Cooperaciocatalana 357

357

Setembre 2012 • revista mensual Any 33è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Cooperativisme, alternativa a la crisi

Les nostres cooperatives: Malea Sccl, la bona herba.

Entrevista: Joan Segura, president de la Confederació de Cooperatives.

“... In ce r te s se s , dubte s , proble m es ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores • C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I TO R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• Auditores de Comptes Anuals • Auditories i Revisió dels Comptes • Proyectes de Fusió i Escissió

• Auditoria de Gestió • Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

357

Setembre 2012 • revista mensual • Any 33è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

13 / ENTREVISTA

20/ HISTÒRIA COOPERATIVISME

Maria Luisa Loeches, administrativa comptable jubilada.

Joan Segura, President de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

Pep Valenzuela

Cooperativa Sant Isidre, centenària amb futur.

Alba Falcó

5 / EDITORIAL

Cooperativisme, alternativa a la crisi.

22/ FINANCES COOPERATIVES

13

6 / EL NOSTRE MÓN

Oinarri, avals per a les empreses de l’economia social.

Dionisio Txaparro

Agnès Giner

24/ OPINIÓ

Bones pràctiques o interessos polítics?

Mireia Grau

9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

La funció social de les cooperatives.

Confederació de Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Malea SCCL: la bona herba que sempre creix.

David Fernàndez Reportatge de la cooperativa autogestionària de treball que aplega tres dones joves al cor del barri de Sants en una teteria que habita un antic herbolari.

10

crèdits

26 / PENSEM-HI 16/ JORNADES SOBRE COOPERATIVISME 2012

El cooperativisme, una alternativa a la crisi.

Maria Felip Resum de les ponències presentades a les Jornades dels dies 22, 23 i 24 d’agost en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, organitzades per la Fundació Roca i Galès.

16

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Enric Dalmau, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Miquel Miró, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Canigó Arxiu FRG | Jornades sobre cooperativisme 2012 Maria Felip.Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

Som-hi.

Santos Hernández

26 27 / BIBLIOTECA

Retalls.

Elisenda Dunyó

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals

núm 357 - Setembre 2012 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Maria Luisa Loeches De Las Heras (Arcos del Jalón, Sòria, 1940), administrativa comptable jubilada

1

Què et sembla atractiu del cooperativisme? És una empresa duradora al llarg dels anys, democràtica i solidària, que afavoreix la sortida de l’atur a molts col·lectius, ja que hi ha una tipologia diversa de cooperatives. És assequible per als socis fundadors.

I la participació democràtica és un dels factors principals que cal tenir en compte.

2

Què no et convenç del cooperativisme?

El fet que no hi hagi una gerència que tingui força i moral per dirigir la cooperativa, sempre tutelada pel consell rector.

n4

cooperació catalana n

núm 357 - Setembre 2012 n

3

Com i quan vas sentir parlar per primera vegada del cooperativisme?

De ben jove, al meu poble hi havien tres cooperatives agràries, on treballaven la majoria dels habitants i que encara avui existeixen. També vaig estudiar en una escola cooperativa de fills de ferroviaris.

editorial

Cooperativisme, alternativa a la crisi

Segons l’Aliança Cooperativa Internacional, a escala mundial, les empreses cooperatives generen 100 milions de llocs de treball i apleguen mil milions de persones; juntament amb la més que contrastada resiliència i estabilitat del model d’empresa, les cooperatives es converteixen en un element clau per a l’economia del segle XXI i el seu esdevenidor.

Amb aquestes evidències, el cooperativisme és una alternativa a la crisi per a moltes persones que no tenen feina o que es volen autoocupar, però cal dir que també ho és per a les que reivindiquen una economia no especulativa, basada en les persones i arrelada en els principis i valors de la democràcia, la participació, l’autonomia o independència,

la responsabilitat social, la cooperació i la igualtat, equitat i justícia social.

“El cooperativisme, una alternativa a la crisi”

és el lema de les XVII Jornades sobre Cooperativisme organitzades durant el mes d’agost per la Fundació Roca i Galès en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Les Jornades d’enguany, emmarcades en la celebració de l’Any Internacional del Cooperativisme, que van ser seguides en directe per una cinquantena de persones, van tenir la sort de poder comptar amb experts en les matèries programades, així com amb representants de les principals institucions i entitats del cooperativisme català.

Moltes gràcies i felicitats! n

LA COBERTA/ Les XVII Jornades sobre Cooperativisme, a les quals van assistir una cinquante-

na de persones –la majoria, a la fotografia–, van comptar amb la presència de representants de les principals institucions i entitats del cooperativisme català.

Foto: Jornades sobre Cooperativisme 2012.

núm 357 - Setembre 2012 n

Maria Felip. cooperació catalana n

5n

el nostre món

Co-operatives United, la culminació mundial de l’Any Internacional de les Cooperatives Amb una estrena mundial, tres exposicions, deu conferències, cent cinquanta tallers i la participació de quaranta-cinc països, dos-cents expositors i deu mil persones, es portarà a terme el festival Co-operatives United amb l’objectiu d’informar i inspirar a construir una economia ètica i un món millor.

Exactament un any després del llançament oficial a Nova York de l’Any Internacional de les Cooperatives de les Nacions Unides, la ciutat de Manchester (Regne Unit) —bressol del moviment cooperatiu modern— serà la seu de l’esdeveniment mundial de la culminació de l’Any. El Co-operatives United també inclourà una Assemblea General extraordinària de l’Aliança Cooperativa Internacional (ICA).

El magnífic complex de convencions Manchester Central, que és al cor de Manchester, en serà la seu, durant els dies 31 d’octubre i 1 i 2 de novembre del 2012, amb activitats bàsiques successives. La quota d’inscripció és de 385 euros més IVA. Trobareu la informació sobre la inscripció i el programa detallat al lloc web www.Manchester2012.coop.

Es preveu que l’esdeveniment atregui uns deu mil visitants de tot el món entre cooperadors, partidaris del comerç just, les finances ètiques, etc., en un intens programa de conferències, tallers, pel·lícules i exposicions. El festival serà transmès en línia a través del Co-operatives United interactiu perquè hi puguin participar els cooperativistes de tot el món.

Per la seva banda, l’Assemblea General Extraordinària de la ICA inclourà la discussió i la decisió sobre el Decade Co-operative, les possibles millores a la fórmula de subscripció de membres i les seves categories, així com el debat i la decisió sobre el trasllat de la seu de la ICA a Brussel·les (Bèlgica).

Més informació, a www.2012.coop i www.Manchester2012.coop. n

n6

cooperació catalana n

núm 357 - Setembre 2012 n

5a Edició del Postgrau en Economia Cooperativa La situació actual fa encara més imprescindible potenciar models econòmics que tinguin en compte les persones i la satisfacció de les necessitats d’aquestes als respectius centres de treball. Amb més d’un segle i mig d’història i presència a tot el món, l’economia cooperativa es basa en la democràcia interna i en la importància de les persones i el treball enfront del capital, així com en la priorització dels seus membres i de la comunitat per davant del lucre econòmic.

En aquest context, i per cinquè any consecutiu, en un projecte compartit, la UAB-IGOP i Aposta organitzen la V Edició del Postgrau en Economia Cooperativa.

El programa de Postgrau consta de 160 hores lectives, més un treball de recerca de cinc crèdits ECTS. El contingut del programa s’estructura en mòduls i s’organitza a través de sessions d’ensenyament-aprenentatge de caire presencial, a través de diverses metodologies (exposició de continguts, seminari, taules rodones, tutories, etc.).

El curs s’impartirà des del 25 d’octubre del 2012 fins al 6 de juny del 2013, els dijous de 9.30 a 14.00 hores i de 15.30 a 18.00 hores (sis hores i mitja diàries), a l’Escola de Polítiques Socials i Urbanes - IGOP (pg. Urrútia, 17, Barcelona).

Informació i inscripcions, a www.aposta.coop. n

Joan Segura, nou president de la Primera Fira d’Economia Social i Confederació de Cooperatives Solidària de Catalunya El sector de l’economia social i solidària catalana (que genera més El Consell Rector de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el passat 19 de juliol, va nomenar Joan Segura i Segura –vicepresident primer de la Federació de Cooperatives Agràries– president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Segura va ser elegit per a la presidència per la majoria dels presidents de les federacions.

Segura presidirà el màxim organisme de representació de les cooperatives de Catalunya amb un programa de treball focalitzat, principalment, en l’elaboració d’un marc legal adequat perquè les cooperatives del segle XXI puguin respondre amb més determinació a les necessitats actuals, i el desplegament del procés de fusió entre les federacions de cooperatives, necessari pel període econòmic en què vivim.

Joan Segura té una intensa i dilatada trajectòria empresarial vinculada al cooperativisme i al món agrari. Als anys vuitanta, es va introduir en el món cooperatiu com a interventor de comptes de la Cooperativa del Camp Foment Maialenc, SCCL (cooperativa agrícola fundada el 1917 pel seu padrí i altres pagesos de la població). Segura ha estat president d’aquesta cooperativa des del 1988 fins al 2010 i en l’actualitat continua sent membre del seu Consell Rector. També és president de la cooperativa Fruits Secs de les Garrigues, SCCL. En l’àmbit federatiu, és vicepresident primer de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i responsable de la branca de l’oli de la mateixa entitat. La seva trajectòria i experiència en el sector agrari l’han portat a presidir la DOP Garrigues i a ser el vicepresident de la Federació Catalana IGP-DOP. El nomenament com a president de la Confederació el condueix a la vicepresidència del Consell Superior de la Cooperació, organisme creat el 1934 i encarregat de la participació i la mediació de l’administració de la Generalitat en tot l’àmbit de les competències que pertoquen a aquesta sobre cooperatives.

Alhora, en l’àmbit socioeconòmic, és conseller, en representació de la Confederació, en el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya i membre de la Junta Directiva de la Confederació Empresarial de l’Estat espanyol d’Economia Social (CEPES).

Trobareu una àmplia conversa amb Joan Segura en la secció “Entrevista” d’aquest mateix número. n

de tretze mil cinc-cents llocs de treball) posarà de manifest de nou, amb l’organització de la seva primera fira, que hi ha una altra manera de generar riquesa, amb economia real, des dels valors democràtics i posant al davant les persones i el medi ambient.

La Fira, que se celebrarà els dies 27, 28 i 29 d’octubre a la nau de l’antiga fàbrica Fabra i Coats del barri de Sant Andreu de Barcelona, agruparà les empreses i entitats per sectors adreçats al consumidor final (unes tres mil cinc-centes entitats) i aplegarà uns set mil assistents. D’aquesta manera mostrarà que es poden resoldre la major part de les necessitats de la vida dins l’economia solidària.

Els sectors són els següents: “Habitar” (habitatge, mobilitat, energia, béns electrodomèstics, etc.), “Alimentar-nos”, “Vestir-nos”, “Conèixer” (educació, cultura, comunicació), “Cuidar”, “Divertir-nos” i, finalment, “Gestionar-nos” (finances ètiques, serveis a empreses).

Sota el paraigua de l’economia solidària s’apleguen cooperatives, associacions, fundacions, centres especials de treball i empreses d’inserció que són empreses eficaces i, alhora, democràtiques, equitatives i sostenibles. Aquestes organitzacions apleguen tretze mil cinc-cents treballadors i un gran volum de facturació.

Es pot ajudar a que la Fira sigui possible a través de microdonacions a: http://www.goteo.org/project/1a-fira-d-economia-solidaria-decatalunya?lang=ca. Goteo és una xarxa social de finançament col· lectiu (aportacions monetàries) i col·laboració distribuïda (serveis, infraestructures, microtasques i altres recursos) per impulsar el desenvolupament autònom d’iniciatives creatives i innovadores, que contribueixin al desenvolupament del procomú, el coneixement lliure i/o el codi obert.

