seves activitats. No obstant això, tal com apunta Rusiñol, tot i aquestes bones notícies sobre la salut del sector, les xifres de les quals es parla encara són modestes en comparació amb les de l’economia convencional i, per aquesta raó, encara queda un llarg camí per recórrer per poder aconseguir ser una opció que estigui a una alçada suficient per fer ombra al sistema capitalista, propagant i consolidant-ne un de postcapitalista que es regeixi per la justícia social, la sostenibilitat ambiental i la cooperació.
Alternativas Económicas, desembre 2021, núm. 97.
La Economía Social y Solidaria en el Estado. Proceso de Auditoría Social2020
461 - FEBRER 2022
27
Gener 2022
9 7 7 11 3 3 8 411 5 0
460
Any 42è PVP 3,00 €
Llegeix la revista mensual del cooperativisme català — rocagales.cat
Espai Suscultura! Mou el cooperativisme Pàg. 10
Marie Faye:
Projecte Lliures,
Premis ES 2021,
Pàg. 13
Pàg. 16
Pàg. 19
«Diomcoop és útil a tota la comunitat»
Acció davant l'exclusió
Model cooperatiu d'habitatge i cures