crònica acte
Celebrant 40 anys, una història que és memòria i futur
Pep Valenzuela @pepvalenzuela
Una intensa jornada de debat, trobades i festa posaren fi a la celebració del 40 aniversari de la Fundació Roca Galès. Una celebració que mostra una entitat rejovenida i enfortida, expressió al temps de les noves energies i el bon i contradictori moment que viuen el cooperativisme i l’economia social.
22
Cooperació Catalana
Motius centrals de l'ésser i fer de la Fundació Roca Galès, la història, arxius i documentació mirant al futur, en la perspectiva de la transformació social, foren els temes de debat a les dues taules rodones del dissabte 5 de novembre al matí, jornada de cloenda del 40 aniversari de l’entitat, a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya (Palau del Mar). El títol de la primera taula, «Arxius: història i transformació social», podia semblar poc escaient amb l’especialitat dels ponents, de fet més d’un apuntava abans de l’inici que segurament seria una cosa molt d’«especialistes». Però les seves intervencions van interessar i entusiasmar tothom. Intervingueren: Vicenç Ruiz (Arxiu Històric de Protocols de Barcelona i Vicepresident de l’Associació d’Arxivers – Gestors Documentals de Catalunya), Elisenda Dunyó (Centre de Documentació Cooperativa de la Fundació Roca Galès), i Jordi Fossas Bonjoc (Arxiu Històric del Poblenou), Josep Fernàndez Trabal (cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya) i Rafael Chaves Ávila (director del CIDEC– Centre d’Informació i Documentació Europea d’Economia Pública, Social i Cooperativa). Chaves, coneixedor dels centres especialitzats en el conjunt de l’Estat, afirmà que «la crisi ha propiciat el tancament d’alguns, com al País Basc i Andalusia»; i esmentà, tot saludant, la tasca d’aquells que continuen actius: «ser-hi aquí és resistir», declarà, «i avui, resistir ja és una victòria». Fent un pas més endavant, però, sen-
tencià al seu torn Josep Fernàndez, de l’Arxiu Nacional: «Hem superat la visió antiga de l’arxiu com a un centre tancat per a la conservació de documents», i ara «treballem perquè aquest arxiu estigui al servei dels drets democràtics de la ciutadania, de tothom». D’altra banda, afegí la importància per continguts i volum de la documentació que produeixen els moviments socials, especialment en els darrers anys amb les possibilitats creixents de comunicació obertes per les noves tecnologies. Va esmentar com a exemple de treball i coordinació el conveni de l’Arxiu amb la Fundació, a partir del qual s’està digitalitzant una quantitat ingent de material. «És una experiència animadora, però queda molt per fer, molts fronts, perquè la història és canvi permanent i els arxius n'han de donar testimoni». Des d’una altra perspectiva, l’experiència de l’Arxiu Històric del barri del Poblenou posà rostre a una altra manera d’entendre o, més aviat, de fer i treballar amb la documentació. «Vam començar tres nois del Poblenou, volíem donar a conèixer el nostre barri als mateixos veïns», explicà Jordi Fossas. Fan una revista anual, Icària, des de fa 20 anys. «Som una ONG de la història del barri», conclogué l’activista veïnal. Tres qüestions a tenir en compte, plantejà Vicenç Ruiz: primer, la responsabilitat per «documentar la història dels subalterns, la seva veu es perdria si els arxivers no ho fem bé»; segon, «pensant amb els prisma tecnològic, com conservar la quantitat ingent de material que generen els moviments, hi ha el perill que molts dels documents digitals es
Història, arxius i documentació mirant al futur, en la perspectiva de la transformació social, foren els temes de debat perdin si no es fan les coses amb molta cura». Finalment, el marc normatiu i legislatiu, així com els pressupostos públics i institucionals són importants