Més informació, a www.firaesc.org o al telèfon 617 052 431. n

núm 357 - Setembre 2012 n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

Cimera Internacional de Cooperatives - Quebec 2012 Amb motiu de l’Any Internacional de les Cooperatives proclamat per l’Organització de les Nacions Unides, els dirigents i les persones d’influència en l’àmbit cooperatiu i mutualista de tot el món es reuniran a la ciutat de Quebec, al Canadà, per participar en la Cimera Internacional de Cooperatives 2012, que tindrà lloc del 8 a l’11 d’octubre.

Amb el lema “El sorprenent poder de les cooperatives”, la Cimera proposarà solucions que afavoreixin el desenvolupament i la permanència de les cooperatives i mutualitats de tot el món.

La Cimera Internacional de Cooperatives serà un esdeveniment emblemàtic per als líders d’avui i de demà desitjosos de fer créixer la influència del moviment cooperatiu i mutualista en el panorama socioeconòmic i polític mundial.

Heus aquí els objectius de la Cimera: 1. Permetre als responsables i les persones influents en l’àmbit de les cooperatives i mutualitats de tot el món abordar els assumptes comercials actuals i futurs i identificar iniciatives que ajudin a promoure la prosperitat sostenible de les cooperatives i mutualitats.

2. Desenvolupar una xarxa mundial de cooperatives i mutualitats per crear una font poderosa d’influència en les esferes econòmiques i polítiques.

3. Fer que la Cimera sigui el lloc on es reuneixin els líders de cooperatives i mutualitats, i assegurar que l’esdeveniment es realitzi periòdicament.

4. Aconseguir que els joves empresaris s’interessin en el model econòmic de les cooperatives.

Els temes principals sobre els quals versarà són els següents: “El paper de les cooperatives i mutualitats en l’economia mundial”, “El desenvolupament del model comercial de les cooperatives i mutualitats”, “L’evolució del model” i “La influència sociopolítica internacional de les cooperatives”.

A escala mundial, el moviment de cooperatiu agrupa mil milions de membres; proporciona feina a més de 100 milions de persones, un 20% més que les empreses multinacionals; és la forma de subsistència de la meitat de la població mundial.

Les tres-centes principals cooperatives mundials generen, totes soles, 1,6 bilions de dòlars americans, és a dir, un volum de negocis equivalent a la novena economia mundial (segons dades del 2008).

Més informació: www.2012intlsummit.coop. n

n8

cooperació catalana n

núm 357 - Setembre 2012 n

Les Cooperatives Agràries s’adhereixen “Cuina Catalana, Patrimoni de la Humanitat” La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) s’ha adherit al manifest de suport a la campanya “Cuina Catalana, Patrimoni de la Humanitat, Candidatura Unesco 2013”. Es tracta d’una iniciativa que promou la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) i que té el suport de la Generalitat de Catalunya.

Per a Josep Pere Colat, president de la FCAC, “la cuina catalana és un dels nostres senyals d’identitat, amb una llarga tradició històrica i uns trets que la fan única al món. Per això, creiem que hauria d’esdevenir un referent arreu i que aquest fet hauria de contribuir a donar a conèixer la qualitat dels productes alimentaris de proximitat que històricament han servit de base a aquesta cuina”.

En aquest sentit, Colat destaca que “el sector agroalimentari català tenim un paper decisiu en la qualitat de la cuina catalana, ja que elaborem una matèria primera amb un alt valor afegit. A més, molts dels plats tradicionals catalans (com ara les calçotades, la cassola de tros, la clotxa, el menjar blanc, els fesols o el trinxat) tenen l’origen en l’entorn agrícola i rural”.

La FCAC entén que el reconeixement mundial de la identitat culinària catalana tindria el valor no només de preservar aquest patrimoni del país, sinó també el de contribuir a dinamitzar l’economia del sector cooperatiu agroalimentari, que aporta prop del 40% de la producció final agrària de Catalunya. n

COOPERATIVES DE CATALUNYA

La funció social de les cooperatives Confederació de Cooperatives de Catalunya

En el decurs d’aquesta reflexió sobre

la funció social de les cooperatives, exposarem de manera intuïtiva, ja que no ens basem pas en una investigació, alguns aspectes de les aportacions que les cooperatives fan a la societat catalana. Volem subratllar, però, que sí que ens agradaria disposar d’un sistema de recollida de dades, tant quantitatives com qualitatives, que ens permetés demostrar aquestes intuïcions.

L’empresa cooperativa està inserida dins d’una societat i, per tant, és un agent social, actiu en un territori, i, com a tal, compleix una funció social en la mesura que ajuda la societat, que li aporta alguna cosa.

Una empresa és una organització que gestiona persones, mercaderies, inversions i capital amb l’objectiu de desenvolupar un producte o servei que satisfaci alguna necessitat amb la intenció de distribuir-lo en el mercat a un preu més elevat que el que ha costat crear-lo, de manera que aquest guany li asseguri la supervivència. L’empresa té relació amb diversos agents (inversors de capital, treballadors, proveïdors, clientela i administració pública) que tenen diferents interessos, i això determina les aportacions que l’empresa fa a la societat. Cal dir, que però, també influeixen en la funció social de l’empresa la raó per la qual aquesta s’ha creat i la motivació que té per seguir activa, així com l’àmbit geogràfic on opera (local, nacional, internacional, etc.). Aquesta funció té una continuïtat sempre que vagi fent aportacions a la societat com a conseqüència de la gestió del procés d’elaboració i comercialització del producte o servei.

Cal indicar, d’una banda, que la cooperativa compleix una funció social equivalent a la que compleix qualsevol altra empresa, i de l’altra, que a Catalunya hi ha una gran diversitat de models de cooperativa, pel que fa a la funció social que desenvolupen.

L’impacte afegit que tenen les

arxiu

organitzacions cooperatives sobre la societat, és a dir, les aportacions específiques que hi fan, tenen a veure amb el desenvolupament dels principis i els valors cooperatius, com ara l’adhesió voluntària i oberta, la gestió democràtica per part dels socis, l’autonomia o independència, la intercooperació i l’interès per la comunitat, així com els valors de l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la solidaritat, l’honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social. D’aquesta manera, també cal comprendre que els principis estan tremendament interrelacionats els uns amb els altres i conformen una globalitat que els complementa, de manera que no es comprèn el compliment aïllat d’algun i l’incompliment d’altres.

Les experiències empresarials que tenen cabuda en la fórmula cooperativa són àmplies, tot i que només la tasca dels socis i el seu protagonisme donen una projecció particular i diferent a cada experiència. Però els seus elements fonamentals són l’interès per la persona i el seu desenvolupament, i també per la comunitat i el seu desenvolupament.

A més, cal remarcar que el nou paradigma social a què ens va conduint núm 357 - Setembre 2012 n

la gestió de l’economia europea en els últims anys recomana fer un gran desenvolupament de les organitzacions cooperatives per aconseguir els nivells de benestar que es van assolir fins a l’any 2005. Cal dir, també, que, especialment ara, s’ha vist clarament que la capacitat d’influència dels ciutadans europeus en la gestió econòmica és pràcticament nul·la, tot i haver-se dotat d’un sistema polític amb un cert grau de desenvolupament de la democràcia. S’ha pogut comprovar que la gestió que desenvolupen els partits polítics europeus que accedeixen al poder està determinada per uns poders econòmics que són aliens als interessos dels ciutadans. En aquest context, és imprescindible aconseguir socis forts en empreses cooperatives fortes, ja que només amb una estructura empresarial forta podrem finançar l’estat de benestar que la societat catalana necessita. Les cooperatives hem de demostrar que hi ha una altra manera de construir la globalització.

[Per ampliar la informació podeu accedir a: www.cooperativescatalunya.coop, apartat Informes, estudis i articles dels Recursos.] n cooperació catalana n

9n

Les Nostres Cooperatives

Imaginada el 2002 i autorealitzada el 2005, Malea SCCL és una cooperativa autogestionària de treball que aplega tres dones joves, al cor del barri de Sants i enmig del carrer Riego, en una teteria que habita un antic herbolari. Espai, botiga i obrador pastisser a sis mans, hem parlat amb la Maria, la Milena i la Berta del sabor del cooperativisme de barri davant un país rescatat on, malgrat tot o contra tot, encara hi ha temps i llocs per llaurar a la bona herba del suport mutu i la solidaritat. En la crònica de l’altre rescat possible: el que fomenta la cooperació.

Malea SCCL: la bona herba, que sempre creix David Fernàndez

Al País Valencià, Malea refereix mala herba. Segons per qui la tasti és clar. Segons qui la reculli, segons qui la prohibeixi, segons els ulls que la mirin. Quants cops reiterats, quantes infinituds, un poder constituït ha donat gat per llebre, ha proscrit la sal de la terra i ha intensificat la por per esborrar la llibertat. Però pausa i no anticipem: ni esdeveniments ni cròniques ni altres realitats possibles. És dilluns 3 de setembre. 2012. Cinquè any de crisi persistent, caparra de capitalisme senil, i darrer dia de vacances abans de reobrir de nou.

La Teteria Malea. Carrer Riego de Sants. Que reobre un dia més perquè sempre és avui quan tot comença encara. Rere més de dos mil cinccents dies de travessia cooperativa, i rere set anys d’experiència entre tes, magdalenes i pastissos. Mirall retrovisor, corria el juliol de 2005 quan tres joves en situació precària aixecaven la persiana d’un herbolari històric i donaven cos, forma i fons a un projecte que ja sospesaven des del 2003 i que perdura encara el 2012.

Arrels, llavors? En trifàsic: la necessitat personal, la convicció cooperativa i la implicació activa acumulada en el si dels moviments socials alternatius santsencs es condensaven en un projecte propi que arrencà des d’un cooperativisme reflexionat amb les primeres passes: “era allò que més s’apropava als nostres principis i valors”. Corria el 2005 doncs i la opció cooperativa n 10

cooperació catalana n

D.F.

no concorria pas com ara: “aleshores nosaltres ja vivíem la crisi, ja la teníem a sobre, com a joves, en el desori de la precarietat i de cooperatives, se’n parlava poc, més com a rèmora de passat que com llavor de futur”.

Precursores del cooperativisme de nou encuny que ha revifat a Sants, la Maria, la Milena i la Berta llauren, seguen i recullen encara. I ensenyen mans i fruits. Tal com és Malea avui mateix. Respecte un projecte inicial que esbossa el primer somriure: “idealitzes tant quan comences..., creus que tot serà perfecte i després la realitat és més realitat”, apunta la Maria. “Obríem amb una doble vessant econòmica i social, però de bon començament la part laboral se’ns menjava la voluntat comunúm 357 - Setembre 2012 n

nitària”, recorda una Milena que insistirà, fins a tres cops, “que el moviment només es pot demostrar caminant”. Declaració impresa de principis: “som cooperativa perquè creiem en l’autogestió com a forma d’organització econòmica que garanteix l’horitzontalitat i la participació de totes les sòcies treballadores i perquè apostem per la intercooperació i l’enfortiment de les xarxes d’economia social”.

Remuntant la crisi El 2010, però, amb la marxa d’un dels socis fundadors, va ser el torn de repensar el projecte i impulsar una ampliació de línia estratègica, la renovació de l’equip amb la incorporació la Berta i els primers esbossos de resposta per afrontar la

D.F.

La teteria cooperativa Malea habita un antic herbolari al cor del barri de Sants.

crisi: diversifiquen l’activitat inicial, obren portes i finestres i configuren Malea com la coneixem avui. Un espai de teteria i de trobada, una botiga agroecològica i un obrador de mans i pastissos i rebosteria pròpia.

Contra la fast food i la civilització de la pressa, l’slow life i la perseverant lentitud cooperativa. Anar lents per anar llunys. Malea. Bones herbes.

En una teteria amb més de 50 varietats de te de diverses procedències, ambli ventall de dolços casolans, cafès o xocolates a la tassa o sucs de fruita de temporada. A través d’una política de provisió intercooperativa: denominació d’origen d’economia social, producció agroecològica local, el ferm sòlid de la sobirania alimentària –en relació als productors, a la pagesia i al Sud empobrit– i també, perquè el món encara és món, el mercat ordinari. Un híbrid encara, ens diu la Maria, perquè

“les alternatives, finalment, les consoliden sobretot la consciència dels consumidors”. Els demanem els productes “estrella” i marca de la casa i cadascuna tria: la Milena, les magdalenes de xocolata i anous de la Maria; la Maria el pa de pessic de vainilla de la Milena; i la Berta totes les pastes de te.

Enmig del pack anticrisi que reinventen. Esmorzars ajustats, no apujar preus –ja els apuja el govern amb l’augment de l’IVA– i obrir noves vies: botiga agroecològica on ja preparen cada setmana 40 cistelles familiars de fruita i verdura fresca; serveis de càtering en rebosteria; i distribució de les magdalenes a altres espais socials i bars del barri i la ciutat. Els efectes de la crisi, és clar, es noten igualment: en allò concret i en allò simbòlic. Pel volum de feina, per la ralentització del consum i per canvis dràstics: “els bars” recorda núm 357 - Setembre 2012 n

Precursores del cooperativisme de nou encuny que ha revifat a Sants, la Maria, la Milena i la Berta llauren, seguen i recullen encara.

la Maria “són un lloc habitual on es demana: abans eren diners, avui és directament menjar o un cafè amb llet”.

Malea, tot plegat i alhora, encara és més. També un espai obert que opera com a punt social de trobada: interrelació de cultures crítiques i autònomes, amb zona wifi, espai per a exposicions, sala polivalent per taller o xerrades i punt cultural de difusió de premsa alternativa i publicacions socials.

Provinents del moviment social d’ocupacions, tan present al barri de Sants, i amb una clara identitat social, el fet de compartir-ho portes enfora ha servit també per trencar el ghetto –l’autoghetto, sovint– i arrelar al barri. Sócies de Coop57 i Som Energia, federades a la FCTC, connectades amb la Xarxa d’Economia Solidària (XES), estan vinculades a l’Assemblea del Barri de Sants i al pioner projecte Sants Barri Cooperatiu, que rescabala la memòria contra tot oblit.

Al bell mig del carrer Riego, el carrer més curt però més cooperatiu d’Europa –un altre somriure de valor afegir– que contraposen amb la carretera de Sants, venuda com “la botiga més llarga d’Europa”.

Cooperativisme del XXI Retrospectiva final, els demanem que aporta el cooperativisme?

Tres veus en una sola cooperativa.

Maria: “molts mal de caps, però et fa molt responsable, autoresponsable; una responsabilitat individual profundament vinclada a allò col·lectiu”. Milena: “per mi és compromís i autonomia, cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

D.F.

Malea és més que una teteria amb més de 50 varietats de te: botiga agroecològica, obrador pastisser, espai de trobada, punt cultural de difusió, etc etc.

n 12

dues cares de la mateixa moneda; el compromís que et garanteix quotidianament l’autonomia”. I la Berta, que havia treballat abans a l’hostaleria convencional: “vens del mercat laboral ordinari i tot canvia; és el teu projecte, l’esforç; la reapropiació del treball; trencar amb un model vertical i jeràrquic; és un canvi que m’ha costat, el fet d’assumir “això és teu”, fer el canvi de mentalitat quans ens han ensenyat tot el contrari; treballes per a tu i, sobretot, treballem per a nosaltres; ens reapropiem del nostre treball”. Per la Milena, la sort de treballar cara al públic encara ho reflecteix més: “és com si entréssim a casa vostra”, els diuen sovint. “I així és”, rebla.

“I amb la crisi que hem de fer?” els demanem finalment. Les tres veus –“sobrevivim justetes però sense hipoteques”– ressonen: “fer moltes cooperatives per tenir la xarxa creada quan tot faci el pet i poder seguir sostenint la vida”, “el model cooperativisme ja té demostrat el seu potencial, que sovint es silencia”, “com més cooperativisme hi hagi, més possibilitats de sortir-nos-en tindrem i més suport mutu” i “es tracta d’estendre una pràctica que és esmena general al model de desenvolupament i creixement capitalista”. Ens endinsem aleshores en les alternatives econòmiques possibles i necessàries: “el cooperativisme és la panacea? Si l’apliques sí; si el buides de contingut, no” apunta la Maria. “Eina de doble fil que també es pot emprar malament; és alhora l’etern cooperació catalana n

núm 357 - Setembre 2012 n

Es tracta d’estendre una pràctica que és esmena general al model de desenvolupament i creixement capitalista.

perill i l’etern antídot; no es pot badar” repensa la Milena. “La cooperació” conclou la Berta, “no és cap invent, són unes idees, hi ha uns principis, una trajectòria, un anhel... i més encara en aquest país”. És una eina que es pot emprar malament, com tot en la vida, apunta la Milena, que recorda que reconforta que vingui gent jove a dir-los que volen fer una cooperativa i que els interpel·len sobre com s’ho han fet. Inevitable carta de presentació: “esteu segurs? Tot plegat és un bon embolic, però més embolicat està el món”.

Dones cooperativistes Autonomia, autogestió, cooperació... abordem les relacions entre gènere, feminisme i cooperativisme. Rememoren jornades al barri, on va quedar visualitzat que en el si del moviment cooperativista es reprodueix un rol esbiaixat de divisió sexual del treball: molta més presència de les dones en el cooperativisme que procura cures, treballs reproductius i serveis

a les persones. Són del parer comú, però, que allò que més cal és valoritzar i visualitzar aquest treball invisible i indispensable, tot marginant el menysteniment i el silenci al que històricament se l’ha abocat. I tot i així, categoritzen, en clau positiva, que el cooperativisme és qui més limita avui les possibilitats de reproduir les desigualtats de gènere en el món del treball, malgrat sovint les estructures estiguin encara massa masculinitzades.

Cooperativisme especiat i especial, sostenen que qui ens rescatarà de debò de la crisi és el fet cooperatiu que alena el suport mutu.

Petits miracles domèstics per un temps de vida fora del capitalisme. Lògica coherent, acabem com comencem. Si. Malea refereix, al País Valencià, mala herba. Segons per qui la tasti és clar. Segons qui la reculli, segons qui la prohibeixi, segons els ulls que la miren.

Contra el dogma neoliberal del cap cot, creix l’heretgia cooperativa d’alçar-se. Malea: herbes que creixen salvatges, lliures i s’escampen arreu i per molts que les vulguin arrencar tornen a créixer. Metàfora del país que va ser i mirall del país que pot tornar a ser-ho.

Ja ho diu Silvia Federici, l’antropòloga que s’ha endinsat en la cacera de bruixes com atac històric ordit contra l’autonomia popular, els bens socials i les relacions comunals. Cacera de bruixes encara vigent al repertori del vell desordre mundial, que segueix operant com a maquinària d’expropiació social sobre el cos, els sabers i la reproducció de les dones. Federici apunta i Malea dispara: “les diferències no són el problema, el problema és la jerarquia; la jerarquia fa que les diferències esdevinguin una font de discriminació, de devaluació i de subordinació”. En un acte de bruixeria cooperativa, la discriminació, la devaluació i la subordinació ja no existeix al baixos del carrer Riego, 16. Cantonada Autonomia. Xamfrà memòria. I barri cooperatiu. A la Malea, si. On la bona herba encara creix. n http://www.facebook.com/malea.coop

Entrevista

Joan Segura: “La forma més natural d’organització és la cooperativa” Pep Valenzuela Ex-libris, SCCL

El Consell Rector de la Confederació

de Cooperatives de Catalunya va elegir com a nou president de l’entitat Joan Segura i Segura (vicepresident primer de la Federació de Cooperatives Agràries), un pagès de soca-rel que viu en un poble petit i creu en un model cooperatiu “també petit”.

Després d’un procés electoral obert el passat juny arran de la impossibilitat de la presidenta anterior de continuar en el càrrec, Segura va ser votat per a la presidència per la majoria dels presidents de les federacions.

El programa de treball comprèn, principalment, l’elaboració d’un marc legal adequat perquè les cooperatives del segle XXI puguin respondre amb més determinació a les necessitats actuals, i el desplegament del procés de fusió entre les federacions de cooperatives, necessari pel període econòmic en què vivim.

L’experiència de Segura va començar, als anys vuitanta, com a interventor de comptes de la Cooperativa del Camp Foment Maialenc, SCCL (fundada el 1917).

Va ser president d’aquesta cooperativa des del 1988 fins al 2010 i en l’actualitat continua sent membre del seu Consell Rector. També és president de la cooperativa Fruits Secs de les Garrigues, SCCL; vicepresident primer de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, i responsable de la branca de l’oli de la mateixa entitat. La seva trajectòria i experiència l’han portat a presidir la DOP Garrigues i a ser vicepresident de la Federació Catalana IGP-DOP. El nomenament com a president de la Confederació el condueix a la vicepresidència del Consell Superior de la Cooperació i el fa encarregat de la Participació

P.v.

Joan Segura durant l'entrevista, a les Jornades sobre Cooperativisme 2012.

i Mediació de l’Administració de la Generalitat. Alhora és conseller, en representació de la Confederació, en el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya i membre de la Junta Directiva de la Confederació Empresarial de l’Estat espanyol d’Economia Social (CEPES).

“El cooperativisme d’avui no hauria de ser diferent del de fa vint anys o cent”, afirma. “Cal recuperar els serveis de temps enrere, així com enfortir moltíssim la participació i la democràcia internes.” I és que, sentencia, “la forma més natural d’organització és la cooperativa. Si les persones s’haguessin agrupat en cooperatives, el món aniria millor”. núm 357 - Setembre 2012 n

–¿Podries fer una reflexió general de l’experiència cooperativista?

—Penso que el model cooperatiu és viable: per a mi sempre ha sigut viable. Pel seu caràcter participatiu, per la responsabilitat de la gent que hi participa, és un model plenament viable, i ara, en temps de crisi, molt més. Es va crear en unes circumstàncies molt difícils que fins i tot eren més dures que les d’avui. ¿I per què es va crear? Per la necessitat de tindre la mateixa persona, en aquest cas el treballador o el mateix empresari, la seva pròpia empresa on ell pren les seves decisions i on ell decideix què és el que fa. A més, penso que amb la que està caient avui, el model cooperatiu és més eficaç. Hauríem de saber explicar millor el model. Estic convençut que moltes empreses que tenen problemes estarien interessades en el model cooperatiu.

–¿Què és allò que hi veus de més positiu?

—Quan es van començar a formar les primeres cooperatives, es va fer de tot: des de locals socials a revistes del poble, seccions de crèdit, d’assegurances... Hi havia de tot. Hi han moltes competències que avui tenen els ajuntaments que abans les assumien les cooperatives. En aquest sentit, la Llei de cooperatives que ha de sortir no hauria de limitar funcions; al contrari, hauria d’animar a fer coses i permetre que tinguin de tot, com ara botiga o gasolinera, al seu local social. I a ciutat, exactament el mateix. Penso, per exemple, que les seccions de crèdit han de funcionar: la cooperativa ha de decidir on vol tindre els diners. Pot haver-hi una mala gestió, com passa a qualsevol empresa, però no es pot renunciar cooperació catalana n

13 n

Entrevista

al control del finançament. També és molt important tenir una secció de subministraments, de serveis, fins i tot de guarderia. Es podrien gestionar cooperatives escolars, de transports i d’altres.

–Ara que has esmentat la Llei de cooperatives, ¿com està la qüestió?

—Primerament, cal que entri aviat al Parlament, ja que no ens sobra temps. Després, crec que la llei de cooperatives no es pot canviar cada cinc o sis anys: així no es pot funcionar. D’altra banda, en línia amb el que deia, una llei de cooperatives ha de ser molt més oberta i més àmplia, que no ens encotilli.

Així, ha de permetre tenir tota la llibertat i la verdadera democràcia, que comença perquè els seus socis puguin decidir el que volen fer. ¿Per què una cooperativa no hauria de poder fer altres activitats? Els socis són responsables, cada secció ho és. Els estatuts de cooperatives de fa cent anys tenien quatre folis, es basaven en l’assemblea, en el bon funcionament de la cooperativa i en uns òrgans de govern que eren ells mateixos. Hi han cooperatives que tenen un consell rector que canvia cada any, i això no pot ser, perquè quan aprens les coses, ja has de canviar, i així, en tan poc temps, no es poden tirar endavant els projectes; això fa que de vegades es produeixi paràlisi dels projectes de les cooperatives. S’ha de deixar decidir els socis.

P.v.

Joan Segura seguint les Jornades que cada any organitza la Fundació Roca i Galès.

–¿Quines propostes teniu a la Confederació?

—Tindrem una reunió a principis de setembre per veure l’opinió de totes les federacions sobre cap on volen anar amb relació a la nova llei.

En tot cas, com he dit, penso que la Llei ha de ser molt més oberta: les assemblees i els socis han de tenir més llibertat. També cal concretar el suport de l’administració, sobretot tenint en compte que el sector cooperatiu té més capacitat d’adaptació pot sobreviure a la crisi, i mantenir els llocs de treball. De la nostra part, s’ha d’explicar el model entre les mateixes federacions i conèixer tots millor què fan les altres. n 14

cooperació catalana n

Els treballadors de les cooperatives tenen més capacitat d’adaptació en temps de dificultats. Hi han cooperatives agràries, per exemple, que estan exportant com pot fer-ho qualsevol altra empresa, i una de les raons és que elles mateixes es financen.

–¿Quin programa de futur per la Confederació?

—Com vaig explicar a la reunió del Consell Rector, voldria muntar a Catalunya un model de cooperativisme com el que tenen a Trento.

Allà de polítiques només n’hi ha una: les cooperatives poden fer de tot, les responsabilitats són de la mateixa cooperativa; la federació de les cooperatives té la seva manera pròpia de governar; estan reconeguts a la Llei marc d’Itàlia. És un model exportable aquí a Catalunya:

núm 357 - Setembre 2012 n

no ens diferenciem pas tant. La federació de cooperatives ha de ser una, independentment que a dins tothom pugui defensar la seva línia.

Crec, també, que hem de crear la marca “coop”: la necessitem. Sé que això no és fàcil, que costarà molt i que hi hauran discrepàncies, però penso que al final, quan parlem de la base, tothom tenim la mateixa idea: treballar tots en conjunt i fer entendre al consumidor final i al conjunt dels ciutadans, i també a l’administració, que hi ha un model diferent del privat, que també és privat, però cooperatiu: en això és en el que treballem.

–¿El model de Trento, més concretament, què proposa?

—Muntar el sistema cooperatiu a tota la regió, totes les cooperatives en una sola federació per tal d’op-

La federació de cooperatives ha de ser una, independentment que a dins tothom pugui defensar la seva línia. Crec, també, que hem de crear la marca “coop”: la necessitem.

timitzar els recursos i que la unió ens faci més forts econòmicament i socialment. Ells mateixos es fan la llei per a totes les cooperatives sense distinció del sector. Tenen les seves pròpies botigues, la pròpia marca de productes cooperatius. El règim fiscal també el decideixen. La federació fa les auditories, marca la pauta a les cooperatives i té un suport al cent per cent del govern regional: el que diu la federació és el que realment es pot fer. Són autosuficients: tenen el seu propi règim. Les cooperatives estan molt arrelades al territori. Treballen amb horaris decidits de manera autònoma i per permetre als socis tenir vida familiar i fer altres activitats.

El model és totalment participatiu i democràtic per decidir-ho tot.

–En aquesta crisi en què tot està en qüestió, ¿què pot proposar el cooperativisme?

—En temps de crisi, la mateixa gent s’ha de muntar el seu propi sistema, i un bon sistema és el món cooperatiu. O sigui, buscar fórmules col·lectives per solucionar els problemes i necessitats, cadascú fent el que sap fer i pot fer, muntant cooperatives en tots els sectors. I cal revitalitzar la participació de tothom, que tots els socis i treballadors participin en el desenvolupament del model. Aquest model és el més participatiu i el més democràtic.

La crisi que patim és molt dura, una crisi d’un capitalisme liberal brutal, i crec que això és molt difícil de controlar. Penso que el sistema social i el sistema capitalista s’han distanciat moltíssim. A més, el capital marxa d’aquí, i crec que difícilment podem trobar diners per a fer coses. Però també penso una altra cosa: que els diners són de la gent.

I, per tant, insisteixo que la mateixa gent faci els seus bancs cooperatius.

Jo sempre dic el mateix: s’han carregat les caixes rurals, s’han carregat les caixes, quedaran quatre entitats bancàries... i a sobre els diners són de la gent... ¡És molt fort, això! És un model que s’ha passat de rosca.

–¿Podries explicar una mica més aquesta proposta de finances cooperatives?

—Ho tinc claríssim, considero que tota cooperativa ha de tenir la seva secció de crèdit. En un estat democràtic, tu amb els teus diners has de poder fer el que vulguis, la qual cosa no vol dir que s’hagi de deixar perdre el control d’això. Hi ha descontrol si la mateixa assemblea o el mateix soci s’han abandonat o s’han deixat regir per coses que no es podien fer.

Això és impossible que passi amb els controls que hi han avui: és totalment impossible. Hi han auditories pel mig, el Departament de Treball, el d’Economia i Finances.

Així mateix, hi ha cooperatives amb inversions milionàries, i si estàs en el món cooperatiu, sempre trauràs més benefici de la teva pròpia empresa que deixant els diners a un altre. El finançament del món cooperatiu, quan es van formar les cooperatives, anava enganxat, perquè l’activitat de la cooperativa passa per aquí. En el sector agrari, on tenim unes quantes seccions de crèdit, a la cooperativa no li cal patir; s’ha de controlar, però aprofitar aquest recurs i fer les inversions allà dins. La qüestió principal és tindre capital; si la gent ho sabem fer, aquest model està inventat fa molt temps.

–¿Algun pronòstic de futur?

—Penso que el model en general no el podem mantenir; haurem de fer una reflexió com a país, hem de repensar les nostres cooperatives, la nostra manera de ser, la nostra manera de funcionar, la nostra cultura, o realment no funcionarem. ¿On núm 357 - Setembre 2012 n

anem? Crec que la mateixa gent ha de fer la reflexió. El que no pot ser és “que jo estigui bé i que l’altre es foti”. La societat s’ha de preocupar més del col·lectiu; si no, això no s’aguantarà.

–¿Caldrà “tornar als orígens”, com has proposat més d’una vegada?

—En tot cas, caldrà aprendre del model cooperatiu, que és el que realment funciona. El que no pot ser, per exemple, és creure que Catalunya és només Barcelona o que el cooperativisme que compta és només el dels més grans. Hi ha una presència important de petites cooperatives també a Barcelona; així com cal saber estar al poble, cal saber que hi ha una estructura agrària, que hi han unes empreses petites, que hi ha una gent invertint en el territori, que estan cuidant la muntanya... tornar als valors i principis pels quals es va fundar, sempre estant lligats al món cooperatiu, que és l’únic que pot salvar un munt de coses. I, a més, pot ser competitiu igual que qualsevol empresa, i fins i tot més. Les cooperatives es van fundar també per treure més benefici que el món privat, per poder tenir més bons ingressos, més bon estatus. El món capitalista ja s’està demostrant el que és: un món inestable. En canvi, el món cooperatiu, no.

–¿Com veus la relació del cooperativisme amb els sindicats, especialment ara amb totes les retallades?

—A veure: cada cooperativa té les relacions amb els sindicats que decideix tenir. Com a Confederació, no tenim problemes. Penso que ara per ara el que s’ha de fer és entendre’s; les retallades són fortes per a tothom. Jo penso que treballadors i cooperatives han d’anar a l’una.

Hi han cooperatives que continuen sent de treballadors, i veig que, si surt alguna cosa, ha de ser per ajuntar esforços i no pas per dividir.

Més enllà d’aquesta relació amb els sindicats, crec que el futur s’ha de construir amb el més ampli consens de país, un acord polític i social que arreplegui també els partits i les entitats socials. n cooperació catalana n

15 n

Jornades sobre Cooperativisme 2012

El cooperativisme, una alternativa a la crisi Universitat Catalana d’Estiu, Prada de Conflent 22, 23 i 24 agost del 2012 Maria Felip Fundació Roca i Galès Inauguració Maria Lluïsa Navarro, en representació de la Comissió organitzadora, va obrir les Jornades exposant que la intenció de l’organització havia estat adreçar-les al jovent, sobretot estudiants i aturats interessats a autoocupar-se, atès el preocupant índex d’atur en aquest segment i el desconeixement que es té sobre el cooperativisme.

Primera ponència: “Història del cooperativisme.

Els principis de Rochdale” Maria Lluïsa Navarro i Fermí Vives, patrons de la Fundació Roca i Galès.

Els ponents van explicar d’on prové el cooperativisme i quins van ser els seus principis fundadors, que encara regeixen la vida del món cooperatiu.

El cooperativisme va néixer el 1844 com a sortida a una situació insostenible. Els anomenats pioners de Rochdale van establir els principis pels quals es van regir les posteriors cooperatives. Fruit d’aquella tasca, doncs, van ser els que avui anomenem principis de Rochdale: – Adhesió voluntària a l’entitat: accés lliure. Els membres s’hi adhereixen lliurement, sempre que la magnitud de l’empresa ho permeti.

– Administració democràtica: l’assemblea general n’és el màxim òrgan de decisió i es compon de tots els membres. Una persona, un vot.

– Destí dels excedents: pertoca als membres de l’empresa decidir el destí dels excedents.

– No-discriminació per raons de raça, sexe, religió o pensament. n 16

cooperació catalana n

AGNÈS GINER

Les Jornades sobre Cooperativisme 2012 van ser seguides per una cinquantena de persones.

–P agament al comptat, de manera que es contribueix a l’estalvi, la prosperitat i l’estabilitat econòmica de l’associació.

–F ormació constant. La formació és un bé comú.

La cooperativa és per si mateixa una eina de transformació social i singular en la manera com es distribueix el benefici.

Segona ponència: “El cooperativisme obrer a Catalunya (1842-1939)” Ivan Miró, La Ciutat Invisible, SCCL. Ivan va oferir una apassionant mirada a la nostra història, de la qual forma part el cooperativisme, i que tenim el deute amb els avantpassats d’explicar.

Han estat gairebé cent anys d’història del cooperativisme que fins ara

núm 357 - Setembre 2012 n

s’han obviat. Cal dir que en aquesta història va haver-hi una ruptura provocada per la dictadura franquista, que va intentar esborrar-ne tot vestigi. Després s’hi han de sumar trenta-cinc anys d’amnèsia democràtica.

El cooperativisme obrer va sorgir d’una necessitat en un entorn de precarietat laboral i com a estratègia de supervivència. Les primeres cooperatives van ser de consum; i la gran majoria, portades per dones, les quals van tenir un paper clau en el desenvolupament del moviment cooperatiu.

El cooperativisme es va anar escampant a partir del 1860. Primerament les de consum, després les de producció i finalment les d’estalvi.

A partir del 1900, va créixer el sin-

A.G.

dicalisme, i el moviment obrer va canviar els seus objectius. Llavors el creixement de les cooperatives va ser molt lent. Poc després, el 1919, la vaga de la Canadenca va suposar un punt d’inflexió.

Tot i que els obrers van guanyar l’estira-i-arronsa amb els empresaris, aquests van decidir tancar les fàbriques durant un temps prolongat. I aleshores les cooperatives existents van ajudar molt la població desemparada.

El cooperativisme va evolucionar cap al col·lectivisme. Es van crear cooperatives d’educació i també premsa cooperativa. En la seva neutralitat ideològica, van ser en el punt de mira durant la dictadura de Primo de Rivera.

Als anys vint, les cooperatives van créixer numèricament i qualitativament i va diversificar les seves activitats. Es van consolidar les de salut. El moviment cooperatiu va adquirir molta força, sobretot durant la República, moment en què se li van oferir moltes possibilitats. En aquells temps, es va donar un procés d’estatització de les cooperatives. Finalment, el gener del 1939, amb l’entrada de l’exèrcit franquista a la ciutat de Barcelona, tota expressió cooperativista va ser esclafada. Molts cooperativistes es van exiliar, d’altres va morir al front.

A.G.

Tercera ponència: “Elements que intervenen en la creació i funcionament d’una empresa cooperativa” Josep Maria Pedrosa, Aposta, Escola Empresarial Cooperativa, SCCL El ponent va explicar com es crea una cooperativa i quin funcionament té, tot analitzant per què hi ha una manca de coneixement sobre aquest model d’empresa. És preocupant l’alt grau de desconeixença d’aquest model que solen tenir les persones que assessoren els emprenedors.

Convindria que s’hi impliquessin les assessories, les consultories i les àrees de promoció econòmica dels ens locals, que en són els principals motors de creació d’empreses i actuen com a canals d’informació.

La cooperativa és una empresa en la qual s’associen persones físiques o jurídiques que tenen interessos comuns per desenvolupar una activitat empresarial de base col·lectiva. Són cooperatives de primer grau les que estan constituïdes per persones físiques, i de segon grau les que ho estan per persones jurídiques. Hi han diferents tipus de cooperatives, classificades segons el seu objecte (agràries, de consumidors i usuaris, de crèdit, de serveis, de treball associat, mixtes, etc.).

A.G.

Foto esquerra: Ma. Lluïsa Navarro i Ivan Miró.

Foto centre: Fermí Vives i Josep M. Pedrosa.

Foto dreta: Joseba Polanco i Ma. Lluïsa Navarro.

Els òrgans de control de l’empresa són bàsicament l’assemblea general i el consell rector.

El capital social és constituït pel conjunt de les aportacions obligatòries i voluntàries de cada soci, que com a mínim ha de ser de 3.000 euros. Les aportacions poden ser dineràries o no. En el cas de desigualtat d’aportacions dels socis, es poden fixar mesures compensatòries.

Els tràmits de constitució són similars als de les societats limitades.

Les persones que conformen la cooperativa poden estar en règim d’autònom o règim general. També cal dir que en la contractació laboral poden acollir-se a un conveni laboral per regular l’activitat.

Una particularitat que tenen les cooperatives són el fons obligatoris. El fons de reserva obligatori, que és intocable, i el Fons d’Educació i Promoció Cooperatives, que es destina a la formació dels socis i dels treballadors, entre d’altres.

Aquest fons no es pot repartir i és inembargable.

Quarta ponència: “La funció social de les cooperatives” Joseba Polanco, Confederació de Cooperatives de Catalunya Polanco va fer una reflexió sobre la funció social que tenen les empre-

núm 357 - Setembre 2012 n

cooperació catalana n

17 n

Jornades sobre Cooperativisme 2012

A.G.

Foto esquerra: Blai Garcia i Ma. Lluïsa Navarro.

Foto centre: Jaume Terribas i Fermí Vives.

Foto dreta: Xavier Lopez amb Joan Josep Gonzàlez.

n 18

A.G.

ses, tot fent posant èmfasi en la peculiaritat del model cooperativista.

El concepte d’empresa es pot definir com una organització de capitals, béns i persones que produeix béns o presta serveis, o fins i tot fa d’ens intermediari en la comercialització de productes en el mercat, per tal d’obtenir-ne un benefici. Els agents que actuen al voltant de l’empresa ho fan per interessos diferents: el grup que inverteix capital, els treballadors, els proveïdors, la clientela i l’administració pública; però tots tenen una funció social.

L’empresa cooperativa, com les altres, té aquesta funció social. Cal afegir, però, que el mateix concepte de cooperativa insisteix encara més en la importància de les persones que la formen. Sens dubte, per tant, la funció social de l’empresa cooperativa va molt més enllà que en altres classes d’empresa. En la Declaració de l’Aliança Cooperativa Internacional (ICA), en què figuren els principis i els valors de l’empresa cooperativa i la seva definició, es pot assegurar que les empreses cooperatives tenen una gran incidència social. I cada tipus, una incidència específica: – Les cooperatives de consumidors, ensenyament i habitatge: quan uns quants ciutadans s’adonen que el mercat no proveeix determinats productes o serveis cooperació catalana n

núm 357 - Setembre 2012 n

A.G.

que ells consideren necessaris, s’organitzen cooperativament per proveir-se’n i oferir-ne a la resta de la societat.

– Les cooperatives de serveis i agràries es creen arran de la necessitat de cooperació que sorgeix entre empresaris individuals i altres empresaris del seu mateix sector i territori, per fer front a problemes comuns. A molts municipis de Catalunya, “la” cooperativa s’ha convertit en l’única estructura econòmica existent, aquella en la qual es concentren gairebé totes les activitats econòmiques del municipi.

– Hi han moltes cooperatives de serveis, especialment del transport, que compleixen una funció social particular depenent del sector d’activitat en què operin.

– Les cooperatives de treball associat aporten un bon esperit emprenedor a la mateixa societat en què es desenvolupen. Aquestes cooperatives estan molt esteses en el sector de la prestació de serveis socials i són un gran referent en la gestió.

La internacionalització i la intercooperació són camins que convé desenvolupar. Cal que aconseguim tenir socis forts en empreses fortes, ja que només amb una estructura empresarial forta podrem finançar l’estat de benestar que la societat catalana necessita.

Cinquena ponència: “La cooperativa com a empresa d’economia productiva” Blai Garcia, UNICO, SCCL El ponent va fer una exposició sobre l’empresa cooperativa com un model d’empresa responsable i sostenible. De l’estudi sobre l’autogovern dels béns comunals que Elinor Omstrong (Premi Nobel d’Economia 2009), en va extreure vuit elements que tenen en comú les institucions que gestionen aquests recursos i que es poden extrapolar a l’empresa cooperativa: – Límits clarament definits. En aquestes societats, es reconeixen i delimiten els recursos.

– Congruència entre les regles d’apropiació i provisió. Qui millor sap com s’ha de governar l’associació són els mateixos socis.

– Acords d’elecció col·lectiva. Per poder modificar les normes, cal poder participar en les decisions.

– Supervisió. La supervisió dels compromisos, per a ser fluida, ha de ser fàcil i, si pot ser, gratuïta.

La supervisió un la viu com a natural quan té la percepció que es fa per aconseguir un objectiu col·lectiu i d’una manera que garanteix que els altres també compleixin.

– Sancions graduals i proporcionades al “delicte” comès.

– Mecanismes per a resoldre els

A.G.

conflictes. Cal que tinguin un accés ràpid i que siguin efectius.

– Reconeixement del dret a organitzar-se.

– Empreses anellades. Com més intercooperació, més informació, més capacitat de reacció.

El projecte col·lectiu que suposa una empresa cooperativa cal que no faci por a ningú, ja que és una de les formes més adaptables a les diferents naturaleses dels individus i una de les maneres més naturals d’aconseguir un objectiu comú.

Sisena ponència: “L’autofinançament cooperatiu” Jaume Terribas, economista Terribas va fer una reflexió clara, més aviat contundent, del motiu pel qual actualment és tan necessària una banca cooperativa comuna.

L’entorn és advers. Les caixes, que eren les úniques que donaven suport al món cooperatiu, les han fet desaparèixer, i els bancs no tenen gens d’interès en el finançament de les cooperatives. Recórrer al sistema bancari d’avui per finançar-se és caure en la usura de garanties i d’interessos.

Ha arribat l’hora, doncs, de parlar d’autofinançament cooperatiu, sense caure en una repetició del model bancari actual. Per a la gran majoria de cooperatives, cal trobar un sistema únic i global d’autofinançament.

La tasca és feixuga i requereix una anàlisi de l’empresa cooperativa en qüestió per cobrir les seves necessitats. L’estructura que cal muntar és de grans dimensions, i un dels principals problemes el trobem en el Banc d’Espanya, que controla la constitució de tota entitat financera.

La sortida digna al problema que tenen les cooperatives per sortir-se’n és autofinançar-se, i la fórmula per ser forts davant el sistema és el banc cooperatiu.

Setena ponència: “L’Any Internacional de les Cooperatives” Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom El ponent va fer una crida a la internacionalització i a la fusió d’empreses o altres aliances.

Heus aquí els factors que fan de la cooperativa una empresa competitiva, flexible i singular: – Les persones. Són més competitives que en altres tipus d’empreses, ja que estan més implicades en un projecte que els és propi.

– La participació. Igual que l’anterior, és un element clau de l’empresa cooperativa.

– Flexibilitat i adaptació. Li cal disposar d’un pla estratègic que la dugui a intuir el futur per poder adaptar-se a les circumstàncies.

– Cooperació. Com que les circumstàncies han canviat, la cooperativa

cal que hi adapti els seus principis tradicionals. Les aliances i les fusions, ara per ara, són necessàries.

–D imensió. L’empresa ha d’estar dimensionada a la seva realitat, al seu negoci i al mercat.

–F inançament. És una de les grans dificultats que ha de superar la cooperativa. El finançament no és pas “el” projecte d’empresa, però sí que en forma part.

El model cooperatiu s’ha de fer més visible per donar a conèixer els seus valors.

Cloenda Joan Josep Gonzàlez, president de la Fundació Roca i Galès Gonzàlez va ser l’encarregat de fer el parlament de cloenda, que va consistir en una síntesi de cadascuna de les ponències i una reflexió sobre el paper que fa la Fundació Roca i Galés en el món cooperatiu. n núm 357 - Setembre 2012 n

cooperació catalana n

19 n

història cooperativisme

Cooperativa Sant Isidre, centenària amb futur La Cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques enguany celebra el centenari de la seva fundació. És la primera cooperativa de la comarca de les Garrigues a complir cent anys i ho fa amb l’aposta per la qualitat i la innovació com a claus per a diferenciar-se i ser més competitiva en el mercat.

Alba Falcó i Vila Les Borges Blanques Les xifres parlen per si soles: un segle

de vida, més de vuit-cents socis, una secció de crèdit amb més d’un miler d’usuaris, i una producció de 650 tones anuals d’oli d’oliva verge extra i de 5 milions de quilos de fruita dolça.

Uns grans números que són el resultat d’un gran esforç. I tot va començar ara fa cent anys, quan un grapat d’agricultors van apostar per anar més enllà de les germandats amb què aleshores es treballava i van crear la Cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques, a la seca comarca de les Garrigues.

En aquells moments, la major part dels pagesos associats elaboraven vi i oli. La realitat productiva i econòmica va anar canviant i, als anys cinquanta del segle passat, alguns socis van apostar per produir pera i poma. Així doncs, amb el temps van acabar abandonant l’elaboració de vi i avui, a banda de l’oli d’oliva, la base productiva de la Cooperativa és la fruita dolça, com ara els préssecs, nectarines, albercocs, peres, pomes, prunes i cireres.

Juli Muro, president del Consell Comarcal de les Garrigues, diu convençut que “la Cooperativa Sant Actes i activitats per commemorar el centenari Al llarg d’aquest 2012, la Cooperativa Sant Isidre ha organitzat diverses activitats per commemorar una data tan assenyalada com és arribar als cent anys de vida. Entre d’altres, hi ha hagut un concurs per dissenyar el logotip del centenari, un concurs de dibuix per als socis més menuts de la casa, un taller de tast d’oli, una setmana en què a l’Agrobotiga es va poder tornar a pagar en pessetes, o també nombroses conferències, per posar-ne només uns quants exemples. n 20

cooperació catalana n

Isidre ha estat un referent per al sector i, des de sempre, una peça clau per al desenvolupament de la comarca”. I és que no es pot negar la importància que ha tingut el cooperativisme, tant històricament com actualment, en una economia agrària com la de les Garrigues.

En el si de la Cooperativa Sant Isidre, “aquest sentiment cooperativista encara perdura més o menys: encara hi han alguns socis que senten la Cooperativa com si fos casa seva”, explica Jaume Salat, el seu president.

Àngel Perelló

Projectes de futur Però la Cooperativa no pot ni vol quedar-se estancada en el passat. Cal mirar endavant per seguir avançant i millorant. En aquest sentit, la qualitat és i serà el punt clau de la Cooperativa Sant Isidre per a afrontar un mercat cada vegada més competitiu per a l’oli d’oliva i la fruita, els dos productes a què es dedica principalment. I, tenint sempre clar aquest objectiu, la Cooperativa vol centrar-se a millorar el ventall de serveis al soci. “Cada dia, Sant Isidre està oferint més i més ser-

veis als seus socis, i en aquest sentit hi han previstos diversos projectes, com ara la construcció d’una benzinera”, diu el president de la Cooperativa.

A més, “en un futur no gaire llunyà, a les Borges hi poden haver molts canvis si finalment entra a ser zona de reg del canal Segarra-Garrigues”, continua Jaume Salat. “Si això acaba passant, la producció dels pagesos augmentarà i la Cooperativa, tot seguint en la línia d’oferir el màxim servei als socis, s’haurà d’adaptar a la nova realitat dels productors d’oli i fruita.”

Un dels actes més destacats que s’ha dut a terme fins ara ha estat la presentació de l’ampolla d’oli dissenyada amb motiu del centenari i que està batejada amb el nom d’Arbequa. Es tracta d’una edició especial i limitada que conté oli d’oliveres centenàries dels socis de la cooperativa.

Però, sens dubte, l’acte de commemoració més solemne i més important encara ha d’arribar: serà la Festa del Centenari, que tindrà lloc el proper 6 d’octubre. “Es farà al Pavelló de l’Oli de les Borges i, abans del dinar entre els socis, col·laboradors i amics, les

autoritats inauguraran una placa commemorativa del centenari. Estem preparant altres actes i actuacions, i tot plegat estarà obert a tothom que vulgui participar-hi”, assenyalen els organitzadors de l’esdeveniment.

A més a més, abans que s’acabi l’any hi ha previst que surti publicat el llibre commemoratiu del centenari de la Cooperativa, elaborat per Marc Macià, historiador de les Borges Blanques.

Serà un recull de fotografies, actes i documents que mostraran la història dels cent anys d’existència d’aquesta entitat.

núm 357 - Setembre 2012 n

El 2010, la Cooperativa va inaugurar les noves instal·lacions: l’Agrobotiga, la Secció de Crèdit i la Sala d’Actes.

Continuar i ampliar les col·laboracions amb les cooperatives veïnes també entra dins els plans de futur de la Cooperativa Sant Isidre, la qual ja té convenis d’intercooperació amb les de Fulleda, la Floresta i Belianes i ha creat la cooperativa GAUR, SL, juntament amb la cooperativa de Torregrossa i Juneda per tal de comercialitzar fruita i fer compres conjuntes.

Pel que fa als reptes que la Cooperativa es planteja de cara als propers anys, la

innovació es dibuixa com una de les seves principals màximes. Precisament, fa pocs mesos la Cooperativa va presentar Arbequa, la nova marca comercial d’oli d’oliva fet a base d’olives arbequines d’oliveres centenàries.

I és que potenciar la comercialització de l’oli d’oliva és un altre dels reptes de Sant Isidre. “També volem donar embranzida a altres seccions de la Cooperativa i més protagonisme a la fruita”, comenta el seu president.

El primer pas a les Garrigues

nou model també va permetre crear col·lectivament una societat econòmica, en el sentit empresarial, que funcionava sobre la base d’uns principis ideològics determinats (en el cas de la Cooperativa Sant Isidre, els del carlisme) i que servia alhora d’aglutinador social”, explica l’historiador de les Borges.

La qüestió de l’adscripció ideològica va ser present a moltes poblacions de la comarca. Un dels casos més obvis és el de les Borges Blanques, on el Centre Tradicionalista va fundar la Cooperativa Sant Isidre el 1912, i cinc anys més tard, el 1917, el Centre Democràtic i Republicà va fundar la Cooperativa del Camp, avui La Borgenca.

“Des de la Cooperativa Sant Isidre ja es tenia la intenció de servir de model a escala comarcal”, afirma Macià. De fet, a la primera acta documentada de la Junta (del 21 d’abril del 1912), ja s’hi va escriure que “todos los allí reunidos hacen declaraciones de animosidad para conseguir que el Sindicato sea un modelo de sociedades análogas en la comarca y fuera de ella”.

La cooperativa següent a fundar-se a la comarca va ser a Cervià, dos anys més tard, el 1914, i després va aparèixer l’altra cooperativa de les Borges, el 1917. Vist l’èxit de les tres primeres, el 1919 se’n van fundar set de cop. Segons l’estudiós Marc Macià, “aquest model va reeixir per la bona gestió i la ràpida expansió institucional, ja que de seguida es van fundar les altres seccions, la caixa rural... i també es va invertir en magatzems i en més molins d’oli, entre altres”.

Un altre motiu d’èxit que cal indicar és que el fet de portar a moldre les olives al molí del sindicat no es feia només un per un mòbil econòmic, sinó també perquè aquell era un lloc de trobada de la col·lectivitat. “Allí disposaven d’un cafè, d’un teatre...”, acaba dient l’historiador local.

Petit apunt sobre la història de la Cooperativa Sant Isidre La Cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques es considera l’entitat pionera a les Garrigues, ja que va ser la primera a fundar-se, això sí, com a Sindicat Agrícola, el 1912. “S’ha d’entendre aquest primer pas com una fita històrica des del punt de vista no només econòmic, sinó també social i cultural, a banda de polític”, assegura Marc Macià, historiador local encarregat d’elaborar el llibre commemoratiu del centenari de la Cooperativa.

Fins aleshores, el model d’explotació de l’oli en aquesta comarca s’havia basat en el dels molins particulars, és a dir, els privats, d’un sol propietari. Aquest model va suposar una gran proliferació de molins privats instal·lats als baixos i entrades de les cases. “El problema va ser que aquests molins tenien uns rendiments econòmics limitats per la lentitud del procés d’elaboració i, quan van arribar els canvis tecnològics de finals del segle XIX i principis del XX, molts d’ells van tancar”, assenyala Macià. La incapacitat d’aconseguir prou beneficis per modernitzar la maquinària del molí amb l’aparició del sistema amb premses hidràuliques va ser, doncs, un dels motius pels quals els molins privats van entrar en crisi.

La decadència d’aquest model de molins particulars va estretament lligada a un altre fenomen: l’aparició del model sindicalista i cooperativista a les Garrigues. L’auge de la societat de masses del segle XX requeria de noves formes d’explotació agrària, més ràpides i col·lectives, i quan es va fundar el Sindicato Agrícola de San Jaime, llavor de l’actual Cooperativa Sant Isidre, això va simbolitzar el trencament històric d’un model que ja era obsolet per un de nou, que permetia agilitzar tot el procés productiu. “A més, aquest

Revista Terrall i Àngel Perelló

Revista Terrall i Àngel Perelló

Revista Terrall i Àngel Perelló

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal assenyala que, si bé l’enfocament de la major part de les cooperatives de les Garrigues fins ara ha anat en gran part encarat a oferir un producte de proximitat, “ara cal crear una marca comercialitzadora d’oli d’oliva única que uneixi tot el sector i totes les cooperatives de la comarca per tal que se’ns obrin les fronteres a la mundialització”. Muro creu que aquesta és una peça fonamental per a la dinamització del sector i “per a donar garanties de futur als nostres fills, perquè s’aferrin a la comarca”.

En canvi, des de la cooperativa Sant Isidre discrepen en aquest aspecte i asseguren que “aquesta proposta ja es va intentar fa alguns anys i no va funcionar”. El president, Jaume Salat, creu que no cal ser una gran marca per a poder exportar amb èxit i defensa la diversitat de marques d’oli d’oliva verge extra de la comarca.

El que és segur és que, a les Garrigues, d’oli d’oliva de la millor qualitat n’hi haurà per a cent anys més com a mínim. n núm 357 - Setembre 2012 n

cooperació catalana n

L’edifici de la Cooperativa ha sofert diversos canvis al llarg dels anys: la primera fotografia es va fer abans de la Guerra Civil, la segona a principis dels anys vuitanta, i la tercera l’any 2010.

21 n

Finances cooperatives

Oinarri, avals per a les empreses de l’economia social Dionisio Txaparro Director comercial d'Oinarri sgr.

Ara fa tres anys, Oinarri va mantenir els primers contactes amb la Fundació Seira per tal de valorar la possibilitat que una entitat financera especialitzada en economia social pogués prestar serveis també a Catalunya.

Des d’aquells inicis, en què Oinarri i la Fundació Seira exploraven fórmules de col·laboració mútua, fins avui, en què Oinarri ja té una delegació oberta a Barcelona, ​​s’ha donat una gran evolució. Encara que l’activitat d’Oinarri a Catalunya sigui recent, cal subratllar que es tracta d’una entitat financera amb una àmplia trajectòria.

oinarri

Origen i evolució d’Oinarri El 1996, les Federacions de Cooperatives Basques i l’Agrupació de Societats Laborals d’Euskadi van crear Oinarri, una societat de garantia recíproca especialitzada en les empreses i entitats de l’economia social. L’objectiu era millorar l’estructura i les condicions financeres de les seves pròpies empreses i facilitar el finançament a totes les de l’economia social basca.

Oinarri és, per tant, una entitat financera sense ànim de lucre l’activitat de la qual se centra en la prestació d’avals (garanties) a les empreses associades. Aquests avals permeten a les empreses l’accés a condicions preferents en quantia, termini i cost a l’hora d’accedir a préstecs de les entitats de crèdit.

Així mateix, permeten l’optimització dels seus recursos de tresoreria en no haver d’immobilitzar a manera de fiança davant clients quan aquests exigeixen garanties de bon fi o compliment.

Cal dir que no només Oinarri presta servei a les empreses de l’economia social, sinó també que aquestes tenen la majoria del capital social de l’entitat financera, bé directament, n 22

cooperació catalana n

o bé a través dels seus ens representants. Amb això es trasllada als òrgans de decisió d’Oinarri, en els quals tenen la majoria.

Actualment Oinarri té gairebé tres mil empreses sòcies, el 60% de les quals pertanyen a l’economia social. Més del 90% de les empreses sòcies tenen menys de cinquanta treballadors, i el 60%, menys de cinc; sent empresaris autònoms un terç dels seus socis. Al llarg dels seus més de quinze anys, ha concedit 700 milions d’euros en avals en milers d’operacions que han permès a les empreses i entitats, fins i tot a les de més petita dimensió, finançar-se en condicions avantatjoses.

Activitat d’Oinarri a Catalunya A Catalunya, Oinarri ha desenvonúm 357 - Setembre 2012 n

lupat la seva activitat de manera sistemàtica des del 2010, any en què va començar concedint avals tècnics a les empreses de l’economia social.

En l’actualitat, a més dels avals tècnics per a totes les empreses de l’economia social de Catalunya (i sobre la base d’un conveni amb la Fundació Seira), Oinarri ofereix avals financers a les cooperatives federades dins la Federació de Cooperatives de Treball.

Aquests avals permet a aquestes accedir a finançament per a inversions, per a liquiditat o per a reestructuracions financeres. Així mateix, Oinarri pot concedir avals financers als projectes d’emprenedoria social de Catalunya per facilitar el finançament d’inversions o liquiditat necessària per a l’inici d’activitat.

A hores d’ara, formen part d’Oinarri més de seixanta empreses i entitats de Catalunya.

Així, en aquests moments les cooperatives de la Federació de Treball poden accedir a un finançament d’inversions de fins a 300.000 € amb l’aval d’Oinarri, de 150.000 euros per a les seves necessitats de liquiditat i de 150.000 euros per facilitar les reestructuracions de passius. El finançament atorgat a través dels avals d’Oinarri té, a més, amplis terminis d’amortització, que poden arribar als quinze anys en el finançament d’inversions, fins a cinc en el finançament de liquiditat i fins a set en la reestructuració de passius.

Respecte als avals tècnics, les empreses de l’economia social catalana poden accedir a línies de fins a 1,4 milions d’euros en condicions realment preferents amb comissions d’avals del 0,75% anual en els avals definitius i del 0,2% en els provisionals.

Però Oinarri no tan sols ofereix finançament, sinó que també

Oinarri també mira de fomentar l’expansió de la cultura financera entre les empreses de l’economia social.

mira de fomentar l’expansió de la cultura financera entre les empreses de l’economia social. És per això que Oinarri tracta sempre de prestar un assessorament financer als seus socis atenent les seves consultes. D’altra banda, Oinarri participa i col·labora en fòrums financers com ara el Financoop 2012, que es va celebrar el 8 de juny passat i del qual va sorgir la Xarxa Financoop, de la qual Oinarri és membre.

A més a més, cal dir que Oinarri posseeix una àmplia trajectòria en la col·laboració amb les entitats de crèdit, la qual cosa la converteix no només en un instrument avalador, sinó també en un facilitador de finançament davant les entitats de crèdit. El seu aval financer serveix com a garantia davant qualsevol entitat de crèdit o establiment financer, ja que Oinarri el pot prestar a qualsevol entitat, de manera que permet a l’empresa llibertat absoluta a l’hora de triar el seu proveïdor financer. No obstant això, Oinarri ha signat

acords de col·laboració preferent amb les entitats o establiments de crèdit més propers a les entitats de l’economia social catalana, com ara COOP57, Caixa d’Enginyers i FIARE, i ha estès els convenis que tenia al País Basc amb Caixa Laboral, i així ha obert noves possibilitats de finançament a l’economia social de Catalunya.

Forma d’accedir als avals “Però ¿com es treballa amb Oinarri?”, sol ser la pregunta que es fan moltes vegades les empreses en desconèixer el funcionament d’una societat de garantia recíproca.

Oinarri com a tal no té clients, sinó socis, de manera que a tota empresa que necessiti o vulgui treballar amb aquesta entitat li cal adquirir participacions socials seves: cinc participacions de 120,20 € cadascuna, un dipòsit que és reintegrat a l’empresa o entitat quan sol·licita la baixa.

Això, en realitat, no és una despesa.

A més, Oinarri no cobra cap quota periòdica; únicament hi ha el cost dels avals emesos i en vigor.

Des de l’abril del 2012, les empreses de l’economia social de Catalunya compten, a més, amb el suport d’una representant d’Oinarri a Barcelona, ​al carrer Premià número 15; però, si us convé qualsevol servei d’Oinarri, no cal que us desplaceu fins allà. Oinarri us pot visitar, si la vostra empresa o entitat ho consideren convenient, amb l’objectiu de prestar-vos un assessorament sobre el terreny i buscar la millor fórmula de finançament que s’adapti a les vostres necessitats. Així, si la vostra empresa o entitat necessita qualsevol finançament, es pot posar en contacte amb Raquel Alonso a través de les dades de contacte que us facilitem a continuació, i ella, en el termini més breu possible, us proposarà concertar una reunió per tractar les qüestions de caràcter financer que us afectin.

Persona de contacte: Raquel Alonso ralonso@oinarri.es Premià, 15, 1r, de Barcelona Telèfon: 93 421 78 52 www.oinarri.es n núm 357 - Setembre 2012 n

cooperació catalana n

23 n

Opinió

Bones pràctiques o interessos polítics?

Mireia Grau Advocada especialitzada en cooperatives agràries

arxiu

Les cooperatives agràries amb

secció de crèdit han rebut aquests dies una carta de la Generalitat de Catalunya en què aquesta les insta a fer-se seu un “codi de bones pràctiques” que la Direcció General de Política Financera ha consensuat amb un ampli ventall d’experts en cooperativisme i representants de les entitats afectades.

Pel grau d’indignació de la majoria de cooperatives envers aquest document, jo crec que la majoria d’afectats per aquest text van faltar a la cita amb el consens.

El document, d’una extensió considerable, fa diverses asseveracions dignes de menció, que tot seguit detallaré, abans d’arribar al moll de l’escrit, que és la proposta de “bancarització” de les seccions de crèdit. És a dir, que els autors del text, després d’alliçonar les cooperatives al llarg de més de tres pàgines sobre com fer rutllar les seccions de crèdit, acaben dient que val més liquidar-les i deixar el negoci a les mans expertes dels banquers.

Cal subratllar els aspectes següents del document: 1. El preàmbul fa esment de l’actual regulació de les seccions de crèdit per mitjà de la Llei 6/1998, de 13 de maig. És a dir,

n 24

cooperació catalana n

arxiu

arxiu

Els autors del text, després d’alliçonar les cooperatives al llarg de més de tres pàgines sobre com fer rutllar les seccions de crèdit, acaben dient que val més liquidar-les i deixar el negoci a les mans expertes dels banquers. que reconeix que hi ha una llei de regulació d’obligat compliment.

Llavors jo em pregunto: si l’administració creu que el contingut d’aquesta Llei ha esdevingut insuficient, ¿per què no la modifica en comptes de malgastar temps i diners elaborant un document que, per molt que es disfressi, no tindrà cap efecte si les cooperatives no se’l fan seu?

2. El text ens parla de la gravetat de la crisi econòmica i de com ha afectat algunes entitats del sector i del que han de fer les cooperatives per evitar l’alarma social. Pel que se’n desprèn, aquest és l’únic sector copejat per la crisi, ja que, si no, ¿per què no s’ha fet una actuació d’aquestes característiques amb altres entitats mercantils?

3. El text va encaminat a reforçar la solvència de les seccions de crèdit, que, sempre a parer de l’administració, estan mancades de rigor, disciplina i transparència. Si això de debò creuen núm 357 - Setembre 2012 n

que és real, potser no haurien de perdre el temps en l’elaboració de “codis” que no porten enlloc, sinó fer servir els mitjans legals al seu abast per aturar aquestes males pràctiques generalitzades que poden ocasionar un daltabaix social.

4. Vist ja el preàmbul, entrem en la manera com proposa el text que millorem la nostra gestió: la primera proposta és que l’assemblea general modifiqui el coeficient de recursos propis establert per la Llei, per un altre que ara els autors estimen més convenient.

Sense tenir en compte que l’adequació als coeficients establerts per la Llei s’està assolint per la majoria de cooperatives amb un esforç considerable dels socis i els òrgans d’administració, em sembla molt frívol proposar ara un sobreesforç per adaptar-se a un nou coeficient que s’han d’autoimposar les cooperatives.

5. L’administració no hauria de menystenir els socis i col·laboradors

arxiu

arxiu

Caldria recordar a l’administració que els governs vénen i van però que moltes de les cooperatives ja són centenàries i han perdurat gràcies a la seva gestió i la voluntat del grup.

de les cooperatives interpretant que són incapaços d’entendre les particularitats que té la secció de crèdit comparada amb l’entitat bancària.

La solució que hi aplica l’administració, en nom d’una transparència més gran, no és pas la formació i la informació, sinó l’augment de la burocràcia. Senyors de l’administració, deixin fer, al reduït personal de la cooperativa, la seva tasca de gestió diligentment, sense enterrar-los amb formulismes, i probablement els sorprendran gratament els resultats.

6. Després de tanta divagació, arribem al objectiu perseguit pel document, que és, ni més ni menys, fer desaparèixer les secci-

ons de crèdit de les cooperatives per manca de capacitat dels seus gestors, segons l’administració.

Potser caldria recordar a l’administració que els governs vénen i van però que moltes de les cooperatives ja són centenàries i han viscut èpoques de bonança i altres de penúria, però que, malgrat tot, han perdurat gràcies a la seva gestió i la voluntat del grup. Això no sembla comptar per a l’administració, que ha decidit que les cooperatives ja no són capaces d’afrontar els nous temps i que, per tant, val més apostar pel que en diuen “bancarització”, és a dir, liquidar les seccions de crèdit i posar-les a les mans expertes, diligents i competents

dels bancs, que a hores d’ara, com tots sabem, són un referent claríssim de transparència, honradesa i bones pràctiques.

Per acabar, vull adreçar-me a l’administració per demanar-li un exercici de responsabilitat i més respecte a les entitats cooperatives que han estat i segueixen essent un bon motor econòmic del país. L’administració té les lleis al seu abast i les ha de fer complir. Actuïn, doncs, d’ofici –i no pas traspassant el problema a les cooperatives– si tenen clar que hi han seccions de crèdit que han de tancar. Actuïn en conseqüència, i aquelles que ho fan bé, deixin que facin la seva feina. n núm 357 - Setembre 2012 n

cooperació catalana n

25 n

Pensem-hi

Som-hi Santos Hernández

Quan es tracta de la creació de

arxiu

l’estat independent de Catalunya, nosaltres parlem de la nostra llengua, de la nostra cultura, de la nostra llibertat, del menyspreu amb què ens tracten, de la necessitat que tenim de regir-nos per les nostres lleis i no per les que ens imposen. De les claríssimes diferències, quan hi ha eleccions, entre els resultats a Catalunya i a fora de Catalunya. I tanmateix, quan parlem de la nostra independència, un dels aspectes que també ens ha de preocupar a la gent catalana és l’econòmic. No per res. Per pura lògica: si no som lliures econòmicament, no serem lliures. Senzillament: no podrem ser-ho.

Nosaltres hem de comptar que el govern espanyol, de qualsevol color que sigui, s’oposarà a la nostra independència amb totes les seves forces i possibilitats.

Amb totes les seves demostrades vilesa i deshonestedat. I ho farà també per pura lògica i, sens dubte, per motius econòmics. No feu cas quan sentiu dir a alguns que els catalans no parem de demanar diners, quan alguns arriben fins i tot a acusar-nos d’espoliar Espanya. Si el govern espanyol s’ho cregués de debò, que som una càrrega, el lògic seria, no trobeu? que ens deixessin, tranquil·lament, anar-nos-en. No ho faran pas. Ens necessiten. És després d’aquesta convicció que apareixen l’honor patriòtic i totes aquestes galindaines del “por encima de mi cadáver” i tot això.

El motiu real i bàsic és l’avarícia espanyola, el benefici econòmic que obtenen de tenir-nos sota el seu poder: la resta, creieu-m’ho, són orgues.

El nostre fort endeutament, les nostres dificultats de tresoreria per poder atendre, al venciment de cada mes, els pagaments que hem de realitzar, tenen un fonament claríssim: d’entrada,

n 26

cooperació catalana n

els 20.000 milions d’euros anuals del dèficit fiscal. És a dir, la diferència entre el que cada any el poble català aporta a Espanya i el que, d’alguna manera, li és retornat. Vaja, la part del que paguem a Espanya en forma d’impostos i que Espanya, tranquil·lament, es queda. Des de fa anys, no es fan a Catalunya les inversions acordades en infraestructures. I, a sobre i des de fa força temps, Espanya no ens paga un grapat de milions d’euros que ens deu fer efectius segons la llei espanyola. Uns 1450 milions del fons de competitivitat i uns 980 de les liquidacions del 2009 i 2010 de la divertida disposició addicional tercera. De la del 2011 no en sé res, pobre de mi. Però quedi clar que d’aquests 2400 milions llargs que acabo de citar no ens diuen que no ens els deuen, sinó, senzillament, que no ens els paguen. I no ens diuen res de quan ens els pagaran. I, en canvi, ara ens donen amb comptagotes una sèrie de quantitats que ens resulten, cada mes, imprescindibles per les necessitats ineludibles de tresoreria. A manera, és clar, d’ajuda generosa, sempre a precari, a tall núm 357 - Setembre 2012 n

de préstec amb interessos, i dient que la culpa és nostra perquè no ens sabem administrar.

Catalunya, una vegada aconseguida la independència, tan bon punt comenci a cobrar les percepcions normals –impostos, aportacions de seguretat social, fons de pensions, etc.– no tindrà problemes per viure separada d’Espanya. Només amb tenir avui una caixa pròpia –és a dir, cobrar d’entrada nosaltres totes aquestes percepcions, com fan el País Basc i Navarra– podríem fer front amb total tranquil· litat a totes les nostres necessitats.

Per això és absolutament segur que el govern espanyol no acceptarà ni el més petit aspecte de la proposta del pacte fiscal. Són estúpids, però avars. Ja hem sentit membres del govern d’Espanya dient que ells “no financiarán la independencia de Cataluña”. Vaja, que, si poden evitar-ho, no ens passaran ni un cèntim, ni per pagar sous de mestres d’escola ni de personal d’hospital. Vaja, que després de la proclamació d’independència ens espera un període, curt potser, però sens dubte dur.

Doncs som-hi, que comenci.

Com més aviat millor. n

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

SOLDÓ

PRESÈNCIA

Informatiu de Parc Natural del Delta de l’Ebre Núm. 38. Estiu-tardor del 2012

Núm. 2113. Agost del 2012. Barcelona

pndeltaebre@gencat.cat

www.presencia.cat

Revista en llengua catalana de la qual es publiquen dos números l’any. L’editorial informa que la publicació té com a objectiu explicar i divulgar la gestió realitzada al Parc Natural. Els articles estan inclosos en diferents seccions: “Les notícies del Parc”, “La recerca al Parc”, “Publicacions i webs d’interès”, “Agenda”, “Els serveis del Parc” i la contraportada. Hi han diversos articles que volem destacar. En primer lloc, en “El delta de l’Ebre acull una estació per a mesurar l’impacte del canvi climàtic” es diu que el Delta, que disposa de la primera estació d’observació del clima, ha passat a formar part dels vuit punts escollits per la Xarxa de Mostreig ClimaDat. En “Primer resultat de la col·laboració amb Arrossaires del Delta” s’explica que, l’any 2010, la cooperativa Arrossaires del Delta i el Parc van iniciar una nova línia de col·laboració amb l’aportació de l’u per cent dels beneficis de venda del nou paquet d’arròs Segadors del Delta. Un altre article té per títol: “L’empresa Bayer col·labora en la millora de l’accessibilitat al Parc”. En “Torna la tortuga d’estany a la llacuna de l’Alfacada” s’afirma que la reintroducció d’aquest rèptil té com a objectiu formar-ne a la llacuna una població viable. Heus aquí altres títols: “L’art al servei de la natura”, “Cens hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre 2012”, “El projecte Life Delta-Lagoon restaura els ambients aquàtics de les antigues salines de Sant Antoni”, “Noves dades de la rata d’aigua (Arvicola sapidus) al Parc Natural del Delta de l’Ebre”, “Estat de conservació de la trencallada (Kosteletzkya pentacarpa (l.) ledeb.) al Parc Natural del Delta de l’Ebre” i “El delta de l’Ebre: mirador privilegiat per a l’observació de llamps i d’altres fenòmens elèctrics”. La publicació acaba amb informació sobre les activitats estiuenques que tenen lloc al Parc. n

Suplement setmanal del diari El Punt Avui i d’altres.

Fem una breu reproducció dels títols dels articles que l’omplen, entre els qual destaquen els del dossier, que en aquest numero està dedicat al cooperativisme, amb el títol: “El món cooperatiu”. Amb motiu de l’Any Internacional de les Cooperatives i a través de sis pàgines, parlen de les cooperatives per explicar breument com s’organitzen i com es fa front a la crisi actual des de l’economia social. Resumeixen els set principis cooperatius, fan cinc cèntims de la història del cooperativisme, tracten de l’evolució de les cooperatives agràries, mostren una estadística de les cooperatives dels Països Catalans, i en quatre línies ens expliquen el cas del Quebec com exemple internacional. Al llarg de les diverses pàgines, experts i altres persones relacionades amb el cooperativisme ens donen la seva opinió. La resta d’articles son els següents: “Sobreviure al parc aquàtic”.

En “Travessant un segle” s’explica que la mare de Montserrat Roig, periodista als anys trenta, acaba de fer cent anys. Altres títols: “Any dur per a la immersió”, “Pescar turistes”, “Cultura catalana i etcètera”, “Josep Maria Ainaud de Lasarte”, “La nostra llengua és seva”, “El repte de Romney”, “Somiar tocant de peus a terra”, entrevista a l’historiador Miquel Izard, “Marxant cap a la llibertat”, “Londres mira a l’est”, “Poliuretà nostre de cada dia”, “Alegria de viure”, “Ouya, la consola popular”, “Cervesa terapèutica”, dues pàgines d’entreteniments, el reportatge de Sortim dedicat a Besalú, “L’agenda”, “Tot Vilafranca al carrer”. “Una guerra amb 120 tones de tomàquets”, “Blancs i blaus, més units que mai”, “Angulema, més enllà del còmic”, “L’aplec dels Pirineus”, “Des del cor del Berguedà”. n

núm 357 - Setembre 2012 n

cooperació catalana n

27 n

Premis Fundació Roca i Galès 2012 21è Premi Periodístic Jacint Dunyó, d’articles sobre cooperativisme 16è Premi Albert Pérez-Bastardas, d’articles sobre medi ambient i educació ambiental 5è Premi Benet Vigo, d’articles sobre benestar social Es convoquen tres modalitats de premis per a articles que tractin sobre un dels temes següents: – Premi Periodístic Jacint Dunyó: articles sobre la teoria o història del cooperativisme, així com sobre experiències concretes relacionades amb el món cooperatiu, especialment les reeixides.

– Premi Albert Pérez-Bastardas: articles que contribueixin al coneixement i la preservació del patrimoni natural i/o a la divulgació d’experiències d’educació ambiental.

– Premi Benet Vigo: articles que aportin iniciatives i experiències que promoguin la construcció d’una societat més equitativa, igualitària i pacífica o hi contribueixin.

BASES • El termini de presentació dels articles finalitza el 30 de se-

• Els articles han de ser inèdits i escrits en català i tenir una ex-

tembre del 2012.

tensió entre 9.000 i 15.000 caràcters, incloent-hi espais.

• Cadascuns dels jurats els formaran les persones següents:

• Es valorarà tant el contingut com el tractament periodístic

Premi Periodístic Jacint Dunyó: Núria Esteve, M. Lluïsa

dels articles.

• La dotació econòmica és de 650 €* per a l’article guanyador

Navarro, Rafael Ricolfe, Francesc Vila i Jordi Maluquer.

Premi Albert Pérez-Bastardas: Teresa Franquesa, Xavier

de cada modalitat, i de 300 €* per al segon.

Palos, Ramon Perera i Albert Torras.

• S’han de presentar en suport informàtic (CD, DVD, USB) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar,

Premi d’articles Benet Vigo: Fermí Vives, Enriqueta Munta-

que es lliurarà dins un sobre tancat. Cal adjuntar un altre

né, Antoni Gavaldà i Jaume Fallada.

sobre tancat que només portarà escrit a l’exterior el títol de

Actuarà com a secretària dels jurats Agnès Giner, coordinadora de la revista Cooperació Catalana.

l’article i el nom i la modalitat del premi a què opta. Dins

• Els veredictes dels jurats es faran públics en el número del

aquest segon sobre s’han de posar les dades personals de

novembre de Cooperació Catalana.

l’autor, el títol de l’article i el suport informàtic.

• Els articles també es podran presentar enviant un missatge

• L’article guanyador, el segon i els treballs considerats finalis-

de correu electrònic a l’adreça premis@rocagales.org tot

tes, podran ser publicats a Cooperació Catalana i al web de

adjuntant-hi dos arxius en format .doc: l’un, anomenat “tí-

la Fundació Roca i Galès, a partir del moment de la publica-

tol_article.doc”, amb l’article sense signar, i l’altre, anomenat

ció del veredicte.

“dades+títol_article.doc”, amb les dades de l’autor. El missatge ha d’anar sense signar i amb indicació en l’assumpte

* Import net, una vegada deduïda la retenció de l’IRPF.

del nom i la modalitat del premi a què opta.

JACINT DUNYÓ I CLARÀ (Barcelona, 1924-1982) Historiador, periodista i cooperativista, va ser, des del seu inici, membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i el primer director de la revista Cooperació Catalana.

ALBERT PÉREZ-BASTARDAS (Barcelona, 1953 - Stromboli, 1986) Biòleg de formació i educador de vocació, dedicat a l’ensenyament i la divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental.

Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i va col·laborar amb la Fundació Roca i Galès. Va morir durant una erupció del volcà Stromboli.

BENET VIGO I TRULLS (Roses, 1918) Pagès entusiasta de la cooperació, cooperativista destacat especialment en el sector sanitari i gran defensor del benestar social com a eina de millora de la societat. Les seves reflexions han estat sovint publicades a la revista Cooperació Catalana.

FUNDACIÓ ROCA I GALÈS - Revista Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a • 08009 Barcelona • Tel. 932 154 870 cc@rocagales.org www.rocagales.org Facebook/FundacioRocaGales